VIATGE ORNITOLÒGIC PER TERRES CATALANES (la Cerdanya, el Pallars Sobirà, els Secans de Lleida i el Delta de l’Ebre) 6, 7 i 8 de desembre del 2013

Text i fotografies: Rosa Simon Objectius ornitològics del viatge: Pirineus -> Perdiu blanca (Lagopus mutus) i Perdiu xerra (Perdix perdix). Secans de Lleida -> oberts a qualsevol espècie Delta de l’Ebre -> oberts a qualsevol espècie Els objectius els vàrem cercar a partir d’espècies que la majoria de nosaltres encara no havíem vist mai. La peculiaritat d’aquestes espècies és que només es troben a alta muntanya i en el cas de la Perdiu blanca pràcticament sempre en zones nevades.

Divendres, 6 de desembre

Aquest any a la sortida hi anem en Francesc, en Vicenç, en Pep i jo, la Rosa. Per tant amb un equip de quatre ens va d’allò més bé per poder anar amb la furgoneta d’en Francesc. Dies abans ja ens ha arribat les instruccions del material que necessitem, ja que per poder veure la Perdiu blanca anirem al Pic de la Carabassa a la Cerdanya (2740 m.) i com que ha nevat força necessitarem raquetes de neu, pals d’esquí i calçat i roba adequada. A les sis del matí estem al parc de Can Sostres amb l’equipatge a l’esquena i un munt de capes de roba al cos. El viatge transcorre agradablement parlant del tema més debatut aquests dies; el dret a decidir i la independència de Catalunya. De

mica en mica la claror del dia i els rajos del sol il·luminen la carretera i el paisatge. Després de travessar el túnel del Cadí-Moixeró ens sorprèn veure que a baix la vall hi havia força neu, però els cims de les muntanyes més altes es veuen gairebé nets; això ens va de cara ja que amb una bona sort potser no necessitarem raquetes. El fred es fa sentir de debò i per tant el millor es escalfar el cos en algun bar. Fins a Isòvol no trobem el que buscàvem i ja un cop dins i mentre la mestressa del restaurant encén el foc i nosaltres prenem el cacaolat ens sorprèn la notícia de la mort de Nelson Mandela. Aquestes notícies sempre donen peu a la reflexió del que representen personatges com aquest en una societat com la que ens toca viure. El sol il·lumina el Pic de la Carabassa i frisem per començar l’ascens, així que la carretera ens porta fins la població de Meranges i un cop allí el gel de la carretera ens indica on és convenient deixar el cotxe i continuar a peu. Deu ni do quina fila fem, anem tan embotits de roba que semblem robots. No triguem gaire a notar l’efecte del sol a l’esquena i iniciem

doncs la segona fase; la de treure roba. En vistes a la poca neu que es veu deixem les raquetes al cotxe. El terra està gelat, cosa que dificulta el caminar ja que cal anar amb molta cura per no relliscar. Pràcticament des del principi anem pujant; primer suaument però en arribar a la zona boscosa la cosa es complica perquè segons en Francesc és neu ventada i per tant t’hi enfonses amb facilitat. La neu va en augment, cosa que complica notablement l’ascens. D’ocells pocs, només Trencapinyes i alguna mallerenga. Al meu davant Al meu darrera

Anem pujant molt lentament, aquí es fa notar l’edat i la falta d’entrenament, cada pocs passos ens cal agafar forces per continuar, val a dir però que l’espectacle és diví. És l’hora d’esmorzar, potser amb la panxa plena veurem les coses d’una altra manera. Un cop refets continuem l’ascens. Diantre de perdiu blanca, mira que li agrada complicar-nos la vida! Quan ens aturem de nou és per fer una valoració de com estan les coses: cada cop hi ha més neu i la pujada és més dreta. Són dos quarts de dotze del migdia i no hem arribat ni a la meitat del camí, fent càlculs optimistes fins a dos quarts de tres no arribarem al cim i cal tenir en compte que haurem de buscar l´ocell. Tocant seriosament de peus a terra i a pesar nostre cal tornar enrere; un altre dia serà. La baixada també comporta alguna que altra situació complicada ja que s’ha d’anar frenant constantment. Arribats al bosc sentim el tamborineig d’un picot i a continuació escoltem els crits del Picot negre, només cal ser pacient i esperar una mica per veure’l volant. Tot plegat és d’allò més còmic ara caic de cul jo, ara cau de cul un altre... millor prendre’s les coses rient. Quan ja gairebé arribem a baix i en una pendent considerable plena de neu, m’entrebanco amb una arrel coberta de neu i en pocs segons i rodolant avanço als tres companys que tenia al davant. Els pobres tenen un gran ensurt i només esclaten de riure quan em veuen asseguda a terra talment com si fos un ninot de neu i rient com una beneita. Total només ha estat un ensurt i un bon blau al cul. El dia continua essent radiant i ens aturem quan ja estem gairebé al cotxe a fer un mos. De nou a la carretera, comencem a veure moviment d’ocells i per tant ens anem aturant i observant. Ja a la carretera general veiem forces rapinyaires concentrats en una zona, així que decidim endinsar-nos per una carretereta secundària a veure si hi ha sort. Doncs si, arribats al centre de tractament de residus municipals de la Cerdanya, i sobrevolant la zona hi ha un estol enorme de corbs, voltors, milans reials, estornells, aligots, cueretes blanques.. Increïble! Des d’allà dalt la panoràmica és espectacular, divisant pics i serralades nevades. L’estona va passant i abans no sigui fosc volem anar a les Basses de Gallissà, de Bellver de Cerdanya. El sol comença a marxar i el gel ho cobreix quasi tot, fins i tot l’aigua de les basses està gelada. Aquesta és una bona zona i en poc tros veiem pica-soques blau, mallerenga d’aigua, merla d’aigua, picot verd... Encara queda un bri de llum i cal aprofitar-la, així que marxem cap uns prats a prop de Martinet on hi veiem un grupet de grassets de muntanya. S’ha fet del tot fosc i després de passar pel forn a buscar alguna cosa per la Núria marxem cap al Pallars. A la carretera hi brilla el gel, sobretot al port de Cantó, per tant cal anar amb precaució, cosa que en dóna sobrades mostres el nostre xofer. Des de dalt del port es veuen les llumetes de Tornafort, que

cada vegada se’ns fan més properes. És allà on passarem la nit Arribem als volts de les vuit. Com sempre la Núria ens espera amb un somriure als llavis i ens ofereix casa seva. El foc està encès, cosa que agraïm de tot cor. Després fem la distribució de les habitacions; aquesta vegada dormiré al pis de baix, en Roc em deixa la seva acollidora habitació. Mentrestant ens dutxem en Francesc i la Núria van fent el sopar i quan nosaltres baixem parem la taula. Tot i insistir no ens deixen apropar-nos als fogons, ho farem més tard per rentar plats. Mentrestant piquem una mica tot prenent una

cervesa, fem el llistat del dia, total 37 espècies. El sopar és d’allò més agradable, tot xerrant anem menjant un plat de brou i una quix de porros. No triguem gaire en anar-nos-en a dormir, el dia ha estat llarg i el de demà també promet. La Perdiu blanca se’ns resisteix, però un dia o altre segur que caurà. Dissabte 7 de desembre A les set toca el despertador i tot es posa en marxa. Un bon esmorzar asseguts a taula ens carrega les piles. Cal anar per feina ja que a les vuit el Job ens espera a Sort perquè ens acompanyarà a una zona on es pot veure la Perdiu xerra. Ens acomiadem de la Núria i li donem les gràcies ja que un any més ens ha acollit a casa seva. El dia es presenta clar i assolellat, però de moment fa un fred que posa els pels de punta. Finalment quedem amb el Job a Llavorsí, ens fa il·lusió que també vingui unes hores amb nosaltres. Avui no ve sol ja que l’acompanya en Pinyol (el seu gos). Vaig amb ell al seu cotxe i aprofitem per parlar de la família, del poble... Anem direcció a Boldís i la carretera sembla una pista de gel, hi ha trams força complicats, sort n’hi ha que aquests xicots porten les rodes dels cotxes preparades per aquestes condicions meteorològiques. A mesura que guanyem alçada també augmenta el gruix de la neu. En deixar els cotxes ens posem a caminar per una pista, ja hem après que el de davant obre traça i els altres han d’anar seguit les petjades. Abans d’iniciar el recorregut ens expliquen com acostuma a moure’s aquest ocell i en cas d’aixecar-lo hem d’estar molt atents per veure on es posa. També fem una repassada a la guia per veure’n els trets més característics. Som-hi, amunt que fa pujada! En començar d’ocells en veiem pocs, contràriament anem observant grups de Cabirol i algun Isard. El Pinyol sembla que també ens vol ajudar estant molt atent a les instruccions que li dóna el seu amo. Fem la tàctica de desplegar-nos per veure si podem aixecar les perdius, però de moment no hi ha sort L’ascens cada cop és més complicat i ens trobem amb la dificultat que aquest ocells necessiten clapes on no hi hagi neu per tal de poder menjar, cosa que en aquets moments no hi ha, tot i això ens anima el fet de trobar-hi cagarades. L’estona va passant i les perdius no apareixen. Tenim el sol despuntant darrera la carena i és l’hora de fer un petit piscolabis per tal d’agafar noves energies. Sembla que avui tampoc tindrem sort, però en ornitologia això forma part del joc. La baixada és espectacular i optem per una nova modalitat ja que la neu ens ho permet; baixem fent saltirons tot clavant els talons a la neu. Pel camí de baixada anem observant algun que altre ocell. En arribar al poble ha arribat el moment d’acomiadar al Job, ell farà via cap a Seurí i nosaltres emprendrem camí cap a les Planes de Lleida. Abans però tenim una nova cita: Collegats.

Sempre és un espectacle passejar pel congost de Collegats i més ara que els vehicles circulen pels túnels i la carretera antiga s’ha convertit en un passeig. Hi ha molta tranquil·litat i gairebé som els únics que hi passegem, pensant-ho bé no és d’estranyar ja que fa molt fred. Veiem els voltors sobrevolar pel damunt nostre i entre ells hi destaca un Trencalòs. En aquest indret també s’hi pot veure el Pela-roques, però avui no és el nostre dia de sort. El que si ens ajuda a passar l’estona són les merles d’aigua amb el seu anar i venir capbussant-se dins l’aigua. Com que tenim una bona botifarra de kilòmetres decidim

dinar dins el cotxe: el pilot i el copilot estaran pel que passa a la carretera i als del darrera ens toca preparar els entrepans. Arribats a les planes de Lleida, el paisatge és desolador: boira i més boira. No es veu ni a un pam del nas, però un bon ornitòleg no se’l venç tan fàcilment. O sigui que ens endinsem cap a les zones que ens interessen i encara que sembli mentida hi podem anotar algunes espècies, entre elles Xoriguer i Cogullada fosca (espècie no gens fàcil de veure). Quan ja pràcticament no veiem res enfilem camí cap a Deltebre on passarem la nit a l’alberg. Per tal de passar l’estona més agradable i fer companyia al conductor ens posem a jugar un joc d’endevinar persones, animals o coses a través de les pistes donades. Així que les dues hores que ens queden de camí les passem rient com a criatures. Arribant a l’alberg i després d’una bona dutxa, toca anar a sopar. Això de trobar el sopar fet va de conya. Com és habitual toca fer el llistat abans d’anar a dormir. Encara que sembli mentida, no està gens malament, total 45 espècies. Diumenge 8 desembre

Encara és fosc quan toca el despertador. Cal espavilar-se i no fer gaire soroll ja que tothom dorm. Després d’esmorzar a l’alberg sortim en direcció a l’Illa de Buda. Ja de camí comença a sortir el sol. Tot un espectacle ja que es reflecteix en les zones inundades dels arrossars. A l’Illa de Buda no s’hi pot accedir, per tant pensem anar a l’aguait de l’Alfacada. Realment el delta és un paradís pels ocells. Des de dins del cotxe i saltant per dintre dels prats i canyissars s’hi veuen nombrosos ocells. Destacaria l’Àguila calçada posada a la branca d’un arbre, les polles blaves, la Cotxa blava... Ens sorprèn veure que pels camins propers s’hi veuen un gran nombre de vehicles. Ens adonem que dins de la majoria de cotxes s’hi veuen caçadors i en pujar dalt de l’aguait descobrim que a les llacunes que ens envolten se’n veuen molts de camuflats en la

vegetació, així com d’altres dins de barquetes. Ens explica un ornitòleg que trobem que avui és dia de cacera i que s’arriben a matar molts ànecs, fotges... i segur que també cauen altres espècies, les quals no està permès caçar. En arribar a baix em crida l’atenció aquest cartell que parla de respectar la natura. Què deuen entendre per natura? Així que per cames i abans no comencin el tiroteig marxem de la zona i no haurem passat gaires kilòmetres que comencen a sonar els trets. El proper destí és a la Tancada. En arribar trobem l’aguait ben ple i és que l’espectacle s’ho val. Els flamencs s’han agrupat en aquesta llacuna i es divisa una franja molt llarga de color rosa que fa badar a tothom. Quan la vista va recorrent l’espai hi trobem diferents espècies d’ànecs, fotges, limícoles... i com no, un Rascló que gairebé sempre que hem vingut ens ha fet badar. Aquest any tornem a fer un bon reciclatge de com observar aquest grup d’ocells anomenats limícoles i que es caracteritzen per estar en zones humides picotejant i remenant pel terra. La guia ens hi ajuda i en consultes puntuals el profe Francesc, ens dóna un cop de ma presentant-nos nous dubtes i interrogants. Marxem cap el Trabucador, aquí les observacions són a mar obert i a la sorra vora de l’aigua. Les diferents espècies de gavines i els limícoles són el que més abunda. Els que disposen de telescopi van pentinant l’aigua per veure si de nou podem observar el Bec de serra mitjà. A en Pep li sembla veure’l, però en Francesc està entestat en fer-li creure que no ho és. Corren les guies. Ara n´observa un, ara mira l’altra. Conclusió: si que ho és! El què passa és que el professor està posant a prova l’alumne i finalment l’ha aprovat amb molt bona nota. Caminem una estona, però com que hi ha força gent optem per marxar cap una altra zona. El matí ha passat ràpidament i comença a ser hora de dinar i cerquem algun lloc on poder estar tranquils. Marxem doncs cap el

Mirador de l’Embut i ens posem tots plegats a preparar el dinar.

Amb la panxa plena pugem al mirador, però la veritat és que hi ha poc moviment d’ocells i per tant marxem cap a les Basses de les Olles. Aquesta zona és potser de les menys visitades del delta i està a prop del poble de l’Ampolla. Les primeres observacions les fem a peu de platja i després des del mirador. L’espectacle és impressionant, el sol comença a amagar-se i nosaltres encara ens resistim a marxar, així que des de dins del cotxe fem uns quans kilòmetres mirant a banda i banda com els martinets, capons, esplugabous, ànecs... busquen un recer per dormir. El viatge està arribant al final, cal fer via cap a Torrelles ja que demà és dia de sant

tornem-hi. Ens queda doncs agafar l’autopista i cap a casa falta gent. Com ja és habitual, aprofitem el camí de tornada per fer valoració del viatge. Certament les coses han anat molt bé a nivell de convivència i companyonia. Si que no hem assolit tots els objectius ornitològics que ens havíem marcat; no ha estat pas perquè no ho hàgim intentat. Un altre dia serà, faltaria més.

Vicenç Francesc Rosa Pep

Total d´espècies de l´últim dia: 68 Total d´espècies del viatge: 107

LLISTA D´OCELLS DETECTATS DURANT EL VIATGE DEL 6 AL 8 DE DESEMBRE DEL 2013

Nom català Nom científic 06/12/2013 07/12/2013 08/12/20131 Ànec blanc Tadorna tadorna x 2 Ànec griset Anas strepera x 3 Ànec collverd Anas platyrhynchos x x 4 Ànec cullerot Anas clypeata x 5 Xarxet comú Anas crecca x 6 Xibec Netta rufina x 7 Morell de plomall Aythya fuligula x 8 Morell de cap roig Aythya ferina x 9 Bec de serra mitjà Mergus serrator x

10 Cabussó emplomallat Podiceps cristatus x 11 Cabussó collnegre Podiceps nigricollis x 12 Cabusset Tachybaptus ruficollis x 13 Corb marí gros Phalacrocorax carbo x x x 14 Esplugabous Bubulcus ibis x x 15 Martinet blanc Egretta garzetta x 16 Agró blanc Casmeroidus albus x x 17 Bernat pescaire Ardea cinerea x x x 18 Capó reial Plegadis falcinellus x 19 Cigonya blanca Ciconia ciconia x 20 Flamenc Phoenicopterua roseus x 21 Trencalòs Gypaetus barbatus x 22 Voltor comú Gyps fulvus x x 23 Àguila calçada Aquila pennata x 24 Aligot comú Buteo buteo x x x 25 Arpella vulgar Circus aeruginosus x 26 Milà reial Milvus milvus x x 27 Esparver vulgar Accipiter nisus x 28 Xoriguer comú Falco tinnunculus x x x 29 Rascló Rallus aquaticus x 30 Polla d'aigua Gallinula chloropus x 31 Polla blava Porphyrio porphyrio x 32 Fotja vulgar Fulica atra x 33 Bec d'alena Recurvirostra avosetta x 34 Fredeluga Vanellus vanellus x 35 Pigre gris Pluvialis squatarola x 36 Corriol gros Charadrius hiaticula x 37 Territ de tres dits Calidris alba x 38 Territ variant Calidris alpina x 39 Territ menut Calidris minuta x 40 Becadell comú Gallinago gallinago x 41 Gamba roja vulgar Tringa totanus x 42 Gamba verda Tringa nebularia x 43 Xivita Tringa ochropus x 44 Xivitona Actitis hypoleucos x 45 Tètol cuabarrat Limosa lapponica x 46 Becut Numenius arquata x 47 Gavià fosc Larus fuscus x 48 Gavià argentat Larus michahellis x 49 Gavina corsa Larus audouinii x 50 Gavina capblanca Chroicocephalus genei x 51 Gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus x 52 Xatrac becllarg Sterna sandvicensis x 53 Colom roquer Columba livia x x 54 Tudó Columba palumbus x x x 55 Tórtora turca Streptopelia decaocto x x x 56 Picot verd Picus viridis x x 57 Picot negre Dryocopus martius x

58 Picot garser gros Dendrocopus major x x 59 Cogullada vulgar Galerida cristata x x 60 Cogullada fosca Galerida theklae x 61 Alosa vulgar Alauda arvensis x 62 Grasset de muntanya Anthus spinoletta x 63 Titella Anthus pratensis x x 64 Cuereta blanca Motacilla alba x x x 65 Cuereta torrentera Motacilla cinerea x 66 Merla d'aigua Cinclus cinclus x x 67 Cargolet Troglodytes troglodytes x 68 Pardal de bardissa Prunella modularis x 69 Pit-roig Erithacus rubecula x x x 70 Cotxa blava Luscinia svecica x 71 Cotxa fumada Phoenicurus ochruros x 72 Bitxac comú Saxicola torquatus x 73 Merla Turdus merula x x 74 Griva Turdus viscivorus x x 75 Rossinyol bord Cettia cetti x 76 Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon x 77 Trist Cisticola juncidis x 78 Tallarol capnegre Sylvia melanocephala x 79 Bruel Regulus ignicapillus x 80 Mosquiter comú Phylloscopus collybita x 81 Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus x 82 Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus x 83 Mallerenga petita Periparus ater x x 84 Mallerenga blava Cyanistes caeruleus x 85 Mallerenga carbonera Parus major x x 86 Mallerenga d'aigua Poecile palustris x 87 Mallerenga emplomallada Lophophanes cristatus x 88 Teixidor Remiz pendulinus x 89 Raspinell comú Certhia brachydactyla x 90 Pica-soques blau Sitta europaea x 91 Corb Corvus corax x x 92 Cornella negra Corvus corone x x 93 Gralla Corvus monedula x 94 Garsa Pica pica x x x 95 Gaig Garrulus glandarius x x 96 Estornell vulgar Sturnus vulgaris x x x 97 Estornell negre Sturnus unicolor x 98 Pardal comú Passer domesticus x x x 99 Pinsà comú Fringilla coelebs x x x

100 Llucareta Serinus citrinella x 101 Cadernera Carduelis carduelis x x x 102 Passerell comú Carduelis cannabina x 103 Lluer Carduelis spinus x 104 Trencapinyes Loxia curvirostra x 105 Verderola Emberiza citrinella x 106 Sit negre Emberiza cia x x 107 Repicatalons Emberiza schoeniclus x

Hem confeccionat aquest document sobre el viatge organitzat pel grup d´ornitologia de l´ANT i realitzat del 6 al 8 de desembre del 2013, amb el diari personal del viatge de Rosa Simon, amb el text i les fotografies de l´autora, i el llistat d´espècies detectades a càrrec de Francesc Capdevila.

Col·lecció Documents d´ant nº141