unitat1 la poblacio mundial
TRANSCRIPT
Unitat 1: LA POBLACIÓ MUNDIAL
1.1. Introducció. Població mundial actual: 6.500 milions d’habitants.
Evolució del creixement de la població:
Fins al segle XVII: Creixement lent. Natalitat i mortalitat elevades.
A partir del segle XVIII: Acceleració del creixement per la millora en l’alimentació (revolució agrícola), la higiene i els avenços mèdics.
Segle XX: Augment espectacular = EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA.
Actualment: el ritme ha disminuït.
Gràfic de l’evolució de la població mundial.
Factors que influeixen en la distribució de la població
mundial.Factors físics que afavoreixen la
concentració:
Llocs amb abundància d’aigua.
Zones amb climes temperats.
Valls i planes.
Àrees amb recursos energètics.
Factors físics que dificulten la concentració :
Zones de clima molt caloròs o molt fred.
Zones amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abundants (selves).
Factors humans que afavoreixen la concentració:
Les zones habitades des de temps antics.
Les àrees on es concentren les activitats econòmiques.
Les zones més densament poblades de la Terra.
Hemisferi Nord (90% de la població mundial).
Zona climàtica temperada (entre els 20º i 50º de latitud nord).
Per continents, Àsia és el més poblat (4.000 milions d’habs.).
Per regions, Àsia oriental i Àsia meridional (més de la meitat de la població mundial).
Els dos països més poblats del món són Xina i l’Índia (gairebé el 40% de la població mundial).
A cada país, les àrees urbanes solen estar més poblades que les rurals.
1.2. Variables per estudiar la població.
Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un període concret, normalment un any.
Taxa bruta de natalitat : (Núm. naixements any/població total) x 1000
Fecunditat: mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc.
Relleu generacional (= no perdre població) quan la fecunditat mitjana és de 2,15 fills.
Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un període concret, normalment un any.
Taxa bruta de mortalitat : (Núm. defuncions any/població total) x 1000
Mortalitat infantil: nombre de morts menors d’un any en una població concreta.
Taxa bruta de mortalitat infantil: (Núm. defuncions menors d’un any/núm. infants nascuts vius) x 1000
Esperança de vida: Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar viure un nounat en un lloc concret.
Creixement i estructura de la població.
Piràmides de població.
Piràmide progressiva
Piràmide regressiva
La piràmide de població és una forma gràfica de representar dades estadístiques bàsiques: sexe i edat, de la població d'un país, que permet les comparacions internacionals i una fàcil i ràpida percepció de diversos fenòmens demogràfics com l'envelliment de la població, l'equilibri o desequilibri entre sexes, i fins i tot l'efecte demogràfic de catàstrofes i guerres.
Interpretació de les piràmides de població.
1.3. Els grans contrastos mundials.
El creixement de la població.• Creixement natural o vegetatiu:
diferència entre natalitat i mortalitat.• Actualment, la taxa mundial se situa al
voltant del 12%, però dues realitats oposades: Països desenvolupats: creixement
natural molt baix (0,3%). Països subdesenvolupats:
creixement natural alt (2%) o molt alt (3%).
L’edat de la població.• La població mundial està en una fase
d’envelliment. • També podem parlar de dues
situacions diferents: Països desenvolupats: Un 15% de la
població té 65 anys o més. Països subdesenvolupats: Només el 5%
de la població és vella.
Les polítiques de població.• Aquesta situació, planteja problemes:
Països desenvolupats: Forta despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilació, residències per a la gent gran, etc.
Països subdesenvolupats: La població creix per sobre de l’economia (atur, misèria i manca d’aliments).
• Dos tipus de polítiques: Pronatalistes: afavorir la natalitat amb la
creació d’escoles bressol, subsidis a famílies nombroses, permisos de paternitat i maternitat, etc. (Països desenvolupats).
Antinatalistes: controlar la taxa de natalitat amb campanyes de planificació familiar o multes a famílies amb més d’un fill. (Països pobres).
Evolució de la població mundial per edats.
1.4. La població espanyola.
Evolució de la població espanyola.
• 44 milions d’habitants.
• Fort creixement fins la dècada de 1970 i descens del creixement natural des dels anys vuitanta del segle XX (avui no arriba al 0,2%).
• Causes: Reducció de la natalitat i la fecunditat Increment de l’esparança de vida.
• Resultat: la població està envellida
Estructura de la població espanyola.
Estructura per Comunitats Autònomes.
Distribució de la població espanyola.
Distribució desigual:
• Per comunitats autònomes: el 60% viu a Andalusia, Catalunya, C. de Madrid i C. Valenciana.
• Per províncies: les províncies litorals i insulars estan més poblades que les interiors (a excepció de Madrid).
• Dins de cada província: la població es concentra en les ciutats mentre que el camp està més despoblat.
1.5. La població catalana.
Evolució de la població catalana.
• 7,5 milions d’habitants.
• Creixement durant el segle XX (natalitat elevada, descens de la mortalitat i diferents allaus migratoris procedents de diferents parts de l’Estat espanyol i l’estranger).
• Mitjans dels setanta fins dècada 1990 : alentiment del creixement per la baixada de la natalitat.
• A partir de 1997 : recuperació parcial de la natalitat gràcies a la immigració estrangera.
Estructura de la població catalana.
Distribució de la població catalana.
Distribució territorial.• La distribució no és
homogènia: Zones més poblades: al litoral, al
voltant de les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicació (sectors industrial i de serveis).
Zones menys poblades: Catalunya interior i de muntanya (èxode rural per les activitats econòmiques tradicionals: agricultura, ramaderia i explotació forestal).
La immigració a Catalunya.
• Fenòmen característic de la demografia catalana durant tot el segle XX: Fins als anys seixanta:
immigració procedent d’altres zones de l’Estat espanyol (Múrcia, Andalusia, Extremadura…).
Finals de segle XX: immigració internacional (Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l’est).
Nombre d’immigrants legals amb dades de 2005 a Catalunya:
603.636.
Procedència i destinació.
• Província amb més immigrants: Barcelona amb 410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida.
• Procedència del immigrants: Per continents: africans, llatinoamericans Per països: marroquins (dels africans),
equatorians (dels llatinoamericans). Entre els europeus, els romanesos.
Distribució percentual.