DOSSIER DE

RECUPERACIÓ 2N ESO

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Per tal de recuperar la matèria, hauràs de fer el dossier durant els mesos de vacances i també hauràs de fer una prova de llengua el mes de setembre. Caldrà que presentis aquest dossier el mateix dia de l'examen.

Nom i

Cognoms: Curs i

grup actual:

1. Fes un resum del següent text d’un màxim de 10 línies.

ELS ESPINACS APORTEN MOLT DE FERRO?

Existeixen moltes afirmacions que passen de boca en boca, fins i tot a través dels mitjans de comunicació, i que prenem com a certes sense parar-nos a pensar sobre la seva validesa. Fins i tot els més escèptics són víctimes d’algunes d’elles.Evidentment, no podem posar-nos a comprovar tots i cadascun delsconeixements que adquirim dia a dia. Però dubtar d’alguns d’ells i tractar de demostrar si són veritat o no pels nostres propis mitjans és una actitud molt positiva. Aquest és, de fet, el motor de la ciència.

Fals!“Nen/a! Menja’t els espinacs que tenen molt de ferro!” Quantes vegades haurem sentit les nostres mares apel·lar les propietats nutritives dels espinacs per convèncer-nos d’ingerir aquest plat que no ens convenç gaire (no a tots, és clar)? Certament, és necessari que la nostra dieta mitjana inclogui uns 14 mg de ferro al dia, així ho indiquen els metges; en això no van errades les mares. No obstant això, d’aquí a pensar que els espinacs són una font de ferro considerable...

La veritat és que les nostres mares actuen de bona fe (és evident); a elles també els van explicar que havien de menjar molts espinacs perquè tenien molt de ferro. I és que això és precisament el que pensava tothom des que a finals del segle XIX un metge anomenat J. Alexander va analitzar el contingut de ferro en aquesta verdura: 0,003 grams per cada 100 grams d’espinacs. El problema és que en passar els resultats a net algú va equivocar-se i es va oblidar d’un zero: 0,03 grams, és a dir, 10 vegades més que el valor mesurat.Aquest error va perdurar fins que el 1937 uns altres metges, aquests alemanys, van refer les anàlisis i van posar les coses al seu lloc. Ja estava tot perdut, de totes maneres. El 1929 havia nascut el popular personatge de dibuixos animats Popeye, de qui tothom sabia que menjava moltes llaunes d’espinacs per posar-se ben fort (un altre error aquest, de creure que perquè mengem ferro ens farem forts com aquest metall). La fama dels espinacs (i la del ferro) havia quedat per sempre més arrelada al nostre saber popular.A banda que els espinacs no tenen tant de ferro com se’ls suposa, cal també destacar el fet que, del que en tenen, gairebé no n’absorbim ni el 2%. Resulta que el ferro dels espinacs està en la forma anomenada “no hemo” (la forma hemo és la que tenim a la sang), la qual, com hem dit, s’absorbeix en petitíssima proporció. Per aconseguir els 14 mg de ferro diaris que recomanen els metges hauríem de menjar uns 23,3 kg d’espinacs cada dia... A un li poden agradar, però no tant... Per obtenir ferro certament és millor acudir a les llenties, els ous i les carns.

El espinacs, tanmateix, són un aliment molt recomanable per la seva fibra i els seus antoixidants. Ho sento, no us en lliurareu pas. Proveu-los a la paella amb una mica d'oli d'oliva, all i pinyons; potser així passen millor (o dins d'una bona truita!).

2. Llegeix els següents textos i respon les preguntes de comprensió lectora.

Text 1

Com funciona internet?Escrit per Edgar González

Quantes hores passem cada dia davant de l'ordinador navegant per Internet? Quantes aplicacions noves apareixen basades en Internet? Encara que ens sembli que Internet és un invent recent, en realitat el seu funcionament es basa en idees de finals dels anys 60. Idees que, com tantes altres en el món, són tan senzillament genials que per quin motiu voldríem canviar-les?1) Paquets: Quan utilitzem un programa que fa servir Internet (p. ex. una missatgeria instantània), la informació que enviem (el text que escrivim, en aquest cas) no es transmet de forma contínua, sinó que es divideix en petits paquets que s'envien de forma independent.2) Xarxa local: Els ordinadors que estan connectats entre ells físicament (p. ex. amb un cable o a través d'ones de ràdio sense fils) formen xarxes locals. En un primer moment, els paquets d'informació que enviem van a parar a la xarxa local en la qual es troba el nostre ordinador junt a d'altres. Com surten d'allà?3) Passarel•les (gateways): La clau d'Internet és la capacitat de connectar i enviar paquets entre xarxes distintes. Així, els paquets poden arribar a ordinadors que no es troben a la nostra xarxa local. El que es necessita és que a la nostra xarxa hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxa. Si enviem els paquets a aquestes passarel•les, elles els podran passar a altres xarxes i hauran fugit ja de la nostra xarxa local.4) IP (Internet Protocol): Cada paquet que viatja per Internet duu, com si d'una carta es tractés, la seva adreça d'origen i destinació. Aquesta informació és la que determina quina ruta cal prendre.5) Adreces IP: Cada ordinador connectat a Internet té (almenys) una adreça IP que l'identifica. Aquestes adreces es representen amb 4 grups de números separats per punts. L'adreça IP d'un ordinador ha de ser única, com ho és el nostre número de DNI. Algunes màquines poden tenir més d'una adreça IP, com les que es troben connectades a diverses xarxes.6) Routers: A Internet no només hi ha connectats ordinadors. Altres dispositius com impressores també poden tenir la seva adreça IP i oferir serveis a través de la xarxa. Entre aquests dispositius, alguns tenen solament la funció de passarel•la (connectar xarxes i retransmetre paquets): els routers. Es tracta de màquines dissenyades

específicament per a aquesta tasca, de manera que la porten a terme el més ràpid possible.7) TCP i UDP: El protocol IP ofereix tan sols la possibilitat bàsica d'enviar i rebre informació, però se li poden afegir altres protocols que augmenten la seva funcionalitat. Els dos més usats són TCP i UDP. El primer intenta assegurar-se que els paquets arriben a la seva destinació i que ho fan en l'ordre que han sortit, oferint una comunicació més fiable. En canvi, el segon busca un enviament menys costós i més ràpid per a aplicacions en les quals perdre un paquet o patir un petit desordre no és greu (p. ex. en una videoconferència en general no importa que es perdi una imatge, que dura una fracció de segon).8) Servidors: La major part de programes que funcionen sobre Internet estan pensats com aplicacions client/servidor. Això significa que existeix una màquina que conté un programa, el servidor, que es dedica a esperar que unes altres, els clients, es connectin a ella i li demanin algun tipus de servei. Aquesta arquitectura resulta ser extremadament flexible i permet tot el ventall d'aplicacions que funcionen sobre Internet. Sovint, aquests servidors es troben en ordinadors dissenyats específicament per a això, que reben també el nom de servidors. Els enginyers tracten d'aconseguir servidors que puguin atendre el màxim de peticions en el mínim de temps possible.1. Com s’envia la informació a través d’internet?

a. De manera ràpida.b. De forma discontinua.c. De manera contínua.d. Tota de cop en forma de paquet.

2. De les següents opcions, quina seria una xarxa local?

a. Els ordinadors de la mateixa localitat.b. Els ordinadors controlats per la policia local de cada poble .c. Els ordinadors que hi ha als locals dels casals municipals.d. Els ordinadors que hi ha a l’ajuntament connectats entre ells.

3. Que són les passarel•les?

a. El fet que un ordinador d’una xarxa local estigui connectada a una altra i hi passi informació.b. Quan fem una espècie de pont amb fils elèctrics i cinta aïllant d’un ordinador a l’altre.c. El fet que un ordinador pugui passar informació a un altre de la mateixa xarxa local.d. Passar-se lletres ela d’un ordinador a un altre.

4. Amb l’IP podem...

a. saber si el que envies segueix el protocol establert a internet.b. saber qui ha enviat tot el que hi ha a la xarxa.c. saber on viu, l’adreça, de qui envia coses per internet.d. saber el correu electrònic del que escriu informació a internet.

5. Els routers...

a. són aparells que simplement fan de passarel•la.b. són aparells que tenen la funció de passarel•la i altres coses més.c. són els navegadors, que et permeten fer rutes per internet.d. són un grup d’informàtics anglesos que es van posar aquest nom pel soroll que fan els ordinadors, com a rots petits.

6. Quants protocols hi ha a internet?

a. Només n’hi ha un, l’IP.b. N’hi ha molt, entre ells l’IP o el TCP.c. N’hi ha tres, l’IP, el TCP i l’UDP.d. N’hi ha dos, el TCP i l’UDP..

7. L’UDP...

a. intenta assegurar-se que els paquets arriben a la seva destinació.b. intenta no perdre gens d’informació pel camí.c. intenta que la informació arribi en el mateix ordre de com ha sortit..d. un enviament més fàcils i més ràpid

8. Els enginyers...

a. ja han aconseguit els servidors amb el màxim de peticions i el mínim de temps.b. continuen creient que algun dia hi haurà el que s’anomena servidors.c. investiguen per aconseguir servidors que facin més coses i més ràpid.d. tracten d’esbrinar per què hi ha servidors..

9. Quina d’aquestes oracions seria la correcta forma plural de: El que es necessita és que a la nostra xarxa hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxa?

a. El que es necessita és que a las nostras xarxas hi hagin una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxab. El que es necessita és que a les nostres xarxes hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxac. El que es necessita és que a les nostres xarxes hi hagin una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxad. El que es necessiten és que a les nostras xarxes hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxa

10. Quina d’aquestes oracions és correcta segons la normativa gramatical com a singular de la següent: Aquestes adreces es representen amb 4 grups de números separats per punts?

a. Aquesta adressa es representa amb 4 grups de números separat per punts.b. Aquesta adreça es representa amb 4 grups de números separats per punts.c. Aquesta adresa es representa amb 4 grups de nombres separats per punts.d. Aquesta adreça es representa amb 4 grups de nombres separats per punts.

Text 2

Els incendisEscrit per José Luis Ordóñez

El foc és un element propi dels ecosistemes mediterranis, però el número actual d’incendis és 10 vegades superior al natural. Els focs d’origen humà, ja siguin provocats o accidentals, estan sobrepassant la capacitat de regeneració dels boscos i amenacen amb la seva desaparició.

Un element natural del Mediterrani

Hi ha indrets que s'incendien any rere any. Tots els estius rebem notícies de greus incendis forestals a molts països de la Conca Mediterrània (Espanya, Grècia, etc.), i també a Califòrnia, a Austràlia, a Xile i a Sudàfrica. Però, què tenen en comú tots aquests indrets tan allunyats del

planeta per patir contínuament els efectes del foc? La resposta és senzilla: en tots ells l'època més calorosa de l'any coincideix amb la més seca.

Sabem que a totes les zones amb un clima mediterrani el foc és un element natural present des de fa milions d'anys, molt abans que els humans el comencéssim a dominar, que ha tingut un paper molt important en la definició d'aquests ecosistemes. Tant és així, que moltes espècies que han viscut des de sempre en aquests paisatges presenten mecanismes per protegir-se o per reaparèixer després d'un incendi. Avui, però, els boscos com els de Catalunya es cremen a un ritme aproximadament deu vegades superior al que seria natural i aquests mecanismes comencen a no ser prou eficaços.

Què fan les plantes davant del foc?

Algunes plantes resisteixen directament el pas de les flames, com és el cas del pi pinyoner (Pinus pinea) i de l’alzina surera (Quercus suber), que tenen l’escorça prou gruixuda per suportar les flames. Altres poden rebrotar, és a dir, treure noves tiges i fulles verdes després d’haver perdut completament les que tenien, com és el cas de la mateixa alzina surera, els roures i les alzines (Quercus sp.). Altres plantes, com el pi blanc (Pinus halepensis) i l’estepa blanca (Cistus albidus), protegeixen les seves llavors amb cobertes dures que s’obren un coppassat el foc, de tal manera que encara que la planta mori, la seva descendència té possibilitats de garantir la continuïtat local de l’espècie. Moltes altres plantes, però, no presenten capd’aquests mecanismes i poden arribar a desaparèixer definitivament de la zona cremada.

I els animals?

El foc mata molts animals. Els grans mamífers irèptils, així com molts insectes, són víctimes habituals de les flames perquè se’ls fa difícil fugir o trobar refugi. En general, els ocells sobreviuen més, atès que poden recórrer grans distàncies en poc temps. Alguns, com el picot verd (Picus viridis), tornen aviat després del foc, fent servir els troncs cremats que han quedat dempeus com a refugi i font d’aliment. Els animals que fan caus sota terra, com els conills, els ratolins i les formigues, poden sobreviure si romanen dins del cau durant l’incendi, però després sovint moren de fam perquè no troben menjar. A més, els incendis afecten també la supervivència dels animals de les zones veïnes no cremades, perquè els que arriben fugint del foc augmenten la competència pels recursos enaquells indrets.

Ocell anomenat Picot Verd (Picus viridis) Imatge: Sven Teschke

El mite dels pins piròfits

Quantes vegades heu sentit allò que "els pins volen el foc"? Aquest mite, com molts altres, no neix del no-res; però s'ha desvirtuat totalment. No hi ha cap espècie de pi pròpia de la Península Ibèrica que necessiti la presència del foc per sobreviure o reproduir-se. És cert que el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea) reserven part de les seves pinyes tancades durant anys gràcies a una resina que només s'asseca amb altes temperatures. Això permet que després d'un incendi aquestes pinyes alliberin les seves llavors en un medi sense competència. Malgrat això, ambdós pins es reprodueixen normalment sense foc. D'altra banda, cada vegada és més habitual que una mateixa zona torni a cremar-se abans que els nous pins siguin prou madurs com per fer noves pinyes fèrtils, i quan això passa, també aquestes espècies desapareixen de la zona.

La resta de pins mediterranis no tenen pinyes de reserva (pinyes seròtines) i la seva regeneració després del foc és molt limitada. La pinassa (Pinus nigra), per exemple, va veure reduïda la seva distribució a Catalunya en un 30% (és a dir, vam perdre quasi un de cada tres arbres) després de patir els incendis de les comarques centrals del 1994 i 1998.

Per què se’ns crema el bosc?

Dos de cada tres incendis a Espanya són deguts al factor humà. Els fumadors que llencen burilles a terra, els pícnics fora del lloc senyalitzat, pagesos que cremen rostolls, línies elèctriques mal mantingudes, urbanitzacions, abocadors legals i clandestins que produeixen combustions espontànies i l'èxode rural, que fa disminuir el número de persones amb prou coneixements del medi per detectar el foc, arribar-hi i apagar-lo són alguns dels factors que expliquen una gran quanitat d'incendis que any rere any cremen milers d'hectàrees de bosc.

En alguns casos els focs són intencionats. Aquests solen ser els més perillosos, ja que els piròmans produeixen focs molt intensos i amb diferents fronts que resulten moltdifícils d'apagar.

Les causes dels incendis són moltes. A les comunitats autònomes espanyoles de clima típicament mediterrani (Catalunya, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia,Andalusia i Balears) els focsd’origen natural no arriben al 8%, mentre que els intencionats i els deguts a negligències representen dos de cada tres incendis. La resta són d’origen desconegut.

1. Els incendis...

a. són normals només al Mediterrani.

b. són naturals dels llocs on l’estiu és calorós i plujós.

c. no són naturals, els provoquem els humans.

d. són normals on l’estiu és poc plujós i amb temperatures elevades.

2. Actualment,...

a. no es produeix més del que és natural.

b. hi ha més incendis del normal.

c. tot i els incendis es regenera fàcilment perquè la vegetació s’hi ha adaptat.

d. tots els incendis els provoquem els humans.

3. En cas d’incendi...

a. les plantes resisteixen d’una manera o altra.

b. les plantes moren però els arbres tornen a brostar.

c. l’alzina no mor perquè les flames no la cremen del tot.

d. el pi blanc resisteix gràcies a l’escorça gruixuda.

4. Els diferents animals que viuen on hi ha un incendi...

a. d’una manera o altra la majoria acaba morint.

b. només els ocells solen salvar-se.

c. d’una manera o d’altra acaben salvant-se la majoria.

d. només els que viuen en caus se salven.

5. Sobre si els pins són piròfits el text ens diu...

a. que és real i vol dir que els pins no poden reproduir-se sense el foc.

b. que és mentida.

c. que és mentida però amb fonaments reals.

d. s’ho va inventar algú, no és cert que després dels incendis els pins es reprodueixin de cap manera..

6. La disminució de la gent que viu al camp...

a. ha afavorit els boscos contra els incendis..

b. ha provocat un augment dels incendis per desconeixement del territori.

c. fa que si es crema ningú corri risc de mort.

d. ha provocat un augment d’incendis per culpa de les cases que van abandonar.

7. Per què s’ha de fer càmping en els llocs adequats?

a. per evitar que la gent es passegi per on vol.

b. per evitar que la gent es perdi si hi ha un incendi.

c. per evitar escombraries en llocs no controlats.

d. per evitar que trepitgin les plantes.

8. Què són els piròmans?

a. La gent que fa pires de foc.

b. La gent que provoca incendis volgudament.

c. La gent que es crema les mans quan fa foc.

d. La gent que, com es diu en espanyol, està pirada.

9. Per què són pitjors els focs intencionats?

a. perquè és una cosa que no es fa.

b. perquè són focs que comencen en llocs coneguts.

c. perquè solen ser més grossos i en diferents llocs alhora.

d. perquè la benzina crema molt aviat.

10. Quina d’aquestes expressions no és correcta?

a. En Joan va pegar foc a la cuina.

b. La Marta ha fet foc a la llar.

c. El cotxe s’ha calat foc.

d. El piròman va donar foc al pinar d’allà baix..

Text 3

El ruc de les bruixes

Vet aquí que un dia el mosso d’una casa va sospitar que les seves mestresses, que eren sogra i nora, eren bruixes i que a les nits sortien per la xemeneia a fer mal. Ell se’n va voler assegurar i un dia es va posar a fer l’adormit a l’escó.

Negra nit, van venir les dues dones i el van trobar adormit.

–Bo, i què farem ara? –es van dir.

El van tocar, el van cridar i, veient que no deia res i que roncava, es van pensar que dormia de debò. Tot seguit, van posar les olles dels untets al foc i així que les van tenir calentes se’n van untar tot dient:

–Altafulla, xemeneia amunt! –i van sortir per la xemeneia.

El mosso, que ho va veure tot, així que van ser fora, es va aixecar i va fer com elles.

Al foc, hi havien deixat una gallina per tenir escudella quan tornarien i ell, sabeu què va fer?, es va menjar la gallina i hi va tirar un gat.

Després, un cop ben tip, es va untar i va dir:

–Altafulla, xemeneia amunt! –i tot d’un plegat, es va convertir en ruc. S’havia equivocat d’olla dels untets!

Un cop convertit en ruc no es va poder moure d’allà i podeu comptar, en tornar, si n’hi van fer d’escàndol, les bruixes! I encara més quan van trobar el gat a l’olla en comptes de la gallina. La vella, sobretot, semblava un dimoni.

Tant d’escàndol li va arribar a moure la vella, que la jove va acabar tenint-li compassió i un dia li va dir:

–Mira, ara que ve la festa del Roser, quan passi la processó per aquí davant, surt i amb una queixalada arrenca una flor del tabernacle de la Mare de Déu i et tornaràs home una altra vegada.

I així ho va fer. Va arribar aquell dia i, al punt que passava per allà davant el tabernacle de la mare de Déu, surt corrents, clava queixalada i s’endú una flor. I es va tornar home com abans.

1. Quins són els personatges de la rondalla?

a. Dues bruixes, un ruc, un mosso i la Mare de Déu.b. Una vella, la seva jove i un mosso.c. Un ruc, un mosso d’esquadra i dues bruixes.d. Una bruixa, un ruc, un mosso i la Mare de Déu.

2. Què anaven a fer les nits les bruixes?

a. Sortien a fer dolenties.b. Anaven a curar el mal de la gent.c. Anaven de farra.d. Sortien malament per la teulada.

3. Per on sortien a les nits?

a. Sortien pel fumeral.b. Sortien per l’escó.c. Sortien per la pallissa del ruc.d. Sortien ficant-se a l’escudella.

4. Per què van dubtar de fer el que solien fer?a. perquè hi havia un ruc a la cuina.b. perquè els untets estaven freds i s’havien d’escalfar.c. perquè el mosso s’havia adormit davant el foc.d. perquè era negra nit.

5. Per fer màgia fan servir...

a. un encanteri.b. un encanteri i una crema.c. un untet.d. una vareta màgica.

6. Què li passa al mosso?

a. Es converteix en ruc perquè s’equivoca d’encanteri.b. Es converteix en ase perquè es confon d’olla.c. Es posa a fer el ruc perquè es confon de dia.d. El converteixen en ase per menjar-se la gallina..

7. La vella s’enfada...

a. perquè s’ha menjat la gallina.b. i es converteix en dimoni.c. perquè s’havia endrapat la gallina i havia fet màgia.d. perquè és vella i té mal caràcter.

8. Quan de temps passa convertit en ruc?

a. Fins després de la gran renyada.b. Un temps, fins que se n’apiada la nora.c. Fins que la Mare de Déu compareix i el salva.d. Fins que la vella se’n cansa.

9. La Mare de Déu ...

a. portava flors a la tavernab. venia de comprar flors de l’hivernacle de la taverna.c. portava flors als peus.d. estava envoltada d’una processó de gent amb flors.

10. Què creus que va aprendre el mosso?

3. Fes un esquema del següent text.

Deixar de fumar

Escrit per Pilar Hereu

Es calcula que a Espanya el tabac causa 50.000 morts cada any. Les principals causes de mort relacionades amb el tabac són les malalties del cor i la circulació, el càncer de pulmó i altres patologies del pulmó com la bronquitis crònica. De mitjana els fumadors viuen deu anys menys

que els no fumadors. El tabac és la primera causa de mort que es pot prevenir.

El gener de 2006 va entrar en vigor a Espanya la llei antitabac, que inclou mesures sanitàries contra el tabaquisme i regula la venda, subministrament, consum i publicitat del tabac. Amb aquesta llei, Espanya deixa de ser un dels països europeus més permissius respecte a aquest tema.

Un de cada tres espanyols fuma. Espanya és el país d'Europa que més tabac per persona consumeix després de Grècia. Els espanyols consumeixen un terç més de tabac que la mitjana del ciutadà europeu.

Per què és bo deixar de fumar?

Existeixen uns beneficis a curt termini i uns altres a llarg termini. Durant les primeres setmanes els exfumadors noten una millora en la funció dels pulmons i la capacitat per fer exercici. No obstant això, també és habitual un augment transitori de la tos i la producció de mucositats.

A més llarg termini, el risc de patir una malaltia del cor es redueix a la meitat al cap d'un any de no fumar i, als 15 anys d'abstinència, el risc és igual al dels nofumadors.

Quant al càncer de pulmó, el risc mai torna a ser com el dels no fumadors, però als 10 anys de deixar el tabac, el risc es redueix a la meitat. A més, els exfumadors noten més les olors i el gust dels aliments, pateixen menys faringitis i bronquitis i milloren l'alè i

l'aspecte de les dents i les genives.

Per què és difícil deixar de fumar?

La principal culpable és la nicotina, una de les moltes substàncies que es troben al tabac. Després de la inhalació del fum del tabac, la nicotina es distribueix ràpidament pel nostre cos, i en tan sols 11 segons arriba al cervell. La nicotina, a més d'augmentar la pressió arterial, el ritme del cor i disminuir la gana, modifica la química del nostre cervell: estimula l'alliberament d'alguns neurotransmissors, substàncies que comuniquen les neurones del cervell.

Aquests canvis provoquen una sensació de benestar i relaxació, milloren la capacitat de concentració i la sensació d'alerta. El fet que la nicotina provoqui aquests efectes agradables de manera tan ràpida contribueix a crear una forta addicció al tabac.

La nicotina és també la culpable del síndrome d'abstinència en deixar de fumar: el fumador està irritable, amb dificultat de concentració, alteració de l'humor, augment de la gana i desig de fumar. En aquest moment, fumar-se un nou cigarret és una manera d'eliminar aquests símptomes molests.

No obstant això, els símptomes d'abstinència desapareixen generalment durant el primer mes. A més dels efectes addictius de la nicotina, la dependència al tabac té altres components importants, com són la dependència psicològica i el component social.

Com deixar el tabac?

Per valorar el grau de dependència del tabac que té una persona, hi ha dues preguntes molt útils: quants cigarrets fuma al dia?, quant triga al matí a fumar el primer cigarret? Una persona que fuma més de 20 cigarrets al dia i triga menys de 30 minuts en fumar-se el primer indica una alta dependència al tabac. Conèixer el grau de dependència ajuda a programar la millor estratègia per abandonar el tabac de manera individualitzada.

La proporció de fumadors que volen deixar el tabac ha crescut els últims anys: actualment gairebé el 70% dels fumadors afirmen que volen deixar de fumar. La majoria de les persones que han aconseguit abandonar el tabac ho han intentat més d'una vegada.

La possibilitat d'èxit augmenta molt quan se sol·licita ajuda al metge o a unitats especialitzades: les estratègies amb major èxit per deixar de fumar es basen en la combinació de reforç psicològic i un tractament amb fàrmacs. L'estratègia de suport psicològic pretén que el fumador modifiqui hàbits associats al consum del tabac, reforçar la motivació i aprendre tècniques de relaxació o distracció per superar-ne les possibles molèsties.

Els fàrmacs ajuden a disminuir els símptomes del síndrome d'abstinència i disminueixen el desig de fumar. Actualment existeixen diferents preparats que contenen nicotina, ja sigui en forma de pegat, xiclet, esprai nasal o comprimits. Altres fàrmacs que s'utilitzen per a la deshabituació al tabac són els antidepressius com el bupropion.

4. Troba les 15 faltes de normativa que hi ha al text:

0,6 per cada falta corregida correctament. +0,5 si arriba a 7 faltes ben corregides. +1 punt si arriba a 13.

-0,3 per cada correcció errònia.

Ausiàs March

Ausiàs March va escriure poesia durant la primera meitat del segle XV, a la manera dels trobadors. L'amor es el tema de la major part dels seus poemes, on la veu poètica es quexa del patiment que l'enamorat ha de soportar, i es dirigeix a una dama el nom de la qual amaga rere un pseudònim (el "senyal"), i a la qual sovint li demana mercè (favor i clemència).

Poesia, ciència i saber

A diferència dels trobadors que havien escrit abans que no ell, March incorpora a la seva poesia tot de terminologia i de nocions provinents de la divulgació de sapiguers filosòfics, mèdics, cosmològics i religiossos en entorns no-acadèmics com el seu. Així, per exemple, per parlar sobre les pròpies penes amoroses, March descriu els seus sentiments d'acord a teories sobre el funcionament del cos i del cervell humà, analizant amb detall com els estímuls visuals provocats per la contemplació de la seva dama li provoquen un seguit de reaccions fisiològiques que són la causa del seu malestar.

Falconer del rei

No obstant això, Ausiàs March no era metge ni professor universitari. Va néixer a Gandia cap al 1400 i va morir a València el 1459. Es va casar dues vegades, una d’elles amb Isabel de Martorell, germana de Joanot Martorell (l’autor del Tirant lo Blanc), però va enviudar en tots dos matrimonis prematurament. De jove va servir al rei d’Aragó en diverses campanyes militars, concretament a Sardenya, Nàpols, Sicília i a Gerba, al sud- est de l’actual Tunísia. El 1425 va ser nomenat “falconer major”, però no se sap durant quant de temps va ejercir aquest càrreg. Era senyor d’un patrimoni heretat no gaire gran, a l’àrea de Gandia, a Beniarjó. Els matrimonis li van permetre ampliar lleugerament les rendes, que encara debia administrar, com altres cavallers d’aquella zona, d’una manera feudal.Si se sap que es va dedicar tota la vida a la falconería, i en un dels seus poemes, escrit en la seva bellesa i dirigit al rei, que es trobava a Nàpols, demana a Alfons el Magnànim un falcó.

Fortuna i fama

March és avui una de les figures mes importants de la història de la literatura catalana, i un poeta singularíssim dins de les lletres medievals europees; però quan encara vivia, no només era ja famós, sinó també molt imitat. D’altre banda, el poeta de Gandia va ser un important referent literari al llarg de tot el segle XVI: van seguir imitant-lo tant els poetes del Renaixement que escrivien en català com, sobretot, els que ho van fer en castellà (Joan Boscà, Garcilaso de la Vega, Jorge de Montemayor, etzètera). A més, la seva poesia es va editar, reeditar i traduir diverses vegades al llarg del segle.

5. Escriu un text expositiu de 200 paraules de l’esport que t’agrada més.6. Separa els diferents sintagmes de les següents oracions i digues de

quin tipus són. Marca també el Subjecte i el Predicat.

La nena rossa pintava els dibuixos per als germans.

N’Albert ha arribat enfadat de la reunió.

En Carles reparteix les cartes de Ribes amb un barret.

El gat posa pèls al sofà

En Marc ve de Vic amb un amic.

El meu germà Joan ha acabat la redacció astorat.

Vaig confiar en tu l’altre dia.

Compra arròs per a les àvies!

La Maria està de meravella.

Ells pensen en la història tota la nit.

7. Posa un número (de l'1 al 8) per col·locar cadascuna de les expressions següents al buit que hi correspongui.

1. De la primavera a la tardor, però2. En el precís instant que3. Entre el juny i el novembre4. Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys5. Entre les onze del matí i la una6. I als voltants del migdia, per uns minuts7. I el divendres sis d'agost8. Però a les dotze en punt

6 d'agost de 1996, al migdia

vaig estar enamorat d'una dona. , encara que amb molta dissimulació, l'amor ja

no mantenia tan tens el cordatge. , l'enamorament va anar fent-se borrós, igual que si ara em tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cada vegada més amb el que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella època que, durant menys d'una setmana, entre dimecres i diumenge, va resultar que més aviat me

l'estimava poc. ja no l'estimava gens. Gens? li vaig agafar una mania com mai

no havia tingut a ningú. , la vaig arribar a odiar.

l'amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de vida. Una llavor que s'esberla

de sobte. jo tanco d'un cop violent la porta del taxi que s'endurà per sempre més aquella dona.(Toni Sala)

9. Reescriu el següent text evitant la repetició. Usa el mecanisme de cohesió més adequat a cada ocasió.

Vicent Andrés Estellés va ser un poeta i escriptor que va mantenir un compromís al llarg de tota la vida amb el país i amb la llengua catalana.Alguns dels versos de Vicent Andrés Estellés han esdevingut molt populars. Vicent Andrés Estellés va ser un autor molt prolífic i Vicent Andrés Estellés va elaborar constantment la poesia de Vicent Andrés Estellés.Vicent Andrés Estellés publicà cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.Més endavant Vicent Andrés Estellés dugué a terme un dels grans projectes personals de Vicent Andrés Estellés: redactar un inventari de personatges, fets històrics, indrets geogràfics, productes de la terra... del País Valencià. Aquest recull, editat en més de seixanta llibres, s'anomena Mural del País Valencià.

10. Posa un sinònim o una expressió sinonímica de les paraules següents:

Amanyaguessis (vers 8)Voldria (vers 7)Escapar (vers 6)Bonança (vers 3)Permeti (vers 3)

XUCLADA

Ara que tot, dins meu, sembla mort.Ara que no queda cap guspira

que permeti pressentir bonança, o que elimini aquesta espina.Ara que la caixa s’ha foradat

i ha deixat escapar l’esperança.Ara voldria que vinguessis,

que m’amanyaguessis amb aquestes mans aspres de paper de vidre, que desfilessis pel meu calvari.

Ara voldria que et quedessisper comprovar que m’has pres la vida.

11. Completeu les frases següents amb les lletres escaients.

1. Ja podeu consultar la nota informativa sobre els permi_os i els terminis de pre_a de po__e_ió del personal funcionari del cos de tramitació processal. 2. Notifico la re_olució anterior a la persona intere_ada en presència del seu advocat i li lliuro la citació corresponent.3. Els Mossos d’Esquadra han de portar el detingut a comi_aria perquè el jutge li prengui declaració abans d’ingre_ar preventivament a la pre_ó.4. D’acord amb la presumpció d’innocència, tota persona acu_ada d’un fet delictiu és innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta en unpro_és públic, en el qual totes les garanties nece__àries per a la defensa hagin estat a egurades.

5.Qui maltracti amb acarnissament animals domèstics i els cau_i la mort o els provoqui le_ions fí_iques ha de ser castigat a la inhabilitació d’un a tres anys per a la profe_ ió, ofici o comer_ que tingui rela__ió amb els animals.

12. Completeu aquestes frases amb les consonants adients.1. L’entrenador ha su gerit el fitxatge de uatre jugadors, entre els uals hi ha un norue i un uruguaià.2. Al ca davall, aquest ull de vellu és l’únic que m’he endut de la baralla. 3. La possibilita de quedar uarts allunya els du tes de l’inici de la temporada.4.L’acusació particular no per l’oportunita de presentar com a prova un epíleg d’unes escri tures redactades en gre anti_ .5. uasi la meita dels pagesos que es dediquen al conreu d’ametllers i avellaners han participat en la manifestació.6. Sa seja el po abans d’obrir-lo si vols que el gro de la pare sigui uniforme.7. Cal tenir molta virtu per passar la nit al ras en aquestes latitu s. 8. L’absència del segon cognom en la llista oficial ha fet au_mentar la incertesa.9. Al ca damunt de la ca çalera del llit de l’aba hi havia un sant crist de fusta.10. Cada dia pren un refresc de présse __uan torno de córrer.