Ja no tinc por a les màquines

Programa formatiu Dr TIC-Fundació iBit

Índex de continguts

• Introducció al treball amb l'ordinador. Utilitat i posada en marxa.

• Iniciació a Internet. On es troba Internet i quina utilitat té? La xarxa i la connexió. Què és una pàgina web. Els enllaços. Cerca de pàgines.

●QUÈ ÉS LA FUNDACIÓ IBIT?

• La Fundació iBit és un organisme d’investigació dedicat a l’anàlisi,desenvolupament i promoció de les noves tecnologies per conduir les Illes Balears cap a la Societat de la Informació. www.ibit.org

• Els principals eixos d’actuació són l’accessibilitat a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) a empreses i administracions desenvolupant solucions tecnològiques i la incorporació de les TIC a la vida dels ciutadans, mitjançant projectes de capacitació, informació i divulgació.

• Àrees departamentals: • Turisme,

• Salut,

• Administració Digital,

• Cibersocietat.

●QUÈ ÉS EL Dr.TIC?

Dr. TIC (http://drtic.ibit.org/) és un servei d'orientació tecnològica per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci. A través d'aquest servei, i emplenant un senzill qüestionari, és possible establir en quin estat ens trobem en relació amb l'ús que en feim dels mitjans tecnològics que tenim a la nostra disposició. D'aquesta manera, detectarem en quines àrees podem millorar i quines solucions existeixen per a optimitzar el nostre negoci. Com per exemple millorar la gestió amb programes informàtics, fer ús de les xarxes socials per a obtenir major rellevància social, o vendre els nostres productes en línia.

Un cop realitzat el diagnòstic inicial, el pacient tecnològic rebrà les recomanacions en forma de prescripcions personalitzades i, en funció del resultat del test, podrà seguir una sèrie de consells que l'ajudaran a decidir quines accions portar a terme i com fer-ho.

El Dr. TIC també el guiarà cap als recursos necessaris per a assolir el repte de la incorporació d'aquestes noves eines, donant-li accés a recursos formatius i a tota una sèrie d’informació ja adaptada a les seves necessitats.

1.Introducció al treball amb l'ordinador. Utilitat i posada en marxa.

Encendre i apagar l'ordinador

• Per encendre:

1) Pitjar el botó situat a la torre.

2) Encendre el monitor pitjant el seu propi botó.

• Per apagar:1) Un cop hem guardat i tancat tots els

programes i documents, hem de dur el punter cap a INICI.

2) Seleccionar APAGAR L'ORDINADOR,seleccionar APAGAR i fer clic a ACCEPTAR.

3) L'ordinador s'apagarà tot sol. Només ens falta pressionar el botó del monitor.

L'ordinador i les seves parts

El maquinari correspon a totes les parts físiques i tangibles d’un ordinador. Habitualment, el composen els elements següents:

1) Monitor: ens ajuda a visualitzar les tasques que realitzem.

2) Torre: és una caixa rectangular que té alguns dispositius de maquinari com la memòria RAM i la CPU.

3) Memòria RAM: permet que l’ordinador tingui informació a l’abast per processar- la més ràpid. És una memòria temporal perquè es buida en reiniciar l’ordinador.

4) CPU o processador: interpreta instruccions i processa dades contingudes als programes de l’ordinador. En altres paraules, és el cervell de l’ordinador i controla tots els seus moviments: obrir i tancar un programa, canviar la pantalla, executar una ordre, etc

L'ordinador i les seves parts

5) Disc dur: memòria permanent on és possible emmagatzemar grans quantitats d’informació.

6) Teclat: permet la comunicació amb l’ordinador, és a dir, l’entrada i el control de dades o tasques a realitzar.

7) Ratolí: fa possible moure el punter a la pantalla de l’ordinador i en facilita l’entrada, el control i les tasques.

Maquinari de l'ordinador

Sabríeu dir què és què en aquesta figura?

I al vostre PC?

El programari

El programari ens permet veure, llegir i processar informació per realitzar tasques específiques a l’ordinador. Podem distingir-ne de dues menes:

� Aplicacions informàtiques: programes que permeten crear documents digitals, textos, fulls de càlcul, dibuixos, fotografies, àudios, vídeos, etc.

� Sistema operatiu: permet a la resta de programes funcionar de forma adequada, fent possible la interacció amb les parts físiques de l’ordinador i la resta d’aplicacions. A més proveeix d’una interfície (el que es veu en pantalla) on ens mostra tota la informació sobre els processos i eines de control a l’ordinador.

El teclat i el ratolíEl punter i les seves formes:

El punter és un indicador utilitzat per mostrar la posició del ratolí a la pantalla del monitor. El punter acostuma a canviar de forma segons els elements de la interfície on es troba:

➢ Fletxa: és la seva forma habitual. Ajuda a assenyalar el lloc de la pantalla on es troba el ratolí.

➢ Cursor: quan estem sobre una àrea de text, la fletxa canvia a una línia vertical. La línea parpelleja quan tenim l’opció d’escriure dades.

➢ Mà: la fletxa adopta aquesta forma quan està sobre un enllaç.

➢ Rellotge de sorra: indica que l’ordinador necessita un temps per processar l’ordre i que està «pensant» o «executant» una acció.

El teclat i el ratolí

El ratolí: tipus de clic➢ Clic: l’índex pressiona el botó esquerre una vegada.➢ Doble clic: l’índex pressiona el botó esquerre dues vegades

seguides, molt ràpidament.➢ Clic dret: el dit mitger pressiona una vegada el botó dret (l’altre).➢ Scroll: també conegut com a «roda de desplaçament» perquè, en

accionar-la, porta el punter del ratolí a dalt i a baix d’una pàgina web. Serveix per navegar a llocs web de tamany més gran que una pantalla. El dit mitger ens ajuda a desplaçar.

Tecles més utilitzades➢ Enter (o intro): per marcar paràgrafs i deixar línies en blanc en els

documents de text, per confirmar les ordres als formularis d’Internet i dirigir-se a una adreça web després d’escriure-la a la barra del navegador.

➢ Shift: si es manté pressionada, es poden aconseguir els caràcters inclosos a la part superior d’algunes tecles (per exemple, per marcar les cometes, cal pitjar aquesta tecla juntament amb la que correspon al número 2), com també escriure en majúscula una o més lletres.

➢ Bloq Majús: en pitjar-la, pots escriure en majúscules. Per tornar al mode normal, tan sols has de prémer-la un altre cop.

➢ Alt Gr: permet obtenir els caràcters inferiors d’algunes tecles si es manté pressionada mentre se selecciona el caràcter en qüestió (per exemple, per marcar el símbol d’arrova, cal pitjar-la juntament amb la que correspon al número 2).

➢ Tecles de cursor: indiquen les direccions (dalt, baix, esquerra i dreta). Només cal pitjar-les per avançar en un text sense esborrar el que està escrit.

➢ Backspace o Esborrar: mou el cursor cap a l’esquerra i esborra el que hi ha al seu camí.

➢ Suprimir o Delete: elimina els caràcters situats a la dreta del cursor.

A veure si trobau les tecles...

L'escriptori

L’escriptori és la primera interfície que apareix a la pantalla en encendre l’ordinador. A l’entorn de l’escriptori podem trobar els següents elements:

1. Barra de tasques: a Windows, es troba a la part inferior de l’escriptori. Serveix per controlar i executar aplicacions.

2. Icones: són els dibuixos que representen arxius, programes i aplicacions al nostre ordinador. A l’escriptori podem trobar icones corresponents a:

➢Carpeta: per organitzar la informació que emmagatzemem a l’ordinador.➢Arxiu: document digital que disposa informació (text, imatges, so, vídeo). Els arxius s’identifiquen segons el programa amb el qual han estat creats. (.doc; .xls)➢Programa: aplicació que permet processar tasques específiques a l’ordinador, com ara textos, fulls de càlcul, navegació per Internet, etc. ➢Menú d’inici: ens porta al llistat de programes de l‘ordinador i a les eines administratives.➢Paperera de reciclatge: lloc on es dipositen els arxius, programes o aplicacions que s’han esborrat o eliminat.

L'escriptori

Icones

Menú d'inici

Barra de tasques

Paperera reciclatge

L'escriptori

3. Finestres: quan estàs treballant amb un programa o un arxiu a l’ordinador, la feina es visualitza en forma de finestres (rectangles que ens permeten veure el contingut). La majoria de les finestres tenen a l’extrem superior dret tres opcions:

➢Minimitzar: aquesta instrucció està representada per un guió mig. En fer clic sobre ell, la finestra es minimitza i es queda a la barra de tasques.➢Maximitzar: té forma de quadrat per representar justament la forma d’una «finestra». En fer clic a aquesta instrucció, la finestra es fa tan gran com la pantalla i, en pressionar-la una altra vegada, torna a fer-se petita. ➢Tancar: s’identifica amb una X. En fer clic a sobre, es tanquen les finestres dels programes o arxius.

4. Quadres de diàleg: és una forma que té l’ordinador per comunicar-se amb l’usuari i demanar-li alguna cosa.

Finestres i les seves parts

Com començar a fer feina amb l'ordinadorUnitats de disc: Les unitats de disc són els dispositius o aparells que realitzen l’escriptura i lectura de la informació digital. Poden trobar-se dins de l’ordinador o també ser externes i extraïbles; és a dir, són unitats que connectem amb l’ordinador per emmagatzemar i/o visualitzar la informació que hem guardat.

1. Disc dur: (Unitat C a Windows). És la unitat més important, ja que emmagatzema el sistema operatiu de l’ordinador, com també programes per al processament d’activitats específiques. Es troba a l’escriptori i a les carpetes predeterminades per l’ordinador, on podem emmagatzemar informació, per exemple: Els meus documents; les meves imatges; la meva música...

2. Disquet: Està en desús doncs la seva capacitat no sobrepassa els 2 MB. El disquet apareix a la Unitat A de l’ordinador.

3-CD-ROM: Als discos compactes (CD) es pot emmagatzemar informació només una vegada si el disc no és regravable. El DVD té major capacitat de memòria que el CD, va ser creatinicialment per emmagatzemar vídeo digital, tot i que ara es fa servir perguardar informació de tota mena.

4. Memòria USB: (pendrive o «llapis de memòria»): És la unitat de disc extraïble més utilitzada actualment per la seva major capacitat i resistència. Es connecta en algun port USB.

Carpetes

Carpetes: A l’ordinador es poden crear carpetes amb diferents noms per guardar arxius, programes i aplicacions. Les carpetes són útils per tenir organitzada la informació que es va emmagatzemant a l’ordinador.

Passos per crear una carpeta

1. Inici.

2. Activa Mis documentos. L’explorador de Windows ens mostra dues columnes. A la de l’esquerra, hi veuràs el llistat de tasques d’arxiu i carpeta. En fer clic sobre Crear nova carpeta, a la columna dreta apareix una nova icona amb la llegenda Nova carpeta. Veuràs que està marcada en blau, cosa que indica que pots assignar-li un altre nom.

3. En acabar d’escriure’l, pressiona Intro. Ja hauràs creat la carpeta.

ArxiusUn arxiu és un document digital que conté informació (text, imatges, so, vídeo, etc.). El tipus dependrà del programa amb el qual va ser creat: de text; full de càlcul, imatge, música, vídeo... Una vegada obert el programa amb el qual es treballarà:

1. Col·loca el punter a la part superior de la finestra del programa, (menú principal de l’aplicació)2. Tria l’opció Arxiu.

3. Selecciona Nou per crear nous documents o arxius en aquest programa.

4. S’obrirà un full en blanc a la pantalla. Ja pots començar a escriure, dibuixar o introduir dades segons el programa amb el qual treballis.

Guardar arxius a la carpeta

1. Vés al menú principal i fes clic a Arxiu.

2. Selecciona Guardar com. Se t’obrirà una finestra.

3. Assigna-hi un nom a l’arxiu i tria’n la ubicació a alguna carpeta que hagis creat.

4. Fes clic al botó Guardar

ArxiusEliminar arxius:

1. Localitza l’element a eliminar a l’explorador de Windows.

2. Col·loca el punter sobre l’element, ja sigui un arxiu o carpeta, prem el botó dret. Hi apareixerà un menú.

3. Selecciona Eliminar. L’element es traslladarà a la paperera de reciclatge.

Moure

Si vols traslladar un element a una nova ubicació:

1. Col·loca el punter sobre l’element i prem el botó dret. Hi apareixerà un menú.

2. Fes clic a l’opció Tallar.

3. Vés a l’indret on el vols desar i, un cop allà, polsa un altre cop el botó dret.

4. Selecciona l’opció Enganxar.

Copiar

Si es tria només Copiar i després Enganxar, una còpia de l’element romandrà a l’antiga ubicació i n’hi haurà una altra exactament igual a la nova.

2. Iniciació a Internet. On es troba internet i quina utilitat té?

Què és Internet: una xarxa de xarxes, un mitjà de comunicació, l’autopista de la informació, la societat de la informació, etc.

L’inici d’Internet va ser als anys seixanta, quan els Estats Units crearen una xarxa exclusivament militar amb l’objectiu que, en l’hipotètic cas d’un atac rus, es pogués tenir accés a la informació militar des de qualsevol punt del país.

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que, a vegades, se l’anomena xarxa de xarxes. Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d’Internet en majúscules només n’hi ha una.Sobre aquesta xarxa corre un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món mitjançant un dispositiu electrònic, com, per exemple, un ordinador o un telèfon mòbil.

A banda de la definició d’Internet com a “xarxa de xarxes”, una altra manera d’entendre-la és com a mitjà de comunicació. Per procés de comunicació entenem qualsevol canal de transferència d’informació, on hi ha un emissor i un receptor de la informació.

Com ens conectam a Internet?

Per connectar-te a Internet necessites:1. Un ordinador (d’escriptori o portàtil), un telèfon mòbil, una consola de videojoc o qualsevol dispositiu electrònic amb accés a Internet.

2. Un proveïdor d’Internet (ISP, Internet Service Provider). Les empreses de servei telefònic i de televisió per cable ofereixen la connexió ADSL i cable respectivament, sent aquests dos els tipus principals d’accés a Internet de banda ampla.

3. Un mòdem per convertir la informació digital creada per l’ordinador al llenguatge analògic del telèfon i fer possible que les dades viatgin per la xarxa telefònica, formada per cables que poden ser de coure o de fibra òptica. Els de fibra òptica permeten una navegació molt més ràpida. En el cas de la connexió per cable, es necessita també un mòdem que facilita l’empresa que brinda el servei de connexió a Internet.

4. Quan la connexió és sense fils, la informació viatja per ones de radiofreqüència. Aquest tipus de connexió també requereix d’un mòdem que ve inclòs en el servei del proveïdor.

Què és la World Wide Web

Amb aquesta denominació (que es podria traduir com «xarxa mundial») es coneix un sistema de documents d’hipertext enllaçats i accessibles a través d’Internet. La WWW va ser creada en 1990 per l’anglès Tim Berners Lee per tal de permetre un intercanvi d’informació lliure i mundial amb l’ajuda de la xarxa de xarxes.

La WWW organitza la informació en forma de documents multimèdia coneguts com pàgines web. Les pàgines web mostren la informació en forma de text, imatges, àudio i vídeo.

De vegades aquests components multimèdia (textos, imatges, àudios o vídeos) es troben enriquits amb informació i, per això, se’ls coneix com a hipertextos.Els hipertextos s’identifiquen perquè en passar el punter del ratolí damunt d’ells, la fletxa del punter es converteix en una mà. Només quan la fletxa està convertida en mà podem fer clic. Aquest clic ens durà a la informació que guarda l’hipertext o text enriquit. D’anar i tornar d’hipertext en hipertext fent clic se’n diu navegar.

Què és un navegador web?

Un navegador (de l'anglès, web browser) és una aplicació que opera a través d'Internet, interpretant la informació d'arxius i llocs web perquè puguem ser capaços de llegir-la, (ja es trobi aquesta allotjada en un servidor dins de la World Wide Web o en un servidor local).

La funcionalitat bàsica d'un navegador web és permetre la visualització de documents de text, possiblement amb recursos multimèdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador on està l'usuari, però també poden estar en qualsevol altre dispositiu que estigui connectat a l'ordinador de l'usuari oa través d'Internet, i que tingui els recursos necessaris per a la transmissió dels documents (un programari servidor web).

Aquests documents, comunment denominats pàgines web, tenen hipervincles que enllacen una porció de text o una imatge a un altre document, normalment relacionat amb el text o la imatge.

Navegadors més populars➢Internet Explorer: Des de l’any 1995, Microsoft desenvolupa aquest navegador web inclòs a les diferents versions del sistema operatiu Windows. Ha estat el navegador més utilitzat al món i la seva versió més recent és la 8.0. Es pot descarregar de forma gratuïta a www.microsoft.com/spain/windows/ internet-explorer.

➢Mozilla Firefox: De distribució lliure, aquest navegador ha estat desenvolupat per la Corporació Mozilla, la Fundació Mozilla i un gran nombre de voluntaris. Ha esdevingut el més utilitzat al món. Va ser dels primers a incloure la navegació per pestanyes, antiphising i administrador de descàrregues. Actualment, pots obtenir la versió 3.6 de franc a www.mozilla-europe.org/es/firefox.

➢Google Chrome: El setembre de 2008, Google va llançar aquest navegador web de codi obert. És el tercer més utilitzat al món, ja que està disponible en més de 50 idiomes, tot i que de moment només per al sistema operatiu Windows. El pots descarregar a www.google.com/chrome?hl=es.

Navegadors més populars

Opera: Creat per l’empresa noruega Opera Software, és gratuït des de la seva versió 8.5. Se’l recomana per la seva velocitat, seguretat, internacionalitat i constant renovació. Va ser llançat al públic el 1996. Tot i que al principi només funcionava amb Windows, ara també hi ha versions per als sistemes Linux i Macintosh. És el quart navegador més utilitzat al món. El pots obtenir a www.opera.com/download.

➢Safari: Apple ha desenvolupat un navegador web de codi tancat per als sistemes Macintosh i Windows. Aquesta aplicació permet la navegació per pestanyes i hi inclou corrector ortogràfic, marcadors, bloquejador de finestres emergents, dreceres del teclat, suports per a motors de cerca, un gestor de descàrregues, favorits, etc. Si t’interessa aquest navegador, el pots descarregar a www.apple.com/es/safari.

Usos més freqüents d'Internet(I)➢El correu electrònic ens permet enviar cartes escrites amb l’ordinador a altres persones que tinguin accés a la xarxa. Les cartes queden acumulades a Internet fins al moment en què es demanen. És llavors quan són enviades a l’ordinador del destinatari perquè les pugui llegir. El correu electrònic és gairebé instantani, a diferència del correu normal, i, a més, és molt barat. Ens podem enviar cartes amb qualsevol persona del món que disposi de connexió a Internet.

➢La transmissió de fitxers ens permet enviar arxius de dades per Internet. Ja no cal guardar la informació en CD per utilitzar-la en un altre ordinador. Amb aquest servei, moltes empreses informàtiques han pogut enviar els seus productes a persones de tot el món sense la necessitat de gastar diners en milers de CD ni en enviaments. Els arxius que emprem ja no són al disc dur del nostre ordinador, sinó que es troben en un ordinador / servidor a la xarxa. D’aquesta manera, podem consultar els nostres arxius des de qualsevol ordinador que tingui connexió a Internet.

➢El servei IRC (Internet Relay Chat), o missatgeria instantània, ens permet establir una conversa en temps real amb una o amb diverses persones mitjançant text. Tot el que escrivim al teclat apareix a les pantalles dels que participen de la xerrada. També permet l’enviament d’imatges o d’altres tipus de fitxers mentre es dialoga.

Usos més freqüents d'Internet(II)

➢Els serveis de telefonia ens permeten establir una connexió de veu entre dues persones connectades a Internet des de qualsevol part del món sense haver de pagar el cost d’una trucada internacional. ➢Videoconferència. Són els serveis de telefonia que incorporen no només veu, sinó també vídeo; així, els que participen a la conversa també es poden veure. ➢Jocs en línia. Dos usuaris que són en dos punts del món diferents poden jugar a la mateixa partida d’un joc.➢Fòrums. Són com taulers d’anuncis agrupats per temes, en els quals els usuaris dipositen els seus missatges o contesten els d’altres, tot encadenant llargues seqüències de respostes.➢Transaccions. Per comprar a través d’Internet. Els usuaris no només poden veure informació d’un determinat producte o servei, sinó que també el poden comprar en línia omplint les dades i pagant, per exemple, amb targeta de crèdit (més endavant, en aquest curs, veurem diverses formes de pagament).➢Xarxes socials. Pàgines web on un usuari s’identifica i es connecta amb altres usuaris per compartir informació, imatges, vídeos i altres tipus d’arxius en temps real. L’exemple més conegut és la xarxa social Facebook, que ja té més de 500 milions d’usuaris.➢Els cursos en línia permeten rebre formació sense haver d’assistir físicament a una aula, com, per exemple, en aquest curs.

Botons de navegacióUn ordinador connectat a Internet i un navegador web és tot el que necessites per començar a fer clic d’enllaç en enllaç.

La barra d’adreça (1) està situada en la part superior del navegador. Per escriure una nova adreça has de fer un clic arreu de la barra de tal forma que l’anterior es marqui en blau. Ara ja pots escriure sense haver de pitjar la tecla d’esborrat. La barra d’adreça només accepta caràcters alfanumèrics, és a dir lletres i números.Queden exceptuats d’aquesta regla la ñ, la ç i el signe d’arrova (@). Els únics signes de puntuació permesos són el punt, el guió mig i la barra. Queden llavors exclosos la resta (accents, comes, cometes, parèntesis, etc.).

Com s’escriu una pàgina web?Les adreces a Internet que porten als llocs web estan formats de tres grans elements separats entre sí per punts: les sigles www, el nom de domini i el domini pròpiament dit.Prenem a tall d’exemple una adreça, avui dia, força coneguda: www.google.com.

- WWW: indica que la pàgina està allotjada a la World Wide Web.- Nom del domini: per recordar de manera senzilla l’adreça IP del lloc.- Domini: indica el tema tractat a la pàgina o la seva ubicació geogràfica.

Alguns exemples: .es, per a serveis d’Espanya .eu, per la regió d’Europa

Botons de navegació➢Enrere: permet anar a la pàgina que hem consultat abans. En podràs tornar a tantes com hagis visitat fent un clic a cadascuna (2).

➢Endavant: recupera la pàgina o les pàgines des de les quals has retrocedit (3).

➢Recarregar: quan una pàgina apareix completa, aquest botó ajuda a carregar un altre cop els elements de la pàgina. Només cal fer clic a sobre (4).

➢Aturar: si la pàgina segueix sense desplegar- se de forma correcta, el millor és aturar la càrrega fent clic a aquest botó. Així evitaràs que el navegador es bloquegi. A continuació, podràs donar una nova ordre (5).

➢Home: és la pàgina principal del navegador. Pots determinar quina vols que sigui, com ara la d’algun servei, la d’una empresa o d’un artista en particular... Convé però que sigui la que més facis servir (el correu, algun diari, una xarxa social, etc.). La pàgina que determinis apareixerà cada vegada que facis clic al botó que hi sol aparèixer amb forma de casa. Als següents apartats aprendràs com personalitzar el teu navegador i determinar la pàgina d’inici (6).

Botons de navegació➢Barra de menús: Permet accedir a les opcions de menús com Arxiu, Editar i Ajuda (7).

➢Barra lateral: Molts llocs web tenen continguts que sobrepassen el tamany del monitor de l’ordinador, és a dir, que la informació continua més avall i per poder veure-la tens dues opcions: fer servir la barra lateral o girar la roda del ratolí (8).Per baixar la barra lateral només has de fer clic sense deixar-lo anar i desplaçar el ratolí fins avall o fins a d’alt, segons les teves necessitats. Per fer servir la roda del ratolí, has de posicionar el punter a alguna part de la pàgina web (intenta que sigui al centre i fes servir l’índex per pujar o baixar-lo). Alguns models de ratolí no en tenen, però.

➢Barra d’estat: Es troba a la part inferior del navegador i té la missió d’indicar amb una barra blava l’avanç de la càrrega dels elements de les pàgines (9).

Botons de navegació

Navegació. Pàgina web, lloc web i portal

Pàgina web, lloc web i portal: Primerament, necessitaràs saber què és una pàgina web, un lloc i un portal perquè semblen el mateix, però no ho són. Com l’àtom, una pàgina web és la unitat més petita en la WWW. De fet, tan sols consisteix en un document que conté enllaços o hipertextos a d’altres pàgines i que forma part d’un lloc web.El lloc web és un conjunt de pàgines web que comparteixen una mateixa adreça a Internet. Recorda que totes les adreces web estan conformades de tres grans elements separats per punts: www, el nom del domini i el domini. I per acabar, coneixem com a portal la pàgina inicial d’un lloc que funciona com a porta principal i permet l’accés a pàgines de diferents temes i serveis com xat, correu electrònic, fòrums, blocs, etc.

Un enllaç, (hiperenllaç o hipervincle) és un element de referència o de navegació en un document que condueix a una altra secció del mateix document o a qualsevol altre recurs. Com a tal, és similar a una citació literària. Combinat amb una xarxa de dades i un protocol d'accés adient, un ordinador pot obtenir el recurs referenciat.

Com guardar les teves adreces web meś visitades

Segur que trobaràs molts llocs que voldràs visitar sovint: memoritzar i escriure cada vegada les seves adreces serà impossible i et portarà molt de temps. El que sí pots fer és guardar les adreces i marcar aquests llocs a Favorits, així podràs tornar a ells amb només un clic desant-les com a “favorits” o “marcadors”: Amb el navegador Internet Explorer:

1. Fes clic a l’estel groc que té el signe de més (+) verd per davant.

2. Fes clic a Afegir favorits. Llavors s’obrirà a la teva pantalla un quadre diàleg on podràs canviar el nom de la pàgina que estàs guardant o deixar el que ve per defecte.

3. Fes clic al botó Afegir perquè la pàgina quedi emmagatzemada.

4. Per veure-la a posteriors visites fes clic a l’estel groc.

5. Tria Favorits i després fes clic a la pàgina favorita que vols visitar.

Amb el navegador Firefox:

1. A la barra de menús fes clic a Marcadors.

2. Fes clic a Afegir aquesta pàgina a marcadors perquè la pàgina quedi guardada a Favorits.

3. També pots canviar-li el nom o deixar-li el que té predeterminat.

4. Per veure-la fes clic a Marcadors.

5. La pàgina que has marcat com a favoritaha d’aparèixer a un llistat. Només has de fer clic sobre el nom per visitar-la.

Cercadors de pàgines web

Un motor de cerca o bé cercador és un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada a un sistema informàtic com és una xarxa, Internet, o un ordinador personal. El motor de cerca permet demanar contingut que satisfaci un criteri determinat (típicament que contingui una paraula o frase donada) i retorna una llista de referències que compleixen aquest criteri. Els motors de cerca fan servir índexs actualitzats regularment a través d'un robot web per a operar ràpidament i eficient.

Alguns dels més emprats:

• Google

• Yahoo

• Bing

Moltes gràcies!

• Gràcies per la vostra atenció, esper que us hagi estat d'utilitat per perdre la “por” als ordinadors i a internet, i veure les seves avantatges.

• I recordau, com va dir Isaac Asimov (escriptor i bioquímic autor d'obres de ciència ficció i divulgació científica):"No temo a los ordenadores; lo que temo es quedarme sin ellos"

Bibliografia: Per aprofundir més...

Trobareu més informació als següents llocs, on ens hem basat per elaborar els continguts d'aquest curs:

• Wikipedia

• Barcelona Activa Cibernàrium; Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona: L'ordinador i les seves parts.Inicia't en lús del PC.

• Barcelona Activa Cibernàrium; Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona: Internet i la navegació web.Mou-te per la xarxa i explora'n els continguts.

• Curs d'Internet de la Xarxa de Telecentres de les Illes Balears(Xarxabit).

Per més informació...

• Ens trobareu a:• Per correu electrònic: fmorey@ibit.org• Web: http://drtic.ibit.org• Twitter: @Dr_TIC• Telèfon: 971 17 72 70 de 9h a 14 h