NOM DEL CENTRE: Escola “El Gegant del rec”

MUNICIPI I CODI POSTAL: Salt – 17190TELÈFON: 972 - 232127

Amadou Balde, Nassima BoyouliMounya el Hitani

Kevin Owusu

Hi havia una vegada, una família que passava molta gana: eren una mare, un pare i dos bessons a qui els agradava molt menjar. Al seu costat, en canvi, vivia una família molt rica que cada dia donava molt de menjar als seus fills per a què no passessin gana. La família rica havia anat a dinar a casa dels avis mentre la pobra va estar esperant tota l’estona a què truquessin a la porta, doncs cada dia els hi portaven menjar. La família pobra començava a tenir molta gana. Aleshores, els quatre van anar a trucar a la porta de la família rica sense resposta, perquè la família rica no va estar a casa en tot el dia. Així que la família pobra va haver de demanar menjar a la gent del poble. Després, la família rica va marxar del poble i van deixar de tot: roba, diners, menjar, la majordoma i, quan la família pobra va trobar tot aquell menjar, es van quedar bocabadats!

La família pobra va aprofitar molt el menjar, però els fills menjaven molt i va arribar el dia en què es van quedar sense menjar ni diners. Així que van trucar a la família rica i els hi van dir:- Ens hem quedat sense menjar ,ni diners. Podeu venir, si us plau?

La família rica va contestar:

- No podem venir perquè estem molt lluny i els bitllets valen molt.

En sentir això, la família pobra es va posar molt trista i van dir:

- Bé, no passa res, ja ens espavilarem i veurem com ho solucionarem. – I la família rica també es va posar molt trista.

Un dia, l´ajuntament del poble va organitzar un concurs on, qui guanyés, tindria un premi de 400.000 euros. Aleshores, com que la família pobra necessitava els diners perquè no havien aprofitat el menjar, s’hi van apuntar.

Va arribar el dia del concurs: la cursa de pastissos. La cursa estava a punt de començar però encara no havia arribat la família pobra. Faltava nomes 1 minut per a què comencés... Quan estaven al costat l'ajuntament, en Pau va dir:- Pare, mare, pel concurs només falten deu segons ...El pare i la mare van començar a córrer... Van arribar just a temps i van dir:- Uf! Quina sort!! Perquè necessitem els diners per a menjar...El pare i la mare van dir:- Aneu a seure al banc marró que hi ha allà.

En Pau i Oriol van respondre: - D’acord papes!I en Pau va dir a l’Oriol:- Ja han començat el concurs!!! Espero que ho facin

bé... - Sssssh... S’han de concentrar: necessitem el menjar!Però la família pobra va acabar el concurs sense haver

guanyat.Més tard, van veure un home que estava llençant el

menjar i van dir a la vegada:-Uffff! Quina sort que tenen: tenen menjar i, a més a més, els en sobra i poden llençar-lo. Això és desaprofitar el menjar!

El senyor va escoltar això, els va mirar, va agafar el menjar i els hi va donar. Ells van dir:- Moltes gràcies senyor. I ell va respondre:- De res. Us agradaria venir a casa nostra tot l´any per

a cuidar- la? La família pobra va plorar d’alegria i va dir:- Gràcies, moltes gràcies!!!

Quan la família pobra va entrar a casa, es va quedar amb la boca oberta i va dir:

- Uau... Quina casa més bonica! I quina habitació més gran que tenen el germans

I, al final, van viure junts i feliços.