el notre projecte mengem sa!!

ndexndexAUTORES DE LA UNITAT DIDCTICA

2.SOBRE LA UNITAT DIDCTICA2.1.Descripci..............................................................................................................................................42.2.La necessitat seleccionada..................................................................................................................42.3.Tipus de programaci...........................................................................................................................52.4.La unitat dins de la programaci del curs..........................................................................................5 3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACI3.1. Capacitats del cicle..............................................................................................................................63.2. Objectius del cicle (Primer nivell de concreci)................................................................................63.3. Continguts del currculum per treballar les capacitats i els objectius de cicle.............................63.4. Objectius per a la proposta pedaggica del centre (PPC)...............................................................8

4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACI O UNITAT DIDCTICA4.1. Nom i grup d'infants...........................................................................................................................104.1.1Ttol de la programaci4.1.2 Concreci de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix

4.2. Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreci)...................................................................114.3. Continguts de la Unitat didctica.....................................................................................................144.3.1 Continguts conceptuals4.3.2 Continguts procedimentals4.3.3 Continguts actitudinals

4.4. Metodologia........................................................................................................................................164.4.1. Activitats: seqncia didctica i proposta d'activitats4.4.2. Materials necessaris4.4.3. Temporitzaci4.4.4. Agrupaments de l'alumnat4.4.5. Paper de l'educador/a

4.5. Atenci a la diversitat.........................................................................................................................314.5.1 Avaluaci inicial de detecci de necessitats.4.5.2 Pla individualitzat4.5.3 Paper de l'educador en l'atenci a la diversitat4.5.4. Integraci4.5.5. Fites de l'atenci la diversitat4.5.6 Intervenci educativa

4.6.Avaluaci..............................................................................................................................................34 4.6.1 Valoraci del progrs i evoluci dels infants 4.6.2 Valoraci de la Unitat didctica4.6.3 Graelles d'observaci

RECULL DE FONTS D'INFORMACI.......................................................................................................45

ANNEX 1. Justificaci de la necessitat seleccionada............................................................................47

ANNEX 2 Fitxes de les activitats de la Unitat didctica........................................................................48

RECULL FONTS D'INFORMACI DE LES ACTIVITATS........................................................................100

2. SOBRE LA UNITAT DIDCTICA

2.1 Descripci

Una alimentaci saludable es defineix com aquella que s suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a lentorn i sensorialment satisfactria.

L'equip d'educadores de la llar d'infants Les coliflors hem detectat i sha comprovat que, entre la poblaci en edat escolar, s freqent, una alimentaci poc saludable, llavors, hem decidit intervenir de manera adequada sobre la necessitat de menjar sa, ja que s molt important, intentant incidir i potenciant els hbits alimentaris, rutines, autonomia, coneixements, recursos i valors necessaris que facilitin el coneixement i la necessitat de menjar sa a travs dels continguts que desenvoluparem en aquesta unitat de programaci.

NECESSITAT

S'hauria de promoure una alimentaci ms sana en els infants, treballant en els bons hbits i en les conductes alimentries en les rutines diries i durant els pats per poder establir les bases per l'adquisici d'una bona actitud i conducta davant l'alimentaci, des d'una perspectiva emocional. Aix els infants podrien ser ms autnoms i podrien participar ms a l'hora de repartir-se el menjar i comenar a tallar els aliments.

Treballar no noms en l'educaci alimentria amb els infants, sin tamb amb les famlies, ja que la major part del temps el passen en l'ambient familiar, que s d'on aprenen les principals pautes alimentries; creant diferents activitats en que hi participin els infants i la necessitat d'implicar ms a les famlies, fent tallers, xerrades, portant un hort, creant un espai per dubtes i reflexions.

Justificaci

Una vegada analitzats totes les necessitats educatives del grup 06 Les coliflors a travs d'una graella, hem decidit que entre totes les aportades, farem una que s'ajusts a una proposta educativa general, amb la participaci de tot el grup, perqu aix tindrien una aportaci equitativa i amb la participaci de totes.

El motiu d'escollir aquesta necessitat tamb s perqu considerem que s valus poder-ho treballar com un mbit saludable des de l'inici de l'escolaritzaci infantil. s molt important treballar un aspecte tan vital com s l'alimentaci pel fet que proporciona un equilibri cos-ment i una educaci alimentria que desenvolupar en un futur persones adultes amb uns hbits i un estil de vida saludable, i com a conseqncia amb un millor nivell de salut.

Per una altra banda, tamb donem importncia a la manera com s'ha de treballar aquesta necessitat i en aix tenen un paper important les emocions, ja que no considerem que s'hagi d'obligar als infants a menjar all que no volen amb un to autoritari sin obrir el ventall de possibilitats per a qu ells puguin tenir la capacitat de decidir. Com tamb afavorir l'adquisici d'hbits, rutines, autonomia, coneixements, tallers, recursos i valors necessaris que facilitin el coneixement i la necessitat de menjar sa, implicant a les famlies, perqu representa un tema clau per un bon desenvolupament, per tant, en el moment de programar ho tindrem molt present.

2.3 Tipus de programaci

La programaci d'aquesta Unitat de programaci ser temporal i es trobar ubicada, al llarg del primer trimestre amb la intenci de desenvolupar-la mitjanant les activitats proposades en el projecte mengem sa que s'estableix per a treballar la nostra necessitat. Es comenar des de principi i s'explicar en la reuni d'inici de curs, per s'aplicar desprs de l'adaptaci i es seguiran treballant al llarg de l'any acadmic, ja que sn transversals, com per exemple, els hbits i rutines d'higiene i d'alimentaci.

2.4 La unitat dins de la programaci del curs

A continuaci es mostra el quadre de programaci del curs 2015-2016, on es pot observar que la nostra Unitat de programaci es desenvolupar al llarg del primer trimestre. Per es continuar al llarg de tot el curs.L'equip educatiu de la llar d'infants Les coliflors Va decidir situar-la en aquest perode, per poder desenvolupar-la des de l'inici i desprs de l'adaptaci, aix ens facilitar treballar certs aspectes:

Per esmorzar es menjar fruita que portaran els pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al cistell de fora de l'aula

El dinar ser ecolgic, ho portar un ctering especialitzat.

Mens: Donar men mensual i proposta de men per sopar. Tamb hi hauran diferents tipus.

Farem activitats amb les famlies per conscienciar-los (tallers, xerrades).

Primer trimestreSegon trimestreTercer trimestre

U1 L'AdaptaciU2 Projecte mengem sa

U6 El cosU7 Els alimentsU10 Els animalsU11 Els colorsU12La famliaU13 L'estiu/fruites d'estiu

U8 La primavera

El projecte s'anir continuant

U3 Acollida i acomiadament

U4 la tardor/fruits de la tardorU5 NadalU9 L'hivern

U14 Taller de msica

3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACI

3.1 Capacitats del cicle

Amb aquesta unitat de programaci voleu promoure ladquisici dhbits alimentaris saludables. Les capacitats que els infants han de desenvolupar durant letapa deducaci infantil i a les quals contribueix aquesta programaci sn:

1. Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficcia.

2. Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals per mitj de diversos llenguatges.

3. Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

4. Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.

3.2 Objectius del cicle (Primer nivell de concreci)

En aquesta unitat didctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compte els objectius del primer cicle deducaci infantil segents que ha dassolir linfant:

1. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en el grup.

2. Participar amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci, reps i higiene personal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals quotidianes i en els espais que li sn habituals.

3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

4. Actuar sobre la realitat immediata, descobrint-ne lorganitzaci a partir de les prpies vivncies i establir relacions entre objectes segons les seves caracterstiques perceptives.

3.3 Continguts del currculum per treballar les capacitats i els objectius de cicle

Lestructura per rees ha de servir per planificar lactivitat docent, no per presentar als infants la realitat segmentada. Caldr crear uns espais daprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents rees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretaci del mn, donant-hi significat i facilitant-los-en la participaci activa.Els continguts del currculum del primer cicle d'educaci infantil que treballarem en el nostre projecte, per tal d'assolir els objectius i capacitats del cicle sn els segents:

rea 1: Descoberta d'un mateix i dels altres

Identificaci com a persona, coneixement dalgunes caracterstiques personals prpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.

Descobriment i identificaci de les prpies necessitats fisiolgiques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu daquestes.

Manifestaci i expressi de les prpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitj dexpressi i comunicaci.

Progrs en ladquisici dhbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, aix com en linici dhbits dordre, constncia i organitzaci en les activitats en qu participa.

Participaci amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci, reps i higiene personal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals quotidianes i en els espais que li sn habituals.

Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjanant la prpia actuaci o demanant als altres lajuda necessria i acceptant petites frustracions.

Disposici per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament.

rea 2: Descoberta de l'entorn

Comprensi i apreciaci progressiva de lentorn immediat, iniciant-se en el coneixement i ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en els diferents grups socials en qu participa.

Observaci i constataci dalguns dels canvis i modificacions a qu estan sotmesos tots els elements de lentorn (persones, animals, plantes i objectes).

Inters i curiositat pel medi fsic i social, explorant les caracterstiques dobjectes, materials i elements de lentorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivncies i situacions mitjanant el joc simblic.

Iniciaci en la diferenciaci dalgunes qualitats sensorials fruit de lexploraci dels objectes materials, delements de lentorn natural i de la comparaci de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondncies en funci de les caracterstiques i els atributs

Reconeixement de seqncies espacials, temporals i lgiques i iniciaci en l's de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes.

Orientaci en les seqencies temporals en qu s'organitza la vida diria i iniciaci en l's de termes relatius a l'organitzaci del temps (mat, tarda, ara, desprs, avui i dem).

rea 3: Comunicaci i llenguatge

Iniciaci en la descoberta i ls del llenguatge corporal, verbal, musical i plstic.

Comprensi de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonaci) i valorant el llenguatge oral com un mitj de relaci amb les altres persones.

Expressi de les necessitats, sentiments i idees mitjanant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment de vocabulari relatiu al propi entorn i experincia, s de frases simples i comprensi de variacions morfolgiques de gnere i nombre.

Iniciaci en ls de diferents formes de comunicaci, esforant-se per fer-se entendre i escoltant els altres

Reconeixement, retenci i memoritzaci de canons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc.

3.4 Objectius per a la proposta pedaggica del centre (PPC)

A partir dels objectius del cicle concretarem els segents objectius especfics:

Objectius de centre (PPC) Segon nivell de concreci


Desenvolupar l'autonomia en el menjar.

Afavorir l'expressi de les emocions.

Diferenciar i apreciar els diferents sabors, textures i olors a travs dels sentits.

Aprendre a reconixer els gustos en el menjar.

Controlar habilitats manipulatives i adquirir seguretat.

Adquirir habilitats manipulatives i utilitzar els estris adequadament.


Conixer els diferents aliments

Experimentar i observar els diferents aliments.

Facilitar el coneixement dels aliments de l'entorn proper.

Conixer els aliments de temporada a travs de la interacci amb l'entorn.

Aprendre normes, costums i funcionament en el dinar.Implicar a la famlia en el bon desenvolupament de l'alimentaci sana.


Treballar l'alimentaci a travs dels diferents llenguatges.

Afavorir el desenvolupament dels hbits d'alimentaci a travs dels llenguatges (verbal, gestual i plstic).

Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives a travs dels diferents llenguatges.

Afavorir la comunicaci i transmissi de necessitats alimentries

Saber identificar i anomenar els diferents tipus d'aliments.

Comprendre les diferents normes a 'hora de dur a terme l'activitat.

4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACI O UNITAT DIDCTICA.

4.1 Nom i grup d'infants al qual es destina

El grup d'infants a qui anir destinat ser la classe dels Dofins de 2 a 3 anys (P2) 19 infants, 10 nens i 9 nenes.

Tots els infants participaran de manera grupal en la realitzaci de les activitats.

4.1.1 Ttol de la programaci

Mengem sa!!

Hem escollit aquest ttol, ja que volem donar als infants un missatge senzill i directe i introduirem el nostre projecte a travs del Sr. Nyam-Nyam que ens acompanyar en el desenvolupament del projecte.

4.1.2 Concreci de l'etapa educativa i el cicle a qui va dirigida.

Considerem que l'etapa d'educaci infantil (de 0 a 6 anys) s molt important i s en aquesta etapa on els infants poden assolir aprenentatges i valors que els marcaran com a persones en un futur. En aquest cas el nostre projecte va dirigit al primer cicle, s aqu on els infants comencen a establir ms autonomia en el contacte amb els aliments. Aix ens possibilitar treballar els continguts d'aquesta Unitat Didctica, amb la finalitat de complir els objectius que l'equip docent de Les coliflors hem establert per portar a terme les capacitats de cicle seleccionades.

Concretament va dirigit als infants de P2 de la classe dels Dofins on volem inculcar i practicar una alimentaci sana i equilibrada.

4.1.3 Edats dels infants del grup a qui es dirigeix.

Nom de l'infantEdat

Cloe Adell3 anys

Ian Bells3 anys

Julen Carmona2 anys

Aitor Crespo2 anys

Martin Daz2 anys

Mnica Fernndez2 anys

Daniel Garca2 anys

Biel Gmez2 anys

lex Jimnez2 anys

Romina Lpez2 anys

Mara Miret2 anys

Laia Nieto2 anys

Leire Prez2 anys

Ramon Prieto2 anys

Naia Rib2 anys

Toni Prieto2 anys

Pol Sandoval2 anys

Cludia Torralba2 anys

Martina Villa3 anys

4.2 Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreci)

Objectius de cicle(Primer nivell de concreci)Objectius de centre (PPC) (Segon nivell de concreci)Objectius d'aprenentatge (Tercer nivell de concreci)

1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforar-se per manifestar i expressar les prpies emocions i sentiments.Desenvolupar l'autonomia en el menjar.Practicar hbits dhigiene personal i dalimentaci.

Comenar a practicar la repartici dels aliments i menjar sol correctament.

Expressar amb naturalitat quan un aliment li agrada o el disgusta

-Aprendre a establir una actitud de collaboraci i cooperaci amb els companys i els adults.

-Aprendre a manifestar emocions i sentiments.

Afavorir l'expressi de les emocions.

Diferenciar i apreciar els diferents sabors, textures i olors a travs dels sentits.

Aprendre a reconixer els gustos en el menjar.

2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en el grup.Conixer els diferents aliments-Saber preparar un menjar senzill: una macednia amb lajuda de la mestra i seguint indicacions.

-Conixer la procedncia dels aliments ms habituals i les seves caracterstiques.

-Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar b els coberts, etc.

-Participar i collaborar activament en totes les activitats proposades i amb els companys/ companyes.

-Observar els canvis dels elements de lentorn (persones, animals, plantes o objectes).

Experimentar i observar els diferents aliments.

Facilitar el coneixement dels aliments l'entorn proper.

Conixer els aliments de temporada a travs de la interacci amb l'entorn.

Aprendre normes, costums i funcionament en el dinar.

Implicar a la famlia en el bon desenvolupament de l'alimentaci sana.

3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.Treballar l'alimentaci a travs dels diferents llenguatges.-Ser capa descoltar i participar en les explicacions daula.

-Expressar-se mitjanant els diferents llenguatges .

-Identificar els aliments que apareixen a la can.

-Desenvolupar l'habilitat de comunicar-se amb els companys, l'educadora i la famlia.

Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentaci.

Afavorir el desenvolupament dels hbits d'alimentaci a travs dels llenguatges (verbal, gestual i plstic).

Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives a travs dels diferents llenguatges.

Afavorir la comunicaci i transmissi de necessitats alimentries

Taula d'objectius d'aprenentatge amb les capacitats del currculum seleccionades (punt 3.1.)

Objectius d'aprenentatgeCapacitats

1234

Practicar hbits dhigiene personal i dalimentaci.xx

Comenar a practicar la repartici dels aliments i menjar sol correctament.xx

Expressar amb naturalitat quan un aliment li agrada o el disgusta.

xxx

Aprendre a establir una actitud de collaboraci i cooperaci amb els companys i els adults.xxx

Aprendre a manifestar emocions i sentiments.xx

Saber preparar un menjar senzill: una macednia amb lajuda de la mestra i seguint indicacions.xxx

Conixer la procedncia dels aliments ms habituals i les seves caracterstiquesxx

Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar b els coberts, etc. xxxx

Participar i collaborar activament en totes les activitats proposades i amb els companys/ companyes.xxx

Observar els canvis dels elements de lentorn (persones, animals, plantes o objectes).xx

Ser capa descoltar i participar en les explicacions daula.xxx

Expressar-se mitjanant els diferents llenguatges .

xxx

Identificar els aliments que apareixen a la can.xxxx

Desenvolupar l'habilitat de comunicar-se amb els companys, l'educadora i la famlia.xxx

Adquirir nou vocabulari relacionat amb l'alimentaci.xxx

4.3 Continguts de la unitat didctica

Els continguts de la proposta educativa es treballen sempre des de les tres rees, rea de coneixement del propi cos, rea de descoberta de l'entorn i rea de comunicaci i llenguatges. Els continguts estaran basats en descobrir aliments saludables, expressar-se i explorar de manera natural i adquirir una srie d'actituds, coneixements i valors per mitj de l'experimentaci, comunicaci i exploraci de l'entorn.

4.3.1 Continguts conceptualsHbits d'higiene, d'alimentaci, rutines i normes que desenvolupen l'autonomia personal i l'autoestima

L'expressi d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges.

Identificaci dels diferents aliments i les seves propietats (sabor, color, olor...).

Coneixement i ampliaci del vocabulari relacionat amb els aliments.

Reconeixement de la procedncia dels aliments ms habituals i les seves caracterstiques (verdures, fruites...).

Noci temporal: mat tarda nit, ahir avui dem.

Concepte dels quatre pats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en relaci a lespai (casaescola) i al temps (mat migdia tarda nit).

Conscienciaci de les caracterstiques bsiques dels aliments desmorzar i berenar.

4.3.2 Continguts procedimentals

Adaptaci i modificaci de les activitats per facilitar el treball als infants que necessitin suport.

Diferenciaci dels tipus d'aliment segons l'poca de l'any.

Expressi de preferncies i interessos.

Exploraci de diferents sensacions en manipular els aliments.

Reconeixement i expressi d'emocions i sentiments, propis i dels altres amb els diferents llenguatges.

Assoliment d'hbits, rutines, normes per l'adquisici d'autonomia i d'autoestima.

4.3.3 Continguts actitudinals

Adquisici d'actituds de collaboraci i companyonia.

Creaci de comportaments positius vers els adults i els companys.

Coneixement i acceptaci de la diversitat.

La coeducaci.

Augment de l'autoestima i seguretat dels infants a travs de la participaci en els jocs i activitats.

Acompanyament respectus amb l'alimentaci.

Adquisici d'hbits i rutines saludables d'alimentaci per portar una dieta sana i equilibrada.

Actitud de cura de la naturalesa i el seu entorn.

Adquisici d'una actitud positiva davant l'activitat.

4.4 Metodologia

A la llar dinfants se segueix una lnia metodolgica basada en el desenvolupament integral dels infants. Com estratgia per atendre la diversitat i amb lobjectiu de potenciar lassoliment de les capacitats i les competncies bsiques. Es parteix del que realment envolta als nens i nenes; del que ells i elles mengen, del que ja saben i del que volen saber. Sabem que alguns cops el que realment ells saben s ms i tamb que algunes informacions i maneres de fer shauran de reeducar.

Es porten a terme i selaboren diferents activitats per treballar tot el grup/classe, de forma cooperativa i de manera individual, per tal dafavorir la interacci, la socialitzaci i les relacions interpersonals i tamb comptem amb la collaboraci de la famlia, que ens ser imprescindible a lhora de portar la fruita tots els dilluns i dimecres, i per la participaci en les xerrades i la creaci d'un blog.

Es tracta dafavorir les relacions unipersonals de qualitat (molt vinculades a les capacitats expressives i comunicatives) amb tots els membres de la comunitat educativa, lautoestima, la cooperaci i la confiana, i crear un ambient clid, acollidor i segur per als infants, en el qual els nens i nenes se sentin motivats a conixer el que els envolta i a experimentar amb el seu entorn.

En el nostre projecte i amb les activitats intentarem ajudar els infants a buscar, construir i organitzar el saber, aportant-los valors i estimulant-los en el seu desenvolupament i aprenentatge tractant de motivar a linfant en tot moment i procurant que sigui el protagonista actiu en tot moment, per tant, les activitats que proposem tenen carcter ldic, ja que pensem que el joc i el model ldic s la base per adquirir els coneixements:

Proposarem activitats que fugin del monton i repetitiu, que emprin diversitat de materials, certa activitat, msica i sobretot, la creativitat, que d'aquesta forma se sentiran ms compresos i capaos d'assimilar els coneixements que pretenem transmetre'ls.

Seran actives, sent els participants els que experimentin, observin, investiguini l'educador/a ser l'orientador en el procs d'ensenyament-aprenentatge. Fomentant lexperimentaci, lacci i el joc.

Es respectar la diversitat, els ritmes i l'evoluci dels infants.

Tindran el joc com a motor de desenvolupament, activitat natural, prpia i espontnia dels infants, que s la base dels processos daprenentatge.

Han de ser vivencials, partint de l'entorn ms immediat dels infants, permetent la interacci amb altres persones, la convivncia i la socialitzaci, perqu els nens i les nenes puguin crixer i desenvolupar-se.

Les persones educadores exerciran la seva responsabilitat educativa tot vetllant pel desenvolupament de linfant, pel seu benestar i pel respecte dels seus drets com a persona.

4.4.1. Activitats: seqncia didctica i proposta d'activitats

Seqncia didctica

Activitats inicials

Activitat 1: Reuni d'inici de curs i creem un blog!

L'equip educatiu de la llar d'infants Les coliflors Va decidir situar-la en aquest perode, per poder desenvolupar-la des de l'inici i desprs de l'adaptaci, aix ens facilitar treballar certs aspectes: 1. Per esmorzar es menjar fruita que portaran els pares els dilluns i dimecres. Ho deixaran al cistell de fora de l'aula 2. El dinar ser ecolgic, ho portar un ctering especialitzat. 3. Mens: donar men mensual i proposta de men per sopar. Tamb hi haur diferents tipus. 4. Farem activitats amb les famlies per conscienciar-los (tallers, xerrades). Exposarem el nostre programa i crearem un blog perqu pugui participar tota la comunitat educativa.

Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam

En Nyam Nyam ser el nostre personatge protagonista, per dur a terme el projecte mengem sa.Les educadores el deixaran preparat a primera hora del mat dintre d'un cistell de pic-nic i els infants el podran investigar lliurement. Un cop deixat un temps per al seu descobriment se'l presentar als infants, se'ls explicar la seva histria i la seva missi.

Activitats de desenvolupament

Activitat 3: Conixer els fruits tpics de la tardor

Aquesta activitat est enfocada perqu els educadors avalun els coneixements previs que tenen els infants sobre la unitat didctica que anem a treballar.Amb el Sr. Nyam-Nyam com a centre d'inters treballarem l'activitat formulant preguntes i mantenint una conversa. Desprs visualitzarem un vdeo sobre" els aliments de la tardor". http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/fruits_tardor/fruits_tardor.html

Activitat 4: Aprendre rutines i hbits alimentaris

Els hbits cal programar-los, com a activitat didctica per tal d'afavorir al mxim la participaci de linfant i garantir un bon procs daprenentatge i desenvolupament.

El procs consta de tres parts: la conducta que manifesti lhbit, repetici i estabilitat.Tenen carcter estable, quotidi i es duen a terme de manera molt pautada i s important des del punt de vista emocional i afectiu.

Activitat 5: L'esmorzar sa!

En primer lloc ens rentarem les mans, a continuaci presentarem les fruites ( poma, maduixa, etc.) sense pelar als infants. Desprs les educadores comenaran a pelar les fruites.Seguidament s'oferir aquestes petites mostres de fruita perqu a travs dels sentits de la vista, tacte, olfacte i gust puguin experimentar.

A continuaci esmorzaran aquestes fruites que hauran portat de casa.

Activitat 6: Organitzaci i higiene

Cal recordar que amb aquests hbits demostren la seva autonomia i shan de valorar els esforos que fan. Elogiar-los pblicament pot ser un bon recurs.

Introduirem: canons d'hbits: de rentar-se les mans i anem a dinar, lectura de mens, encarregats de parar i desparar taules, encarregats de repartir el menjar, etc.

Activitat 7: Elaboraci de sucs naturals

Els nens/nenes agafats de la m formaran un semicercle i seuran a terra. Les educadores explicaran l'activitat a mesura que ho portaran a terme. Primerament, ensenyarem la fruita que hi ha al cistell i la diferenciarem l'una de l'altre. Pelarem tota la fruita i la tallarem a trossets, tamb espremerem bastant de suc de taronja.

Seguidament posarem a la batedora una mica de suc de taronja ms altres tipus de fruita, i ho batrem tot. Un cop estigui ben batut, omplirem fins a la meitat els gots i els hi donarem a provar als infants.

En acabar, farem un altre tipus de suc per amb diferents tipus de fruita.

Activitat 8: Iniciem l'hort!

Aquesta activitat parteix de la necessitat de gaudir d'un espai exterior ric i estimulador, amb propostes didctiques naturals que fomenten la descoberta i l'experimentaci dels infants, aportant-los coneixements i respecte per la natura.L'activitat tindr els segents punts: Presentaci de l'hort: se'ls mostrar, i se'ls animar i engrescar. S'explicar com farem les activitats i presentarem les plantes i les llavors.

Evoluci de les plantes. Etiquetarem amb el nom i mirarem les diferncies. Cada setmana compararem la seva evoluci, si s necessari regarem, treure'm herbes... (Durant tot el curs)

Activitat: collita: Servir de cloenda al projecte per aquest curs, i experimentaran com es fa la collita.

Activitat 9: Cantem una can!

Asseurem als infants en rotllana. Al mig d'aquesta tindrem materials com el barret del cuiner, la cullera, l'olla i alguns aliments de joguina.Ens prepararem per cantar la can El cuiner

https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0 Cuiner

Activitat 10: " Anem a dinar"

Aquesta activitat s'inclour perqu pensem que s molt important pel desenvolupament d'hbits sans.S'iniciar desprs de l'adaptaci i continuar durant tot el curs perqu suposa el reforament d'hbits i rutines, sobretot en les relacionades amb l'alimentaci.

Continuarem amb repetici i estabilitat. Introduirem el fet d'iniciar-se en repartir els aliments i en la utilitzaci dels coberts.

Activitat 11: Decorem la classe

Farem un arbre que representar la tardor. Les fulles les recollirem del pati i tamb les portaran els infants.Els infants tamb portaran fotos en color de diferents fruites i verdures i les penjarem en un mural en la paret.

Activitat 12: Fem macednia

Es rentar i es tallar la fruita i es posar en un bol gran. Es far suc de taronja natural i es barrejar tot.

Els infants observaran tot el procs. Un cop estigui la macednia feta, es ficar en bols petits i es repartir als nens perqu la puguin tastar.

Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera

Aquesta activitat est pensada per a la iniciaci en la segent activitat que ser la visita al mercat.Aprenen la can i la ballaran en rotllanahttps://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4

Activitat 14: Anem al mercat!

Ens aproparem al mercat per comprar els aliments i per elaborar l'esmorzar. Els hi preguntarem si saben qu s un mercat, en qu consisteix i si alguna vegada hi han estat.Un cop estiguem al mercat, coneixeran diferents fruites, verdures i hortalisses i s'iniciaran a la seva ingesta.Elaborarem l'esmorzar a base de diferents peces de fruites fent una macednia. Tamb podem introduir la can de la masovera durant l'activitat.

Activitat 15: Creaci d'un rac de joc del mercat

Desprs d'haver conegut el mercat i aprendre diferents coses sobre la verdura i la fruita. Crearem un rac de joc simblic amb l'ajuda dels infants. Prepararem un espai destinat per aix. Donarem tot el material necessari (cistells, fruites i verdures de feltre, cart, fusta, caixes, roba, etc.) perqu els infants mateixos facin la seva "parada del mercat".

Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hbits alimentaris.

Es convocar a travs de fulls informatius als pares per tal de dur a terme una xerrada relacionada amb l'alimentaci saludable.

Per a tal fita es realitzar un Power Point dinmic, senzill i esquemtic en qu parlarem dels nostres objectius en relaci a una alimentaci saludable. Ens acompanyar la figura d'una titulada en diettica per enfocar la xerrada des d'una perspectiva ms professional i poder orientar adequadament als pares en termes d'alimentaci.La xerrada anir enfocada a la implicaci dels pares junt amb la llar per tal d'aconseguir uns hbits saludables.

Activitat 17: Experimentaci i descobriment

S'anir al pati de l'escola, observarem i comentarem. Tamb compararem fotos de paisatges de les diferents estacions de l'any.

Amb diferents aliments: fruita, fruita seca, verdures... Farem una exposici a classe, perqu puguin experimentar i descobrir.

Activitat 18: Anem a buscar castanyes!

Aquesta activitat est pensada perqu l'infant entri en contacte amb l'entorn ms proper i per al descobriment de l'entorn.

Es tractar de fer una sortida a la muntanya que hi ha propera a l'escola. La sortida es far amb grup i aniran a collir castanyes i altres fruits de la tardor.

Activitat 19: Experimentaci amb les magranes

Obrirem algunes magranes, i d'altres les desgranarem i les posarem en plats de plstic, desprs ho distribuirem tot en una taula gran. Posarem la mangrana sencera, partida i en grans.
Ens situarem al voltant de la taula lliurement i desprs d'explicar com passen de sencers a l'estat en qu s'han de menjar, els invitarem a qu els vagin testant, mirant, comparant...

Activitat 20: Les emocions durant els pats

Amb aquesta activitat es pretn que els infants puguin identificar, conixer i aprendre a expressar els seus sentiments i estats d'nim a travs dels diferents aliments que se'ls ofereix.

Es posaran sobre la taula de l'aula diferents plats amb diferents fruites i verdures perqu els infants les puguin manipular i experimentar lliurement.

Un cop acabada la sessi es realitzar una conversa conjunta per poder expressar com se senten en les diferents ocasions (si els agrada- no els agrada) i com s'han sentit durant l'activitat.

Activitat 21: Juguem amb les revistes

Aquesta activitat servir per treballar amb els conceptes introduts.
Les educadores deixaran revistes que es puguin trencar i dibuixar on apareguin diferents tipus d'aliments dels quals hem parlat en l'aula fins al moment.
Els infants podran cercar imatges d'aquest aliment i escollir els que ms els hi agradi.

Activitat 22: Fem panellets!

Amb l'ajut de les educadores farem panellets.Els infants aniran introduint per ordre els ingredients corresponents, segons indiqui l'educadora. Tamb podran pastar la massa per torns, fer les boletes i arrebossar-los en pinyons.

Per acabar, l'educador/a els posar al forn perqu es coguin.

Activitat 23: Pintem els aliments

L'educador/a repartir a cada nen un full on hi haur dibuixada una fruita. Cada un tindr un dibuix diferent. Amb pintura lquida i un pinzell els infants pintaran el seu dibuix.

Un cop sec, decorarem la classe amb tots els dibuixos dels infants.

Activitat 24: Berenar tradicional

Dues mares i dues vies portaran pa de pags, tomquets, oli i embotits casolans (fuet, bull..), a ms l'acompanyaran amb un suc de fruites naturals. Els infants participaran amb els adults a posar-li el tomquet i l'oli i fer el suc a la liquadora.

Activitats de sntesi

Activitat 25: Qu sabem dels aliments?

Aquesta activitat servir per introduir nous conceptes.

L'educadora projectar a la pissarra digital un prezzi amb diferents imatges de suport. De mentre, formular algunes preguntes per veure quins coneixements previs tenen els infants.

Podem trobar preguntes com:

- Quins aliments sn tpics de la tardor?- Quines fruites coneixeu?- De quin color poden ser les verdures?- Quin aliment us agrada ms?

Activitat 26: Que tenim per dinar avui?

Activitat de sntesi per consolidar els coneixements treballats.

Cada dia al mat es far una interpretaci del men que hi haur per dinar.

Es realitzar a travs de dos mtodes:

1r L'educadora anir dient els plats que hi ha per dinar i mostrar dos dibuixos diferents, un d'ells ser el plat correcte i els infants l'hauran d'endevinar.

2n L'educadora ensenyar el dibuix i preguntar: Sabeu quin aliment s aquest?
Seguidament els infants hauran d'identificar-ho.
Un cop descrit el men es penjaran les cartolines al menjador durant tot el dia per a qu en tot moment sapiguem el que hi ha per dinar.

Activitat 27: Fem un mural de la tardor

Servir per consolidar els conceptes que han aprs i per experimentar amb diferents textures.

Consisteix a realitzar un mural amb diferents aliments.

L'educadora posar a terra un tros gran de paper d'embalar. Els infants portaran de casa diferents aliments, els quals utilitzarem per fer el mural. Els podran enganxar, cobrir amb pintura i fer estampacions, xafar al paper...

Activitat 28: Fem un mbil amb fruits de la tardor

Amb els elements recollits de la tardor, es realitzaran mbils pensats per poder-los penjar a l'escola.

Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital

Aquesta activitat servir per treballar els conceptes introduts.

L'educadora projectar a la pantalla digital un quadre amb diferents grups d'aliments:

- Verdures, fruites, carn, peixHi hauran diferents dibuixos i entre tots els infants hauran de classificar cada aliment al grup corresponent.

Activitat 30: Pengem a l'aula els treballs

Per acabar es penjaran totes les feines fetes per als infants i aix decorar l'escola i que les famlies puguin veure el treball realitzat per als seus fills i com treballen.

4.4.2. Materials necessaris

Els materials sn un element imprescindible en lespai educatiu, dacord amb el nostre concepte d'educaci infantil basada en lactivitat dels infants, als quals considerem competents per construir aprenentatges. Els materials sn intermediaris entre els infants i la seva activitat, i el seu valor es
relaciona amb les metodologies de treball que fem servir: moltes vegades fins i tot el seu valor pedaggic depn ms del context que de les seves prpies qualitats com a material. Una organitzaci flexible de lespai i del temps requereix tamb un s obert i flexible dels materials.

Els tipus de material que seleccionem, on els posem, com sutilitzen, si s'adeqen o no a les necessitats dels infants, etc. sn qestions que formen part del nostre projecte educatiu i del projecte curricular de centre. Per tant, els recursos materials han de permetre posar en joc les vivncies, les emocions, els sentits i les habilitats dels infants, i tamb les seves capacitats intellectuals i les de relaci amb el grup i amb les persones individualment.

El material ha destar en bon estat (sencer, complet) i ser de bona qualitat i resistent perqu duri i permeti establir relacions slides i estables. Quan es deteriori cal substituir-lo. Ha de reunir les condicions dhigiene i seguretat segents (segons la normativa de seguretat establertes): que sigui fcil de netejar i sigui segur; fet amb materials no txics, de colors slids, antiinflamatori, sense cantells, de mida adequada -ni massa gran ni massa petit-, que les seves peces no es puguin empassar, etc.

Els materials han de ser accessibles i shan dadequar a ledat dels infants i a les seves necessitats.

Llista dels materials i els recursos necessaris:

Materials didctics

Material didcticContes, canons, ninot "Sr.Nyam-Nyam, pissarra digital, ordinador, projector, puzles, joguines, llibres, blog, power point, pgina web i fulls informatius per a les famlies.

Material reutilitzatCapses de sabates, cart, bosses de plstic, envasos buits i trossos de fusta.

Material fungibleCartolines, fulls DinA4, temperes lquides, colors, ceres, bolgrafs, sab, pasta de dents, paper d'embalar, estovalles i tovallons de paper.

Material inventariable ( no fungible)Equip de msica, bates, pitets, plats, gots de plstic fort, ganivets, batedora, liquadora, forn, tapers, cistell per la fruita, revistes, eines de l'hort, fruites de feltre i fusta, bscula simple (romana), bosses de paper, bosses de plstic, cistelles de vmet de diferents mides, taules i cadires de fusta mida infants, taula i cadires mida adults, estanteries de diferents mides, matalassos, raspall de dents, tovalloles, escombraries, gerres d'aigua, cassoles, 10 bols petits, 6 bols grans, coberts i vaixella, olla, paella, carro de cuina, taulell, cordills, pinzells, barret de cuiner, penjadors adhesius, grapadora, panel de suro,TIC/TAC: cmera de fotografia, pissarra digital, can i porttil, etc.

Material NaturalFruites, verdures i hortalisses de temporada, menjar sec (fruits secs, pasta crua, etc.), llavors, plantes, terra, aigua, adob, massap blanc, ous, pinyons, fulles, pa de pags, tomquets, oli i embotits casolans.

Recursos espacials

Sala d'usos mltiples, zona de cultiu, magatzem, aula, lavabo, sala de descans, pati i l'exterior de l'escola.

Recursos humans

Director/a, educadors/es, auxiliars de cuina, tcnic de l'ajuntament (jardiner), dietista, familiars i infants.

4.4.3 Temps

Temporalitzaci de les activitats de la unitat didctica: Mengem sa

PerodeDuraci prevista

1r TRIMESTRE

Activitats prviesDilluns 1 de setembre

Activitat N 1: Reuni d'inici de curs i creem un blogReuni informativa amb les famlies

Activitat N 2: Coneixem en Nyam-Nyam

Divendres 5 de setembre

Preparaci de l'hort i preparaci dels recursos necessaris

Temporalitzaci

1 hora

20 minuts

40 minuts

Primera setmana

Dilluns 29 setembre

Activitat N 3: Conixer els fruits tpics de la tardor (vdeo d'aliments de la tardor)

Dimecres 1 d'octubre

Activitat N 4: Aprendre rutines i hbits alimentaris.

Activitat N 5: L'esmorzar sa!

Activitat N 6: Organitzaci i higiene.

Divendres 3 d'octubre

Activitat N 7: Elaboraci de sucs naturals

30 minuts

20 minuts.

30 minuts

15 minuts

45 minuts

Segona SetmanaDilluns 6 d'octubre

Activitat N 8: Iniciem l'hort

Activitat N 9: Cantem una can.


Activitat N 10: Anem a dinar.

Activitat N 11: Decorem la classe


Activitat N 12: Fem macednia

45 minuts

10 minuts

1 h aprox.

30 minuts

45 minuts

Tercera Setmana

Dilluns 13 d'octubre

Activitat N 13: Cantem i Ballem la Masovera


Activitat N 14: Anem al Mercat


Activitat N 15: Creaci d'un rac de joc del mercat

Activitat N 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hbits alimentaris

15 minuts

1 hora i 30 minuts

30 minuts

1 hora

Quarta SetmanaDilluns 20 d'octubre

Activitat N 17: Experimentaci i descobriment


Activitat N 18: Anem a buscar Castanyes


Activitat N 19: Experimentaci amb les mangranes

30 minuts

1 hora i 30 minuts

30 minuts

Cinquena SetmanaDilluns 27 d'octubre

Activitat N 20: Les emocions durant els pats


Activitat N: 21: Juguem amb les revistes!


Activitat N 22: Fem panellets

30 minuts

45 minuts

1 hora

Sisena SetmanaDilluns 3 de novembre

Activitat N 23: Pintem els aliments

Divendres 7 de novembre

Activitat N 24: Berenar tradicional

30 minuts

45 minuts

Setena SetmanaDilluns 10 de novembre

Activitat N 25: Qu sabem dels aliments?

Dimecres 12 de novembre

Activitat N 26: Qu tenim per dinar avui?


Activitat N 27: Fem un mural de la tardor

30 minuts

15 minuts

45 minuts

Vuitena SetmanaDilluns 17 de novembre

Activitat N 28: Fem un mbil amb fruits de la tardor.

Dimecres 19 de novembre

Activitat N 29: utilitzem la pissarra digital!


Activitat N 30: Finalitzaci Pengem a l'aula els treballs

30 minuts

30 minuts

30 minuts

4.4.4 Agrupament de l'alumnat

ActivitatAgrupaci

Activitat 1: Reuni d'inici de curs i creem un blog!Gran GrupFamlies

Infants 2 i 3 anys

Activitat 2: Coneixem a en Nyam-Nyam! Gran grup:19 infantsEdats mixtes : infants de 2 i 3 anys

Activitat 3: Conixer els fruits tpics de la tardorGran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 4: Aprendre rutines i hbits alimentarisGran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 5: L'esmorzar sa! Gran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 6: Organitzaci i higieneGran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 7: Elaboraci de sucs naturals Gran grup dividit grups petits:3 grups de 5 infants

1 grup de 4 infants

Edats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 8: Iniciem l'hort! Gran GrupFamlies

19 infants

Edats: Infants 2 i 3 anys

Activitat 9: Cantem una can!Gran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 10: " Anem a dinar"Petit grup: 10 infantsGrup menjador infants de 2 i 3 anys

Activitat 11: Decorem la classeGran grup dividit grups petits:

3 grups de 5 infants

1 grup de 4 infants


Activitat 12: Fem macednia Gran grup dividit grups petits:1 grups de 5 infants

1 grup de 6 infants

2 grup de 4 infants


Activitat 13: Cantem i ballem la Masovera Gran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 14: Anem al mercat!Gran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 15: Creaci d'un rac de joc del mercatGran Grup 19 infants

Edats mixtes: d'entre 2 i 3 anys

Activitat 16: Xerrada amb pares i dietista sobre els bons hbits alimentaris. Gran Grup:Famlies del 19 infants

Edats mixtes: Infants 2 i 3 anys

Activitat 17: Experimentaci i descobriment Gran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 18: Anem a buscar castanyes! Gran grup:19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 19: Experimentaci amb les magranes Gran grup dividit en grups petits:1 grup de 10 infants

1 grup de 9 infants

Activitat 20: Les emocions durant els patsGran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 21: Juguem amb les revistesGran grup dividit grups petits:3 grups de 5 infants

1 grup de 4 infants


Activitat 22: Fem panellets! Gran grup dividit grups petits:1 grup de 5 infants

1 grup de 6 infants

2 grups de 4 infants


Activitat 23: Pintem els alimentsIndividualEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 24: Berenar tradicionalGran GrupFamlies

19 infants

Edats: Infants 2 i 3 anys

Activitat 25: Qu sabem dels aliments?Gran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 26: Que tenim per dinar avui?Gran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 27: Fem un mural de la tardorGran grup dividit grups petits:3 grups de 5 infants

1 grup de 4 infants


Activitat 28: Fem un mbil amb fruits de la tardorGran grup dividit grups petits:3 grups de 5 infants

1 grup de 4 infants


Activitat 29: Utilitzem la pissarra digital Gran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

Activitat 30 Pengem a l'aula els treballsGran grup: 19 infantsEdats mixtes: infants de 2 i 3 anys

4.4.5. Paper de la persona educadora

El paper de la persona educadora s molt important, observar i encoratjar, vetllar per tal que tots els infants participin, tindr un paper actiu, far unes propostes determinades i atendr les demandes. Caldr preveure on se situar: a lalada dels infants, a terra, acompanyar els infants que ho necessitin, etc. tot dependr de l'activitat a realitzar.

Algunes de les funcions principals: Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los per no dir-los qu han de recollir o recollir-ho ell en comptes dels infants, ja que sn els infants qui han de fer les activitats.

Estimular lobservaci i la recerca per part dels infants i incitar la seva creativitat.

Actuar en casos de conflictes.

Respectar i fer respectar el medi ambient. Leducador s un model pels infants per tant, ha de donar exemple, i no noms amb paraules sin amb fets.

Les caracterstiques que ha de tenir l'educadora sn:

Afavorir l'aprenentatge significatiu.

Ser emocionalment intelligent.

Motivar i incentivar als infants.

Fer de guia i facilitador en el seu procs d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

Proporcionar els materials necessaris per dur a terme les activitats.

Preparar prviament les activitats a realitzar envers els seus interessos.

Fer una avaluaci inicial, formativa, sumativa i una autoavaluaci de la seva feina.

Tenir clars els objectius que es marqui.

Mostrar una actitud de respecte i confiana, afectuosa, tolerant, no autoritria i oberta.

Saber comunicar.

Generar optimisme.

Ser proactiva.

Ser assertiva.

Implicar-se com a educadora.

Iniciar-los en l'entrenament d'habilitats socials.

Posar en prctica l'escolta activa.

Tenir qualitat humana.

En conclusi, el paper que jugaran les educadores dins de la nostra Unitat Didctica i en les activitats ser afavorir un clima de tranquillitat, confiana i afecte per motivar i facilitar els infants a qu participin activament i poder arribar a aconseguir els nostres objectius en relaci a l'alimentaci. Tamb es respectar la diversitat per afavorir el seu desenvolupament, adequant les actuacions educatives.

4.5. Atenci a la diversitat

DECRET 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil. Article 12 Atenci a la diversitat.

D'acord amb aquest Decret, en el nostre projecte no hem d'oblidar la necessitat de tractament de la diversitat i hem de considerar la diversitat com un valor afegit comporta centrar atenci a reduir i eliminar les barreres i impediments que puguin aparixer per un aprenentatge ptim i per a la participaci de tots els integrants d'un grup, en aquest cas una aula.
Tots els alumnes han de participar de la vida de l'escola. L'organitzaci de la llar ha de prioritzar l'atenci a la diversitat. D'aquesta manera podr oferir els ajuts i els suports necessaris que facilitin l'accs als aprenentatges i el domini de les competncies bsiques a tots i totes.

En termes generals ens podem trobar amb diferents caracterstiques que generen diversitat, alhora que un gran ventall de possibilitats d'intervenci, aquestes caracterstiques poden ser:

Caracterstiques socials.

Caracterstiques fsiques.

Caracterstiques psicolgiques.

Dins de cadascuna trobem la diversitat del mn i les persones, que proporciona un enriquiment per al grup, ja que s'aprn a valorar i conixer les diferencies com un fet positiu, que dna opci a un pensament divergent i a treballar valors com la tolerncia, l'empatia, la co-responsabilitat i l'altruisme entre molts altres valors que faciliten el desenvolupament personal de l'infant.

Dins del marc de l'educaci infantil, la diversitat juga un paper prioritari i molt important, ja que s en aquesta etapa on els infants inicien l'escolaritzaci, i per tant comencen a desenvolupar les seves habilitats socials i de relaci i coneixement del mn que els envolta, aix com la comprensi de les diferncies entre els ssers humans. Per tant, els educadors que impartim l'atenci amb infants dins d'aquest perode d'escolaritzaci, valorem com a indispensable el tractament de la diversitat i per tant dels ritmes i maneres de fer diferents de cada infant.

4.5.1 Avaluaci inicial de detecci de necessitats.

A l'inici de l'aplicaci del projecte es determinar que en saben els infants sobre els aspectes que es volen treballar en aquest, alhora que es detectaran les necessitats caracterstiques i peculiaritats individuals de cada infant per fer les intervencions i adaptacions oportunes a mesura que es desenvolupa l'aplicaci dels continguts del projecte i l'assoliment, per tant, dels aprenentatges que hi van inherents.

4.5.2 Pla individualitzat

A l'hora de donar una bona intervenci i una adequada resposta a les peculiaritats i caracterstiques diferenciadores que pot presentar cada infant, es crea per a tal fi un pla individualitzat d'atenci especifica que se centra, en aquest cas, en peculiaritats en l'mbit d'alimentaci, sigui per trets culturals o socials, per caracterstiques fisques o aspectes psicolgics; en fi, trets definitoris que poden presentar els infants destinataris del projecte.

A partir d'aquest pla es prenen mesures per atendre i donar resposta i suport a les singularitats que pugui presentar l'infant destinatari respecte als objectius i continguts marcats al llarg del projecte.
Aquest pla individualitzat es dur a terme quan es detecti la necessitat d'un infant que presenta caracterstiques que mereixen unes adaptacions o intervencions necessries i que s'han de tractar i adaptar a les seves caracterstiques personals.
El pla individualitzat, doncs, s la planificaci personalitzada que es dna a l'infant, quan dins de la programaci estipulada no hi t cabuda i per tant, s'han de fer les adaptacions oportunes.
En aquest supsit, el pla individualitzat es realitzar en qualsevol moment de l'aplicaci del projecte i quan es detecti la necessitat de fer-ho, s a dir, en casos que per raons culturals, socials, fsiques o psicolgiques requereixi ser adaptat a nivell d'alimentaci, hbits alimentaris, dificultats per l'alimentaci, entre d'altres.

4.5.3 Paper de l'educador en l'atenci a la diversitat

L'educador s'ha de mostrar obert, dialogant i cooperatiu en l'atenci i suport a la diversitat que presentin els seus alumnes.
s important una coordinaci entre els educadors de l'equip pel que fa al tractament de la diversitat, pel que han de:

Tenir criteris d'actuaci comuns.

Han d'analitzar conjuntament les necessitats educatives del grup o de l'infant individualment.

Han de prendre acords sobre el grup i/o infant.

I introduir aquests acords a la intervenci que es dur a terme.

Per tal de donar una correcta resposta a les atencions de la diversitat, els educadors han de reunir-se i arribar a consensos i reflexions comunes per tal d'assolir amb xit els objectius marcats i l'assoliment dels aprenentatges.

4.5.4. Integraci

Un dels punts a tractar dins de la diversitat s parlar dels aspectes que faciliten la integraci de l'infant, per tal de promoure la diversitat com a riques de manera grupal i personal:

S'ha de parlar obertament de les diferncies entre ells per rebutjar idees prvies i valoracions negatives.

- L'educador sempre mostrar una actitud oberta, d'acceptaci, atenci i naturalitat.

- L'educador ha de fer entendre als infants que haur d'atendre de manera diferent a aquell infant que presenti caracterstiques peculiars necessries d'intervenci i se'ls far partcips sense carregar-los de responsabilitat.

- L'educador far de lligam amb la famlia, per potenciar la collaboraci i coordinaci entre l'escola i la famlia.
- Es faran les coordinacions amb els serveis externs per tal de donar resposta a les necessitats de la diversitat presents en la llar.- L'educador ha de potenciar la integraci dels infants siguin quines siguin les seves peculiaritats i caracterstiques com un fet positiu i enriquidor que tots els infants han de viure i percebre com a riquesa de grup i enriquiment personal.

4.5.5. Fites de l'atenci la diversitat

Els objectius en qu podem centrar l'atenci a la diversitat dins d'aquest projecte sn els segents:

- Proporcionar una resposta adequada a l'alumne que li proporcioni i li permeti un desenvolupament adequat.

- Adaptar la resposta educativa a les caracterstiques de cada infant.

- Planificar respostes educatives diversificades adaptant-les a les necessitats dels alumnes.

- Organitzar els recursos necessaris a les peculiaritats de cada infant.

- Promoure implicaci dels pares per l'assoliment com dels objectius.
- La coordinaci amb serveis externs per donar resposta a la diversitat d'infants.

4.5.6 Intervenci educativa:

A l'aula els infants sn un petit grup que comparteixen rutines, activitats i moments d'aprenentatge continuat. Els infants aprenen a conviure amb altres infants amb gran ventall de procedncies, capacitats, interessos i valors que caracteritzen a cada un d'ells.
Segons com es treballi aquesta diversitat cada infant ho pot percebre amb normalitat i acceptaci o en cas contrari, com un fet negatiu.

Per treballar la diversitat s'ha de crear un context flexible, que faciliti els ajustaments necessaris per fomentar l'aprenentatge de tots.
Per a aquesta fita s'han d'identificar les activitats ms adequades per a cada infant, planificar estratgies d'intervenci, diversificar l'avaluaci i planificar les mesures de refor que es voldran aplicar en cada cas.

Per tant, per aquest projecte valorem que els casos en qu ens podem trobar referent al contingut i aprenentatges a treballar i dels que haurem de donar resposta des de la visi de la diversitat poden ser per raons socials i culturals, com poden ser els infants vinguts d'altres cultures en qu els seus hbits alimentaris i elaboraci d'aliments poden divergir molt dels de la poblaci autctona, per aquest motiu, des de la intervenci educativa cap a la diversitat es donar resposta a travs d'adaptacions, ja siguin travs d'altres tipus d'aliments o incloent aliments d'elaboraci prpia de l'infant nouvingut i de la seva cultura d'origen.
Altres situacions qu ens podem trobar sn els infants amb intolerncies i allrgies a certs aliments, que es podr tractar a travs de l'adaptaci i canvi dels aliments no tolerats, per sempre cercant equivalncia del valor nutritiu o acostant als altres infants a les peculiaritats de l'infant menjant all que ell si pot menjar.
Una altra divergncia amb la qual ens podem trobar s quant a caracterstiques fsiques o cognitives (disminucions psquiques, dficits sensorials, trastorns del desenvolupament, etc.) on hi haur cabuda per les adaptacions oportunes en cada cas, pel que fa a recursos, objectius o metodologia.

Alguns exemples per treballar aquests punts podrien ser:

- Mens confeccionats per tal d'atendre les diferncies individuals establertes per cultura, intolerncia i allrgies.

- Mens alternatius que hauran de ser supervisats per les famlies, per tal de potenciar la seva implicaci i coordinaci amb la llar.

- Per tal de fomentar la convivncia i coneixement de les diferents cultures es pot incorporar al men mensual una mostra dalgun plat de la gastronomia tpica del pas. Tamb tindrem en compte l'adaptaci de mens per qestions religioses ( Men No porc).
- Adaptacions oportunes a aquells infants que presentin NEE.

4.6. Avaluaci

L'avaluaci s un acte educatiu de gran importncia que permet veure sistemticament si s'han assolit els resultats prevists en els objectius proposats. A travs de la recollida d'informaci podem distingir les necessitats, programar d'acord amb aquestes, verificar si han tingut xit les nostres propostes i intervencions i valorar la manera en com s'ha fet.
El procs educatiu s un cercle viu, mai tancat, Per aix l'avaluaci s part d'aquest procs, entra de manera natural dintre els aprenentatges, no pot haver-hi activitat sense avaluaci. Sempre n'hi ha uns resultats, una informaci que ens deixa valorar el nostre treball i trobar noves necessitats en els infants o dintre la nostra actuaci.
El moment idoni per avaluar s sempre, al comenament del curs, del trimestre, de la classe, seria l'avaluaci inicial per detectar necessitats, conixer les caracterstiques dels infants, saber com es troben, les idees o coneixements previs, etc. Durant el procs, s l'avaluaci formativa, amb la que podem veure si les actuacions que estem tenint s'adapten al que sorgeixi, requereix l'atenci al moment present i una obertura real envers els infants. Quan acaba el procs o una part del mateix tenim l'avaluaci final on valorem si els objectius de la unitat o de l'activitat han sigut assolits, tamb farem valoracions generals del projecte, dels recursos, de les persones i la seva actitud, etc.

Per avaluar, la millor tcnica dintre el cicle d'educaci infantil s l'observaci, per tamb es pot fer a travs d'entrevistes familiars i determinades proves, depenent del que necessitem.
Per fer una bona observaci s'ha de tindre en compte que ha de ser sistemtica i continua, donant-se en l'ambient on es mouen els infants. Ha de ser descriptiva, cuidant de qu sigui fiable, mirant a cada infant en particular i les seves caracterstiques
Tota la informaci que obtinguem ha de ser analitzada i treballada tamb de manera contnua. Cada dia en terminar la classe, en les diferents reunions pedaggiques amb l'equip docent i amb les entrevistes familiars.

4.6.1. Valoraci del progrs i evoluci dels infants.

DECRET 101/2010, en el Article 8 Seguiment del desenvolupament de linfant, al punt 4, estableix que:

A linici del cicle, el centre educatiu ha dobrir un arxiu personal per a cada infant amb el nom i cognoms i les dades del centre, del qual formen part els do- 61476 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5686 5.8.2010 Disposicions documents oficials davaluaci, la fitxa de dades bsiques, el resum descolaritzaci i linforme global individualitzat de final de cicle elaborat pels centres, que ha de reflectir el procs educatiu seguit per linfant. Aquest document sha de trametre als mestres tutors o tutores de linfant del cicle segent, aix com aquells altres instruments dobservaci i documentaci pedaggica establerts per lequip educatiu de cicle. La fitxa de dades bsiques i el resum descolaritzaci shan dajustar en el seu contingut als models que estableix la normativa vigent per al segon cicle de leducaci infantil.

Dintre el projecte, Mengem sa! Farem diferents tipus d'avaluaci amb diferents eines, durant tot l'any escolar i es far a partir de les segents qestions:

Qu s'ha d'avaluar?

Activitats inicials

Activitats d'aprenentatge

Activitats de sntesi

Quan s'ha d'avaluar?

Avaluaci inicial

Avaluaci formativa

Avaluaci sumativa

Com s'ha d'avaluar?

Mitjanant l'observaci

Al comenament del curs.

En la primera entrevista amb el pare i la mare tractarem el tema de l'alimentaci, buscant informaci respecte a com menja l'infant, les seves preferncies, com van fer la introducci del menjar, etc. A continuaci un exemple d'entrevista, que s'haur d'adequar depenent dels infants.

Entrevista Famlies

Aspectes alimentaris

Nom:Edat:

Curs:Classe:

Problemes de salut:

Va menjar pit? Quant de temps?:

Va menjar llet de continuaci?:

Encara pren llet (del pit, de vaca...):

Quan va comenar a menjar altres aliments?:

Actualment, menja de tot? :

Quines preferncies alimentries t? :

Menja amb ajuda?

Quins aliments no li agraden? :

Sap diferenciar els aliments?

Quin horari te per menjar?:

Com seria un men d'un dia normal?:

Observacions:

Avaluaci durant el curs i eines d'observaci.

Dintre les unitats didctiques farem les observacions corresponents per desprs poder fer les valoracions que calguin, farem servir el segent:

Diari personal.

Ser una llibreta de cada infant, que circular entre les famlies i l'educadora. Anotaran tota la informaci que sigui rellevant per l'infant, en aquest cas alimentaria i de salut.

Diari de classe.

En aquest anotarem les cosses ms importants que passen durant el dia, el poden fer servir diferents educadores, hi haur un apartat especial sobre el menjar. s una eina que ens ajuda molt perqu dna informaci concreta, per hem de mirar que no ens requereixi massa temps.

Enregistrament de vdeo i fotografies

Amb l'ajuda d'elements tecnolgics, com la cmera, podem fer observacions posteriors, que ens permetran veure coses que potser passen desapercebudes durant el ritme normal del dia (sempre demanat l'autoritzaci del dret d'imatge als pares).

Graelles d'observaci.

El decret 101, al punt 3 en marca que: 3. Lobservaci i la documentaci pedaggica sn les eines fonamentals per al seguiment del desenvolupament de linfant...

Al nostre projecte creiem que s una eina molt efica la graella d'observaci, ja que no requereix tanta inversi de temps. A continuaci presentem una per avaluar L'hora de menjar. Adaptarem les graelles a diferents coses que necessitem observar.

Nom infant:Classe:

Curs:Tutor/a:

Data:

L'hora de menjar

Reaccions davant del menjar: Li agrada, no vol testar-ho, menja poc, s'atabala, s'emociona, es mostra impacient, etc.

Interacci amb l'educadora: demana que li doni el menjar, no vol parlar amb ella, vol que ho agafi a coll, etc.

Autonomia: menja tot sol, sap beure, fa servir els coberts, etc.

Altres...

Tamb farem servir per a la recopilaci d'informaci les escales estimatives, que sn molt tils perqu concentren i resumeixen la informaci, optimitzant el treball.

I com s'ha dit, l'avaluaci s necessria per veure els resultats, a continuaci una graella on els objectius del projecte, referents al progrs de l'infant, es reflecteixen per la seva avaluaci.

Avaluaci individual respecte als objectius de la UD2 Mengem sa!

Nom:Edat:

Classe:Curs:

MoltSovintDe vegadesGens

1234

Cuida de la seva higiene personal al menjar.

Menja tot sol.

Reparteix el menjar sense ajuda.

Collabora en parar la taula.

Segueix les normes de menjar a la taula.

Reconeix els aliments que li agraden i els que no.

s collaborador i cooperatiu amb el grup.

Manifesta les seves emocions i els seus sentiments.

Sap seguir indicacions per preparar un menjar.

Coneix la procedncia d'alguns aliments.

Sap les caracterstiques d'aquests aliments.

Participa i collabora activament durant les activitats.

Observa i reconeix els canvis de l'entorn.

Escolta i participa en l'aula.

Es relaciona b amb els companys i l'educadora.

Ha adquirit nou vocabulari relacionat amb l'alimentaci i el menjar.

Observacions:

A continuaci una graella per avaluar les emocions durant les activitats i respecte els objectius generals del projecte:

Avaluaci individual de les emocions durant les activitats

Nom:Edat:

Classe:Curs:

MoltSovintDe vegadesGens

1234

Es diverteix durant les activitats.

Es mostra actiu i amb implicaci.

T iniciativa.

s ms passiu.

s observador.

Respecta els lmits posats.

Busca a l'educadora per poder fer coses.

Ajuda als companys.

T empatia envers els altres

Quan acaba l'activitat:

Es mostra inquiet.

Se li veu satisfet.

Est feli.

Es troba nervis.

Observacions:

4.6.2. Valoraci de la unitat didctica

L'equip educatiu de la llar d'infants Les coliflors i d'acord amb el que recomana el currculum i orientacions del Primer cicle d'Educaci infantil (observaci), hem decidit que es faran unes reunions inicials i peridiques amb l'objectiu de crear uns acords i un procs d'avaluaci del projecte amb la intenci de valorar la nostra actuaci pedaggica i a detectar possibles deficincies.

Procs d'avaluaci del projecte

S'ha procurat que el projecte sigui avaluable, amb indicadors i les seves variables.

L'avaluaci dels resultats es far a partir dels objectius operatius i de les activitats. Per tant, es procurar que estiguin ben formulats per deduir els indicadors d'eficcia i eficincia.

S'acorda i crea un procs d'avaluaci del projecte: mitjanant una tcnica qualitativa, i l'instrument s lobservaci i la recollida i registre de les dades que es far en unes graelles comunes per a totes les components del grup. Tal com s'especifica en l'Article 8 Seguiment del desenvolupament de linfant, al punt 4,del DECRET 101/2010.

L'observaci s un recurs per millorar lacci educativa, ja que permet obtenir informaci tant de les situacions proposades i els seus elements (materials, espai, temps, organitzaci...), com de la intervenci de la persona educadora o del procs i/o nivell de competncia de linfant referit a un aspecte concret o a la seva globalitat. Informaci que, convenientment analitzada, fa possible introduir modificacions o innovacions que reverteixen en la millora del projecte.

Desprs de l'avaluaci del procs i dels resultats es far un informe final en qu participar tot l'equip educatiu, aportant opinions i valoracions.

Aquest informe, a ms de l'anlisi dels resultats contindr recomanacions i propostes d'actuaci i millora en els aspectes que calguin.

Per poder portar l'avaluaci pedaggica, hem creat l' Autoavaluaci per reflexionar sobre la feina feta. Lobjectiu s saber fins a quin punt es tenen en compte en el dia a dia, en el plantejament i en la gesti de les activitats programades les lnies dactuaci recollides en el currculum i en el projecte. Aquesta reflexi tamb ha de servir per plantejar-se fites noves.

Avaluaci del projecte Mengem sa

DATA DE LA RECOLLIDA DE DADES:

AvaluaciESCALA

Molt SovintDe vegadesGens

1. Els resultats obtinguts en relaci als objectius del projecte

TEMS1234

S'ha gestionat b el projecte.

S'ha motivat la participaci dels infants i les hem orientat cap a la finalitat de l'activitat.

S'ha contribut que facin una alimentaci ms saludable.

Els infants han aconseguit identificar els diferents aliments i el nou vocabulari relacionat amb l'alimentaci.

S'ha provocat el coneixement i la procedncia dels aliments ms habituals i les seves caracterstiques.

S'ha motivat als participants amb les nostres activitats perqu les gaudeixin i experimentin.

S'ha facilitat la integraci de tots els grups socials.

Els infants han practicat i assolit hbits dhigiene personal i dalimentaci.

Els infants han aprs a expressar-se amb naturalitat.

S'ha produt una participaci activa i collaboradora en totes les activitats proposades.

S'han aportat noves experincies.

S'ha aconseguit la cooperaci i la seguretat.

S'ha desenvolupat habilitats desconegudes.

S'ha afavorit la participaci de les persones que presenten diversitat, en funci de la necessitat.

2. El funcionament del projecte

TEMS1234

L'espai

Ha estat atractiu i motivador.

Els infants s'han trobat cmodes.

S'ha adaptat a les caracterstiques i necessitats dels infants.

Ha estat l'adequat per les activitats.

Ha estat suficient en funci del nombre de participants.

Ha estat flexible per respondre a la necessitat de cada activitat.

La metodologia

S'ha utilitzat el joc com a principi metodolgic.

Les estratgies de la intervenci han estat adequades.

Lorganitzaci s'ha emmarcat com una acci socioeducativa mitjanant el joc.

Els recursos metodolgics han afavorit el desenvolupament ptim de les activitats.

S'ha afavorit una acci globalitzadora.

La metodologia ha estat motivadora i engrescadora.

Ha estat flexible i ha afavorit l'aplicaci d'estratgies i tcniques per fomentar la participaci, collaboraci i l'aprenentatge.

Ha estat l'adequada per la realitzaci i aplicaci del projecte.

L'horari/Temps

L'organitzaci i desenvolupament del projecte han estat b respecte a la temporitzaci programada.

Els recursos humans han estat ben adaptats a la temporitzaci.

Hem respectat la temporalitzaci.

El temps programat per les activitats ha estat idoni.

El temps de preparaci prvia de les activitats ha estat adequat i suficient.

La diversitat funcional

S'ha afavorit la participaci de les persones amb diversitat.

Les persones amb diversitat han participat cmodament.

Els recursos de diversitat han estat correctes.

S'ha donat resposta a les necessitats i caracterstiques de cada infant.

S'han realitzat adaptacions oportunes pel que fa a les activitats en funci de les necessitats de l'infant.

S'ha fomentat la integraci de tots els participants.

S'ha pres la interpretaci de la diversitat com un fet positiu i enriquidor pel grup.

S'ha fomentat l'atenci a la diversitat a travs de l'apreciaci amb naturalitat de les diferncies entre les persones.

Els recursos

Els materials utilitzats sn adequats.

Han estat motivadors.

Han creat situacions cooperatives.

Han fomentat l'experimentaci.

Han estimulat i facilitat l'estructuraci de l'espai i del temps.

Els recursos materials han estat adequats i suficients.

Els recursos humans han estat suficients.

Els recursos materials han estat segurs, cmodes i adaptats.

Els recursos materials han estat flexibles i s'han adaptat en funci de la necessitat.

Les activitats

S'han basat en els objectius generals i especfics.

Han desenvolupat els objectius operatius.

S'han adaptat a l'edat dels infants i les seves necessitats.

Els espais han estat ben estructurats per les activitats

Han estat idnies en relaci al temps

Han estat motivadores.

Han facilitat el joc.

Han provocat relacions afectives i d'expressi d'emocions.

Han afavorit l'expressi dels diferents llenguatges.

Els recursos materials de les activitats han estat adequats.

S'han adaptat a la diversitat.

Han estat adequades per l'assoliment dels continguts.

Els infants

Els infants han participat i han gaudit de la seva prpia acci.

Les condicions han sigut ptimes perqu es produeixi la participaci.

Han participat, manipulat i analitzat els diferents objectes.

S'han situat espacialment i temporalment.

Han compartit i respectat el material.

La relaci entre els infants i els adults ha estat correcta.

S'ha produt interacci entre els infants.

La comunicaci ha estat correcta.

Els infants s'han sentit segurs.

Els infants s'han sentit motivats per a la realitzaci de les activitats.

Les famlies

Ha estat un espai de participaci ciutadana, de creaci de valors i de trobada.

Les famlies han participat i han gaudit de la seva prpia acci.

Les condicions han sigut ptimes perqu es produeixi la participaci.

Han experimentat la cooperaci i la seguretat en l'mbit familiar.

Les persones amb diversitat han participat cmodament.

S'ha produt una bona coordinaci amb les famlies.

Les famlies han estat ben informades.

Han pogut resoldre dubtes i ampliar coneixements.

3. L'Autoavaluaci/Les tasques desenvolupades pels professionals del projecte.

TEMS1234

L'organitzaci ha estat correcta.

S'ha aconseguit crear un projecte de participaci ciutadana, de creaci de valors i de trobada, com a acci cultural integradora.

La intervenci els ha motivat i ha estat correcta.

S'ha programat uns objectius adaptats a la realitat.

La metodologia i les estratgies de la intervenci han estat adequades.

Les activitats han estat idnies en relaci als nostres objectius.

La programaci de l'horari ha estat encertada.

S'han programat i adaptat els recursos d'una manera correcta.

S'ha contribut a l'atenci de la diversitat.

La integraci i participaci de les famlies ha estat idnia.

La coordinaci entre els professionals ha estat correcte.

S'ha arribat a consensos entre els professionals.

S'ha tingut en compte les opinions i estratgies de cada un dels professionals per la implementaci del projecte.

S'han cercat solucions de manera conjunta.

S'han resolt dubtes i conflictes de manera satisfactria entre tots els components.

S'ha donat suport a tots els professionals quan ha estat necessari.

S'ha seguit una mateixa lnia d'intervenci entre tots els professionals.

S'ha collaborat en la millora de la tasca educativa.

Observacions

Qu es pot millorar

Com ho farem

Recull de fonts d'informaci consultades

Per a elaborar aquest material s'han consultat les fonts segents:

Bibliografia/ E-Books

Ortn Lacort, Manel i Carrasco Rueda ,Clotilde. Didctica de l'educaci infantil [Atenci a la diversitat ]

Roig Caadas, Elisabet; Viu, Maria (2006). Cos de Mestres. Educaci Infantil. Programaci Didctica. E-book ( Segona edici). Sevilla: editorial MAD, S.L https://books.google.es/books?id=iZzbzXEt1gUC&pg=PA6&lpg=PA6&dq=Roig+Caadas,+Elisabet;+Viu,+Maria+(2006).+Cos+de+Mestres.+Educaci+Infantil.+Programaci+Didctica.+E-book+(+Segona+edici).+Sevilla:+editorial+MAD,+S.L&source=bl&ots=86jvZ8Re1H&sig=uF2PD3ZcBVHJTFwfHBRWEkrIpmk&hl=es&sa=X&ei=_wE5Vd3eNcPB7AaqyYCwAg&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Roig Caadas, Elisabet; Viu, Maria (2006). Cos de Mestres. Educaci Infantil. Programaci Didctica. E-book ( Segona edici). Sevilla: editorial MAD, S.L&f=false

Romero, Virginia ; Izquierdo, Estrella. Didctica de l'educaci infantil [La programaci en l'mbit formal]

Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. IOC Material paper d'Autonomia personal i salut infantil (UF1 Atenci i cura de l'alimentaci)

Vallet, Maite (2007). Educar a nios y nias de 0 a 6 aos.E-book (Quarta edicin).Madrid: Wolters Kluwer Espaa, S. A . Coleccin Educacin infantil y primaria.http://books.google.es/books?id=Ux3RaKr6FyUC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=pasos+para+habito+de+sonarse+los+mocos&source=bl&ots=KJ0zHUvvtz&sig=c7OdWMh7qiK3GH9wuAyMaiLT0Gs&hl=es&sa=X&ei=RXiXUqiwOqO-0QWO1IGYBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=pasos%20para%20habito%20de%20

Webgrafia/Articles en lnia

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Calendari escolar 2014-2015: http://www.gramenet.cat/per-temes/amb-les-persones/educacio/escoles-bressol/calendari-2014-2015/

Avet educativoshttp://www.aveteducativos.com/mobiliario-escolar/ca/activitats-decoratives.htm

Atenci a la diversitat i suportshttp://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports

DECRET 101/2010, de 3 dagost, dordenaci dels ensenyaments del primer cicle de leducaci infantil. Departament dEducaci. http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209100.pdf

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Currculum i orientacions educaci infantil. Primer cicle.[El desenvolupament de les capacitats en el currculum]

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. IOC Material Didctica de l'educaci infantil. http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u5/a3/continguts.html

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/media/fp_edi_m02_u3_pdfindex.pdf Planificaci dels espais, els temps i els recursos en educaci infantil.

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Guia per a lorganitzaci i el funcionament de les llars dinfants i escoles bressol, Juny 2012

https://docs.google.com/a/xtec.cat/viewera=v&pid=sites&srcid=eHRlYy5jYXR8Y3VycmljdWx1bS0wLTN8Z3g6NWE3OGYyMWM0ZTM1NjI0OA

Manual bsic d'elaboraci i avaluaci de projecteshttp://ioc.xtec.cat/campus/pluginfile.php/379202/mod_page/content/3/UP13%20manual%20elaboraci%C3%B3%20de%20projectes.pdf

Guerrero, Vernica ; Benito, Cristina. Unitat de programaci La vida quotidiana: l'estona de dinar. [Article en lnia].

Jocs i activitats per assolir el currculum de l'etapa infantil de l'Escola Taiga { Article en lnia]http://www.icaria.biz/wp-content/uploads/publicaciones/Jocs y activitats per assolir el curriculum de l'etapa infantil de l'escola Taiga.pdf

Programar a la llar d'infantshttps://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants

Recursos audiovisuals per treballar a la llar d'infants. Material de formaci. http://recursosllars.blogspot.com.es/p/blocs-de-llars-dinfants.html

Documents audiovisuals i grfics

https://www.youtube.com/watch?v=vXj8V_YzCe4 [Enregistrament visual]

https://es.search.yahoo.com/yhs/search?type=avastbcl&hspart=avast&hsimp=yhs-001&p=rentar-se+les+mans {Enregistrament sonor]

https://www.youtube.com/watch?v=6yocTkxz-s0 cuiner{Enregistrament sonor]

https://www.youtube.com/watch?v=HjvHp6IO_ac La masovera{Enregistrament sonor]

Annex 1. Justificaci de la necessitat seleccionada

Debat i concreci de la necessitat educativa

Necessitat educativa

Gaona Vidal, Tania

S'hauria de promoure una alimentaci ms sana en els infants. Molts estan acostumats a menjar galetes, pastissets.. a l'hora d'esmorzar o berenar, aix fa no tinguin una alimentaci tan equilibrada. Per treballar aquesta necessitat, es podrien fer tallers amb els infants per fer berenars ms sans.

Jan Povill, Slvia

S'ha de treballar no noms en l'educaci alimentria amb els infants, sin tamb amb les famlies, ja que la major part del temps el passen en l'ambient familiar, que s d'on aprenen les principals pautes alimentries. Per contribuir a una millora de l'estat de salut dels infants a travs de l'alimentaci s'ha d'incidir en educar als pares amb les millors alternatives a l'hora d'alimentar als seus fills. Es pot treballar a travs de tallers, xerrades, full informatius, indicacions escrites i en el contacte diari en l'acollida i comiat a la llar d'infants a travs de l'intercanvi informatiu amb la tutora de l'aula.

Moliner Repiso, Ana

Treballar en els bons hbits i en les conductes alimentries en les rutines diries i durant els pats per poders establir les bases per l'adquisici d'una bona actitud i conducta davant l'alimentaci. Tant amb infants com amb les famlies. Amb els infants treballar conductes com: els hbits d'higiene abans i desprs de dinar, com han de seure i com han de menjar, a quines hores, etc..

Amb els pares es podria treballar mitjanant activitats i tallers conjunts amb els infants i xerrades amb informaci (dels mens dels aliments etc...)

Parra Raya, Ma. Pilar

Els infants podrien participar ms a l'hora de repartir-se el menjar i comenar a tallar els aliments.

Querol Soler, Adriana

Treballar els bons hbits alimentaris, creant diferents activitats en qu hi participin els infants. Com per exemple: Elaborar sucs naturals de diferents fruites i que els infants ho provin, provar diferents tipus de fruita i diferenciar les textures,...

Sanabria Velzquez, Alicia Selene

La necessitat d'implicar ms a les famlies, fent tallers, xerrades, portant un hort, creant un espai per dubtes i reflexions.

La necessitat d'atendre i acompanyar ms les emocions respecte al menjar, respectar els gustos dels infants, no jutjar-los, no obligar-los a menjar, sempre donat opcions sanes.

Vidal Rodrguez, Lorena

Els infants podrien ser ms autnoms. Per exemple per anar a buscar la carmanyola de la motxilla i portar-la a la zona habilitada per a menjar-se-la.

Annex 2. Fitxes de les activitats de la Unitat didctica.

TTOL ACTIVITAT: Anem a dinar

Nom Alumne:

M. Pilar Parra Raya

EDAT/NIVELL:2/3 anys 1r. Cicle Educaci InfantilDATA: Segona setmana

Dimecres 8/10/15TEMPS:1 hora AGRUPAMENT: Grup redut/petit grup

OBJECTIUS D'APRENENTATGE


Comenar a practicar la repartici dels aliments i menjar sol correctament, utilitzant els coberts: menjar sol, fent servir la cullera i la forquilla. Servir-se un got daigua sense ajuda.


Practicar les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar b els coberts, etc.

Menjar o Testar tots tipus d'aliments per portar una dieta sana.


Expressar-se mitjanant els diferents llenguatges

CONTINGUTS

Continguts conceptuals

Assoliment d'hbits, rutines, normes per l'adquisici d'autonomia i d'autoestima.

L'expressi d'emocions i sentiments amb els diferents llenguatges.

Concepte dels quatre pats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en relaci a lespai (casaescola) i al temps (mat migdia tarda nit).

Continguts procedimentalsPractica d'hbits, rutines, normes per l'adquisici d'autonomia i d'autoestima.

L's del llenguatge corporal, verbal, matemtic, musical i plstic..

Identificaci de les normes de funcionament del menjador, com parar i desparar la taula, seure correctament, agafar b els coberts, etc.

Continguts actitudinals

Adquisici d'hbits i rutines saludables d'alimentaci per portar una dieta sana i equilibrada.

Acompanyament respectus amb l'alimentaci.

Adquisici d'actituds de collaboraci i companyonia

Creaci de comportaments positius vers els adults i els companys.

Coneixement i acceptaci de la diversitat.

ESPAI:Recursos espacials: l'aula dels dofins ( Grans), el lavabo, la cuina i la sala de descans.Les zones dedicades a la cuina i al menjador han de tenir el terra fcil de netejar, llis i sense angles per evitar que la brutcia hi quedi arraconada.

El grup d'educadores hem pensat que la millor opci s dinar a la mateixa classe, ja que s un espai que l'infant identifica com a propi, s compartit pel grup, redut, ntim, sense soroll, tranquil, etc. Tot aix els hi dna seguretat i els facilita la possibilitat d'actuar i de poder d'expressar les seves demandes.

DESENVOLUPAMENT

La unitat de programaci dels hbits sans d'alimentaci es centra en el 1r. Cicle d'Educaci Infantil, i est destinada al grup d'infants de 2-3 anys de la classe dels Dofins, amb 10 infants que es queden a dinar. L'activitat es dur a terme en el 1r trimestre. S'iniciar desprs de l'adaptaci i continuar durant tot el curs perqu suposa el reforament d'hbits i rutines, sobretot relacionades amb l'alimentaci. Aquesta activitat s'inclour dins del projecte perqu pensem que s molt important el desenvolupament d'hbits sans a l'hora d'anar a dinar com tamb el valor educatiu de les activitats dalimentaci, higiene o descans, que implica la necessitat de programar-les amb tanta cura i professionalitat com qualsevol altra activitat didctica, per tal d'afavorir al mxim i garantir un bon procs daprenentatge i desenvolupament de l'infant.En aquesta activitat, continuarem amb els hbits i rutines ja apresos anteriorment, per passar a incrementar lestabilitat de la conducta desen

el notre projecte mengem sa!!

Education