«No és sa només centrar-se a ser bomber»

Creuar el món per estudiar lluny d’Europa

En Pau Zabala ens explica la dificultat dels estudis i la feina de bomber ··· ENTREVISTA 3

Sis experiències conviden a fer les maletes, obrir la ment a noves cultures i fer contactes personals i professionals ··· TREBALL DE CAMP 7

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

N.12 - 14.02.2013

··· REPORTATGE 4 I 5

Units per la fe

Joves de quatre religions reflexionen sobre el paper de l’espiritualitat en el món actual

Sami Obaya, Eulàlia Pagès, Dalia Shteinhauz i Pilar Aguilera al Centre Abraham de Barcelona. LAIA ROS

2.Enllaços DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) FIB (Festival Internacional de Benicàssim): popular festival que cada juliol reuneix a Castelló els grups més influents de l’escena indie i rock internacional

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Javier Ideami GonzálezDIRECTOR

Marta “EmeDJ” Fierro MantecónPUNXADISCOS

Ramon Pujol Martínez-UserosACTOR

Unai Velasco Quintela POETA I CRÍTIC LITERARI

··· Aquest asturià va néixer a Ovi-edo i va estudiar enginyeria infor-màtica, música, fotografia i dis-seny a Londres. Autodidacte de mena, ha guanyat tot tipus de pre-mis d’arts i tecnologia, incloent el concurs de vídeos organitzat per Freixenet pel seu espot del pas-sat 2012. Ara viu a San Francis-co (EUA).www.ideami.com

··· D’un poble de la Corunya a punxar en festivals de tot el món. La meteòrica trajectòria de Mar-ta Fierro l’ha duta a participar als MTV European Music Awards, al Sònar o al FIB* de Benicàssim. En un ambient tradicionalment mas-culí, la revista Go Mag l’ha situada en el desè lloc de la llista dels mi-llors DJ de l’estat espanyol. www.emedj.com

··· Aquest jove actor barceloní ha estat el protagonista, juntament amb el seu company de reparti-ment, Albert Triola, d’un dels dar-rers èxits teatrals de la capital ca-talana: Smiley, dirigida per Jordi Casanovas. L’obra, estrenada en una sala de petits formats com la Flyhard, ha fet el salt al Teatre Lliure. www.ramon-pujol.com

··· Va descobrir tard la poesia, pe-rò ja ha publicat un poemari, En este lugar (Papel de fumar, 2012). En constant activitat literària, al-guns dels seus versos han apare-gut a revistes culturals com Qui-mera o Revista de Letras i ja prepa-ra un nou llibre. Admet que man-té un vincle físic amb el seu llen-guatge poètic.www.ifakedrogerrabbit.blogspot.com

Política per a iniciatsBloc políticcerclegerrymandering.catPeces reposades amb un estil pro-pi sobre el dia a dia polític.··· Què: Anàlisi i claus per com-pendre l’actualitat política.··· Qui: 8 politòlegs (4 nois i 4 no-ies) que ratllen la trentena.

Un plaer per a la vistaIl·lustraciópaulabonet.comA les il·lustracions d’aquesta artis-ta de Vila-Real es combinen imat-ge i tipografia.

Píndoles literàriesEscripturapuntiprincipi.blogspot.com.esEn aquest bloc l’autora escriu po-emes i petites peces basades en la quotidianitat urbana.

·1·

·2·

·3·

Apunts

et del matí. Ha arribat el moment de separar-se de l’amant perfecte, els llen-çols que tan amablement

creen un microclima acollidor al teu llit i t’atrauen com un imant els dies més freds. Esmorzes, et ves-teixes i agafes el més important del dia, la carmanyola. La teva fi-del companya de tota la setmana, que suporta dia rere dia les penú-ries d’estar des del matí fins a la nit dins la motxilla, només per fer-te companyia durant la llarga jor-nada universitària. Pacientment suporta el sotragueig del trans-port públic, fins que gaudeix de la tranquil·litat durant les classes. Les hores intempestives en les quals t’has hagut de llevar fan que l’estómac rugeixi com un animal salvatge. En el moment sagrat del dia, l’esmorzar, la carmanyola veu des de la foscor de la bossa com la ignores i agafes el moneder, dispo-sat a comprar qualsevol cosa. Ets un dels pobres desafortunats que viu a hores llum de la universitat, i com que passaries més temps al transport públic que no pas a ca-sa si hi tornessis per dinar, decidei-xes fer germanor amb la resta de companys a la biblioteca.

Amb una puntualitat britànica, a les dues els estudiants refugiats entre llibres i ordinadors baixen al pati. És l’hora de les carmanyo-les! Els valuosos recipients deixen el seu refugi i passen al terra. Les taules són massa refinades per als estudiants que prefereixen acam-par i fer un pícnic, formant una rot-llana plena de menjars, motxilles amb complex de coixí i jaquetes que fan de llençols improvisats. La necessitat d’alimentar la fera que viu al teu estómac buida la carma-nyola a una velocitat vertiginosa. És hora que els recipients de plàs-tic esperin dins les motxilles que arribi de nou el seu moment, l’ins-tant en què tornen a casa, passen per sota la pica i es preparen per a un nou dia intens. ···

Fidelitat en forma de carmanyola

ALEXIS BUKOWSKIIL·LUSTRADOR FREELANCE I DISSENYADOR GRÀFIC A BYHOURS.COM

LA SEVA INSPIRACIÓ ÉS LA SENSUALITAT FEMENINA www.facebook.com/alexisbukowskillustration

AÏDA RODRÍGUEZ

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aques-ta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· EDICIÓ Noelia Rodríguez, Natàlia Segura, Oriol Solé i Helena Xirgu ··· DIRECCIÓ D’ART Laia Ros i Sara Torremocha ··· REDACCIÓ Aïda Rodríguez, Clara Roig, Guillem Sánchez, Marina Sánchez, Berta Seijo, Albert Sort, Júlia Ta-larn, Ariadna Vaz, Margalida Vidal, Cristina Vilà, Marta Vilageliu, Carla Zendrera ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA David Caminada i Carlos Pérez de Rozas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius i Francesc Salgado ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

S

Traient l’antifaç.3DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Campanyes forestals d’estiu: donen suport als efectius del cos de bombers davant l’augment de risc forestal que es preveuen durant els mesos d’estiu

··· Per què vols ser bomber?··· Sempre ho havia volgut ser. És un ofici que té moltes coses que m’agraden juntes. No és una fei-na rutinària, treballes en equip, ajudes la gent i és emocionant.··· Què has hagut de fer abans de presentar-te a unes oposici-ons de bomber? ··· Per poder presentar-t’hi i ser competitiu has d’estar un o dos anys preparant-te. Això significa haver de renunciar a moltes coses. En el meu cas vaig haver de dei-xar una feina com a vetllador i no-més treballar dues hores i mitja al dia com a monitor de menjador. Al matí estudiava, després anava a treballar i a la tarda entrenava. ··· Quins requisits et demanen per fer aquestes proves?··· Tenir el carnet de camió, trài-ler, autocar i el BTP, un permís per conduir ambulàncies i cot-xes de bomber. També vaig de-cidir treure’m el títol de socorris-ta, socorrista aquàtic i el títol de tècnic sanitari per la Creu Roja. ··· Pots fer alguna activitat semblant abans de presentar-te a les proves de bomber?··· Jo he estat col·laborant en les Campanyes forestals d’estiu*, en què només et demanen proves fí-siques. És molt aconsellable fer-ho perquè així veus si la feina re-

En Pau té 30 anys i fa molt de temps que es prepara per ser bomber. Ja s’ha presentat tres cops a les oposicions però encara no ha aconseguit superar les proves teòriques. Perseguir aquest somni d’infància li ha comportat moltes hores d’estudi, entrenament i diners. Mentrestant, a l’estiu col·labora a les Campanyes Forestals com a auxiliar, una feina que li permet aprendre a treballar en situacions de risc. Ara està esperant que l’Ajuntament de Barcelona convoqui noves oposicions.

PAU ZABALA

ASPIRANT A BOMBER I AUXILIAR FORESTAL

CARLA ZENDRERANATÀLIA SEGURA

··· Requisits: tenir entre 16 i 35 anys, tenir el graduat escolar, el nivell B de català i el carnet de conduir categoria C.

··· Estudiar el temari de bom-ber: és obert i pot incloure fí-sica, química, electricitat, ge-ografia, meteorologia, dret i atenció sanitària.

··· Superar les oposicions elimi-natòries: inclouen proves teò-riques, físiques, de conducció i una entrevista personal amb psicòlegs i bombers.

··· Fer un curs de bomber: du-ra cinc mesos, és eliminatori i s’imparteix a l’Escola de Bom-bers i Protecció Civil de Catalu-nya. Són classes teoricopràcti-ques, de familiarització amb els equips de treball.

··· Un any en període de pro-va: realització de pràctiques de servei efectiu en un parc de bombers.

Què has de fer per entrar al cos?

alment t’agrada i si, per exemple, en les situacions de risc tens por o no. Aquest estiu, per exemple, vaig estar treballant en l’incendi de l’Empordà i en el del Priorat. ··· En què consisteixen les opo-sicions?··· El format és llarg i consta de

··· I si no ho aconsegueixes?··· Almenys ho hauré intentat. Donada la dificultat de les pro-ves, no és gaire sa només cen-

trar-se a ser bomber. Cal estar preparat pel fracàs.··· Quan sortiran les pròximes oposicions?··· No ho sabem. Durant deu anys cada any sortien oposici-ons ja fos de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona. Però fa quatre anys que, amb la crisi i

les retallades, la Generalitat no en convoca. A Barcelona, segons un pacte entre el consistori i els sin-dicats, en teoria en els pròxims tres anys treuran 180 places. ··· La llei estableix que hi ha d’haver un mínim de bombers per cada 20.000 habitants. Com es cobreixen les places dels jubilats?··· El rumor és que es vol can-viar la llei per reduir el nombre mínim de bombers a cada parc i ajuntar-ne alguns. Així s’estalvi-en treure noves places. ··· Això perjudica els aspirants a bomber com tu?··· Sí. Però també perjudica la ciutadania. ··· La teva família t’ha donat suport?··· Molt, sobretot econòmic. La meva família m’ha ajudat a pagar

Pau Zabala, al foc del Priorat, treballant com a

auxiliar forestal PAU ZABALA

tots els carnets de conduir que necessites per opositar. Cada car-net val uns 1.300 euros i tenint en compte que no puc treballar a jor-nada completa és difícil afrontar tot sol totes les despeses. ··· I exactament què fan els bombers a més d’apagar focs?··· Per exemple, fer obertures d’habitatges i ascensors. Un ser-vei molt habitual i molt trist a Bar-celona és quan la gent gran mor sola a casa. Els bombers també fan salvament i rescats en ac-cidents de cotxe, un servei que, quan surt bé, és molt agraït.··· Quins torns es fan?Es treballa durant un torn de 24 hores i després tens tres dies de descans.··· Quant cobra un bomber?Un bomber ras pot cobrar entre 1.400 i 2.000 euros. ···

“Fa quatre anys que, amb la crisi, la Generalitat no convoca oposicions a bomber”

quatre parts, cadascuna d’elles eli-minatòria: la teòrica, les proves fí-siques, un examen de camió i una entrevisa personal amb bombers i psicòlegs. En les oposicions de la Generalitat, normalment es presenten unes 3.000 perso-nes candidates per a unes 180 places.··· Si passes totes aquestes pro-ves ja ets bomber?··· No. Has d’estar cinc mesos a l’Escola de Bombers i un any de pràctiques. En aquest temps també et poden fer fora.

«Arribar a ser bomber és dur; cal estar preparat pel fracàs»

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Modernitat líquida: teoria que exposa la dissolució dels vincles tradicionals en les societats complexes i les seves conseqüències en diferents camps

Segons el sociòleg Zygmunt Bau-man, vivim en una modernitat lí-quida*, una societat volàtil gover-nada per la incertesa i la vertigino-sa rapidesa dels canvis. En aquest context frenètic hi ha joves que decideixen apostar per una vida compassada al ritme de l’espiri-tualitat. Aquest és el cas de l’Eulà-lia, de família cristiana però prac-ticant des que l’institut jesuïta al qual assistia va consolidar les se-ves inquietuds catòliques. La Da-lia, una jove americana que con-viu amb les creences jueves que els seus pares ucraïnesos li van trans-metre. En Sami, musulmà practi-cant des de naixement a qui les seves creences l’aproximen a les arrels familiars pròpies. I la Pilar, a qui el contacte amb la medita-ció la va apropar al budisme zen vietnamita.

Quotidianitat i religió Tots quatre asseguren que el seu dia a dia no és gaire diferent al de la resta de joves de la seva edat. Per a en Sami, l’únic que el desmar-

Diferents religions, mateixos valors

Les vivències de quatre joves creients

Família, salut i amics. Aquests són els tres aspectes que els joves consideren més importants, segons l’informe ‘Jóvenes españoles 2010’ publicat per la Fundación SM. Just per darrere d’aquests, se situa tenir parella, guanyar diners i gaudir de temps lliure. No és fins a la novena posició, a l’extraradi dels seus interessos, que hi apareix la religió. A les esglésies pràcticament no hi ha joves, i són molt pocs aquells que s’interessen per la vida contemplativa. Vivim un moment de crisi espiritual? Quatre joves de diferents religions expliquen com compaginen el seu dia a dia amb les seves respectives creences.

JÚLIA TALARNCRISTINA VILÀ

“L’èxit personal no es basa en coses materials sinó a viure en pau”DALIA SHTEINHAUZ

“Els que ens jutgen per les nostres creences sovint són els més ignorants”SAMI OBAYA

“La meditació em permet ser més conscient de tot allò que m’envolta”PILAR AGUILERA

“No dic amén a qualsevol cosa, també s’ha de ser crític”EULÀLIA PAGÈS

··· La vida digital ho impregna tot i el món de les religions no n’ha quedat al marge. Per als que no tenen temps d’anar a les esglésies hi ha aplicacions per al mòbil que modernitzen el dia a dia dels practicants. Confession ofereix un seguiment personal dels pecats, i Rosario Free permet resar acompanyat gràcies als seus rosaris digitals. Però l’oferta no és només per als catòlics. MuslimPro anuncia els horaris de pregaria i disposa d’una brúixola que assenyala la Meca. I el Buddha Box ajuda amb sons als budistes a l’hora de fer la meditació.

Religió 2.0

ca dels seus companys de classe és que resa cinc cops al dia. “Tota la resta és un codi moral que la ma-joria de religions prediquen”, ex-plica. La Dalia no s’allunya gaire d’aquesta visió i explica que, com que els seus pares no podien prac-ticar el judaisme per la repressió comunista que patien a Ucraïna, ella s’ha acostumat a viure la reli-giositat d’una manera més intros-pectiva. La Pilar procura aplicar la meditació en el seu dia a dia, a través de la respiració i, sobre-tot, mentre camina: “No es trac-ta d’una meditació passiva, sinó de ser més conscient de tot el que m’envolta”. Així doncs, què vol dir ser una persona religiosa? “És un sentiment interior. Un estat d’ànim positiu que fa que et sentis bé amb tu mateix”, respon en Sa-mi. Per a l’Eulàlia no té sentit viu-re la fe individualment: “És com un regal que ha de ser viscut en comunitat.”

Dogmes i joventutQuan els preguntem si les seves religions els permeten viure la jo-ventut en llibertat, l’Eulàlia co-menta que aquest aspecte li pro-voca contradiccions: “El missat-ge de fons de la religió queda di-luït per les declaracions retrògra-des dels alts estaments eclesiàs-tics. No és que em faci la fe a mi-da però no dic amén a qualsevol cosa; també s’ha de ser crític”. La Pilar opina, en canvi, que ella no se sent gens limitada pels dogmes del budisme. “Jo bec molt poc al-cohol, tal com mana la meva re-ligió, no sé si això es pot enten-dre com anar en contra de la vi-da normal del joves”.

Viure en plena consciènciaTots ells estan d’acord que vivim en un món que gira massa ràpid però que aturar-se a reflexionar i meditar sobre la religió és un fet que és, per a ells, tan natural i ne-cessari com respirar: “Quan la re-ligió és l’eix vertebrador de la te-va vida, no cal buscar el moment,

el trobes”, assegura l’Eulàlia. Per a ella, si hi ha alguna cosa evident és que el dia a dia dels joves s’ha omplert d’estímuls buits de con-tinguts i transcendència. En Sa-mi afirma que la fe t’ajuda a estar atent i tenir els ulls ben oberts per no perdre de vista allò vertadera-ment important. Els preguntem, doncs, quin lloc ocuparia la reli-gió dins del rànquing de les co-ses ‘veritablement importants’ i són incapaços de respondre: “No pots posicionar allò que ho abas-ta tot!”, comenta la Pilar.

Enfrontar-se a prejudicisAl llarg de la història, les religions han estat motiu de grans conflic-tes. En ple segle XXI ser jove i par-ticipar d’una religió encara és ob-jecte de prejudicis. En Sami, però, mai no s’ha sentit jutjat a la uni-versitat, tot i que reconeix que a l’escola era diferent: “Era immi-grant, d’una altra religió i no men-java porc. Si un respecta i es fa res-pectar, no se l’exclou. Sovint els que jutgen són els més ignorants.”

El catolicisme és la religió ma-joritària d’Occident; és per aquest motiu que l’Eulàlia creu que mai no s’ha sentit exclosa però sí pre-jutjada, “sembla que el creient és qui s’ho empassa tot”.

La mort“És l’únic segur de la vida”, afirma rotundament en Sami. Tot i això, viu una contradicció entre el que estudia i el que l’islam predica. “Sé que allò raonable és que no se sap què hi ha més enllà de la vida. Si vius el present, el que hi hagi des-prés t’ha de ser igual perquè ja has viscut bé”. L’Eulàlia considera que l’esperança de la resurrecció li fa afrontar la mort d’una manera di-ferent, però “més important que parlar sobre la mort és parlar so-bre la vida”.

Els budistes no creuen en la mort. “No diem feliç aniversari, sinó bona continuació. La mort no existeix, només mor el cos fí-sic.” L’únic que preocupa la Pilar

és viure el moment present. “No tenim por de la mort perquè sa-bem que no s’acaba tot aquí”.

Crisi de valorsAlguns experts afirmen que la cri-si actual no és només econòmica sinó també espiritual. Per a la Pi-lar ens trobem en una època de transformació, “a partir d’ara viu-rem la vida amb més sentit ja que veiem que el capitalisme no ens l’ha donat”. Per a en Sami la crisi és un moment per “reafirmar la fe, sentir-te feliç amb tu mateix i allunyar-te del món material”. Sembla que la fe els dóna eines per combatre el clima de negativitat que avui en dia pesa sobre molts joves: “Si fonamentes la teva vi-da en valors transversals tens més pilars i punts de suport”, confir-ma l’Eulàlia.

L’èxitGuanyar diners, comprar un cot-xe o tenir parella són els objec-tius de molts dels joves entrevis-tats a l’Informe de la Fundación SM. Finalitzem el col·loqui pre-guntant-los què significa per a ells assolir l’èxit. La Pilar no en té dub-tes: “Sentir-me bé amb mi matei-xa i poder-ho manifestar fent allò que crec positiu per a mi i per al món”. La Dalia ho resumeix afir-mant que el seu objectiu a la vi-da és “viure en pau”. I l’Eulàlia comenta que per a ella l’èxit se-ria “arribar a conviure amb el mí-nim de contradiccions possibles entre allò que creus i la societat on vius”.

En tots ells, una vida amb èxit significa créixer en una societat més humana on la senzillesa i les relacions afectives siguin l’aspec-te més important. “Podem viu-re amb moltes menys coses i ser molt més feliços”, conclou la Pilar.

Al final de la conversa, sortim amb la sensació que tots ells tenen molts més punts que els uneixen que no pas que els separen. Quatre joves de religions diferents amb uns mateixos valors. ···

Plaça central.5DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

··· SAMI OBAYA 21 anys··· MUSULMÀ··· Estudiant de Bioquímica

··· DALIA SHTEIN-HAUZ

29 anys··· JUEVA··· Llicenciada en Direcció i Administració

d’Empreses

·· EULÀLIA PAGÈS 22 anys··· CATÒLICA··· Graduada en Humanitats i estudiant d’Educació Social

··· PILAR AGUILERA 38 anys··· BUDISTA··· Professora de Pedagogia de la UB

La fe i els nostres temps

“LA CREENÇA RELIGIOSA ÉS MÉS NECESSÀRIA ARA QUE MAI”

Amador VegaDR. EN ESTÈTICA I RELIGIONS I PROFESSOR DE LA UPF

··· Els joves han deixat de fer-se preguntes? ··· Últimament ha augmentat el percentatge de joves que busquen respostes en altres àmbits que no són la religió, com els horòscops o l’astrologia. Això demostra que continuen fent-se preguntes i que la necessitat de trobar-hi respos-ta segueix sent tan imperiosa com abans. El que està clar és que els contextos religiosos han deixat de satisfer aquesta franja d’edat.

··· A què es deu aquest desen-cís tan important? ··· A una manca de coneixements culturals que vagin més enllà de la pròpia creença. Crec que seria necessari que a l’escola es donés cultura religiosa, no religió catò-lica o musulmana sinó uns conei-xements generals. Això potser fa-ria que els joves estiguessin més vinculats al món de la religió. En-tendre per creure i creure per po-der entendre, com deien els me-dievals. Raó i fe han d’anar juntes.

··· Ser practicant ajuda a apro-par-se a la reflexió?··· No sempre. Es pot arribar a una bona meditació sense necessitat d’utilitzar pràctiques religioses. Però, certament, des de fa molts segles les religions coneixen llen-guatges, rituals i tècniques per meditar i, per tant, és més fàcil que hi arribis si pertanys o t’apropes a una religió i ho fas d’una mane-ra constant.

··· Es pot compaginar el món frenètic dels joves amb la religió?··· És clar. S’hauria de compaginar molt bé perquè els focus religio-sos haurien de mostrar-se com a espais de silenci dins les ciutats on poder-se sentir recollit. Per tant, si el món gira a un ritme més accele-rat que abans, la creença religiosa hauria de ser ara més necessària que mai. El silenci que fins ara han proposat les tradicions religioses és fonamental per a l’ésser humà, ja sigui jove, adult o vell.

Fotografia de grup al Centre Abraham de Barcelona, edifici interreligiós construït amb motiu dels Jocs Olímpics del 92. LAIA ROS

6.Traços DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Esclavas del poder: segon llibre de Lydia Cacho, publicat l’any 2011, que tracta sobre el tràfic sexual de dones a tot el món

Qui diu que no es pot canviar la societat amb un nas de pallasso? O amb una bona música o un ta-ller de jocs? O deixant-te impreg-nar per uns costums culturals mai coneguts? Qui diu que la cultura no fa créixer i que hi ha proble-mes sense solució? Des del 1998, l’Artixoc està lluitant per enfor-tir els lligams entre les persones, en especial els joves. Aquesta as-sociació sense ànim de lucre va iniciar la seva tasca amb el teatre, però actualment treballa amb un ventall més ampli de disciplines com les arts plàstiques, la dansa, la música i el circ.

Les imatges dels projectes d’Ar-tixoc són com descàrregues de bo-nes vibracions, de convivència pa-cífica i d’unió de la humanitat. T’obliguen a endinsar-te en l’espe-rança d’un món millor, però con-cebint-lo com una opció possible i no com un pensament utòpic. “És una eina d’educació i transfor-mació de la societat”, explica Àgia Luna, coordinadora de l’entitat.

A més de fomentar la convi-vència i la resolució dels proble-

L’Artixoc: quan l’art dibuixa un somriureUna manera de fomentar la convivència i de passar una estona divertida. Això és el que es proposa a Artixoc, una iniciativa diferent que treballa les arts escèniques.

SARA TORREMOCHA

JOVES AMB INQUIETUDS UNA BEGUDA DIFERENT

mes, afegeix, “Artixoc travessa les fronteres per estudiar les tradici-ons d’arreu del món i contactar amb grups, institucions i plata-formes juvenils de la ciutat, del país, d’Europa i d’Amèrica Llati-na”. En aquest intent d’ajuntar les mans de les cultures del món, l’as-sociació organitza trobades euro-pees o internacionals per a joves de 13 a 25 anys al voltant d’una o diverses disciplines artístiques. A través d’aquests tallers els parti-cipants prenen consciència d’as-pectes com el racisme o la possi-

bilitat d’un món millor.Un important protagonis-

ta d’Artixoc és el teatre social o de l’oprimit, amb un conjunt de tècniques creades pel pedagog Augusto Boal que permeten tre-ballar en la superació dels pro-blemes quotidians i els conflic-tes socials més profunds. A part d’aquest, l’associació també es no-dreix dels coneixements d’Adhe-mar Bianchi (Argentina), Orlan-do Cajamarca (Colòmbia), Ge-orge Laferrière (Québec) i Allan Owens (Anglaterra), entre d’altres.

Les ganes de millorar i l’esperan-ça d’un futur millor s’entreveuen en les paraules de l’Àgia i s’esca-pen de les fotografies dels tallers que ens ensenya.

És un bri d’aire fresc. Com si un grapat de somriures pogués desestabilitzar i revertir el nega-tivisme instaurat. Una poció de pau i solidaritat. Arribes a creure que una bona música o un taller de jocs poden transformar la so-cietat. Fins i tot, que movent un nas de pallasso es pot canviar una mica el món. ···

El taller en actiu. Un grup de joves de l’associació assagen diferents tècniques interpretatives. ARTIXOC

Denúncies sexuals en un món silenciatEL TESTIMONI D’UNA REPORTERA I ACTIVISTA MEXICANA

CLARA ROIG

“Em dic Lydia Cacho i sóc femi-nista, mexicana, reportera i acti-vista”. Així es defineix la perio-dista que ha sacsejat la moralitat mundial en denunciar l’explota-ció comercial de sexe amb me-nors, el tràfic de dones i el turis-me sexual. És, alhora, un exemple de coratge i valentia i un model per a la investigació periodística.

Tot i moure’s en un món con-trolat per narcotraficants, màfies i polítics corruptes, en què conviu amb l’amenaça de mort i la tortu-ra, no es mossega la llengua ni es rendeix. “El que volia fer era de-

mostrar amb dades molt concre-tes com funciona de veritat el ne-goci del tràfic de persones”, asse-gura a un auditori ple i expectant.

Durant cinc anys va perseguir les màfies de tot el món a través de les declaracions de les víctimes per traçar una ruta de tràfic de perso-nes. El “diagnòstic”, com diu ella, l’ha plasmat en el seu últim llibre Esclavas del poder* (2011), i ara ha vingut a Barcelona per donar una lliçó sobre drets humans. “Aquest no és un problema de les dones, sinó del món sencer”, afirma.

Dins del cicle En Comú, que aplega una varietat de conferèn-cies d’intel·lectuals, filòsofs i artis-tes en el Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona (CCCB), Lydia Cacho exposa les seves crí-tiques i solucions a la prostitució

infantil. “Ens enfrontem a un dis-curs i a uns valors culturals que han de canviar”, reclama l’acti-vista.

Cada cop hi ha més joves que s’introdueixen en el món de l’es-clavatge, l’extorsió i la prostitu-ció. El problema, explica, és que a través d’Internet els joves apre-nen que en el sexe hi ha un po-der dominant, majoritàriament masculí, i que es pot utilitzar l’al-tre i convertir-lo en un objecte en venda. “Els pares no en parlen, i si no ho fan ells, algú altre ho fa-rà”, critica. La qüestió rau a enten-dre com un jove construeix la se-va identitat. ···

Lydia Cacho, reportera en defensa dels drets humans. CLARA ROIG

Trencar la rutina de manera agradable ja no és un repte si es fa en una teteria. La capital catalana n’acull diverses, només cal encertar i apostar per una beguda amb molts beneficis.

El te. Reconfortant i refrescant. Segurament, per a molts ha des-bancat el cafè a una segona posi-ció. I, què dir de les seves qualitats quan parlem de salut. A molts pa-ïsos, com l’Índia, la Xina o el Reg-ne Unit, l’ofereixen com a signe d’hospitalitat. No importa quants cops en beguis al dia, en tens tan-tes varietats com plantes aromà-tiques hi ha al món.

Amb fred als ossos i una ruta pels carrers del barri Gòtic que no acaba mai, deixem de banda les grans cadenes que venen tasses de cafè com xurros i ens endinsem en una teteria a la recerca de l’ori-ginalitat que moltes vegades ens manca. Situada en un dels carre-rons del nucli antic de Barcelona (Sant Domènec del Call, 12), al Caj Chai el pas del temps no hi ha deixat cap empremta. Acollidor i rústic, les grans butaques et con-viden a seure i rumiar al davant d’una carta amb prop de 80 vari-etats de te. El ritual de la prepara-ció és sagrat, aquí i a la resta de te-teries. Una de les clientes assegura que no és la seva primera vegada, i que aquest cop el te li han servit “en una tassa gran amb un filtre i unes boletes a dins, i al costat, un enorme termos d’aigua calenta“.

Les teteries estan de moda. De colors que no en faltin: hi ha te verd, blanc, negre i vermell. Sen-se oblidar les nacionalitats: mar-roquí, coreà o japonès. També es porten les infusions amb noms exòtics que fan més difícil l’elec-ció i que arriben a impacientar el cambrer. Tot i aquesta tensió a l’hora de decidir, al Caj Chai es respira tranquil·litat i bones vibra-cions. El complement ideal són les pastes que se serveixen amb el te fred o calent, depenent de l’es-tació de l’any (o de l’humor del client). El Tea Council recomana beure’n quatre tasses al dia, i si se segueix la ruta per Gràcia, és pos-sible assolir el repte sense repetir. Recordeu, ara, a Barcelona sem-pre és l’hora del te. ···

A Barcelona sempre pot ser l’hora del te

BERTA SEIJO

Traços.7DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Conveni bilateral: acord entre dues universitats, una catalana i l’altra no europea, que permet l’intercanvi d’estudiants

Treball de camp

gafar un avió i creuar mig món per estudiar ja no sona tan es-trany. La Xina, el Canadà, Isra-el, Argentina o els Estats Units són destinacions corrents per a molts universitaris catalans. Més enllà de l’Erasmus s’estén una oferta de convenis amb centres d’arreu del món. Són els anome-

nats convenis bilaterals*, que donen l’opció de cursar una part dels estudis fora d’Europa.

Fa just un mes que l’Anna Pacheco va tornar de Cór-doba, Argentina, on va cursar un semestre del seu últim any de periodisme. L’Anna apunta: “Allà la meva carre-ra no existeix, sinó que forma part del que se’n diu Co-municació Social”, uns estudis no tan específics i que inclouen assignatures més generals. Un company seu, en Paul Sánchez, va decidir-se per l’Interdisciplinary Center (IDC) de Herzliya, a Israel, on encara hi és. A part d’anar a classe, en Paul aprofita la seva estada per fer de becari en un diari digital de Tel Aviv. En l’àmbit de la publicitat, en Jon Werckmeister va viure als Estats Units durant vuit mesos. En un principi, la seva desti-nació va ser el Boston College, i, animat per l’experi-ència, va sol·licitar una segona beca per anar a Los An-geles en un curs d’estiu. El mateix país va escollir la Isa-bel Lucas, que va gaudir d’una beca especial per anar a Pennsilvània en el marc dels seus estudis d’Internatio-nal Business Economics. L’Àlex Dilmé va agafar una ru-ta diferent i va marxar cap a Orient, a Hong Kong. Les perspectives de futur en el món dels negocis i la llengua el van empènyer a viure sis mesos a la Xina. De la ma-teixa manera, en Jordi Foz va veure el bilingüisme de Montreal com una oportunitat per millorar tant l’an-glès com el francès. Va marxar a principis de setembre i s’hi estarà fins al juliol.

Viure lluny de casaEls sis joves coincideixen en la idea que viatjar a un al-tre continent és “recomanable al 100%”. Les ganes de marxar lluny i millorar l’idioma són les dues principals motivacions per emprendre l’aventura. A més, tal com diu en Jon, “conèixer gent d’altres cultures és el més en-riquidor, sobretot personalment”. Tots han aprofitat l’es-tada per visitar altres ciutats, que d’altra manera potser no haurien vist mai: “Si t’organitzes bé, sortir és barat i senzill”, afegeix en Jon. L’adaptació, però, no sempre és fàcil. “La primera setmana em va costar molt; arribes allà i no coneixes ningú, fins que canvies el xip i veus que tothom està igual”, explica l’Àlex. Anar-se’n tan lluny comporta conviure amb una cultura molt dife-rent a la nostra. La Isabel recorda que al principi la resta d’estudiants la veien com “la noia exòtica”. Al campus

Més enllà de l’Erasmus: viatge als cinc continentsSis joves comparteixen l’experiència universitària d’estudiar fora d’Europa i la presenten

com una oportunitat per obrir-se al món laboral i personal··· ARIADNA VAZ I MARGALIDA VIDAL ···

A

1. Àlex Dilmé (Xina), Isabel Lucas (EUA), Jon Werckmeister (EUA) i Anna Pacheco (Argentina). ARIADNA VAZ I MARGALIDA VIDAL

2. Paul Sánchez (Israel) amb un keffieh palestí a Hebron. PAUL SÁNCHEZ 3. Jordi Foz (Canadà) a Montreal. JORDI FOZ

1

de Pittsburgh tan sols eren cinc europeus entre tots els americans. Pel que fa a l’ensenyament, en Jordi desta-ca: “Les classes estan molt enfocades a la recerca, és di-ferent del que estava acostumat”. La dinàmica a les uni-versitats és molt participativa, “es valora molt la interac-ció de l’alumne amb el professor, qualsevol intervenció és vàlida”, diu l’Anna sobre el sistema argentí. Les car-reres no solen tenir assignatures tan específiques, sinó que hi ha l’opció d’escollir-ne d’àmbits variats. És per això que per evitar problemes de convalidació, s’inten-ten utilitzar els crèdits destinats a la mobilitat.

De vegades, viatjar a un país desconegut és l’oportuni-tat de trencar clixés. És el cas d’en Paul, que s’ha adonat que Tel Aviv “té el sistema de seguretat més avançat del món; el conflicte el vius dia a dia, però no és perillós”.

Durant l’estada van arribar míssils a la ciutat per prime-ra vegada des de 1991: “La meva reacció va ser estúpi-da, vaig córrer fins a la porta i vaig tancar el forrellat”.

SubvencionsNo tots els estudiants que marxen amb convenis bilaterals tenen beca. Els que n’han sol·licitat un aquest curs han hagut de fer-se càrrec de totes les despeses. En Paul explica: “He hagut de buscar-me un parell de feines per mantenir-me”. Ni l’Anna ni en Jordi han rebut cap subvenció. En canvi, en anys anteriors, tots gaudien d’un mínim de 200 euros al mes, amb la possibilitat d’ampliar-ho amb altres ajudes, com la beca Santander (de 1.000 euros). Tot i així, aquestes subvencions no cobreixen la totalitat del viatge. ···

32

DIJOUS14 DE FEBRER DEL 2013

cetrencada@cetrencadaUPF

(*) R&B o RnB: rhythm and blues, terme musical definit com una barreja de jazz, gospel i blues

cetrencada

Adreça’t

TATIANA SISQUELLAComunicadora

En confiança

«Gravar un disc és una de les coses que m’agradaria fer»

CETRENCADA

Cetrencada és un taller integrat on estudiants de tercer de perio-disme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

RÀDIOwww.upf.edu/upfradioTELEVISIÓwww.btv.cat/cetrencadaWEB www.vilaweb.cat/cetrencada

AÏDA RODRÍGUEZMARINA SÁNCHEZ

Li agrada tota la música en general, però sent predilecció per la negra,

com el gospel, el blues, el soul, l’R&B* o el hip hop. En canvi, la primera cançó que li ve al cap no és d’arrel negra. “És una cançó que m’emociona molt. La trobo fantàstica i patètica alhora”. QUI JACQUES BRELDISC LA VALSE A MIL TEMPS

NE ME QUITTE PASA l’hora d’escollir entre dolç o salat, la Tatiana no s’ho pensa i es queda

amb tot. Però a l’hora de decantar-se per un menjar, tria la Nutella, mentre que l’aigua amb gas és la seva predilecció com a beguda. Si la volem convidar a dinar, El celler de Can Roca és el lloc ideal.ON CAN SUNYER, 48 (GIRONA)WEB www.cellercanroca.com

CELLER DE CAN ROCA

Per desconnectar no hi ha res millor que estirar-se al sofà amb la parella i mirar

sèries. La Tatiana es considera una malalta de la televisió. No hi ha cap sèrie que se li escapi i és fan de totes les que existeixen. Aquesta afició ha

provocat que disminueixi el seu consum de pel·lícules, tot i així, va molt al cinema.SÈRIE A DOS METROS BAJO TIERRAPRODUCTOR ALAN BALL

UN DIUMENGE IDEAL

La Tatiana Sisquella (Barcelona, 1978) ens amenitza les tardes amb La Tribu de Catalunya Ràdio.

Per misteris que ella mateixa desconeix, de petita volia ser no-tària. Va cursar el primer any de dret, però de seguida es va ado-nar que el que realment li agra-dava era la interpretació.

La negativa dels seus pares va ser rotunda: li van recomanar pri-mer fer una carrera. Guiada per la vessant comunicadora que havia tingut des de sempre, Comunica-ció Audiovisual era la formació que més combinava comunica-ció i interpretació. Aquesta elecció la va portar a treballar per a diver-sos mitjans, com una productora d’animació, Barça TV, RAC1, TV3 i, finalment, Catalunya Ràdio. Un llarg currículum en menys de deu anys que li permet donar la seva opinió sobre cadascun d’ells: “Es-crivint és quan més transparent ets, quedes més en evidència. De

la tele m’agrada molt el resul-tat final i a la ràdio m’ho pas-so molt bé, com una nena petita”.

Tot i el gran recorre-gut professional, enca-ra té alguns “cuquets” de coses que voldria fer. “Gravar un disc és una de les coses que m’agra-daria fer a la vida. A casa faig de ràdio portàtil, tinc el marit martiritzat, pobre”. A més, li agradaria treballar amb l’Albert Om o en Miquel Calça-da, tot i que la seva llista de can-didats és molt més extensa. “La vida em va ensenyar que aques-ta pregunta no té resposta”, ens diu la Tatiana quan li preguntem com es veu d’aquí cinc a anys. El que sí sap és que “algun dia d’aquests” arribarà el seu fill d’Eti-òpia. El procés d’adopció és molt llarg i “durant aquest temps és mi-llor no pensar-hi gaire”. “Comen-ço a estar embarassada psicològi-cament, però he decidit no obses-sionar-me amb aquest tema.”···

BARCELONAFi del cicle En ComúAquest cicle té la voluntat de ser un espai no regit per la mesura del valor de mercat i fer que no s’obli-di la confiança mútua que fona-menta la vida col·lectiva. Les dar-reres conferències aniran a càrrec del filòsof Josep Ramoneda i del premi Príncep d’Astúries de Co-municació Zygmunt Bauman, en-tre d’altres. QUAN 18 I 25 DE FEBRER; 4 I 11 DE MARÇ. A LES 19.30 ON CCCB (MON-TALEGRE, 5) PREU 3 € / REDUÏDA: 2,50 €

ARENYS DE MARPrimera Fira de la CervesaLa localitat maresmenca celebra-rà la primera edició de la Fira de la Cervesa, que comptarà amb tastos de cerveses artesanes, ponències i concerts. La protagonista serà la cervesa artesana catalana, acom-panyada per establiments de des-gustació d’aliments diversos.QUAN 22 I 23 DE FEBRER ON CENTRE CULTURAL CALISAY; RIERA DEL PARE FITA, 31 PREU GRATUÏT

LLEIDAFira d’animació AnimacLa Mostra Internacional de Cine-ma d’Animació de Catalunya ater-ra de nou a la capital del Segrià i arriba a la dissetena edició. L’Ani-mac s’ha consolidat com un espai de caràcter independent i ha asso-lit prestigi internacional, desenvo-lupant projectes a Corea del Sud, la Xina, l’ Índia, Hongria, Escòcia, Itàlia, Brasil o Colòmbia. QUAN DEL 28 DE FEBRER AL 3 DE MARÇ ON DIFERENTS ESPAIS DE LLEIDA PREU ENTRADA DE DIA 9 € / 5 €

TARRAGONA10 artistes x TàpiesAquesta exposició és un home-natge de la URV a Antoni Tàpi-es, autor del logotip i primer doc-tor honoris causa de la universitat camptarragonina a través de les obres de deu artistes de la zona, de diversos estils.QUAN FINS AL 28 DE FEBRER ON MUSEU D’ART MODERN PREU GRATUÏT

Quan la Tatiana estudiava, passava per davant de Catalunya Ràdio i pensava: “Algun dia faré les tardes”. LAIA ROS