en aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

33
1

Upload: others

Post on 10-Jul-2022

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

1

Page 2: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

En aquesta segona part ens centrarem en el disseny lògic, basant-nos en el model relacional, i en el físic on ja es realitza la implementació de la BD en model relacional, i en el físic on ja es realitza la implementació de la BD en *Access

2

Page 3: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Ja hem abordat la primera fase del disseny. Hem convertit el sistema d'informacióen un conjunt d'entitats amb els seus atributs que es relacionen amb altresen un conjunt d'entitats amb els seus atributs que es relacionen amb altresentitats. Ara cal fer que el SGBD assimile aqueix disseny. Per a açò cal traduir-hodel llenguatge que enteníem els humans (conceptual) a un llenguatge que entenga l'ordinador (lògic)

3

Page 4: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Una vegada traduït al Lògic, es realitzarà la implementació física de la BD onencara caldrà introduir algun matís de disseny a causa de les particularitats del encara caldrà introduir algun matís de disseny a causa de les particularitats del SGBD, en concret Access.

4

Page 5: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Ara ens centrem en el model relacional amb les característiques que es comenten en aquesta transparència.comenten en aquesta transparència.Molt important que entenguen que és un llenguatge més incòmode per a l'humàja que està fet perquè ho assimile una màquina. Per açò nosaltres pensem i escrivim en *UML que sí és còmode, i després traduïm a relacional-

5

Page 6: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

El relacional es basa en l'estructura bàsica taula = files + columnes

6

Page 7: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

A més, les taules presenten una sèrie d'elements fonamentals: clau principal (que coincideix amb el concepte identificador de UML) , alternativa (qualsevol(que coincideix amb el concepte identificador de UML) , alternativa (qualsevolaltre identificador que no siga el principal) i aliena (el que relaciona amb altrestaules).

7

Page 8: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

En la taula AUTOR, tant NUMAUTOR com DNI compleixen les propietatsd'identificació: no es repeteixen entre files, i sempre puc conèixer el seu valor. Si d'identificació: no es repeteixen entre files, i sempre puc conèixer el seu valor. Si triem un com a principal, l'altre queda com a alternativa.

8

Page 9: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

En la taula LLIURE, cada valor de la columna NUMAUTOR fa referència a un valor de la clau principal d'AUTOR. D'aquesta manera, cada fila de la taula LLIURE de la clau principal d'AUTOR. D'aquesta manera, cada fila de la taula LLIURE queda relacionada amb una fila de la taula AUTOR. Així es representa en el modelrelacional que “UN LLIBRE ÉS ESCRIT PER UN AUTOR”

9

Page 10: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Per tant, la traducció del disseny conceptual al disseny lògic es basa en una transformació d'elements tal com es presenta en la transparència. En les transformació d'elements tal com es presenta en la transparència. En les següents transparències afinarem una mica més aquestes “regles de transformació “

10

Page 11: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Donada la representació conceptual d'una entitat UML amb un identificador i N atributs, aquesta entitat es transformarà en una taula, cada atribut UML en una atributs, aquesta entitat es transformarà en una taula, cada atribut UML en una columna, i l'identificador en clau principal.Com es pot apreciar, la representació lògica és textual i no conté elementsgràfics.

11

Page 12: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

La representació de relacions entre dues entitats té diferents traduccionsdepenent de la cardinalitat de la relació. El cas més senzill és l'UN A MOLTS, ondepenent de la cardinalitat de la relació. El cas més senzill és l'UN A MOLTS, onprou incloure una clau aliena en l'entitat que rep el MOLTS que referencia a la clau principal de l'entitat que conté l'U. Així representem en “relacional” que UN AUTOR ESCRIU MOLTS LLIBRES, PERÒ UN LLIBRE NOMÉS POT SER ESCRIT PER UN AUTOR

12

Page 13: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Encara que la cardinalitat estiga invertida, la regla a aplicar serà la mateixa. En aquest cas UN AUTOR NOMÉS PODRÀ ESCRIURE UN LLIBRE, PERÒ UN LLIBRE POT aquest cas UN AUTOR NOMÉS PODRÀ ESCRIURE UN LLIBRE, PERÒ UN LLIBRE POT SER ESCRIT PER MOLTS AUTORS

13

Page 14: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Quan parlem de cardinalitats MOLTS A MOLTS, necessitarem construir una tercera taula per a poder relacionar autors amb llibres. En aquest cas la taula tercera taula per a poder relacionar autors amb llibres. En aquest cas la taula contindrà com a columnes les claus alienes que relacionen amb autor i ambllibre. A més, és molt important que la Clau Principal siga la composició de les dues columnes. Només d'aquesta manera podrem garantir que es compleix la cardinalitat.

14

Page 15: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

La cardinalitatad UN A UN és molt semblada a l'anterior amb l'excepció que en aquest cas, per a construir la clau principal només necessitem a una de les duesaquest cas, per a construir la clau principal només necessitem a una de les duescolumnes. Triem una com a principal, i l'altra quedarà com a alternativa.

15

Page 16: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Si tuviéramos atributos propios de la relación se incluirían en esta tercera tabla creada, como en el caso del atributo ORDENcomo en el caso del atributo ORDEN

16

Page 17: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

17

Page 18: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Ja sabem fer el disseny conceptual i sabem traduir al lògic. Ara queda l'últimapart: implementar la BDpart: implementar la BD

18

Page 19: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

El disseny físic és la implementació de la BD amb algun matís d'adaptació a l'einaconcreta. En el nostre cas ACCESS. Ara ja podem treballar amb els ordinadors.concreta. En el nostre cas ACCESS. Ara ja podem treballar amb els ordinadors.

19

Page 20: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

20

Page 21: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Hi ha que recordar que el

21

Page 22: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Un breu explicació de com es una BD en Access.

22

Page 23: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Finalment, tres passos per a implementar una BD. La primera, crear la BD amb el nom que hàgem triat.

23

nom que hàgem triat.NOTA: Açò és un resum del que anem a veure després amb Access. El professorhaurà d'explicar-los sobre la màquina amb un exemple concret. He deixat un document anomenat TUTORIAL DE CREACION DE BD AMB ACCESS que explica detalladament cadascun dels tres passos.

Page 24: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

En segon lloc, es crea cadascuna de les taules amb el seu nom, definint les columnes i les seues claus.

24

columnes i les seues claus.Fer molt recalcament en la forma de construir les claus posant correctament les restriccions

Page 25: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

Finalment, caldrà enllaçar cada clau aliena amb la principal al fet que referènciamitjançant l'eina “Relaciones” de Access.

25

mitjançant l'eina “Relaciones” de Access.Recordeu-los que han de marcar “Exigir integridad referencial”Si teniu alguna idea de com fer aquesta part, en el document Tutorial de creacióde BDs en *Access ho teniu tot explicat pas-a-pas

Page 26: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

26

Page 27: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

27

Page 28: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

28

Page 29: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

29

Page 30: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

30

Page 31: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

31

Page 32: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

32

Page 33: En aquestasegonapartenscentraremen el dissenylògic, basant

33