1€¦ · web viewavaluació de competències bàsiques 3r trimestre. repàs trimestras 3r...

SEGON CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE DIDÀCTIC PIP 3-4VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Segon Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Pip -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Segon Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Segon Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Pip -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

1. Apreciar la importancia dels valors bàsics que regeixen la vida dels grups i de les comunitats i actuar conforme amb aquests, considerant i respectant la diversitat. (a)

2. Valorar el treball del grup desenvolupant actituds de cooperació i de responsabilitat al davant de les tasques que li corresponguin. (b, c)

3. Actuar amb autonomia i iniciativa personal en les activitats habituals i en les relacions de grup. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d’altres membres del grup. (c)

5. Apreciar i valorar les diferències de tipus social, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, i establir relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn quotidià. (d, o)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits atenent a diferents intencions comunicatives i desenvolupar hàbits de lectura. (e)

7. Adquirir els fonaments lèxics i estructurals per a l’aprenentatge d’una o de diverses llengües estrangeres. (f)

8. Desenvolupar procediments de recollida i representació de la informació útils per a la resolució de problemes senzills. (g)

9. Reconéixer els coneixements i recursos materials disponibles útils per a la resolució de problemes propis de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als succesos i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental, del territori espanyol i de la Comunitat Valenciana. (h)

11. Comprendre i establir relacions entre fets i fenómens de l’entorn natural i social de la Comunitat Valenciana, i conéixer les possibilitats individuals i grupals de contribució a la protecció i millora del medi ambient. (i, n)

12. Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per a rebre i transmetre informació (j)

13. Procurar el benestar personal, desenvolupant hàbits de salut i higiene que contribueixen a un desenvolupament òptim. (k)

14. Utilitzar els diferents mitjans d’expressió (verbal, visual, plàstica, musical i matemàtica) de forma individual o integrada, desenvolupament habilitats creatives i de raonament. (l)

15. Desenvolupar la sensibilitat estètica i la capacitat per disfrutar de les obres i manifestacions artístiques. (1)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, partint del seu entorn pròxim i extenent el seu interés a àmbits cada vegada més amplis i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, la seua raça o la seua nacionalitat. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribueixen a tenir-ne cura. (p)

19. Apreciar la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la dels altres. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària a què es refereix cada un dels Objectius del Segon Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE VALENCIÀ

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CICLE DE L’ÀREA DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. Identificar i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, postals, poemes, impresos, descripcions, argumentacions, còmics, narracions, diàlegs, cartells, notes, notícies… (1, 8)

2. Reconéixer l’estructura interna de diferents tipus de textos mitjançant la seua redacció atenent a models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, argumentació, etc.) i interpretar instruccions escrites en la realització d’una activitat manipulativa. (1, 8, 9)

3. Adoptar una actitud crítica i raonada en les comunciacions en què s’actua com a receptor (dramatitzacions, exposicions de temes, premsa, etc.). (1, 9)

4. Planificar i dramatitzar situacions de la vida cuotidiana i representar contes, acudits, històries, peces teatrals breus i altres situacions fictícies, així com memoritzar i reproduir oralment poemes, dites, embarbussaments, refranys i textos breus i dramàtics utilitzant una dicció, entonació i postura corporal adequades. (2, 7)

5. Identificar la funció que tenen en una situació oral els elements no lingüístics: el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa; i reconéixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. (2, 7)

6. Deduir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de l’expressió escrita. (14)

7. Valorar i reconéixer la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, de l’Estat Espanyol i de la societat en general com a un fet cultural enriquidor. (3, 4, 5, 6)

8. Saber escoltar els altres, amb l’objectiu de comprendre, obtenir informació i tenir la possibilitat de participar en la conversa, respectant el torn de paraula i valorant les idees i les intervencions dels altres. (10)

9. Produir missatges orals planificats (conversa, debat, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació...), utilitzant una dicció clara i adequant el discurs al gènere i al registre de llengua utilitzat; i produir textos escrits combinant diferents recursos comunicatius: còmic, cartell publicitari, fitxa. (2, 8)

10. Utilitzar les estratègies i habilitats necessàries que asseguren una bona comprensió i rapidesa lectora. (10, 16, 17)

11. Llegir mentalment i després de manera expressiva qualsevol text, en prosa o en vers, adequat a l’edat, utilitzant la lectura com a tècnica per a la recerca d’informació i apreciar-la com a font de plaer, mantenint una predisposició adequada per a la lectura. (10, 11, 12)

12. Utilitzar el diccionari per conéixer les paraules i el seu significat, a més d’escriure-les correctament i memoritzar l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació i distingir i atendre els indicadors del diccionari per a facilitar la recerca. (9, 10, 11)

13. Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per ampliar el vocabulari, memoritzar paraules d’ús freqüent relacionades amb les diferents temàtiques d’estudi i utilitzar correctament expressions, locucions i frases fetes. (10, 11, 12)

14. Iniciar-se en l’elaboració i utilització de resums i fitxes d’informació que poden ser aplicats com a tècniques d’estudi. (10)

15. Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació i sufixació) i els que n’amplien el sentit (comparació i polisèmia). (10, 11)

16. Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar la síl·laba tònica. (14)

17. Practicar l’observació del funcionament de les frases, interpretar-ne diferents tipus (enunciatives, interrogatives i exclamatives) i relacionar l’entonació amb la puntuació. (10, 14)

18. Utilitzar connectors en la manipulació de frases i identificar-hi les categories gramaticals de determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, preposició, conjunció i verb, així com observar i comprovar la relació de concordança en el si de la frase. (10, 14)

19. Despertar el sentit crític i el respecte al davant de les produccions escrites pròpies i les dels altres, rebutjant aquelles expressions que comporten discriminació per raons de classe, raça, gènere, creences, etc. (1, 15)

7

20. Comprendre el contingut de diversos textos de caràcter literari i analitzar-ne l’estructura i les característiques específiques. (13)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segon Cicle: Tercer Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJETIUSSegon Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Cicle

Exercitar i desenvolupar la comprensió lectora.

Utilitzar les estratègies i habilitats necessàries que asseguren una bona comprensió i rapidesa lectora. (10)

Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Descriure oralment i per escrit el contingut de textos i imatges.

Identificar i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, postals, poemes, impresos, descripcions, argumentacions, còmics, narracions, diàlegs, cartells, notes, notícies… (1)

Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent. (2)

Proporcionar respostes adequades a la natura i al contingut de la pregunta.

Produir missatges orals planificats (conversa, debat, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació...), utilitzant una dicció clara i adequant el discurs al gènere i al registre de llengua utilitzat; i produir textos escrits combinant diferents recursos comunicatius: còmic, cartell publicitari, fitxa. (9)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament. (1)

Emprar el vocabulari adequat en funció de la situació comunicativa.

Identificar la funció que tenen en una situació oral els elements no lingüístics: el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa; i reconéixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. (5)


Analitzar les característiques de cada tipus de text i aplicar-les en les pròpies produccions.

Reconéixer l’estructura interna de diferents tipus de textos mitjançant la seua redacció atenent a models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, argumentació, etc.) i interpretar instruccions escrites en la realització d’una activitat manipulativa. (2)

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Relacionar diverses audicions amb els textos i les imatges corresponents.


Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries. (3)

Conéixer les normes i convencions gràfiques d’ús habitual en els textos

Deduir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions

9

escrits. domini progressiu de l’expressió escrita. (6)

quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Identificar la funció d’algunes paraules i la relació que mantenen a l’interior de l’oració.

Utilitzar connectors en la manipulació de frases i identificar-hi les categories gramaticals de determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, preposició, conjunció i verb, així com observar i comprovar la relació de concordança en el si de la frase. (18)

Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió. (10)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE


OBJETIUSSegon Cicle


Conéixer l’ordre alfabètic i aplicar-lo tant en l’anàlisi de paraules com en la consulta del diccionari.

Utilitzar el diccionari per conéixer les paraules i el seu significat, a més d’escriure-les correctament i memoritzar l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació i distingir i atendre els indicadors del diccionari per a facilitar la recerca. (12)


Conéixer les regularitats en el procés de formació d’algunes paraules i aplicar-les a l’anàlisi lingüística.

Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació i sufixació) i els que n’amplien el sentit (comparació i polisèmia). (15)

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos.(11)

Interpretar els elements del context per a enriquir la comprensió de textos i imatges.



Relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements previs que s’han adquirit.

Adoptar una actitud crítica i raonada en les comunciacions en què s’actua com a receptor (dramatitzacions, exposicions de temes, premsa, etc.). (3)

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

Memoritzar i aplicar la normativa ortogràfica.

Deduir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de l’expressió escrita. (6)

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Avaluar el resultat de les pròpies produccions.

Iniciar-se en l’elaboració i utilització de resums i fitxes d’informació que poden ser aplicats com a tècniques

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació,

10

d’estudi. (14) realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Utilitzar i valorar el dictat com a tècnica facilitadora de l’aprenentatge.



Interpretar missatges de tipologia diversa i comprendre les instruccions en la realització de processos.


Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. (14)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL


OBJETIUSSegon Cicle


Expressar gustos, emocions, sentiments, opinions i preferències personals.



Analitzar diverses situacions, elaborar plans i emprendre processos de decisió.



Fomentar el gaudi i l’interés per la resolució de jocs lingüístics.



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL


OBJETIUSSegon Cicle


Desenvolupar destreses per a la recerca, selecció i tractament de la

Utilitzar el diccionari per conéixer les paraules i el seu significat, a més

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs,

11

informació. d’escriure-les correctament i memoritzar l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació i distingir i atendre els indicadors del diccionari per a facilitar la recerca. (12)

localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Utilitzar diverses fonts d’informació i mitjans de comunicació relacionant-los entre si.

Llegir mentalment i després de manera expressiva qualsevol text, en prosa o en vers, adequat a l’edat, utilitzant la lectura com a tècnica per a la recerca d’informació i apreciar-la com a font de plaer, mantenint una predisposició adequada per a la lectura. (11)

Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que oferix. (9)

Reconéixer la importància de l’ordre en la presentació de qualsevol text.



Utilitzar models en l’anàlisi i elaboració de textos.

Comprendre el contingut de diversos textos de caràcter literari i analitzar-ne l’estructura i les característiques específiques. (20)


Comprendre l’estructura i el contingut dels acròstics, les sopes de lletres i els mots encreuats.



Interpretar de manera combinada les informacions procedents de textos i imatges.



Reconéixer instruments de caràcter digital que emmagatzemen i permeten reproduir la informació.


Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos. (16)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA


OBJETIUSSegon Cicle


Practicar destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones.

Despertar el sentit crític i el respecte al davant de les produccions escrites pròpies i les dels altres, rebutjant aquelles expressions que comporten

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar,

12

discriminació per raons de classe, raça, gènere, creences, etc. (19)

exposar amb claredat i entonar adequadament. (1)

Reconéixer la varietat de formes que té l’ésser humà de relacionar-se, lingüístiques i no lingüístiques.

Valorar i recòneixer la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, de l’Estat Espanyol i de la societat en general com a un fet cultural enriquidor. (7)

Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.(12)

Identificar, respectar i valorar la diversitat cultural que ens envolta.


Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (13)

Descobrir i evitar els prejudicis, així com els usos discriminatoris del llenguatge.

Despertar el sentit crític i el respecte al davant de les produccions escrites pròpies i les dels altres, rebutjant aquelles expressions que comporten discriminació per raons de classe, raça, gènere, creences, etc. (19)


Participar en les activitats en grup valorant les aportacions realitzades pels altres.

Saber escoltar els altres, amb l’objectiu de comprendre, obtenir informació i tenir la possibilitat de participar en la conversa, respectant el torn de paraula i valorant les idees i les intervencions dels altres. (8)


Reconéixer els diversos contextos en què ens comuniquem i els registres que hi adopta la llengua.



COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL


OBJETIUSSegon Cicle


Fomentar l’interés per conéixer la vida i l’obra d’alguns artistes.



Valorar les obres literàries i altres formes de manifestació cultural expressades lingüísticament.


Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

Descobrir la bellesa i les possibilitats estètiques que tenen determinades composicions.



Elaborar breus textos escrits emprant criteris de creativitat i imaginació.

Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari

Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua

13

(prefixació i sufixació) i els que n’amplien el sentit (comparació i polisèmia). (15)

competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües. (15)

Gaudir amb les manifestacions tradicionals de la cultura popular.



Segon Cicle: Quart Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESQuart Curs

OBJETIUSSegon Cicle


Desenvolupar les habilitats necessàries per a millorar la comprensió lectora.



Analitzar les característiques de cada tipus de text i aplicar-les en les pròpies produccions.



Descriure textos i imatges oralment i per escrit.



Elaborar respostes adequades a la natura i al contingut de les preguntes.



Aplicar les normes i convencions gràfiques d'ús habitual en els textos escrits.

Practicar l’observació del funcionament de les frases, interpretar-ne diferents tipus (enunciatives, interrogatives i exclamatives) i relacionar l’entonació amb la puntuació. (17)


Conéixer la funció d'algunes paraules i la relació que mantenen a l'interior de l'oració.

Utilitzar connectors en la manipulació de frases i identificar-hi les categories gramaticals de determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, preposició,

Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a

14

conjunció i verb, així com observar i comprovar la relació de concordança en el si de la frase. (18)

millorar la comprensió i l’expressió. (10)

Adquirir el nou vocabulari i aplicar-lo de manera adequada a la situació comunicativa.

Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per ampliar el vocabulari, memoritzar paraules d’ús freqüent relacionades amb les diferents temàtiques d’estudi i utilitzar correctament expressions, locucions i frases fetes. (13)


Fer audicions i relacionar-les amb els textos i les imatges corresponents.



COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE


OBJETIUSSegon Cicle


Relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements previs ja adquirits.

Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar la síl·laba tònica. (16)


Analitzar i interpretar els elements del context per a enriquir la comprensió de textos i imatges.



Comprendre missatges de tipologia diversa i interpretar les instruccions en la realització de processos.



Memoritzar l'ordre alfabètic i aplicar-lo en l'anàlisi de paraules i en la consulta del diccionari.



Utilitzar i valorar el dictat com a tècnica facilitadora de l'aprenentatge.

Adoptar una actitud crítica i raonada en les comunciacions en què s’actua com a receptor (dramatitzacions,

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació,

15

exposicions de temes, premsa, etc.). (3) realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Conéixer les regularitats en el procés de formació d'algunes paraules.

Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació i sufixació) i els que n’amplien el sentit (comparació i polisèmia). (15)


Memoritzar i aplicar la normativa ortogràfica.

Deduir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de l’expressió escrita. (6)


Avaluar el resultat de les pròpies produccions.

Iniciar-se en l’elaboració i utilització de resums i fitxes d’informació que poden ser aplicats com a tècniques d’estudi. (14)


AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL


OBJETIUSSegon Cicle


Manifestar opinions o preferències personals, i expressar emocions i sentiments.



Elaborar plans i emprendre processos de decisió per resoldre diverses situacions.

Planificar i dramatitzar situacions de la vida cuotidiana i representar contes, acudits, històries, peces teatrals breus i altres situacions fictícies, així com memoritzar i reproduir oralment poemes, dites, embarbussaments, refranys i textos breus i dramàtics utilitzant una dicció, entonació i postura corporal adequades. (4)


Demostrar interés per la resolució de jocs lingüístics i gaudir amb els passatemps.



16

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL


OBJETIUSSegon Cicle


Reconéixer la importància de l'ordre en la presentació de qualsevol text.



Establir classificacions en taules i quadres.

Iniciar-se en l’elaboració i utilització de resums i fitxes d’informació que poden ser aplicats com a tècniques d’estudi. (14)


Desenvolupar destreses per a la recerca, selecció i tractament de la informació.



Exercitar l'habilitat de transformar l'estructura d'un tipus de text en una altra de diferent.



Fomentar l'ús de les noves tecnologies en el tractament i la busca d'informació a Internet.



Interpretar de manera combinada les informacions procedents de textos i imatges.



Emprar instruments de caràcter digital que emmagatzemen i permeten reproduir la informació.



COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

17


OBJETIUSSegon Cicle


Reconéixer la gran varietat de formes que utilitza l'ésser humà de comunicar-se amb els altres.



Identificar, respectar i valorar la diversitat cultural que ens envolta.



Rebutjar els prejudicis i els usos discriminatoris del llenguatge.



Desenvolupar destreses que facilitin la convivència, el respecte i l'entesa entre les persones.



Participar en les activitats col•lectives valorant les aportacions fetes pels altres.



Exercitar habilitats socials com l'empatia per a identificar i valorar els punts de vista dels altres.



COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL


OBJETIUSSegon Cicle


Valorar les obres literàries i altres formes de manifestació cultural expressades lingüísticament.



Demostrar interés per conéixer la vida i analitzar l'obra d'alguns artistes.



Gaudir de la bellesa i descobrir les possibilitats estètiques que presenten

Llegir mentalment i després de manera expressiva qualsevol text, en prosa o en

Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la

18

determinades composicions. vers, adequat a l’edat, utilitzant la lectura com a tècnica per a la recerca d’informació i apreciar-la com a font de plaer, mantenint una predisposició adequada per a la lectura. (11)

tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

Aplicar criteris de creativitat i imaginació en l'elaboració de textos escrits.


Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües. (15)

Participar en les festes tradicionals i conéixer les manifestacions de la cultura popular.



19

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

SEGON CICLE: TERCER CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura. – Acceptació de la conveniència i necessitat d'aconseguir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.– Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa.– Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per a l'intercanvi comunicatiu com a instrument de comunicació: escolta atenta, exposició clara i respecte del torn de paraula; mitjançant la participació i les aportacions, el control de la impulsivitat, respecte a les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres i amb atenció a les fórmules de cortesia i de relació social.– Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives, procedents dels mitjans de comunicació o d'Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, al mateix temps que es reconeixen les idees no explícites i es valoren els continguts transmesos.– Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals.– Valoració de saber escoltar com a mitjà per adquirir informació i per aprendre.

BLOC 3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits– Ús d'estratègies per a la comprensió: elaboració i comprovació d'hipòtesis, realització d'inferències d'informació sobre el text a partir dels seus coneixements i experiències prèvies, busca al diccionari, utilització de les mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum de les idees bàsiques dels textos llegits o dels aspectes més destacats.– Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius (estructura narrativa lineal, personatges principals i secundaris, missatge de la història, narració en primera i tercera persona), poètics (longitud dels versos, introducció als recursos expressius bàsics del llenguatge poètic, rima, formació de les estrofes més senzilles i habituals…) i teatrals (divisió del text en escenes, estructura de la història en: plantejament, nus i desenllaç, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions…) i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos.– Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies... i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions.– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d'aula i de centre), mostrant respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d'obtenir informació i models per a la composició escrita.– Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memorització de textos que continguen jocs lingüístics, fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter popular (embarbussament, endevinalles, acudits, tirallongues...) com culte (mots encreuats senzills, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames...), llegits amb fluïdesa i entonació adequades.

Composició de textos escrits.– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (estructura, organització i recursos lingüístics específics) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció.

20

– Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics...– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (conéixer i utilitzar les correspondències regulars entre so i lletra: r o rr entre vocals, c, ç, g, j, q, dígrafs...); les que regulen l'accentuació gràfica, l'apòstrof, els signes de puntuació i l'accentuació de paraules freqüents, mitjançant el dictat, entre altres tècniques, per escriure correctament, des del punt de vista ortogràfic, paraules d'ús habitual.– Cura en la qualitat, ordre, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de busca d'expressivitat i de creativitat.– Valoració de l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

BLOC 4. Educació Literària – Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral (rondalles, llegendes, cançons, auques, tirallongues...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual del gènere narratiu (contes, biografies, relats…) i d'altres gèneres (el teatre, el còmic o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.– Pràctica de diferents tipus d'audició i de lectura d'obres adequades a l'edat i als interessos de l'alumnat: escolta guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i lectura en veu alta.– Foment de la lectura mitjançant activitats d'animació que estimulen l'hàbit lector, tals com el contacte amb autors que visiten el centre, presentacions de llibres adequats a l'edat de l'alumnat o recollida d'informació de les portades de publicacions diverses, que promoguen la formació de criteris i gustos personals.– Dramatització de textos literaris no teatrals adequats a l'edat i de produccions pròpies.– Iniciació al coneixement actiu de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries (premis, murals, col·loquis amb autors...) a l'aula i al centre.– Producció de textos d'intenció literària per comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics, redaccions...), a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos models (com històries o contes narrats per la professora o el professor) i de l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Reconeixement de l'estructura textual dels textos més habituals. Descobriment dels recursos lingüístics bàsics per mantenir el referent i fer progressar el tema, especialment la inserció i coordinació d'oracions.– Coneixement de les normes bàsiques de l'ortografia apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Aplicació de les regles ortogràfiques bàsiques en les paraules d'ús freqüent. Ús dels principals signes de puntuació. Preocupació per consultar dubtes i paraules d'ortografia difícil.– Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva.– Ampliació del domini del vocabulari a través de l'aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari. L'ordenació alfabètica de paraules.– Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l'adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció. La concordança de gènere i nombre.

BLOC 6. La llengua com a instrument d’aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal per aprendre i per informar-se.– Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà per obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Comprensió, identificació, classificació i comparació de la informació seleccionada.– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d'aula i de centre), de manera que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d'obtenir informació i models per a la composició escrita.– Producció guiada de treballs relacionats amb l'àmbit escolar per organitzar informació i per comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d'experiments...).

21

– Valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge.

SEGON CICLE: QUART CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants – Interés per incorporar, de manera gradual, el valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d'implicació personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.– Coneixement de les llengües d'Espanya, la seua localització en les diferents Comunitats Autònomes i valoració positiva davant aquesta riquesa lingüística, de manera que s'eviten els prejudicis sobre les llengües i els seus parlants.– Interés i respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.– Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversa, planificació d'una activitat...) i en altres més formals i dirigides (assemblees, debats, entrevistes, explicacions...), respectant l'ordre espacial, cronològic o lògic en el discurs, amb actitud de cooperació i respecte en situacions d'aprenentatge compartit, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; amb la finalitat de recollir i intercanviar informació, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes.– Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de caràcter més formal (narracions d'experiències personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per aprendre i per informar-se.– Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals.– Valoració de saber escoltar com a mitjà per adquirir informació i per aprendre.

BLOC3. Llegir i escriureComprensió de textos escrits– Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correcta correspondència entre fonemes i grafies (cartells, horaris, reglaments senzills, regles de joc, catàlegs, fulletó d'instruccions, receptes...) i dels mitjans de comunicació social (webs infantils, notícies, cartes al director…), per buscar informació, amb identificació dels aspectes rellevants i la creació d'una opinió pròpia respecte dels continguts exposats en cadascun dels textos.– Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius (estructura narrativa lineal, personatges principals i secundaris, missatge de la història, narració en primera i tercera persona), poètics (longitud dels versos, introducció als recursos expressius bàsics del llenguatge poètic, rima, formació de les estrofes més senzilles i habituals…) i teatrals (divisió del text en escenes, estructura de la història en: plantejament, nus i desenllaç, tipografia diferent per als noms dels personatges, els seus parlaments i les acotacions…) i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos.– Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text i dibuix), vinyeta, bafarada, onomatopeies... i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions.– Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos expositius i argumentatius i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos.– Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicació; adopció d'actituds crítiques elementals cap a les perspectives ideològiques que transmeten.– Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memorització de textos que continguen jocs lingüístics, fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter popular (embarbussament, endevinalles, acudits, tirallongues...) com culte (mots encreuats senzills, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames...), llegits amb fluïdesa i entonació adequades.– Utilització de llibres i diferents fonts d'informació que ajudaran en la localització de conceptes i temes d'interés per a la formació i l'aprenentatge (diccionaris d'imatges, fitxes d'ortografia, llibres de divulgació, revistes…).

22

Composició de textos escrits– Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula, com a consolidació del sistema lectoescritor per comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, avisos, sol·licituds...), d'acord amb les característiques pròpies d'aquests gèneres.– Composició de textos d'informació i opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius, amb especial incidència en la notícia i en les cartes al director, mitjançant suports de l'àmbit escolar i alguns mitjans de premsa local.– Producció de textos que utilitzen llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics...– Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació (funció comunicativa i del destinatari, selecció de la informació rellevant, del tipus de text, de l'estructura del contingut...), redacció de l'esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés d'escriptura per millorar-ho.– Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció.– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (conéixer i utilitzar les correspondències regulars entre so i lletra: r o rr entre vocals, c, ç, g, j, q, dígrafs...); les que regulen l'accentuació gràfica, l'apòstrof, els signes de puntuació i l'accentuació de paraules freqüents, mitjançant el dictat, entre altres tècniques, per escriure correctament, des del punt de vista ortogràfic, paraules d'ús habitual.– Iniciació a l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció i a la transposició de textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic, recitació d'un poema amb acompanyament musical...)– Utilització guiada de programes informàtics de processament de text i dels mitjans informàtics per a la producció de textos senzills amb especial atenció als estils de lletra, títols i subtítols, puntuació…– Manipulació de procediments per a l'obtenció directa d'informació: participació en entrevistes i enquestes.

BLOC 4. Educació Literària – Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral (rondalles, llegendes, cançons, auques, tirallongues...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual del gènere narratiu (contes, biografies, relats…) i d'altres gèneres (el teatre, el còmic o la poesia), tant en suport escrit com audiovisual.– Foment de la lectura mitjançant activitats d'animació que estimulen l'hàbit lector, tals com el contacte amb autors que visiten el centre, presentacions de llibres adequats a l'edat de l'alumnat o recollida d'informació de les portades de publicacions diverses, que promoguen la formació de criteris i gustos personals.– Valoració del text literari com a font de plaer, de joc, d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i cultures, d'aprenentatge i com a mitjà per organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.– Audició, comprensió i memorització de diferents textos, recitació de poemes, dramatització de textos teatrals adequats a l'edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.– Producció de textos d'intenció literària per comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics, redaccions...), a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos models (com històries o contes narrats per la professora o el professor) i de l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.– Reflexió i explicitació dels aprenentatges extraliteraris que s'adquireixen a través de la lectura: interrelació de les experiències exposades amb les pròpies del lector i manifestació de l'opinió personal sobre l'anàlisi i crítica dels missatges i valors transmesos pels textos.

BLOC 5. Coneixement de la llengua– Observació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa i exploració d'enunciats, frases i seqüències textuals per identificar les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives senzilles i per descobrir les formes i marques lingüístiques que s'adopten a cada acte de parla. Tot això, amb la finalitat de millorar la comprensió i la composició.– Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l'el·lipsi, la inserció, supressió, canvi d'ordre, segmentació. Sistematització de les observacions realitzades.

23

– Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la terminologia següent a les activitats d'interpretació i producció:

– Enunciat, paraula i síl·laba– Tipus de paraules: nom, verb, adjetiu qualificatiu, article i pronom personal– Tipus de noms: propis, comuns, individuals, col·lectius i gentilicis– Gènere: masculí i femení– Nombre: singular i plural– Determinants: article i quantificadors– Verb: temps (present, passat i futur d’indicatiu)– Tipus d’enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.

– Exploració de l'estructura morfològica de les paraules, per descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió, la composició i la derivació així com en el significat (sinònims i antònims): les marques que representen el femení i el plural i l'estructura de les paraules (l'arrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules simples i compostes; primitives i derivades.– Observació de l'articulació de les paraules i dels fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona. Paraules tòniques i paraules àtones. Classificació de paraules segons la posició de la síl·laba tònica. Observació de les normes d'accentuació gràfica en paraules agudes, planes i esdrúixoles. La dièresi en casos d’ús comú.

BLOC 6. La llengua com a instrument d’aprenentatge– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones.– Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà per obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Comprensió, identificació, classificació i comparació de la informació seleccionada.– Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d'ús social (fulletó, descripcions, instruccions i explicacions) per aprendre i per informar-se, i de la utilització de la comparació, la classificació, la identificació i la interpretació dels coneixements i de les informacions per ampliar els aprenentatges.– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d'aula i de centre), de manera que es mostre respecte per les normes de funcionament, amb la finalitat d'obtenir informació i models per a la composició escrita.– Ús d'estratègies per a la localització de la informació continguda en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, llibres de divulgació…) i reestructuració de la informació localitzada mitjançant notes, esquemes, resums, mapes conceptuals, croquis i frases mnemotècniques.– Producció guiada de treballs relacionats amb l'àmbit escolar per organitzar la informació i per comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d'experiments...).

24

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

Tercer Curs

TEMA 1 EL PIRATA SIMEÓ

Lectura Text poètic.

Llegim i entenem Seqüència del poema de la lectura. Relació d’apariats.

Parlem i escoltem Audició d’accions. Numeració i classificació d’accions diàries.

Frases i paraules Diminutius. Adverbis de temps. Ordenació de frases.

Vocabulari Fenòmens atmosfèrics. Identificació d’expressions.

Lletres i paraules Paraules amb ny. L’abecedari. Majúscules en nom propis.

Escrivim Creació d’apariats. Transformació d’un poema en una narració.

TEMA 2 XIQUETS I XIQUETES DEL MÓN

Lectura Text expositiu.

Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Vivències personals.

Parlem i escoltem Audició de sons i de música. Presentació d’un mateix.

Frases i paraules Ús de i per a unir frases. Construcció de frases.

25

Preposicions.

Vocabulari Descripció amb adjectius. Gentilicis. Significat d’expressions

Lletres i paraules Paraules amb x/tx. Dictat.

Escrivim Descripció d’un mateix i d’objectes.

TEMA 3 LES SET PRINCESES

Lectura Text narratiu: conte.

Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Resum.

Parlem i escoltem Descripció d’objectes. Conversa relacionada amb la lectura.

Frases i paraules Preguntes. Freqüència d’accions.

Vocabulari Ordinals. Els colors.

Lletres i paraules Paraules amb ce/ci. L’alfabet.

Escrivim Escriptura d’un final nou. Frases d’inici i de final de contes.

TEMA 4 VA DE CÒMICS

Lectura Text dialogat: còmic.

Llegim i entenem Comprensió literal. Llenguatge del còmic.

Parlem i escoltem Identificació d’expressions. Búsqueda i exposició d’informació. Classificació d’animals.

26

Frases i paraules Adverbis de lloc. Plurals.

Vocabulari Adjectius contraris. Noms col·lectius.

Lletres i paraules Paraules amb ja/jo/ju/ge/gi. Dictat. Si/sí.

Escrivim Transformació d’un acudit en un còmic.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1R TRIMESTRE.REPÀS TRIMESTRAS 1R TRIMESTRE.

TEMA 5 RAATOLÍ, EL CARTER I LA CAPUTXETA ROJA


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa.

Parlem i escoltem Conversa i audició de contes. Comprensió d’instruccions.

Frases i paraules Frases exclamatives. Present i passat.

Vocabulari El son dels animals. Contraris amb des-.

Lletres i paraules Ordre alfabètic. Paraules amb i/ll.

Escrivim Descripció de l’entron. Redacció d’una nota i d’un avís.

TEMA 6 LA PUBLICITAT


Llegim i entenem Comprensió literal. Localització i identificació d’anuncis.

Parlem i escoltem

27

Conversa i identificació d’anuncis. Treball cooperatiu.

Frases i paraules Adjectius possessius.

Vocabulari Ús del diccionari. Símbols internacionals. Procés de creació d’anuncis.

Lletres i paraules Paraules amb tg/tj. Dictat.

Escrivim Creació d’un anunci.

TEMA 7 L’ÓS CANSAT

Lectura Text dialogat: teatre.

Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Camps semàntics.

Parlem i escoltem Tons de veu. Dramatització de diàlegs. Endevinalles.

Frases i paraules Estructura de frases. Connectors.

Vocabulari Adjectius contraris i qualificatius. Els aliments i el seu sabor.

Lletres i paraules Paraules amb b/v. Nombres ordinals.

Escrivim Creació de diàlegs.

TEMA 8 L’ARC DE SANT MARTÍ



Parlem i escoltem Debat i reflexió.

28

Endevinalla. Audició d’una llegenda.

Frases i paraules Ordenació i completació d’un text. a/al/en.

Vocabulari L’oratge i la forma de calcular-ho.

Lletres i paraules Verbs acabats en -ava. Paraules amb ça/ces.

Escrivim Escriptura d’un text expositiu.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTRE.REPÀS TRIMESTRAS 2N TRIMESTRE.

TEMA 9 UN ESTRANY A LA TEULADA

Lectura Text narratiu.


Parlem i escoltem Organització d’activitats de benvinguda. Situacions de por.

Frases i paraules Verb haver. Infinitius. Construcció de frases.

Vocabulari Homònims. Expressions comparatives i adverbials.

Lletres i paraules Paraules amb h. Paraules amb c/ç.

Escrivim Escriptura d’un diari personal.

TEMA 10 ANIMALS DIMINUTS: ELS INSECTES



Parlem i escoltem Identificació d’insectes.

29

Mapa coneptual. Memorització d’un poema.

Frases i paraules Temps verbals: present, passat i futur.

Vocabulari Identificació d’insectes. Interpretació de noms de peixos.

Lletres i paraules Paraules amb j/tj. Dictat.

Escrivim Conversió de textos expositiu i narratius.

TEMA 11 ATALANTA

Lectura Text narratiu: llegenda.

Llegim i entenem Identificació de l’estructura del text. Comprensió literal i interpretativa.

Parlem i escoltem Conversa sobre les olimpiades i els esports. Preparació d’una entrevista.

Frases i paraules Estructura de frases. Preposicions i conjuncions.

Vocabulari Relació d’expressions amb el seu significat.

Lletres i paraules Paraules amb g/tg. Signes de puntuació: la coma.

Escrivim Descripció de personatges i creació d’un relat.

TEMA 12 UN RECITAL DE POESIA


Llegim i entenem Compleció i identificació de poemes. Comprensió literal i interpretativa.

Parlem i escoltem Recitació de poemes. Conversa sobre la lectura.

Frases i paraules

30

en/amb. perquè/per què.

Vocabulari Camps semàntics i comparacions.

Lletres i paraules Ordre alfabètic. Paraules amb z/c. Dictat.

Escrivim Identificació i escriptura de rimes. Creació d’apariats.


QUART CURS

TEMA 1 LA LLAVADORA ENFITADA


Llegim i entenem Seqüenciació del poema de la lectura. Identificació d’estrofes.

Parlem i escoltem Audició de poemes. Vivències personals.

Frases i paraules Estructura de la frase. Connectors. Noms comuns i propis.

Vocabulari Vocabulari sobre el tema. Identificació d’expressions.

Lletres i paraules Paraules amb ny. El signe d’interrogació. Ordre alfabètic.

Escrivim Redacció d’experiències. Transformació d’un poema en narració.

TEMA 2 EL VEDAT DE DOÑANA


31


Parlem i escoltem Debat i reflexió. Interpretació d’imatges i àudio.

Frases i paraules Temps verbals: present, passat i futur. Demostratius.

Vocabulari Vocabulari sobre la flora, la fauna i els ecosistemes. Camps semàntics.

Lletres i paraules Paraules amb g/j. Dictat.

Escrivim Redacció d’una notícia.

TEMA 3 ELS CIGNES SALVATGES


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Resum.

Parlem i escoltem Descripció de personatges. Treball cooperatiu. Recitació d’un poema.

Frases i paraules Estructura de la frase. Compleció de frases.

Vocabulari Paraules polisèmiques. Relació de paraules amb els seus significats.

Lletres i paraules Paraules amb x/ix/tx. Signes de puntuació: el punt. Majúscules.

Escrivim Compleció de la narració.

TEMA 4 LLEGIR CÒMICS

Lectura Text dialogat: còmic.

32

Llegim i entenem Comprensió literal. Interpretació visual.

Parlem i escoltem Lectura dramatitzada. Onomatopeies. Debat.

Frases i paraules Expressions de temps. Interpretació visual d’expressions.

Vocabulari Elements del còmic. Llenguatge del còmic.

Lletres i paraules Separació sil·làbica. Paraules acabades en -c/-g. Dictat.

Escrivim Transformació d’una narració en còmic. Creació de súmmums.


TEMA 5 ELS BES DE LA PRINCESA


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Paraula clau.

Parlem i escoltem Narració en públic. Interpretació d’imatges. Recitació d’un poema.

Frases i paraules Frases què/perquè. Molt, molts i moltes. I a més.

Vocabulari Paraules derivades. Casos especials de formació de femenins.

Lletres i paraules Paraules amb ss/ç. Plural de les paraules acabades en -s/-ç.

Escrivim

33

Compleció de la narració.

TEMA 6 SÈRIES DE TELEVISIÓ



Parlem i escoltem Expressió d’opinions i preferències. Enquesta.

Frases i paraules Verbs sentir i escoltar. Possessius.

Vocabulari Vocabulari sobre el tema. Antònims amb des-. Paraules compostes.

Lletres i paraules Verbs acabats en -ava. Paraules amb -mp-/-mb-. Dictat.

Escrivim Creació de l’argument. Invenció d’una seqüència.

TEMA 7 EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR

Lectura Text dialogat: teatre.

Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Classes de textos.

Parlem i escoltem To de veu. Representació teatral. Jocs.

Frases i paraules Verbs anar i venir. Frases interrogatives, exclamatives i enunciatives.

Vocabulari Vocabulari sobre el tema. Frases fetes.

Lletres i paraules Verbs avorrir i canviar. Síl·laba tònica.

34

Ordre alfabètic.

Escrivim Conversió de textos. Escriptura d’una crítica teatral.

TEMA 8: L’UNIVERS



Parlem i escoltem Debat. Endevinalles. Exposició oral.

Frases i paraules Verb haver. Frases interrogatives, exclamatives i enunciatives.

Vocabulari Vocabulari sobre el tema. Camp semàntic.

Lletres i paraules Verbs acabats en -er/-re. Refrany. Dictat.

Escrivim Llistes de paraules. Resumen de conceptes. Escriptura d’una narració.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTRE.REPÀS TRIMESTRAS 2N TRIMESTRE.

TEMA 9: QUARANTA XIQUETS I UN GOS


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Resumen.

Parlem i escoltem Expressió de coneixements. Refranys. Debat d’opinió.

Frases i paraules Ús del condicional. Frases en plural.

35

Ús de la coma explicativa.

Vocabulari Vocabulari sobre el tema. Ús d’adjectius.

Lletres i paraules Posició de la síl·laba tònica. Paraules amb h inicial. Eficàcia lectora.

Escrivim Redacció d’un correu electrònic. Escriptura d’una narració.

TEMA 10 ELS DINOSAURES


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Mapa conceptual.

Parlem i escoltem Conferència. Interpretació d’imatges i sons.

Frases i paraules Estructura de la frase. Expressions de temps.

Vocabulari Ús del diccionari. Gentilicis. Camps semàntics.

Lletres i paraules Paraules acabades en -d/-t. Paraules acabades en -b/-p. Verbs acabats en -ir.

Escrivim Creació d’un text expositiu. Redacció d’una noticia.

TEMA 11 COM TIRANT VA DECLARAR EL SEU AMOR

Lectura Text narratiu.


Parlem i escoltem Descripció. Vivències personals.

36

Frases i paraules Subjecte i predicat. Escriptura de frases amb verbs i els seus contraris.

Vocabulari Relació de paraules amb el seu significat. Sinònims.

Lletres i paraules Paraules amb g/j/gu. Verbs veure i beure. Paraules amb s sorda.

Escrivim Creació d’un text expositiu. Descripció d’un paisatge.

TEMA 12 POEMES PER A MENJAR-SE’LS


Llegim i entenem Comprensió literal i interpretativa. Rima.

Parlem i escoltem Recital poètic. Recomanació d’un llibre. Entrevista.

Frases i paraules En/amb i per/per a. Per què/perquè. Estructura de la frase.

Vocabulari Camps semàntics. Adjectius. Refranys.

Lletres i paraules En/hi. Dictat.

Escrivim Apariats i endevinalles. Programa de mà.


37

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5. A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA 1. EL PIRATA SIMEÓ

– Observació i comentari col·lectiu d'unes imatges. – Textos escrits: poema i biografia.– Lectura, comprensió i ordenació del poema.– Memorització i recitació d'un poema.– Reescriptura d'un poema en què els versos s'han barrejat. – Ordenació de les accions que es realitzen durant el dia.– Formació del diminutiu corresponent a cada nom.– Escriptura de les paraules abans i després en frases incompletes.– Ordenació de les paraules que formen una oració.– Correspondència de paraules i expressions amb les seues definicions.– Detecció de l'intrús en una sèrie de paraules que es proporcionen.– Resolució d'un encreuat de paraules que porten ny.– Escriptura de majúscules en els noms.– Identificació de rimes, apariats i transformació d'un poema en una narració.– L'abecedari: vocals i consonants.– Combinació de versos per formar apariats.– Transformació d'un poema en una narració.

TEMA 2. XIQUETS I XIQUETES ...

– Comprensió lectora: resolució de diversos tipus de qüestionaris.– Selecció de les respostes correctes entre diverses opcions.– Audició de músiques i sons.– La descripció oral i escrita de persones.– La lletra i com a nexe d'unió entre oracions.– L'ús de les paraules a i en.– Selecció dels adjectius més adequats per descriure una persona.– El significat d'expressions i frases fetes.– Gentilicis corresponents a diversos països.– Identificació i escriptura de paraules amb x i tx.– Preparació i realització d'un dictat.

TEMA 3. LES SET PRINCESES

– Identificació del resum del conte entre diverses opcions.– Textos tradicionals de la literatura infantil: els contes.– La descripció pautada d'objectes.– Els signes d'interrogació i les paraules què, com, qui, on.– Vocabulari: mai, diàriament, a vegades. Els nombres ordinals. Els colors.– Deducció d'informacions a partir de la lectura de pistes.– Passatemps: la sopa de lletres.

38

– Classificació de paraules segons s'escriguen amb ce, ci.– L'abecedari. L'ordre alfabètic.– Invenció i escriptura del final d'un conte.– Les fórmules tradicionals d'inici i final d'un conte..

TEMA 4. VA DE CÒMICS

– Diversitat de textos: el còmic.– Formes i significat dels globus.– Les dades que sabem de memòria.– Lectura i aplicació del contingut d'un text instructiu.– Els situacionals damunt i davall.– La formació del plural.– Les paraules antònimes.– Elecció, entre parelles de contraris, del mot adequat per completar una frase.– Els noms col·lectius.– Identificació i aplicació de noms col·lectius.– Deducció de les característiques dels noms col·lectius.– Escriptura i classificació de paraules segons s'escriguen amb ja, jo, ju o ge, gi.– Preparació i escriptura d'un text al dictat.– Transformació del text d'un acudit en un còmic.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. RAATOLÍ, EL CARTER I CAPUTXETA ROJA

– Lectura i comprensió d'un text.– Diferenciació del real i de l’imaginari.– La diversitat de textos: els contes tradicionals.– Explicació del fragment d'un conte amb mímica o amb paraules.– Lectura i aplicació d'un text instructiu.– La funció dels signes d'exclamació.– Transformació del temps a les formes verbals: de present a passat.– Les onomatopeies i veus d'animals.– La formació de contraris afegint el prefix des–.– Ordenació alfabètica d'un llistat de paraules.– Identificació i escriptura de paraules que continguen les lletres i o ll.– Redacció de descripcions seguint un guió.– Escriptura de notes i avisos.

TEMA .6. LA PUBLICITAT

– Lectura i comprensió d'un text.– Passos a seguir en la confecció d'un anunci.– Debat: valoració d'anuncis i publicitat enganyosa.– La música en la publicitat.– Identificació dels errors de diversos anuncis.– Invenció d'un eslògan i confecció d’anuncis.

39

– Els possessius meu/meua, teu/teua, seu/seua.– Vocabulari sobre la publicitat.– Ús del diccionari.– Símbols i senyals habituals a l'entorn.– Realització d'una pluja d'idees.– Identificació de paraules que continguin les lletres tg o tj.– Escriptura de les lletres tg i tj en paraules incompletes.– Redacció d'un anunci seguint un guió.

TEMA 7. L'ÓS CANSAT

– Lectura i comprensió d'un text teatral.– Escriptura de la informació que falta en frases incompletes.– Explicació oral d'opinions i decisions personals.– La funció del narrador en una obra de teatre.– Identificació dels animals que no apareixen en un text.– Utilització de diversos tons de veu i representació d'una obra de teatre.– Resolució de diverses endevinalles.– Els connectors: preposicions i adverbis de temps.– Utilització d'adjectius i correspondència amb els seus contraris.– Classificació de paraules aplicant diversos criteris. Paraules amb b o v.– Escriptura de diversos nombres amb lletres.– Invenció i redacció de diàlegs utilitzant correctament les ratlles.

TEMA 8. L’ARC DE SANT MARTÍ

– Lectura i comprensió del contingut d'un text expositiu i instructiu.– Identificació de les respostes incorrectes sobre el contingut d'un text.– Explicació oral de la informació sobre la lectura.– Escriptura de les paraules que falten en una endevinalla.– Ordenació dels paràgrafs d'un text.– L'ús de la v en paraules acabades en –ava.– Escriptura d'a, al o en en frases incompletes.– Vocabulari sobre el temps meteorològic.– Classificació de paraules segons camps semàntics.– Aplicació del plural en paraules que acaben en -ça.– Preparació i realització d'un dictat.– Escriptura ordenada de les instruccions d'una recepta.– Realització d'un esquema sobre el contingut d'un text.– Confecció d'un anunci.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9. UN ESTRANY A LA TEULADA

– Diversos tipus de textos: el diari personal.– Resposta a diverses preguntes sobre el contingut d'un text.– Expressió de sentiments en diverses situacions.

40

– Explicació oral de diverses experiències relacionades amb la por.– Ús correcte del verb haver.– Deducció de l'infinitiu a partir de diverses formes verbals.– Formació d'oracions mitjançant la unió de les seues parts.– Les paraules polisèmiques.– Correspondència entre expressions quotidianes i imatges.– Escriptura dels noms de diverses imatges que contenen la lletra h.– Coneixement de paraules amb h.– Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que porten c i ç.– Escriptura d'un diari personal.– Confecció d'un diari de classe.

TEMA 10. ANIMALS DIMINUTS: ELS INSECTES

– Diversos tipus de textos: el text expositiu i la fitxa.– Resposta a diverses qüestions de comprensió lectora.– Correspondència entre audicions i imatges.– Expressió de sentiments en diverses situacions.– Tècniques d'aprenentatge: esquemes i dictats.– Memorització i recitació d'un poema.– Els temps verbals: passat, present i futur.– Ampliació de vocabulari: insectes i peixos.– Classificació d'animals per la seua forma de desplaçament.– Escriptura dels noms de diverses imatges que contenen les lletres tj o j.– Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que porten j o tj.– Elaboració d'una fitxa a partir de la informació d'un text expositiu.– Redacció d'un text expositiu a partir de la informació d'una fitxa.– Recerca d'informació i elaboració d'un pòster.

TEMA 11. ATALANTA

– Diversos tipus de textos: el text narratiu i la descripció.– Estructura de la narració: inici, nus i desenllaç.– Resposta a diverses qüestions de comprensió lectora.– Anàlisi d'una audició i preparació d'una entrevista.– Participació en un debat sobre els esports.– L'estructura de la frase.– Les preposicions cap a, fins a, per, de, amb, a i en.– El significat d'expressions i paraules.– Paraules que s'escriuen amb g o tg.– L'ús de les comes.– Redacció i revisió d'una narració.

TEMA 12. UN RECITAL DE POESIA

– Diversos tipus de textos: el text poètic i el text expositiu.– Anàlisi del contingut d'un text.– Audició, memorització i recitat de poemes.

41

– Participació en un debat sobre la lectura.– Escriptura de les preposicions en o amb en frases incompletes.– Diferenciació i ús correcte de per què i perquè.– Ampliació del vocabulari.– La comparació.– L'ordre alfabètic i l'ús del diccionari.– Preparació i escriptura en un dictat de paraules amb z o c.– Identificació de paraules que rimen i invenció d'estrofes i apariats.– Invenció i transformació d'un poema en un còmic.

QUART CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. LA LLAVADORA ENFITADA– Textos escrits: poema.– Ordenació de les accions que apareixen en el poema.– Combinació de versos per formar estrofes.– Memorització i recitació de poemes i encanteris.– Jocs: formar la frase més llarga.– Els connectors de primer, després, a continuació, finalment.– Classificació dels noms segons si són comuns o propis.– Correspondència de paraules i expressions amb les seues definicions.– Localització de la paraula intrusa.– Resolució d'uns mots encreuats amb paraules que porten ny.– Deducció de les preguntes a partir de les respostes.– Ús dels signes d'interrogació.– Les fórmules d'inici i final de contes.– Transformació d'un poema en una narració.

TEMA 2. EL VEDAT DE DOÑANA– Diversitat de textos: el text expositiu i la notícia.– Discriminació de les informacions verdaderes i les falses.– Identificació i correcció dels errors d'unes oracions.– Elaboració d'un mapa conceptual.– El debat: Participació i posada en comú de conclusions.– Els temps verbals: passat, present i futur.– Els demostratius.– Ampliació del vocabulari referit a la fauna, la flora o els ecosistemes.– Resolució d'una sopa de lletres de paraules que porten j o g.– Escriptura de paraules que porten j o g.– Preparació i realització d'un dictat.

TEMA 3. ELS CIGNES SALVATGES– Diversitat de textos: el text narratiu.42

– Identificació del significat d'una expressió.– La descripció de personatges i situacions.– Tècniques d'aprenentatge: ús del guió de treball.– Memorització i recitació d'un poema.– Ús d'estructures oracionals.– Substitució d'unes paraules per unes altres.– Identificació dels personatges que mantenen un diàleg.– Les paraules polisèmiques.– Classificació de paraules segons si s'escriuen amb x, ix, tx.– Els signes de puntuació i les majúscules en un text.– Les parts d'una narració.

TEMA 4. LLEGIR CÒMICS– Diversitat de textos: còmics i textos expositius.– Lectura dramatitzada d'un còmic.– Elements i recursos expressius d'un còmic.– Organització i participació en un debat.– Ús de les expressions de temps.– Correspondència entre frases i expressions facials.– Expressions sinònimes.– La divisió sil·làbica de paraules.– Escriptura de paraules acabades en c i g.– Resolució de jeroglífics senzills.– Lectura d'endevinalles i invenció de súmmums.– Transformació d'una narració en un còmic.– La fitxa descriptiva.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. EL BES DE LA PRINCESA– Diversitat de textos: la narració i la notícia.– Qüestionaris de respostes alternatives.– La narració, recitat i interpretació de cançons en públic.– Ús de les paraules per què i perquè.– Escriptura de les paraules molt, molts, moltes en frases incompletes.– Ús del connector i a més per enllaçar frases.– Famílies de paraules i paraules derivades.– Casos especials de formació del femení.– Relació entre cada paraula masculina i la femenina que li corresponga.– Escriptura de paraules amb ss i amb ç en frases incompletes.– Ordenació alfabètica d'un llistat de paraules.– Escriptura de plurals de paraules acabades en s i ç.– Escriptura d'una narració a partir de diverses dades.– Redacció d'una notícia a partir d'una narració.

TEMA 6. SÈRIES DE TELEVISIÓ

43

– Diversitat de textos: el text expositiu.– Resposta a diverses preguntes sobre la lectura.– Realització d'una enquesta.– La diferència entre els verbs sentir i escoltar.– Els possessius teua-meua-meu-seu.– Vocabulari relacionat amb la televisió.– La formació de contraris afegint en prefix des–.– La formació de paraules compostes.– Escriptura de les formes verbals acabades en –ava.– Escriptura de paraules amb –mp– i amb –mb–.– Preparació i realització d'un dictat.– Escriptura de l'argument d'una sèrie.– Invenció d'una seqüència a partir d'unes vinyetes.

TEMA 7. EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR– Diversitat de textos: el text teatral.– Resposta a diverses preguntes sobre la lectura.– Representació de diverses situacions verbalment o amb gestos.– Els verbs anar i venir.– Les frases interrogatives, enunciatives o exclamatives.– Vocabulari relacionat amb el teatre.– Els verbs avorrir i canviar.– Classificació de paraules pel seu nombre de síl·labes.– Identificació de la síl·laba tònica d'una paraula.– Combinació de diverses síl·labes per formar una paraula.– Aplicació de l'ordre alfabètic.– Transformació d'un diàleg en una narració i a la inversa.– Redacció d'una crítica teatral.

TEMA 8. L'UNIVERS– Diversitat de textos: el text expositiu. La seua estructura.– Resposta a diverses preguntes sobre la lectura.– Preparació de debats i exposicions orals.– Audició i resolució d'endevinalles.– Escriptura de les formes del verb haver.– Escriptura de frases enunciatives, exclamatives i interrogatives.– Ampliació del vocabulari relacionat amb la lectura.– Classificació d'una llista de paraules per criteris personals.– Els camps semàntics.– La conjugació de verbs acabats en –er o –re.– Descobriment d'un missatge ocult.– Preparació d'un dictat.– Creació de llistes de paraules i resum de conceptes.– Redacció d'una història a partir d'un guió.

TERCER TRIMESTRE

44

TEMA 9. QUARANTA XIQUETS I UN GOS– Diversitat de textos: el text narratiu, els refranys, el correu electrònic.– Resposta a diverses preguntes sobre la lectura.– Preparació de debats i exposicions orals.– L'ús del condicional.– Transformació de frases al plural.– L'ús de la coma per assenyalar explicacions enmig d'una frase.– Adquisició del nou vocabulari. Correspondència entre paraules i definicions.– Identificació de la síl·laba tònica a l'interior de la paraula.– Escriptura de paraules que comencen per h-.– Recerca de paraules al diccionari.– Preparació d'una narració a partir d'un esquema.

TEMA 10. ELS DINOSAURES– Diversitat de textos: el text expositiu, la notícia.– El mapa conceptual.– Preparació d'una conferència a partir d'un guió.– Construcció de frases aplicant la mateixa estructura.– Les expressions temporals.– Les paraules i les seues definicions.– Correspondència entre països i gentilicis.– Classificació de diversos animals segons la seua alimentació.– Les paraules acabades en -p, -b, -t i -d.– La conjugació de verbs acabats en -ir.

TEMA 11. COM TIRANT VA...– Diversitat de textos: narratiu, expositiu i instructiu.– Explicació d'opinions i d'experiències personals.– Estructura de la frase: el subjecte i el predicat.– Escriptura dels contraris d'alguns verbs.– Expressions i frases fetes.– Identificació dels sinònims corresponents a diverses paraules.– Correspondència entre verbs que són sinònims.– Escriptura de les lletres g, j, gu en paraules incompletes.– Ús correcte de les paraules veure i beure.– Recerca de paraules amb c, ss, ç o s en una sopa de lletres.– Redacció de les instruccions d'una manualitat.– La descripció d'un paisatge.

TEMA 12. POEMES PER...– Diversitat de textos: la poesia.– Característiques d'una estrofa.– Selecció del poema més ben recitat.– Elecció de la música que acompanya millor un poema.– Preparació d'un recital poètic i una entrevista.– Les preposicions en, amb, per i per a.

45

– Diferenciació de les paraules per què i perquè.– Classificació de paraules per camps semàntics.– Identificació de la paraula intrusa.– Assignació de l'adjectiu més adequat a diferents plats.– L’ús de les formes en i hi.– Escriptura de redolins i invenció d'endevinalles.– Redacció d'un programa de mà d'un recital.

46

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

47

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1. EL PIRATA SIMEÓ

– Iniciem aquest tema amb la lectura i el comentari del contingut d'un poema, així com l'anàlisi de la biografia de la seua autora, Fina Girbés. Es pretén d'aquesta manera que l'alumnat entre en contacte amb alguns dels autors més coneguts i prestigiosos de la literatura infantil.

– Començarem amb una lectura prèvia de les imatges perquè els alumnes puguen formular les seues hipòtesis sobre el contingut de la lectura. Participaran en una conversa col·lectiva en la qual s'acostumaran a guardar el seu torn de paraula i a respectar les opinions alienes.

– Es treballaran les característiques dels textos poètics ordenant les accions que apareixien en el poema, reescrivint una poesia els versos de la qual s'han barrejat i escoltant i inventant apariats.

– També aprendran a formar els diminutius de determinades paraules aplicant els sufixos adequats i practicaran l'ús de les paraules abans o després escrivint-les en frases incompletes.

– Ampliarem el vocabulari relacionant paraules i expressions amb les seues corresponents definicions, i plantejarem la identificació de l'intrús en diversos grups de paraules.

– Finalment, és resoldran uns mots encreuats amb paraules que porten ny, escriurem els noms propis de persones i llocs coneguts i recordarem la classificació de les lletres de l'alfabet en vocals i consonants. A més transformarem un poema en una narració.

TEMA 2. XIQUETS I XIQUETES DEL MÓN

– En aquest tema pretenem que l'alumnat i es familiaritze amb les característiques dels textos expositius a través de la informació que ens ofereixen diversos xiquets de diferents llocs del món.

– Iniciarem aquesta tasca de manera detallada en el primer tema i resoldrem diverses activitats de comprensió lectora. Els alumnes hauran de triar l’opció correcta en un qüestionari de respostes alternatives i escriure coses en comú que tenen ells mateixos amb els personatges de la lectura.

– Es prosseguirà analitzant i identificant els sons d'una audició i descriurem oralment una persona seguint un guió. També assenyalarem els errors que apareixen en una audició.

– Seguidament es realitzaran activitats de vocabulari i d'ortografia partint novament de la realitat escolar. Primer és treballarà la lletra i com a nexe d’unió, i l’ús dels paraules al o en. Després s'exercitaran en l'elecció dels adjectius més adequats per descriure uns personatges. També analitzarem les expressions comparatives i els gentilicis corresponents a diversos llocs.

– Finalment, conclourem aquest tema buscant, identificant i escrivint al dictat un poema amb paraules que s’escriuen amb x i amb tx. També demanarem als alumnes que s’autodescriguen seguint un guió i que descriguen un personatge famós.

TEMA 3. LES SET PRINCESES

– S'inicia aquest tema amb la lectura d'un text narratiu sobre unes princeses en el qual els alumnes primer formularan les seues hipòtesis a partir del que han observat a les imatges. Després completaran diverses activitats de comprensió lectora.

– Així mateix, es treballarà la identificació de contes tradicionals a partir de la lectura de xicotets fragments, i l'elecció del text que millor resumeix la història que hem llegit.

48

– Un dels principals objectius d'aquest tema és que l'alumnat aprenga a establir relacions entre paraules i imatges i a descriure imatges. Els alumnes hauran d'identificar l'objecte al que fa referència una audició i descriuran objectes seguint un guió.

– D'altra banda, s’atorga igualment importància a la manifestació de gustos i preferències personals en diverses situacions. També identificaran contes que tenen algun aspecte en comú.

– Es plantegen diverses activitats en les quals es treballarà l'ús dels signes d'interrogació i les paraules què, com, qui i on. Els alumnes també identificaran i classificaran diverses accions segons la freqüència amb la qual es realitzen. Es practicarà l'ús dels nombres ordinals i el nom dels colors. Així mateix, s'identificarà a diversos personatges a partir de la lectura de pistes.

– Demanarem als alumnes que resolguen una sopa de lletres amb paraules que porten ce o ci i formen el plural de paraules acabades amb –ça. També escriuran l'abecedari i aplicaran l'ordre alfabètic. Finalment, inventaran un final per a un conte i escriuran fórmules d'inici i final per a aquest tipus de narracions.

TEMA 4. VA DE CÒMICS

– En aquest tema introduïm la lectura del còmic i l'anàlisi de les principals característiques d'aquesta modalitat de text. La lectura comprensiva s'iniciarà a partir de l'anàlisi de les imatges que apareixen a les vinyetes i amb la formulació d'hipòtesis sobre l'argument de cada història. Després es respondran diverses preguntes sobre el contingut de cada còmic i s'analitzarà el significat de cada tipus de bafarada.

– Després, i sempre prenent com a referència el llenguatge del còmic, treballarem la identificació de vinyetes i sons als quals fa referència una audició. També serem conscients de la quantitat de dades que coneixem i hem aprés de memòria. Els alumnes realitzaran ombres xineses i inventaran un diàleg entre dos dels personatges que representen.

– Prosseguirem amb l'ús correcte del vocabulari escrivint les paraules damunt i davall de les frases incompletes. També practicarem la formació de diferents formes de plural i assimilarem el nou vocabulari de paraules contràries i noms col·lectius.

– Completarem el treball ortogràfic escrivint i classificant paraules segons s’escriguen amb ja, jo, ju o ge, gi. Després, els alumnes prepararan i realitzaran un dictat i, finalment, transformaran un acudit en un còmic.

TEMA 5. RAATOLÍ, EL CARTER I LA CAPUTXETA ROJA

– En aquest tema pretenem, principalment, que l'alumnat desenvolupe la capacitat d'expressió en les converses i la comprensió d'instruccions. Per això, proposem una sèrie d'activitats de comprensió lectora en les quals els alumnes hauran d'escollir la resposta correcta de diverses opcions i identificar i diferenciar les frases que apareixen en el text o que les hi imagina el protagonista del relat.

– Es complementaran aquests exercicis amb la conversa en grup sobre els gustos i les experiències personals dels alumnes. També identificaran els contes als quals fa referència una audició, llegiran i posaran en pràctica un joc, i s'inventaran un conte a partir de la lectura d'un petit fragment inicial.

– Exercitarem l'ús dels signes d'exclamació i escriurem accions tant en present com en passat. Així mateix, identificarem onomatopeies i veus d'animals, i formarem paraules contràries afegint el prefix des-.

– Tornarem a aplicar l'ordre alfabètic per reforçar el seu ús i identificarem i escriurem paraules amb les lletres i o ll. Finalment, descriurem una part de l'escola seguint un guió i també identificarem i escriurem diverses notes i avisos.

TEMA 6. LA PUBLICITAT

– L'eix central d'aquest tema és la descripció i l'anàlisi de textos expositius a partir de la lectura de diversos fragments relacionats amb el món de la publicitat. Després de la formulació d'hipòtesis i de la realització d'activitats de comprensió lectora, els alumnes ordenaran els passos necessaris per elaborar un anunci. Analitzaran alguns exemples i els demanarem que elaboren els seus propis anuncis.

– Des d'aquest punt d'inici continuarem treballant el complex món de la publicitat relacionant diverses músiques i els anuncis amb els quals millor es correspondrien. També identificarem els errors presents en diversos anuncis i debatrem sobre la publicitat valorant personalment diversos anuncis.

– Igualment, es demana als xiquets que escullen i escriguen els adjectius possessius que falten en diverses frases incompletes. Ampliaran el vocabulari relacionat amb la publicitat i identificaran el significat de diversos símbols. També definirem i durem a terme una pluja d'idees.

49

– Prosseguirem amb algunes activitats de discriminació visual i d'ortografia identificant la lletra que tenen en comú diverses paraules, i les completarem paraules amb tg o tj.

– Es dóna importància, finalment, a la preparació i realització d'un dictat, així com a la redacció dels passos per elaborar un anunci.

TEMA 7. L’ÓS CANSAT

– En aquest tema pretenem que l'alumnat treballe el diàleg i les peculiars característiques del text teatral. Per això, proposem activitats en les quals partint de l'obra de teatre que dóna títol al tema l'alumnat analitze la funció del narrador, construïsca o reconstruïsca diferents diàlegs que després escenifique, tot això ajudant-se amb imatges, audicions, materials complementaris i, sempre, amb un marcat caràcter lúdic. A més, ens assegurarem que els alumnes són capaços d'assimilar el contingut de la lectura a través de diverses activitats de comprensió.

– Comentarem en grups l'obra teatral que hem llegit i la representarem preparant prèviament els decorats. Inventarem i representarem els diàlegs per parelles.

– També resoldrem diverses endevinalles, utilitzarem expressions que indiquen ordre, identificarem alguns adjectius i els seus contraris, i classificarem diversos aliments en funció del gust que tenen.

– Des del punt de vista ortogràfic escriurem i classificarem paraules segons s'escriguen amb les lletres b o v, i escriurem nombres amb lletres. Finalment, els alumnes inventaran, redactaran i revisaran un diàleg.

TEMA 8. L’ARC DE SANT MARTÍ

– L'objectiu central d'aquest tema és que l'alumnat experimente el plaer d'interessar-se per la ciència. Per això els suggerim la lectura inicial de diversos textos relacionats amb l’arc de Sant Martí. Seguint aquest punt de partida, plantegem diferents activitats de descripció guiada d'informacions relacionades amb aquest fenomen i analitzarem el contingut d'unes instruccions.

– D'altra banda, demanarem als alumnes que indiquen la paraula que sobra en una llista, que identifiquen les afirmacions correctes o incorrectes d'un text i que responguen a diverses preguntes sobre el contingut de la lectura.

– Els proposarem que ens expliquen el que és un arc de Sant Martí seguint un guió. Després escoltaran i completaran una endevinalla i també analitzaran el contingut d'una llegenda.

– Els alumnes ordenaran un text i utilitzaran l'imperfet d'indicatiu, completaran frases amb els paraules a, al i en, ampliaran el vocabulari sobre el temps meteorològic i s'exercitaran en la classificació de les paraules segons diversos criteris.

– Ortogràficament, escriuran frases amb verbs acabats en –ava, treballaran el plural de paraules acabades amb –ça i n’escriuran els plurals. Després, prepararan i realitzaran un dictat i una recepta pautada.

– Finalment, treballarem la comprensió i l’esquematització d'un text, i demanarem als alumnes que elaboren un anunci a partir d'una situació determinada.

TEMA 9. UN ESTRANY A LA TEULADA

– En aquest tema pretenem que l'alumnat treballe la conversa i l'explicació de les pròpies vivències. Per això proposarem la lectura inicial d'alguns fragments d'un diari personal.

– Després de llegir el text i veure els dibuixos, plantejarem una sèrie de preguntes per avaluar la comprensió lectora i aprofitarem el relat perquè els xiquets expressen els seus sentiments i expliquen les seues experiències personals relacionades amb situacions en què hagen sentit por.

– Prosseguirem amb la realització de diferents activitats per facilitar l'ús correcte del verb haver i identificarem l'infinitiu corresponent a diverses formes verbals. També els demanarem que formen oracions unint les seues parts.

– D'altra banda, treballarem les paraules polisèmiques i comentarem els diferents significats en alguns exemples. També relacionaran diverses expressions quotidianes amb les imatges corresponents.

– Des del punt de vista ortogràfic aplicarem la norma de l’ús de la h, de la c i de la ç i resoldrem uns mots encreuats amb paraules que porten les lletres c i ç.

– Finalment, analitzarem el contingut d'un diari i proposarem als xiquets que escriguen el seu propi diari personal, i que confeccionen un diari de classe.

50

TEMA 10. ANIMALS DIMINUTS: ELS INSECTES

– Iniciarem el tema amb la lectura i l'anàlisi d'un text expositiu a partir de la resposta a diverses preguntes de comprensió lectora.

– Treballarem la capacitat de deducció a partir dels elements contextuals relacionant diverses audicions amb les imatges corresponents. Igual que vam fer en el tema anterior, seguirem expressant oralment sentiments. També completarem un esquema sobre el contingut d'una audició.

– Diferenciarem i utilitzarem diverses formes verbals en passat, present o futur, i ampliarem el vocabulari sobre el nom de diversos insectes i la seua classificació en funció de la seua modalitat de desplaçament.

– Identificarem, escriurem i classificarem paraules segons s'escriguen amb j o tj, i resoldrem uns mots encreuats amb algunes d'elles. També és treballarà l’ús de majúscules després del punt.

– Finalment confeccionaran una fitxa a partir de la informació d'un text expositiu, en redactaran un a partir de les dades d'un fitxa, i buscaran la informació necessària per elaborar un pòster.

TEMA 11. ATALANTA

– En aquest tema pretenem que l'alumnat seguisca exercitant-se en l'anàlisi dels textos narratius, per mitjà de la lectura i de la resposta a diverses activitats de comprensió lectora. També aprofitarem per identificar l'estructura habitual d'un text narratiu.

– Treballarem l'expressió oral comentant el contingut d'una audició i preparant per parelles una entrevista a un atleta conegut.

– D'altra banda, des del punt de vista gramatical, treballaran la construcció de frases unint els diferents elements que les formen perquè tinguen sentit. D'altra banda, escolliran les preposicions adequades per completar diverses frases.

– Ampliarem el vocabulari identificant el significat de diverses expressions col·loquials i relacionant diverses paraules amb les seues corresponents definicions. En el terreny de l'ortografia, escriuran i classificaran paraules segons continguen g o tg.

– Treballarem l'expressió escrita practicant la descripció d'un personatge i proposant l'escriptura d'una llegenda coneguda o la invenció d'una de nova a partir de determinats personatges. Després, fomentarem la revisió de les pròpies produccions analitzant de manera pautada el treball realitzat.

TEMA 12. UN RECITAL DE POESIA

– Aquest tema torna a proposar la lectura i la recitació de textos poètics, així com el comentari del seu contingut a través de la realització de diverses activitats de comprensió lectora. També es planteja la realització d'un recital poètic i un debat sobre els gustos, aficions i costums personals en relació a la lectura.

– Prosseguirem amb la discriminació en l’ús dels preposicions en i amb, que hauran d'escollir correctament per completar un text. També diferenciaran l'ús de les paraules Per què? i perquè, amb les quals completaran diversos diàlegs.

– Quant al vocabulari, es treballa el camp semàntic dels vegetals. Alhora, també proposarem la identificació de la paraula intrusa que no concorda en un determinat grup pertanyent a un camp semàntic. Els alumnes s'exercitaran, així mateix, en l'escriptura de comparacions.

– Tornarem a exercitar l'aplicació de l'ordre alfabètic sobre diversos llistats de paraules i buscaran al diccionari les paraules que van davant o darrere d'unes altres. També escriuran al dictat paraules amb c o amb z.

– Finalment, l'alumnat haurà d'identificar diverses paraules que rimen entre si i els proposarem que inventen estrofes i apariats. Així mateix, els demanarem que inventen i transformen un poema en un còmic.


TEMA 1. LA LLAVADORA ENFITADA

– En aquest primer tema del nou curs posarem una atenció especial a la lectura comprensiva i al treball de l'esquema preguntes-respostes en l'expressió oral. Són continguts que treballarem sempre partint del fil argumental del text proposat per a la lectura inicial del tema, en aquest cas una poesia.

51

– Per treballar la comprensió lectora plantejarem una sèrie de qüestionaris per ordenar les accions descrites en el poema, ordenar els versos d'unes estrofes i escollir les respostes adequades en activitats d'opcions múltiples.

– La comunicació oral es treballarà a través de preguntes-respostes i es reforçarà a través de la preparació i recitació de diversos encanteris. També comentaran en grup quins són les llengües que parlen i jugaran a formar frases cada vegada més llargues. Utilitzaran els connectors de primer, després, a continuació i finalment per enllaçar unes frases amb unes altres.

– Els alumnes classificaran diversos noms segons siguen comuns o propis, relacionaran paraules i expressions amb els seus corresponents significats i localitzaran la paraula intrusa en un llistat. Resoldran uns mots encreuats amb paraules que contenen ny, aplicaran els signes d'interrogació en diverses situacions i ordenaran alfabèticament diverses paraules.

– Completarem aquestes activitats identificant i utilitzant algunes fórmules d'inici i final de contes, i els alumnes transformaran un poema en una narració.

TEMA 2. EL VEDAT DE DOÑANA

– En aquest tema pretenem treballar i ampliar tant el vocabulari de l'alumnat com la seua capacitat per descriure llocs i animals. Començarem amb la lectura i anàlisi d'un text expositiu sobre el parc natural que dóna títol al tema. Els alumnes hauran de diferenciar les informacions veritables i falses, identificar i corregir els errors continguts en unes oracions, i contestar a diverses preguntes de comprensió lectora sobre el text. També els demanarem que completen un mapa conceptual sobre la lectura.

– Després, hauran de numerar diverses imatges seguint l'ordre en què apareixen en una audició. També els proposarem obrir un debat sobre els animals en extinció ajudant-los mitjançant les pautes d'un guió.

– A més realitzarem diverses activitats per reconéixer els temps present, passat i futur. També els demanarem que seleccionen els demostratius adequats per situar tant a persones com a animals en un dibuix. Analitzarem el nou vocabulari centrat en paraules relacionades amb la flora, la fauna i els ecosistemes, i les classificarem per camps semàntics.

– Des del punt de vista ortogràfic identificarem en una sopa de lletres paraules que s'escriuen amb j o amb g. També escriurem paraules que contenen aquestes lletres. Finalment, llegiran una notícia i respondran a diverses preguntes sobre el seu contingut. Després, escolliran una fotografia i redactaran una notícia a partir d’allò observat en la imatge.

TEMA 3. ELS CIGNES SALVATGES

– En aquest tema proposem la lectura d'un conte tradicional representatiu de la literatura infantil. Ho comentarem a través de diverses activitats en les quals els alumnes aprendran a ordenar accions en el temps, potenciaran la memòria comprensiva i aprendran el significat de noves expressions.

– També treballarem la comprensió identificant el personatge de què es parla en una audició i, a partir d'aquesta activitat, s'exercitaran en la descripció de persones i situacions. Després, realitzarem exercicis de discriminació de sons i memoritzarem i recitarem un poema.

– Prosseguirem amb diverses activitats amb les quals es facilitarà la utilització de determinades estructures de frases, i els alumnes s'acostumaran a redactar substituint algunes parts d'una frase i també completant diàlegs. En el terreny lèxic, aprendran què és la polisèmia i relacionaran diverses paraules amb les seues corresponents definicions, utilitzant el diccionari en cas necessari.

– Completarem el treball d'aquest tema amb algunes activitats de caràcter ortogràfic: buscarem en un dibuix i classificarem diverses paraules que porten les lletres x, ix o tx. També col·locarem els signes de puntuació i les majúscules en un text incomplet i en recordarem les normes d’ús.

– Finalment, proposarem als alumnes un exercici de lectura i identificació de les parts fonamentals que estructuren una narració, per completar a continuació el títol i el nus del relat. Després, farem una posada en comú per revisar la correcció del treball realitzat.

TEMA 4. LLEGIR CÒMICS

– En aquest tema introduïm la lectura del còmic i l'anàlisi de les principals característiques d'aquesta modalitat de text. La lectura comprensiva s'iniciarà a partir de l'anàlisi de les imatges que apareixen a les vinyetes i amb la formulació d'hipòtesis sobre l'argument de cada història. Després es respondran diverses preguntes sobre el contingut de cada còmic i s'analitzarà el significat de l'expressió que mostren les cares dels personatges.

52

– Després, prenent com a referència el llenguatge del còmic, treballarem la correspondència entre les vinyetes i els sons que hem escoltat en una audició. També escollirem les onomatopeies que considerem més adequades a diverses situacions representades en un dibuix.

– Un dels objectius principals d'aquest tema és el de promoure la realització de debats en els quals els alumnes puguen explicar les seues opinions, desitjos, expectatives i experiències personals respectant les normes bàsiques d'aquest tipus d'intercanvis comunicatius.

– A continuació, aprendrem a utilitzar diverses expressions de temps i relacionarem algunes expressions col·loquials amb l'estat d'ànim representat en unes imatges. Ampliarem el nostre lèxic amb els noms dels elements bàsics d'un còmic i reconeixerem el significat de diverses expressions informals.

– Es treballa igualment la separació sil·làbica de paraules i la identificació de les quals acaben amb la lletra c o amb la lletra g. També resoldran senzills mots encreuats i aprendran a convertir una narració en un còmic.

TEMA 5. EL BES DE LA PRINCESA

– Iniciarem el tema amb la lectura d’un text narratiu que treballarem des de la formulació d'hipòtesis prèvies fins a la realització de diverses activitats de comprensió lectora: elecció de les paraules adequades per completar unes frases, construir frases relacionant paraules de dues columnes, buscant en el relat algunes paraules clau, donant l'opinió personal sobre algun succés narrat en la història, escollint nous títol per al relat.

– Aprofitarem aquest punt de partida per treballar, també, les pautes de narració d'històries en públic i aplicar-les en altres nivells inferiors. Així mateix deduiran el que diuen els personatges d'un dibuix i relacionaran allò que han escoltat en una audició. Després, escoltaran, aprendran, cantaran i representaran una cançó. Després, analitzaran diverses pintures, deduiran què és el que tenen en comú i explicaran en què són diferents.

– En el terreny gramatical aprendrem quin és la diferència entre la paraules per què i perquè, entre molt, molts, moltes, i utilitzarem el connector i a més per establir relacions i unir frases. Així mateix, treballarem la formació de paraules derivades i analitzarem alguns casos especials en la formació del femení.

– Des del punt de vista de l'ortografia, es treballen les paraules amb ss o ç, així com el plural dels paraules acabades en s o ç. Igualment, practicarem l'aplicació de l'ordre alfabètic sobre un llistat de paraules.

– Finalment, els alumnes aprendran a escriure una narració a partir de diverses dades i escriuran una notícia sobre un esdeveniment. Tot aquest programa es basa en la relació entre imatges i textos, en el foment de la participació activa de l'alumnat en converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat dels quals és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

TEMA 6. SÈRIES DE TELEVISIÓ

– En aquest tema pretenem que el fil conductor de les activitats gire a l’entorn del mitjà televisiu. Començarem amb la lectura de diversos textos expositius sobre les sèries de televisió, que després analitzarem donant respostes raonades a diverses preguntes, identificant diversos plànols en unes imatges i reconeixent algunes definicions que no són correctes sobre el que han llegit anteriorment.

– Continuarem amb una senzilla proposta d'elecció d'una sèrie que tots hagen vist i que comentaran a partir d'un qüestionari de preguntes. Després, els demanarem que relacionen les melodies d'una audició amb diversos tipus de sèries televisives. També expressaran els seus gustos i preferències sobre aquestes, i realitzaran una petita enquesta al col·legi.

– Després, els alumnes aprendran a diferenciar els verbs sentir i escoltar i practicaran l'ús dels possessius completant amb aquests diverses oracions. Ampliarem el vocabulari assimilant noves paraules sobre la televisió, o practicant la formació de contraris i de paraules compostes. Per continuar potenciant l'autonomia de l'alumnat treballarem el lèxic dels objectes relacionats amb les professions.

– En l'àmbit de l'ortografia treballarem l'escriptura de paraules acabades en –ava, de paraules amb –mp– i –mb–. Després, prepararan i duran a terme un dictat que ells mateixos corregiran més tard. Finalment, aprendran a escriure l'argument d'una sèrie i inventaran una seqüència a partir d'unes vinyetes desordenades.

TEMA 7. EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR

– L'objectiu principal d'aquest tema és familiaritzar l'alumnat amb el món del teatre, tant des de la perspectiva de la tipologia textual com de la representació teatral i els elements escènics.

53

– La part central del tema se centrarà, prenent com a model el text teatral inicial del tema, en la preparació i escenificació d'una representació teatral; sense deixar de costat el treball de la lectura i la comprensió de textos teatrals.

– El treball del tema es basarà, per tant, en el foment de la participació activa de l'alumnat en converses, jocs, exercicis conjunts, etc., la finalitat dels quals és el desenvolupament d'habilitats comunicatives imprescindibles per a la sociabilitat, la comprensió de l'entorn i la capacitat de treballar en grup.

– Quant a l'estudi de la gramàtica i l'ortografia, en aquest tema s'abordarà la distinció del significat dels verbs anar i venir, es practicarà la construcció de frases interrogatives, exclamatives i enunciatives, es practicarà l'escriptura dels verbs avorrir i canviar, es classificaran les paraules segons el nombre de síl·labes, es reconeixerà la síl·laba tònica i s'ordenarà alfabèticament un llistat de paraules.

– Els alumnes ampliaran el seu vocabulari amb paraules relacionades amb el teatre i analitzarem el significat d'algunes frases fetes. Finalment, els alumnes transformaran un diàleg en una narració, i al revés, transformaran un text narratiu en un diàleg. També realitzaran la crítica de l'obra de teatre que han representat.

TEMA 8. L’UNIVERS

– En aquest tema pretenem que els alumnes amplien el seu vocabulari amb paraules noves procedents dels astres del Sistema Solar, dels diferents elements que integren l'Univers o de paraules relacionades amb l'astronomia.

– Reforçarem la comprensió lectora a través d'una senzilla activitat d'identificació de frases veritables o falses, el comentari d'opinions personals en relació a les pel·lícules de ciència ficció, i l'anàlisi de l'estructura i el contingut del text de la lectura.

– Aprofitarem aquest punt de partida per recordar, també, les pautes per preparar i dur a terme un debat a partir de l'audició d'una notícia. També resoldrem diverses endevinalles relacionades amb el tema. Després, prepararem sobre la base d'un guió, una exposició sobre l'Univers i realitzarem una avaluació de diversos aspectes sobre el treball.

– Continuarem exercitant l'ús correcte de diverses formes del verb haver i, després, escriuran frases enunciatives, exclamatives i interrogatives. Des del punt de vista de l'ortografia, es treballa l'escriptura dels verbs acabats en –re o –er. També aprendran a crear llistes de paraules, resumir conceptes i redactar una història a partir d'un guió.

TEMA 9. QUARANTA XIQUETS I UN GOS

– El punt de partida d'aquest tema, desenvolupat tant al llarg de la lectura inicial com en diferents activitats, és el món dels gossos. Després de la lectura d'un text narratiu els alumnes identificaran les informacions correctes sobre el contingut, respondran a diverses preguntes i escolliran el text que millor resumeix el conte.

– Seguidament exercitarem l'exposició oral de coneixements i opinions personals, prepararem un debat, realitzarem un mural sobre les diferents races de gossos i plantejarem situacions hipotètiques sobre determinats punts de la lectura. També escoltarem diveros refranys i els relacionarem amb les imatges corresponents.

– D'altra banda, es treballarà la correcta utilització del condicional, transformarem diverses frases al plural i practicarem l'ús de la coma per col·locar explicacions enmig d'una frase. Els alumnes aprendran noves paraules sobre el món dels gossos, identificaran diverses races de gossos i relacionaran algunes paraules amb el seu significat.

– A continuació, aprendran a identificar la síl·laba tònica i a classificar les paraules en funció d'on estiguen situades. Des del punt de vista ortogràfic, practicaran l'escriptura de paraules amb h inicial. També buscaran paraules al diccionari i realitzaran exercicis de discriminació visual. Finalment, aprendran a escriure un correu electrònic i prepararan una narració partint de les dades contingudes en un esquema.

TEMA 10. ELS DINOSAURES

– L'eix vertebrador de les activitats d'aquest tema són els dinosaures, utilitzats ací des de la lectura inicial per captar l'atenció dels alumnes a través d'un text expositiu. Identificarem les frases veritables o falses en relació a la lectura, indicarem el que es diu i el que no es diu en el text, respondrem les preguntes i completarem un mapa conceptual sobre el contingut del text.

– Prosseguirem el treball d'aquest tema amb la preparació d'una conferència a partir de les pautes d'un guió. Després, relacionarem allò escoltat en una audició amb allò representat en diverses imatges. També demanarem als alumnes que organitzen una excursió a partir de les dades contingudes en un mapa i classificarem les dades aportades per uns xiquets en una audició.

54

– Seguidament, els alumnes aprendran a construir frases seguint una estructura, utilitzant expressions de temps o combinant les diferents paraules que les formen. En l'àmbit del vocabulari els alumnes relacionaran paraules amb definicions, aprendran gentilicis i noms d'animals.

– Quant a l'ortografia es practicarà l'escriptura de paraules acabades en –d, -t, -b i –p i l’ús dels verbs collir, eixir, cosir i omplir. Es proposa, finalment, la redacció d'un text expositiu a partir de la informació continguda en un mapa conceptual, i l'elaboració d'una notícia a partir de les dades principals.

TEMA 11. COM TIRANT VA DECLARAR EL SEU AMOR

– Iniciarem aquest tema amb l'anàlisi de les imatges, la formulació d'hipòtesis i la lectura d'un fragment de Tirant lo Blanc, el contingut del qual i els personatges serviran per conduir bona part de les activitats proposades. Després de respondre a diverses preguntes sobre el seu contingut, els alumnes expressaran la seua opinió sobre algunes situacions, descriuran els personatges protagonistes i diferenciaran el que es diu en el text del que no es diu i del que s'intueix.

– Seguidament, relacionarem el fragment escoltat en una audició amb la corresponent. Els alumnes també jugaran a descriure una de les imatges proposades perquè un company endevine de quin es tracta. S'exercitaran en la descripció d'imatges i en l'explicació de gustos i preferències, així com d'experiències personals.

– A més aprofundiran en el coneixement de l'oració identificant el subjecte i el predicat. També construiran frases amb els contraris d'alguns verbs aplicant el prefix des-. Després, aprendran el significat d'algunes expressions que apareixien a la lectura inicial i establiran correspondències entre paraules sinònimes.

– Des del punt de vista de l'ortografia, s'aprenen a escriure paraules amb g, j, gu, paraules amb s, ss, c i ç. També aprendrem a diferenciar les paraules beure i veure. Tot això a partir d'activitats en què hauran de completar paraules i oracions, o resoldre una sopa de lletres. Finalment, escriuran de manera pautada les instruccions d'una manualitat i redactaran la descripció d'un paisatge.

TEMA 12. POEMES PER A MENJAR-SE’LS

– En aquest tema pretenem que els alumnes reflexionen sobre el menjar i la seua importància en la societat i en la poesia. Realitzarem la lectura i comentari de diversos poemes relacionats amb aquesta temàtica. Els alumnes establiran correspondències entre diversos aliments i les estrofes en qè se’n parla, identificaran el significat correcte d'alguns versos, i analitzaran l'estructura d'una estrofa.

– A través del contingut de diverses audicions, els alumnes aprendran a preparar un recital poètic, a recomanar un llibre i a realitzar una entrevista a un personatge famós.

– Prosseguirem amb diferents activitats de familiarització amb els preposicions en, amb, per i per a, que hauran d'escollir per completar unes oracions. També repassarem l'ús de per què i perquè escrivint-les correctament en un diàleg incomplet. Després, ordenaran les frases de diversos anuncis perquè s'entenguen.

– A continuació, treballarem la classificació de diversos aliments segons el camp semàntic al qual pertanyen, identificarem la paraula intrusa en un llistat i escollirem l'adjectiu més adequat per descriure determinats aliments. També classificarem diversos refranys segons el tema.

– Els alumnes aprendran a utilitzar en i hi i prepararan un dictat. Practicarem l'escriptura d'apariats, inventarem endevinalles i, finalment, els demanarem que redacten un programa de mà per al seu recital.

55

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament.

2. Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent..

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries.

4. Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills..

5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades.

6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

7. Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos.

8. Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes.

9. Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que oferix.

10. Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió.

11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos..

12. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya..

13. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre..

14. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text..

15. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües.

16. Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos.

56

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


UNITAT 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Ordenar seqüències d'imatges i reconéixer activitats quotidianes.

– Identificar la paraula intrusa en un camp semàntic determinat

– Localitzar en una sopa de lletres paraules que contenen el dígraf ny.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne:

– La formació de diminutius.

– Les paraules abans i després.

– Paraules que porten el dígraf ny.

– La formació de rimes.

AVALUACIÓ FINAL

Proposta d’avaluació dels continguts de cada tema:

CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 1 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Entendre un poema i respondre correctament preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Formar els diminutius de diversos noms. Activitat 2

Aplicar correctament els conceptes abans i després. Activitat 3

Ordenar les paraules que formen una oració. Llibre: pàgina 8, activitat 3

Relacionar paraules i expressions amb les seues definicions. Activitat 4

Conéixer i escriure correctament les paraules que porten ny. Activitat 4

Escriure amb majúscula els noms de persones i de llocs. Llibre: pàgina 10, activitat 4

Combinar paraules i versos per formar apariats. Activitat 5

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d’activitats per dur a terme abans de l’inici del tema:

57

– Completar un text en el qual dues persones es presenten i es descriuen.

– Utilitzar la lletra i com a nex d’unió entre dues paraules.

– Assenyalar quina es l'ortografía correcta d'un seguit de paraules escrites amb x o tx.



– La presentació i la descripció de persones.

– La conjunció i.

– Les preposicions a i en.

– L'ús de les lletres x i tx.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i contestar una sèrie de preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Presentar i descriure una persona seguint un guió. Activitat 2

Completar frases amb les preposicions en o al. Activitat 3

Formar oracions compostes unint oracions simples amb la conjunció i. Activitat 4

Conéixer i escriure correctament paraules que contenen x i tx. Activitat 5

Aproximar-se a la cultura i forma de vida dels xiquets d’altres països. Llibre: pàgines 12 a 15

Familiaritzar-se amb els adjectius utilitzats habitualment en les descripcions de persones. Llibre: pàgina 19, activitat 1

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Comprendre el missatge o moralitat d’un conte.

– Relacionar nombres representats en xifres amb numerals ordinals expressats en lletres.

– Escriure en una sèrie de paraules les lletres ce i ci.



– La descripció oral d’objectes.

– Els interrogatius què, qui, quan i on.

– Els numerals ordinals.

– Els sons ce i ci.

AVALUACIÓ FINAL


58


Llegir un relat de ficció i contestar una sèrie de qüestions sobre el seu argument. Activitat 1

Completar paraules amb ce o ci. Activitat 2

Identificar el nombre ordinal que correspon a una sèrie de persones en fila i escriure’l correctament. Activitat 3

Conéixer frases o fórmules d’inici i de conclusió d’un conte. Activitat 4

Assenyalar els quatre colors favorits. Activitat 5

Utilitzar correctament els interrogatius què, com, qui i on. Activitat 6

Descriure oralment una sèrie d’objectes habituals en la nostra vida quotidiana. Llibre: pàgines 26 i 27

Utilitzar correctament les expressions temporals mai, cada dia, de vegades. Llibre: pàgina 28, activitat 3

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un còmic i explicar el seu argument.

– Escollir entre diverses opcions el millor resum d'un còmic.

– Identificar les lletres g i j en una sèrie de paraules.



– Lectura i escriptura de còmics.

– Paraules contràries.

– Expressions espacials.

– Els sons ja, jo, ju, ge, gi.

AVALUACIÓ FINAL



Interpretar un còmic i contestar una sèrie de preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Reconéixer els noms col·lectius que corresponen a una sèrie de substantius individuals. Activitat 2

Conéixer i escriure correctament les paraules que porten g i j. Activitat 3

Situar correctament textos narratius a les bafarades d'un còmic. Activitat 4

Emprar correctament les expressions espacials damunt i davall Activitat 5

Reconéixer sons i la seua representació onomatopeica en un còmic. Llibre: pàgina 37, activitat 4

59

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer paraules idèntiques que contenen la lletra i.

– Identificar i escriure el nom d'alguns animals.

– Reconéixer els verbs d'una sèrie d'oracions.



– El relat oral de contes.

– Les accions en present i en passat.

– Els antònims amb el prefix des-.

– La descripció de llocs i les notes.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i contestar una sèrie de preguntes sobre el seu argument. Activitat 1

Ordenar alfabèticament una llista de paraules. Activitat 2

Formar els antònims d'una sèrie de termes afegint el prefix des-. Activitat 3

Escriure frases exclamatives d'admiració i d'alegria. Activitat 4

Identificar els verbs de les oracions i transformar oracions de present a passat. Activitat 5

Completar paraules amb el dígraf ll i amb la lletra i. Activitat 6

Redactar una descripció de la pròpia habitació. Activitat 7

Explicar oralment un conte i conversar sobre els contes. Llibre: pàgines 50 i 51

Identificar el nom dels sons que emeten alguns animals i conéixer la seua onomatopeia Llibre: pàgina 53

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Emprar correctament els possessius meu, teu, seu.

– Reconéixer i copiar paraules que contenen les grafies tg i tj.

– Interpretar i explicar el missatge d'alguns anuncis.



60

– Anàlisi i descripció oral d'anuncis.

– Els possessius meu, teu i seu.

– L'ús de les grafies tg i tj.

– L'elaboració d'un anunci.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i contestar una sèrie de preguntes sobre el contingut. Activitat 1

Aplicar correctament els possessius meu, meua, teu, teua, seu, seua. Activitat 2

Reconéixer en una sopa de lletres cinc paraules relacionades amb la publicitat. Activitat 3

Completar paraules d'un text amb les grafies tg i tj. Activitat 4

Redactar un eslògan per a un anunci publicitari. Activitat 5

Comentar oralment diferents anuncis publicitaris i expres-sar opinions personals. Llibre: pàgines 58 a 59

Organitzar i desenvolupar una pluja d'idees per dur a terme un anunci. Llibre: pàgina 61, activitat 4

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Comprendre l'argument d'un text teatral.

– Utilitzar correctament els antònims buit i ple.

– Identificar en un text paraules que contenen la lletra b i la lletra v.



– El diàleg oral i escrit.

– Els adjectius antònims.

– L'escriptura de nombres amb lletres.

– La lletra b i la lletra v.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir de manera comprensiva un text teatral i contestar preguntes sobre l’argument. Activitat 1

Identificar els antònims d'una sèrie d'oracions. Activitat 2

61

Formar oracions que continguen dues paraules antònimes. Activitat 3

Escriure amb lletres una sèrie de nombres cardinals Activitat 4

Inventar i redactar un diàleg entre dos personatges. Activitat 5

Completar paraules amb les grafies b o v. Activitat 6

Escriure el nom d'aliments dolços, àcids i salats. Activitat 7

Practicar l'entonació repetint una frase amb diferents tons de veu Llibre: pàgina 68, activitat 2

Utilitzar correctament els connectors primer, després, finalment. Llibre: pàgina 70, activitat 2

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir de manera comprensiva un text expositiu.

– Escriure el nom de situacions meteorològiques que es corresponen amb una sèrie d'imatges.

– Assenyalar el nom de diferents colors.



– Les partícules a, al, en.

– El lèxic de la meteorologia.

– Els plurals de les paraules acabades en ça.

– La redacció d'instruccions.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar una lectura comprensiva d'un text expositiu i respondre preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Ordenar els fragments d'un text narratiu. Activitat 2

Escriure el plural de paraules acabades en ça Activitat 3

Emprar correctament les partícules en, a i al. Activitat 4

Identificar i escriure el nom de diferents instruments meteorològics. Activitat 5

Completar oracions amb verbs acabats en –ava. Activitat 6

Escriure instruccions emprant els connectors d'ordre. Activitat 7

62

Explicar oralment senzills experiments i fenòmens atmosfèrics Llibre: pàgines 76 i 78

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir de forma comprensiva un fragment d'un diari personal.

– Completar una sèrie d'infinitius amb les terminacions –ar, –er, –ir que corresponguen.

– Contestar algunes preguntes sobre l'ús de la h a partir de la lectura de paraules que contenen aquesta grafia.



– L'infinitiu i l'ús del verb haver.

– Expressions col·loquials.

– L'ús de les lletres h, c i ç.

– Lectura i redacció d'un diari personal.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un fragment d'un diari personal i contestar pre-guntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Relacionar parts d'una frase per formar oracions amb sentit. Activitat 2

Emprar correctament les formes verbals ha i han. Activitat 2

Completar paraules amb la grafia h. Activitat 3

Identificar l'infinitiu d'una sèrie de formes verbals. Activitat 4

Conéixer el significat d'una sèrie d'expressions col·lo-quials. Activitat 5

Descriure les activitats quotidianes realitzades durant un dia en un diari personal. Activitat 6

Planificar oralment i seguint un guió activitats per donar la benvinguda a un alumne nou. Llibre: pàgina 90, activitat 1

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar en un text formes verbals en passat, present i futur.

– Escriure el nom d'una sèrie de paraules que contenen la j i la tj.

– Assenyalar les característiques pròpies d'un animal entre diverses opcions possibles.


63


– Present, passat i futur.

– La classificació d'animals.

– L'ús de la lletra j i del dígraf tj.

– La compleció de fitxes.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text expositiu sobre un animal i completar una fitxa que en sintetitza les dades principals. Activitat 1

Identificar els verbs d'una sèrie d'oracions i assenyalar-ne el temps verbal. Activitat 2

Completar algunes oracions amb el temps verbal adient. Activitat 3

Assenyalar el nom d'insectes que puguen volar, saltar, cantar i amagar-se. Activitat 4

Escriure correctament paraules amb j i amb tj. Activitat 5

Redactar un text expositiu sobre un animal a partir de les dades d'una fitxa. Activitat 6

Assimilar i sintetitzar en un mapa conceptual informació oral. Llibre: pàgina 101, activitat 3

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Completar oracions amb les preposicions en i a.

– Assenyalar correspondències entre paraules i dibuixos.

– Classificar paraules segons continguen tg o g.



– Estructura del text narratiu.

– Escriptura de paraules amb tg o g.

– L'ús de les preposicions.

– Redacció de llegendes i descripcions.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Llegir de forma comprensiva un relat i contestar pre-guntes sobre la trama. Activitat 1

Explicar el significat d'algunes expressions col·loquials Activitat 2

64

Completar una sèrie de paraules amb les grafies g o tg. Activitat 3

Emprar correctament les preposicions a, en, de, amb, per, per, cap a, fins a. Activitat 4

Descriure un personatge de ficció a partir de l'observació d'un dibuix. Activitat 5

Redactar una llegenda seguint una sèrie de pautes prèviament donades. Activitat 6

Planificar i preparar preguntes per dur a terme una entrevista. Llibre: pàgina 110, activitat 2

Allargar frases simples seguint un model. Llibre: pàgina 112, activitat 3

Col·locar les comes que falten en una sèrie de textos. Llibre: pàgina 114, activitat 4

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un poema de forma comprensiva.

– Relacionar imatges amb la seua definició.

– Escriure paraules que contenen la c o la z.



– Lectura de textos poètics.

– L'ús d'en, amb, per què i perquè.

– La comparació i el camp semàntic.

– La rima i la redacció d'apariats.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar una lectura comprensiva d'un text poètic i respondre qüestions sobre el seu contingut. Activitat 1

Completar frases utilitzant correctament les preposicions en i amb. Activitat 2

Assenyalar tres paraules que continguen la lletra c i tres que s'escriguen amb z. Activitat 3

Escriure la paraula que falta en una sèrie de compara-cions incompletes. Activitat 4

Emprar correctament per què i perquè en una sèrie d'oracions. Activitat 5

Identificar la paraula intrusa en un camp semàntic. Activitat 6

Escriure en ordre alfabètic una llista de paraules. Activitat 7

65

Redactar un apariat amb paraules que rimen. Activitat 8

Recitar poemes amb l'entonació i la dicció adequats. Llibre: pàgina 120

Conéixer les diferents accepcions de la paraula fulla. Llibre: pàgina 123, activitat 1


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL


– Assenyalar afirmacions verdaderes sobre un poema.

– Reconéixer i copiar els noms d’un poema.

– Ordenar els textos d’una recepta.



– Noms comuns i noms propis.

– Paraules amb ny.

– Els signes d’interrogació.

– La redacció d’un conte.

AVALUACIÓ FINAL



Entendre un poema i respondre correctament preguntes sobre el contingut d’aquest. Activitat 1

Identificar els versos i les estrofes d’un poema. Activitat 1

Redactar un text instructiu fent servir els connectors de primer, després, a continuació i finalment. Activitat 2

Distingir els noms comuns i els noms propis. Activitat 3

Escriure paraules que continguin ny. Activitat 4

Ordenar alfabèticament una llista de paraules. Activitat 5

Emprar correctament els signes d’interrogació en les preguntes. Activitat 6

Transformar un poema en un text narratiu. Activitat 7

66

Reflexionar sobre la diversitat lingüística i les llengües que es coneixen. Llibre: pàgina 7

Familiaritzar-se amb el lèxic propi dels contes de fades i de bruixes. Llibre: pàgina 9

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Relacionar els fragments d'un text expositiu amb les preguntes a les que dóna resposta.

– Escriure paraules amb j i g

– Identificar el temps verbal d'una sèrie d'oracions.



– El text expositiu i el mapa conceptual.

– Present, passat i futur.

– Paraules amb j i g.

– La redacció de notícies.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir de forma comprensiva un text expositiu i respondre preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Realitzar un mapa conceptual que sintetitze els continguts d'un text expositiu. Activitat 2

Escriure oracions en present, passat i futur. Activitat 3

Completar oracions amb els demostratius aquest, aqueix i aquell. Activitat 4

Escriure paraules que continguen les lletres j i g. Activitat 5

Redactar una notícia a partir d'un titular. Activitat 6

Realitzar debats expressant les opinions personals i respectant els torns de paraula. Llibre: pàgina 16, activitat 2

Familiaritzar-se amb el lèxic relacionat amb la flora, la fauna i els ecosistemes. Llibre: pàgina 19, activitat 1

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer paraules polisèmiques.

– Puntuar un text i escriure les majúscules que hi falten.

– Escriure paraules que continguen x, ix, tx.

67



– El diàleg: preguntes i respostes.

– Paraules polisèmiques.

– Les lletres x, ix, tx.

– Les parts d'una narració.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un relat de ficció i contestar una sèrie de qüestions sobre l’argument. Activitat 1

Escriure oracions utilitzant paraules polisèmiques. Activitat 2

Formular preguntes que es corresponguen amb una sèrie de respostes prèviament donades. Activitat 3

Escriure paraules que contenen la lletra x. Activitat 4

Copiar un text corregint errors d'ús del punt i la majúscula. Activitat 5

Conéixer les tres parts en què es divideix una narració: principi, nus i desenllaç. Activitat 6

Descriure oralment personatges i situacions de ficció. Llibre: pàgines 26 i 27

Redactar el nus d'una narració a partir del principi i el desenllaç. Llibre: pàgina 31, activitat 1

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar afirmacions verdaderes i falses sobre el contingut d'un còmic.

– Reconéixer les onomatopeies presents en un còmic i assenyalar quin so imiten.

– Ordenar síl·labes per formar paraules.



– Lectura i elaboració de còmics.

– Les expressions temporals.

– Els elements bàsics del còmic.

– Paraules acabades en c i en g.

AVALUACIÓ FINAL



68

Realitzar una lectura comprensiva d'un còmic i contestar preguntes sobre el seu argument. Activitat 1

Identificar les onomatopeies d'un còmic i el seu significat. Activitat 2

Fer sevir correctament les expressions temporals ahir, demà, abans-d'ahir, demà passat. Activitat 3

Diferenciar les paraules que acaben amb la lletra c i amb la grafia g. Activitat 4

Assenyalar el nombre de síl·labes d'una sèrie de parau-les. Activitat 5

Citar els elements bàsics d'un còmic. Activitat 6

Realitzar una lectura dramatitzada d'un còmic. Llibre: pàgina 36, activitat 1

Transformar un text narratiu en un còmic. Llibre: pàgina 41, activitat 1

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar en un text paraules que contenen les grafies ç i ss.

– Respondre qüestions sobre la història que relata un poema.

– Relacionar imatges amb una sèrie de paraules d'una mateixa família.



– L'ús de per què-perquè i de molt−molts.

– Paraules primitives i derivades.

– L'ortografia del dígraf ss i de la lletra ç.

– Redacció pautada de narracions.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un relat de ficció i contestar una sèrie de qüestions sobre el seu argument. Activitat 1

Escriure paraules derivades a partir del terme primitiu. Activitat 2

Emprar correctament els adverbis molt, molts, molta, moltes. Activitat 3

Redactar una pregunta i una resposta utilitzant per què i perquè. Activitat 4

Formar el plural de paraules acabades en s i en ç. Activitat 5

Relatar en forma de notícia l'argument d'un conte. Activitat 6

69

Explicar de forma oral un relat de ficció. Llibre: pàgina 48, activitat 1

Redactar una narració seguint pautes. Llibre: pàgina 53, activitat 1

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Completar paraules amb mp o mb.

– Formar antònims afegint el prefix des–.

– Completar frases amb verbs i els seus antònims amb des–.



– Formes verbals acabades en –ava.

– Els possessius.

– El prefix des–.

– Les paraules compostes.

– Paraules amb mp o mb.

AVALUACIÓ FINAL




Diferenciar el significat dels verbs sentir i escoltar en dues oracions. Activitat 2

Completar oracions amb els possessius que correspon-ga. Activitat 3

Corregir errors ortogràfics en l'escriptura de paraules amb els grups de lletres mp o mb i la terminació –ava. Activitat 4

Descriure la faena que realitzen diferents professionals en la creació d'una sèrie de televisió. Activitat 5

Explicar l'argument d'un capítol d'una sèrie de televisió o d'una pel·lícula. Activitat 6

Desenvolupar exposicions orals i converses sobre qüestions relacionades amb el món de la televisió. Llibre: pàgines 58 i 59

Escriure antònims amb el prefix des– i formar paraules compostes a partir de paraules simples. Llibre: pàgina 61, activitat 3

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Escollir entre tres opcions la frase que resumeix correctament l'argument d'un text teatral.

– Classificar en bisíl·labes, trisíl·labes i polisíl·labes.

70

– Ordenar alfabèticament una sèrie de paraules.



– Els verbs anar, venir, avorrir i canviar.

– La intencionalitat de les frases.

– La classificació sil·làbica de les paraules.

– La conversió del diàleg en narració.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir de forma comprensiva un text teatral i contestar algunes qüestions sobre el seu argument. Activitat 1

Identificar en un text frases enunciatives, exclamatives i interrogatives. Activitat 2

Classificar paraules segons el seu nombre de síl·labes i reconéixer-ne la síl·laba tònica. Activitat 3

Ordenar alfabèticament una sèrie de paraules. Activitat 3

Completar frases amb els verbs anar, venir, avorrir i canviar. Activitat 4

Escriure dues frases fetes i explicar-ne el significat. Activitat 5

Transformar un text teatral en una narració. Activitat 6

Realitzar lectures dramàtiques de textos teatrals i petites escenificacions. Llibre: pàgines 70 i 71

Conéixer diferents elements escènics propis del teatre. Llibre: pàgina 73, activitat 1

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar en un text formes del verb haver.

– Assenyalar el significat de les oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives.

– Agrupar paraules d'un mateix camp semàntic.



– Les formes del verb haver.

– Frases enunciatives, exclamatives i interrogatives.

– Verbs acabats en –er i en –re.

– La redacció de narracions.

AVALUACIÓ FINAL

71



Llegir un text expositiu i respondre preguntes sobre el contingut d’aquest. Activitat 1

Completar frases amb diferents formes del verb haver. Activitat 2

Escriure formes verbals d'infinitius acabats en –er i en –re. Activitat 3

Identificar oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives. Activitat 4

Assenyalar la paraula que correspon a una definició relacionada amb el camp semàntic de l'astronomia. Activitat 5

Escriure el nus i el desenllaç d'una narració fantàstica. Activitat 6

Preparar i portar a terme debats i exposicions orals. Llibre: pàgines 80 i 81

Crear llistes de paraules amb paraules clau que apareixen en un text. Llibre: pàgina 85, activitat 1

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar paraules singulars i plurals en un text.

– Classificar paraules en funció del nombre de síl·labes.

– Inventar i plasmar per escrit un relat de ficció.



– Transformació de frases al plural.

– Ús del condicional.

– Ús de la coma explicativa.

– Paraules amb h-.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i contestar una sèrie de qüestions sobre l’argument. Activitat 1

Identificar i puntuar entre comes frases explicatives d'una oració. Activitat 2

Transformar frases del singular al plural. Activitat 3

Apuntar sis paraules que s'escriguen amb h Activitat 4

Redactar un correu suggerint una proposta per millorar el propi centre escolar. Activitat 5

72

Desenvolupar xarrades col·lectives i debats de forma ordenada. Llibre: pàgines 92 i 93

Emprar correctament el condicional. Llibre: pàgina 94, activitat 1

Assimilar lèxic relacionat amb el món dels gossos i els objectes quotidians. Llibre: pàgina 95

Inventar una narració seguint un esquema prèviament donat. Llibre: pàgina 97, activitat 2

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Contestar preguntes sobre un text expositiu.

– Reconéixer un text com expositiu i explicar per què s'identifica amb aquesta tipologia textual.

– Identificar la forma verbal del verb omplir correcta en una frase.



– El text expositiu i el mapa conceptual.

– Gentilicis i lèxic del món animal.

– L'escriptura de paraules acabades en -b, -p, -t i -d.

– Conjugar verbs acabats en -ir.

AVALUACIÓ FINAL




Realitzar un mapa conceptual que sintetitze els continguts d'un text expositiu. Activitat 2

Completar oracions amb les expressions temporals ahir, hui, demà, abans, després. Activitat 3

Conéixer els gentilicis d'alguns països propers. Activitat 4

Redactar una notícia a partir d'un titular. Activitat 5

Escriure frases amb paraules acabades en -b, -p, -t i -d. Activitat 6

Realitzar debats expressant les opinions personals i explicar oralment la planificació d'una excursió. Llibre: pàgines 102 i 103

Escriure verbs acabats en -ir. Llibre: pàgina 106, Activitat 4

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


73

– Relacionar una seqüència d'imatges amb diferents fragments d'un relat.

– Completar i escriure paraules que continguen les lletres g, j, c, ç i, s.



– L'oració: el subjecte i el predicat.

– Paraules sinònimes i contràries.

– Paraules amb g, j, gu.

– Les paraules veure i beure.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text expositiu sobre la vida i l'obra d'un artista i contestar preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Relacionar subjectes i predicats inconnexos per formar oracions amb sentit complet. Activitat 2

Explicar el significat d'expressions col·loquials. Activitat 3

Completar paraules amb j, g i gu. Activitat 4

Descriure de forma seqüenciada les instruccions per elaborar unes postres. Activitat 5

Apuntar paraules que continguen la ç i la ss. Activitat 6

Redactar la descripció d'un paisatge i les emocions que ens evoca.

Descriure oralment imatges i explicar experiències personals. Llibre: pàgina 112

Conéixer i utilitzar verbs sinònims i antònims. Llibre: pàgines 114 i 115.

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Contestar preguntes sobre el contingut d'un poema.

– Fer servir les preposicions amb i sense.

– Anomenar tres fruits secs.



– Lectura i redacció de textos poètics.

– Les preposicions en, amb, per i per a.

– Els aliments.

– Les formes en, n’, -ne, i i hi .

74

AVALUACIÓ FINAL



Entendre un poema i respondre correctament preguntes sobre el contingut d’aquest. Activitat 1

Inventar un poema a partir de les emocions que suggereix una imatge. Activitat 2

Completar oracions amb les preposicions en, amb, per, per a. Activitat 3

Completar oracions amb en, n’, -ne, i o hi. Activitat 4

Fer servir correctament les paraules per què i perquè en funció del context oracional. Activitat 5

Redactar una endevinalla sobre un objecte. Activitat 6

Recitar poemes amb l'entonació adequada i preparar un recital poètic. Llibre: pàgines 122 i 123

Identificar i classificar aliments. Llibre: pàgina 125

75

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

76

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ http://www.tiching.com/80529

Escoltarem aquest vídeo, en el qual es veu la presentació del llibre “Entre cel i terra”, de Fina Girbés.

Escoltarem el poema “El gall Constantí”, que es recita en la presentació, i preguntarem:– Com es diu el gall que té el meu veí? Com és el seu crit? On viu el gall, a la ciutat o al camp?

■ Podem organitzar a classe una sessió de lectura similar a la que veiem en el vídeo. Com podem descobrir, es tracta de fer participar molt els xiquets.


Escoltarem aquest poema d’Irene Verdú. Ens assegurarem que s’entén plantejant una sèrie de preguntes:– On viu el ratolí? Què té al seu voltant? Què somnia?

– Què passa quan els xiquets es disfresses? Quina sorpresa ha tingut el ratolí?

■ A continuació, representarem el poema, disfressant-nos amb el material adequat.


Consultarem aquesta pàgina web, en què trobarem diversos poemes, un d’ells de Fina Girbés.Distribuirem als alumnes en grups de quatre per treballar els textos. En fer-ho:– Hauran de llegir-lo i assegurar-se que l’entenen.

– Després, l’il·lustraran.

– Finalment, el memoritzaran entre tots i el recitaran al davant dels companys.

■ Direm el nom d’una sèrie d’accions. Els xiquets hauran d’indicar qui les sol fer. Per exemple: – Bramar, ensenyar, curar, vendre, grinyolar, rugir, molestar, assenyalar, dibuixar, etc.

Tot seguit, podem escriure algun redolí corresponent a aquestes expressions.

■ Passarem als xiquets un horari senzill amb les hores més destacades del dia.

Hauran d’escriure, al costat de cada hora, l’activitat que fan normalment en aquell moment. Poden construir una frase sencera.

A continuació, podem començar un debat en què cada xiquet explique com seria un dia ideal. Anotarem a la pissarra els verbs que vagen eixint.■ Buscarem el nom d’algun personatge famós i ens imaginarem què deu fer al llarg del dia. També escriurem els verbs a la pissarra.

■ Passarem als xiquets algunes frases desordenades perquè les ordenen:– El gat damunt és de taula la. – Pluja no va deixar ens la eixir. – una Tenia pota l’animal ferida. – Els menja cigrons Lluís amb forqueta la.


A continuació, farem l’activitat que es proposa en aquesta pàgina web.

Es tracta que l’alumne observe com es fan els diminutius, a partir de l’observació de certes paraules.

77

Després, s’han d’autoavaluar, detectant quin és el diminutiu correcte en els casos que es presenten.

També els demanarem que redacten frases que continguen diminutius, seguint aquesta estructura.

■ http://www.tiching.com/80541Anirem a l’aula d’informàtica per dur a terme aquesta activitat.Llegirem cada una de les paraules i les comentarem entre tots. Explicarem com s’han format. A continuació, indicarem com seria cadascuna d’aquestes paraules si no la posàrem en forma diminutiva.

■ Podem passar als alumnes un full amb més frases fetes, perquè les relacionen amb els seus significats.

■ Passarem als xiquets un breu poema del qual haurem esborrat les paraules finals.

Igualment, a la mateixa pàgina hi haurà en fila i desordenades les paraules que hem esborrat.

La seua missió serà escriure cada una d’aquestes paraules al lloc adequat. Per fer-ho, hauran de tenir presents les rimes.

Així mateix, poden acabar de completar el poema afegint-hi, per exemple, una altra estrofa.

■ Passarem a cada xiquet la foto d’un animal. Hauran d’escriure un apariat amb ella. Farem un mural.

■ Demanarem als alumnes que diguen paraules que comencen amb una vocal.

Després, faran el mateix amb una consonant qualsevol i, finalment, amb una consonant concreta, que haurem pronunciat prèviament.


Podem fer l’activitat que es proposa en aquesta pàgina web, que imprimirem.

Es tracta que l’alumnat unisca els punts d’un dibuix seguint les lletres de l’alfabet.

Si ho fa bé, li eixirà el dibuix d’un osset. Podem fer el mateix amb altres dibuixos que ens inventarem.

■ Els xiquets llegiran les paraules al revés i n’obtindran d’altres. Després, les escriuran al quadern:

SOT NOM LLOP

COLL MOLL TOLL


Llegirem els poemes que trobarem en aquesta pàgina web. Tots ells són molt senzills.

Demanarem als xiquets que els copien i hi subratlen les rimes que detecten.

■ Els xiquets completaran aquestes frases per crear redolins:

– Al mercat.... – El gos de Pau…

– Vull ser bomber... – A Castelló...

– On han comprat...? – Aquesta nit...

■ Demanarem als xiquets que escriguen verbs que indiquen coses que fan habitualment.

a l’escola de vacances a casa

■ Els xiquets escriuran els verbs que es relacionen amb aquestes paraules:

corredor → ......... joc → ......... escriptor → .........

director → ......... lavadora → ...... dibuixant → .........

cuiner → ......... ball → ......... esquí → .........

TEMA 2


A la pàgina 14 llegim que Erdene, en mongol, significa “preciositat”.

78

Proposarem als xiquets que busquen el seu nom en aquesta pàgina web.

■ A continuació, explicaran als seus companys el que significa el nom, així com altres informacions que hi hagen pogut trobar.

■ http://www.tiching.com/82856Mirarem aquestes imatges del metro de Moscou, del que parla Òlia a la pàgina 14. Les descriurem formulant aquestes preguntes:– T'agrada aquest metro? Sembla un metro o un palau?

– Has anat alguna vegada en metro? Explica la teua experiència. Has utilitzat altres mitjans de transport?

Podem mirar també el plànol d'un metro, i explicar com ens guiem a través d'ell.


Mirarem aquests xiquets, que estan jugant a hoquei sobre gel, i relacionarem el vídeo amb la lectura. – Recordarem a quin xiquet li agradava jugar a hoquei i comentarem si a nosaltres també ens agradaria.– Direm com van vestits per fer-ho i descriurem els xiquets emprant adjectius de la pàgina 19.– Comentarem quin és el material necessari per realitzar aquest esport.

■ Passarem als xiquets una fitxa que hauran de completar amb informació dels països de què es parla a la lectura. Serà informació molt bàsica:– Quants habitants té el país.

– Quines llengües s'hi parlen.

– Com es diu la seua moneda oficial.

– En quin continent es troba.

– Com se'n diu la capital, etc.

■ També buscaran una imatge significativa del país i l'enganxaran a la fitxa. No han d'oblidar el peu de pàgina, per identificar de què es tracta.

■ http://www.tiching.com/84705Anirem a l'aula d'informàtica per dur a terme aquesta activitat.Es tracta que els xiquets coneguen què és un verb i les seues característiques.D'aquesta manera, aprendran a reconéixer el verb i veuran que és la part de l'oració que indica l'acció que es fa.

■ Direm als xiquets que memoritzen aquest poema de Carmen Díez, l’escriguen i el reciten representant-lo:

Eixia el llop de casaper buscar-se el menjari es trobà a una xiquetacantant a tot cantar.

Com que era tan bonicaes va enamorari el llop li duia llaçosi ella pastís i flam

■ Jugarem al joc de les endevinalles a partir de certes descripcions. Per exemple, aquesta és d’un vaixell.Em fan a terra,servisc al mar.

Quan sóc a l’aigua,com sé nadar!

Què és?

■ Buscarem contes procedents de diferents països del món.

Distribuirem els xiquets en grups de quatre o cinc alumnes i demanarem que cada grup es prepare un conte i l’explique als altres.

A cada conte, detectaran els elements que caracteritzen el país del qual procedeix. Per exemple, noms dels personatges o objectes.

79


Escoltarem les audicions sobre diferents músiques d’Europa, d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica que ens presenta aquesta pàgina web.

Després, direm quina ens agrada més i per què. En justificar-ho, parlarem de les sensacions que ens provoca l’audició de cada música.


Realitzarem les activitats que es proposen en aquesta pàgina web.

Es tracta d’un web que combina una breu presentació multimèdia amb senzilles activitats multimèdia de relacionar i completar sobre verbs d’ús habitual a l’entorn escolar.

■ Els xiquets uniran les dues parts d’aquestes frases amb la conjunció i. Han d’escriure-la correctament, amb i llatina.

– Paula llig. Paula escriu molt bé.

– Al calaix hi ha jerseis. Al calaix hi ha mitjons.

– La carlota és una verdura. La coliflor és una verdura.

■ Passarem als alumnes la fotografia d’un personatge que siga conegut per tots.

Hauran de descriure’l utilitzant els adjectius que han aprés a la pàgina 19.

■ Dictarem als alumnes frases que continguen paraules amb x o tx:

– El director treballa en el seu despatx.

– Les carpetes estan plenes de fitxes

– El pintor es va tacar de lleixiu.

– El cotxe recorre un tram estret.

TEMA 3


Mirarem com han decorat les aules aquests xiquets per representar el conte “En l'època dels castells” i respondrem aquestes preguntes:– Quins materials han utilitzar els alumnes per decorar l’escola? Quin racó us ha agradat més? Per què?

Decorarem el nostre centre de forma adequada al conte “Les set princeses”.

Elaborarem un vídeo com el que es presenta en aquesta pàgina web. També li buscarem una música adequada.

■ http://www.tiching.com/84184Podem escoltar algun altre conte com, per exemple, “la tortuga i la llebre”. En valorarem la comprensió preguntant:– Què fan la tortuga i la llebre? Per què la llebre no s'afanya?– Qui guanya al final? Per què? Podria haver guanyat la llebre si no s'haguera confiat?

■ Com que el conte té un missatge molt clar, el comentarem entre tots.


Consultarem aquesta pàgina web, en la qual trobarem molts contes i històries.Es tracta d'històries que porten activitats incorporades, que l'alumne pot resoldre. D'aquesta manera, podem repassar qüestions com:– L'estructura de la història: exposició, nus i desenllaç i el vocabulari més important.

– Els personatges que hi intervenen.

– L'espai i el temps en què es desenvolupa.

■ Realitzarem el joc dels personatges de contes. Direm una sèrie de característiques d'alguns d'ells i els xiquets els hauran d'endevinar:

80

– En el bosc, descobreix una xicoteta casa que pertany a set nans, on decideix descansar.– Cada vegada que menteix, li creix el nas. Ha estat fabricat per un fuster. – Construeixen tres cases amb diferents materials. Una d'elles és de rajoles.– En el bosc, es troba amb un llop, qui li pregunta cap a on va.

– Arriba al palau de l'ogre i demana audiència. Allà es transforma, es menja un ogre, que s'havia transformat en ratolí.

■ Proposarem als alumnes completar aquestes preguntes amb el pronom interrogatiu que hi falta:– ..................aniràs de vacances?– ..................t’has enfadat amb mi?– ..................vols per a berenar Miquel?

Recordarem que alguns pronoms interrogatius s’accentuen i els anotarem a la pissarra.

■ Treballarem l’ús dels ordinals d’una forma pràctica. Cada alumne haurà de dir el lloc que ocupa en cada cas que presentem a continuació:– Per data de naixement respecte els seus companys.– Per ordre d’aparició a la llista de la classe.– Per ordre d’anar a dormir respecte els seus familiars.

També escriurem els ordinals a la llibreta per aprendre a escriure’ls correctament sense faltes d’ortografia.

■ Els xiquets completaran aquestes frases amb paraules que porten ce, ci.

– El ................................ és una llegum.

– Els ........................... són els fills dels reis.

– Aquesta ............................. és molt dolça i roja.

– El ................................... és un ocell molt bonic.

– Ha comprat.................................. per fer una amanida.

■ També poden formar els diminutius d'aquestes paraules, observant les alternances en l'ús de les lletres:– tassa – tasseta, plaça – placeta, cap – caparró, cassó – caçonet, pou – pouet.

■ Podem memoritzar aquests disbarats, que inclouen paraules amb ce i ci:

Volguera amb un hamcaçar peixos del celi oferir a la llunauna cirera.

Un gran cigne blancballa a les places del pobleSi ballara amb una princesa¡quina bonica dansa!

■ Demanarem als alumnes que ens indiquen fórmules amb les que comencen o acaben contes tradicionals. Per exemple:

– Temps era temps…

– Ja ni me’n recorde quan va passar, però…

– Conte contat ja està explicat…

– ...i vet ací un gos, i vet ací que el conte ja s’ha fos.

■ La mestra llegirà les següents frases i els alumnes hauran se saber per l’entonació si són interrogatives, exclamatives, enunciatives afirmatives o enunciatives negatives.

– Vols dinar? / No m’agrada que digues mentides.

– Quina sorpresa, felicitats! Hui aniré al museu.

– Com es diu el teu pare? / No crec que puga venir.

■ Els alumnes diran un objecte en el qual predomine cada un dels colors.

Per exemple, per al groc pot ser el sol; per al blau pot ser el cel, etc.

81

A continuació, poden dibuixar aquest objecte i escriure-hi el seu nom davall. En acabar l’activitat, la posarem en comú entre tots.

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb les següents paraules: vorera, esclops, sabata, sucrera, policia.

– El ................................... té pistola.

– Puja a la .............................................. .

– La ................................ està plena de sucre.

– Aquesta ............................. m’estreny.

– Els ........................... són sabates de fusta.

■ Els xiquets escriuran allò que falta en les següents sèries de paraules:

– força / for...ut / for...ar / esfor...

– cendrer / ...endra / ...endrer.

– plaça / pla...eta / despla...ar.

– cent / ...entenar / ...entèsim


En aquesta pàgina web trobarem molts contes, ordenats alfabèticament. Podem treballar-los de la manera que es proposa a la pàgina 31.

TEMA 4

■ http://www.tiching.com/5787En aquesta pàgina web trobarem molts recursos i activitats per treballar el còmic com, per exemple:– Els diferents plans

– Les onomatopeies

– Les línies cinètiques


Mirarem aquest vídeo, en què s'explica com es dibuixa un personatge de còmic. Després, preguntarem el següent:

– Quins materials s'utilitzen per dibuixar el personatge? Per on comença? I després, per on segueix?

– Mou el paper també? L’acoloreix d'alguna manera?

■ Tenint en compte aquestes característiques, podem demanar als xiquets que creen el seu propi personatge de còmic o dibuixen el que més els agrade.

■ Igualment, com a activitat manual podem fer una divertida manualitat de papiroflèxia.

Per exemple, farem una senzilla barqueta de paper, seguint aquests passos: – Doblegarem el full per la meitat.

– Doblegarem novament per la meitat per fer una marca en el mig del full.

– Doblegarem la vora del paper.

– Repetim el mateix pas en el costat contrari.

■ http://www.tiching.com/84892Podem treballar els antònims en aquesta pàgina, pensada per a aquest nivell.La pàgina proporciona una sèrie d'adjectius i els seus contraris i també hi podem treballar la sinonímia.


Els xiquets poden completar les paraules d'aquesta activitat autocorrectiva amb les grafies g i j.L’autocorrecció motivarà l’autoaprenentatge i la interrelació entre les tecnologies de la informació i comunicació i la nostra pròpia llengua.

82

■ Farem aquest dictat als xiquets, que prèviament podran preparar:– Al meu ànec Rogeli li encanta esmorzar pa amb all, pernil i formatge.

– També li agrada molt beure suc de pinya amb una palleta. És un ànec amb molta imaginació, encara que la meua mare diu que el que té és molta cara.

■ Fotocopiarem la historieta d'un còmic, que no siga massa llarga. Esborrarem els textos amb tinta blanca i demanarem als xiquets que elaboren uns textos adequats per a la historieta. El procés pot ser individual o en grup reduït. Després d'un entrenament breu, es podrà intentar efectuar un procés de creació a través d’un grup més gran.

■ Organitzarem a classe una sessió d'acudits. Cada xiquet se’n prepararà un i l’explicarà als seus companys.

Al final de la sessió, valorarem l'acudit que ens ha agradat més.Finalment, seguint el model de l'activitat, convertirem aquest acudit en còmic, com a premi a qui ha estat més original.


Repartirem als xiquets còmics adequats a la seua edat. Després, llegiran els elements que es presenten en aquesta pàgina.

Identificaran en el còmic que els ha correspost cada un dels recursos que es presenta a la pàgina: vinyetes, fumets, recursos, etc.


En aquesta pàgina web trobarem recursos per treballar els situacionals.

Es tracta de les paraules enlloc, darrere, lluny, arreu, davant, davall, sobre, enmig i a prop.

Podem redactar frases amb aquestes paraules una vegada haguem realitzar l’exercici del web.

■ Dictarem als xiquets les frases següents, en les quals trobarem paraules que s'escriuen en plural o singular.

– Les sabates són roges.

– El pou té aigua.

– Cèlia és cuinera.

– Tinc una cistella amb dolços.

– M'agrada el suc.

– Les nous són delicioses.

■ Els alumnes relacionaran els elements de les dues columnes, que ací presentem ordenadament.

Es tracta de relacionar cada nom individual amb el col·lectiu que li correspon.

jugador equip

pi pineda

abella rusc

ocell bandada

peix banc

ovella ramat.


En aquesta pàgina web realitzarem l’activitat 4 de la part dels antònims.

Podem resoldre entre tots l’activitat proposada o que cadascú les faça individualment i s’autoavaluarà.

TEMA 5

83


En aquesta pàgina web trobarem la cançó del Ratolí Pérez, que forma part de la nostra mitologia.L’escoltarem i formularem preguntes de comprensió sobre la cançó i la tradició.Igualment, explicarem quina relació existeix entre aquesta història i el que fem cada vegada que ens cau una dent.

■ Distribuirem els xiquets en quatre grups. Cada un dels grups haurà d’inventar-se un final diferent per a la història, tenint en compte aquestes indicacions:

– En un, Raatolí s'adona que no ha viscut res que tinga a veure amb Caputxeta Roja.

– En un altre, el gat s'acaba menjant el ratolí, després de vèncer el gos.

– En un altre, el ratolí, el gat i el gos es fan molt amics.

– A l'últim, la mare de Raatolí arriba a casa de la senyora que ha rebut les ulleres.

■ http://www.tiching.com/84910En aquesta pàgina web podem veure una sessió de contacontes en una escola. Els xiquets la poden veure i explicar si els agradaria fer-ho a la seua escola.

Hem de tenir present que una bona sessió de contacontes sempre comporta, entre altres coses, una bona decoració de l'aula, d'acord amb el que estem explicant.

■ Els xiquets completaran aquestes frases amb un verb que els semble adequat. Després, les passaran a un temps passat:– Els paletes ……………………

– Els camallargs ……………………

– Els camells ……………………

– Les infermeres ……………………

■ http://www.tiching.com/ 84911

Treballarem aquests exercici virtuals per a repassar els verbs en present, passat i futur. També hi trobarem una explicació dels temps verbals.


En aquesta pàgina web trobarem moltíssimes onomatopeies.Podem representat vinyetes o escriure frases amb elles vigilant amb les faltes ortogràfiques.


Demanarem als xiquets que practiquen l'alfabet realitzant les activitats d'aquesta pàgina web. L'ordinador els dirà en cada cas si ho fan bé o no.Després, ho poden posar en comú i per parelles fer exercicis semblant que es poden inventar els alumnes mateixos.


Igualment, en aquesta pàgina web trobarem moltes activitats en línia sobre les grafies i, ll.Les realitzarem per consolidar coneixements sobre la grafia d'aquestes dues lletres, per si ens ocasionen dificultats ortogràfiques.

■ Redactarem una nota per la nostra família. Es tractarà d'una nota que respecte les característiques de la nota de la pàgina 53. No obstant, el contingut serà una mica diferent: direm als nostres pares que els estimem i perquè.Deixarem la nota penjada en un lloc de casa i d'aquesta manera es trobaran l'agradable sorpresa.

■ Ens imaginarem una situació excepcional. Per exemple, demà ve a l'escola algú important.

Redactarem els avisos corresponents per advertir d'aquesta visita i de les conductes que hem d’adoptar, en general.

84

http://www.tiching.com/i


En aquesta pàgina web trobarem contes tradicionals adequats a l'edat.

Cada alumne haurà de seleccionar-ne un i preparar la seua exposició davant dels altres.

■ Els alumnes passaran aquestes frases a temps passat. Les escriuran en imperfet i en passat perifràstic:

– Els turistes fotografien els monuments més importants de la ciutat.

– Maria somriu perquè li fan una foto.

– Joan escriu un correu electrònic a la seua germana.

– Els coloms beuen aigua als bassals dels carrers.

■ Buscarem el contrari dels verbs següents, amb el prefix des-:

cordar-se ajustar emparar

aparéixer aprofitar armar

bloquejar carregar centrarenllaçar esperar hidratar

interessar mentir obeir

Després, els xiquets escriuran una frase amb cada un d'aquests verbs, perquè quede clar el seu significat.


En aquest paquet d'activitats podrem treballar els sons dels animals. Els alumnes poden escoltar aquests sons i, a la vegada, relacionar-los amb l'animal que els emet i amb el nom que se’ls dóna.

■ Els alumnes s'imaginaran que han de fer un treball sobre la ciutat i buscar informació sobre les coses que hi ha en aquesta.

Faran una llista de totes aquestes coses i, a continuació, les ordenaran alfabèticament, per buscar-les per exemple en una enciclopèdia.

■ Demà plourà molt. Els alumnes redactaran un avís oficial de l'Ajuntament advertint d'aquesta circumstància i recomanant prendre precaucions.

TEMA 6


Aquest blog proporciona molts recursos per a treballar la publicitat amb els alumnes.Hi trobarem molts exemples de vídeos, imatges i àudios que ens permetran comparar anuncis, comentar-los...


Mirarem aquest anunci i intentarem detectar-hi tots els elements propis del llenguatge publicitari. Comentarem el següent:– Per a què serveix aquest anunci? Quan ha tingut lloc el que s’anuncia?

– Hi ha imatges? Què representen? Tenen relació amb el que s'anuncia? Qui l’organitza?

– A qui va destinat aquest Saló? Creieu que aquest Saló es fa cada any? Com ho sabeu?

■ Pensarem en un producte que resulte familiar a tots els alumnes.

Els deixarem temps perquè pensen un eslògan, que haurà de ser breu i en forma de redolí.

Després, els llegirem tots en veu alta i seleccionarem el més original.

Completarem l'anunci a partir d'aquest eslògan.


Aquests vídeo és molt interessant per veure un exemple clar del que és la publicitat falsa. Preguntarem:

85

– És la mateixa la xica, la del principi de la l’anunci i la del final? Sembla una altra?

– Què li han fet a la model perquè semble una altra persona? Us sembla bé que ens enganyen així?

– Creieu que seria millor que als anuncis hi eixira gent de veritat? Per què?


Farem les activitats que es presenten en aquesta pàgina web. Ens serviran per treballar els demostratius i els possessius.Al final, classificarem altres paraules que ens dirà la mestra en articles, demostratius i possessius.


En aquesta pàgina web podrem treballar els símbols.S’hi recullen una sèrie de símbols d'ús molt freqüent al nostre entorn.Podem mirar-los i completar els símbols que es recullen a l'activitat 2 amb els que trobem a la web.


Farem l'exercici que es proposa en aquesta pàgina web. Es tracta de completar una sèrie de paraules amb les grafies x, ix, ig, tg, tj, i tx. Buscarem més paraules amb tg o tj i les memoritzarem. Després les escriurem igualment a la pissarra.

■ Jugarem al joc dels eslògans. Direm als xiquets una sèrie d'eslògans i hauran d’identificar el producte al qual fem referència: – Un diamant és per sempre.

– Qualitat de llum.

– Pura llana verge.

– Condueixes o et condueixen?

– La que més pinta a Europa.

– Com sempre, alleugeriment eficaç.

■ Podem elaborar eslògans semblants per a productes que anirem indicant.

■ Buscarem a YouTube un missatge publicitari que s'estiga emetent quan treballem aquest tema. Els xiquets hauran d’extraure’n els elements següents:

– Què: quin producte es ven.

– Qui: quina persona o personatges hi apareixen.

– Altres elements: fons, objectes, més coses presents en l'anunci.

– Eslògan: frase que intenta cridar l'atenció.

■ A partir del mateix missatge publicitari anterior, o amb un altre de diferent, els alumnes hauran d’analitzar les qüestions següents:

– Destinatari: a quines persones va dirigit l'anunci.

– Color: quins colors es fan servir i per què.

– Paraules: per què s'utilitzen les paraules de l'anunci.

– Reclam: quin element fonamental s’utilitza per cridar l'atenció.


Els xiquets poden escoltar la teoria i fer les activitats que trobaran en aquesta pàgina web.Per treballar els possessius, han d’anar directament a les pàgines 4 i 5. La primera és de teoria i la segona, de pràctica.

■ Els xiquets completaran aquest text amb els posses-sius adequats en cada cas:

86

L'estiu passat, la ...[de mi] família i jo vam ser a Benidorm. L'hotel era molt bonic, però les …….. [de nosaltres] habitacions eren senzilles. Els ... [de mi] pares tenien una habitació menuda, però el …….. [d'ells] llit era bastant gran. Els ... [de mi] germans i jo ens vam quedar en una altra habitació. La …….. [de nosaltres] habitació era àmplia i el bany era més còmode que el …….. [dels meus pares]. El …….. [de mi] llit era el millor perquè era a prop de la finestra. En general, la …….. [de nosaltres] vista era millor que la dels meus pares.

■ Completarem aquestes frases amb tg o tj, segons corresponga:

– Gràcies per deixar-me el vostre gara...e. He pogut descarregat perfectament l’equipa...e.

– El professor de matemàtiques usa el rello...e.

– A la pla...a m’he trobat el me...e fent mi...a.

TEMA 7


En aquest vídeo veurem la presentació d’un espectacle impressionant. Preguntarem:– Diríeu que aquest espectacle és una obra de teatre? Per què?

– Heu vist aquest espectacle? N’havíeu sentit a parlar? Us agradaria veure’l?

– Participaríeu en aquest espectacle? Us faria por? Per què?


Mirarem aquest fragment de teatre infantil, que és una adaptació de La flauta màgica de Mozart. Preguntarem el següent:– Com és l'escenari d'aquesta obra? Quins personatges hi apareixen? Quin públic hi ha?

– Com es comuniquen els actors? Canten òpera? Sabeu què és l’òpera? N’heu vist mai? Us agrada?

– La música és important en les òperes? Per què? I en el teatre? Sabeu què és el teatre musical?

– Què fan el dos personatges al final? Com és que s’han enamorat? Volen tenir fills?


En aquesta pàgina web trobarem informació per a representar una obra de teatre amb els alumnes.

Podem seleccionar-ne una i representar-la a classe. Abans de fer-ho, hem de preparar els decorats, l'escenografia, el muntatge tècnic, etc.

Ens podem inspirar en els fragments d'obres de teatre que hem vist en els vídeos.

■ Passarem als xiquets una fitxa en què haurem copiat diverses endevinalles.

Han de detectar a quin animal es refereix cada endevinalla, escriure’n el nom i dibuixar-lo. Per exemple:Mireu-lo tan xic,no té cap monedai diu que és ric, ric.[el grill]

Encara que no sóc peixdins de l’aigua sempre estic,i cantant estic contentaaixí que arriba la nit.[la granota]

■ Pensarem en situacions de la vida quotidiana. Per exemple, anar a comprar el pa. Podem representar-les amb objectes de veritat (en aquest cas, per exemple, pa).

Elaborarem entre tots un diàleg versemblant, i el representarem davant dels companys.

87

■ Demanarem als xiquets que descriguen un pallasso. Per fer-ho, hauran d’utilitzar aquest vocabulari, en el qual destacarem especialment l'ús dels connectors:– Adjectius: gran, menut, ros, moré, pèl-roig, bonic, lleig, solt, recollit, xata, llarga, arromangada.– Verbs: ser, tenir, semblar, estar, caminar, moure's, pesar.– Adverbis: molt, més, menys, poc, molt, ràpidament, lentament, no, sí.– Connectors: en primer lloc, a més a més, també, finalment, i, però, encara que.


En aquesta pàgina web podrem treballar els antònims. Es demana als alumnes que relacionen cada paraula amb la seua contrària. Com que l'exercici presenta una certa dificultat, el podem resoldre col·lectivament.En aquest cas, relacionarem en primer lloc els contraris més fàcils, i deixarem la resta per al final.

■ Explicarem que moltes vegades es pot crear l'antònim d'un adjectiu amb el prefix des-.

Practicarem aquest mecanisme proporcionant una sèrie de paraules i demanant als alumnes que formen el seu contrari amb des-.

■ Atés que a l'activitat 3 de la pàgina 71 es treballen els gustos dels aliments, podem organitzar un berenar i comentar els gustos de cada cosa.


Farem l'exercici que es proposa en aquesta pàgina web. Es tracta de completar una sèrie de paraules amb b o v, les dues grafies que generen problemes.

■ Després, dictarem als alumnes algunes frases en les quals s'alternen b o v. Prèviament, les poden haver preparat individualment: – Va ficar la mà a la butxaca per traure’n un bitllet d'autobús.

– Els habitants de Segòvia són segovians; els habitants de Sevilla són sevillans.

– El pavelló poliesportiu va quedar cobert per la nevada del dissabte.

– Van haver de tapar els rails del tramvia perquè hi passaren altres vehicles.

– Van advertir-nos que a la selva ens podria passar de tot perquè vigilàrem durant el viatge.

■ Deixarem temps als alumnes perquè construïsquen més frases amb aquestes paraules.

■ Per reforçar el diàleg, podem passar als alumnes la tira còmica d'un diari, de la qual haurem esborrat el text.

També pot ser útil el fragment d'un còmic o un text amb una estructura semblant.

■ A partir d'ací, completaran lliurement el diàleg amb les intervencions que els semblen més adequades.

Guardaran sempre la coherència del que es diu.

■ Els alumnes resoldran aquestes endevinalles sobre alimentsHe estat criada al camp,coberta de vels verdosos.Aquell qui plora per miés el qui m’ ha fet a trossos. [la ceba]Blanca vaig nàixer, verda em vaig tornar,i tant va ser el meu patimentque groga em vaig quedar. [la llima]

■ Els xiquets completaran el text amb els connectors que els semblen convenients:

■ El pelicà és una au que viu, …………., a Àfrica i a Amèrica. És una au exòtica …………. té un pic grandíssim i llarguíssim amb una bossa immensa. És típic veure-la empassant-se peixos amb la seua enorme boca. No vola fins als arbres …………. és una au principalment aquàtica que prefereix sobrevolar les onades del mar.


88

Els xiquets faran les activitats sobre antònims que trobaran al PDF d'aquesta pàgina web.

Són especialment interessants els exercicis 2 i 3: unir paraules amb el seu antònim i canviar les paraules d'una frase pel contrari corresponent.

■ Els alumnes buscaran la paraula que correspon a les definicions següents:

– El contrari de recordar: O _ _ _ _ _ _

– Lloc on es guarden els llibres: _ _ _ _ _ _ _ _ C_

– No li agrada treballar, és molt...: _ _ N _ _ _

– No és ni animal ni mineral, és...: _ _ _ _ T _ _

– Lloc on es compren les medecines: _ _R _ _ _ _ _

– Part més alta d'una muntanya: C _ _

– El gust de la llima: _ _I _

■ Els xiquets escriuran la lletra que falta en aquestes paraules:

– dè...il, re...el, ...idre, a...inguda, ...arat, ama...le,.

Després, relacionaran cadascuna d'aquestes paraules amb un sinònim: econòmic, cordial, díscol, cristall, passeig, desprotegit.

TEMA 8


En aquesta pàgina web trobarem les instruccions per elaborar estoigs amb botelles reciclades.Ens fixarem en l'estructura que presenta el text: llista de materials que necessitarem, imatges i explicacions.

■ Podem realitzar els estoigs que se'ns proposen en el vídeo i també posar per escrit els passos que hem anat veient.


Observarem aquest vídeo sobre una història i un experiment relacionats amb l'arc de Sant Martí. Reflexionarem sobre si la història és real o fictícia i ho raonarem.

Plantejarem preguntes als xiquets per saber si han entés bé el vídeo i els comentarem si coneixien què era la química i si els agraden els experiments.


En aquesta pàgina web trobarem alguns experiments interessants.

Per exemple, obtenció d’una llimonada verda, obres d’art damunt la llet, enlairació d’un cohet amb vinagre...

Podem realitzar-ne alguns a classe o bé demanar als alumnes que els facen a casa amb algun adult.

Atés que estem treballant una matèria de llengua, seria interessant igualment descriure com funciona l'experiment.

■ Per això prendrem fotografies de les diferents etapes i descriurem el que passa a cada una, seguint el model de la pàgina 76.

■ Passarem als xiquets més endevinalles, relacionades amb elements de la naturalesa. Per exemple:

Naisc en llocs abruptes

sense haver tingut pare

i conforme vaig morint

va naixent la meua mare [el riu].


Trobarem una llegenda en aquesta pàgina web que fa referència a la rata penada de l’escut de València.

89

Podem llegir-la i treballar-la de manera semblant a com hem fet a l' Activitat 6. En el seu cas, també la podem dibuixar.


Realitzarem algunes activitats que ens proposen en aquesta pàgina web. Consisteixen a completar uns textos senzills amb el verb adequat.

Els xiquets es fixaran especialment en els verbs en imperfet d'indicatiu i en la terminació en –ava. Els podem escriure tots en una llista.


En aquesta pàgina web se'ns explica com elaborar un aparell important d'una estació meteorològica, un pluviòmetre.■ Podem construir aquest aparell seguint les instruccions del web, aleshores preguntarem:– Com ho fem per obtenir el nivell zero? Per què és important el nivell zero?

– Heu vist mai un pluviòmetre? On? En teniu a casa? El mireu després de ploure?

Una vegada realitzat, col·locarem el pluviòmetre en una part adequada del nostre centre i aprendrem a interessar-nos pel temps.■ Demanarem als alumnes que ordenen alfabèticament els grups de paraules següents:

– braç, adreça, plaça, Llorenç, açò maça.

– veloç, estruç, cançó, escurçó, puça, feliç.

– glaçó, abraçada, pinça, caçar, dolç, falç.

– coraça, comerç, eriçó, xoriço, escorça, llençol

– terç, lluç, ordenança, Marçal, llançar, capaç.

■ Completarem aquest text amb les següents paraules o els seus plurals: aparença, força, França, traça, dolça, coça.

Hem anat de viatge a ........... i ens ha agradat molt. M'agrada la fruita ben............ Marta diu que té més........que el seu pare per a dibuixar. Se’m van acabar totes les ……... Diu el refrany que les .............. enganyen. Aquell cavall va donar una ............i em va fer caure a terra.

■ Podem, finalment, elaborar una sopa de lletres o un encreuat en què juguem amb les paraules més importants que hem anat treballant. ■ Unirem les dues parts d'aquests enunciats per formar frases:

– El caçador vol / plegar tot sol el llençol.

– Em vaig abraçar / cap al pati veloçment.

– L’estruç corre / caçar amb una llança.

– És incapaç de / amb el cosí Llorenç.

■ D'altra banda, ordenarem aquestes síl·labes per formar paraules:– ça - llan - mes - fla.– se - as- ran- ça -gu.– pla - des - ça - ment.– des - llaç - en.– pe - es - ran - ça.

■ Ordenarem aquestes instruccions per clavar un clau en la paret: – Després, seleccionarem els claus adequats al tre-

ball.

– Primerament, elegir correctament el martell a utilitzar. Ha de ser de fuster amb un pes adequat d'uns 300 o 400 grams.

– Finalment, subjectar el martell pel mànec i fer un moviment ampli de braç acompanyant la precisió i força amb un moviment de canell.

– D'uns colps suaus al principi de manera que la punta s'introduïsca el suficient i en la direcció adequada.


90

Observarem el vídeo de la llegenda del moro de Mussa i preguntarem als alumnes:– Qui narra la història? Com sabeu que són xiquets? Quan xiquets són?

Després omplirem una taula amb les dades més importants: personatges principals, personatges secundaris, lloc on transcorre l'acció, moment en què transcorre, desenllaç de la llegenda.■ Els alumnes diran un objecte en què predomini cada un dels colors.

Per exemple, per al groc pot ser el sol; per al blau pot ser el cel, etc.

A continuació, poden dibuixar aquest objecte i escriure el seu nom a sota. En acabar l'activitat, la posarem en comú entre tots. ■ Els alumnes completaran aquestes frases amb les paraules següents: força, calça, caçador, escurçó i plaça.– El ................................... té armes.

– Vés a la ......................del mercat a comprar carxofes.

– L’ ................................ és verinós.

– Aquesta............................. em va gran.

– Les heroïnes tenen molta ....................

■ Els xiquets escriuran les grafies que falten en aquestes frases: – Lloren... va cuinar pa de poble amb fruita dol....a.

– Una ma....a menuda és una ma.....eta.

– Vam veure un cavall donant co.....es a un ca.....ador.

TEMA 9


Podem repassar les parts d’una carta amb l’exercici d’aquesta pàgina web.La carta té alguns punts de contacte amb el diari personal.

Per això, després d'escriure una carta, compararem les dues tipologies textuals.■ http://www.tiching.com/85323

Llegirem atentament l'explicació que hi ha en aquest blog sobre l’activitat d’escriure un diari personal de l’aula.

A continuació, proposarem als alumnes fer un diari personal entre tots tenint en compte els criteris que ens puntualitza el web.■ Aprofitarem igualment per parlar als xiquets dels blogs, que s'han posat molt de moda.

Consultarem algun blog, especialment de temàtica infantil. Comentarem les característiques que presenta i veurem que alguns d'ells responen a la mateixa idea que els diaris. ■ Farem dibuixos sobre diferents qüestions relacionades amb la por: encanteris, pocions, vestits típics dels monstres, etc.

Construirem entre tots una oca embruixada, que consistirà en una adaptació d'aquest joc.

En aquest cas, les fitxes seran monstres i en el cartró dibuixarem els diferents llocs on podem trobar-los: contes, vídeos, joguets, etc.

Pel que fa a la resta, respectarem en tot moment l'estructura del joc de l'oca. El pou i les altres caselles de penalització seran llocs especialment tètrics.■ http://www.tiching.com/85326

En aquesta pàgina web trobarem una fitxa de lectura del llibre “El petit vampir canvia de casa”, d'Angela Sommer-Bodenburg.

Podem treballar aquest llibre a classe i, una vegada llegit, resoldre les activitats que es proposen. ■ Dictarem algunes frases amb diferents formes del verb “haver”. Ens assegurarem que les escrivim correctament, especialment pel que fa a la h: – Feia més d'un mes que no havia plogut.

– Ens van fer creure que havien fet viatges a terres llunyanes i enigmàtiques.

91

– Hi ha d'haver una manera més senzilla i ràpida de fer aquestes coses.

– Quan va haver pujat fins al niu va veure que allà no hi havia pollets.


En aquesta pàgina web trobarem una sopa de lletres per a treballar l'infinitiu.

La podem intentar resoldre entre tota la classe. Els ajudarem indicant-los que gairebé totes les paraules que han de buscar acaben en -r com la gran majoria d’infinitius.■ http://www.tiching.com/85174

Observarem aquest vídeo sobre la polisèmia i preguntarem als alumnes:– Quants significats té una paraula polisèmica?

– Coneixíeu tots els significats de les paraules del vídeo?

– Sabeu més paraules polisèmiques? Quins són els seus significats?

■ Podem dictar als alumnes aquest text, en el que hi ha moltes paraules que porten h:

A l’hort d'Helena les gallines posen una gran quantitat d'ous cada dia. El pare d'Helena és hortolà i es dedica a treballar l’hort per vendre verdura ecològica. Un dia molt fred que havia gelat, va caure i es va fracturar un os de la cama. Ara es dedica a mirar per la finestra com Helena arranca l'herba de l’hort i arregla les plantes grimpadores i l'heura.

■ Com que es tracta d'un text relativament llarg, podem passar-lo prèviament als alumnes, i demanar-los que el preparen adequadament. ■ Els xiquets buscaran sinònims amb h d'aquestes paraules:– Vivenda, persona, net, cambra, cançó, costum, ganxo, ratolí, vegetació...

A continuació, buscarem paraules de la família de les següents:– Home, història, humit, humor, hindú, higiene, histèria...

Observarem que tota la família de paraules conserva la h. Aquesta regla ens ajudarà a saber si l'hem d'escriure o no.

■ Comentarem que hi ha blogs de naturalesa molt diferent. Podem buscar algun de cançons infantils, que incorpore igualment vídeos significatius.

Observarem que els blogs admeten també l'enviament de comentaris. Podem explorar aquesta possibilitat. ■ Els xiquets portaran un diari de sa casa. Quan cada un tinga el seu, els demanarem que busquen i retallen: – Una notícia d'economia, una de cultura i una internacional.

– Un article en el qual un col·laborador del diari expresse la seua opinió sobre alguna cosa.

– L'acudit del dia i altres dibuixos que hi puguen aparéixer.

– El titular del diari, un anunci i un fragment de la cartellera.

Apegaran tots aquests continguts en una cartolina. A sota de cada un d'ells, escriuran el nom de la secció del diari on es troben. – Els xiquets completaran aquestes frases amb a, ah! o ha:

– On .......... anat Enric?

– .........., quina vesprada més esplèndida!

– Aquell rètol lluminós té apagada la ..........

– Vam anar .......... València en avió i una setmana més tard vam tornar .......... Madrid en tren.

– La representació teatral .......... començat a les 19 hores.

– La gasolinera està situada .......... l'esquerra de l'ajuntament.

■ Els alumnes escriuran l'infinitiu amb què es relacionen les formes verbals següents:

eixiríem ingressarem compreneu

han envaït vau eixir retallaré

vam perdre heu obtingut recomanaran■ http://www.tiching.com/85338

92

En aquesta pàgina web podem treballar la polisèmia. Hi ha diverses activitats. Entre elles, trobar diferents significats d’una mateixa paraula.

– També podem trobar altres exercicis relacionats amb el lèxic.

■ Completarem aquestes frases amb h, si escau:

– Rosa va dividir l'herència entre els seus fills.

– Ara hi ha molt trànsit als carrers.

– El pantà és ple d’ hipopòtams i algues.

– Sentint música aprens a valorar-la.

– La tempesta va espantar fins i tot els més iaios.

TEMA 10


En aquest vídeo els alumnes poden veure el naixement d'una papallona.És interessant que anem aturant el vídeo en cada pas i el comentem entre tots. Després, explicarem amb les nostres paraules el que hem entés ■ http://www.tiching.com/25384

Visitarem aquest web sobre els insectes i cada alumne aprofundirà en un insecte concret.

Després, demanarem als xiquets que redacten nous requadres, com els de la pàgina 96 i 97, amb la informació que han llegit.

■ Buscarem la imatge d'una abella, si pot ser en dibuix. Sobre aquesta, els xiquets escriuran les diferents parts de l'insecte, i concretament:– cap, estigmes o espiracles, ales, primer parell de potes, segon parell de potes, tercer parell de potes, tòrax,

abdomen, pèls netejadors, antena, premsa del pol·len.

Ens informarem sobre on hem de col·locar cada part.

■ Podem passar als xiquets un poema de R. PIÑOL, i demanar-los que el memoritzen:

Tu que ets de foc i balles

enfeinada i mel·lífera,

tu que n’ets creatura,

or de les seues llàgrimes:

parla’m del Sol,

aquella ànima en flames.

■ Al seu torn, podem plantejar algunes endevinalles la solució de les quals siga un insecte. Per exemple:Més de cent en un camí

i no fan ni pols ni remolí. [les formigues]■ Com a activitat de creació, els xiquets poden completar lliurement aquest text de La metamorfosi de KAFKA, seguint la idea de l'activitat 2:

Quan Gregori Samsa es va despertar un matí després d'un son intranquil, es va trobar sobre el llit convertit en un monstruós insecte.

Estava estirat sobre la seua esquena dura i en forma de closca i, en alçar una mica el cap, veia un ventre arredonit, brunenc…


Farem les activitats que es presenten en aquesta pàgina web. És un paquet d'activitats dirigit al cicle mitjà d'educació primària.S’hi treballen els conceptes bàsics relacionats amb els verbs: número i persona, temps verbals i formes simples i compostes.■ http://www.tiching.com/85403

93

En aquesta pàgina trobarem una activitat original per a practicar els temps verbals: present, passat i futur.

Jugant en petits grups classificarem diferents frases segons el seu temps verbal.

També podem demanar als alumnes que escriguen una frase per a afegir al joc.■ http://www.tiching.com/85438

En aquesta pàgina web tenim dibuixos per a pintar de diversos insectes. Cada alumne n’escollirà un i l’haurà de pintar el més semblant a la realitat possible.

També haurà de comprovar si al dibuix hi falta alguna part important de l’insecte i escriure-ho a la llibreta.

■ Els xiquets buscaran les lletres i els sons diferents entre aquests parells de paraules: – Gota / jota.

– Gust / just.

■ A continuació, completaran les paraules amb la grafia adequada:

– .....otera, ......utgessa.

– A.....ustar, ma.....ordom.

– Mare.....ada, ven.....ança.

■ Per treballar les grafies j i tj, escriurem un dictat amb aquestes frases:

– Jasmín vol jugar a la platja amb mi.

– Tinc la natja del cul ben roja d’una caiguda amb bicicleta.

– No cal jutjar a ningú. Cadascú ja sap el que ha de fer.

– La corretja del Borja és taronja com el meu pijama.


Els alumnes treballaran els invertebrats a partir de les activitats que proposa aquesta web. Després podem seguir amb les següents:– Faran un esquema sobre els animals invertebrats, seguint el model que es presenta ací.

– Buscaran la foto d'un insecte i escriuran els noms de les seues parts, en forma d'esquema.

– Buscaran informació sobre un insecte determinat i elaboraran un breu text expositiu sobre l’insecte escollit.

■ Demanarem als xiquets que classifiquen aquestes frases segons si estan en present, passat o futur. Després, les escriuran en els dos altres temps:

– Visc en una casa al quart pis i puge les escales a peu per fer exercici.

– Al cine hi vaig trobar el meu amic Joan.

– Farà més d'un mes que no plou.

– Héctor s'ha passat més de dues hores a l’andana de sa casa.

■ Localitzarem els verbs d’aquestes frases i en canviarem el temps.

– Anem a la piscina totes juntes.

– Ells van arribar tard perquè hi havia boira.

– El dia del teu aniversari et cantarem moltes cançons i et regalarem un pastís.

■ Els alumnes indicaran a quina paraula amb j es refereixen aquestes definicions:

– Dia de la setmana.

– Mes de l’any que no anem a l’escola.

– Condiment per a la cuina de color verd que normalment va amb l’all.

– Persona que es dedica a regar, plantar, podar plantes, arbres i flors.

■ Dictarem als xiquets les frases següents:

94

– La jaqueta de Julià és taronja.

– Cal menjar moltes taronges perquè porten vitamina C.

– Cada dijous vaig a les atraccions. Al principi em marejava molt però ara ja no.

TEMA 11


En aquesta pàgina web treballarem els Déus i els mites grecs.Seleccionarem l’apartat de Déus i mites i coneixerem el mite de l’origen del món grec i els Déus de l’Olimp.També podem buscar imatges sobre cada un d'ells i elaborar una petita presentació en PowerPoint. No serà difícil, ja que estan molt representats.


Podem mirar vídeos sobre tots o alguns dels esports comentats a l'Activitat 3.

En cas que mirem, per exemple, aquest vídeo sobre el ciclisme, preguntarem el següent:– On es practica aquest esport? Té seguidors? On es col·loquen?– Com van vestits els ciclistes? Per què de vegades van acompanyats per motoristes?– Es produeix algun accident en les carreres ciclistes? Qui acudeix a solucionar-ho?

■ Buscarem informació sobre aquests esports a la població on vivim. Per exemple: – Si existeix algun estadi en el qual es puga practicar atletisme, o si hi ha algun camp de futbol important.– Si existeix alguna estació d'esquí a prop o passa de tant en tant alguna volta ciclista, etc.


En aquesta pàgina web trobarem recursos per treballar les preposicions.A partir del conte de la Caputxeta vermella treballarem les preposicions que hem vist en aquesta unitat. També n’usarem altres per ampliar els nostres coneixements.


En aquesta pàgina web trobarem un exercici interessant.Es diu “Construeix les frases” i demana als alumnes que ordenen les paraules d'una sèrie de frases perquè tinguen sentit.L'exercici és autocorrectiu, de manera que l'alumne pot saber al final de cada frase si ho ha fet bé o no.


En aquesta pàgina web trobarem frases fetes per treballar col·lectivament.


En aquesta pàgina web trobarem un exercici per practicar l'ús de la g, la j i la x.

Classificarem una sèrie de paraules que s'escriuen amb aquestes grafies i les memoritzarem. Igualment, observarem amb atenció el text.

Finalment, respondrem les activitats que es proposen sobre diferents paraules i grafies.


En aquesta pàgina web podem practicar els usos de la g i la j, indicant en una sèrie de paraules que es presenten quina seria la versió correcta fixant-nos en com sonen.

■ Per treballar les grafies g i tg, passarem aquestes frases, que els alumnes hauran de completar amb la grafia adequada:– Maria és me....essa.– M’ha eixit una pi...a ge....ant a la ....alta.– Hi ha ....ent jove que a...afa la ...rip.– Ha posat el cotxe al ....ara...e.– No traurem el re...al del presta.....e.

95

– El recicla.....e és obli...atori.


En aquesta pàgina web trobarem diversos mites i llegendes gregues. Podem distribuir els xiquets en grups, de forma que cada grup haja de llegir i preparar una llegenda.

■ Ens posarem d'acord sobre un personatge. A continuació, redactarem les preguntes que ens agradaria formular-li. Per exemple:

– Recordes alguna anècdota de la teua infància?

– Com vas decidir escollir la professió a la qual et dediques?

– Què és el més curiós que t'ha passat duent a terme la teua professió? Etc.


Mirarem atentament aquest vídeo sobre les bones pràctiques en l’esport i el comentarem. Preguntarem:– Quines bones i males pràctiques heu observat al vídeo? Us enfadeu fent esport? Per què?

■ Els alumnes classificaran aquestes frases segons la posició de la frase en què es trobe el subjecte, és a dir, la persona que realitza l'acció. Pot ser al principi, al mig o al final:– El jove somreia sense parar.– Sense parar el jove somreia. – Somreia sense parar el jove.

A continuació, els proporcionarem elements per construir altres frases. Formularan les tres possibilitats per a cada una d'elles:– El vaixell, a la vesprada, va arribar. – Marta, jugava, a pilota.


Realitzarem l’activitat sobre la g i la j que trobarem en aquesta pàgina web. Es tracta de completar una sèrie de paraules amb la grafia corresponent.

■ Els alumnes buscaran un sinònim amb g o tg per aquestes paraules:– Enganxar, lletra, vèncer, batalla, persones, natja, fotografia, desar, barret.

■ Els alumnes realitzaran la descripció del seu pare o de la seua mare. Ha de ser tant física com de caràcter, i la poden completar amb una fotografia.

■ Els xiquets escriuran el que falta a les sèries de paraules següents: – força/ for...ut / for...r / esfor....

TEMA 12


En aquesta pàgina web trobarem una bona selecció de poemes infantils.És interessant igualment que es presenten poemes de grans autors, com Joana RASPALL o Miquel MARTÍ I POL.Tots ells estan pensats, no obstant això, per per a l'educació primària.


En aquesta pàgina web trobarem molts poemes, que podem treballar de forma semblant a com hem fet amb els de la lectura.

Podem observar que estan agrupats per temàtiques, com la casa i l’escola, el mar, el bosc, carrers i places, el zoo, el camp, etc.

Per la seua part, alguns poemes contenen propostes d’activitats relacionades amb la seua temàtica. Les podem realitzar conjuntament.

96

Igualment, estan organitzats per autors. Podem treballar un autor i algunes de les seues poesies més representatives.

■ Podem demanar als xiquets que elaboren poemes sobre un tema determinat. Per exemple: sobre animals.

Quan els tinguem elaborats, farem un mural amb tots ells, buscant igualment fotografies per a cada un d'ells.


Seleccionarem alguns textos d'aquesta pàgina web, que conté diversos cal·ligrames.

Perquè s'entenga bé en què consisteix un cal·ligrama, preguntarem el següent:– Creus que aquesta pàgina web presenta poemes o una altra cosa? Tenen text aquests dibuixos?– Quina relació existeix entre el tema del poema i el dibuix? Et sembla original?

■ Podem elaborar cal·ligrames sobre temes adequats a ells. Per exemple: el sol, les formigues, els cotxes, etc.

Si duem a terme el recital que es proposa a l'Activitat 4, podem decorar les parets de la sala amb els nostres cal·ligrames.

■ Completarem aquestes frases amb les formes per què o perquè: – ................. estàs assajant? ................. tenim el recital demà.

– ................. rius? ................. em fa molta gràcia el que dius.

– ................. no m'escrius sovint? ................. sóc molt mandrós per escriure.

– ................. no vas venir a l'escola divendres? ................. no em trobava bé: estava marejada.


En aquesta pàgina web podem treballar la comparació.Ens fixarem en com es descriu un determinat personatge, utilitzant tota mena de comparacions. En primer lloc, escoltarem el text que incorpora les comparacions.Després, practicarem entre tots els comparacions descrivint els nostres hàbits.


Podem consultar el diccionari en línia que trobarem en aquesta pàgina web.

Buscarem alguna paraula i explicarem als xiquets com funciona un diccionari virtual. Treballarem també aquest tipus de diccionari.

■ Per treballar les grafies c i z, passarem aquestes frases, que els alumnes hauran de completar amb la grafia adequada:– La coral ofereix un con....ert.– Eva té cator......e anys.– Et donaré planter d’en....isams.– Els in....endis són molt perillosos.– Hem vist una al.....ina molt alta.– Vam deixar-nos el cotxet al ....oo.– Li van detectar una inflama...ió al coll.

■ http://www.tiching.com/84817En aquesta pàgina web trobarem poesies per a xiquets de primària.Els demanarem que en lligen algunes i, inspirant-se en la seua estructura, n'elaboren també una.Tot seguit, podem fer un recital de poesia a l’aula, gravar-lo i penjar-lo a Internet.

■ Els xiquets llegiran atentament aquest poema, titulat “La rosa” de Joana Raspall.

– Per fer duradora la gràcia del jardí,

– atura la mà!

– No culles la rosa!

– La que ara es desclosa

– mai més pot florir.97

Subratllaran les paraules que rimen i es fixaran en la distribució dels accents.

Després, allargaran el poema amb dos versos més.

■ Els xiquets completaran el text següent amb les formes perquè i per què:

…………. els dofins resulten tan simpàtics? …………. la seua aparició resulta sempre tan agradable? Segurament …………. el seu aspecte sempre és somrient i …………. són capaços de conviure amb l'ésser humà.

■ Els xiquets escriuran un derivat de cada una d'aquestes paraules: autoritzar, bronze, civilitzar, nació, organitzar, ració, soci.

■ Completarem les grafies que falten en aquestes frases:– La .....e.....ília té .....ent anys.– En aquesta ....ona hi ha molt silen....i.– Per mirar o....ells al ....el utilit....em prismàtics.– No sé ni si arribaré al ....im més sen...ill.– Les truites de ...eba i creïlla són fà...ils de cuinar.– El dit pol...e és el dit gros de la mà.

■ Els xiquets escriuran deu accions que facen al llarg del dia. Després, les ordenaran alfabèticament i les buscaran en el diccionari.


TEMA 1


Mirarem aquesta taula, on hi ha diversos símbols relacionats amb els productes i procediments del llavat, l'assecat i el planxat.

Parlarem de què és un símbol, i de la seua relació amb allò que ens vol explicar. Comentarem que ha de ser senzill i fàcil de desxifrar.

Demanarem per parelles que s'inventen un símbol i la resta haurà d'endevinar què significa.


En aquesta pàgina web trobarem diversos contes amb opcions sobre com distribuir el temps per fer les tasques domèstiques.

Ajuntarem els alumnes en grups de quatre o cinc i donarem un conte a cada grup.

■ Els alumnes el llegiran, l’assimilaran bé, triaran l'opció que els semble més adient i, finalment, l’explicaran als seus companys.


En aquesta pàgina web trobarem un conjunt d'activitats sobre el poema "El rap de la gallina Carolina", un poema de Pep Castellano musicat en ritme de rap.

En primer lloc, podem fer l'audició de la cançó, i podem aprofitar per parlar de la rima.

A continuació, la pàgina web fa una proposta didàctica sobre el poema molt completa.


En aquesta pàgina web trobarem l'exemple d'un menú escolar d'un centre valencià. Podem llegir-lo i escollir el plats plats que més i que menys ens agraden.

A continuació podem parlar dels diferents tipus d'aliments que hi apareixen i fer-ne una classificació: fruita, verdures, carn, peix, llegums, etc.

98

Per parelles poden elaborar un menú equilibrat que conste de: entrant, primer plat, segon, postres i beguda.


En aquesta pàgina web trobarem un vídeo sobre la piràmide dels aliments i bons hàbits d'alimentació.

■ A partir de la lectura del segon poema, buscarem informació sobre el cacau: origen, propietats alimentàries, nom científic, etc.

D’altra banda, per reforçar els continguts de l'Activitat 4 buscarem en alguna pàgina d'Internet com es diuen en diferents llengües paraules i expressions senzilles com ara hola, bon dia, etc.

Elaborarem un mural sobre la diversitat lingüística en el qual escriurem les diferents expressions que hàgem trobat.

■ També podem buscar alguna imatge del país on es parlen aquestes llengües i elaborar un mural sobre geografia del món.


Els alumnes poden donar resposta a l'activitat que es presenta en aquesta pàgina web.

Es tracta d'ordenar lletres per formar paraules i classificar una sèrie de noms segons si són comuns o propis.

■ http://www.tiching.com/85030Anirem a l'aula d'informàtica per dur a terme aquesta activitat, que ens servirà per treballar els connectors.

Els alumnes han d'escollir l'ordre d'unes imatges, i escriure el text d'una recepta. En aquest cas es tracta de confitura de meló.

El programa maqueta les fotografies i el text, i ho deixa a punt per a imprimir.


En aquesta web els alumnes poden generar una sopa de lletres per treballar els camps semàntics. Per parelles poden fer-ne una, imprimir-la i els companys la resoldran.

■ Dictarem als xiquets aquest breu text, en què apareixen moltes paraules amb ny:– Entre canya i canya hi ha una teranyina. L'ha feta una aranya que venia de molt lluny.

– Demà anirem tots a la muntanya a buscar llenya per encendre la barbacoa. Ho celebrarem amb xampany.

■ Buscarem a classe situacions que puguen portar a un diàleg. Per exemple:– Truquem a la nostra àvia per felicitar-la.

– Parlem amb algú a l'autobús.

Les escenificarem. Després, escriurem els diàlegs tenint en compte els signes d'interrogació i els guions al principi de cada intervenció.

■ Passarem als xiquets una fotocòpia en la qual escriurem una sèrie de paraules a les quals els falta una part.

Posteriorment, les hauran de completar amb nya, nye o nyo. El resultat seran les paraules canyes, pinyons, punyal i pinyol.

També demanarem als xiquets que busquen imatges d'aquestes coses: nyu, muntanya, pinya, castanya, canya i aranya. Amb aquestes, elaboraran un mural.


En aquesta pàgina web trobarem una gran quantitat de fórmules per iniciar i acabar contes. Totes estan tretes de la literatura popular. Podem inventar-nos-en més, seguint el model que es presenta. En aquest cas, procurarem que respecten l'estructura del redolí.

■ Demanarem als alumnes que ordenen les lletres de les paraules següents per formar termes amb sentit.

CSAA CAIONM BLRELI

CRALTEL LPISAL PIRSRASA

MUCISA ACMI ROLEGTLE

99


Farem les activitats que es proposen en aquesta pàgina web en relació amb l'ordre alfabètic.

S'agrupa en nou blocs d'activitats que presenten una dificultat progressiva.


En aquesta pàgina web trobarem una senzilla present-tació per a treballar l’alfabet.Es presenta cada lletra de l’alfabet amb una imatge i una paraula que comença per la grafia corresponent.

■ Dictarem als alumnes aquestes frases amb paraules que porten ny: – La xiqueta té una cistella plena de castanyes..

– El bou té unes banyes molt punxegudes.

– No t’oblides ni la canya de pescar ni el banyador!

– La mare i jo farem un pastís amb pinya i pinyons.

Després, entre tots, podem elaborar una llista de paraules amb més termes que incloguen ny..

■ Classificarem els noms següents en propis i comuns:

– xica, riu, telèfon, Castelló, Segura, Marta, Miquel, canari, safanòria, penjador, bony, Europa.

■ Els xiquets ens explicaran com arriben al col·legi des de casa.

Per fer-ho, ens donaran indicacions concretes sobre els llocs per on passen i com es desplacen de l'un a l’altre.

Utilitzaran els situacionals que hem aprés en eltema.

Agafarem un mapa i descriurem les rutes necessàries per arribar a determinats llocs, que indicarem prèvia-ment als alumnes.

TEMA 2


Consultarem aquesta web amb informació dels Centres de Recuperació de la Fauna de la Comunitat Valenciana.

Llegirem l'apartat “Animals en perill d'extinció” i en farem una llista amb tots els noms dels animals.

Podem aprofitar per explicar què és el nom científic d'un animal o planta.

També podem comentar l'apartat "Recordeu que..." on s'explica què cal fer si ens trobem amb un animal ferit.

■ http://www.tiching.com/3321En aquesta pàgina web trobarem diverses informacions sobre els arbres.Podem practicar els diferents conceptes que es relacionen.

■ Per exemple, quan es tracta dels tipus de fulla, demanarem als xiquets que les busquen i ens en porten una mostra de cada.Amb tot aquest material, podem elaborar un gran mural sobre els arbres del nostre entorn.


En aquesta pàgina web trobarem un exemple molt senzill de mapa conceptual. El podem utilitzar per respondre l'activitat 4 de la pàgina 15.

■ Igualment, podem fer mapes conceptuals sobre altres textos que puguem llegir o sobre temes que els alumnes coneguen bé: la ciutat, l'escola, els éssers vius...

■ En grups de quatre, els alumnes poden fer un mapa conceptual incomplet. A continuació, poden intercanviar-lo amb un altre grup, i l'hauran de completar.

100


Mirarem aquest vídeo, en què un grup de xiquets debat sobre si els animals han d'estar en llibertat o al zoo. Continuarem el debat a classe.


En aquesta pàgina web els alumnes podran fer exercicis de conjugació verbal.


Anirem a l'aula d'informàtica per dur a terme aquesta activitat.Es tracta que l'alumne identifique articles, determinants, i pronoms. Cal que l'alumne escriga o esculla entre les diferents opcions que se li ofereixen.Posteriorment, podem comentar l'activitat entre tots.

■ Els xiquets completaran les frases amb les paraules gent, jove, metge, roja, jo:

– No podia entrar perquè hi havia molta.....................

– Antoni és un xic molt.............

– El ................... treballa a l'hospital.

■ Farem aquests dos dictats per treballar la j i la g:– Els seus cosins són japonesos. Dijous menjarem paella El joier d'aquest poble és un artista molt jove.

– Gemma va parlar al públic dels geranis del seu gendre. He congelat la carn.

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb g o j: – El llibre que estic llegint té cent pàgines. Josep té mal al genoll dret.

– Em pose el pijama de color taronja. El jugador de futbol s'entrena al gimnàs.

■ Escriurem en la pissarra les paraules noves que hagen aparegut i les memoritzarem, ja que són bàsiques per a la llengua.

■ Els xiquets classificaran les frases d'aquest diàleg segons estiguen en present, passat o futur:

– – Els alumnes miren el material de treball.

– – Has trobat les fotos que volies?

– – Sí, i he retallat una fotografia d'un planeta.

– – Què bé! Amb aquestes imatges farem un treball genial.

– – Segur que les penjaran al passadís i ens donaran un premi.


Sèrie d`exercicis per treballar el vocabulari d’accions en valencià i ampliar el nostre lèxic verbal.

Gira al voltant de tres unitats temàtiques: escola, casa, altres llocs.

Les activitats desenvolupen, a més a més, habilitats auditives i la comprensió escrita.

Principalment trobarem exercicis d`unir conceptes escrits o escoltats amb la seua il·lustració corresponent.

■ Els xiquets completaran les paraules següents escrivint les lletres j o g on corresponga:

_EGANT _IRAFA TARON_A

PÀ_INA _ERANI _AQUETA

_ARDINER _OGUET _OLIVERT


Proposarem a l’alumnat visionar aquesta breu pre-sentació en la que s’analitzen els determinants i els seus usos.

■ Completarem aquestes frases amb el demostratiu adequat. Tindrem en compte la indicació de distància:– – La casa blanca és antiga, però ……… (a prop) casa és moderna.

– – Els gelats d'aquesta gelateria no són bons, però els gelats de ……… (lluny) gelateria són deliciosos.

– – La casa del meu germà és gran, però ……… (no tan lluny) casa és més gran.

101

TEMA 3


Consultarem aquesta pàgina web, en què podem trobar més contes de Hans Christian Andersen, l'autor del conte de la lectura.

Distribuirem els xiquets en grups de quatre i demanarem a cadascun d’aquests que es prepare un conte.

Després, cada grup l’explicarà davant la resta de companys. Si volem, també el podem escenificar, i fins i tot vestir-nos de manera adequada a la situació.


En aquesta pàgina web trobarem molts contes infantils.Podem escollir-ne alguns i treballar-los de manera semblant a com es fa a la pàgina 25 amb el conte de la lectura.

■ Com que es tracta de contes breus, els podem memoritzar i, a continuació, explicar-los als altres companys.


En aquesta pàgina web podem crear les nostres pròpies històries amb les imatges que la il·lustraran. El mateix programa ho maqueta tot i ho deixa a punt per a imprimir.

Hem de buscar un títol per a cada història, fer clic sobre les imatges i escriure el text que considerem adequat.


En aquesta pàgina web, hi trobarem poesies sobre diferents ocells. Podem seleccionar-ne algunes i demanar als alumnes que les memoritzen.

Fins i tot podem celebrar un Festival dels Ocells, dividint la classe en quatre grups i demanant a cadascun d'aquests que memoritze i recite poemes sobre un ocell.

■ Els alumnes poden memoritzar aquest poema sobre la primavera:

Vestimenta d'hivernPassejant pel parcamb el nas colorat,la bufanda de colors,el barret ficat al cap,els guants a les mans, l'abric botonat,els calcetins de llanai les botes...tot ben lligat.

Em moc com un roboti pareisc una carxofaamb les fulles atapeïdestremoloses i morades.Per què es despullende fulles els arbresamb aquest fred que fa!

Maria Dolors Insa


Visionarem aquest vídeo d'animació en plastilina, on es presenta un conflicte entre els personatges i la seua resolució. La història és narrada amb música i no té veu.

Podem demanar als xiquets que pensen en els possibles diàlegs que mantenen els protagonistes.


Anirem a l'aula d'informàtica per dur a terme aquesta activitat.

Es tracta d'un vídeo que explica de forma molt entenedora què són les paraules polisèmiques. El visionaran per parelles.102

A continuació, demanarem a cada parella que pense en una paraula polisèmica, en busque imatges i en faça un mural.

■ Dictarem als xiquets aquestes frases. La dificultat consisteix a escriure correctament la x, la ix i la tx:– Menjar molta xocolate pot provocar un empatx.

– Al calaix hi ha xarop.

– Tinc una caixa plena de xinxetes.

– He aixafat el cotxe.

– Xavier i Meritxell són molt baixets.

■ Podem dibuixar les paraules que ens hagen causat més dificultat.


Els alumnes respondran els exercicis que trobaran en aquesta pàgina web. Es tracta d'escriure paraules per practicar les lletres x i ix.

És una activitat entretinguda perquè inclou jocs de memòria en què els alumnes han de relacionar imatges amb el nom corresponent.

■ Els xiquets poden completar aquestes frases amb les paraules butxaca, xancletes, Caputxeta, gruixut, aixeta: – Les ................... són sabates d'estiu.

– La camisa té una ................................. .

– L' .........................no raja aigua.

– El contrari de prim és ......................... .

– M'agrada el conte de la ........................ .

■ També formaran els diminutius de: anxova, reixa, calaixera i cotxe.

■ R Els alumnes completaran aquestes frases amb un element que tinga sentit:

– El genet subjecta el cavall ……....

– …….... es van saludar amb una abraçada.

– La serp es trobava ……....

– Pere i Miquel …….... per telèfon.

– Els seus pares li …….... un tambor de joguet.


Llegirem les breus explicacions sobre la polisèmia d’aquest web.

A continuació els alumnes faran les activitats sobre paraules polisèmiques que proposa la pàgina.


Proposarem als alumnes que lligen el text d’aquesta pàgina, on trobaran una senzilla explicació acom-panyada d’exemples sobre l’ús de les grafies x, tx i ig■ Demanarem als alumnes que resolguen aquestes endevinalles de paraules que s’escriuen amb x:

– Ni es menja ni es beu, però es mossega i xama igual que el xama el bebé. (el xupló).

– Sóc tot morenot, rival de les confitures, i em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures. (el xocolate).

■ Copiarem a la pissarra aquest embarbussament i demanarem als alumnes que l’aprenguen:

Una gallina tica-xica-mica,cama-curta i ballaricava tenir tres polletstics-xics-micscama-curts i ballarics

103

Després els demanarem que reciten l’embarbussament tan ràpid com puguen.

■ Farem una activitat de creació literària. Presen-tarem als alumnes el principi d'una narració i el final.

A partir d'ací, hauran de redactar un nus que siga congruent amb la resta de les parts de la història. Podem triar històries conegudes, com ara contes.

TEMA 4

■ Demanarem als alumnes que ens porten còmics. Els col·locarem en el racó de la biblioteca d'aula destinat a aquest gènere.

■ Amb ells treballarem els components del còmic: llenguatge visual, llenguatge verbal i els signes convencionals a través d'exemples visuals. – Dibuixarem en el quadern diferents formes de les vi-nyetes que trobem.

– Buscarem en els llibres de còmics diferents plans: pla general, pla americà, primer pla i pla detall.

– Cada alumne eixirà a realitzar un gest i la resta haurà d'endevinar què els ha volgut comunicar.


En aquesta web trobarem recursos per treballar el còmic. Podem llegir l'apartat “Cronologia”, on en veurem els antecedents.

Després, passarem a l'apartat “Aspectes tècnics", que ens permetrà recordar les característiques bàsiques del còmic.

Finalment, anirem a l'apartat "Activitats", on es presenten moltes propostes didàctiques relacionades amb els aspectes treballats.


A través d'aquesta pàgina els alumnes podran crear còmics per si mateixos.Se'ls donen moltes possibilitats de paisatges, situacions, personatges, tipus de bafarades, etc.


En aquesta pàgina es proposen moltes activitats sobre el còmic. Pot servir de repàs de tots els temes tractats: tipus de pla, onomatopeies, expressions facials, etc.

És una activitat molt completa, amena i amb una gran diversitat d'exercicis.

■ Els xiquets dibuixaran en el quadern un personatge que represente els gestos següents: – Terror: cabell eriçat, ulls desorbitats; desconcert: celles altes; enfadament: celles arrufades; pensament: mirada de

costat.

– Sorpresa: ulls molt oberts, boca oberta; son: ulls tancats; fred: nas fosc; confiança: boca somrient; tristesa: llavis cap a baix; ràbia: mostrar les dents.

■ http://www.tiching.com/85321Els alumnes poden realitzar l'activitat que es proposa en aquesta pàgina web, que permetrà treballar el llenguatge col·loquial.Es tracta de diferents endevinalles amb quatre nivells de dificultat.Després, podem animar els alumnes a inventar-se les seues pròpies endevinalles.


Mirarem aquest vídeo d'un diàleg oral per treballar el llenguatge col·loquial.

Podem analitzar el tipus de llenguatge i l'expressivitat dels personatges.


En aquesta pàgina es pot treballar molt bé el concepte de síl·laba tònica.

Es presenten una sèrie de paraules i l'alumne ha d'indicar en cada cas on es troba la síl·laba tònica.


104

Igualment, en aquesta pàgina trobarem un paquet d'activitats per separar i correctament les síl·labes.

■ Els alumnes resoldran, en grups de quatre, l'endevinalla següent:– Albert, Berta i Carles mengen junts cada dia. En acabar de dinar cada un demana un te o un café.

– Si Albert demana café, aleshores Berta demana el mateix que Carles.– Si Berta demana café, aleshores Albert demana la beguda que no demana Carles.

– Si Carles demana te, aleshores Albert demana la mateixa beguda que Berta.

– Quin d'ells demana sempre la mateixa beguda des-prés de dinar?

■ Dictarem als xiquets aquestes frases que inclouen paraules amb c o g: – Àngel i Maica segueixen passant pàgines.– El gira-sol es gira cap al sol.– El conserge es va tacar de laca.– Van empènyer la girafa cap a la gàbia.

■ Dibuixarem dues columnes a la pissara: una per a c i una altra per a la g, i escriurem les paraules noves que hagen aparegut.

■ Seleccionarem una historieta. La fotocopiarem, en retallarem les vinyetes i les passarem a fitxes. Barrejarem les fitxes.

Demanarem als alumnes que recomponguen la seqüència de la historieta. El sentit de la reproducció en fotocòpia és conéixer l'ordre originari en qualsevol moment.

■ Passarem als xiquets la fotocòpia d'una pàgina de còmic.

Després hauran d'identificar bafarades que indiquen el següent:

– Un personatge està pensant. Algú parla en veu baixa.

– Algú crida fort. Un personatge està parlant.

■ Demanarem als xiquets que relacionen aquestes onomatopeies amb el seu significat:

crac engolir, empassar

splash sonar amb un o més colps

clic esquitxar, xipollejar

sniff ensumar

glup trencar-se, cruixir

■ Els xiquets completaran la lletra que falta en cada paraula:

MA_ TRÀFE_ AMI_

ROI_ PEDAGO_ ÀNE_

■ Els xiquets explicaran el significat d'aquestes expressions col·loquials. També escriuran una frase amb cada una d'elles:

– amb l'ai al coromplir de joia

– baixar del burro veure les estreles

– fer un dia de Reis dormir com un tronc

– ploure a bots i barrals arribar a hora tardana

■ Dictarem als nostres alumnes aquest text amb moltes paraules acabades en g i en c.

■ El mag va fer un zig-zag amb la seua vareta i en van eixir espurnes de foc, i tot es va tornar groc i roig. – Sóc Hug, l’astròleg– va dir a Ramon, que, un poc espantat, s’amagava, arraulit com un cuc vora el rec que portava aigua al seu hort–. No tingues por. Però Ramón va eixir corrents i es va amagar en el bosc.


■ Podem fer les diferents activitats que es proposen a aquest document sobre la realització de còmics.

105

TEMA 5


Llegirem el conte que es recull en aquesta pàgina web. Es diu El gripau i la rosa.Prepararem un qüestionari de comprensió, similar al de la pàgina 47.

Després, podem organitzar a classe un debat sobre la valoració que fem del comportament d’aquests dos personatges.

■ Indicarem que les paraules clau també són molt importants per buscar informació, tant en enciclopèdies com a Internet.

Proposarem temes i demanarem als xiquets que facen una llista de paraules clau per buscar informació.

Després, comprovaran a Google quin els ha resultat més útil per trobar el que buscaven.


Escoltarem i memoritzarem aquesta cançó, anomenada Sóc un cuiner.La podem representar i, en el seu cas, treballar-la com es proposa amb el text de l'Activitat 3.


A continuació, escoltarem el poema La Sargantana. Aquesta vegada el text no és una cançó, sinó un poema narratiu amb valor literari.Els alumnes han de ser capaços de resumir-lo. Després, analitzarem junts els recursos que utilitza.


En aquesta activitat els alumnes compondran una imatge en la qual apareix una granota.

S'han de fixar en el dibuix de model i, sobretot, orientar-se bé en la disposició espacial dels objectes.


Els alumnes duran a terme les activitats que proposa aquesta pàgina web que els serviran per practicar les famílies de paraules.Una vegada acabada l'activitat, els xiquets també ens poden indicar els sufixos que s'han utilitzat en cada cas i quin valor han afegit a les paraules primitives.


Aquesta adreça web ens permetrà conéixer, de manera breu i esquemàtica, el gènere dels substantius i les diverses variacions de formació del femení.

Després, cada xiquet pensarà un nom, entre tots direm quin és el femení i comprovarem a quina de les normes correspon.

■ Per tal de practicar la utilització de ss i ç, dictarem als xiquets les frases següents, que contenen paraules amb aquestes grafies: – La profe…ió de Paula em sembla molt intere…ant.

– Di...abte farem llu… a la ca…ola..

– Cosirem la disfre...a de palla...o abans de la festa.

– La dol..or dels pasti...os m’encanta.

– Si tingué...is festa fins al dia di...et, podries venir.

– A la pla...a hi ha uns xiquets que canten can...ons.

– Li donaré la meua adre...a al mi...atger perquè em porte les ta...es de terri...a.

El alumnes escriuran les frases, les completaran amb les grafies corresponents i finalment farem la correcció de l’activitat junts.

■ Veurem l'escena d'una pel·lícula o un petit vídeo. L'alumnat ens l'explicarà en forma de narració:– Primer enumerarem els personatges que apareixen. En una part de la pissarra anotarem aquestes dades.

– Després entre tots explicarem en ordre les coses que succeeixen, anotant-les a la pissarra amb una paraula o frase clau.

106

– Per últim farem una llista de verbs que ens serveixen per narrar històries.

■ Escriurem un diàleg entre un extraterrestre i nosaltres. Després dibuixarem la conversa.

Explicarem que en la narració són molt importants els diàlegs, que s'incorporen sovint.

Demanarem als alumnes que recomponguen la seqüència de la historieta. El sentit de la reproducció en fotocòpia és conéixer l'ordre originari en qualsevol moment.

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb perquè o per què: – Vaig anar al cine ………. volia veure la nova pel·lícula de dibuixos animats.

– ………. no m'expliques el que t'ha passat?

– Me'n vaig ………. no m'agrada.

– ………. t'has comprat un altre parell de sabates?

– Estic preocupat ………. encara no sé el resultat.


En aquesta pàgina web trobarem una aplicació que tracta sobre l’ús de per què o perquè.Els alumnes podran completar diverses frases amb les paraules per què o perquè per practicar el seu ús.

■ Els alumnes reformularan aquestes frases utilitzant l'expressió i a més:– Pere és músic. Pere toca molt bé.

– La cuina està molt neta. La cuina fa molt bona olor.

– El parc és molt gran. Al parc es poden fer moltes activitats.

– Els exercicis són entretinguts. Amb els exercicis s'aprèn molt.

■ En aquesta activitat els alumnes formaran tantes paraules derivades com puguen a partir de les paraules primitives que els proporcionarem.

Podem proposar paraules com ara: braç, camí, rialla, gall, pa, perfum, cuina, fusta, plor, música, etc.

■ Els alumnes afegiran les terminacions –er, –era, –ós, –osa, –able, –aire, –dora, per formar paraules derivades:

MARIN… FAVOR… CUIN…

PERILL… PLANXA… VERD…

TITELL... MERAVELL… CART…

En acabat, analitzarem el significat de les paraules resultants.

■ Indicarem als alumnes que escriguen una narració en futur, de caràcter imaginari.

Per exemple, ens podem imaginar la construcció d'un tren que unisca tots els països del món.

TEMA 6

■ Ens informarem sobre una pel·lícula que ens haja agradat especialment i buscarem informació sobre la direcció, la producció, el guió, els protagonistes, etc.

Amb totes aquestes dades elaborarem una fitxa cinematogràfica de la pel·lícula, del tipus de les que es publiquen, per exemple, en els diaris.


Mirarem aquest vídeo, en el qual se'ns passen una sèrie de plans i es posen exemples de cada un d'ells.

Els exemples són gravacions domèstiques que exemplifiqeun molt bé cada un dels plans presentats.

■ Podem demanar als xiquets que dibuixen alguns d'aquests plans, amb la finalitat d'interioritzar millor les seues diferències.


Podem consultar aquesta pàgina web i observar els diferents tipus de pla que s'analitzen. Els posarem en relació amb els plans que es presenten en la pàgina 57.

107


Mirarem els resultats de l'enquesta que es publiquen en aquesta pàgina web.

■ Descobrirem com està estructurada aquesta enquesta: on es troben les preguntes i com es presenten les respostes.Comentarem el significat del resultat percentual, les diferents opcions que es presentaven i si la suma dels seus resultats és 100.

■ Després, podem passar la mateixa enquesta als nostres alumnes, que s'imaginen que són els enquestats i descobrir com la contestarien ells. Cada un pot comparar les seues respostes amb les respostes generals que s'han tabulat en l'enquesta, i veure si coincideixen amb la majoria o no.


En aquest vídeo veurem un seguit d'entrevistes fetes per xiquets a peu de carrer. Pregunten sobre l'ús de la bicicleta a la ciutat.

Podem visionar el vídeo, parlar del tipus d'entrevistes i demanar als xiquets que apunten tots els determinants possessius que apareguen.

■ Els xiquets formaran els contraris de les següents paraules:– directe, còmode, estable, oportú, comprensible, sensible, lligat, igual, ocupat, organitzat.

Els direm que poden usar el prefix des-, que ja han treballat, o el prefix in-, que té aproximadament el mateix valor.


Aquesta és la pàgina web de Baba club, el canal infantil de Canal 9.

D'una banda, hi ha informació de la programació, i de l'altra hi ha activitats complementàries, com jocs i descàrregues.

Podem demanar que naveguen una estona per la web, que escullen un Babaconte, que el visionen i que en facen un resum.


En aquesta pàgina web, els alumnes trobaran un seguit d'exercicis amb els grups mb/nv.

Són activitats molt variades, que combinen la deducció de normes teòriques amb exercicis pràctics d'escriptura i d'àudio.


En aquesta pàgina podrem treballar els temps verbals passats acabats en -ava.

Per reforçar el que hem aprés, dictarem als xiquets una sèrie de verbs, i ells escriuran el passat: caminar, tocar, xarrar, mirar, escoltar, parlar, embrutar i desmaiar.

■ Ara els xiquets completaran les paraules d'aquestes frases amb els grups mp o mb: – La ca...ana sonava en el ca..anar.– Aquell ca...erol tocava bé el ta...or.– La bo...eta s'ha fos.

– En el ca... un centpeus estava darrere d'un ba...ú.

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb les paraules timbre, bombo, olimpíada, comprar, bomber, trompeta:

– El meu instrument preferit és la ............. . – M'agrada tocar el .............................. . – Abans d'entrar cal tocar el ................. . – No vaig .................... el berenar.– De gran seré ........................... . – Faig esport i penso anar a l' ................. .

108

■ Passarem als xiquets les vinyetes d'un còmic, retallades i desordenades. Les han d’ordenar per reconstruir la història, basant-se en les imatges i en el text.

També els podem passar un còmic amb les bafarades esborrades, perquè completen ells el text a partir de l'observació del que passa.■ Els xiquets han de completar aquestes frases amb sentir o escoltar:

– El iaio està una mica sord. No ……. molt bé.

– ¡……. bé, xiquets! Us explicaré una història fantàstica.

– Sempre pensa en allò que és seu. No .....……. a ningú.

– Amb aquest soroll crec que no ……. res.


Proposarem a l’alumnat realitzar les activitats per practicar els possessius que trobaran a l’apartat Tema 10 d’aquest paquet d’activitats.

També trobarem activitats sobre les paraules compostes a l’apartat Tema 6.

■ Els alumnes envoltaran els determinants possessius d'aquestes oracions. Després, subratllaran la paraula a la qual es refereixen:

– La nostra gata ha tingut cries.

– Col·loca els teus calcetins al calaix, per favor.

– M'ensenyeu els vostres dibuixos?

– La Virginia ha amagat els teus llibres i els meus joguets.

■ Els xiquets completaran aquestes frases amb un determinant possessiu:– Aquest regal és d’Anna i teu: ……..................……....…

– Allà hi ha les pintures de Raquel: …......…..........………

– El gos de Noa borda molt: …......…..…...................……

– La casa dels teus pares és gran: ……..…….........…..…

– En aquesta casa vivim la meua família i jo: ………....…


Web que ens ofereix teoria i exercicis de lèxic en valencià.

El tema que tracta són les paraules compostes. La fitxa inclou definicions,activitats i exemples.

■ Els alumnes ens descriuran una sèrie de televisió que els agrade especialment.

Ens poden dir quins personatges hi intervenen, com són, què els passa, etc. És interessant igualment que expliquen breument l'argument de la sèrie.

TEMA 7

■ http://www.tiching.com/85789El teatre també pot ser un instrument per conscienciar els xiquets de determinades realitats.

En aquesta obra, per exemple, es parla sobre problemes ecològics de la Terra a partir del conte dels tres porquets.

Podem comentar els elements que els xiquets ja coneixien del conte i tot allò que és innovador.


En aquesta pàgina web tenim diversos textos d'obres de teatre per ser respresentades a l'escola.

Estan classificats segons l'edat dels xiquets i la quantitat d'alumnes que la duran a terme.

L’ideal seria que cada alumne memoritzara bé el seu paper i, després, la poguérem representar en públic.

■ El mim permet treballar molts aspectes, amb una sèrie d'activitats com les següents:– Jocs d'improvisació amb objectes. Col·locarem els alumnes en cercle per parelles o trios.

109

En el centre col·locarem diferents materials: pilota, cinta, corda, cèrcol, con...

Se'ls demanarà que cada parella pense a donar a cada material una utilitat que no siga la pròpia.

Després, eixiran a representar-la. Per exemple: dues pitonisses amb una bola màgica (pilota).

– Joc de les accions. En cada cadira de la classe es posen dues targetes en les quals s'explica el tipus d'acció que s’ha de representar.

La classe es divideix en parelles o trios, que han de passar per totes les targetes i representar les accions.

Tots els grups han de treballar a la vegada però cada un en el seu espai.


En aquesta pàgina web trobarem molts acudits adequats a l'edat dels xiquets. Els xiquets poden memoritzar-ne algun i representar-lo davant els seus companys.

També podem demanar als alumnes si saben altres acudits, i animar-los a explicar-los en veu alta.


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per treballar la modalitat oracional. Hi ha diferents exercicis per practicar l'ús dels signes d'interrogació i exclamació.

■ Completarem aquest diàleg telefònic amb els verbs anar i venir: vindrà, venir, aniràs, aniré, vindrà.– A. Cristina! Quant de temps.– B. Sí. Feia molt que no ens vèiem. Pere, demà és el meu aniversari. Vols ………..?

– A. D'acord. ………………. també Joan?

– B. No, Joan no ………….... . És a París.

– A. I digue'm, Cristina, tu també ………………. a París?

– B. Si puc, hi …………… el mes que ve.


Aquesta pàgina web proposa diferents exercicis amb autocorrecció per practicar l'alfabet: nom de les lletres, ordenació de mots, etc.

Presenta dos nivells de dificultat i les activitats estan ordenades de menys a més complicades.


En aquesta pàgina web trobarem diverses activitats que ens permetran treballar la síl·laba.

Són exercicis autocorrectius molt variats, que combinen l'àudio, la teoria i els jocs.

■ Realitzarem activitats de recerca de paraules en el diccionari. Per exemple:

– Buscar paraules que es troben entre determinades paraules guia.– Buscar l'ortografia de determinades paraules, a partir de certes preguntes que els plantejarem.

■ Els alumnes llegiran les següents paraules i les col·locaran en el seu lloc: cant, va cantar, òpera, opera, canvi, va canviar:– Vam anar a l’ …....................... a veure una obra de Verdi.– El grup .......................... en un programa de televisió.– …....................... les rodes del cotxe perquè estaven gastades.– Millor no …............................ que comença a ploure.– El cirurgià en cap és el que …...................... hui.– Tens …............. per comprar el pa?

■ Demanarem als xiquets que completen aquestes frases amb els verbs anar o venir: – ………. a buscar el comandament a distància que no em puc alçar. – No necessite aquesta maleta. Si vols ………. a buscar-la. – Quan acabeu la faena que us he posat ………. a comprar un gelat. – Fan una bona pel·lícula el diumenge i ………. a veure-la.?


Web que combina senzilles explicacions sobre les frases interrogatives, exclamatives i enunciatives amb activitats interactives.

■ Els alumnes escriuran frases usant aquestes frases fetes:– Posar la mà en el foc. – Estar amb l’ai al cor.– Ser faves comptades.

– Descobrir el pastís.

– Agafar algú in fraganti.

– Tenir un nus a la gola.

– Estar amb els pèls de punta.

– Trencar-se de riure.

– Perdre el cap.

– Deixar anar la llengua.

■ Demanarem als alumnes que pensen en situacions de la seua vida quotidiana en que acostumen a estar avorrits.

Després els alumnes escriuran frases en present, passat i futur explicant situacions en les que s’avorreixen.


En aquesta pàgina web trobarem guions d'obres de teatre infantil i nombrosos recursos per a representar obres de teatre a classe.

Els alumnes han de seleccionar un guió i transformar el text teatral en una narració, tal com han fet en l'activitat 1 de la pàgina 75 del llibre.

TEMA 8


En aquesta pàgina web podem treballar l'Univers al nivell adequat als alumnes. Hi ha apartats i informació sobre el Sistema Solar, la Terra i la resta de planetes.

Els alumnes poden mirar especialment les imatges, que són molt il·lustratives.


Mirarem aquest vídeo en anglés, en què es presenta l’Univers d’una forma espectacular.No ens centrarem en les explicacions, sinó en observar les imatges i intentar reconéixer-hi els elements treballats:– La Terra, el Sol, els Planetes, la Via Làctia i l’Univers.


En aquest vídeo s'explica un experiment per comprendre la força de la gravetat.

És interessant fer-lo i, alhora, comentar col·lectivament en què consisteix la força de la gravetat.


Mirarem com exposen oralment els seus invents aquests xiquets de 4rt de primària.Comentarem quins invents ens semblen més originals i útils i proposarem als alumnes que facen un invent i el presenten davant de tota la classe.

■ Ens fixarem en alguns recursos que utilitzen, com ara la posada en pràctica de l’invent davant del públic per animar la presentació de l’objecte.


En aquesta pàgina web treballarem les oracions exclamatives, interrogatives i enunciatives. Les identificarem i copiarem amb els signes de puntuació pertinents.

■ Consultarem un diccionari visual, que agrupa les paraules per camps semàntics.

111

■ Practicarem les formes del verb haver que ens poden confondre afegint o no una h en els buits d’aquestes frases:– Nosaltres .....em anat .....a la platja.– .....em regales aquest ninot?– Ella .....a menjat pa amb xocolate.

Explicarem la diferència entre la preposició a i la forma verbal ha. I entre el pronom em i la forma verbal hem.


En aquesta pàgina web trobarem un paquet d'activitats per treballar diferents aspectes del verb com la persona, el nombre i el temps.

Són activitats diverses de relacionar, ordenar caselles, construir definicions, etc.

■ Podem dictar als xiquets aquest text, en el qual apareixen molts verbs acabats en –er o –re. L’haurem preparat prèviament:

– Abans de seure davant de l’ordinador em vaig beure un refresc per hidratar-me.

– Creure que entendre una cosa nova i difícil és impossible et limita alhora d’aprendre.

– Per coure el pollastre al forn necessitem en primer lloc encendre el foc.

– Per poder vèncer Elisenda i quedar el primer de la cursa, vaig haver de córrer tan ràpid com un cohet espacial.

■ Entre tots, explicarem el significat dels refranys següents. Buscarem situacions en què es podrien utilitzar:– El qui no vulga pols que no vaja a l’era.

– Qui paga descansa i qui cobra s’alegra.

– A la taula i al llit al primer crit.

– Faena feta no porta destorb.

– Qui guarda sempre té.

– Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia.

– Amics pocs i bons.

– Qui més té més vol.


En acabar el tema, podem fer el test que es proposa en aquesta pàgina web.

Ens serà útil per ser conscients dels coneixements que hem adquirit sobre l’Univers, així com d'aquells punts en què necessitem un reforç.

■ Demanarem als alumnes que completen aquestes frases amb la forma adequada del verb haver:

– Hui ……. plogut molt i els carrers estan mullats.– En arribar a casa ens ……. trobat un missatge al contestador.– Pere, ho ……. fet molt bé i per això ……. guanyat el partit. – Ja ……. arribat el pare i la mare? ……. anat a comprar al supermercat que hi ha baix de casa.

■ Els alumnes indicaran si les frases següents són enunciatives, exclamatives o interrogatives:

– Les ovelles passen pel pont per arribar al prat.

– Per què vas tan abrigada, si fa molta calor?

– Per què no vas anar ahir a l'escola?

– El proper cap de setmana ens n’anem d'excursió!

– M'agrada la carn d’olla que em prepara la meua iaia.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran un diccionari d'astronomia. Seleccionaran tres paraules que consideren interessants. Després en llegiran les definicions i, a continuació, les explicaran amb les seues pròpies paraules.

■ Els xiquets completaran aquestes sèries amb dues o tres paraules relacionades:112

– pijama, bata, sabates, roba, vestir….

– illa, canal, muntanya, riu, selva….

– moble, llit, calaix, cadira, sofà…


En aquesta activitat conjugarem diferents verbs perquè les frases tinguen sentit.

També podem indicar la persona i el nombre de cadascuna de les formes verbals per practicar.

■ L'alumnat s'imaginarà que hem rebut a la classe la visita d'un marcià.

Redactaran la història amb tot el que ha passat, respec-tant l'estructura que es presenta a la pàgina 85.

TEMA 9


Observarem aquest vídeo sobre el gos Rovelló. Ens assegurarem que el comprenen bé per mitjà de preguntes. Compararem aquest conte amb el que hem treballat a la lectura.


Veurem el següent vídeo sobre el servei que fa un gos terapèutic a un xiquet.

Observarem el vídeo des del minut 6:39 fins al 9:18 i preguntarem:– Com es diu el gos que ajuda al xiquet? A qui fa cas la Cala?

– Quines activitats fan la Cala i Àlex? Àlex està content quan el visita la Cala?


Podem demanar als xiquets que, individualment, facen un resum del conte.

Per fer-lo, tindrem en compte les explicacions que es proposen en aquesta pàgina web.

Quan hagen acabat l'activitat, eixiran davant dels seus companys per llegir i exposar el resum que han ela-borat.

Els companys hauran de valorar quin és el millor resum a partir dels criteris que hem vist.


En aquest vídeo aprendrem a tenir cura dels cadells de gat. El comentarem i el tindrem en compte per si mai n’hi haguera algun a casa.


En aquesta pàgina web els alumnes poden treballar l'ús de la coma.

Se'ls demana que col·loquen la coma on calga, en una sèrie de frases que se'ls proporcionen.


En aquesta pàgina web podrem practicar l'ús del punt i la coma a partir de diferents models d’activitats.A més, també podrem realitzar altres jocs relacionats amb el tema dels animals i la granja.


En aquesta pàgina web podrem practicar les paraules que comencen amb h.

També podrem practicar la diferència entre i i hi, oh, o i ho, s’hi i si, m’hi i mi...

■ Dictarem als xiquets les frases següents, en què apareixen paraules amb h:

– A l’hort creix molta herba.

– L’hèlice de l’helicòpter estava trencada.

– L’home havia de rebre una herència.

113

– Es posa de mal humor quan hi ha tanta humitat.

– L’hospital està preparat per atendre les urgències.

– L’hotel estava ple de turistes hongaresos.

– L’assignatura d’història és la meua preferida.

■ Prepararem i farem aquest dictat per treballar les paraules amb h:

– Les hienes i els hipopòtams són animals mamífers. Els primers són carronyaires i els segons herbívors.

– Un grup d’holandesos histèrics van cantar el seu himne amb molt d’honor però en un horari poc adequat.

– Hui practicaré l’hoquei sobre herba, però abans m’hidrataré bevent unes herbes energètiques.


En aquesta pàgina web podem informar-nos sobre els elements d’una adreça de correu electrònic.

■ Els alumnes completaran lliurement aquestes frases, en què s'expressen condicions, respectant en tot cas la concordança verbal:

– Si m’ajudares ………………….

– ……………….………., eixiríem abans del metge.

– Si truqués el pare, …………………………

– Si viatjarem a París ……………………….


En aquesta pàgina web trobarem els usos principals de la coma i alguns exercicis per a practicar.Els demanarem que tornen a copiar les frases escrivint la coma sempre que calga. També discriminarem les frases enumeratives.

■ Els xiquets escriuran la coma enumerativa on calga:

– Va pagar la pilota la camiseta el clauer i la caçadora.

– Tinc gossos canaris tortugues i gats.

– No sé si hi anirem dimarts dimecres dijous o divendres.

– Vols te café xocolate o til·la?

– No li agraden les pomes les peres les taronges ni els plàtans.

– A la peixateria hi havia sardines seitons llenguado i mero.

■ Els xiquets buscaran en aquesta sopa de lletres deu paraules amb h-:

H O T E L E D T R E

O U T F B H I M N E

H U M A L O A U H L

I T G O I M I E O O

E I J V R E F R R A

N H O N E S T T A L

A R T H O R T O M O

O F A I R O T S I H

■ Els xiquets escriuran un correu electrònic al professor preguntant-li si s'organitzarà alguna festa de fi de curs. Respectaran l'estructura del text.

TEMA 10


En aquesta pàgina web trobarem una classificació dels tipus de dinosaures.

114

Podem donar a cada xiquet un tipus de dinosaure. Haurà d'elaborar una fitxa amb la seua explicació i una imatge de l'animal. Després, l'exposarà a classe.


En aquesta pàgina web trobarem informació sobre els dinosaures.Podem demanar als alumnes que la lligen amb atenció i que facen en un mapa conceptual.

■ Després, el presentaran segons el model de l'activitat 4 de la pàgina 101. També l'il·lustraran convenientment.


En aquesta pàgina web podem veure un mapa conceptual dels animals vertebrats.

És interessant observar-lo i, al seu torn, fixar-nos en l’estructura i el tipus de llenguatge que utilitza.


En aquesta pàgina web es presenta informació sobre l’exposició de dinosaures dels Museus de Morella. L’observarem i hi buscarem la següent informació:– L’adreça de l’exposició. – Els horaris d’obertura.– Serveis que s’ofereixen.

■ Proposarem als alumnes que organitzen una visita a Morella tenint en compte el següent:– El càlcul del temps que tardaríem en arribar-hi, la recerca d’alguna altra activitat que puguem fer a Morella o rodalies,

etc.


En aquesta pàgina web treballarem els connectors textuals.

Es presenten una sèrie de frases. Els alumnes hauran de dir en cada cas quina seria la paraula adequada per donar coherència al text.

■ http://www.tiching.com/86071Explicarem als xiquets que hi ha diccionaris de gentilicis i consultarem el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Demanarem als alumnes que busquen els gentilicis següents:

– Del seu poble o ciutat i del lloc de la Comunitat on els agradria viure.– Del poble més petit de València que coneguen.


En aquesta pàgina tenim llistes de paraules per completar amb -b, -p, -t, -d, -c i -g.

En cada paraula, els alumnes han d’escriure la lletra que corresponga. Al final de l'activitat, a la mateixa pàgina trobaran l’opció que hauran de clicar per corregir l’exercici.

■ Dictarem als xiquets les frases següents. Serveixen per practicar les formes verbals dels verbs acabats en -ir.– Hui he repetit la recepta del teu pastís preferit perquè l’altre dia no em va eixir bé. Aquesta vegada he partit bé la

fruita i he omplert fins dalt el motlle amb la massa.

– No menteixes al teu pare, cal que compleixes la teua paraula i serveixes el sopar abans d’anar a dormir.

– Joan i Daniel imprimiran el treball quan els hages pogut passar la teua part traduïda.

– Fuig d’ací ara mateix i vés a ajudar a la iaia que està collint les cireres tota sola.

■ Buscarem en un diccionari invers, a Internet, verbs acabats en –ir. Cada alumne haurà d’escollir-ne tres que desconega, buscar el seu significat i fer una frase.

■ Dictarem aquest text per a practicar els verbs de la tercera conjugació i les paraules acabades en -b, -p, -t i -d– Dormiràs tan tip?

– Ix d’ací, que no veus que hi ha una serp?

– Els corbs i els talps pateixen molta calor perquè són ben foscos.

115

– Alfred és l’encarregat de conduir el ramat cap al sud.

– Cull els pebrots verds que es podriran!

– Darrere la paret hi havia molta quietud però no se sentia res de res.


En aquesta pàgina web trobarem un diari digital. Podem observar la seua estructura i apartats i treballar alguna notícia que ens semble adequada pels alumnes.

■ Demanarem als alumnes que completen aquestes frases amb els elements que falten. La compleció és lliure i els elements que falten no sempre són els mateixos:

– Encén …….. per poder llegir de nit.

– Cada dia espera …….. en la parada.

– La pluja …….. la roba de Joan.

– No et sent bé, …….. més alt, per favor.

■ Relacionarem el gentilici amb cada país:

alemany EUA

rus Àustria

americà Alemanya

holandés Rússia

austríac Holanda


Els alumnes resoldran aquesta activitat. Se'ls demana que escullen les formes verbals que concorden amb el sentit de les frases que se’ls presenten.

■ Indicarem, a cada frase, quina és la paraula correcta:– Vull aprendre a jugar a bòlid / bòlit.

– No estic sort / sord perquè et sent perfectament.

– El color verb / verd és el de la natura.

– El polp / pot és una animal marí.

– Passa’m el plat / blat d’encisam.

■ Completarem les frases amb expressions de temps:– .............arribe a la platja et telefone.– Aquest ................anirem al cinema.– .................de sopar mirarem una pel·lícula.

– Encara no he vist ..............cap medusa.

■ Els xiquets redactaran una notícia sobre alguna cosa que haja passat recentment a l'escola.

Prestaran una atenció especial al titular. També la poden il·lustrar amb alguna imatge que els semble significativa. El llenguatge haurà de ser adequat.

TEMA 11


És interessant veure com es representa des del món teatral aquest episodi de la novel·la de Joanot Martorell.

Observarem el vídeo des del minut 5:20 al minut 9:20. Ens fixarem i comentarem el vestuari, la decoració de la sala i la forma d’expressió dels personatges.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran interessants activitat per treballar l’edat mitjana.Realitzant-les podran ambientar i entendre molt millor l’època de la novel·la que treballem en aquesta unitat.

116


En aquest vídeo podem veure escultures d’arena. Comentarem entre tots què representen.

També debatrem sobre si creiem que són una forma d'art i per què ho pensem.


En aquesta pàgina web podem llegir algunes coses curioses sobre els somnis.

Totes elles són molt fàcils de comprendre i es relacionen amb la nostra experiència quotidiana.

Els alumnes les llegiran amb atenció i, a continuació, les comentarem entre tots.


En aquesta pàgina web treballarem els antònims. Es demana als alumnes que relacionen una paraula amb el seu antònim corresponent.

Explicarem que hi ha oracions on el subjecte no s’escriu perquè es sobreentén. Aquest tipus de subjecte invisible s’anomena el·líptic.

A continuació us presentem unes frases amb aquest tipus de subjecte. Proveu d’identificar-lo:– Estudia molt cada vesprada.– Anirem de viatge a casa els iaios.– Fan sempre el ploricó quan marxa la seua mare.


Podem treballar els significats d’expressions o frases fetes i els sinònims en aquesta aplicació.


En aquest web els alumnes treballaran la diferència entre paraules homònimes i homòfones. D’aquesta manera relacionaran el contingut del web amb beure i veure.

En primer lloc, trobaran una explicació d’ambdues paraules i un seguit d’exemples per clarificar-les. Després, resoldran diferents exercicis per practicar.

■ Dictarem als xiquets les frases següents. Serveixen per practicar paraules amb ss. s, c o ç: – Sergi va cedir i ens va obrir la classe gràcies a l’amenaça de la directora.

– Llorenç, agafa la disfressa de princesa de Lluïsa que marxem a sa casa.

– El cirerer que va plantar Vicent al març està creixent molt de pressa.

■ Dictarem aquestes frases per treballar la g i la j:– Guillem guarda la goma d'apegar a l’armari del garatge.– El guepard va jugar amb un home que portava una gorra taronja.– Jaume va jurar que faria volar l’avió que li van portar els seus cosins de Jaén.– Ahir vam guanyar un premi a la gimcana del poble i ens van regalar un rellotge.– Van dir que al passeig de la bugaderia realitzaven un taller de jardineria.


En aquesta pàgina web trobarem instruccions per fer diferents manualitats de paper i altre materials. Totes incorporen imatges i una veu en off que ens anirà guiant.

■ Els xiquets separaran el subjecte del predicat de les següents frases:

– El pati de l'escola és molt gran.

– El director treballa al seu despatx.

– Jaume va veure un bolet gran al camp.

– Ramon té un constipat fort.

– L’elefant i el ratolí són amics.

■ Els alumnes relacionaran aquestes dues files de sinònims.

117

graciós esplèndid

difícil vell

antic bromista

barat econòmic

magnífic complicat

■ Els alumnes pensaran antònims per les paraules de l’exercici anterior i formularan frases amb ells.

■ Demanarem als xiquets que expliquen el significat d'aquestes frases fetes:– Donar gat per llebre.

– A poc a poc s’ompli la pica.

– Donar més voltes que una trompa.

– En un tres i no res

– No tenir pèls en la llengua.

– Tal faràs tal trobaràs.


En aquesta activitat els alumnes han de completar paraules amb g o j. Practicaran les normes que han vist al llarg del tema.

■ Els xiquets buscaran informació sobre un dels següents temes:– un plat senzill.

– un truc de màgia poc complicat.

Després, l’escriuran seguint el model que han treballat a l'activitat 1 de la pàgina 117.

TEMA 12


Ens aprendrem de memòria algun poema relacionat amb el menjar que trobarem en aquesta pàgina web.Entrarem a l’apartat “poemes boníssims” i escollirem un aliment. Llegirem i escoltarem el poema.

Abans d’aprendre’l preguntarem o buscarem al diccionari les paraules que no entenguem.


En aquesta pàgina web trobarem una poesia molt coneguda sobre el casament de dos aliments que es titula “Festa al rebost”.

Farem grups de tres i cada grup haurà de fer un dibuix d’una estrofa diferent del poema.

Seguidament, els ajuntarem tots i farem un mural amb els dibuixos i les seues estrofes pertinents.


En aquesta pàgina web trobarem diferents poemes que fan referència a algun aliment.

És interessant descobrir que totes les poesies tenen unes preguntes per treballar-ne el contingut. També podrem conéixer la vida del seu autor, Miquel Martí i Pol.


En aquest vídeo podem veure una entrevista que fan uns alumnes de Primària. Analitzarem l’estructura.


En aquesta pàgina web trobarem una resumida història sobre la publicitat.

L’observarem atentament i llegirem els subtítols. Seguidament, comentarem col·lectivament el missatge que ens vol transmetre i donarem la nostra opinió.


Aquesta pàgina web ens presenta uns exercicis interactius molt interessants per a practicar les preposicions amb els alumnes.

També hi podrem treballar alguns adverbis temporals.

■ A continuació, us presentem unes frases amb les formes que acabem de treballar. Hi ha 3 errors que heu de corregir. Ho podeu fer entre tots.

– I anirem demà a la platja, per favor?

– Voldria dues dotzenes d’ous, un quart de pollastre hi tres llonganisses.

– Hi anirem ara hi després, farem el dinar.

■ Seguidament, dictarem aquest petit text als xiquets, els comentarem que es fixen bé en les formes que hem treballat i el vocabulari que hem llegit a la lectura:– Anem al mercat cada dijous i hi comprem una mica de tot: botifarres, floricols, carabasses i caragols. Després, ens

bevem una orxata en un lloc ben tranquil mentre esperem que el iaio isca del barber.

Cada alumne pot corregir el dictat del seu company.

■ Els xiquets resoldran les dues endevinalles següents. Totes dues fan referència a aliments:Verd em vaig criar,ros em van tallar;després em van moldrei tu em vas menjar. [blat]

Ve de l’hort i és planta bona,i la seua fulla ens fa profit;si el seu nom dius a persona,no estarà gaire agraït. [bleda]


En aquest blog tenim una bona proposta per treballar els redolins. La podem presentar als alumnes, i per parelles crearan un redolí de cada tipus que se’ns presenta:

Amb tots els redolins farem un llibre per a l’aula que cada xiquet podrà emportar-se a casa per ensenyar-lo a la seua família i crear un redolí amb ells.

■ Els xiquets indicaran el nombre d'estrofes i de versos, les rimes i el significat d’aquests poema de M.J. GARCIA.

Ponent i llevant

els dos van ballant.

Ponent és terral

i sol ser dolent.

A la posta, si és roja

no feu cap ximpleria,

que el vent de ponent

ja farà bogeria.

■ Crearem un poema a base d'encadenaments. Serà de l'estil del que segueix:

Les orelles són per escoltar / per escoltar el so de l’amor / de l’amor ix el sol / el sol redó com el carbó.

■ Els xiquets crearan cal·ligrames, escrivint el poema i dibuixant la forma del contingut (onades, peixos, flors).■ Els xiquets elaboraran un acròstic. Es tracta d'escollir una paraula i escriure-la en vertical. Cada lletra serà la que comence un vers.

■ Demanarem als xiquets que completen les següents frases amb per o per a:– A emboscada de roïns, fugir ....... tots els camins.– He comprat aquestes flors ..............la teua mare.

119

– ………. menjar em ve de gust verdura amb pollastre.– ................què vols utilitzar això?


Els xiquets buscaran en aquesta pàgina tres refranys sobre l'amistat. Els comentaran amb les seues pròpies paraules.

■ Demanarem als alumnes que formen redolins contestant una pregunta amb una altra pregunta:– ¿D’on vens? ¿Què més vols?– ¿ On vas? ¿Què em vols regalar?

120

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

121

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

122

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

123

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

124

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

125

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el Segon Cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el Segon Cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats

126

d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

127

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

128

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del Segon Cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi

129

escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

130

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

131

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Segon Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Segon Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

132

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

133

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

134

1€¦ · web viewavaluació de competències bàsiques 3r trimestre. repàs trimestras 3r...

Documents