programació didàctica biologia i geologia curs 15 16
Post on 23-Jan-2018
2.348 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT
DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES XARC
CURS 2015-2016
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
2
ÍNDEX
1.-Introducció Pàgina 3
2.-Organització del departament Pàgina 5
2.1.-Components del departament.
2.2.-Distribució dels grups.
2.3.-Reunions del departament.
2.4.-Ocupació del laboratori.
3.-Programació Biologia i Geologia de primer i tercer d’ESO. Pàgina 7
3.1.-Finalitat de l’assignatura.
3.2.-Objectius específics.
3.3.-Estructura del currículum.
3.4.-Blocs de continguts.
3.5.-Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències clau.
3.6.-Unitats didàctiques a primer d’ESO.
3.6.1.-Seqüenciació i desdoblaments.
3.6.2.-Activitats complementàries.
3.6.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.
3.7.-Unitats didàctiques a tercer d’ESO.
3.7.1.-Seqüenciació i desdoblaments.
3.7.2.-Activitats complementàries.
3.7.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge.
3.8.-Orientacions metodològiques. Mètodes i propostes didàctiques.
3.9.-Recursos didàctics.
3.10.-Distribució de l’espai i del temps.
3.11.-Elements transversals.
3.12.-Criteris de qualificació i procediments de recuperació.
4.-Programació Biologia i Geologia quart d’ESO. Pàgina 26
4.1.-Objectius.
4.2.-Continguts.
4.3.-Seqüenciació d’unitats didàctics i temporalització.
4.4.-Relació de les unitats del llibre amb els objectius i continguts del currículum.
4.5.-Pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
4.6.-Criteris d’avaluació.
4.7.-Criteris de qualificació.
5.-Programació Biologia i Geologia primer de Batxillerat. Pàgina 36
5.1.-Finalitat de l’assignatura.
5.2.-Objectius específics.
5.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
5.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
5.5.-Criteris de qualificació.
5.6.-Orientacions metodològiques.
5.7.-Recursos didàctics.
6.-Programació Cultura Científica primer de Batxillerat. Pàgina 52
6.1.-Finalitat de l’assignatura.
6.2.-Objectius específics.
6.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
3
6.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
6.5.-Criteris de qualificació.
6.6.-Orientacions metodològiques.
6.7.-Recursos didàctics.
7.-Programació Biologia segon de Batxillerat. Pàgina 60
7.1.-Introducció.
7.2.-Objectius.
7.3.-Continguts.
7.4.-Seqüenciació d’unitats didàctiques.
7.5.-Criteris d’avaluació.
7.6.-Criteris de qualificació.
8.-Procediments de suport i adaptacions per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Pàgina 70
9.-Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.
Pàgina 71
9.1.-Característiques de l’avaluació.
9.2.-Procediments, mètodes i instruments d’avaluació.
9.3.-Criteris de qualificació de l’aprenentatge.
9.3.1.-Primer i tercer d’ESO.
9.3.2.-Quart d’ESO.
9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat.
9.3.4.-Cultura Científica primer de batxillerat.
9.3.5.-Biologia segon de batxillerat.
9.4.-Criteris per a elaborar els plans personalitzats de recuperació de l’aprenentatge.
10.-Mètodes pedagògics. Enfocaments metodològics. Pàgina 78
10.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències clau i als diferents ritmes d’aprenentatge.
10.2.-Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula.
10.3.-Assignatures vinculades.
10.4.-Recursos didàctics.
11.-Tractament de llengües. Pàgina 81
12.-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors.
Pàgina 81
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
4
1.-INTRODUCCIÓ.
Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha
encarregat de les matèries i nivells que imparteix.
Enguany davant l’aplicació dels següents decrets a primer i tercer d’ESO i primer de Batxillerat, s’han
produït diversos canvis en la programació del departament de Biologia i Geologia
- Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària
obligatòria a les Illes Balears.
- Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes
Balears.
Aquests canvis han afectat a la distribució dels continguts en tots els nivells, la substitució de la
matèria de Ciències per al món contemporani per Cultura Científica a primer de batxillerat,
l’eliminació de les optatives de Taller de Ciències Experimentals a tercer d’ESO i Tècniques
experimentals a primer de Batxillerat.
Les programacions de quart d’ESO i segon de Batxillerat a causa de l’aplicació del calendari d’aquests
decrets no han sofert força canvis.
La coordinació estreta amb el departament de Física i Química enguany no es durà a terme ja que els
desdoblaments de primer d’ESO no els realitzarà aquest departament sinó que els desenvoluparà el
professorat del departament de Biologia i Geologia. Alhora els desdoblaments de segon d’ESO seran
realitzats pel professorat de Física i Química que és l’encarregat d’impartir la matèria. També la
matèria de tercer d’ESO, Ciències Naturals es desdobla en dues, Física i Química i Biologia i Geologia.
Malgrat aquesta pèrdua de coordinació es promouran projectes transversals entre tots dos
departaments.
Els llibres de text s’han mantingut a quart d’ESO i segon de batxillerat.
-Biologia i Geologia 4t d’ESO, Editorial Santillana. Els camins del Saber.
-Biologia 2n de Batxillerat, Editorial Santillana.
I s’han canviat el llibres a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat.
-Biologia i Geologia 1r d’ESO. Editorial Edebe.
-Biologia i Geologia 3r d’ESO. Editorial Edebe.
-Biologia i Geologia 1r de Batxillerat. Editorial Santillana.
-Cultura Científica 1r de batxillerat. Editorial Santillana.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
5
2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT
2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT
El departament de Ciències Naturals està integrat per:
Salvador Llopis Moreno: (Cap de departament) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: definitiu - Antiguitat al centre: quinze anys - Experiència docent: devuit anys
Andrea Daura Tur : (Coordinadora biblioteca) - Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques. - Situació administrativa: definitiva. - Antiguitat al centre: dotze anys - Experiència docent: quinze anys
Lorena Maneiro Calarde. (Tutora 1r ESO D) (Irene Prats) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: interí - Antiguitat al centre: Segon any - Experiència docent: Cinc anys
2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS
Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així:
E.S.O.
- Primer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)
- Tercer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments)
- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. (1 desdoblament)
BATXILLERAT
-Primer: 1 grup Biologia i Geologia (1 desdoblament) i 1 grup de Cultura Científica.
-Segon: 1 grup Biologia.
ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO
Coordinadora de biblioteca 2h Cap de departament 3h
Biologia i Geologia de 1r batxillerat A 4h 4 x Biologia i Geologia 3r ESO A, B, C, D 8h
1 x Biologia i geologia 4t d’ESO A 3h 2 x desdoblament 1r ESO B i C 2h
2 x Biologia i geologia 1r d’ESO B i C 6h 1 x Biologia i Geologia 1r d’ESO A 3h
1 x Cultura científica 1r Batxillerat A 3h 1 x Biologia 2n Batxillerat A 4h
2 x Desdoblaments 1r d’ESO A i D 2h
TOTAL 20h TOTAL 20h
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
6
Lorena Maneiro Calarde (Irene Prats)
1 x Tutoria 1r d’ESO D 2 h
4 x Desdoblaments 3r d’ESO A, B, C i D 4h
1 x Desdoblament 4t d’ESO A 1h
1 x Desdoblament 1r Batxillerat A 1h
1 x 1r d’ESO D 3h
Organització i gestió d’una petita
empresa.
5h
Ús públic en espais naturals 4h
TOTAL 20h
2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimarts de 11,05h a
12,00 h. En elles es tractaran almenys els següents punts:
•Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica.
•Possibles despeses del departament.
•Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc.
•Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi
de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la
programació)
•Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a
cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).
•Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars
programades.
•Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que
cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a
poder recuperar l’àrea.
•Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en
aspectes relacionats amb els recursos materials.
La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc,
sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzés, l’aprofitament dels mateixos
per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat
seriosament.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
7
2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI.
Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes
de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO. A més
a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups,
ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes.
L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:
OCUPACIÓ LABORATORI
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
08:00 a 08:55 BIOLOGIA 2n BATX
Salva
BIOLOGIA 2n BATX
Salva
C.CIENTÍFICA 1r BATX A
Andrea
08:55 a 09:50 DD BiG 3r ESO A
Salva/Lorena
BiG 4t ESO A Andrea
DD BiG 3r ESO D
Salva/Lorena
09:50 a 10:45 DD BiG 1r BATX A
Andrea/Lorena
BiG 1r BATX Andrea
DD BiG 3r ESO B
Salva/Lorena
11:05 a 12:00 BiG 1r BATX Andrea
REUNIÓ DEPARTAMENT
DD BiG 1r ESO A
Salva/Andrea
BIOLOGIA 2n BATX
Salva
BiG 1r BATX Andrea
12:00 a 12:55 DD BiG 1r ESO B
Andrea/Salva
DD BiG 3r ESO C
Salva/Lorena
DD BiG 1r ESO D
Lorena/Andrea
13:10 a 14:05 DD BiG 1r ESO C
Andrea/Salva
C.CIENTÍFICA 1r BATX A
Andrea
BIOLOGIA 2n BATX
Salva
14:05 a 15:00 BiG 4t ESO A Andrea
DD BiG 4t ESO A
Andrea/Lorena
3.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER I TERCER D’ESO.
3.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant l’educació secundària obligatòria, a fer
que els alumnes assimilin uns coneixements i unes destreses bàsics que els permetin adquirir una
cultura científica. Així mateix, ha de proporcionar els elements necessaris per garantir que els
alumnes desenvolupin les diferents competències clau. Els alumnes s’han d’identificar com a agents
actius i han de reconèixer que de les seves actuacions i coneixements en dependrà el
desenvolupament del seu entorn.
En finalitzar l’etapa, els alumnes han d’haver adquirit els coneixements essencials que s’inclouen en
el currículum bàsic i les estratègies del mètode científic. La comprensió lectora, l’expressió oral i
l’escrita, l’argumentació en públic i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació
s’han de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de desenvolupar actituds
conduents a analitzar els grans avenços científics de l’actualitat, els avantatges que suposen i les
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
8
implicacions ètiques que de vegades es plantegen i a reflexionar sobre aquestes qüestions, i han de
conèixer i posar en pràctica les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.
Durant aquesta etapa es pretén que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi d’anar
construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permetin ser ciutadans respectuosos amb
ells mateixos, amb els altres i amb el medi, així com amb el material que utilitzen o que tenen a la
seva disposició. Així mateix, en aquesta etapa es pretén aconseguir que els alumnes siguin
responsables i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre.
La formació científica adquirida al llarg d’aquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la cultura
bàsica que han de tenir els alumnes en acabar l’educació secundària obligatòria a fi de poder-se
inserir adequadament en la societat.
Al llarg d’aquesta etapa, és convenient seleccionar i tractar els continguts que facin referència
especialment als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més acostat als alumnes.
Per contextualitzar aquesta matèria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en compte
els aspectes següents:
— Les característiques pròpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les
característiques geològiques, la climatologia, etc.
— La importància d’implantar models de desenvolupament sostenibles.
— La problemàtica ambiental pròpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la fragilitat,
agreujada per la intensa pressió humana a què estan sotmesos.
3.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per
interpretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament
científic i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament.
2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la discussió de
l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i
de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i repercussions de
l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.
3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i l’escrit;
elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i utilitzar
expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i valorar-ne el
contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes.
5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia per
analitzar qüestions científiques individualment o en grup.
6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facilitar
estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats amb
l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
9
7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per satisfer les
necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i globals.
8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient,
així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent
atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més
directament les Illes Balears.
9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les aportacions que
han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats per superar els
dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural.
10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de
conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure’l i, si escau,
participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.
11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes Balears i
d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i
comportaments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.
3.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM
Durant el primer cicle de l’educació secundària obligatòria (cursos primer i tercer), l’eix vertebrador
de la matèria gira al voltant dels éssers vius i la interacció d’aquests amb la Terra i s’incideix
especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els éssers vius.
Així mateix, durant aquest cicle la matèria té com a nucli central la salut i la promoció d’aquesta. El
principal objectiu és que els alumnes adquireixin les capacitats i les competències que els permetin
cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com en el mental, així com ser crítics amb la informació i les
actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i
psicològic i valorar-les.
Es pretén també que entenguin i valorin la importància de preservar el medi ambient per les
repercussions que té sobre la seva salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les seves
decisions diàries i les conseqüències que tenen en la seva salut i en l’entorn que els envolta, i a
comprendre el valor de la recerca en els avenços mèdics i en la qualitat de vida de les persones.
3.4.-BLOCS DE CONTINGUTS A DESENVOLUPAR EN PRIMER I TERCER D’ESO.
Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica
Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tècniques pròpies del
treball científic (recerca, selecció i interpretació de la informació científica i realització de treballs
experimentals senzills).
Bloc 2. La Terra a l’Univers
L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt de l’Univers
en general i del sistema solar en particular, l’estructura interna d’aquest planeta i les capes fluides
que l’envolten, així com els principals tipus de minerals i roques que el componen.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
10
Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra
Es dedica aquest bloc a l’estudi de les funcions i característiques generals dels éssers vius i de la
cèl·lula com a element bàsic en la constitució d’aquests, així com al coneixement dels cinc grans
regnes de la natura.
Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut
En aquest bloc s’estudien l’anatomia i la fisiologia del cos humà, les principals malalties que l’afecten
i els hàbits saludables que contribueixen a prevenir-les.
Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evolució
En aquest bloc s’aborda l’estudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a
conseqüència de l’actuació conjunta de les energies externes i de les internes que afecten el nostre
planeta.
Bloc 6. Els ecosistemes
S’inclou en aquest bloc l’estudi dels components d’un ecosistema i els principals tipus d’ecosistemes,
així com els factors més comuns que els desestabilitzen i la manera d’evitar-los.
Bloc 7. Projecte de recerca
Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip relacionat
amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment. Aquest bloc es pot tractar de forma
transversal al llarg de tot el curs.
3.5.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU.
a) Comunicació lingüística. CL
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i
fenòmens del món natural.
— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees
essencials de les secundàries.
— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora
de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.
— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos
relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.
b)Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CMCT
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats
amb la biologia i la geologia.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
11
— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.
— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el
reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.
— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.
— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast
hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.
— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.
— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi
ambient.
— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de
precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.
— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.
c) Competència digital. CD
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.
— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació
relacionada amb la biologia i la geologia.
— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula
virtual, Moodle, blogs, etc.).
— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la
fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
d) Aprendre a aprendre. AA
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per
gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.
— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.
— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats
disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.
— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.
— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
12
— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
e) Competències socials i cíviques. CSC
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que
han sorgit sobre alguns d’aquests
avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb
opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.
— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes
terrestres i l’Univers.
— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que
comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament
sostenible i el manteniment de la salut.
— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder
participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. SIE
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,
planificant-los adequadament i aprenent dels errors.
— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar
projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
g) Consciència i expressions culturals. CEC
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les
diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.
— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.
— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.
— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament
científic com a part de la cultura.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
13
3.6.-UNITATS DIDÀCTIQUES PRIMER D’ESO.
3.6.1.-Seqüenciació de les unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.
DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI
1r TRIMESTRE
1 . Prova inicial Taula periòdica
2 UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA
NATURA
Mesura de materials comuns. Pàg 18 Normes i material. Pag 15, 16 i 17
3 UNITAT 2: LA TERRA A
LÚNIVERS
L’orientació diurna. Pàg 42 Model Sol, Terra i Lluna.
4 UNITAT 3: LA GEOSFERA Roques de ca nostra. Pag 65 Solidificació de roques. Pàg 64
5 UNITAT 4: LA HIDROSFERA Depuració d’aigües. Pàg 82 i 83. La sal d’aigua. Pàg 84
6 UNITAT 5: L’ATMOSFERA Humitat de l’aire. Pàg 107 La meteorologia. Pàg 106.
2n TRIMESTRE
1 UNITAT 6: LA DINÀMICA
INTERNA I EXTERNA.
Mapes topogràfics. Pàg 129 Volcans. Pàg 130.
2 Prova final de bloc Prova final de bloc
3 UNITAT 7: ELS
ECOSISTEMES.
Hort. DVD. Estudi del Sòl. Pàg 156
4 UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS Hort. Muntatge. Ús del microscopi. Pàg 171
5 Hort. Sembra. Observació cèl·lules vegetals.
3r TRIMESTRE
1 UNITAT 9: LES FUNCIONS
VITALS.
Hort. Manteniment. Fototropisme. Pàg 198
2 UNITAT 10: MONERES
PROTOCTISTS I FONGS
Hort. Manteniment. Observació de bacteris del iogurt i
llevat. Algues i protozous. Pag 218
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
14
3 UNITAT 11 i 12: LES
PLANTES
Hort. Identificació d’arbres per clau
dicotòmica i de fruits. Pàg 251, 252 i
256.
L’estructura floral. Pàg 258
4 UNITAT 13: ELS ANIMALS
INVERTEBRATS.
Hort. Recerca i classificacio
d’nvertebrats i les seves funcions
ecològiques.
Disseccio d’un bivalve. Pàg 256.
5 UNITAT 14: ELS ANIMALS
VERTEBRATS
Hort. Recol·leccio. Catàleg d’espècies amenaçades. Pag
296.
6 Prova final bloc Prova final bloc
3.6.2.-Activitats complementàries.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Xerrades del CREM “La posidònia” Març
Visita als Amunts. Flora mediterrània Eivissenca. Abril
3.6.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
BLOC UNITAT I CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE.
BLOC 1. HABILITATS, DESTRESES I ESTRATÈGIES. METODOLOGIA CIENTÍFICA
UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA NATURALESA. -La metodologia científica. Característiques bàsiques. -L’experimentació en biologia i geologia: obtenció i selecció d’informació a partir de la selecció i la recollida de mostres del medi natural.
1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell. 1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s’expressa de forma correcta tant oralment com per escrit. 2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut. 2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts. 2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports. 2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats. 3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques de laboratori o de camp, descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats. 3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té cura dels instruments i del material emprat. 3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball experimental, utilitza tant instruments òptics de reconeixement com material bàsic de laboratori, argumenta el procés experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els resultats del treball.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
15
BLOC 2. LA TERRA A L’UNIVERS
UNITAT 2: LA TERRA A L’UNIVERS. -Els principals models sobre l’origen de l’Univers. -Característiques del sistema solar i dels seus components. -El planeta Terra. Característiques. Moviments: conseqüències i moviments. -La biosfera. Característiques que varen fer de la Terra un planeta habitable.
1. Reconèixer les idees principals sobre l’origen de l’Univers i la formació i l’evolució de les galàxies. 1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’Univers. 2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions sobre aquest sistema planetari que hi ha hagut al llarg de la història. 2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals. 3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta al sistema solar amb les seves característiques. 3.1. Indica quines característiques té el planeta Terra que no tenen altres planetes, les quals permeten que s’hi desenvolupi la vida. 4. Localitzar la posició de la Terra dins el sistema solar. 4.1. Identifica la posició de la Terra dins el sistema solar. 5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis. 5.1. Categoritza els principals fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels astres i en dedueix la importància per a la vida. 5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els eclipsis i estableix la relació que tenen amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol. 15. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al desenvolupament de la vida. 15.1. Descriu les característiques que varen fer possible el desenvolupament de la vida a la Terra.
UNITAT 3: LA GEOSFERA. -La geosfera. Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli. -Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats. -Roques i minerals més representatius de les Illes Balears.
6. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la distribució a les grans capes de la Terra. 6.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents a les zones externes del planeta i justifica com es distribueixen en capes segons la seva densitat. 6.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestres i dels materials que els componen i relaciona aquestes característiques amb la seva ubicació. 7. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, indicar els que són presents a les Illes Balears i destacar-ne les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la gestió sostenible. 7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los. 7.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i les roques en l’àmbit de la vida quotidiana. 7.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.
UNITAT 4: LA HIDROSFERA. -La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada. -Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears.
11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a l’existència de la vida. 11.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra. 12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà. 12.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat d’agregació d’aquesta. 13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives per potenciar que se’n redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica específica de la gestió de l’aigua dolça a les Illes Balears. 13.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures concretes per aconseguir aquesta gestió sostenible. 14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i les salades. 14.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
16
UNITAT 5: L’ATMOSFERA. -L’atmosfera. Composició i estructura. Contaminació atmosfèrica. Efecte hivernacle. Importància de l’atmosfera per als éssers vius.
8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire. 8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera. 8.2. Reconeix la composició de l’aire, n’identifica els contaminants principals i els relaciona amb l’origen que tenen. 8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes per les quals l’atmosfera desenvolupa un paper protector per als éssers vius. 9. Investigar els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que poden tenir i desenvolupar actituds que contribueixin a solucionar-los. 9.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribueixen a trobar-hi una solució. 10. Reconèixer la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar com hi repercuteix l’activitat humana. 10.1. Indica situacions en les quals l’activitat humana interfereix en l’acció protectora de l’atmosfera.
BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ
UNITAT 6: LA DINÀMICA INTERNA I EXTERNA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los.
1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària. 12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.
BLOC 6. ELS ECOSISTEMES
UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -El sòl com a ecosistema. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.
1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient. 4. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre aquests. 4.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els components biòtics i els abiòtics i indica alguna interacció. 5. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo o perdre’l.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
17
5.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.
BLOC 3. LA BIODIVERSITAT AL PLANETA TERRA
UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS. -La cèl·lula. Característiques bàsiques de les cèl·lules procariota i eucariota, animal i vegetal. -Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial. -Regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals.
1. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta. 1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars d’ambdues. 1.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la vegetal. 3. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics. 3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic. 4. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics als quals pertanyen els animals i les plantes més comuns. 4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i en destaca la importància biològica. 5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius. 5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic.
UNITAT 9: LES FUNCIONS VITALS. -Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. -Característiques principals, nutrició, relació i reproducció.
2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 2.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida. 2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició heteròtrofa i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.
UNITAT 10: MONERES, PROTOCTISTS I FONGS. -Moneres, protoctists i fongs.
5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic.
UNITAT 11: LES PLANTES SENSE FLOR. -Vegetals: molses i falgueres.
9. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la importància que tenen per a la vida. 9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té per al conjunt de tots els éssers vius.
UNITAT 12: LES PLANTES AMB FLORS. -Vegetals: gimnospermes i angiospermes.
8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.
UNITAT 13: ELS ANIMALS INVERTEBRATS. -Invertebrats: porífers, celenterats, anèl·lids, mol·luscs, equinoderms i artròpodes. Característiques anatòmiques i fisiològiques.
6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats. 6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic al qual pertanyen.
UNITAT 14: ELS ANIMALS VERTEBRATS. -Vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. Característiques anatòmiques i fisiològiques. -Fauna i flora característica de les Illes Balears. Endemismes més destacables.
6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a la qual pertanyen. 7. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes. 7.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d’alguns ecosistemes o d’interès especial pel fet de ser espècies en perill d’extinció o endèmiques. 7.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i les plantes més comuns amb la seva adaptació al medi. 8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar animals i plantes. Reconèixer les espècies més característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears. 8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
18
3.7.-UNITATS DIDÀCTIQUES TERCER D’ESO.
3.7.1.-Seqüenciació d’unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries.
DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI
1r TRIMESTRE
1 Prova inicial Prova inicial
2 UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ i LA
SALUT
Els hàbits de salut pàg 26 Ús del microscopi.
3 Drogues i drogodependència, pàg 22 i
23
Observació de teixits animal.
4 UNITAT 2: LA NUTRICIÓ Mesura i valoració de la pressió
arterial. Pàg 48.
Dissecció de pulmó
5 Anàlisi de sang. Pàg 54 i 55 Dissecció de cor
6 UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ La dieta pàg 64 i 65 Conservants, pàg 68
7 Experiment amb l’alimentació de
ratolins. Pàg 74
Quantes calories té un cacahuet?
2n TRIMESTRE
1 UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ
i ANÀLISI.
Anatomia dels sentits. Activitats
interactives.
La percepció d’estímuls. Pàg 90
2 Consum d’alcohol i maduració del
cervell. Pàg 96.
DVD cervell.
3 UNITAT 5: LA RELACIÓ: EMISSIÓ
DE RESPOSTES.
Hipoglucèmia i hiperglucèmia. Pàg
118-119.
Dissecció cuixa de pollastre. Pàg 112
4 UNITAT 6: REPRODUCCIÓ I
SEXUALITAT.
Estudi del cicle endometrial pàg 134 DVD la gestació.
5 La síndrome premenstrual. Pàg 140. Els mètodes anticonceptius i les MTS.
Pàg 132 i 133.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
19
6 Prova final bloc 1 Prova final bloc 1
3r TRIMESTRE
1 UNITAT 7: DINÀMICA INTERNA Distribució de volcans i terratrèmols.
Pàg 160 i 161.
Elaboració pangea.
2 Les plaques tectòniques. Pàg 170 i
171.
Identificació dels principals minerals i
roques.
3 UNITAT 8: DINÀMICA EXTERNA Els biomes pàg 202 i 203 Mapa topogràfic. Pàg 184.
4 Estudi d’un ecosistema pàg 208. Mapa topogràfic.
5 UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. Estudi d’un ecosistema pàg 214. Mapa topogràfic.
6 Prova final bloc 2 Prova final bloc 2
3.7.2.-Activitats complementàries.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE
Tallers Fundació Banc de sang i Teixits.
Sortides a ses estaques. “Estudi d’ecosistemes”
3.7.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
BLOC CONTINGUTS i UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE.
BLOC 4. LES PERSONES I LA SALUT. PROMOCIÓ DE LA SALUT
UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT. -Nivells d’organització de la matèria viva. -Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes -La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció. -Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats.
1. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva —cèl·lules, teixits, i aparells o sistemes— les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen. 1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i cerca la relació que hi ha entre aquests. 1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels orgànuls més importants. 2. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen. 2.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi associa la funció que tenen. 3. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i malaltia, els factors que els determinen. 3.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut i justifica amb exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la individualment i col·lectivament. 4. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de vida per prevenir-les. 4.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les provoquen. 5. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
20
comunes que afecten la població, les causes que les provoquen i com es poden prevenir i tractar. 5.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses. 6. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties. 6.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com a mitjà per promoure la seva salut i la dels altres. 6.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes. 8. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i integrada a les seves vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 8.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 9. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i elaborar propostes de prevenció i control. 9.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen, i proposa mesures de prevenció i control. 10. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l’individu i en la societat. 10.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a l’individu i la societat.
UNITAT 2: LA NUTRICIÓ -Nutrició, alimentació i salut. -Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.
14. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen. 14.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diferents òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la seva contribució al procés. 15. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cada un dels aparells que hi estan implicats. 15.1. Reconeix la funció de cada un dels aparells i sistemes en la funció de nutrició. 16. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells relacionats amb la nutrició i quines són les causes i la manera de prevenir-les. 16.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les provoquen. 17. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i conèixer-ne el funcionament. 17.1. Coneix i explica els components i el funcionament dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor.
UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ. -La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor. -Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d’aquestes i hàbits de vida saludables.
11. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques d’aquests. 11.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació. 11.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l’organisme i reconeix hàbits nutricionals saludables. 12. Relacionar les dietes amb la salut a través d’exemples pràctics. 12.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant l’elaboració de dietes equilibrades, utilitzant taules amb diferents grups d’aliments amb els nutrients principals i el valor calòric que tenen. 13. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic per a la salut. 13.1. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable.
UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ I ANÀLISI. -La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí. La coordinació. -Organització i funció del sistema nerviós. Principals
18. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de l’oïda i la vista. 18.1. Especifica la funció de cada un dels aparells i sistemes implicats en la funció de relació. 18.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i identifica l’òrgan o l’estructura responsable de cada procés. 18.3. Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
21
alteracions i prevenció d’aquestes. -Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene.
relaciona amb els òrgans dels sentits en els quals es troben. 19. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure’n el funcionament. 19.1. Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les relaciona amb les causes que les provoquen, els factors de risc i la forma de prevenir-les.
UNITAT 5: LA RELACIÓ: RESPOSTA. -El sistema endocrí: glàndules endocrines i funcionament d’aquestes. Les principals alteracions. -L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs. Prevenció de lesions. -Sistema immunitari. Vaccins. Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
7. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. 7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el paper dels vaccins com a mètode de prevenció de les malalties. 20. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció que exerceixen. 20.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que segreguen i la funció que exerceixen. 21. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí. 21.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el qual s’evidencia clarament la integració neuroendocrina. 22. Identificar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor. 22.1. Localitza els principals ossos i músculs del cos humà en esquemes de l’aparell locomotor. 23. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs. 23.1. Distingeix els diferents tipus de músculs segons el tipus de contracció i els relaciona amb el sistema nerviós que els controla. 24. Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents a l’aparell locomotor. 24.1. Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar l’aparell locomotor i els relaciona amb les lesions que produeixen.
UNITAT 6: LA REPRODUCCIÓ. -La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. -El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de prevenir-les. -La resposta sexual humana. -Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals.
25. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor. 25.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení i n’especifica la funció. 26. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. 26.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines hormones el regulen. 27. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual. 27.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana. 27.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com prevenir-les. 28. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro per argumentar el benefici que va suposar aquest avenç científic per a la societat. 28.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents. 29. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les persones que l’envolten i transmetre la necessitat de reflexionar, debatre, respectar i compartir. 29.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva sexualitat i la de les persones que l’envolten.
BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ
UNITAT 7: LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Origen i tipus de magmes. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los.
10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
22
12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.
UNITAT 8: LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Les aigües superficials i el modelatge del relleu. Formes característiques. Les aigües subterrànies, la circulació i l’explotació d’aquestes. -Acció geològica de la mar, del vent i de les glaceres. Formes d’erosió i dipòsits que originen. -Acció geològica dels éssers vius. L’espècie humana com a agent geològic. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies.
1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i dipòsit més característiques. 3.1. Analitza les activitats d’erosió, transport i sedimentació produïdes per les aigües superficials i reconeix algun dels efectes que tenen en el relleu. 4. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne la dinàmica i la relació amb les aigües superficials. 4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de sobreexplotar-les. 5. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el modelatge litoral. 5.1. Relaciona els moviments de l’aigua de la mar amb l’erosió, el transport i la sedimentació al litoral i identifica algunes formes resultants característiques. 6. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes formes que en resulten. 6.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en els quals aquesta activitat geològica pot ser rellevant. 7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d’erosió i dipòsit resultants. 7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu. 8. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge a les Illes Balears. 8.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica alguns dels factors que n’han condicionat el modelat. 9. Reconèixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie humana com a agent geològic extern. 9.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de meteorització, erosió i sedimentació. 9.2. Valora la importància d’activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre.
BLOC 6: ELS ECOSISTEMES
UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears.
1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.
BLOC 7. PROJECTE DE RECERCA
PROJECTE DE RECERCA EN EQUIP.
1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del treball científic.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
23
1.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic. 2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació. 2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa. 3. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i prendre decisions sobre aquesta i els mètodes emprats per obtenir-la. 3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar la seva recerca. 4. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi. 4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa. 5. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca. 5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per presentar-los i defensar-los a l’aula. 5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oralment com per escrit.
3.8.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES. MÈTODES I PROPOSTES DIDÀCTIQUES
La metodologia que s’ha d’emprar ha de ser l’adequada perquè els alumnes assoleixin les
competències clau en aquesta etapa educativa.
Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a l’educació secundària obligatòria, s’han d’utilitzar en
cada cas les estratègies metodològiques més adequades a fi de tenir en compte les diferències
individuals dins el grup classe i el context sociocultural en què es duu a terme la pràctica educativa.
La metodologia didàctica triada ha d’assegurar en qualsevol cas que els alumnes adquireixin les
competències clau, que es facin responsables del seu propi aprenentatge, que es plantegin
problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen o
reben.
Sempre hem de tenir en consideració tant les idees com els coneixements previs dels alumnes, així
com els seus interessos i motivacions en relació amb els diferents temes. S’han d’abordar els temes,
sempre que sigui possible, a partir de les situacions pròpies de la vida quotidiana dels alumnes o
relacionant-los amb qüestions d’actualitat. Així ens assegurarem que l’aprenentatge dels
coneixements científics és significatiu, és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens
envolta.
Les diferents estratègies metodològiques que s’empraran són:
-El mètode d’aprenentatge basat en problemes.
-Les explicacions col·lectives.
-Les activitats en grup petit.
-La feina individualitzada.
-La feina al laboratori.
-Les activitats al medi natural.
-L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la interacció alumne/professor.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
24
Els treballs pràctics i els treballs al laboratori adquiriran una gran rellevància en l’ensenyament-
aprenentatge de les ciències : experiments il·lustratius, exercicis pràctics, experiments per contrastar
hipòtesis, petites recerques, etc. I faciliten que els alumnes s’aproximin a la realitat del treball
científic.
En alguns casos, s’aplicarà una metodologia didàctica per descobriment guiat, que consisteix en un
aprenentatge basat en problemes mitjançant el qual els alumnes construeixen el seu coneixement
sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa que els alumnes facin feina en grups
petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el procés. Durant el desenvolupament
d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen comprendre la importància de fer feina
cooperativament, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació i assoleixen, en
definitiva, les competències clau necessàries.
3.9.-RECURSOS DIDÀCTICS
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada
professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser
diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es
converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors
els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la
imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb
situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.
Es disposa dels recursos següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.
— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de
text digitals, recursos en xarxa, etc.
— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i
roques, material fungible, reactius químics, etc.
— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.
— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.
3.10.-DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS.
El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització: aula normal,
laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat.
En cada cas, l’alumnat pot fer feina de forma individualitzada o en petits grups.
Al laboratori s’ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la
disponibilitat de material. I es realitzarà el desdoblament o la presència d’un altre professor al
laboratori en cas d’anar-hi tot el grup classe.
En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre a les circumstàncies, les
característiques i les necessitats dels alumnes.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
25
3.11.-ELEMENTS TRANSVERSALS.
Alguns temes que formen part del currículum de biologia i geologia es tractaran de forma
transversal des de la perspectiva de diverses matèries. Per exemple:
Alguns temes del bloc de la Terra a l’Univers o del bloc d’estudi del relleu s’abordaran conjuntament
amb l’assignatura de geografia.
L’estudi de la promoció de la salut, que afecta tant la matèria de biologia com la d’educació física. I
amb l’assignatura de física i química en relació amb els blocs de metodologia científica i projecte de
recerca.
3.12.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ.
Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents:
-Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
-Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i
l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
-Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)
-Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la
nota global de la matèria fins un 20%.
-Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un
10%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
-El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a
recuperar els trimestres suspesos.
-Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.
-A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb
una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder
així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
-Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
-Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i
fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de
la nota final de setembre.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
26
4-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO.
4.1.-OBJECTIUS.
1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en
l’expressió escrita com en l’oral.
2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per
explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com un procés de construcció
del saber científic.
3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals cicles
biològics dels éssers vius.
4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.
5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i d’altres de
relacionades amb la transmissió dels gens.
6. Identificar les malalties genètiques principals.
7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva relació amb la síntesi
de proteïnes a través del codi genètic.
8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i
científiques en la medicina i la biologia.
9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.
10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els representants principals
de l’arbre genealògic de l’espècie humana.
11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de la història amb
la insularitat.
12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen entre ells.
13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la temperatura, la
llum, l’oxigen, etc.
14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i particularment a les
Illes Balears.
15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre millor els
problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma activa en la seva defensa,
especialment dels corresponents a les Balears.
16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir mecanismes per
preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.
17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de l’intercanvi de
matèria i energies.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
27
18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles del fòsfor, del
carboni, del nitrogen i de l’aigua.
19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la salut i reforçar
l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.
20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint en compte els
problemes ecològics que ens són més propers.
21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.
22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb l’agent geològic
extern que hi predomina.
23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques sobre mapes físics
que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.
24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.
25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans,
serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.
26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història geològica del
nostre arxipèlag.
27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva formació fins a
l’aparició de l’espècie humana.
28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva
d’activitats com experiències o treballs monogràfics.
29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat
de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.
4.2.-CONTINGUTS
Bloc 0.-Continguts comuns
B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de
problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenys
experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.
B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les tècniques bàsiques de
l ’àmbit científic.
B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i
la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes científiques, etc.
B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació per formar-se
una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb la
física i la química.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
28
B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per comprendre diferents
processos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics per a l ’obtenció i tractament de
dades.
B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el
medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest.
B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de biologia i la
geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura de les substàncies i el material
així com un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de
residus.
B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el
plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant correctament la
notació científica.
B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la conservació i protecció
d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra
comunitat.
B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres
en la labor científica i tècnica.
B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,
rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Continguts específics de l’àrea
Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu
B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees
històriques sobre l ’edat de la Terra.
B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.
B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.
B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i la seva
influència en el planeta.
B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants.
B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.
B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna estratigràfica
senzilla.
B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i terratrèmols.
B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del fons oceànic.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
29
B1.10-Formació de les serralades.
B1.11-Proves del desplaçament dels continents.
B1.12- El cicle de les roques.
B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.
B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels
esdeveniments geològics.
B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície del planeta.
Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular
B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.
B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.
B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.
B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.
B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.
B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.
B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les ciències
biològiques.
Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters
B3.1- El mendelisme.
B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.
B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi
d ’algunes malalties hereditàries.
B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els aliments
transgènics. La clonació. El genoma humà.
B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia genètica i
reproductiva.
Bloc 4. L ’evolució de la vida
B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.
B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets
que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
30
B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius. Aparició i extinció d
’espècies.
B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.
B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.
B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies.
B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.
Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes
B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.
B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.
B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes
terrestres i aquàtics.
B5.4-Cicles biogeoquímics.
B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.
B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.
B5.7-La formació i la destrucció de sòls.
B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.
B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als canvis
mediambientals de la història de la Terra.
B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana: extincions i
introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals.
B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial de la protecció
del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.
4.3.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informació genètica
Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters
Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
31
2n TRIMESTRE: gener- març
Unitat 10: La història del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes
4.4.-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO :
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
PRIMER
1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF
2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD
3.-Herència i transmissió de caràcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28,
29
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6,
B3.7 CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6,
B4.7 CIMF, CM
SEGON
10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28,
29
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC,
CM, CAA
7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF
8.-Estructura i dinàmica de la Terra.
1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF
9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF
TERCER
5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28,
29
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,
CIMF, CM
6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18,
20, 28, 29
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF,
CSC, CM
4.5.-PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 15-16
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR
-Professora de desdoblament: LORENA MANEIRO/IRENE PRATS
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
32
-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: Dimarts a 7a hora (14:05-15:00)
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITATS
(Llibre volum 4)
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1-Ús del microscopi.
2-Observació de mostres histològiques.
3- DVD: La cèl·lula
4-Elaboració de cariotips.
-Primer assaig mundial amb
cèl·lules embrionàries en
humans. Pàg. 244-245
2.-La informació
genètica.
1-Extracció del teu ADN.
Pàg.43
-Aliments transgènics.
Pàg. 246-247
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Problemes de genètica I II.
2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.
3-Identificació de grups sanguinis.
( Web: nobelprize)
-Toxicitat del bisfenol A.
Pàg. 248-249
4.-Origen i evolució
dels éssers vius.
1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evolució
2-DVD: Fòssils a través del temps.
3-Identificació de fòssils
-Canvi evolutiu en una
població. Pàg. 250-251
SEGON
10.-La història del
nostre planeta.
1-Tira cronològica
2-PWP de la història de la Terra amb els
esdeveniments biològics i geològics de cadascun.
Exposició oral
-L’impacte del límit
cretàcic-terciari.
Pàg.264-265
7.-El modelatge del
relleu
1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida. Pàg.258-259
8.-Estructura i
dinàmica de la Terra.
1-Visum tres tipus de roques. Observació i
identificació.
-L’astenosfera Pàg.260-21
9.-Manifestacions de
la dinàmica terrestre.
1-DVD: Volcans
2-DVD:Terratrèmols
-Riscos geològics.
Pàg.262-263
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
-DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat.
-DVD: Sis espècies, sis joies.
-PWP: Figures de protecció dels espais naturals
-Quan l’oxigen és un verí
mortal. Pàg.252-253
-Correcció d’impactes
ambientals. Pàg. 254-255
6.-Canvis dels
ecosistemes
-Encalentiment global
Pàg. 256-257
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
33
4.6.-SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2015-16
SORTIDA ACTIVITAT
PRIMER TRIMESTRE
SEGON TRIMESTRE -Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de l’aigua.
TERCER TRIMESTRE - Sortida a Sant Llorenç al centre d‘interpretació des Amunts: geologia (12 Abril 2016). -Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària, per a realitzar l’activitat
- Xerrada IBANAT sobre la prevenció d‘incendis.(3 ó 10 maig 2016) - Muntatge de l‘aquari. - Xerrada del CREM sobre les espècies
4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ:
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1. Aplicar els postulats de la teoria
cel·lular a l’estudi de diferents tipus
d’éssers vius.
2. Identificar les estructures
característiques de la cèl·lula
procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica
vegetal i animal.
3.Relacionar cadascun dels elements
cel·lulars amb la seva funció
biològica.
4.Reconèixer les característiques del
cicle cel·lular i descriure la
reproducció cel·lular, assenyalant les
diferències principals entre meiosi i
mitosi, així com el significat biològic
de cadascuna.
L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,
utilitzant les tècniques adequades,
l’existència de cèl·lules en diferents
organismes.
Es tracta d’avaluar també si és capaç
d’identificar les estructures cel·lulars en
dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la
funció de cadascuna d’aquestes.
Així mateix, ha d’entendre la necessitat de
coordinació de les cèl·lules que componen els
organismes pluricel·lulars. Comprovar que
l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus
de divisió cel·lular asexual, necessària en la
reproducció dels organismes unicel·lulars i
que assegura el creixement i la reparació del
cos en els organismes pluricel·lulars. També
ha d’explicar el paper de la meiosi i dels
gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de
comparar els dos tipus de divisió cel·lular en
aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la
fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats
obtinguts i la importància biològica dels dos
processos, mitjançant la utilització i
interpretació de dibuixos esquemàtics,
models de cicles cel·lulars, fotografies de
cariotips, o altres recursos.
2.-La informació
genètica.
1-Reconèixer que els gens estan
constituïts per ADN i ubicats en els
cromosomes.
2-Interpretar el paper de la diversitat
genètica (intraespecífica i
Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que
l’emmagatzematge de la informació genètica
resideix en els cromosomes ,interpretar
mitjançant la teoria cromosòmica de l
’herència les excepcions a les lleis de Mendel i
explicar el concepte molecular de gen, així
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
34
interespecífica) i les mutacions a
partir del concepte de gen.
3-Valorar críticament les
conseqüències dels avenços actuals
de l’enginyeria genètica.
com l ’existència de mutacions i les seves
implicacions en l ’evolució i la diversitat dels
éssers vius.
També s’ha de valorar si utilitza els seus
coneixements per valorar les repercussions
sanitàries i socials dels avenços en el
coneixement del genoma i analitzar, des
d’una perspectiva social, científica i ètica, els
avantatges i els inconvenients de la
biotecnologia moderna (teràpia gènica,
aliments transgènics, etc.).
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Resoldre problemes pràctics de
genètica en diversos tipus
d’encreuaments utilitzant les lleis de
Mendel i aplicar els coneixements
adquirits per investigar la transmissió
de determinats caràcters en la nostra
espècie.
Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar
els conceptes bàsics de genètica i resoldre
problemes senzills sobre la transmissió de
caràcters hereditaris calculant percentatges
genotípics i fenotípics dels descendents i
reconeixent en aquests resultats el seu
caràcter aleatori.
També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar
aquests coneixements a problemes concrets
de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els
cabells, etc.
4.-Origen i
evolució dels
éssers vius.
1- Exposar raonadament els
problemes que van conduir a
enunciar la teoria de l’evolució, els
principis bàsics d’aquesta teoria i les
controvèrsies científiques, socials i
religioses que va suscitar.
2- Relacionar l ’evolució i la
distribució dels éssers vius, i destacar
les adaptacions més importants, amb
els mecanismes de selecció natural
que actuen sobre la variabilitat
genètica de cada espècie.
-Avaluar si l ’alumnat coneix les
controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i
entre diferents teories evolucionistes, com les
de Lamarck i Darwin, així com les teories
evolucionistes actuals.
-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -
se en la teoria de l’evolució, les dades més
rellevants del registre paleontològic
l’anatomia comparada; les semblances i
diferències genètiques, embriològiques i
bioquímiques; la distribució biogeogràfica i
altres aspectes relacionats amb l ’evolució
dels éssers vius.
SEGON
10.-La història
del nostre
planeta.
1-Identificar i descriure fets que
mostrin la Terra com a un planeta
canviant i registrar alguns dels canvis
més notables de la seva llarga història
utilitzant models temporals a escala.
-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del
temps geològic mitjançant la identificació
dels esdeveniments fonamentals de la
història de la Terra en una taula cronològica i
, especialment, a través de la identificació i
ubicació dels fòssils més representatius de les
principals eres geològiques i altres registres
geològics com ara l’ adaptació estratigràfica,
els tipus de roques, les serralades i els
processos orogènics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El modelatge
del relleu
1-Identificar els diversos relleus
depenent de l‘agent geològic que l‘ha
format.
-L‘alumnat ha de reconèixer els diversos
relleus i les seves formes geològiques
identificatives.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
35
8.-Estructura i
dinàmica de la
Terra.
1-Utilitzar el model dinàmic de
l’estructura interna de la Terra i la
teoria de la tectònica de plaques per
estudiar els fenòmens geològics
associats al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva ubicació en
mapes terrestres.
-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar
el model dinàmic de l ’estructura interna de
la Terra i la teoria de la tectònica de plaques
en l’explicació de fenòmens aparentment no
relacionats entre si, com ara la formació de
serralades, l’expansió del fons oceànic, la
coincidència geogràfica de terratrèmols i
volcans en molts llocs de la Terra, les
coincidències geològiques i paleontològiques
en territoris actualment separats per grans
oceans, etc.
-També s’ha de comprovar si és capaç d
’associar la distribució de sismes i volcans als
límits de les plaques litosfèriques en mapes
d’escala adequada, i de relacionar tots
aquests processos.
9.Manifestacions
de la dinàmica
terrestre.
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
1-Explicar com es produeix la
transferència de matèria i energia al
llarg d’una cadena o xarxa tròfica
concreta i deduir-ne les
conseqüències pràctiques per a la
gestió sostenible d ’alguns recursos
per part de l ’ésser humà.
-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de
relacionar les pèrdues energètiques
produïdes a cada nivell amb l’aprofitament
sostenible dels recursos alimentaris del
planeta (consum d’aliments que pertanyen
als últims nivells tròfics)i les repercussions de
les activitats humanes en el manteniment de
la biodiversitat en els ecosistemes
(desaparició de depredadors, sobreexplotació
pesquera, introducció d’espècies exòtiques,
etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes
4.7..-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.
- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa
automàticament.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota
fins a un 10%.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
- Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i
negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per
a recuperar els trimestres suspesos.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
36
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en
una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així
avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a
treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de
tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i
lliurarà el mateix dia del la prova escrita.
5.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT
5.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA
Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a l’educació
secundaria obligatòria, analitzant amb més detall l’organització, la biodiversitat i la distribució dels
éssers vius i els factors que hi influeixen, així com el comportament de la Terra com un planeta amb
continua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan sols descriu fenòmens de
l’entorn natural, sinó que els explica a partir de les dues grans teories que varen revolucionar
aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la tectònica de plaques a
geologia i la teoria de l’evolució a biologia. L’estudi d’aquestes teories permet evidenciar l’avenç
continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la història.
La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació
secundària obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius: composició
química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també es
desenvolupa i completa l’estudi de la classificació i l’organització dels éssers vius, especialment des
del punt de vista del funcionament i l’adaptació al medi en què habiten. La geologia aprofundeix en
continguts ja tractats a quart de l’educació secundària obligatòria i pren com a fil conductor la teoria
de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la composició, l’estructura i la
dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les
conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la geodinàmica externa.
Els continguts d’aquesta assignatura són la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de
batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient.
Atès que la biologia i la geologia són ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar els
continguts amb l’entorn més acostat als alumnes, és a dir, l’entorn natural de les Illes Balears. Aquest
tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l respecti i
valori més i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el nostre cas,
hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat de les nostres
illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres ecosistemes a causa de
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
37
la gran pressió humana que suporten i posar l’accent en la necessitat de conservar el nostre entorn i
gestionar-lo de forma sostenible.
La matèria de biologia i geologia al batxillerat no tan sols permet que els alumnes consolidin els
coneixements i les destreses en ciències, sinó que també completa la seva formació perquè siguin
ciutadans responsables, respectuosos amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, i capaços de
tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre i descobrir.
5.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia
habilitats i procediments científics.
2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el
pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i
reconèixer la ciència com un procés canviant i dinàmic.
3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per
interpretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes.
4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la
biologia i geologia.
5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les
funcions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis.
6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i
comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat.
7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n
l’estructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un
entorn determinat.
8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi
que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps
geològic.
9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per
explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de
dinàmica terrestre.
10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de
conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives
encaminades conservar-lo.
5.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE AVALUABLES
BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació
Bloc 1. Els éssers
vius: composició
Característiques dels
éssers vius i nivells
d’organització.
1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius.
1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
38
i funció
Es dedica
aquest bloc a
estudiar les
funcions i la
composició
química dels
éssers vius.
Bioelements i
biomolècules.
Relació entre
estructura i funcions
biològiques de les
biomolècules.
nutrició, relació i reproducció.
2. Distingir bioelement, oligoelement i biomolècula.
2.1. Identifica i classifica els diferents bioelements i biomolècules presents als
éssers vius.
3. Diferenciar i classificar els diversos tipus de biomolècules que constitueixen
la matèria viva i relacionar-los amb les funcions biològiques que exerceixen a
la cèl·lula.
3.1. Distingeix les característiques fisicoquímiques i les propietats de les
molècules bàsiques que configuren l’estructura cel·lular i destaca la
uniformitat molecular dels éssers vius.
4. Diferenciar cada un dels monòmers constituents de les macromolècules
orgàniques.
4.1. Identifica cada un dels monòmers constituents de les macromolècules
orgàniques.
5. Reconèixer algunes macromolècules i relacionar-les amb la funció que
exerceixen.
5.1. Associa biomolècules amb la funció biològica que exerceixen d’acord amb
la seva estructura tridimensional.
Bloc 2.
L’organització
cel·lular
L’objecte
d’aquest bloc és
desenvolupar el
coneixement de
la cèl·lula: tipus,
estructura i
funcions, cicle
cel·lular i
processos de
divisió cel·lular.
Models d’organització
cel·lular: cèl·lules
procariotes i
eucariotes. Cèl·lula
animal i cèl·lula
vegetal. Estructura i
funció dels orgànuls
cel·lulars.
El cicle cel·lular.
La divisió cel·lular: la
mitosi i la meiosi.
Importància de la
meiosi en l’evolució
dels éssers vius.
Planificació i realització
de pràctiques de
laboratori.
1. Distingir una cèl·lula procariota d’una d’eucariota, i una cèl·lula animal
d’una de vegetal. Analitzar-ne les semblances i les diferències.
1.1. Interpreta la cèl·lula com una unitat estructural, funcional i genètica dels
éssers vius.
1.2. Perfila cèl·lules procariotes i eucariotes i n’anomena les estructures.
2. Identificar els orgànuls cel·lulars i descriure’n l’estructura i la funció.
2.1. Representa esquemàticament els orgànuls cel·lulars i els associa amb la
funció o funcions que exerceixen.
2.2. Reconeix cèl·lules animals i vegetals mitjancant microfotografies o
preparacions microscòpiques i les anomena. 3. Reconèixer les fases de la
mitosi i la meiosi i argumentar-ne la importància biològica.
3.1. Descriu els esdeveniments fonamentals en cada una de les fases de la
mitosi i la meiosi.
4. Establir les principals analogies i diferències entre la divisió cel·lular
mitòtica i la meiòtica.
4.1. Selecciona les principals analogies i diferències entre la mitosi i la meiosi.
Bloc 3.
Histologia
Es dedica
aquest bloc a
estudiar les
funcions i les
característiques
generals dels
diferents tipus
de teixits
animals i
Concepte de teixit,
òrgan, aparell i
sistema.
Principals teixits
animals: estructura i
funció.
Principals teixits
vegetals: estructura i
funció. Observacions
microscòpiques de
teixits animals i
1. Diferenciar els nivells d’organització cel·lular i interpretar com s’arriba al
nivell tissular.
1.1. Identifica els diferents nivells d’organització cel·lular i determina quins
avantatges tenen per als éssers pluricel·lulars.
2. Reconèixer l’estructura i la composició dels teixits animals i dels vegetals i
relacionar-los amb les funcions que duen a terme.
2.1. Relaciona teixits animals i/o vegetals amb les cèl·lules que els són
característiques i associa cada cèl·lula amb la funció que fa.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
39
vegetals.
vegetals.
3. Associar imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.
3.1. Relaciona imatges microscòpiques amb el teixit al qual pertanyen.
Bloc 4. La
biodiversitat
En aquest bloc
s’estudia
l’origen de la
biodiversitat, els
criteris de
classificació dels
organismes, els
factors que
condicionen la
distribució dels
éssers vius i la
problemàtica
relacionada
amb la pèrdua
de biodiversitat
als ecosistemes.
La classificació i la
nomenclatura dels
principals grups
d’éssers vius.
Les grans zones
biogeogràfiques.
Patrons de distribució.
Els principals biomes.
Factors que influeixen
en la distribució dels
éssers vius: geològics i
biològics. La
conservació de la
biodiversitat.
El factor antròpic en la
conservació de la
biodiversitat.
Biodiversitat de les Illes
Balears. Espècies en
perill d’extinció i
endemismes de les Illes
Balears
1. Conèixer els grans grups taxonòmics d’éssers vius.
1.1. Identifica els grans grups taxonòmics dels éssers vius.
1.2. Aprecia el regne vegetal com a desencadenant de la biodiversitat.
2. Interpretar els sistemes de classificació i nomenclatura dels éssers vius.
2.1. Coneix i utilitza claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i
classificar diferents espècies d’animals i plantes.
3. Definir el concepte de biodiversitat i conèixer els principals índexs de càlcul
de diversitat biològica.
3.1. Coneix el concepte de biodiversitat i el relaciona amb la varietat i
abundància d’espècies.
3.2. Resol problemes de càlcul d’índexs de diversitat.
4. Conèixer les característiques dels tres dominis i els cinc regnes en els quals
es classifiquen els éssers vius.
4.1. Reconeix els tres dominis i els cinc regnes en els quals s’agrupen els éssers
vius.
4.2. Enumera les característiques de cada un dels dominis i dels regnes en els
quals es classifiquen els éssers vius.
5. Situar les grans zones biogeogràfiques i els principals biomes.
5.1. Identifica els grans biomes i situa sobre el mapa les principals zones
biogeogràfiques.
5.2. Diferencia els principals biomes i ecosistemes terrestres i marins.
6. Relacionar les zones biogeogràfiques amb les principals variables
climàtiques.
6.1. Reconeix i explica la influència del clima en la distribució de biomes,
ecosistemes i espècies.
6.2. Identifica les principals variables climàtiques que influeixen en la
distribució dels grans biomes.
7. Interpretar mapes biogeogràfics i determinar les formacions vegetals
corresponents.
7.1. Interpreta mapes biogeogràfics i de vegetació.
7.2. Relaciona les principals formacions vegetals amb els biomes
corresponents.
8. Valorar la importància de la latitud, l’altitud i altres factors geogràfics en la
distribució de les espècies.
8.1. Relaciona la latitud, l’altitud, la continentalitat, la insularitat i les barreres
orogèniques i marines amb la distribució de les espècies. 9. Relacionar la
biodiversitat amb el procés evolutiu.
9.1. Relaciona la biodiversitat amb el procés de formació d’espècies
mitjancant canvis evolutius.
9.2. Identifica el procés de selecció natural i la variabilitat individual com a
factors clau en l’augment de biodiversitat.
10. Descriure el procés d’especiació i enumerar els factors que el
condicionen.
10.1. Enumera les fases de l’especiació.
10.2. Identifica els factors que afavoreixen l’especiació.
11. Reconèixer la importància biogeogràfica de la península Ibèrica en el
manteniment de la biodiversitat.
11.1. Situa la península Ibèrica i reconeix la seva ubicació entre dues àrees
biogeogràfiques diferents.
11.2. Reconeix la importància de la península Ibèrica com a mosaic
d’ecosistemes.
11.3. Enumera els principals ecosistemes de la península Ibèrica i les espècies
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
40
més representatives.
12. Conèixer la importància de les illes com a llocs que contribueixen a la
biodiversitat i a l’evolució de les espècies.
12.1. Enumera els factors que afavoreixen l’especiació a les illes.
12.2. Reconeix la importància de les illes en el manteniment de la
biodiversitat.
13. Definir el concepte d’endemisme i conèixer els principals endemismes de
la flora i la fauna espanyoles en general i de les Illes Balears en particular.
13.1. Defineix el concepte d’endemisme o espècie endèmica.
13.2. Identifica els principals endemismes de plantes i animals a Espanya.
14. Conèixer les aplicacions de la biodiversitat en camps com la salut, la
medicina, l’alimentació i la indústria.
14.1. Enumera els avantatges per a l’ésser humà que es deriven del
manteniment de la biodiversitat.
15. Conèixer les principals causes de pèrdua de biodiversitat, així com les
amenaces més importants que poden provocar l’extinció d’espècies.
15.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat.
15.2. Coneix i explica les principals amenaces que afecten les espècies i que en
provoquen l’extinció.
16. Enumerar les principals causes d’origen antròpic que alteren la
biodiversitat.
16.1. Enumera les principals causes de pèrdua de biodiversitat derivades de
les activitats humanes.
16.2. Indica les principals mesures que redueixen la pèrdua de biodiversitat.
17. Comprendre els inconvenients produïts pel tràfic d’espècies exòtiques i
per l’alliberament al medi d’espècies al·lòctones o invasores. 17.1. Coneix i
explica els principals efectes derivats de la introducció d’espècies al·lòctones
als ecosistemes.
18. Descriure les principals espècies i valorar la biodiversitat d’un ecosistema
de l’entorn proper als alumnes. Conèixer els ecosistemes més característics
de les Illes Balears i les espècies més representatives.
18.1. Dissenya experiències per estudiar ecosistemes i valorar-ne la
biodiversitat.
Bloc 5. Les
plantes:
funcions i
adaptacions al
medi
Aquest bloc
comprèn
l’estudi de les
funcions de
nutrició, relació
i reproducció
dels vegetals,
així com les
característiques,
condicionades
pels factors
ambientals, que
presenten.
Funcions de nutrició a
les plantes. Procés
d’obtenció i transport
dels nutrients.
Transport de la saba
elaborada.
La fotosíntesi.
Funcions de relació a
les plantes. Els
tropismes i les nàsties.
Les hormones vegetals.
Funcions de
reproducció als
vegetals. Tipus de
reproducció. Els cicles
biològics més
característics de les
plantes. La llavor i el
fruit. Les adaptacions
dels vegetals al medi.
Aplicacions i
1. Descriure com es duu a terme l’absorció d’aigua i sals minerals.
1.1. Descriu l’absorció de l’aigua i les sals minerals.
2. Conèixer la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de
transport.
2.1. Coneix i explica la composició de la saba bruta i els seus mecanismes de
transport.
3. Explicar els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.
3.1. Descriu els processos de transpiració, intercanvi de gasos i gutació.
4. Conèixer la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de
transport.
4.1. Explicita la composició de la saba elaborada i els seus mecanismes de
transport.
5. Comprendre les fases de la fotosíntesi, els factors que l’afecten i la
importància biològica que té.
5.1. Detalla els principals fets que ocorren durant cada una de les fases de la
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
41
experiències
pràctiques.
fotosíntesi i els associa, a nivell d’orgànul, al punt on es produeixen.
5.2. Argumenta i precisa la importància de la fotosíntesi com a procés de
biosíntesi, imprescindible per al manteniment de la vida a la Terra.
6. Explicar la funció d’excreció dels vegetals i les substàncies produïdes pels
teixits secretors.
6.1. Reconeix algun exemple d’excreció als vegetals.
6.2. Relaciona els teixits secretors amb les substàncies que produeixen.
7. Descriure els tropismes i les nàsties i il·lustrar-los amb exemples.
7.1. Coneix i descriu exemples de tropismes i nàsties.
8. Definir el procés de regulació a les plantes mitjançant hormones vegetals.
8.1. Valora el procés de regulació de les hormones vegetals.
9. Conèixer els diferents tipus de fitohormones i les funcions que exerceixen.
9.1. Relaciona les fitohormones amb les funcions que exerceixen.
10. Comprendre els efectes de la temperatura i de la llum en el
desenvolupament de les plantes.
10.1. Argumenta els efectes de la temperatura i la llum en el
desenvolupament de les plantes.
11. Entendre els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció sexual
a les plantes.
11.1. Distingeix els mecanismes de reproducció asexual i de reproducció
sexual a les plantes.
12. Diferenciar els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les
fases i estructures característiques.
12.1. Diferencia els cicles biològics de briòfits, pteridòfits i espermatòfits, i les
fases i estructures característiques.
12.2. Interpreta esquemes, dibuixos, gràfics i cicles biològics dels diferents
grups de plantes.
13. Entendre els processos de pol·linització i de doble fecundació als
espermatòfits, així com la formació de la llavor i el fruit.
13.1. Explica els processos de pol·linització i de fecundació als espermatòfits i
diferencia l’origen i les parts de la llavor i del fruit.
14. Conèixer els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de
germinació.
14.1. Distingeix els mecanismes de disseminació de les llavors i els tipus de
germinació.
15. Conèixer les formes de propagació dels fruits.
15.1. Identifica els mecanismes de propagació dels fruits.
16. Reconèixer les adaptacions més característiques dels vegetals als
diferents medis en els quals habiten.
16.1. Relaciona les adaptacions dels vegetals amb el medi en el qual es
desenvolupen.
17. Dissenyar i dur a terme experiències que demostrin la influència de
determinats factors en el funcionament dels vegetals.
17.1. Duu a terme experiències que demostren la intervenció de determinats
factors en el funcionament de les plantes.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
42
Bloc 6. Els
animals:
funcions i
adaptacions al
medi
En aquest bloc,
s’inclou l’estudi
de les funcions
vitals dels
animals i les
principals
adaptacions
d’aquests als
diferents
ambients.
Funcions de nutrició als
animals. Anatomia i
fisiologia dels
principals tipus
d’aparells digestius,
respiratoris,
circulatoris i excretors.
Funcions de relació als
animals. Els receptors i
els efectors.
El sistema nerviós i
l’endocrí.
L’homeòstasi.
La reproducció als
animals. Tipus de
reproducció.
Avantatges i
inconvenients. Els
cicles biològics més
característics dels
animals. La fecundació
i el desenvolupament
embrionari.
Les adaptacions dels
animals al medi.
Aplicacions i
experiències
pràctiques.
1. Comprendre els conceptes de nutrició heteròtrofa i d’alimentació.
1.1. Argumenta les diferències més significatives entre els conceptes de
nutrició i d’alimentació.
1.2. Coneix les característiques de la nutrició heteròtrofa i en distingeix els
tipus principals.
2. Distingir els models d’aparells digestius dels invertebrats.
2.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels invertebrats.
3. Distingir els models d’aparells digestius dels vertebrats.
3.1. Reconeix i diferencia els aparells digestius dels vertebrats.
4. Diferenciar l’estructura i la funció dels òrgans de l’aparell digestiu i les
glàndules que presenten.
4.1. Relaciona cada òrgan de l’aparell digestiu amb la funció o funcions que
duu a terme.
4.2. Descriu l’absorció a l’intestí.
5. Conèixer la importància de pigments respiratoris en el transport d’oxigen.
5.1. Reconeix i explica l’existència de pigments respiratoris als animals.
6. Comprendre els conceptes de circulació oberta i circulació tancada,
circulació simple i circulació doble incompleta o completa.
6.1. Relaciona circulació oberta i tancada amb els animals que en presenten i
n’exposa els avantatges i els inconvenients.
6.2. Associa representacions senzilles de l’aparell circulatori amb el tipus de
circulació (simple, doble, incompleta o completa).
7. Conèixer la composició i la funció de la limfa.
7.1. Indica la composició de la limfa i n’identifica les principals funcions.
8. Distingir respiració cel·lular de respiració (ventilació, intercanvi gasós).
8.1. Diferencia respiració cel·lular i respiració i explica el significat biològic de
la respiració cel·lular.
9. Conèixer els diferents tipus d’aparells respiratoris dels invertebrats i dels
vertebrats
9.1. Associa els diferents aparells respiratoris amb els grups als quals
pertanyen i els reconeix en representacions esquemàtiques.
10. Definir el concepte d’excreció i relacionar-lo amb els objectius que
persegueix.
10.1. Defineix i explica el procés d’excreció.
11. Enumerar els principals productes d’excreció i assenyalar les diferències
apreciables en els diferents grups d’animals en relació amb aquests
productes.
11.1. Enumera els principals productes d’excreció i classifica els grups
d’animals segons aquests productes.
12. Descriure els principals tipus d’òrgans i aparells excretors als diferents
grups d’animals.
12.1. Descriu els principals aparells excretors dels animals i en reconeix les
principals estructures a partir de representacions esquemàtiques.
13. Estudiar l’estructura dels nefrons i el procés de formació de l’orina.
13.1. Localitza i identifica les diferents regions d’un nefró.
13.2. Explica el procés de formació de l’orina.
14. Conèixer mecanismes específics o singulars d’excreció dels vertebrats.
14.1. Identifica els mecanismes específics o singulars d’excreció dels
vertebrats.
15. Comprendre el funcionament integrat dels sistemes nerviós i hormonal
als animals.
15.1. Integra la coordinació nerviosa i l’hormonal i relaciona ambdues
funcions.
16. Conèixer els principals components del sistema nerviós i com funcionen.
16.1. Defineix estímul, receptor, transmissor i efector.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
43
16.2. Identifica diferents tipus de nervis i receptors sensorials.
17. Explicar el mecanisme de transmissió de l’impuls nerviós.
17.1. Explica la transmissió de l’impuls nerviós a la neurona i entre neurones.
18. Identificar els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.
18.1. Distingeix els principals tipus de sistemes nerviosos dels invertebrats.
19. Diferenciar el desenvolupament del sistema nerviós dels vertebrats.
19.1. Identifica els principals sistemes nerviosos de vertebrats.
20. Descriure els components i les funcions del sistema nerviós tant des del
punt de vista anatòmic (SNC i SNP) com des del punt de vista funcional
(somàtic i autònom).
20.1. Descriu el sistema nerviós central i el perifèric dels vertebrats i diferencia
les funcions del sistema nerviós somàtic i de l’autònom.
21. Descriure els components del sistema endocrí i com es relacionen amb el
sistema nerviós.
21.1. Estableix la relació entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.
22. Enumerar les glàndules endocrines dels vertebrats, les hormones que
produeixen i les funcions que exerceixen aquestes.
22.1. Descriu les diferències entre glàndules endocrines i exocrines.
22.2. Discrimina quina funció reguladora exerceixen algunes de les hormones
que actuen al cos humà i a quin lloc s’evidencia l’actuació. 22.3. Relaciona
cada glàndula endocrina amb l’hormona o les hormones més importants que
segrega i explica la funció de control que exerceix.
23. Conèixer les hormones i les estructures que les produeixen als principals
grups d’invertebrats.
23.1. Relaciona les principals hormones dels invertebrats amb la funció de
control que exerceixen.
24. Definir el concepte de reproducció i diferenciar entre reproducció sexual i
reproducció asexual. Tipus. Avantatges i inconvenients.
24.1. Descriu les diferències entre reproducció asexual i reproducció sexual i
argumenta els avantatges i els inconvenients de cada una. 24.2. Identifica
tipus de reproducció asexual a organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
24.3. Distingeix els tipus de reproducció sexual.
25. Descriure els processos de la gametogènesi.
25.1. Distingeix i compara els processos d’espermatogènesi i d’oogènesi.
26. Conèixer els tipus de fecundació dels animals i quines etapes tenen.
26.1. Diferencia els tipus de fecundació dels animals i les etapes que
presenten.
27. Descriure les diferents fases del desenvolupament embrionari.
27.1. Identifica les fases del desenvolupament embrionari i els esdeveniments
característics de cada una.
27.2. Relaciona els tipus d’ou amb els processos de segmentació i gastrulació
durant el desenvolupament embrionari.
28. Analitzar els cicles biològics dels animals.
28.1. Identifica les fases dels cicles biològics dels animals.
29. Reconèixer les adaptacions més característiques dels animals als diferents
medis en els quals habiten.
29.1. Identifica les adaptacions animals als medis aeris.
29.2. Identifica les adaptacions animals als medis aquàtics.
29.3. Identifica les adaptacions animals als medis terrestres.
30. Dur a terme experiències de fisiologia animal.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
44
30.1. Descriu i duu a terme experiències de fisiologia animal.
Bloc 7.
Estructura i
composició de la
Terra
Aquest bloc
inclou l’estudi
de l’estructura
de la Terra i de
la dinàmica
litosfèrica, així
com dels seus
components: els
minerals i les
roques.
Anàlisi i interpretació
dels mètodes d’estudi
de la Terra.
Estructura de l’interior
terrestre: capes que
s’hi diferencien segons
la composició i la
mecànica. Dinàmica
litosfèrica. Evolució de
les teories des de la
deriva continental fins
a la tectònica de
plaques. Aportacions
de les noves
tecnologies a la recerca
sobre el nostre
planeta.
Minerals i roques.
Classificació genètica
de les roques.
Minerals i roques més
característics de les
Illes Balears.
1. Interpretar els diferents mètodes d’estudi de la Terra i identificar-ne les
aportacions i limitacions.
1.1. Caracteritza els mètodes d’estudi de la Terra partint dels procediments
que utilitza i de les seves aportacions i limitacions.
2. Identificar les capes que conformen l’interior del planeta d’acord amb la
composició que tenen, diferenciar-les de les que s’estableixen segons la seva
mecànica i marcar les discontinuïtats i les zones de transició.
2.1. Resumeix l’estructura i la composició de l’interior terrestre i distingeix les
capes composicionals i les mecàniques, així com les discontinuitats i les zones
de transició entre aquestes.
2.2. Ubica en mapes i esquemes les diferents capes de la Terra i identifica les
discontinuitats que permeten diferenciar-les.
2.3. Analitza el model geoquímic i el geodinàmic de la Terra i contrasta el que
aporta cada un al coneixement de l’estructura de la Terra.
3. Precisar els diferents processos que condicionen la seva estructura actual.
3.1. Detalla i enumera processos que han donat lloc a l’estructura actual del
planeta.
4. Comprendre la teoria de la deriva continental de Wegener i la rellevància
que té per al desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.
4.1. Indica les aportacions més rellevants de la deriva continental per al
desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques.
5. Classificar les vores de plaques litosfèriques i assenyalar els processos que
tenen lloc entre aquestes.
5.1. Identifica els tipus de vores de plaques i explica els fenòmens que hi estan
associats.
6. Aplicar els avenços de les noves tecnologies a la recerca geològica.
6.1. Distingeix mètodes desenvolupats gràcies a les noves tecnologies i els
associa a la recerca d’un fenomen natural.
7. Seleccionar i identificar els minerals i els tipus de roques més freqüents,
especialment els utilitzats en edificis, monuments i altres aplicacions d’interès
social o industrial. Reconèixer els minerals i les roques més característics de
les Illes Balears.
7.1. Identifica les aplicacions d’interès social o industrial de determinats tipus
de minerals i roques.
Bloc 8. Els
processos
geològics i
petrogenètics
Aquest bloc es
dedica a
estudiar el
magmatisme, el
metamorfisme i
els processos de
l’ambient
Magmatisme.
Classificació de les
roques magmàtiques.
Roques magmàtiques
d’interès. El
magmatisme en la
tectònica de plaques.
Metamorfisme:
processos
metamòrfics.
Fisicoquímica del
metamorfisme, tipus
1. Relacionar el magmatisme i la tectònica de plaques.
1.1. Explica la relació entre el magmatisme i la tectònica de plaques i coneix
les estructures resultants de l’emplacament dels magmes en profunditat i en
superfície.
2. Categoritzar els diferents tipus de magmes segons la composició i distingir
els factors que influeixen en el magmatisme.
2.1. Discrimina els factors que determinen els diferents tipus de magmes i els
classifica tenint en compte la composició.
3. Reconèixer la utilitat de les roques magmàtiques i analitzar-ne les
característiques, els tipus i les utilitats.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
45
sedimentari i a
relacionar
aquests
processos amb
la gènesi de les
roques.
de metamorfisme.
Classificació de les
roques metamòrfiques.
El metamorfisme en la
tectònica de plaques.
Processos
sedimentaris. Les fàcies
sedimentàries:
identificació i
interpretació.
Classificació i gènesi de
les principals roques
sedimentàries. La
deformació
relacionada amb la
tectònica de plaques.
Comportament
mecànic de les roques.
Tipus de deformació:
plecs i falles.
3.1. Diferencia els tipus de roques magmàtiques, identifica les més frequents
amb l’ajuda de claus i relaciona la textura que presenten amb el procés de
formació.
4. Establir les diferències d’activitat volcànica i associar-les al tipus de magma.
4.1. Relaciona els tipus d’activitat volcànica amb les característiques del
magma i distingeix els diferents productes emesos en una erupció volcànica.
5. Diferenciar els riscs geològics derivats dels processos interns: vulcanisme i
sismicitat.
5.1. Analitza els riscs geològics derivats dels processos interns. Vulcanisme i
sismicitat.
6. Detallar el procés de metamorfisme i relacionar els factors que l’afecten i
els tipus de metamorfisme.
6.1. Classifica el metamorfisme segons els diferents factors que el
condicionen.
7. Identificar roques metamòrfiques a partir de les característiques i les
utilitats.
7.1. Ordena i classifica les roques metamòrfiques més frequents de l’escorca
terrestre i relaciona la textura que presenten amb el tipus de metamorfisme
experimentat.
8. Relacionar estructures sedimentàries i ambients sedimentaris.
8.1. Detalla i discrimina les diferents fases del procés de formació d’una roca
sedimentària.
9. Explicar la diagènesi i les fases que presenta.
9.1. Descriu les fases de la diagènesi.
10. Classificar les roques sedimentàries tenint en compte els diferents orígens
com a criteri.
10.1. Ordena i classifica les roques sedimentàries més frequents de l’escorca
terrestre segons l’origen.
11. Analitzar els tipus de deformació que experimenten les roques i
relacionar-los amb els esforços a què estan sotmeses.
11.1. Associa els tipus de deformació tectònica als esforcos a què se sotmeten
les roques i a les propietats d’aquestes. 11.2. Relaciona els tipus d’estructures
geològiques amb la tectònica de plaques.
12. Representar els elements d’un plec i d’una falla.
12.1. Distingeix els elements d’un plec i els classifica atenent diferents criteris.
12.2. Reconeix i classifica els diferents tipus de falles i identifica els elements
que les constitueixen.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
46
Bloc 9. La
història de la
Terra
En aquest tema
es tracten els
mètodes de
datació
geològica i els
principals
esdeveniments
biològics i
geològics que
han succeït a la
Terra des del
seu origen fins a
l’actualitat.
Estratigrafia: concepte
i objectius. Principis
fonamentals. Definició
d’estrat.
Datacions relatives i
absolutes: estudi de
talls geològics senzills.
Grans divisions
geològiques. La taula
del temps geològic.
Principals
esdeveniments en la
història geològica de la
Terra. Orogènies.
Extincions massives i
causes naturals que les
han provocades.
1. Deduir, a partir de mapes topogràfics i talls geològics d’una zona
determinada, l’existència d’estructures geològiques i la relació que mantenen
amb el relleu.
1.1. Interpreta i elabora mapes topogràfics i talls geològics senzills.
2. Aplicar criteris cronològics per a la datació relativa de formacions
geològiques i deformacions localitzades en un tall geològic.
2.1. Interpreta talls geològics i determina l’antiguitat dels estrats, les
discordances i la història geològica de la regió.
3. Interpretar el procés de fossilització i els canvis que s’hi produeixen.
3.1. Categoritza els principals fòssils guia i en valora la importància a l’hora
d’establir la història geològica de la Terra.
5.4.- SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:
Els blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes de la
següent manera i amb els desdoblaments corresponents:
BLOC UNITAT DESDOBLAMENTS
Bloc 1. Els éssers vius: composició i
funció: estudiar les funcions i la
composició química dels éssers vius.
Bloc 2. L’organització cel·lular:
desenvolupar el coneixement de la
cèl·lula: tipus, estructura i funcions,
cicle cel·lular i processos de divisió
cel·lular.
-Unitat 1:Els éssers vius.
LABORATORI AULA
-Observació i anàlisi
d‘un ou de gallina.
Identificació de
proteïnes
-Identificació del midó
de la patata
-Realització del test del
final del tema, pàg.25
Bloc 3. Histologia: estudiar les
funcions i les característiques
generals dels diferents tipus de teixits
animals i vegetals.
-Unitat 2: Els teixits
vegetals i animals
-Observació de teixits
animals i vegetals al
microscopi òptic
-Observació i identificació
de teixits animals i
vegetals en un pwp.
Bloc 4. La biodiversitat: estudiar
l’origen de la biodiversitat, els criteris
de classificació dels organismes, els
factors que condicionen la distribució
dels éssers vius i la problemàtica
relacionada amb la pèrdua de
biodiversitat als ecosistemes.
-Unitat 3: Classificació
dels éssers vius
-Unitat 4: La biogeografia
i la biodiversitat
Elaboració d‘un pwp sobre la distribució geogràfica
d‘una espècie animal/ vegetal i explicant les seves
adaptacions i evolució.
Bloc 5. Les plantes: funcions i
adaptacions al medi : comprendre
l’estudi de les funcions de nutrició,
relació i reproducció dels vegetals,
-Unitat 10: la nutrició en
les plantes
-Unitat 11: La relació i la
-Cromatografia de
pigments fotosintètics.
-Observació i estudi de
-Test pàg.221
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
47
5.5.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els
següents instruments d’avaluació:
- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la
mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a
un 10%.
- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la
nota.
així com les característiques,
condicionades pels factors
ambientals, que presenten.
reproducció en les
plantes
diversos tipus de flors i
fruits.
-Test pàg.247
Bloc 6. Els animals: funcions i
adaptacions al medi: conèixer les
funcions vitals dels animals i les
principals adaptacions d’aquests als
diferents ambients.
-Unitats 5 i 6: La nutrició
dels animals(digestió,
respiració, circulació i
excreció )
-Unitats 7 i 8: La relació
en els animals( receptors,
efectors, el sistema
nerviós i endocrí)
-Unitat 9: La reproducció
dels animals.
-Dissecció d‘un cor de
porc.
-Dissecció d‘un ronyó
de porc
-Dissecció d‘un cervell
d‘ovella
-Dissecció d‘ulls
-Test pàg.117
-Test pàg.141
-Test pàg 159
-Test pàg.203
Bloc 7. Estructura i composició de la
Terra: l’estudi de l’estructura de la
Terra i de la dinàmica litosfèrica, així
com dels seus components: els
minerals i les roques.
-Unitats 12 i 13: Origen i
estructura del nostre
planeta/ Dinàmica
litosfèrica.
Formació de cristalls Visum de minerals i estudi
de les seves propietats
Bloc 8. Els processos geològics i
petrogenètics : estudiar el
magmatisme, el metamorfisme i els
processos de l’ambient sedimentari i
a relacionar aquests processos amb la
gènesi de les roques.
-Unitats 14, 15, 16 i 17:
Magmatisme,
metamorfisme,
meteorització,
sedimentogènesi i
petrogènesi.
Visum dels 3 tipus de
roques: reconeixement
i identificació
-Tall geològic 1,pàg 24
-Tall geològic 2,pàg 26
Bloc 9. La història de la Terra :
estudiar els mètodes de datació
geològica i els principals
esdeveniments biològics i geològics
que han succeït a la Terra des del seu
origen fins a l’actualitat.
-Unitat 18: La història del
nostre planeta
-Talls geològics 3 i 4, pàg. 28 i 30.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
48
A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol
d’aquests apartats.
El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el
professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar
qualsevol avaluació anteriorment suspesa.
Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre.
5.6.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Mètodes i propostes didàctiques
Al batxillerat s’han d’afavorir les metodologies que permetin als alumnes aprendre de forma
autònoma, atès que són més madurs, tenen més capacitat de comprendre conceptes abstractes i ja
han adquirit estratègies i habilitats d’aprenentatge més desenvolupades. A més de promoure la
capacitat dels alumnes d’aprendre per si mateixos, s’han de promoure les habilitats per fer feina de
manera col·laborat iva en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats a cada tema.
A biologia i geologia de primer de batxillerat es repeteixen certs aspectes d’alguns temes ja tractats a
l’educació secundària obligatòria, però ara s’amplien i aprofundeixen a fi de donar a l’aprenentatge
un grau més elevat de complexitat i rigor científic. Els diferents continguts s’han de presentar partint
de la base que els alumnes posseeixen d’estudis anteriors, i a l’inici de cada tema s’han de detectar
les idees prèvies que en tenen per evitar que els errors conceptuals es consolidin. S’ha de plantejar
una metodologia activa, de tal manera que l’alumne vagi construint el seu aprenentatge,
redescobrint el tema i ampliant i desenvolupant els continguts de manera gradual i ordenada. Per
aconseguir més implicació i motivació dels alumnes, s’ha de relacionar el tema amb aspectes del seu
entorn i s’ha de posar èmfasi en les implicacions socials d’aquests nous coneixements. D’altra banda,
atesa la gran extensió dels continguts, la metodologia emprada ha d’assegurar que els alumnes
desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen i per organitzar els
nous coneixements. La utilització de les TIC facilita el procés de recopilació, organització i transmissió
dels nous coneixements. El professor ha d’actuar en tot moment com a impulsor i guia d’aquest
aprenentatge, encaminant el procés, proposant noves qüestions, resolent dubtes, aclarint conceptes,
etc.
És de gran importància el treball experimental al laboratori i al medi natural, on els alumnes fan feina
en petits grups per observar fenòmens, formular hipòtesis i confrontar-les i elaborar informes amb
les dades recopilades. Tot això ha de permetre que els alumnes consolidin les seves destreses en
relació amb la metodologia científica i amb la feina col·laboraria en equip.
La feina al medi natural permet que els alumnes es familiaritzin amb el seu entorn natural més
proper i que coneguin els aspectes geològics més rellevants, els ecosistemes més característics i la
fauna i la flora pròpies de les Illes Balears. Així mateix, els permet reconèixer els principals problemes
ambientals, la qual cosa fa que apreciïn el valor de l’entorn natural de les Illes Balears, que
assumeixin l’impacte de les activitats humanes i que fomentin actituds conduents a protegir el seu
entorn.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
49
5.7.-RECURSOS DIDÀCTICS
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada
professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser
diversos, senzills i fàcilment comprensibles per als alumnes i han de possibilitar que aquests es
converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors
els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la
imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb
situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.
En qualsevol cas, es disposarà dels recursos següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.
— Material digital: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals i llibres de
text digitals.
— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i
roques, material fungible, reactius químics, etc.
— Material bibliogràfic: llibres de consulta, llibres de text, guies de camp, etc.
— Fitxes de treball, guions de pràctiques i documentació per a sortides al medi natural. Distribució
espai-temps. Tipologia d’agrupaments
El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització (aula normal, aula
matèria, aula d’informàtica, laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat. En cada cas, els
alumnes poden fer feina de forma individualitzada o en petits grups. La disponibilitat de material al
laboratori condiciona el nombre d’alumnes per grup. Com que el grup classe és nombrós, és
imprescindible la presència d’un altre professor de suport al laboratori.
5.8.-TRACTAMENT DISCIPLINARI
Ateses les connexions que hi ha entre alguns temes del currículum de biologia i geologia i el d’altres
matèries, resulta interessant dissenyar projectes conjunts en els quals es ressaltin aquests vincles i el
que cadascuna d’aquestes matèries aporta a la comprensió global del tema. Són destacables les
connexions amb la física i la química (composició química dels éssers vius i estudi de minerals), amb
la filosofia (teories evolutives i hominització) i amb la nova assignatura de cultura científica (origen de
la biodiversitat i teories evolutives, i estructura bàsica dels éssers vius).
5.9.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES
Competència Contribució
1-Comunicació linguística
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i
fenòmens del món natural.
— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les
idees essencials de les secundàries.
— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament
correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
50
proves, definir conceptes, etc.
— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de
textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.
2-Competència matemàtica i
competències bàsiques en
ciència i tecnologia
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes
relacionats amb la biologia i la geologia.
— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.
— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el
reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la
història.
— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.
— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el
contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.
— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.
— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del
medi ambient.
— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars,
balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.
— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del
cos humà.
3-Competència digital
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.
— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar
informació relacionada amb la biologia i la geologia.
— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes
entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).
— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica
considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
4-Aprendre a aprendre
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i
per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.
— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha
d’aprendre.
— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
51
oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge
amb èxit.
— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i
avaluar-la. — L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i
capacitats.
— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
5-Competències socials i
cíviques
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels
debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin
l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per
participar en les decisions que afecten la societat.
— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els
sistemes terrestres i l’Univers.
— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que
comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del
desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.
— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per
poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
6-Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,
planificant-los adequadament i aprenent dels errors.
— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i
gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
7-Consciència i expressions
culturals
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme
fomentant:
— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de
les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.
— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.
— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.
— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del
pensament científic com a part de la cultura.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
52
6.-PROGRAMACIÓ DE CULTURA CIENTÍFICA DE PRIMER DE BATXILLERAT
6.1-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA
Tant la ciència com la tecnologia són pilars bàsics del benestar de les nacions i ambdues són
necessàries perquè un país pugui enfrontar-se a nous reptes i trobar-hi solucions. El
desenvolupament social, econòmic i tecnològic d’un país i la posició que ocupa en un món cada
vegada més competitiu i globalitzat, així com el benestar dels ciutadans en la societat de la
informació i del coneixement, depenen directament de la formació intel·lectual de les persones i,
entre altres factors, de la seva cultura científica. Que la ciència forma part del patrimoni cultural de la
humanitat és innegable; de fet, qualsevol cultura passada ha basat els seus avenços i èxits en els
coneixements científics que s’anaven adquirint i que eren deguts a l’esforç i a la creativitat humana.
Individualment considerada, la ciència és una de les grans construccions teòriques de l’home:
conèixer-la forma l’individu i li proporciona la capacitat d’analitzar i cercar la veritat.
En la vida diària estam en contacte amb situacions que ens afecten directament, com les malalties, la
manipulació i la producció d’aliments o el canvi climàtic, situacions que els ciutadans del segle XXI
hem de ser capaços d’entendre. Sovint els mitjans de comunicació ens informen sobre aliments
transgènics, clonacions, fecundació in vitro, teràpia gènica, trasplantaments, recerca amb embrions
congelats, terratrèmols, erupcions volcàniques, problemes de sequera, inundacions, plans
hidrològics, animals en perill d’extinció i altres qüestions que la matèria de cultura científica ens
ajuda a comprendre. Un altre motiu pel qual la matèria de cultura científica és interessant és la
importància de conèixer i usar el mètode científic, útil no tan sols en l’àmbit de la recerca, sinó
també, en general, en moltes disciplines i activitats.
És convenient que la societat adquireixi una cultura científica bàsica que li permeti entendre el món
actual; és a dir, s’ha d’aconseguir l’alfabetització científica i tecnològica dels ciutadans perquè puguin
tenir opinions pròpies i fonamentades a fi de poder participar en les principals controvèrsies de la
societat actual.
Per això, aquesta matèria es vincula tant a l’etapa de l’educació secundària obligatòria com al
batxillerat. A primer de batxillerat es tracten qüestions una mica més complexes, com la formació de
la Terra, l’origen de la vida, la genètica i els avenços biomèdics. Finalment, hi ha un bloc dedicat a les
tecnologies de la informació i la comunicació.
6.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories per tenir opinions fonamentades sobre
qüestions de caràcter científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de
controvèrsia social i de debat entre els ciutadans.
2. Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-
les de forma crítica per proposar qüestions sobre problemes científics d’actualitat i mirar de trobar-hi
respostes.
3. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics, com el plantejament de problemes, la
recerca d’informació, la formulació i el contrastament d’hipòtesis, el disseny i la realització
d’experiències i la interpretació de resultats per presentar conclusions de forma coherent, clara i
precisa.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
53
4. Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la construcció del
coneixement científic i la formació d’un criteri personal sobre fets relacionats amb la ciència i amb la
tecnologia que puguin contribuir a millorar el benestar de les persones.
5. Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia
en els àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient i les fonts d’energia,
amb especial referència a l’àmbit de les Illes Balears, per poder contrastar críticament la informació
apareguda als mitjans de comunicació.
6. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, com la curiositat intel·lectual,
l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i la feina en equip, el rigor en les anàlisis i en la
fonamentació de les explicacions i l’aplicació i la difusió dels coneixements.
7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les
aportacions que han fet i les limitacions que presenten i entendre la ciència com un procés dinàmic,
en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en què es
desenvolupa.
8. Reconèixer i exemplificar amb casos concrets la influència recíproca entre el desenvolupament
científic i tecnològic i les singularitats de l’entorn en què es produeix el coneixement i les seves
aplicacions.
6.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE AVALUABLES
BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació i estàndards d‘aprenentatge
avaluables
Bloc 1.
Procediments de
feina
Aquest bloc
inclou els
mètodes de
feina a l’àmbit
científic, les
fonts
d’informació i
les relacions de
la ciència amb el
context social i
econòmic. És
possible tractar
aquest bloc de
forma
transversal.
Fonts d’informació científica.
Processament,emmagatzematge
i intercanvi de la informació.
Comprensió i transmissió de la
informació a la xarxa. Els
mètodes de les ciències i el
treball científic. Contrast
d’hipòtesis.
Dependència de la ciència del
context social i econòmic.
La construcció del coneixement
científic. La veritat o la certesa de
la ciència.
L’aplicació perversa de la ciència i
el frau científic.
1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions relacionades amb la
ciència i la tecnologia a partir de diferents fonts d’informació.
1.1. Analitza un text científic o una font cientificogràfica i en valora
de forma crítica tant el rigor i la fiabilitat com el contingut.
1.2. Cerca, analitza, selecciona, contrasta, redacta i presenta
informació sobre un tema relacionat amb la ciència i la tecnologia
utilitzant tant els suports tradicionals com Internet.
2. Valorar la importància que tenen la recerca i el
desenvolupament tecnològic en l’activitat quotidiana.
2.1. Analitza el paper de la recerca científica com a motor de la
nostra societat i la importància que ha tingut al llarg de la història.
3. Comunicar conclusions i idees en suports públics diversos,
utilitzant eficaçment les tecnologies de la informació i la
comunicació per transmetre opinions pròpies argumentades.
3.1. Comenta de forma analítica articles divulgatius relacionats
amb la ciència i la tecnologia, valora críticament l’impacte en la
societat dels textos i/o les fonts cientificogràfiques analitzades i
defensa en public les conclusions que n’extreu.
Bloc 2. La Terra i
la vida
En aquest bloc
L’estructura de la Terra. Mètodes
d’estudi indirectes i origen de les
capes terrestres.
Les teories de la deriva
1. Justificar la teoria de la deriva continental tenint en compte les
evidències experimentals que la fonamenten.
1.1. Justifica la teoria de la deriva continental a partir de les proves
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
54
s’aborden les
dues grans
teories que
varen
revolucionar les
ciències naturals
al llarg dels
segles XIX i XX:
la teoria
evolucionista i la
teoria de la
tectònica de
plaques.
continental i de la tectònica de
plaques. Tipus de marges de
plaques i fenòmens que hi estan
associats. L’origen de la vida. Les
característiques dels éssers vius.
La teoria de l’endosimbiosi.
Teories de l’evolució.
L’origen de l’ésser humà. Del
primat a l’homínid i l’arbre de
l’evolució humana.
geogràfiques, paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques.
2. Explicar la tectònica de plaques i els fenòmens que provoca.
2.1. Utilitza la tectònica de plaques per explicar l’expansió del fons
oceànic i l’activitat sísmica i volcànica a les vores de les plaques.
3. Determinar les conseqüències de l’estudi de la propagació de les
ones sísmiques P i S respecte de les capes internes de la Terra.
3.1. Relaciona l’existència de diferents capes terrestres amb la
propagació de les ones sísmiques a través d’aquestes.
4. Enunciar les diferents teories científiques que expliquen l’origen
de la vida a la Terra.
4.1. Coneix i explica les diferents teories sobre l’origen de la vida a
la Terra.
5. Establir les proves que fonamenten la teoria de la selecció
natural de Darwin i utilitzar aquesta teoria per explicar l’evolució
dels éssers vius a la Terra.
5.1. Descriu les proves biològiques, paleontològiques i moleculars
que justifiquen la teoria de l’evolució de les espècies.
5.2. Enfronta les teories de Darwin i Lamarck per explicar la selecció
natural.
6. Reconèixer l’evolució des dels primers homínids fins a l’home
actual i establir les adaptacions que ens han fet evolucionar.
6.1. Estableix les diferents etapes evolutives dels homínids fins a
arribar a l’Homo sapiens i en destaca les característiques
fonamentals, com ara la capacitat cranial i l’alcada.
7. Conèixer els darrers avenços científics en l’estudi de la vida a la
Terra.
7.1. Valora de forma crítica les informacions associades a l’Univers,
a la Terra i a l’origen de les espècies i distingeix la informació
científica real de l’opinió i la ideologia.
7.2. Descriu les darreres investigacions científiques sobre l’origen i
el desenvolupament de la vida a la Terra.
Bloc 3. Avenços
en biomedicina
Correspon a
aquest bloc
l’estudi de
l’evolució
històrica dels
mètodes de
diagnòstic i
tractament de
les malalties,
amb especial
èmfasi en els
avenços de la
farmacologia i
La salut, els factors que la
determinen i la importància del
sistema sanitari. La malaltia i
tipus de malaltia. Mètodes
actuals de diagnòstic de les
malalties. Medicina tradicional i
medicines alternatives.
Els trasplantaments. La indústria
farmacèutica. Condicionants de
la recerca mèdica i farmacèutica.
L’ús racional dels medicaments i
dels sistemes de salut.
1. Analitzar l’evolució històrica en la consideració i el tractament de
les malalties.
1.1. Coneix l’evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i
tractament de les malalties.
2. Distingir què és medicina i què no ho és.
2.1. Coneix l’existència d’alternatives a la medicina tradicional i en
valora el fonament científic i els riscs que comporten.
3. Valorar els avantatges que suposa un trasplantament i les
conseqüències que pot tenir.
3.1. Proposa els trasplantaments com a alternativa en el
tractament de certes malalties i en valora els avantatges i els
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
55
les tècniques de
trasplantament.
inconvenients.
4. Prendre consciència de la importància de la recerca
medicofarmacèutica.
4.1. Descriu el procés que segueix la industria farmacèutica per
descobrir, desenvolupar, assajar i comercialitzar els fàrmacs.
5. Fer un ús responsable del sistema sanitari i dels medicaments.
5.1. Justifica la necessitat de fer un us racional de la sanitat i dels
medicaments.
6. Diferenciar la informació procedent de fonts científiques de la
que prové de pseudociències o persegueix objectius merament
comercials.
6.1. Discrimina la informació rebuda sobre tractaments mèdics i
medicaments segons la font consultada.
Bloc 4. La
revolució
genètica
En aquest bloc
es desenvolupa
l’estudi dels
enormes
avenços que
s’han produït en
el camp de la
genètica
molecular i les
aplicacions
pràctiques
d’aquests
avenços:
enginyeria
genètica i
biotecnologia.
Concepte de genètica: la
transmissió dels caràcters
hereditaris. Els nucleòtids, els
àcids nucleics, la replicació i
l’expressió de la informació
genètica. El codi genètic.
L’enginyeria genètica. La
tecnologia de l’ADN
recombinant.
Aplicacions de l’enginyeria
genètica: farmacologia,
transgènics, teràpies gèniques,
etc.
El Projecte Genoma Humà i les
implicacions que té. Noves
tècniques de reproducció
assistida.
La clonació. Cèl·lules mare.
La bioètica.
1. Reconèixer els fets històrics més rellevants per a l’estudi de la
genètica.
1.1. Coneix i explica el desenvolupament històric dels estudis fets
dins el camp de la genètica.
2. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre l’ADN, el codi
genètic, l’enginyeria genètica i les seves aplicacions mèdiques.
2.1. Sap ubicar la informació genètica que posseeix qualsevol ésser
viu i estableix la relació jeràrquica entre les diferents estructures,
des dels nucleòtids fins als gens responsables de l’herència.
3. Conèixer els projectes que es desenvolupen actualment com a
conseqüència d’haver desxifrat el genoma humà, com ara HapMap
i ENCODE.
3.1. Coneix i explica la forma en què es codifica la informació
genètica a l’ADN i justifica la necessitat d’obtenir el genoma
complet d’un individu i desxifrar-ne el significat.
4. Avaluar les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de
fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.
4.1. Analitza les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció
de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.
5. Valorar les repercussions socials de la reproducció assistida i la
selecció i conservació d’embrions.
5.1. Estableix les repercussions socials i econòmiques de la
reproducció assistida i la selecció i conservació d’embrions.
6. Analitzar els possibles usos de la clonació.
6.1. Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en
diferents camps.
7. Establir el mètode per obtenir diferents tipus de cèl·lules mare,
així com la potencialitat d’aquestes per generar teixits, òrgans i fins
i tot organismes complets.
7.1. Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare segons la
procedència i la capacitat generativa i en destaca en cada cas les
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
56
aplicacions principals.
8. Identificar alguns problemes socials i dilemes morals deguts a
l’aplicació de la genètica: obtenció de transgènics, reproducció
assistida i clonació.
8.1. Valora, de forma crítica, els avencos científics relacionats amb
la genètica, els usos que pot tenir i les consequències mèdiques i
socials. 8.2. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments
transgènics i raona la conveniència de consumir-ne o no.
Bloc 5. Noves
tecnologies en
comunicació i
informació
Aquest bloc
aborda l’anàlisi
dels principals
instruments
tecnològics
emprats
actualment per
processar tots
els tipus
d’informació i
facilitar la
comunicació.
Evolució de la informàtica.
Tecnologia digital i tractament
digital. Fonaments de telefonia
mòbil. El sistema GPS.Tecnologia
LED.
Internet: repercussions de l’ús
que en fa la societat actual.
Xarxes socials, delictes
informàtics, protecció de dades,
etc. La societat de la informació i
la comunicació: implicacions
socials i econòmiques.
1. Conèixer l’evolució que ha experimentat la informàtica, des dels
primers prototips fins als models més actuals, i ser conscient de
l’avenç aconseguit en paràmetres com la mida, la capacitat de
processament, l’emmagatzematge, la connectivitat, la portabilitat,
etc.
1.1. Reconeix l’evolució històrica de l’ordinador en termes de mida i
capacitat de processament.
1.2. Explica com s’emmagatzema la informació en diferents
formats físics, com discs durs, discs òptics i memòries, i valora els
avantatges i els inconvenients de cada un.
1.3. Utilitza amb propietat conceptes específicament associats a
l’us d’Internet.
2. Determinar el fonament d’alguns dels avenços més significatius
de la tecnologia actual.
2.1. Compara les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un
de basat en la tecnologia analògica i l’altre, en la digital.
2.2. Explica com s’estableix la posició sobre la superfície terrestre
amb la informació rebuda dels sistemes de satèl·lits GPS o
GLONASS. 2.3. Descriu la infraestructura bàsica que requereix l’us
de la telefonia mòbil.
2.4. Explica el fonament físic de la tecnologia LED i els avantatges
que suposa aplicar-la en pantalles planes i il·luminació.
2.5. Coneix i descriu les especificacions dels darrers dispositius i
valora les possibilitats que poden oferir a l’usuari.
3. Prendre consciència dels beneficis i els problemes que pot
originar el constant avenç tecnològic.
3.1. Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el
consumisme que genera en la societat.
4. Valorar, de forma crítica i fonamentada, els canvis que Internet
està provocant en la societat.
4.1. Justifica l’us de les xarxes socials i assenyala els avantatges que
ofereixen i els riscs que suposen.
4.2. Determina els problemes a què s’enfronta Internet i les
solucions que es proposen.
5. Fer valoracions crítiques, mitjançant exposicions i debats, sobre
qüestions relacionades amb els delictes informàtics, l’accés a dades
personals i els problemes de socialització o d’excessiva
dependència que pot causar l’ús de les noves tecnologies.
5.1. Descriu en què consisteixen els delictes informàtics més
habituals.
5.2. Posa de manifest la necessitat de protegir les dades mitjancant
encriptació, contrasenyes, etc.
6. Demostrar, mitjançant la participació en debats i l’elaboració de
redaccions o comentaris de text, que s’és conscient de la
importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
57
6.1. Assenyala les implicacions socials del desenvolupament
tecnològic.
6.4- SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:
Els blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes de la
següent manera:
PRIMER TRIMESTRE:
Unitat 1: El nostre planeta: La Terra
Unitat 2: L’origen de la vida i l’ésser humà
Unitat 3: Viure més, viure millor
SEGON TRIMESTRE:
Unitat 4:La revolució genètica: el secret de la vida.
Unitat 5: Biotecnologia.
TERCER TRIMESTRE:
Unitat 6: Un món digital
Unitat 7: Funcionament d’Internet
Unitat 8: Noves tecnologies
6.5-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
La matèria de Cultura Científica de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els següents instruments
d’avaluació:
- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la
mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a
un 10%.
- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la
nota.
A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol
d’aquests apartats.
El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
58
- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el
professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final/ projecte final de curs es
pot aprovar qualsevol avaluació anteriorment suspesa.
Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre.
6.6.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Mètodes i propostes didàctiques
La naturalesa científica i sintètica d’aquesta matèria requereix identificar els problemes, analitzar
informacions i avaluar alternatives, així com elaborar informes i comunicar resultats. Les tecnologies
de la informació i la comunicació són una eina molt important de l’aprenentatge per a la recerca
d’informació (dades, fotografies, cartografia, informes, legislació, etc.), la simulació de processos i
problemes, el tractament de les dades obtingudes, l’elaboració d’informes i treballs, etc. També és
important en aquesta assignatura fer un seguiment de l’actualitat en ciència i tecnologia. Per acostar
aquesta realitat als alumnes convé promoure la lectura de diaris, tant tradicionals com digitals, amb
la finalitat de recopilar i analitzar informació sobre els nous avenços en ciència i tecnologia.
6.7.-RECURSOS DIDÀCTICS
Per a desenvolupar l‘assignatura de forma diversa s’empraran els recursos didàctics següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.
— Material TIC: ordinadors personals amb programes informàtics interactius, recursos en xarxa, aula
virtual, blocs, etc. — Material bibliogràfic: revistes de divulgació científica, suplements de ciència i
tecnologia de diaris, fitxes de treball, etc. Distribució espai-temps
La tipologia de cada activitat en condiciona la localització (aula normal, aula d’informàtica, laboratori)
i la durada. Tipologia d’agrupaments
Els agrupaments dels alumnes es faran segons el tipus d’activitat que es dugui a terme. En el cas de
fer feina en grups, seran reduïts (es recomanarà que siguin de quatre membres com a màxim). La
recerca sobre l’aprenentatge ha demostrat que amb la interacció entre iguals s’aprèn més i millor. A
més, així es fomenten els valors de la cooperació, l’ajuda i la solidaritat i es prepara els alumnes per
fer feina en equips professionals.
6.8-TRACTAMENT DISCIPLINARI
Alguns temes que formen part del currículum de cultura científica es podran tractar de forma
transversal (com passa amb els continguts dels blocs 1 i 2), ja que també formen part del currículum
d’altres matèries, com la biologia i la geologia, i es poden dissenyar projectes interdisciplinaris
conjunts que tractin diferents aspectes del tema des de la perspectiva de les diverses matèries.
6.9-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES
Competència Contribució
1-Comunicació linguística
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure
fets i fenòmens del món natural.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
59
— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les
idees essencials de les secundàries.
— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament
correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar
proves, definir conceptes, etc.
— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de
textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.
2-Competència matemàtica i
competències bàsiques en
ciència i tecnologia
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes
relacionats amb la cultura científica.
— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.
— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i
el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la
història.
— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la
societat.
3-Competència digital
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.
— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i
intercanviar informació.
— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes
entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).
— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica
considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
4-Aprendre a aprendre
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge
i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en
grups.
— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha
d’aprendre.
— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les
oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge
amb èxit.
— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i
avaluar-la. — L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i
capacitats.
— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
5-Competències socials i
cíviques
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels
debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
60
l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per
participar en les decisions que afecten la societat.
— La conscienciació sobre la importància d’implicar-se activament en la resolució de les
pertorbacions creades per l’espècie humana al medi ambient.
— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades,
per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
6-Sentit d’iniciativa i esperit
emprenedor
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i
creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.
— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i
gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
7-Consciència i expressions
culturals
La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— El coneixement de la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents
cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.
— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.
— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.
— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del
pensament científic com a part de la cultura.
7.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT
7.1.-INTRODUCCIÓ.
Si comparem l’estat de les ciències a finals del segle XIX i l’actual, el canvi és espectacular tant des del
punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Això ha afectat a totes les ciències, però és especialment
significatiu en el cas de la biologia. La biologia a finals del segle XIX tenia un caràcter bàsicament
descriptiu, sense cap teoria global majoritàriament acceptada que donàs sentit als coneixements
biològics del moment. Durant el segle XX, es va construint la biologia, primer amb la formulació de la
teoria sintètica de l’evolució que articula en un cos de coneixements coherent evolució i genètica i
més endavant amb la formulació de la teoria ecològica.
La majoria d’esdeveniments científics de la segona meitat del segle XX i de l’actual estan relacionats
amb la Biologia. Però, a més, la biologia moderna ha influït sobre la visió de l’espècie humana i la
seva relació amb la resta de la biosfera. Per tant, la seva importància cultural és clara. Cal afegir
també que la biologia pot fer aportacions per a la solució d’alguns dels problemes que la humanitat
té plantejats i que aquesta resposta científica planteja alguns dels temes més importants objecte de
reflexió ètica.
Els coneixements de la biologia s’estenen des del funcionament, organització, formes de vida, etc.,
dels éssers vius fins a la comprensió dels nivells cel·lulars i moleculars. Això s’explica pel
desenvolupament de noves branques, com ara: Biologia i fisiologia cel·lular, Bioquímica, Genètica
molecular, etc., que utilitzen noves tècniques d’investigació. Gran part dels continguts de la matèria
de Biologia de 2n de batxillerat estan relacionats amb el que s’acaba d’esmentar.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
61
La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el coneixement i la comprensió dels
aspectes més significatius de la biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de
Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi un coneixement biològic
rigorós i crític.
El currículum de la Biologia presenta tres aspectes diferents però relacionats i complementaris.
En primer lloc els continguts d’aquesta matèria se centren bàsicament en el nivell cel·lular, intentant
donar una explicació científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o
biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes només es pot comprendre
suposant que són sistemes constituïts per parts interrelacionades. Això vol dir que els fenòmens
biològics s’han d’estudiar des del punt de vista analític i global ja que només d’aquesta forma es
poden donar explicacions a aquests fenòmens i trobar-ne el significat. Aquest primer aspecte fa
referència a la Biologia com a conjunt de teories i conceptes, com a cos organitzat de coneixements.
Aquests continguts s’estructuren en els següents grans apartats: Biologia i Fisiologia Cel·lular,
Genètica, Microbiologia, Immunologia i les seves aplicacions. Els dos primers blocs (1. La cèl·lula i la
base fisicoquímica de la vida i 2. Fisiologia cel·lular) inclouen els principals continguts relacionats amb
la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers vius.
El bloc 3 (3. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica molecular) on es tracten els
continguts de genètica molecular i mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en
el bloc 4 (4. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 5 s’inclouen els continguts bàsics per
entendre els sistemes de defensa dels animals i especialment de l’espècie humana (5. Immunologia).
En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat d’aquest nivell requereix un
enfocament més disciplinar i aprofundeix en l’estratègia de resolució de problemes biològics cada
vegada més complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny i
realització d’experiències de diferent tipologia i nivell, elaboració de conclusions, comunicació i
l’extrapolació i aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions. Aquest segon
aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats, etc., que s’utilitzen en Biologia.
I, finalment, també s’inclouen continguts que estan relacionats amb la valoració de les implicacions
socials o personals, ètiques o econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el
coneixement de les seves principals aplicacions.
Tots aquests continguts volen reflectir la idea que la Biologia és una activitat realitzada per col·lectius
o equips de persones, que té una història, que està relacionada amb la societat en la qual es
desenvolupa i, perquè és un coneixement públic, està en contínua evolució i revisió.
L’objectiu fonamental de la matèria no és tan sols donar una formació biològica bàsica que permeti
als alumnes i a les alumnes seguir estudis posteriors. També vol contribuir a formar ciutadans crítics,
amb capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre les decisions adequades.
El conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha d’aprendre no es poden ensenyar
de qualsevol manera. El procés de construcció del coneixement científic en general i de la biologia en
particular per part de l’alumnat és complex.
No es pot esperar que l’alumnat aprengui biologia si en el procés d’ensenyament/aprenentatge no hi
ha moments en què actuï com a biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
62
formin com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com una ciència dogmàtica i
els científics com a persones acrítiques. Tot això vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en
compte tots els factors que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents entre si.
7.2.-OBJECTIUS GENERALS
1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva articulació en lleis, teories i models, tot
valorant el paper que aquests tenen en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot seleccionant i aplicant els
coneixements biològics més bàsics.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la investigació científica
(plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els
procediments propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general, explorar
situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.
4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com les seves complexes
interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la
humanitat.
5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia, que permeti
expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia amb una actitud
flexible i oberta davant opinions diverses.
6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés dinàmic, en contínua revisió i
evolució.
7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir dels postulats de la teoria
cel·lular.
8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per conèixer i valorar les implicacions
ètiques, socials i mediambientals dels descobriments més recents del genoma humà, enginyeria
genètica i biotecnologia.
9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa) relacionats amb les malalties més
freqüents, així com valorar la prevenció com a pauta de conducte més eficaç per evitar la propagació
de la malaltia.
10. Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els processos industrials i el seu
efecte patogen sobre els éssers vius.
7.3.CONTINGUTS.
Continguts generals
- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.
- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.
- Maneig d ’instruments; selecció i a plicació de tècniques de laboratori.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
63
- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció
qualitativa, mesurament, classificació, etc.).
- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el
plantejament, e l desenvolupament i els resultats d’una investigació.
- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.
- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.
- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i
trobar respostes a qüestions plantejades.
- Formulació i exposició de prediccions lògiques.
-Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis. (Anàlisi de les
fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de
seguretat).
- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.
- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.
- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.
- Reconeixement i valoració de teories alternatives.
-Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums, esquemes, etc.
-Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials, ambientals, històrics,
etc., relacionats amb la ciència.
- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot
fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la
labor científica i tècnica.
-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies,
rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Bloc 1: La base molecular i fisicoquímica de la vida
- De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular experimental. La importància de les
teories i els models com a marc de referència de la investigació.
- Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques químiques del carboni que
expliquen el seu paper en la cèl·lula. Oligoelements.
- Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
64
- Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.
-Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Enzims. Composició, estructura,
propietats i funció.
-Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la utilització de mètodes d ’anàlisi físics i
químics per identificar les diferents biomolècules.
Bloc 2: Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular
- La cèl·lula: unitat d ’estructura i funció. La teoria cel·lular. Aproximació pràctica a diferents mètodes
d ’estudi de la cèl·lula.
- Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i funció. Models d
’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i vegetals.
- La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle cel·lular.
- La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l ’evolució dels éssers vius.
- Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos d’endocitosi i exocitosi.
- Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l ’ATP i dels enzims.
- Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants.
Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i anaeròbia. Estructures cel·lulars
on es realitza.
- Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la respiració i la fermentació.
Aplicacions de les fermentacions.
- Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del procés. Estructures
cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi. Quimiosíntesi.
- Moviments cel·lulars.
-Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre problemes relacionats amb les
funcions cel·lulars.
Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica molecular
- Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l ’herència. Genotip, fenotip, al·lel,
hibridació, recombinació, gens lligats.
- Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe. Genètica humana.
-L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la seva importància. Gen. Duplicació
de l ’ADN. Biosíntesi de proteïnes. Teoria “un gen, una proteïna ”. Regulació de l ’expressió gènica.
- La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament.
- Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus. Agents mutàgens. Càncer.
Conseqüències de les mutacions: implicació en l’evolució de les espècies i en la salut.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
65
- Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims de restricció i de les
retrotranscriptases. Reacció en cadena de la polimerasa.
-Aplicacions de l ’enginyeria genètica en agricultura i medicina. Investigació actual sobre el genoma
humà.
- Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.
- Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters
hereditaris.
Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia
- Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes segons la seva organització.
- Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals. Tipus de virus. Altres formes
acel·lulars: prions i viroides.
-Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques i formes de vida.
- Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs microscòpics: floridures i
llevats. Característiques i formes de vida dels diferents grups.
- Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents històrics. Actualitat i perspectives.
- Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels microorganismes en alimentació,
farmàcia i sanitat, i en l ’obtenció de productes químics industrials.
- Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics i
aplicacions dels microorganismes en la protecció ambiental.
- Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties infeccioses i la seva
transmissió.
-Introducció experimental als mètodes d ’estudi i cultiu dels microorganismes.
Bloc 5: Immunologia
- Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos.
- Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.
- Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules implicades: limfòcits T i B. -
Estructura i funció dels anticossos. Reaccions antigen/anticòs.
- Resposta immunitària primària i secundària.
-Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria immunològica.
-Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i immunodeficiència. La sida.
Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i en el càncer.
7.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
66
TRIMESTRE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS LLIBRE
PRIMER
Bloc 1: La base molecular i
fisicoquímica de la vida
T2 Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
T3 Els glúcids
T4 Els lípids
T5 Les proteïnes
T6 Els àcids nucleics
Bloc 2: Morfologia, estructura i
fisiologia cel·lular
T7 La cèl·lula, unitat estructural i funcional. El nucli.
T8 El citosol i les estructures no membranoses de la cèl·lula.
T9 La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos.
SEGON
Bloc 2: Morfologia, estructura i
fisiologia cel·lular
T10 El metabolisme cel·lular. El catabolisme.
T11 L’anabolisme
T12 La reproducció cel·lular.
Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica
molecular
T13.-La genètica mendeliana.
T14.-El DNA, portador del missatge genètic.
T15.-Alteracions de la informació genètica.
TERCER Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia
T16.-Els microorganismes.
T17.-Microorganismes: malalties i biotecnologia.
Bloc 5: Immunologia. T18.-El procés immunitari.
T19 Anomalies del sistema immunitari.
T20.-Aplicacions de la biologia.
* El tema 1, El treball científic: la matèria i el seu estudi es treballa a classe però no s'avalua amb
una prova escrita.
7.5.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes interpretacions, hipòtesis i
prediccions científiques sobre conceptes bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels
organismes, la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc, valorant els canvis que s ’han produït al
llarg del temps i la influència del context històric (tots els blocs).
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
67
Es tracta de conèixer si els alumnes són capacos d ’analitzar i valorar les explicacions científiques
donades a diferents fenòmens en diferents contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més
importants i comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així mateix, han de
comprendre que en el procés científic no hi són alienes les influències socials. També han saber
descriure algunes tècniques instrumentals que han permès el gran avanc de l ’experimentació
biològica, com també a utilitzar diverses fonts d ’informació per valorar críticament els problemes
actuals relacionats amb la biologia.
2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes característiques essencials del treball
científic: plantejament concret del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i
realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els blocs).
Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de destreses científiques com el
plantejament de problemes, la formulació d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i
actituds pròpies del treball científic com ara el rigor, la creativitat ,etc., i així constatar l’avenc no
només en els aspectes conceptuals, sinó també en el metodològic i actitudinal.
3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-les
amb la seva funció biològica en la cèl·lula (bloc1).
Es tractar d ’avaluar si l ’alumnat és capac d’identificar els principals components moleculars que
formen les estructures cel·lulars, si coneix les principals característiques fisicoquímiques i les relaciona
amb la seva funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i
realitzar experiències senzilles per identificar la presència de macromolècules en mostres biològiques.
4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos biològics
i relacionar les propietats biològiques dels oligoelements amb les seves característiques
fisicoquímiques (bloc 1).
L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una substància que intervé en tots els
processos cel·lulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels
quals pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena respiratòria. Així mateix
també’ ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per
identificar la presència d’aigua en mostres biològiques.
5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una altra de vegetal i d’una cèl·lula
procariota a partir de microfotografies, esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i
descriure els orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva importància en el
desenvolupament de la biologia (bloc 2).
Es tracta de comprovar si l’alumnat és capac davant d’esquemes, microfotografies o preparacions, de
diferenciar l ’estructura procariota de l ’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d ’una cèl·lula
animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i identificar-ne les funcions, i
comprovar si ha desenvolupat les actituds adequades per realitzar un treball en el laboratori amb
ordre, rigor i seguretat.
6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les característiques del cicle cel·lular i les
modalitats de divisió del nucli i del citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la
meiosi, i explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat
genètica de les espècies (bloc 2).
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
68
Es tracta que l ’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les cèl·lules, dels processos que tenen
lloc durant la interfase, la divisió nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que
tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos, reconèixer les diferències més
significatives i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.
7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia,
l’anaeròbia i la fermentació, en relació a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el
seu interès industrial (bloc 2).
Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal procés d’obtenció d ’energia de les
cèl·lules. L’alumnat ha de ser capac d ’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els
productes finals, com també l ’orgànul on es realitza. També ha de saber diferenciar les vies
anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer la importància dels enzims en aquestes reaccions, els
resultats globals de l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana d’algunes d
’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.
8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les estructures cel·lulars en
les quals es realitza, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva
importància en el manteniment de la vida (bloc 2).
Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la fotosíntesi, tant a nivell
individual com a nivell general, els substrats que participen i els productes resultants, els objectius de
cada una de les fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com també
comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.
9.Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris, d’acord amb les hipòtesis
mendelianes i la teoria cromosòmica de l’herència, a la interpretació i resolució de problemes
relacionats amb l’herència (bloc 3).
Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l ’explicació científica dels fenòmens hereditaris i si
són capaços de resoldre problemes de genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica
de l’herència.
10. Explicar el pa per de l’ADN com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi
genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers
vius i amb la salut de les persones (blocs 1 i 3)
Amb aquest criteri es p retén que l ’alumnat conegui el concepte de gen i que el pugui associar a les
característiques de l ’ADN i a la síntesi de proteines. A partir d ’aquests coneixements ha de poder
explicar què són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb l’evolució dels éssers
vius. També ha de poder inferir els efectes perjudicials de les mutacions, especialment en l ’ésser
humà i valorar els riscos que impliquen alguns agents mutàgens.
11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals, animals i en l
’ésser humà, les seves implicacions ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en
la prevenció de malalties hereditàries (bloc 3).
Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual que qualsevol altra activitat, està
sotmès a pressions socials i econòmiques i que es reconeix la importància d ’avaluar els aspectes ètics
de la investigació científica.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
69
12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i conèixer els principals trets
que permeten la diversificació en diferents grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes
en els cicles biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en les malalties
infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la responsabilitat de l ’ésser humà en la seva
transmissió (bloc 4).
Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes constitueixen un conjunt molt
heterogeni que inclou diversos grups taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de
cadascun, com també que sap reconèixer alguns exemples importants.
Mitjancant l’estudi d ’alguns casos significatius, l ’alumnat ha de conèixer i valorar les aplicacions dels
microorganismes en biotecnologia en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i
reconèixer el paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també que coneguin per
què els microorganismes poden causar malalties en els éssers vius, quines són les vies de transmissió i
desenvolupa el procés d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics per a la
seva prevenció.
13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant de la presència d
’antígens, conèixer el concepte actual d’immunitat i explicar les característiques de la resposta
immunitària i els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc5).
Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el funcionament dels mecanismes de
defensa de l’organisme, especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que reconegui
la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes sanitaris més importants de la
humanitat. Es tracta que coneguin alguns mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses
naturals, com la utilització de sèrums i vacunes.
7.6.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la manera exposada :
- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen s'ha de treure com a
mínim un 4, si no és així, queda automàticament l'avaluació suspesa). No es faran
recuperacions dels exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.
A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es supera satisfactòriament es
recuperarà la part suspesa. Cal treure com a mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb
les altres notes de la tercera avaluació.
- Treballs: 20%
- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a un 10%.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
70
8.-PROCEDIMENTS DE SUPORT I ADAPTACIONS PER A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS
ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU.
L’atenció per alumnat amb necessitats específiques ha de ser present en tot el procés
d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa suposa la necessitat d’oferir respostes diferenciades a
diferents alumnes. Això passa per ajustar l’actuació del professor o professora a les característiques
de cada grup d’alumnes, sense que de manera general es renunciï als objectius de l’àrea.
Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte curricular i la programació. Aquestes
adaptacions poden consistir a fixar objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqüenciar els
continguts d’una altra manera, en un canvi de material didàctic, en la metodologia, en la proposta
d’activitats diferenciades de la resta del grup, o en canvis en les formes i els instruments d’avaluació.
També és possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts, o els mateixos
amb una altra seqüenciació, o una altra priorització.
La diversitat de procedència de l’alumnat, provinent de diferents contextos socials,
econòmics i culturals, juntament amb la seva diversitat d’expectatives, ha de compaginar-se
a l’hora d’ensenyar ciències, amb dos aspectes importants: les ciències formen part del
bagatge cultural bàsic de qualsevol ciutadà o ciutadana i, per a alguns d’aquests, els
coneixements científics els seran útils en les seves posteriors activitats professionals.
La formació ha de ser integral i funcional, és a dir, ha de consistir en l’adquisició de capacitats de tot
tipus: cognitives, psicomotrius, d’autonomia i equilibri personal, afectives, d’interrelació personal i
d’inserció social. Això vol dir que no es pot limitar, només, als conceptes. La funcionalitat dels
aprenentatges s’ha d’entendre en el sentit que han de ser assimilats de tal manera que hom els
pugui fer servir per resoldre problemes en contextos diferents d’aquells en què s’han adquirit.
Perquè els continguts siguin apresos de forma significativa, s’han de donar dues condicions:
Els continguts s’adaptin al nivell de comprensió de l’alumnat i
Una actitud favorable per aprendre.
Per altra banda, la quantitat de coneixements que l’alumnat pot adquirir en un temps determinat és
limitat i, per tant, és molt important intentar no incrementar-los innecessàriament. Per això, és
important la selecció dels continguts i la seva seqüenciació.
També caldrà en tot moment utilitzar i avaluar les estratègies metodològiques més adients per tenir
en compte les diferències individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu a
terme la pràctica educativa.
Hi ha un nombre considerable d’aspectes sobre els quals s’han de prendre decisions: quin ha de ser
el paper del professorat, quin ha de ser el paper de l’alumnat, com organitzar l’aula, com agrupar els
alumnes, i quins tipus de recursos s’han d’emprar.
Per a una diversitat d’alumnes ha de correspondre una diversitat d’activitats, les quals han de satisfer
també els seus diversos interessos i capacitats.). I la necessitat d’assumir les diferències en l’interior
del grup classe com a cosa pròpia de la tasca pedagògica.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
71
També la necessitat d’avaluar l’aprenentatge de cada alumne/a de forma individualitzada, a partir de
la seva pròpia situació inicial. En relació amb aquests criteris és convenient alternar el treball
individual i el treball en grup. L’organització dels alumnes i de les alumnes en grups classe s’ha de
basar en factors com els itineraris formatius, l’optativitat i el tractament de la diversitat.
El professorat ha de conèixer les característiques psicològiques, i l’entorn sociocultural dels alumnes i
les alumnes per comprendre els aprenentatges i afavorir-los. També convé que conegui les
metodologies didàctiques i les tècniques de dinamització de grups per realitzar de forma adequada la
seva tasca.
El professor o professora ha de tenir accés als recursos representats per les noves tecnologies, i
especialment a les que pot aportar l’ús de la informàtica i/o dels mitjans audiovisuals, ja que en
multitud d’ocasions poden mostrar-nos aquells fenòmens difícilment observables, per multitud de
raons, al laboratori o a la realitat del carrer.
A més a més l’avaluació ha de ser integradora i tenir en compte les diferències individuals.
Els recursos també han de ser diversos, alhora que adequats al nivell de maduració de l’alumnat que
n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats: sovint poden resultar més útils
materials que resultin propers a l’alumnat i de baix cost. Els recursos i els materials curriculars poden
ser bibliogràfics, audiovisuals i informàtics. A l’àrea de Ciències de la naturalesa s’ha d’incloure també
el laboratori.
9.-ESTRATÈGIES I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE
9.1.-CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ.
L'avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés d’ensenyament - aprenentatge,
perquè ens permet conèixer si el procés d’ensenyament/aprenentatge es desenvolupa
adequadament i si els seus resultats, l’adquisició d’unes determinades capacitats per part dels
alumnes, són satisfactòries.
A més de recollir informació respecte els progressos i dificultats dels alumnes quant als
aprenentatges de conceptes, procediments i actituds, la finalitat de l'avaluació serà valorar tots els
aspectes relacionats amb aquest procés: actuació del professorat, activitats realitzades, utilització del
material, ambient de treball, etc., per tal d’orientar l’alumnat i professorat sobre cadascun dels
aspectes del procés educatiu. L'avaluació, per tant, ha de ser un element que generi informació amb
dues finalitats bàsiques:
- Orientar l'alumnat sobre el seu propi procés d'aprenentatge.
-Orientar el professorat sobre el grau d'assoliment dels objectius proposats i sobre la qualitat de la
intervenció educativa.
Les característiques més importants de l'avaluació que es proposen són les següents:
Integral: ha de ser àmplia i global, ha d'incloure la major quantitat possible d’elements que
incideixen en el procés educatiu (professorat, material, continguts, etc.), tant des del punt de vista
qualitatiu com quantitatiu.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
72
Integrada: l'avaluació no ha d’ésser un element extern i final del procés d'ensenyament/
aprenentatge sinó que és un element més del procés que ha d'estar contínuament present.
Contínua: ha de tenir un caràcter processal, amb la finalitat d'ajustar i garantir el desenvolupament
del procés d'acord amb els objectius previstos. Per superar positivament la matèria d’un curs, s’haurà
de tenir sempre aprovada la matèria del curs anterior, per tant, si es té suspesa les Ciències de la
Natura de primer la de segon només s’aprovarà quan es superi la pendent, i així per tots els nivells.
Vàlida i fiable: ha de mesurar el que és rellevant, i fer-ho de forma consistent.
Probabilística: ha de considerar el fet que tot procés educatiu és complex i que no hi ha, per tant,
cap mètode ni instrument que sigui totalment fiable.
Objectiva: ha d'intentar eliminar qualsevol prejudici o suposició prèvia.
Funcional: els mitjans que s'utilitzen han de ser assequibles, fàcils d'utilitzar i no obstaculitzar el
desenvolupament del procés.
Segons el moment en què es realitza i l'objectiu que persegueix podem diferenciar dos tipus
d’avaluació: l’avaluació formativa i l’avaluació Sumatra.
Avaluació formativa: és aquella que permet generar informació abans que finalitzi el procés
d'aprenentatge. Hom pot distingir dues fases:
- Avaluació inicial: té com a objectiu determinar la situació del grup classe i de cada
alumne/a en iniciar un determinat procés d'ensenyament/aprenentatge per tal d'adequar-lo
a les seves necessitats. És recomanable tenir dissenyats els instruments d'avaluació per fer
més ràpida I efectiva la seva aplicació.
- Avaluació processal: té com a objectiu fonamental determinar les dificultats i èxits de cada
alumne/a durant el seu procés d'aprenentatge, per tal d'adequar les activitats escolars a les
necessitats detectades i planificar els mitjans de regulació adients.
Dins l'avaluació processal l'alumnat ha d'aprendre a avaluar els seus propis treballs i les seves
actuacions. Les activitats d'autoavaluació i de coavaluació són molt adequades per aconseguir
informació de les dificultats trobades i dels progressos realitzats.
Avaluació sumativa: té com a objectiu conèixer els resultats obtinguts per cada alumne/a en relació
a la seva situació inicial i a l'assoliment dels objectius plantejats. Es podrà realitzar al final d'una o
més unitats didàctiques, i també en finalitzar un curs o cicle. En alguns casos servirà per qualificar i
promocionar.
No és aconsellable utilitzar només aquest tipus d'avaluació perquè aquesta té poca incidència en el
procés didàctic. Si s'han emprat les anteriors orientacions, se sabrà si l'alumnat ha adquirit els
objectius i comportaments finals previstos pel professorat, i si té els prerequisits necessaris per als
aprenentatges posteriors.
L'avaluació sumativa ha de ser integradora i tenir en compte les diferencies individuals.
Sobre què avaluar dins l'àrea de les Ciències, caldrà diferenciar entre aspectes relacionats amb
l'ensenyament i aspectes relacionats amb l'aprenentatge, per això, l’alumnat valorarà la utilitat dels
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
73
ensenyaments desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el
professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà reflectida.
Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés o per a millorar-lo en anys
vinents.
9.2.-PROCEDIMENTS, MÈTODES i INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Aquest aspecte fa referència a la forma d'obtenció d'informació. És necessari utilitzar els mètodes i
instruments més adequats en cada moment perquè la informació recollida sigui el més fiable i
objectiva possible.
Alguns dels més importants són:
- Mètodes d'observació directa: diari del professorat, graelles d'observació, etc. Són adequats per
recollir informació del comportament dins l'aula especialment per procediments i actituds.
- Entrevistes: guió d'entrevista, etc. Són adequades per conèixer les valoracions, creences,
expectatives, etc. relacionades amb el procés educatiu o algun dels seus components.
- Enregistrament de dades: qüestionaris, bloc de l’alumnat, etc. El qüestionari és adequat encara que
de forma limitada per conèixer les opinions de l’alumnat. Permet obtenir informació sobre aspectes
molt variats del procés d'ensenyament.
- Anàlisi de documents: unitat didàctica, informes, etc. És adequat per conèixer l'adquisició de
continguts conceptuals i procedimentals, les opinions dels alumnes i de les alumnes sobre diversos
aspectes, etc.
- Proves escrites ("proves de llapis i paper"): proves d'elaboració de resposta, de selecció de resposta,
d'ordenació de contextos, multiítem de base comuna, de gràfics, de columnes, etc. Són especialment
adequades per avaluar l'adquisició de continguts conceptuals.
9.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT.
9.3.1.-Primer i tercer d’ESO.
Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents:
-Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
-Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i
l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
-Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)
-Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la
nota global de la matèria fins un 20%.
-Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un
10%.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
74
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
-El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a
recuperar els trimestres suspesos.
-Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota.
-A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb
una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder
així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
-Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
-Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i
fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de
la nota final de setembre.
9.3.2.-Quart d’ESO.
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.
- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa
automàticament.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota
fins a un 10%.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
- Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i
negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per
a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en
una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així
avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
75
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a
treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà
l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de
tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i
lliurarà el mateix dia del la prova escrita.
9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat.
La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els
següents instruments d’avaluació:
- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la
mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a
un 10%.
- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la
nota.
A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol
d’aquests apartats.
El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el
professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar
qualsevol avaluació anteriorment suspesa.
Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre.
9.3.4.-Cultura científica primer de batxillerat.
La matèria de Cultura Científica de 1r de batxillerat es qualificarà emprant els següents instruments
d’avaluació:
- Proves escrites, les quals comptaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la mitjana
amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un
10%.
- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la
nota.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
76
A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol
d’aquests apartats.
El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el professorat
responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final/ projecte final de curs es pot aprovar
qualsevol avaluació anteriorment suspesa.
Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre.
9.3.5.-Biologia segon de batxillerat.
La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la manera exposada :
- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen s'ha de treure com a mínim
un 4, si no és així, queda automàticament l'avaluació suspesa). No es faran recuperacions dels
exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.
A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es supera satisfactòriament es
recuperarà la part suspesa. Cal treure com a mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb les
altres notes de la tercera avaluació.
- Treballs: 20%
- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a un 10%.
Per a tots els nivells:
- Farem especial menció als alumnes que per diferents raons són absentistes. Segons el moment de
reincorporació, o si no s’han pogut aplicar els criteris de qualificació ordinaris, a criteri del
professor/a, es podran prendre les mesures adients per la seva avaluació de manera ordinària o
extraordinària.
9.4.-CRITERIS PER ELABORAR ELS PLANS PERSONALITZATS DE RECUPERACIÓ DELS APRENENTATGES
Els alumnes d’ESO ( segon, tercer i quart) o els de batxillerat que tinguin pendents alguna matèria de
cursos anteriors podran recuperar-la de la següent manera:
1- Realitzaran una o dues proves escrites, una després de Nadal i/o l’altra després de Setmana
Santa quedant repartit el temari en dos blocs.
2- Hauran de lliurar a les dates fixades les feines encomanades de cada tema.
Si l’alumne/a supera positivament les proves escrites i realitza els treballs correctament recuperarà
positivament l’assignatura pendent. Sempre i quant tregui com a mínim un 3 en la prova escrita se li
farà la mitjana amb la nota del treball lliurat. La nota s’obtindrà valorant un 70% la prova escrita i un
30% el treball.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
77
Si l’alumne/a no es presenta o no supera positivament les proves escrites ni lliura els treballs s’haurà
de presentar a final de curs, aproximadament principis de maig, a l’examen de recuperació de tot es
temari suspès.
Si no ha aconseguit superar la prova, podrà presentar-se a la convocatòria extraordinària de
setembre.
Si l’alumne/a ha de recuperar les ciències de la natura ( biologia – geologia i/o física - química) de
tercer d’ESO, ho farà de la part suspesa, si només és una i si l’aprova, la nota recuperada se li farà
mitja amb la part aprovada que només se li guardarà la nota durant un curs.
-Pla de seguiment de pendents:
-A partir de la llista de pendents, passar per les aules de 2n, 3r i 4t per lliurar a l’alumnat la feina que
s’ha de realitzar.
-Facilitar a l’alumnat el correu electrònic del departament per a establir una comunicació i així
resoldre els possibles dubtes que puguin sortir-li a l’alumnat en la realització de les tasques
encomanades.
-Penjar al bloc la feina a realitzar així com la data de realització de les proves escrites a més del tauló
d’anuncis de l’institut.
-La prova escrita es valorarà amb un 70% i la feina realitzada un 30%.
-AVALUACIÓ DELS PENDENTS CIÈNCIES DE LA NATURA 3r d’ESO
Els alumnes de 4t d'ESO amb l'assignatura de 3r d'ESO pendent poden trobar-se en uns dels següents
casos:
A) Tot suspès.
B) Suspès només la part de biologia i geologia.
C) Suspès només la part de física i química.
Els caps dels departaments de Física i Química i de Ciències Naturals seran els encarregats de
comunicar als alumnes la part o parts que han de recuperar.
Els treballs i la prova escrita es dividiran en dos blocs, una de Física i Química i un altre de
Biologia i Geologia.
Per recuperar la part de física i química i de biologia i geologia els alumnes hauran de:
A.- Realitzar un treball de recuperació lliurat pel cap de departament, amb posterioritat a l’entrega
dels treballs es donarà un solucionari.
B.- Lliurar-lo fet abans de la realització de la prova escrita. (condició necessària per assolir qualificació
positiva i per poder realitzar la prova escrita de recuperació).
C.- Obtenir un 4 o més a la part escrita.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
78
D.- Obtenir al menys un 4 a la part de Física i Química o de Biologia i Geologia i obtenir un 5 a la
mitjana de les dos parts.
Avaluació extraordinària:
1.-Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a l’avaluació ordinària de Maig hauran de fer un
treball que lliuraran abans de una prova escrita a setembre. Per poder fer la prova escrita de
setembre hauran de lliurar el treball de setembre abans de la prova.
2.-A setembre només hauran d’examinar-se de la part de l’assignatura amb nota menor que 5.
10.-ELS MÈTODES PEDAGÒGICS.ENFOCAMENTS METODOLÒGICS. RECURSOS DIDÀCTICS.
10.1.-CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU I ALS
DIFERENTS RITMES D'APRENENTATGE
Per al disseny de les activitats (tant dins l’aula com a fora) amb atenció a les competències clau i als
diferents ritmes d’aprenentatge s’han seguit els següents criteris:
1. Adequació de l’activitat amb el contingut curricular del nivell.
2. Adequació de l’activitat amb el nivell acadèmic de l’alumnat.
3. Utilitat i relació de l’activitat amb el desenvolupament dels continguts.
4. Motivació de l’alumnat per desenvolupar l’activitat.
5. Disposició dels recursos per la realització de l’activitat.
6. Garantia d’obtenció d’un rendiment positiu en la realització de l’activitat.
10.2.-CRITERIS PER L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES D'ORGANITZACIÓ DE
L'AULA.
Els criteris per l’organització del temps i dels espais és de caràcter subjectiu, ja que cada professor
dissenya les classes basant-se en les característiques del grup i la disponibilitat del laboratori, encara
que els criteris bàsics són:
1. Tipus d’activitat a desenvolupar: teoria o pràctica de laboratori.
2. Tipus i nombre d’alumnat.
A més a més el desenvolupament d’un treball competencial, requereix tenir en compte una
organització temporal de les diferents activitats establertes en les estratègies metodològiques que
volem dur a terme.
En primer lloc, sempre hauríem d’establir una temporalització per a la realització dels diferents tipus
de treballs:
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
79
MOTIVACIÓ
Crear necessitats
TREBALL
SISTEMÀTIC
Individual
TREBALL
COOPERATIU
Grups
TREBALL
INSTRUMENTAL
Llegir, escriure i
calcular
Seguidament s’haurien de proposar dintre de la seqüència metodològica activitats que ens ajuden a
desenvolupar els diferents tipus de pensaments:
ACTIVITAT ESTRATÈGIA PRODUCTE
Recordar Repetir, gravar, identificar, llistar,
seleccionar, localitzar, etiquetar, etc
Definició, diccionari, lectura,
articles, events,
enregistraments, etc.
Comprendre
Explicar, relacionar, descriure, confirmar,
discutir, inferir, convertir, estimar, predir,
etc.
Discurs, història, collage,
analogia, drama, resum, pòster,
esquema, gravació, etc
Aplicar Modificar, construir, solucionar, esbós,
produir, etc.
Llista, escultura, fotografia,
previsió, il·lusió, diagrama,
projecte, puzle, dibuixos,
pel·lícula, etc
Analitzar Ordenar, examinar, investigar, comparar,
categoritzar, diferenciar i debatre,
Enquesta, sil·logisme, model,
conclusió, gràfic, argument,
qüestionari, informe, etc
Avaluar Criticar, concloure, justificar, jutjar,
solucionar, assessorar, etc.
Valoració, autoavaluació,
discussió, recomanació,
enquesta
Crear
Combinar, generar, dissenyar, composar,
inventar, idear, formular, originar,
planejar, hipnotitzar, revisar
Poema, joc, informe, article,
dibuix, experiment, llibre,
cançó, invenció, normes,
principis, etc.
Finalment per completar la planificació temporal de tot el procés hauríem de tenir en compte els
següents aspectes:
INTERDISCIPLINARIETAT ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT AUTONOMIA
INTERCULTURALITAT L’ÚS DE LES
TIC AUTOREGULACIÓ
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
80
Per a afavorir el desenvolupament de l’estratègia metodològica elegida hem de establir uns espais i
uns agrupaments adients dintre i fora de l’aula:
Treball sistemàtic Individual.
Treball cooperatiu Grups heterogenis.
Establir rols.
Hem de rompre l’aïllament del centre proposant preguntes i problemes propers i significatius per a
l’alumnat i que per tant inciten a que el procés d’ensenyament aprenentatge surti de l’aula i connecti
amb l’entorn, començant en el més pròxim, però sense perdre la perspectiva globalitzadora actual.
Planificar l’ús de les TIC per a tenir accés als diferents recursos que ens dóna el centre.
Les classes teòriques de primer i segon de batxiller també es solen desenvolupar al laboratori ja que
així podem usar el projector i l’ordinador portàtil per mostrar imatges d’internet o de l’ordinador
.Amb aquests grups no solem tenir problemes d’espai.
En canvi , els grups de l’ESO són nombrosos i per això desenvolupen la classe teòrica dins l’aula i els
desdoblaments dins el laboratori.
Dins l’horari de cada grup de cada nivell de les matèries del departament de biologia i geologia una
de les hores està destinada al laboratori per la realització de les pràctiques. Això vol dir que tots els
grups de l’ESO tenen desdoblament de pràctiques.
10.3.-ASSIGNATURES VINCULADES
Aquest aspecte fa referència a que els alumnes de batxillerat , per poder cursar assignatures de la
modalitat de Ciències de la Natura i la Salut de segon de batxillerat hauran d’haver cursat les pròpies
el curs anterior per la continuïtat de la modalitat. És a dir, que si l’alumnat vol estudiar Biologia de
segon de batxillerat haurà d’haver estudiat i superat positivament la Biologia i Geologia de primer de
batxillerat.
En cas de què un alumne/a vulgui fer alguna de les assignatures de la nostra modalitat sense haver
cursat l’assignatura vinculada el curs anterior haurà de realitzar una prova de coneixements en la
qual provi que està preparat ja que té els coneixements per cursar la de segon de batxillerat.
10.4.-RECURSOS DIDÀCTICS.
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada
professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser
diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es
converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors
els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la
imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb
situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
81
Es disposa dels recursos següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals.
— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de
text digitals, recursos en xarxa, bloc del departament, blocs per nivell educatiu, etc.
— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i
roques, material fungible, reactius químics, col·leccions histològiques, etc.
— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.
— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.
11-TRACTAMENT DE LLENGÜES
La llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat. És per això que la llengua catalana,
amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l’ensenyament i
aprenentatge de les ciències naturals dins el context de les nostres Illes i de l’entorn geogràfic i
cultural més pròxim. És imprescindible el coneixement de la terminologia científica, com també el de
la toponímia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua.
El primer objectiu de les ciències naturals en l’ESO ens diu que l’alumnat ha de ser capaç de:
Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la terminologia científica bàsica, en
català i en castellà, com també altres sistemes de notació i representació propis de la comunicació
científica.
Llavors, dintre dels criteris de qualificació en cadascun dels cursos i dintre dels criteris de qualificació
de pendents cal afegir que es tindrà en compte l’expressió i les faltes d’ortografia en cadascun dels
instruments d’avaluació, podent afectar a la qualificació en cadascun d’ells fins a un 10% de la nota.
12-TRACTAMENT DE LA LECTURA, DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I
L'EDUCACIÓ EN VALORS
El nostre departament des de sempre ha volgut dirigir a l'alumnat cap a la lectura com a font de
coneixement autodidacta, és a dir, com un valor afegit i imprescindible per l'aprenentatge, per això
el seu tractament el duem a terme a través de diverses estratègies:
- Lectura de textos del llibre de la matèria a classe(especialment a primer cicle per aclarir dubtes de
comprensió)
- Lectura de fragments de llibres d'autors coneguts dins el món de la ciència i biologia ( sobretot com
a complement del tema tractat)
- Lectura de fragments d'articles de periòdics o publicacions periòdiques o altres fonts literàries
d'actualitat.
- Recomanació de lectura de llibres d'àmbit científic(sobretot a alumant de batxiller per resoldre i
ampliar els seus coneixements)
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
82
Igualment, treballam pel tractament de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i
l'educació en valors fent ús dels recursos informàtics de què disposa el centre i educant amb
disciplina, rigurositat i valorant l'oportunitat d'ensenyar i aprendre.
top related