sistema nerviós (el dolor2)

Berta Chico Julià

Doctora en Biologia

Octubre 2011

Integrat per:

Encèfal

Medul·la espinal

Xarxa de nervis repartits per tot el cos

Funcions:

Regir totes les accions voluntàries

Regular el funcionament automàtic

Responsable de les relacions

És la seu de l’activitat intel·lectual

Classificació funcional

Classificació anatòmica

EL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC o VOLUNTARI

Controla els actes voluntaris

Està integrat per dos sistemes:

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

Sistema nerviós central

Veure pdf 131

Tàlem

Sistema nerviós perifèric

El SNP està format per

Ganglis: agrupaments de neurones.

Nervis perifèrics: agrupacions de fibres quepoden ser de 2 tipus:

Fibres aferents o sensorials: transmeten informaciódes de les diferents parts del cos cap a l’encèfal i lamedul·la espinal.

Fibres eferents o motores: transmeten la informaciómotora des del SNC fins a les diferents parts del cos.

Classificació dels axons

Beina de mielina Diàmetre (μm) Velocitat de conducció (m/s)

Grup A Sí 1-22 20-15

Grup B (fibrespreganglionars)

Sí <3 <14

Grup C (fibres eferents i postganglionarssimpàtiques i fibres aferents de nervis somàtics i vegetatius)

No <1,2 3

Segons el lloc del qual procedeixen, els nervis es denominen:

cranials o

raquidis

Classificació anatòmicaEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU

Controla els actes involuntaris

Està integrat per dos sistemes:

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: bulb raquidi, medul·la espinal.

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: nervis

Es classifica en: Simpàtic

Parasimpàtic

Els actes del sistema nerviós

La medul·la espinal i l’acteinvoluntari

La manera més ràpida de respondre a un estímul ésuna resposta reflexa o involuntària, anomenada actereflex.

Les respostes reflexes a un estímul s’elaboren a lamedul·la i recorren el camí més curt, des del receptor al’efector.

La cadena de neurones que intervenen en aquestaacció està formada per la neurona sensitiva, lainterneurona i la neurona motora. Enconjunt, constitueixen l’arc reflex.

Secció longitudinal de l’encèfal

Protuberància

El tronc encefàlic, compost alhora per la protuberànciaanular o pont de Varoli i el bulb raquidi, seu delscentres que regulen les funcions vitals i dels nuclisd’origen de la majoria de nervis cranials.

El cervell controla tota l’activitatvoluntària i gran partde l’activitatinvoluntària del cos, i és la seu delsprocessos mentals.

El cerebel participa en ele control de l’equilibrii modula els movimentscorporals.

Encèfal vist des de sota

cervell

Bulb olfactori

Tracte olfactori

Quiasme òptic

hipòfisi

Cos o tubercle mamil·lar

pont

Bulb raquidi

cerebelMedul·la espinal

Lòbul occipital

Arrels cervicals

Cervell: vist des de dalt

Hemisferidret

Hemisferiesquerra

Pol occipital

Pol frontal

Hemisferi cerebral: visió de la cara interna

Circumvolució del cíngol

Cos callós

tàlem

Àrees cerebralsÀrea frontal: funcionsmentals superiors

Àrea premotora: orientació, control delsmoviments del cap i dels ulls

Àrea motora: control delsmoviments voluntaris

Àrea sensitiva

Àrea auditiva

Àrea del llenguatge

Àrea visual

Ventricles cerebrals A l’interior de l’encèfal hi ha

diverses cavitats plenes delíquid cefaloraquidiconnectades entre si: elsventricles laterals, el tercerventricle i el quartventricle, que estàcomunicat amb l’espaisubaracnoïdal, i per sota escontinua amb el conductecentral de la medul·laespinal.

Ventricleslaterals

Tercer ventricle

Aqüeducte de Silvi

Quartventricle

cervell

cerebel

Bulbraquidi

Medul·laespinal

Medul·la espinal

Medul·la espinal amb els nervisraquidis

Secció de la columna vertebral i de la medul·la espinal. Medul·la amb arrels

raquídies

Medul·la espinal amb nervi raquidi

Substància blanca. Està formada per feixosd’aspecte blanquinós que són resultat del’associació dels àxons de les neurones. Es localitzaa l’interior de l’encèfal i a l’exterior de la medul·laespinal.

Substància grisa. Està constituïda pels cossosneuronals, que no tenen mielina. Es localitzen al’escorça de l’encèfal i a l’interior de la medul·laespinal.

Les neurones

Tipus de neurones

Segons la mida:Neurones de Golgi tipus I (axó llarg)

Ex: neurones piramidals del còrtexcerebral, cèl de Purkinje del còrtex delcerebel, cèl motores de la medul·laespinal.

Neurones de Golgi tipus II (axó curt)

Ex: neurones de còrtex cerebral i cerebel.

Segons la mielinaNeurones mielíniques

Neurones amielíniques

Clasificación morfológica Disposiciones de las Neuritas Localización

Número, longitud

Modo de ramificación de las

neuritas

Unipolar La neurita única se divide a corta

distancia del cuerpo celular.

Ganglio de la raíz posterior.

Bipolar La neurita única nace de

cualquiera de los extremos del

cuerpo celular.

Retina, cóclea sensitiva y

ganglios vestibulares.

Multipolar Muchas dendritas y un axón

largo.

Tractos de fibras del encéfalo y

la médula espinal, nervios

periféricos y células motoras de

la médula espinal.

Tamaño de la neurona

De Golgi tipo I Axón largo único. Tractos de fibras del encéfalo y

la médula espinal, nervios

periféricos y células motoras de

la médula espinal. Corteza

cerebral y cerebelosa.

De Golgi tipo II Axón corto que con las dentritas

se asemeja a una estrella.

Corteza cerebral y cerebelosa.

L’impuls nerviós (o potencial d’acció) La transmissió d’un impuls nerviós és el desplaçament de

càrregues elèctriques per la membrana neuronal.

És un fenomen electroquímic. Normalment la membrana de laneurona està polaritzada (l’interior es troba carregat elèctricamentrespecte a l’exterior).

Aquesta diferència de potencial (potencial de membrana), ésoriginada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats dela membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjançantmecanismes de transport actiu.

L’impuls nerviós es produeix quan el potencial de membrana esdespolaritza per sobre d’un llindar crític (-60 a -40 mV).

En arribar un estímul es produeix un canvi en la permeabilitat dela membrana i aquesta es despolaritza . Posteriorment (escala demilisegons) la membrana es repolaritza.Al mateix temps es crea una ona de despolarització, és a dir, elpotencial d’acció s’estén ràpidament d’una zona a una altra de lamembrana.

Hodgkin i Huxley: El potencial d’acció és degut a canvis grans de la permeabilitat de

la membrana de l’axó respecte a ions Na+ i K+.

El procés de generació d’un potencial d’acció ha de tenir lessegüents etapes: Canvia la conductància de la membrana pel Na+

La despolarització de la mem per sobre d’un potencial llindar produeixl’obertura dels conductes de Na+ .

Els ions Na+ flueixen a través de la mem a l’interior cel, degut al fortgradient electroquímic creat a través de la mem plasmàtica.

L’entrada d’ions Na+ despolaritza més la mem i s’obren més comportespel Na+

Aquest canvi positiu entre despolarització i entrada de Na+ dóna lloc a uncanvi ràpid i profund de potencial de membrana, des de -60 a 30 mV en 1milisegons.

En aquest moment els canals de Na+ es tanquen espontàniament i s’obrenels de K+. Els ions K+ flueixen a l’exterior i en 2 milisegons el potencial demem torna a tenir un valor negatiu, -75 mV (valor d’equilibri pels ions K+

en condicions cel·lulars.

En pocs milisegons es restableix el potencial de repòs.

Tipus de sinapsi Elèctrica: pas de l’impuls nerviós mitjançant ions a

través de canals. Entre neurones molt properes.

Més ràpides

En mamífers són menys abundants (en la retina)

Química: El senyal elèctric que arriba a l’elementpresinàptic, provoca l’alliberament deneurotransmissors (substàncies emmagatzemades enunes vesícules) que travessen l’espai sinàptic i s’uniran aun receptor específic de la membrana de la neuronapostsinàptica, la qual cosa provocarà un canvi elèctric enla membrana.

Els neurotransmissors Sintetitzats per la neurona presinàptica.

S’acumulen al final de la neurona presinàptica finsque és estimulada, i s’alliberen a l´espaisinàptic, s’uniran a receptors de la membrana de laneurona postsinàptica (receptors = proteïnes demembrana).

La neurona postsinàptica s’estimula o bé s’inhibeix(depèn del tipus de neurotransmissor).

El neurotransmissor no es queda a l’espaiintersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat perla neurona presinàptica.

Principals neurotransmissors Acetilcolina: efector de vies parasimpàtiques, en neurones

sensorials i programació fase REM somni.

Norepinefrina (noradrenalina): efector de vies simpàtiques (↑freqüència cardíaca i pressió sanguínia), ajuda en la memòria.

Adrenalina (epinefrina): efector de vies simpàtiques.

Dopamina: inhibitori, associat als mecanismes de recompensa delcervell, les drogues l’alliberen.

Serotonina: relacionat amb l’emoció, l’estat d’ànim i la percepció (↓serotonina=depressió, insomni, etc.).

GABA (àcid gamma aminobutíric): inhibitori delsneurotransmissors excitants que provoquen ansietat.

Glutamat: excitador del GABA, relacionat amb la memòria.

Endorfina: semblant als opiacis (heroïna) i actua com ells: actua enla reducció del dolor, en el plaer, i alenteix el metabolisme engeneral (↓ freqüència cardíaca, respiració, etc)

ETC

Dermatoma Un dermatoma és l’àrea de la

pell innervada per una arrel onervi dorsal de la medul·laespinal. Els nervis cutanis sónels que arriben a lapell, recollint la sevasensibilitat. Cada nervi cutanies distribueix en una zonaconcreta de lapell, anomenada dermatoma.

De cada segment de la medul·la surten un parell d’arrelsposteriors o sensitives un parell d’arrels anteriors omotores, que s’uneixen lateralment a nivell del foramenintervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cada und’aquests innerva una franja de pell anomenadadermatoma. La nostra superfície corporal és un mosaic dedermatomes.

Glàndules i hormones El sistema nerviós i el sistema endocrí formen conjuntament

els dos sistemes de control i coordinació del nostreorganisme. Les diferències entre ambdós sistemes són:

El sistema nerviós actua de forma immediata, produintrespostes instantànies, que es propaguen a través dels nervis.

El sistema endocrí actua de forma més lenta, peròcontinuada. Controla canvis lents, com el creixementcorporal o el desenvolupament dels caràcters sexualssecundaris.

El sistema endocrí o hormonal està constituït per cèl·lulesque segreguen substàncies directament a la sang. Si aquestescèl·lules estan agrupades formen les glàndules endocrines.

Funcionament del sistema endocrí

El funcionament del sistema endocrí depèn, en granmesura, del sistema nerviós.

L’hipotàlem, la zona del cervell connectada a laglàndula hipòfisi, controla l’activitat hormonal del’organisme i actua com a enllaç entre els sistemesnerviós i hormonal.

La retroalimentació negativa és el mecanismed’interacció en el qual intervenen l’hipotàlem i lahipòfisi.

Funcions del sistema hormonal Les funcions de coordinació i regulació que exerceix el

sistema hormonal es resumeixen en quatre:

Manté l’homeòstasi. Regula la concentració de moltessubstàncies en els fluids orgànics.

Juntament amb el sistema nerviós, ajuda l’organisme amantenir el nivell d’estrès.

Controla el creixement i el desenvolupament.

Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.

Bibliografia/webgrafia http://www.youtube.com octubre 2011

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/ octubre 2011

http://www.herrera.unt.edu.ar/bioingenieria/temas_inves/sist_nervioso/pagina1.htm octubre 2011

http://www.clon.uab.es/recursos/ octubre 2011

http://www.psicologia-online.com octubre 2011

GODALL CASTELL, Maria; Biologia Humana, Fonamentsbiològics per a Diplomatures de la Salut; Ed. Pòrtic; 2005.

FERRÉS GURT, Concepció; El Cos Humà, Sistemes deCoordinació; Edicions CCG; 2006, revisió 2011.

TORTORA, Gerard J i DERRICKSON, Bryan H; Principiosde Anatomía y Fisiología; Ed. Medica Panamericana; 2011.