8_ projecte_estany_consorci_estany_web2

ElEl PROJECTE ESTANYPROJECTE ESTANYUna oportunitat per la recuperaciUna oportunitat per la recuperacióó de les espde les espèèciescies

autòctones de lautòctones de l’’Estany de Banyoles.Estany de Banyoles.

Miquel Miquel CamposCampos i i LlachLlachQuim Pou i RoviraQuim Pou i Rovira

• Sistema càrstic de Banyoles - Sant Miquel de Campmajor

• Alimentació subterrània (el agua entra a 19 ºC); temps de residència de l’aigua baix (0.8 anys)

• Alt contingut en sals dissoltes, sobretot sulfats i carbonats: conductivitat elevada (800-1900 μS cm-1)

• Es considera oligo-mesotròfic (chla a: 1-15 mg l-1)

• Estratificació complexa de la columna d’aigua; la capa més superficial (mixolimnion) tendeix a separar-se en dos durant l’estiu (epilimnion y hipolimnion)

Hidrologia i limnologia

L’ESTANY DE BANYOLES

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Zona d’Interès comunitari (ZEC) formant part de la Xarxa Natura 2000

ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY

Objectiu

• Té per objectiu la conservació de la biodiversitat fent-la compatible amb el manteniment de l’activitat humana.

Marc legal

•La Directiva 92/43/CE de 21 de maig, relativa a la conservaciódels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats).

• Directiva 79/409/CE de 2 d’abril, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus)

Quines implicacions té?

• Que cal aplicar una gestió del territori que mantingui, incentivi les activitats econòmiques locals i que incideixin en assolir la fita de la Conservació.

Criteris generals:

- Gestió: aplicar directrius en Plans de gestió, Plans de conservació d’espècies i hàbitats, monitorització i seguiment de l’estat ecològic.

- Avaluació: Avaluació de plans i projectes per garantir el manteniment dels objectius.

- Participació: participació i col·laboració entre administracions locals, fundacions i entitats cercant un objectiu comú

- Usos compatibles: Els usos i activitats de l’espai es poden continuar desenvolupant si compleixen l’objectiu comú.

LA XARXA NATURA 2000

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Inclòs a la llista RÀMSAR com a zona humida d’interès internacional per a les aus aquàtiques (2003)


Quina missió té?

La conservació i l’ús racional de les zones humides mitjançant el desenvolupament d’accions amb la cooperació de tots de manera que es contribueixi a un món més sostenible.


RECONEIXEMENT NACIONAL

Espai d’interès natural del Pla d’Espais d’InterèsNatural (Generalitat, 1992)

MOTIUS D’INCLUSIÓ

• És un tipus de sistema lacustre molt escàs i únic tant pel seu origen –càrstic- com pel seu règim hídric excepcional.

• Aspecte fisicoquímic, gradient tròfic i ecosistemes lacustres continentals singulars.

• Importància biològica de les seves aigües on hi destaquen comunitats microbianes.

• La fauna és molt diversificada i representativa.

• Amb una elevada diversitat i riquesa de les comunitats higròfiles i aquàtiques de llacs interiors mediterranis.

11 hàbitats d’interès CE

Boscos aluvials de Alnus glutinosa yFraxinus angustifolia

Mansegars turbosos (Cladiummariscus)

Formacions de carofícies

15 especies de la Directiva Hàbitats28 especies de la Directiva AusAltres incloses en la legislació nacional

40 sp (59 % Cat, 33% CE)

4 sp a l’Estany

En el 2009 s’atorga:

UN NOU PROJECTE LIFE + Natura

“Projecte Estany”

• Una nova inversió a l’EIN de l’estany de Banyoles a favor de la conservació i gestió sostenible

• Més reconeixement internacional

EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Títol:

Millora dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu.

Objectiu general:

Combatre, alentir i invertir la decadència de les espècies i hàbitats d’interès comunitari a l’Estany de Banyoles per controlar les espècies invasores i enfortir les especies natives com Emysorbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unioelongatulus.

EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Objectius específics:

- Disseny i implementació d'un conjunt d'accions per combatre les espècies invasives al.lòctones (peixos, rèptils i plantes).

- Recuperació directa de les poblacions de tres espècies d'interès Comunitari en situació crítica: Emys orbicularis, Barbusmeridionalis i Unio elongatulus. Amb cria amb captivitat i translocació d’estocs de poblacions sanes properes.

- Recuperació en la qualitat i/o extensió els hàbitats al·luvials.

- Recuperació indirecta de poblacions de macro-invertebrats, amfibis i ocells d'interès de comunitat, sobretot via el control d’espècies invasores.

- Redacció i aprovació d’un Pla de maneig dels hàbitats i espècies que inclogui un codi de bones pràctiques aplicable a curt, mig i llarg termini.

EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Objectius específics:

- Realització d'un projecte de comunicació i divulgació dels resultats amb una clara vocació formativa pels gestors d’espais naturals similars i futurs tècnics.

- Comunicació i conscienciació de la ciutadania local i de la població visitant pel que fa als valors naturals del lloc.

BENEFICIARI COORDINADOR:

SOCIS:

COFINANÇADORS:

AJUNTAMENT DEBANYOLES

Generalitat de CatalunyaDepartamentde Medi Ambient

INICI: 1 de gener de 2010

FINALITZACIÓ: 31 de desembre de 2013

DURADA: 48 mesos

DADES GENERALS

Aigües de Banyoles

DADES GENERALSFinançament:

ENTITATS QUE HAN DONAT SUPORT• Oxygastra, grup d’estudi dels odonats de Catalunya (ICHN)

• Limnos• Escola de Natura de Banyoles

• Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera• Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) - Rafael Araujo – CSIC

• Real Jardín Botánico de Madrid – CSIC

• Institut d’Ecologia Aquàtica (Universitat de Girona)• Museu de Ciències Naturals de Barcelona

• Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Aj. Banyoles)• Associació de Pescadors Esportius del Pla de l’Estany

• Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting

• Sorelló, estudis al medi aquàtic• Institut Secular Operàries Parroquials – Magdalena Aulina

ÀMBIT D’ACTUACIÓ

AMENACES QUE AFECTEN L’ESPAI

1. La presència i proliferació d'espècies aquàtiques exòtiques invasores

2. Risc d’extinció a EIN de les poblacions d’interès europeu: Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus.

3. La pesca esportiva a l’estany amb males pràctiques

4. Increment de l’eutrofització d’una part del fons de l’estany i degradació dels hàbitats d’interès europeu.

5. Proliferació d'espècies vegetals exòtiques en les formacions al·luvials d’interès comunitari.

6. Regressió de l'extensió dels hàbitats al·luvials d’interès comunitari.

LÍNIES ESTRATÈGIQUES - I

• Accions destinades a la conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari

1. Control de la fauna aquàtica invasora

2. Repoblació i translocació d’espècies autòctones de la fauna aquàtica

3. Millora de l’hàbitat per a les tortugues (instal·lació de plataformes d’isolació)

4. Control d’espècies exòtiques de la flora

5. Recuperació i restauració d’hàbitats al·luvials al Pla de Can Morgat i a la Puda

LÍNIES ESTRATÈGIQUES - II

• Planificació i monitoratge de les intervencions

1. Redacció de protocols d’actuació

2. Seguiment d’indicadors dels resultats assolits

3. Seguiment de l’estat ecològic

• Redacció de documents de difusió i de directrius de gestió

1. Redacció de Plans de gestió i de gestió d’espècies i hàbitats.

2. Redacció de documents tècnics divulgatius

3. Participació en jornades, reunions especialitzades o congressos

Seguiment científic• Macròfits i batimetria de l’estany:

•Cranc de riu i seguiment de macroinvertebrats

LÍNIES ESTRATÈGIQUES - III

• Comunicació, sensibilització i difusió

1. Fer conèixer el projecte a la població local i visitant

2. Explicar adequadament la necessitat del projecte

3. Fomentar la participació

4. Difondre les problemàtiques identificades i les solucions preses

5. Difondre els resultats del Projecte Estany

Campanya difusió, activitats, material...

El problema de les espèciesexòtiques invasores (EEI)

• La introducció d'espècies exòtiques invasores és la segona causa de pèrdua de la biodiversitat del planeta Terra.

Són una gran amenaça pel nostre medi ambient perquè:

• Poden canviar els hàbitats, posant en perill ecosistemes sencers• Desplacen a les especies autòctones que son pròpies d’un hàbitat

provocant la seva extinció• Afecten a la salut humana i mediambiental per si mateixes o com a

vectors de malalties• Afecten a les activitats humanes com la indústria pesquera,

l’agricultura o els conreus forestals.

Francesc Darder i Llimona(1851-1918)

La Festa del Peix 1910

Espècies autòctones:

AnguilaAnguilla anguilla

Tenca (Autòctona?)Tinca tinca

Barb de muntanyaBarbus meridionalis

BagraSqualius laietanus

EspinósGasterosteus aculeatus

Bavosa de riuSalaria fluviatilis

Evolució de la comunitat de peixos de l’estany

Abundància relativa: Alta Mitja Baixa Ocasional

1900 1920 1940 1960 1980 2000

? ?

? Extingit

Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007

Espècies exòtiques:Carpa Cyprinus carpio

Carpí vermell Carassius auratus

Carpí Carassius carassius

Gardí Scardinius erythrophthalmus

Rutil Rutilus rutilus

Llopet de riu Cobitis bilineata

Peix gat Ameiurus melas

Gambúsia Gambusia holbrooki

Luci Esox lucius

Black bass Micropterus salmoides

Sol Lepomis gibbosus

Perca Perca fluviatilis

Sandra Sander lucioperca

Evolució de la comunitat de peixos de l’estany1900 1920 1940 1960 1980 2000

? ?

?

? ?

Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007

Altres espècies introduïdes a les conques del Ter i el Fluvià

Encara no són a l’Estany ... fins quan?

Ràsbora Pseudorasbora parvaBaró Phoxinus sp.Alburn Alburnus alburnusMadrilla Parachondrostoma miegiiBarb de l’Ebre Luciobarbus graellsiiLlop de riu Barbatula barbatulaMisgurn Misgurnus anguillicaudatusSilur Silurus glanis....

La darrera introducció

ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORESDE L’ESTANY DE BANYOLES

Cranc de riu americàProcambarus clarkii

Visó americàNeovison vison

Tortuga d’orelles vermellesTrachemys scripta

Gripau pintatDiscoglossus pictus

ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORESDE L’ESTANY DE BANYOLES

Xuclamel japonèsLonicera japonica

Aster pilosus

PiracantPyracanta ssp.

Foto: Q. Pou i Rovira

Situació de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis)

• Estructura de talles molt contrastada respecte poblacions fluvials pròximes: mortalitat probablement major al l’Estany.

• Principals nuclis situats en zones rocoses del litoral, poc profundes, amb escassa vegetació, i sovint amb alta freqüentació humana.

• Forts indicis de que està sotmesa a una gran pressió dedepredació por part de peixos ictiòfags exòtics.

Fonts: Pou-Rovira 1996; Pou-Rovira et al. 2007

0

1

2

3

Data

CPU

Em

itj.

(ind/

dia·

m2 ) x10

0

0

100

200

300

400

500

600

Long

itud

mitj

ana

(mm

)

1975 1985 1995 2005

BAGRA, campanyes amb trasmalls

Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Pou-Rovira 1996; Zamora 2004; Zamora y Feo 2007

Situació dels ciprínids autòctons

12,0%CAPT. TOT. 3,9%

CAPT. TOT.0%

• Forta regressió de les poblacions lacustres de barb de muntanya i bagra durant les últimes dècades.

• Exigus nuclis estables en dos petites rieres.

• Aparició esporàdica de bagres a l’Estany i els principals canals de sortida.

CPUELongitud mitj.

La perca americana a l’Estany de Banyoles

• Gradualment i lentament, ha esdevingut l’espècie íctica dominant quantitativament, sobretot al litoral.

• Baixa variabilitat en les taxes de creixement, mortalitat i reclutament: demografia molt estable.

• La longevitat màxima (12 anys) i longitud màxima (56cm)observades a Banyoles són properes als màxims descrits per a l’espècie.

• Els grans exemplars són depredadors voraços de grans preses, sobretot crustacis i peixos, però també d’altres vertebrats, tant d’amfibis, com ocells i mamífers.

Estiu 2006: Prospecció intensiva (mostreig visual en apnea)

Situació de les nàiades

• Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4!

12

3

4

5

6

7

8

9

10

0 / 0,08 / 0,90 / 0,0101524CT

0 / 0,02 / 0,30 / 0,090 / 0,02 / 0,30 / 0,081 / 0,21 / 0,20 / 0,070 / 0,01 / 0,24 / 0,760 / 0,05 / 0,80 / 0,050 / 0,05 / 0,80 / 0,040 / 0,00 / 0,00 / 0,030 / 0,03 / 0,50 / 0,020 / 0,025 / 3,60 / 0,01

PotomidaUnioAnodontaCapt. / CPUE (ind./hora)

¡ Esforç totalnet: 40 hores ! Font:

Pou-Rovira et al. 2007


• Clar envelliment de les poblacions residuals

Determinació de l’edaten exemplars mortsa partir de seccionstransversals


Potomida littoralis

Font: Pou-Rovira et al. 2007



Unio

6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00Long

0

3

5

8

10

Nº

Ind

ivid

us

Edat estimada (anys)

Unio sp.

15 20 25 30 35 40 45

Sensereclutamenten els últims15-20 anys

Rarefaccióciprínids

autóctons


Estimació de l’edat en exemplars vius a partir de la longitud i les corves de creixement

• Als 80 ja se responsabilitza als peixos depredadors exòtics com a factor de declivi d’espècies d’amfibis y rèptils a l’Estany (Massip, 1993).

• Actualment, la granota verda es reprodueix exclusivament fora del’Estany, en rieres i llacunes semi-permanents (Boix y Feo, 2007).

• La tortuga d’estany és encara present, però amb una població ínfima; la perca americana s’ha descrit com un depredador de neonats d’aquesta espècie (Lacomba y Sancho 2004).

OcasionalReproductor (en declive)Natrix maura

OcasionalReproductor (en declive)Natrix natrix

No reproductorReproductor en acequiasLissotriton helveticus

No reproductorReproductor en acequiasTriturus marmoratus

No reproductorReproductor (en declive)Bufo bufo

No reproductorReproductor(en declive des de 1960)Pelophylax perezi

2007Dècada 80

Estany de Banyoles

Amfibis i rèptils

Altra fauna afectada per la introducció de peixos exòtics ....?

Rata d’aigua Arvicola sapidus

Fotja Fulica atra

Foto: Carles Feo

Foto: Carles Feo

Ànec coll-verd Anas platyrhynchos

Foto: Carles Feo

La introducció de peixos exòtics a l’Estany de Banyoles és lacausa del declivi de moltes especies de fauna autòctones

des dels anys 50 …

És l’únic vector de canvi a la biodiversitat de l’Estany ?

Factors negatius:

• Introducció d’altres espècies exòtiques.

• Creixement urbanístic en front a la riba de llevant de l’Estany.

• Augment d’algunes activitats esportives i de lleure (rem i piragüisme).

• Degradació ambiental a la resta de la conca lacustre i del riu Ter.

Factors positius:

• Bona qualitat de l’aigua.

• Millora progressiva dels hàbitats de ribera des dels anys 90.

• Regulació de les activitats esportives i de lleure (RAE 1992).

• Protecció legal de l’Estany: Xarxa Natura 2000, Conveni Ramsar, PEIN.

•Restauració de zones humides (projecte LIFE 2004-08), i creació del Consorci de l’Estany com a entitat gestora de l’entorn natural.

Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany

1900 1920 1940 1960 1980 2000

+

_

Abundanciade las especies autóctonas

EXTINCIÓN !!

+

_

BivalvosPecesHerpetofaunaAves ymamíferosacuáticos

+Introduccióespècies

Qualitatde l’aigua i de l’hàbitat

Estatecològic

Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany

1900 1920 1940 1960 1980 2000

+

_

Abundanciade las especies autóctonas

EXTINCIÓN !!

+

_

BivalvosPecesHerpetofaunaAves ymamíferosacuáticos

?

FUTUR

Poca informació

Inici de regressió

Primeres introduccions

1ª FASE

Continua la regressió

Noves introduccions

Primeres extincionsconegudes

2ª FASE

Pèrduaacusada de biodiversitat

Noves introduccions

Fuertaregressió

Recuperaciód’hàbitats

3ª FASE

+Introduccióespècies

Qualitatde l’aigua i de l’hàbitat

Estatecològic

Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre

- Control de les espècies intruïdes· Mètodes de control aplicables· Experiències similars en altres llocs· Disseny preliminar de les campanyes de control

Adultos (>2años), 1er año de control

1

10

100

1000

o n d e f m a m j j a sFecha

log

Pobl

ació

n (lo

g N

t)

8 campañas de control



sin control



0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

150 250 350 450 550

Longitud

Fecu

ndid

ad

edad => 2 años

edad

= 1

-2 a

ños

Fonts: Vila-Gispert 1996; Pou-Rovira 2004



- Recuperació de les poblacions d’espècies autòctones· Repoblacions i reintroduccions· Reproducció en captivitat o en semi-captivitat· Restauració i rehabilitació d’hàbitats · Recuperació de la connectivitat amb el Terri

- Altres mesures per la recuperació de la biodiversitat original· Gestió de la pesca esportiva· Gestió estratègica d’hàbitats

- Anàlisi de possibles escenaris posteriors

- Indicadors pel seguiment de les poblacions de peixos

Control de peixos exòtics invasors

Eradicació ?OPCIONS: • Dessecació de la massa d’aigua X• Enverinament massiu (Per ex. rotenona)

ESTUDI PREVI DE VIABILITAT:

ACTUACIONS EN MARXA

• Pesques intensives i sostingudesControl demogràfic per descastament poblacional continuat

REPTES:• Assolir una reducció significativa i suficient dels estocs de les espècies exòtiques de peixos• Mantenir a llarg termini aquests estocs reduits

MITJANS:• Optimitzar les tècniques de captura• Disseny de campanyes ben ajustat

XX

Total captures MSA LGI CCA PFL SLU CAU SER LGR TTI SLA AAN GHO SFL

13153 6685 5552 275 429 58 4 4 2 2 2 132 0 6


Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca

Fins 24-12-2010

0

300

600

900

1200

sep-10 dic-10 mar-11 jun-11 sep-11 dic-11

Data

Pob

laci

ó to

tal

MSA4



0

100

200

300

400

500

600

5 25 45 65 85 105 125 145 165 185 205 225 245 265 285 305 325 345 365 385 405 425 445 465 485 505 525 545 565 585

Longitud (mm)

Marcatge-recaptura

MSA 4

CAPTURES TOTALS (FINS 12/10)

Perca americana



Classe de talla (mm): 0-80 mm

0100200300400500600700800900

1000

1 2 3 4 5 6 7 8


0200400600800

100012001400160018002000

1 2 3 4 5 6 7 8

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1 2 3 4 5 6 7 80

100020003000400050006000700080009000

1 2 3 4 5 6 7 8

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es

Campanyes consecutives

Perca americana - Pesca elèctrica

0+ 0+ 1+

Resulta

tspre

limina

rs




0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1 2 3 4 5 6 7 8


020406080

100120140160180

1 2 3 4 5 6 7 8

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1 2 3 4 5 6 7 80

100200300400500600700800900

1000

1 2 3 4 5 6 7 8

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es

Campanyes consecutives1+ a 3+ 3+ a 5+


Resulta

tspre

limina

rs




0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7 8


02468

1012141618

1 2 3 4 5 6 7 8

0

20

40

60

80

100

120

140

1 2 3 4 5 6 7 805

1015202530354045

1 2 3 4 5 6 7 8

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es

Campanyes consecutives4+ a 7+ >5+


Resulta

tspre

limina

rs



0

50

100

150

200

250

1 2 3 4 5 6 7 8

Campanya consecutiva

Bio

mas

sa e

xtre

ta (K

g)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1 2 3 4 5 6 7 8


Bio

mas

sa e

xtre

ta a

cum

ulad

a (K

g)


Resulta

tspre

limina

rs



Peix sol - Pesca elèctricaClasse de talla (mm): 0-30 mm

0

1

2

3

4

5

6

7Classe de talla (mm): 30-60 mm

0

100

200

300

400

500

600

700

800

02468

101214161820

0

500

1000

1500

2000

2500

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es


Resulta

tspre

limina

rs




0200400600800

100012001400160018002000


0

500

1000

1500

2000

2500

3000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es


Peix sol - Pesca elèctrica

Resulta

tspre

limina

rs




0

500

1000

1500

2000

2500Classe de talla (mm): 150-210 mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

020406080

100120140160180200

Cap

ture

sC

aptu

res

acum

ulad

es



Resulta

tspre

limina

rs



0

50

100

150

200

250

300

1 2 3 4 5 6 7 8


Bio

mas

sa e

xtre

ta (K

g)

0

100

200

300

400

500

600

700

1 2 3 4 5 6 7 8


Bio

mas

sa e

xtre

ta a

cum

ulad

a (K

g)


Resulta

tspre

limina

rs



Estanyol del Vilar - Primavera 2011

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Cap

ture

s (In

divi

dus)

0

10

20

30

40

50

60

70

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Volta (pesca consecutiva)

0

5

10

15

20

25

30

35

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Perca americana Carpa Peix sol

Merci !

8_ projecte_estany_consorci_estany_web2

Documents