grup fukushima
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
La pornografia infantil i el Grooming a internet
Grau en Criminiologia
Ús i aplicació de les TIC
2n Semestre curs 2010/2011 UOC
GRUP FUKUSHIMMA
Presentació del projecte
• Actualment i degut a la irrupció de les noves tecnologies, la pornografia infantil s’ha incrementat de forma desproporcionada i és un problema a escala internacional i en el que malauradament se’n coneixen més casos.
• Es considera que la data clau on major producció comercial
d’aquesta va ser a la dècada dels anys setanta al món occidental.
• El tràfic de pornografia infantil ja no ve motivat per un ànim de lucre, sinó que es tracta, en la seva majoria, d’intercanvi de material pornogràfic entre pedòfils, i demés, que gràcies a Internet introdueixen aquets material i o ho comparteixen entre tots els que ho volen.
• S’han multiplicat les seves formes de difusió a la xarxa, ja sigui per mitjà de fotografies escanejades, videoclips, correus electrònics amb fotografies i vídeos, etc. Aquestes formes de pornografia es poden dur a terme des de el més absolut anonimat, ja que l’usuari d’internet es pot amagar darrera identitats fictícies, inidentificables, i difondre continguts il·lícits a un determinat país.
• Tot això ha suscitat un gran debat jurídic, s’han fet recents reunions d’experts, com la de Lyon en maig de 1998.
Objectius • Donar a conèixer a tots els
lectors la greu xacra social
del tema de la qual es fa
ressò el present treball.
• Informar del treball dut a
terme pels professionals
com serveis socials i forces i
cossos de seguretat.
• Recavar la legislació i
jurisprudència que afecta a
aquest tipus de delictes.
Per què hem escollit
aquest tema?
La professió que exerceixen tres
dels quatre integrants del grup està
directa o indirectament relacionada
amb el tema treballat. El quart
integrant, malgrat que el seu treball
està orientat en altres camps, va
manifestar el seu interès en aquest
tema.
Resultats obtinguts
• Un major coneixement d’aquest
problema.
• Saber com la justícia protegeix a les
víctimes d’aquests delictes.
• Conèixer el que es fa en altres països
en relació amb aquesta problemàtica.
• Poder identificar si alguna persona
que coneixem pot estar sent víctima
d’algun depravat.
Presentació del procés seguit
• Sempre i en tot moment hem dut a terme un treball coordinat, des del primer punt que va ser nomenar a un dels membres coordinador del grup. Ens hem repartit les tasques d'acord amb la nostra capacitat per dur-les a terme.
• La coordinació ha estat nostra principal premissa, hem dut a terme gairebé tot el desenvolupament de l'espai Wiki a través de Microsoft Messenger, ja que mitjançant aquest programa de missatgeria instantànies és mes ràpid el dialogo que a través d'espais com el debat del mateix grup de treball.
Reflexió Què podem valorar com a més positiu del treball en grup que hem
estat realitzant?
El que més valorem del treball dut a terme pel grup és la realització
d’aquest i la posada en comú de dades i opinions, la fluïdesa que hem
agafat tots els membres per emprar els diversos materials multimèdia
per poder fer el treball. Tot això ha fet que mantinguéssim una mot
bona comunicació i com a conseqüència un bon resultat final
Quins han estat els punts més febles?
Donades les dificultats pròpies de les nostres respectives professions,
el més difícil potser ha estat trobar aquests moments necessaris pel
diàleg i la discussió dels punts a seguir, encara així hem aconseguit
posar-nos d'acord sense cap tipus de problema.
Què es podria millorar?
Hem tingut diferents problemes amb la Wiki, ja que no
aconseguíem poder unificar els formats de lletres. Tots hem
estat implicats amb el projecte i tots hem aprés a moure’ns
pels diferents mitjans virtuals que requeria aquesta
assignatura. Només ha faltat una mica de temps per motius de
treball.
Malgrat les dificultats, hem sortit endavant!
• Els pares saben realment el que fan els
seus fills davant de l’ordinador?
• Hi ha les suficients eines per controlar a
aquests depravats?
• La llei regula adequadament aquests tipus
de delictes?
• Les TIC propicien aquests tipus de
delictes. S’haurien de limitar als menors o
millor s’hauria de controlar el seu us?
• Quins són els indicis que ens poden fer
veure que els menors estan sent víctimes
de grooming?
• Com s’ha d’actuar davant d’aquesta
situació?
• Quins mitjans ens proporciona
l’administració per denunciar aquests
delictes?
En resum
Hem de ser conscients dels perills que pot
comportar Internet pels nostres fills i informar-
los de tot el que els pot passar.
Hem de conscienciar-los dels perills que
existeixen sobre ells i que han de comunicar
qualsevol incidència que puguin observar que
considerin estranya i que els pugui fer mal.