guia de prescripcio versio extensa (pef)

Aquesta guia ha estat elaborada pel Departament de Saluti per la Secretaria General de lEsport del Departament de la Vicepresidnciade la Generalitat de Catalunya

Guia de prescripcidexercici fsicper a la salut

Gui

a de

pre

scrip

ci

d

exe

rcic

i fs

ic p

er a

la s

alut

PEFS

(PEFS)

Guia de prescripcidexercici fsicper a la salut

Direcci:Vallbona Calb, Carles. Consell Assessor sobre lActivitat Fsicai Promoci de la Salut a Catalunya.Roure Cuspinera, Eullia. Departament de Salut.Violan Fors, Mariona. Secretaria General de lEsport.

Coordinaci:Gonzlez Peris, ManelPeirau Ters, Xavier

Comissi de redacci:

Comissi cientfica:Brotons Cuixart, Daniel. Societat Catalana de Medicina de lEsport.Peirau Ters, Xavier. Institut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya.Romaguera Bosch, Montserrat. Societat Catalana de Medicina Familiari Comunitria.Gonzlez Peris, Manel. Associaci Catalana dEspecialistesen Medicina de lEducaci Fsica i de lEsport.Lloret Riera, Mario. Secretaria General de lEsport.Martn Cardiales, Ruth. Associaci dInfermeria Familiar i Comunitriade Catalunya.Prez Garca, Alxia. Collegi Oficial de Professors i Llicenciats enEducaci Fsica i Cincies de lActivitat Fsica i de lEsport de Catalunya.Ribas Fernndez, Jordi. Associaci Catalana dEspecialistes en Medicinade lEducaci Fsica i de lEsport.Ribot Puig, Joaquima. Associaci Catalana dInfermeria.Roure Cuspinera, Eullia. Departament de Salut.Turmo Garuz, Antoni. Escola Professional de Medicinade lEducaci Fsica i de lEsport.Vallbona Calb, Carles. Consell Assessor sobre lActivitat Fsicai Promoci de la Salut a Catalunya.

Badia Daz, EvaCambra Garca, Josep MariaHernndez Guerrero, CarlosPrez Garca, Alxia

Ribas Fernndez, JordiSnchez Malagn, JosepTorrents Martn, CarlotaTurmo Garuz, Antonio

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)BibliografiaI. Vallbona, Carles, 1927-, dir. II. Roure Cuspinera, Eullia, dir. III. ViolanFors, Mariona, dir. IV. Alegre Martn, Jos V. Catalunya. Generalitat1. Exercici teraputic615.8

Generalitat de Catalunya

Edita:Direcci General de Salut Pblica (Departament de Salut)Secretaria General de lEsport (Departament de la Vicepresidncia)

Primera edici:Barcelona, setembre de 2007

Revisi de continguts:Associaci Catalana dInfermeriaAssociaci dInfermeria Familiar i Comunitria de CatalunyaConsell Assessor sobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut a CatalunyaSocietat Catalana de CardiologiaSocietat Catalana de DiabetisSocietat Catalana dEndocrinologia i NutriciSocietat Catalana de Medicina de lEsportSocietat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria

Revisi lingstica: Secci de Planificaci Lingstica. Departament de Salut

Assessorament editorial: Pau Tutusaus (Responsable de Publicacions,Imatge i Difusi Corporativa del Departament de Salut)

Disseny grfic i maquetaci: Ortega i Palau, SL

Dipsit legal: B-39.219-2007

Impressi: Grfiques Cusc, SA

Alegre Martn, JosAntua Lpez, Maria BelnAranda Malavs, RafaelAraujo Loperena, OlgaArdvol Cuesta, JordiBadia Daz, EvaBalagu Serre, NatliaBalcells Daz, ManelBalius Matas, RamonBatlle Nadal, JordiBellver Vives, MontserratBenages Pmies, JaumeBiosca Estela, FranciscoBlanco Nespereira, AlfonsoBorrell Daniel, JaumeBorrell Pedrs, JosepBrotons Cuixart, DanielCambra Garca, Josep MariaCarreras i Villanova, DavidCastanera Ribas, EnricComellas Berenguer, CarmeCorts Guilln, NoemCresp Palmer, JaumeCuadrado Escamilla, Jos LuisCuadrat Garca, RamonCuesta Marcano, Miriamde Yzaguirre i Maura, IgnasiDoate Rodrguez, MaiteDrobnic Martnez, FranchekEnsenyat Sol, AssumptaEscalona Expsito, MiguelFalgueras Saballs, JordiFernndez Fernndez, Maria FranciscaFerran Nonell, GregoriFlorit Castro, ArnauJov Talavera, RamonGarca Cerecero, TomsGil Moreno de Mora, GonzaloGin Gom, JosepGiralt Batista, MontserratGonzlez Gonzlez, Joan CarlesGonzlez Peris, ManelGordillo Mina, lexGregoriano Ivorra, MontserratGuasch Bosch, JoaquimGutirrez Rincn, Joan AntoniHernndez Guerrero, Carlos EnriqueJard Pinyol, CarlesJarma Antacle, MarioJarma Antacle, NstorJordi Zabala, NriaLltser Oliva, RafaelLloret Riera, MarioLlueca Abella, Jos AntonioMa Salom, JosepMaci Virgili, JosepMallafr Cagigal, Pere PauManero Fuster, SusanaManubens Grau, MontserratMarco Betes, VctorMartnez Navas, RobertoMata Morales, FrancescMateo Alcal, VicenteMedina Leal, DanielMelndez i Plummed, MarMerino Sols, RafaelMiarro Garca, Carlos

Mirallas Sariola, Jaume AntonMoras Feliu, GerardMolins Roca, JaciMonrs Sabat, SalvadorMorl Novell, RosaMuniesa Postoles, Josep MariaNadal Garca, JosepNardi Vilardaga, JoanOlivan Sayrol, LluisOliv Vilas, RamonOrtega Snchez-Pinilla, RicardoPadilla Parellada, JaumePalliss Folch, FrancescPeirau Ters, XavierPellis Guinjoan, AnnaPea Chimenis, scarPereiro Vzquez, LuisPrez Encinas, CristinaPrez Garca, AlxiaPrez Ramrez, CarmenPer Silva, AgustnPifarr San Agustn, FernandoPinsach i Ametller, PitiPoll Gelabert, ImmaPons Sala, Maria VictoriaPorcar Rivero, Maria del CarmenPorta Manzaido, JordiPrat Subirana, Joan AntonPuig Ribera, AnnaPujol Amat, PerePujol i Costa, JosepRecasens Robert, JordiReig Camps, FrancescRibas i Fernndez, JordiRico Benages, MontserratRodas Font, GilRodrguez Guisado, FerranRodrguez Arregi, RosaRomaguera Bosch, MontseRoure Cuspinera, EulliaSez Rebollo, Miguel ngelSnchez Borrego, RafaelSnchez Malagn, JosepSnchez Ramos, ngelSancho Fuertes, RamonSents Masllorens, JordiSerra Grima, RicardSol Fort, JoanSoriano Gimnez, Juan CarlosSoriano Martn, VernicaTejero Sanches, MartaTic i Cam , JordiTil Prez, LlusTorrents Martn, CarlotaTorres Casado, GuillermoTrulln Feliu, MontserratTurmo Garuz, AntoniValds Vilches, ManuelVallbona Calb, CarlesValle Lpez, JavierVidal Sams, JoanViladot Peric, RamonVilar Angulo, JaumeVilarrubias Guillamet, Josep MariaViolan Fors, MarionaVives Sendra, Josep MariaZaballos Diego, Pedro

Autors:

Presentaci

El Departament de Salut est duent a terme una srie dintervencions en diferents mbits(escola, mbit sanitari, comunitat, empresa, etc.), per tal de promoure la salut per mitj delactivitat fsica i lalimentaci saludables, que segueixen les directrius de lOrganitzaciMundial de la Salut i semmarquen dins de lestratgia PAAS (Pla integral per a la promocide la salut mitjanant lactivitat fsica i lalimentaci saludables).

Practicar activitat fsica moderada de manera regular s una eina efectiva de prevenci pri-mria, secundria i terciria que presenta pocs efectes negatius sempre que es dugui aterme amb el control i la supervisi adequades. Tothom pot millorar o mantenir la sevasalut si practica activitat fsica adaptada a les seves caracterstiques i necessitats. De fet, elpitjor risc de lactivitat fsica s no practicar-ne.

El paper dels professionals sanitaris per promoure lactivitat fsica, aconsellar-la i prescriu-re-la s cabdal; per aix el Departament de Salut vol proporcionar als professionals daten-ci primria eines que els en facilitin el consell i la prescripci. En aquesta lnia, i juntamentamb la Secretaria General de lEsport, els metges especialistes en medicina de leducacifsica i de lesport i els llicenciats en educaci fsica, amb la supervisi del Consell Assessorsobre lActivitat Fsica i Promoci de la Salut i de les principals societats cientfiques rela-cionades amb el tema, sha elaborat aquesta guia de prescripci dexercici fsic que t encompte les caracterstiques i limitacions individuals, com ara la hipertensi, la diabetis, lespatologies osteoarticulars i fins a quaranta patologies diferents.

Aquesta guia de prescripci dexercici fsic per a la salut representa una actualitzaci i ex-tensi de la guia que el Departament va publicar lany 1994. Es caracteritza per ser el fruitdel treball conjunt i plasmar el consens assolit entre els diferents agents relacionats amb lapromoci de la salut per mitj de lactivitat fsica, per basar-se en una visi integradora queno exclou de la prctica dexercici fsic en funci de possibles patologies sin que propo-sa alternatives basades en la millor evidncia disponible.

Volem felicitar totes les persones, societats i institucions que amb les seves aportacionshan fet realitat aquesta publicaci, i estimular-les a continuar treballant amb excellnciaen aquesta lnia de consens i cooperaci. Esperem que la Guia de prescripci dexercici fsicper a la salut sigui mpliament utilitzada i esdevingui una eina beneficiosa i de referncia.

Marina Geli i Fbrega Anna Pruna i GrivConsellera de Salut Secretria general de lEsport

ndex1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. La condici fsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113.1 Conceptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.1.1 Activitat fsica

3.1.2 Exercici fsic

3.1.3 Esport

3.2 Les capacitats fsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.2.1 Capacitats motores o bsiques

3.2.2 Capacitats coordinatives o perceptivomotores

3.2.3 Capacitats resultants

3.2.4 Capacitats facilitadores

3.3 Conceptes bsics de lentrenament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3.3.1 Variables

3.3.2 Principis bsics

3.3.3 Entrenament de capacitats fsiques per a la salut

1. Entrenament de la resistncia

2. Entrenament de la fora

3. Entrenament de la velocitat

4. Entrenament de la flexibilitat

5. Entrenament de les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores)

3.3.4 Entrenament integrat de les diferents capacitats

3.3.5 Estructura de lentrenament

3.4 Mtodes per mesurar lactivitat i la condici fsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3.4.1 Mtodes per mesurar lactivitat fsica

Mtodes subjectius

Mtodes objectius

3.4.2 Mtodes per mesurar la condici fsica

4. Lexercici fsic saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214.1 Beneficis de lactivitat i lexercici fsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4.2 Consells generals per a la prctica saludable de lexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

5. Condicionants per a la prctica dexercici fsic i/o esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235.1 Precaucions a tenir en compte en la prctica dexercici fsic i/o esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

5.2 Valoracions funcionals medicoesportives (VFME) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

5.3 Certificat mdic esportiu (CME) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

5.4 Informe mdic de prescripci dexercici (IMPE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

5.5 Programa dexercici fsic individualitzat (PEFI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

6. Prescripci dexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296.1 Bases generals de prescripci dexercici fsic per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

6.2 Prescripci dexercici fsic en funci de patologies (fitxes PEFS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

6.2.1 Interpretaci de les fitxes PEFS

6.2.2 Fitxa PEFS genrica

7. Fitxes PEFS de prescripci dexercici fsic per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145Annex I. Classificaci de les capacitats fsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Annex II. Aspectes destacats en lentrenament per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

Annex III. ClassAF (classificador rpid de lactivitat fsica) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Annex IV. PAR-Q Test. Qestionari autoadministrat dactivitat fsica (Q-AAF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

Annex V. Indicaci de valoraci funcional medicoesportiva en funcidel risc individual i la intensitat de lexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Annex VI. Models genrics de valoraci funcional medicoesportiva (VFME) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

Annex VII. Perioditzaci de les valoracions funcionals medicoesportives (VFME) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Annex VIII. Certificat mdic esportiu (CME) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

Annex IX. Informe mdic de prescripci dexercici fsic (IMPE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Annex X. Algoritmes de prescripci dexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Annex XI. Taula de contraindicacions absolutes i relatives per a lexercici fsico lesport segons la Societat Catalana de Medicina de lEsport, 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Annex XII. Taula de despesa energtica dactivitat fsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162

Annex XIII. Requisits legals de la medicina de leducaci fsica i lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

Introd

ucci

GuiaPE

FS

1. IntroducciTots els estudis duts a terme fins a aquest moment demostren i confirmen els beneficis quesuposa la prctica diria dun estil de vida actiu.

Tamb est plenament demostrada la relaci entre la manca dactivitat fsica, el sedenta-risme i la incidncia de les malalties crniques ms freqents com, per exemple, lobesitat,la diabetis, les dislipmies, la hipertensi arterial, les malalties cardiovasculars o respirat-ries. Es considera que, com a mnim, la inactivitat fsica t un impacte negatiu sobre un totalde 20 malalties crniques, entre elles losteoporosi i lartrosi. Linforme de lOrganitzaciMundial de la Salut sobre la salut en el mn lany 2002 indica que un 60% del total de de-funcions i un 47% de la crrega de morbiditat mundial satribueixen a les malalties crni-ques condicionades, en part, per la inactivitat.

Aix i tot, la prctica dexercici fsic de forma regular, el fet de mourens, no s, ni molt menys,habitual en la nostra societat en els moments actuals. Segons dades del Departament deSalut, a Catalunya, lany 2006 al voltant del 40% de les persones majors de 14 anys sn se-dentries o mnimament actives, la qual cosa fa de la inactivitat fsica un problema de salut.La darrera enquesta estatal de salut confirma que ens trobem davant duna epidmia de se-dentarisme.

Cada cop sn ms elevades les despeses sanitries pel que fa al tractament de les malal-ties crniques. Laugment progressiu de lesperana de vida afavoreix una ms alta incidn-cia i prevalena de malalties crniques i, en conseqncia, laugment de la despesa sanit-ria. Lexercici fsic, juntament amb altres hbits de vida saludable com, per exemple, una ali-mentaci adequada, representa un dels elements principals que ens pot permetre actuaren tots els vessants per fer front a aquestes malalties (preventiu, teraputic i de millora dela qualitat de vida).

Com a antecedent daquesta Guia cal assenyalar el treball que, amb el ttol Guia per a lapromoci de la salut per mitj de lactivitat fsica, va elaborar el Consell Assessor sobre Ac-tivitat Fsica i Promoci de la Salut i que va ser publicat pel Departament de Sanitat i Se-guretat Social de la Generalitat de Catalunya, lany 1994, dins la collecci Quadern de SalutPblica, nm. 8.

El propsit daquesta nova guia s posar una eina a la disposici dels professionals que elspermeti conixer les normes especfiques per a la prescripci dexercici fsic per a cada ma-lalt segons la seva patologia.

Continuar justificant les excellncies de lexercici fsic amb estudis, treballs i investigacionsque en validin el seu s, possiblement, ja no s suficient. Cal implementar un conjunt demecanismes que permetin donar el salt qualitatiu per passar de la teoria a la prctica ambun objectiu principal: lincrement dels nivells dactivitat i dexercici fsic saludable.

Cal anar ms enll Si sabem que fer exercici fsic va b, fem-ne!

s lhora que tots els professionals de la salut i de lexercici fsic treballem, plegats sumantesforos i proposant accions que ajudin a millorar la salut de la comunitat.

Carles Vallbona i CalbPresident del Consell Assessor sobre lActivitat Fsicai Promoci de la Salut a Catalunya

Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) 7

Objec

tius

GuiaPE

FS

2. ObjectiusObjectius generals

Conscienciar els professionals de lexercici fsic i de la salut que s necessari promourelexercici fsic saludable com a mtode de prevenci i tractament de les malalties prpiesduna societat avanada i cada cop ms sedentria.

Esdevenir una eina de referncia per a la prescripci de lexercici fsic amb finalitats salu-dables de forma coordinada i consensuada entre els diferents sectors professionals im-plicats en el consell i prescripci dactivitat fsica saludable, amb el suport de coneixe-ments basats en la mxima evidncia cientfica.

Objectius especficsUtilitzar lexercici fsic com a eina de promoci de la salut, atesos els beneficis de la prc-tica de lactivitat fsica i lexercici fsic, no tan sols en persones aparentment sanes, sintamb en aquelles amb certes limitacions per a la prctica esportiva.

Aportar fitxes de prescripci dexercici fsic per a la salut (fitxes PEFS) daquelles patolo-gies que poden condicionar la prctica de lexercici fsic i lesport.

Consensuar i unificar els criteris, la nomenclatura i les pautes de treball entre els profes-sionals de la salut i els responsables de lelaboraci de programes dexercici fsic.

Afavorir la participaci de tots els professionals implicats en el consell de lexercici fsiccom a eina teraputica en tots els mbits.

Establir i remarcar la importncia de la realitzaci peridica de les valoracions funcionalsmedicoesportives (VFME) en la detecci dels condicionants fsics individuals i la conse-gent adaptaci de la prctica esportiva.


3. La condici fsicaSentn per condici fsica o forma fsica el nivell denergia i vitalitat que permet a les per-sones dur a terme les tasques diries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontarles emergncies imprevistes sense fatiga excessiva, i que tamb ajuda a evitar malalties hi-pocintiques (derivades de la manca dactivitat fsica) i a desenvolupar el mxim de la ca-pacitat intellectual tot experimentant plenament la joia de viure. Sentn per condiciona-ment fsic el desenvolupament dels diferents components de la condici fsica (capacitatsfsiques com, per exemple, la fora, la resistncia o la flexibilitat).

3.1 Conceptes

3.1.1 Activitat fsicaCom activitat fsica sentn qualsevol moviment corporal, produt per la musculatura es-queltica, que t com a resultat una despesa energtica per sobre del metabolisme basal.

3.1.2 Exercici fsicLexercici fsic s lactivitat fsica planificada, estructurada i repetitiva que t per objectiu lamillora o manteniment dun o ms components de la forma fsica (capacitats fsiques).

3.1.3 EsportLesport s lexercici fsic dut a terme en un marc reglamentat i competitiu.

3.2 Capacitats fsiquesLes capacitats fsiques (o qualitats fsiques) sn els diferents components de la condici f-sica. Un model til de la seva sistematitzaci consisteix a dividir-les en capacitats motoreso bsiques, capacitats coordinatives o perceptivomotores i capacitats resultants. La flexi-bilitat es pot considerar com una capacitat facilitadora de totes les altres capacitats.

3.2.1 Capacitats motores o bsiquesFora. s la magnitud fsica que mesura les causes que poden modificar lestat de reps ode moviment dun cos. En lmbit de lentrenament esportiu es defineix com la capacitatdun mscul o grup de msculs de generar tensi intramuscular sota condicions especfi-ques. Es pot classificar de maneres diferents, tot i que la ms utilitzada s la que fa refe-rncia a les variacions de longitud externa que experimenta el mscul en les seves mlti-ples possibilitats de treball:

a) Tensi o fora isomtrica o esttica en qu no varia la longitud externa del mscul (entreels seus punts dorigen i dinserci).

b) Tensi o fora anisomtrica o dinmica en qu s que varia la longitud externa del ms-cul i que es pot dividir en:

Concntrica (la longitud del mscul disminueix amb la contracci).

Excntrica (la longitud del mscul augmenta amb la contracci).

Mixta o auxotnica (quan es combinen les dues tensions).

Resistncia. s la capacitat psicofsica de resistir la fatiga i la capacitat de recuperar-se r-pidament desprs dels esforos. Es pot classificar segons diferents criteris, per un delsms significatius s el que relaciona lesfor amb les vies energtiques que vnen determi-nades per la condici cardiorespiratria:

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


a) Resistncia aerbica. Aquella en la qual arriba suficient oxigen al mscul implicat perloxidaci dels sucres i els cids grassos que requereix per fer la contracci. Aix permetfer esforos de llarga durada i duna intensitat mitjana, ja que no es produir cap deutedoxigen.

b) Resistncia anaerbica. Aquella que implica que les necessitats doxigen que requereix elmscul per fer el seu treball no sn cobertes plenament per una gran intensitat de la c-rrega (b sigui per una alta freqncia de moviments b per una major mobilitzaci dela fora) generant un deute doxigen. Es parla de resistncia anaerbica alctica o lcti-ca en funci de la durada i de la intensitat de lexercici que fa que sacumuli una quanti-tat determinada dcid lctic provocant fatiga.

Velocitat. s la capacitat de dur a terme accions motrius en el menor temps possible.

3.2.2 Capacitats coordinatives o perceptivomotoresLes capacitats coordinatives inclouen aquelles que requereixen dur a terme processosdelaboraci sensorial ms o menys complexos i que depenen, en gran mesura, del grau demaduraci i participaci del sistema nervis per a la seva manifestaci. Ens interessar prin-cipalment lentrenament de la coordinaci i lequilibri, per la seva implicaci en la majorpart de les tasques quotidianes.

Es distingeix entre:

Coordinaci, que es pot subclassificar en:

Coordinaci dinmica general (es refereix a moviments globals en qu participen ungran nombre de regions corporals).

Coordinaci especfica o segmentria (es refereix a moviments analtics).

Equilibri. Capacitat de mantenir una posici esttica o dinmica, en contra de la gravetat.

3.2.3 Capacitats resultantsSn capacitats que requereixen la utilitzaci de caracterstiques motrius i coordinatives pera la seva manifestaci. Aquest s el cas de lagilitat.

Agilitat. s la capacitat de moure el cos rpidament en un espai tridimensional.

3.2.4 Capacitats facilitadoresFlexibilitat. Es defineix com lamplitud de moviment (ADM) duna articulaci especfica enrelaci amb un grau concret de llibertat, entenent que cada articulaci mostra un o diver-sos graus de llibertat possibles. s a dir s la capacitat que t un cos per estirar-se, allargar-se i doblegar-se sense arribar a trencar-se. Per tant, es considera una capacitat facilitadorade totes les altres.

Pel que fa a la flexibilitat, cal distingir entre:

Elasticitat muscular. Capacitat de deformaci o elongaci sense ruptura, recuperantposteriorment la forma o longitud inicial.

Mobilitat articular. Capacitat de moviment duna articulaci en 1, 2 o 3 plans segons eltipus de superfcies ssies que la componen.

3.3 Conceptes bsics de lentrenamentLentrenament representa un procs organitzat metdicament de repeticions ccliquesdactivitat (treball) i recuperaci, amb lobjectiu de millorar la condici fsica.

Lexercici programat haur de consistir en crregues que estimulin els processos de sobre-compensaci, s a dir, que portin a un nivell superior de prestaci fsica. Aquests es pro-duiran quan la crrega provoqui una fatiga a lorganisme i aquest es recuperi. Si el fenomen

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS

12 Guia de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS)

de sobrecompensaci es va repetint al llarg del temps, lorganisme aconsegueix un nivellfuncional ms elevat com a conseqncia dels processos adaptatius.

La teoria de lestrs o la sndrome general dadaptaci explica el procs dadaptaci delorganisme. Un estmul produir lalteraci de la situaci dequilibri o homestasi de lor-ganisme que es reorganitzar per tornar a lestat dequilibri i intentar generar un nivelldadaptaci superior per evitar que lestmul lafecti de nou. Si lorganisme ho aconsegueix,es parlar duna sobrecompensaci positiva. Si no ho aconsegueix i lorganisme no es potadaptar, el seu nivell funcional anir disminuint progressivament i fins i tot es pot arribara la mort.

En la prescripci dexercici per a la salut, haurem de tenir en compte aquest principi a lho-ra de planificar i programar crregues adequades que permetin levoluci de la persona. Lescrregues que proposem hauran de ser suficients per provocar una fatiga en la persona quepractica lexercici, per mai poden ser excessives i li haurem de deixar el temps suficientperqu sen recuperi de forma segura i tranquilla.

Rend

imen

t

Equilibri

Estmul

Desgast

Estrs

Recuperaci

Sobrecompensaci

Rend

imen

t

Equilibri

Estmulinsuficient

No estrs

Rend

imen

t

Equilibri

Estmulexcessiu

Lesions

Estrs

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


3.3.1 VariablesPer poder interpretar i valorar adequadament un programa dentrenament, cal conixer elsconceptes bsics utilitzats aix com els principis definits per la teoria de lentrenament ac-tual.

Crrega. Totalitat destmuls dentrenament efectuats sobre lorganisme.

Volum. Quantitat total de lactivitat realitzada en lentrenament, en funci de:

Temps o durada total de lactivitat.

Distncia recorreguda o pes total aixecat.

Repeticions dun exercici o element tcnic que lesportista du a terme en un temps de-terminat o sries (conjunt de repeticions successives dun exercici).

Intensitat. Component qualitatiu del treball que du a terme lesportista en un perode detemps determinat. Dependr de:

La velocitat dexecuci (metres/segon; cicles/minut; nombre daccions/unitat de temps,etc.).

La durada de cada estmul. Temps durant el qual un nic element de lentrenamentactua com un estmul sobre lorganisme.

Per expressar la intensitat en lexercici fsic podrem utilitzar aquests dos criteris (velocitatdexecuci i durada) o tamb lalada o longitud aconseguida amb lacci motriu, la magni-tud de la resistncia (kg, N, W) o el grau de crrega tenint en compte parmetres fisiol-gics (FC, concentraci dcid lctic, urea, etc.).

Descansos o pauses. s el perode de reps entre exercicis. El cansament desprs de lexer-cici fsic representa una disminuci reversible de la capacitat dacci corporal com a con-seqncia de lactivitat muscular.

En aquest perode es produeix la recuperaci i sobrecompensaci de tots els elements al-terats durant la crrega fsica. El cansament (fatiga) pot ser local o general. Els descansospoden ser complets, si permeten una total recuperaci, o incomplets, si no la permeten.Les pauses poden ser passives (descans complet) o actives (es permeten altres formes dac-tivitat fsica, mentre es recupera la zona muscular fatigada).

Densitat. s la freqncia amb qu lesportista participa en una srie destmuls per unitatde temps. Es refereix a la relaci, expressada en temps, entre les fases de treball i les de re-cuperaci.

Complexitat. s el grau de sofisticaci dun exercici dentrenament.

3.3.2 Principis bsicsPrincipi de sobrecrrega i adaptaci. Ats que lobjectiu de lentrenament ser induir me-canismes dadaptaci de lorganisme per tal que sigui capa de suportar crregues cada copms grans dexercici, se lhaur de sobrecarregar, s a dir, se li hauran dimposar exercicis dedurada o intensitat superiors als que suporta habitualment.

Principi de repetici i perioditzaci. Per tal que es produeixi ladaptaci la crrega es re-petir cclicament.

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


Principi de progressi de la crrega. Les crregues dentrenament hauran delevar-se gra-dualment augmentant el volum i la intensitat dels exercicis dentrenament, la complexitatdels moviments i el creixement del nivell de tensi psquica.

Principi doptimitzaci entre crrega i recuperaci. Desprs duna crrega efica es neces-sitar un cert temps de recuperaci.

Principi de la unitat funcional. Lorganisme funciona com un tot indivisible.

Principi despecificitat. Els efectes de lentrenament seran especfics segons el sistema de-nergia utilitzat, el grup o grups musculars que hi intervenen i el tipus de moviment de cadaarticulaci.

Principi de variabilitat. Els estmuls hauran de ser variats per evitar lestancament del prac-ticant.

Principi de reversibilitat. La majoria de les adaptacions produdes per lentrenament es per-den de forma molt rpida si no se segueixen els principis de continutat i repetici esmen-tats anteriorment.

Principi dindividualitzaci. Lentrenament haur dadaptar-se a les condicions especfiquesi niques de cada practicant.

3.3.3 Entrenament de capacitats fsiques per a la salutLentrenament de les capacitats fsiques sha de programar tenint en compte els principisde lentrenament. Aplicar el principi dindividualitzaci i recomanar exercicis especfics sespecialment important en persones amb limitacions. Es pot incidir ms especficament enuna capacitat o una altra, tot i que sempre sha de tenir present la globalitat de lsser humi la necessitat de fomentar un exercici fsic que incideixi en tots els sistemes de lorganis-me de forma saludable. Qualsevol tasca que estimuli un sistema en concret ha de sertamb beneficiosa o, com a mnim, inncua per als altres sistemes.

A continuaci expliquem els trets generals de lentrenament per a la salut de cada capaci-tat, tot i que sovint haurem dintegrar lestimulaci de diverses capacitats en una mateixatasca.

1. Entrenament de la resistncia

Lentrenament de la resistncia s el que influeix ms directament en el sistema cardiovas-cular. En lmbit de la salut sentrena generalment la resistncia aerbica mitjanant treballsde llarga durada (ms de 30 minuts). Aquest tipus de treballs requereixen un increment pro-gressiu del volum (augmentar progressivament el temps fins arribar als 30 minuts) i un con-trol objectiu de la seva intensitat mitjanant la utilitzaci de parmetres fisiolgics. Els mshabituals sn la freqncia cardaca (FC: nombre de batecs per minut) i el consum doxigen(VO2 : despesa energtica, en ml/kg/min., necessria per a la realitzaci dun exercici fsicdeterminat). Ms concretament sutilitzen els percentatges dels parmetres segents:

Rend

imen

t

Equilibri

Estmul

Millora de laforma fsica

Estmul

Estmul

Estmul

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


FCM: s la freqncia cardaca mxima que pot assolir el mscul cardac en dur a termeun esfor intens. De forma terica es pot calcular aproximadament a partir de ledaten anys (FCM = 220-edat).

FCR: s la freqncia cardaca de reserva. Es calcula restant a la freqncia cardacamxima la freqncia cardaca de reps (FCR = FCM FC reps).

VO2 mx.: Consum mxim doxigen que es pot utilitzar per a un esfor intens.

MET: equivalent de taxa metablica. Equival a 3,5 ml dO2 per kg de pes corporal i perminut.

Existeixen tamb mesures subjectives per valorar la intensitat de lexercici com sn, perexemple:

Test de conversa: Es basa en la suposici fisiolgica per la qual, a partir de certa inten-sitat dexercici, es passa de treball de tipus aerbic a anaerbic, amb la consegent aci-dificaci metablica que sintentar tamponar mitjanant el bicarbonat, augmentantel CO2 . Aquest fet provoca un increment de la ventilaci, especialment a expenses dela freqncia respiratria. En resum, es considera que un exercici s de tipus aerbicquan permet respirar amb comoditat i parlar sense esbufegar.

Escala de Borg: Es basa en la quantificaci numrica de la percepci subjectiva de laintensitat de lexercici que sest duent a terme. Existeixen diversos tipus descales deBorg, encara que les ms emprades solen utilitzar numeraci progressiva estndard del6 (esfor lleuger) al 20 (esfor mxim).

Les recomanacions de lentrenament de la resistncia amb finalitats saludables sn les se-gents:

Mtodes dentrenament. Els ms utilitzats seran els mtodes que treballen amb intensitatsentre el 40 i el 70% de la FCM, augmentant progressivament el temps de treball i amb unafreqncia de 2 a 5 sessions per setmana.

Mitjans i continguts. Es pot utilitzar qualsevol exercici aerbic en funci de les necessitatsindividuals. Preferentment sutilitzar un tipus dexercici que impliqui molts grups muscularsi que sigui de baix impacte per a les articulacions, especialment quan existeix alguna pato-logia en el sistema musculosqueltic, com pot ser el cas de caminar, nedar o anar en bicicle-ta o utilitzant mquines de treball cardiovascular (cicloergmetres, cintes rodants, etc.).

Organitzaci de lentrenament. Es pot dur a terme un treball continu o un treball en cir-cuit combinant-lo amb el treball daltres capacitats.

Fases de lentrenament. Saconsella fer primer un aprenentatge tcnic dels exercicis queformaran part del programa dentrenament en qu sensenyi a executar correctament elmoviment i shi ajusti la respiraci. Posteriorment, shauria de fer un entrenament dadap-taci comenant amb un treball de molt poca intensitat i poca durada, per anar incremen-tant ambdues variables progressivament.

2. Entrenament de la fora

Lentrenament de la fora repercuteix en el sistema neuromuscular. En lmbit de la salutsentrena generalment la fora resistncia. Per controlar la intensitat de lentrenamentdaquesta capacitat sutilitza el percentatge de lanomenada 1 RM (una repetici mxima),s a dir, el pes que podem aixecar una sola vegada. El volum de treball es mesura mitjan-ant el pes total, les sries i les repeticions efectuades. En aquest tipus de treball t un es-pecial inters el fet de fer participar grans grups musculars i dotar la persona del temps su-ficient de recuperaci entre les sries.

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


3. Entrenament de la velocitat

Lentrenament de la velocitat no resulta dinters en lmbit de la salut.

4. Entrenament de la flexibilitat

En lmbit de la salut interessa, sobretot, mantenir i millorar la mobilitat articular i la flexi-bilitat de les cadenes musculars. Es tracta duna capacitat que cal treballar habitualmentper evitar la prdua de mobilitat articular que comporta, entre daltres, la inactivitat.

5. Entrenament de les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores)

Les capacitats coordinatives (qualitats psicomotores) poden entrenar-se de manera espe-cfica, per les tasques que sutilitzen acostumen a afectar tamb altres capacitats (quali-tats). Per treballar la coordinaci podem proposar tasques en qu es demani una varietatconstant del moviment. Lequilibri, es pot entrenar amb tasques que disminueixin la basede sustentaci del subjecte, modificant lestabilitat daquesta base treballant en superfciesdiferents, disminuint la visi o canviant la posici i moviment del cap per afectar els rgansvestibulars.

3.3.4 Entrenament integrat de les diferents capacitatsLentrenament de les diferents capacitats pot integrar-se proposant tasques que actunsobre diverses capacitats simultniament. Es proposen diferents tipus de treball que tenenen compte la globalitat de lsser hum i la seva interacci amb el medi. Es proposen dife-rents mtodes dexercici que no separen en parts lorganisme sin que accepten la seva fun-cionalitat com un tot integrat. Alhora, sentrenen les capacitats (qualitats) fsiques de formasimultnia i buscant ladaptaci de la persona a situacions constantment canviants i impre-visibles. Saccepta la individualitat de les respostes i sajuda a explorar el moviment i a co-nixer aquella forma dorganitzar el cos que pugui ser ms beneficiosa per a cadasc i pera cada situaci.

3.3.5 Estructura de lentrenamentA llarg termini, el programa dexercicis es pot estructurar en diferents etapes. En lmbit dela salut, el ms important s fer una progressi adequada i comenar amb una etapa dini-ciaci o de condicionament fsic (entre 3 i 6 setmanes) en qu shauria de fer exercici debaixa intensitat i poca durada. Tot seguit passarem a letapa de millora i, finalment, a la demanteniment.

Qualsevol etapa del programa dexercici est formada per sessions. Una sessi dentre-nament sempre sestructura en tres parts:

Lescalfament, que consisteix a preparar progressivament lorganisme perqu puguisuportar el treball que es dur a terme durant lentrenament. La seva durada s duns10-15 minuts.

La part principal de la sessi, que consisteix a dur a terme els exercicis escollits, ambles caracterstiques de durada i intensitat recomanades.

El refredament, que consisteix a reduir de forma progressiva la durada o intensitat delexercici per retornar gradualment a lestat de reps. La seva durada s duns 10-15 mi-nuts.

La recuperaci desprs de lesfor s un component bsic de lentrenament. Per aix shade fer mfasi en un descans suficient, una alimentaci equilibrada i una bona hidrataci.

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


3.4 Mtodes per mesurar lactivitat i la condici fsiques

3.4.1 Mtodes per mesurar lactivitat fsicaEl mtode ideal hauria de ser capa de mesurar acuradament i amb facilitat cadascuna deles dimensions de lactivitat fsica (freqncia, tipus, durada i intensitat). En realitat, els m-todes que sutilitzen com a referent (sobretot la calorimetria indirecta i lobservaci direc-ta) sn els instruments que ofereixen les mesures ms vlides i fiables, per la seva aplica-ci resulta complexa. Els mtodes subjectius i objectius per mesurar lactivitat fsica msaccessibles sn:

a) Mtodes subjectius

1. QestionarisUn gran nombre destudis epidemiolgics han utilitzat qestionaris per mesurar lactivitatfsica poblacional i buscar associacions amb la salut. Sn instruments vlids per classificarla poblaci en diferents categories dactivitat fsica, per no sn adequats per quantificar-ne la despesa calrica derivada de lactivitat fsica.

El qestionari s un eina barata i fcil dadministrar a un nombre elevat de persones. Aixno obstant, es basa en la percepci subjectiva del propi comportament, la interpretacisubjectiva de les preguntes del qestionari i el grau de memria de les persones. Per aquestmotiu s important validar els qestionaris comparant-los amb mtodes objectius. Podemtrobar tres tipus de qestionaris:

Qestionaris globals

Aquest tipus de qestionaris contenen pocs tems (1-4). Mesuren el nivell general dac-tivitat fsica i permeten classificar les persones en fsicament actives o fsicament in-actives.

Sen prioritza loperativitat a costa de lexactitud o precisi. El repte consisteix a trobarun sistema de mesura rpid i til que permeti una aproximaci a la valoraci de lacti-vitat fsica, especialment en la prctica diria (annex III).

Qestionaris de recordatori

Aquest tipus de qestionaris contenen dentre 1-20 tems, mesuren la freqncia, la du-rada i el tipus dactivitat fsica durant un dia, setmana o ms, i permeten classificar lespersones en diferents categories o dins duna escala contnua com, per exemple, cate-gories dactivitat fsica dintensitat suau, moderada o vigorosa.

Qestionaris histrics

Aquest tipus de qestionaris inclouen ms de 20 tems, informen sobre el volum dac-tivitat fsica dut a terme en el temps de lleure o ocupacional durant lany anterior, ob al llarg de la vida duna persona, i defineixen punts dinflexi com, per exemple, elmoment a partir del qual el volum dactivitat fsica va ser suficient per obtenir els be-neficis saludables.

Mtodes per mesurar lactivitat fsica

Subjectius Objectius

QestionarisRegistres dactivitat fsicaDiaris dactivitat fsica

PulsmetresPodmetresAccelermetres

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


2. Registre dactivitat fsicaAquest instrument presenta una llista dactivitats fsiques que es desenvolupen a partir deles caracterstiques especfiques del segment de la poblaci subjecta a estudi. La personaha danotar quina daquestes activitats du a terme durant el dia i el seu temps de durada.

3. Diari dactivitat fsicaAquest instrument consisteix a confeccionar un diari dacord amb les caracterstiques es-pecfiques del grup de poblaci destudi. Cada persona ha danotar en aquest diari quintipus dactivitat fsica du a terme cada dia, el seu temps de durada i en quins intervals detemps la du a terme.

b) Mtodes objectius

1. PulsmetreAquest instrument mesura la freqncia cardaca de la persona, que s la resposta fisiol-gica daquesta a la intensitat de lactivitat. Per tant, el pulsmetre no mesura lactivitat fsi-ca directament. Es basa en la relaci lineal existent entre la freqncia cardaca i el consumdoxigen durant activitats fsiques dintensitat moderada i vigorosa. Sutilitza per al segui-ment acurat de la freqncia cardaca, no noms en activitats de resistncia, sin en qual-sevol mbit de lentrenament per ajudar a identificar el nivell de forma fsica i el grau derecuperaci durant la prctica de lactivitat. El pulsmetre consta de dues parts, una, moltsemblant a un rellotge, que ens indica les pulsacions que tenim, i laltra, com un cintur,que es colloca just damunt del cor i s la que envia el senyal al rellotge, que ens marca lespulsacions en aquell mateix moment. Hi ha molts tipus de pulsmetres: des dels ms sen-zills, que noms marquen les pulsacions, fins als ms complets, que permeten fins i totsaber la mitjana de pulsacions i les calories cremades, i que tenen memria per poder mar-car la freqncia cardaca dentrenament.

2. Sensors de movimentAquests instruments mesuren el moviment del cos. Quan una persona es mou, el cos sac-celera en relaci amb les forces musculars responsables de lacceleraci i, per tant, en re-laci amb la despesa calrica. Lacceleraci es pot mesurar en una (vertical), dues (verticali medial lateral) i tres (vertical, medial lateral, anteroposterior) dimensions.

Actualment, cal destacar dos tipus de sensors de moviment:

Podmetre.Mesura els moviments verticals del cos. s un instrument petit que se sub-jecta a la cintura, al nivell de la part mitjana de la cuixa. Calcula el nombre de passesdiries que shan fet caminant o corrent i pot fer una estimaci de la distncia reco-rreguda si se li introdueix la longitud de la passa. s molt til per mesurar lactivitat f-sica quan lactivitat principal s caminar o crrer.

Accelermetre.Mesura els moviments que es duen a terme en ms dun pla. Igual queel podmetre, s un instrument petit que es colloca i se subjecta a lalada de la cin-tura. Existeix una relaci lineal entre lacceleraci del moviment i la despesa calrica.Laccelermetre mesura la freqncia, durada i intensitat de lactivitat fsica.

3.4.2 Mtodes per mesurar la condici fsicaEls mtodes de mesura de la condici fsica ens permeten determinar el potencial dener-gia i la vitalitat acumulada en el subjecte a conseqncia del seu estat de salut i de lac-tivitat fsica que du a terme.

Sutilitzen mtodes per quantificar el nivell de desenvolupament de cadascuna de les ca-pacitats/qualitats fsiques de la persona.

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


Els resultats de les proves serveixen per educar els participants sobre lestat de la seva forma f-sica en relaci amb la seva salut, edat i sexe, per proporcionar dades tils per al desenvolupa-ment de la prescripci dexercici especfic en funci de cada un dels elements de la forma fsi-ca a tenir en compte, per obtenir dades inicials i de seguiment que permetin avaluar el progrsdels programes dexercici, per motivar els participants perqu ajudin a establir objectius deforma fsica raonables i factibles, i per estratificar el risc, ats que poden evidenciar problemesde salut individual o collectiva en comparar-los amb valors de referncia duna mostra de po-blaci determinada. Des del punt de vista de la participaci esportiva, els tests permeten reco-nixer els punts febles dalguns aspectes generals o especfics de leficincia fsica, aix com evi-tar lesions al llarg de la vida esportiva duna persona.

Per saber la situaci de la forma fsica duna persona sha davaluar cada un dels parmetres quela composen. Existeixen conjunts de tests que conformen determinades bateries davaluaci dela condici fsica. Entre aquestes, les ms destacades sn: la Bateria Eurofitt i la Bateria AFISAL.

Laco

ndici

fsica

GuiaPE

FS


4. Lexercici fsic saludable4.1 Beneficis de lactivitat i lexercici fsics

Els beneficis de lactivitat fsica per a la salut no sn una qesti de tot o res: les personessedentries milloren el seu estat de salut encara que no arribin, al principi, a complir lespautes recomanables. De totes maneres, existeix un consens internacional sobre la quanti-tat mnima dactivitat fsica que cal practicar per obtenir una millora de la salut i prevenirla malaltia. Aquesta quantitat correspon a aquella activitat fsica que suma una despesa ca-lrica diria mnima de 150 kcal o una despesa calrica setmanal mnima de 1.000 kcal, queequival a fer, com a mnim, 30 minuts dactivitat fsica dintensitat moderada durant 5 o msdies a la setmana.

Aquesta recomanaci s vlida per a adults i persones de ms de 65 anys, per s insufi-cient per a infants i adolescents. El fet que els adults duguin aquesta quantitat dactivitatfsica noptimitza limpacte sobre la seva salut i a la vegada en minimitza el risc de lesions icomplicacions. Altres unitats que tamb cal considerar poden ser el nombre de passes re-comanades (entre 8.000-10.000 diries).

Lexercici fsic s positiu a totes les edats per sovint soblida que en les persones grans, ams dels efectes generals que li sn atribubles, la prctica regular dactivitat fsica s fona-mental per mantenir la seva independncia i autonomia en les AVD i per millorar la socia-litzaci.

Els beneficis per a la salut depenen del tipus dactivitat que es practica, no sobt el mateixresultat si es treballa la resistncia cardiorespiratria que si es treballa la flexibilitat. Algunsdels beneficis sn immediats, com ara una sensaci de benestar en acabar una nica sessidexercici, i daltres sobtenen noms amb la constncia, com ara la disminuci del risc demort per malaltia coronria. Si es deixa de practicar lexercici de manera regular es van per-dent aquests efectes positius, per tant, cal mantenir-se actiu sempre. Els efectes ms estu-diats sn els produts per les activitats aerbiques dintensitat moderada i sn els segents:

Les persones fsicament actives viuen ms anys que les sedentries i amb millor quali-tat de vida.

Amb lexercici fsic es redueix la possibilitat de patir un infart de miocardi o cerebral,osteoporosi, diabetis tipus 2, hipertensi arterial, augment del colesterol sanguini,excs de pes o cncer de clon.

Lexercici fsic ens pot ajudar a abandonar el consum de tabac, de drogues o dalcohol.

La prctica dexercici fsic millora lhumor (costa ms deprimir-se) i ajuda a veure lavida amb ms optimisme.

Lexercici fsic ajuda a dormir millor, fer ms bones digestions i mantenir un hbit in-testinal adequat.

Lexercici fsic regular mant entrenats els msculs per a totes les AVD, la qual cosaajuda a evitar dolors musculars, articulars i ossis, a controlar millor losteoporosi ilaparici de varices i les molsties que comporten.

Una forma fsica saludable ens permet tolerar millor les temperatures extremes, fred icalor, i el dolor. Tamb ens capacita per fer ms feina, rendir ms en la nostra activitatprofessional, en els nostres estudis i fins i tot en les nostres diversions.

Lexercici fsic regular s una de les eines ms idnies per assolir la millor qualitat devida possible en cada edat i circumstncia.

Lexe

rcicifsic

saluda

ble

GuiaPE

FS


4.2 Consells generals per a la prctica saludable de lexercici fsicEscollir una activitat agradable i adequada. s tracta descollir aquella activitat que msagradi i que sigui realista en funci de ledat i del nivell de condici fsica de cada persona.En general, caminar s una bona opci per a la majoria de persones.

Establir objectius realistes. Es tracta destablir objectius assolibles. Cal recordar que els ob-jectius sassoleixen a llarg termini i que sempre cal comenar lexercici a molt baixa inten-sitat i anar-ne incrementant progressivament primer el volum i desprs la intensitat. Quanes camina saconsella que es pugui parlar cmodament mentre es du a terme lactivitat.Aix ser senyal que lestem desenvolupant a una intensitat adequada (test de la conversa).

Tenir constncia. Cal ser regular en la prctica de lexercici fsic i, si s possible, destinar unao ms sessions diries a la realitzaci daquesta activitat. Podem sortir a caminar cada dia.

Determinar la quantitat dexercici fsic que cal fer. El mnim recomanable s de 30 minutsal dia, dintensitat moderada, que no cal que siguin seguits: pot ser el sumatori de petitesactivitats, durant cinc o ms dies a la setmana. Hem dentendre que en el transcurs deltemps anirem incrementant la durada de realitzaci de lactivitat. De segur que al llarg deldia podem disposar de 30 minuts per caminar, potser no de forma continuada, per tambval. Limportant s fer-ho!

Fer activitats en grup. Si fem una activitat en grup s ms fcil evitar els abandonaments ide segur que s ms divertida ja que ens permet relacionar-nos amb altres companys. Sor-tir a caminar en grup fa que lactivitat sigui ms tolerable i ajuda a arrencar aquell dia quecosta ms.

Fer una autoavaluaci. s important que un mateix sigui capa de reconixer els seus pro-gressos. No es tracta duna competici sin dun reconeixement que fa el propi cos a latasca ben feta (puc caminar ms estona, ms metres en el mateix temps, tinc la sensacique em canso menys, etc.). Tots aquests progressos ens han dajudar a continuar i a serconscients dels beneficis que ens suposa fer exercici fsic.

Escollir la roba i el calat. Per fer exercici fsic sha de dur roba i sabates cmodes. s im-portant triar el calat ms adequat. Cal recordar que si fa molt sol sha de dur un barret ouna gorra i ulleres per protegir-nos del sol, i si cal, posar-se crema solar.

Tenir precauci. No s aconsellable dur a terme activitats intenses en ambients molt calo-rosos (per exemple, a lestiu cal evitar les hores centrals del dia) i humits, ni fer-les desprsdun pat abundant. Per mantenir una hidrataci correcta cal dur sempre una ampolletadaigua. Si algun dia estem especialment cansats, hem de reposar i si el cansament persis-teix, hem de consultar el metge. No s aconsellable fer una activitat molt esgotadora.

Seguir un ordre. Cal comenar i acabar cada sessi de manera progressiva respectant les-calfament del principi i el refredament del final. Aix far que el nostre organisme es posia punt tant per iniciar com per finalitzar lactivitat i aix prevenir possibles lesions.

Aclarir els dubtes. Davant de qualsevol situaci que pugui plantejar el mnim dubte, caladrear-se als professionals de lexercici fsic i de la salut.

Lexe

rcicifsic

saluda

ble

GuiaPE

FS


5. Condicionants per a la prcticadexercici fsic i/o esportTot i que la prctica regular dactivitat fsica s bona per a la salut, noms una part petitade la poblaci en segueix les recomanacions. Les motivacions per dur a terme una activi-tat fsica insuficient sn variades i depenen de mltiples factors. Aquesta realitat sha detenir en compte a lhora de prescriure exercici fsic: una part de la poblaci, que segonslExamen de salut de Catalunya de lany 2002 s molt elevada, no sha plantejat fer activi-tat fsica de manera regular. Daltra banda, aquelles persones que vulguin fer activitat fsi-ca, encara que trobin aspectes que no saben resoldre, sn les candidates idnies per serassessorades pels professionals. Aquests els ajudaran a superar les dificultats i els pres-criuran el programa dexercicis que sadeqi ms al seu estat de salut, capacitats, interessosi objectius. Es ecomana seguir el procediment que es mostra a lannex X.

5.1 Precaucions a tenir en compte en la prctica dexercici fsic i/o esportTot i que lexercici fsic moderat presenta evidents beneficis per a la salut, abans de dur aterme un exercici intens, sha de valorar el possible risc individual. Caldr fer una enquestao examen de salut i, en moltes ocasions, una valoraci funcional medicoesportiva (VFME).

Abans de proposar un treball fsic intens als usuaris, es poden utilitzar diversos qestiona-ris, per exemple, el PAR-Q (Physical Activity Readiness Questionnaire o Qestionari dapti-tud per a lactivitat fsica Q-AAF) (annex IV), per fer una primera avaluaci del risc, prin-cipalment cardiovascular.

Els factors de risc cardiovascular a considerar sn: tabaquisme, hipertensi arterial, hiper-colesterolmia, obesitat; sedentarisme, nivells elevats de glucosa sangunia i antecedentsfamiliars de malaltia cardiovascular (annex V).

Habitualment, lestratificaci del risc es basa en dos criteris: lestat o caracterstiques indi-viduals del pacient i la intensitat de lexercici que vol dur a terme (annex V).

Caracterstiques del pacient

Baix risc < 45 anys (homes), < 55 anys (dones) i/o noms un factor de risc.

Alt risc Diagnstic previ o un o ms signes o smptomes o de malaltiacardiovascular, pulmonar o metablica.

Risc moderat 45 anys (homes), 55 anys (dones) i/o noms un factor de risc.

Intensitat de lexercici

Intensitatlleugera Exercicis fins a 3 MET.

Intensitatmoderada Exercicis entre 3 i 6 MET.

Intensitatalta Exercicis superiors a 6 MET.

Con

dicion

ants

pera

laprc

tica

dex

ercici

fsic

i/oespo

rtGuiaPE

FS


A partir del creuament dambdues variables, es poden marcar les indicacions pel que fa ala necessitat defectuar una VFME prvia a lexercici fsic.

En el grup desportistes que duen a terme exercici fsic i/o esport intens (>6 MET) (annexXII), emmarcat en lmbit federatiu o de rendiment, per motius medicolegals, s imprescin-dible dur a terme una VFME (annex VI), de forma peridica, per tal demetre el certificatmdic esportiu (CME) corresponent (annex VIII).

Des dels centres datenci primria es pot utilitzar un formulari amb la indicaci dunaVFME prvia a la realitzaci dexercici fsic supervisat i/o desport de competici.

Aquest mateix formulari pot ser de gran utilitat per als professionals de lexercici fsic quedesenvolupen les seves tasques en installacions esportives, ja que es pot emprar com a do-cument orientatiu de consens per saber quan cal recomanar una VFME i identificar el riscpotencial cardiovascular del client que acut a les seves installacions.

De forma continuada, i en funci dels coneixement cientfics, es van actualitzant els crite-ris que determinen quins problemes mdics poden realment constituir una contraindicaciper a la prctica dexercici fsic i/o esport. Amb tot, s molt important conixer i actualit-zar les possibles contraindicacions absolutes o relatives, a ms de considerar les limitacionspatolgiques individuals (annex XI).

5.2 Valoracions funcionals medicoesportivesLes VFME representen linstrument principal per objectivar i intentar evitar riscos poten-cials en la prctica dexercici fsic i/o esport, a ms de possibilitar ladaptaci del tipus i in-tensitat de lexercici fsic de forma individual. Sn imprescindibles en persones de risc i ambmalalties conegudes, en esportistes de competici i, de forma peridica, sn aconsellablesen persones aparentment sanes, especialment a partir dels 45 anys.

Entre totes les possibilitats de les VFME destaquen els objectius segents:

Detectar aquelles persones amb factors de risc o antecedents familiars.

Valorar lestat general de la forma fsica (resistncia, fora, flexibilitat, etc.) de cadapersona.

Valorar la seva capacitat dadaptaci cardaca a exercicis moderats i intensos.

Demostrar alteracions coronries, del ritme i tensionals en esfor.

Valorar la no contraindicaci per a la prctica dexercici fsic i esport.

Determinar possibles contraindicacions absolutes, temporals i limitacions relatives pera la prctica dexercici fsic i esport.

Determinar lactivitat fsica de la persona, en particular, i de la poblaci, en general.

Determinar pacients amb patologies concretes i inclourels en programes de grups de-xercici fsic saludable que en permetin la reavaluaci peridica i el seguiment de lesmillores.

Elaborar un informe mdic esportiu (IME), document privat i confidencial del pacient,amb el resum de totes les seves dades, resultats de les proves realitzades, consells i re-comanacions.

Exercici lleuger (< 3 MET)

Baix risc

Recomanable Recomanable Desitjable

Exercici moderat (3-6 MET) Recomanable Desitjable Exigible

Exercici intens (> 6 MET) Desitjable Exigible Exigible

Alt riscRisc moderat

Con

dicion

ants

pera

laprc

tica

dex

ercici

fsic

i/oespo

rtGuiaPE

FS


Elaborar un informe mdic de prescripci dexercici (IMPE), document adaptat a les ca-racterstiques, objectius i limitacions del pacient, procurant els mxims beneficis de laprctica dactivitat fsica, en funci de les patologies individuals.

Disposar dels elements necessaris i imprescindibles per poder estendre un certificatmdic esportiu (CME), document medicolegal pblic amb carcter notarial.

Adequar les prestacions de les assegurances mdiques en funci del risc previ a lacompetici esportiva.

Permetre obtenir i monitorar dades estadstiques i epidemiolgiques de la poblaciesportiva (per exemple, poblaci de risc en relaci amb el sedentarisme i lobesitat).

Tot i que existeixen models genrics de VFME, sempre shan dadaptar a les caracterstiquesi els objectius individuals, en funci de les exigncies fsiques que ha de comportar el tre-ball fsic.

Abans daplicar un programa dexercici fsic individualitzat (PEFI), tant si s supervisat comassessorat, s molt recomanable fer sempre una VFME, en qu shauran de tenir en comp-te els seus antecedents patolgics, limitacions fsiques individuals, medicaci, etc.

Finalment, en funci de les seves caracterstiques, exigncies individuals i legals cal establiruna perioditzaci de les VFME, que ha de ser diferent per a escolars, esportistes federats ino federats, persones de ms de 45 anys i persones amb patologies.

5.3 Certificat mdic esportiuEl CME (annex VIII) s una certificaci daptitud esportiva que histricament algunes enti-tats organitzadores dactivitats esportives (especialment les federacions) exigeixen als es-portistes.

Tenint en compte els requisits medicolegals pel que fa als drets dels pacients i al desenvo-lupament de centres de medicina de lesport, sestan unificant criteris per a lestablimentde les proves bsiques i la sistematitzaci de les valoracions funcionals medicoesportives,imprescindibles per la certificaci daptitud esportiva o, ms ben dit, la no contraindicaciper a la prctica esportiva.

Les caracterstiques dun CME sn les segents:

s un certificat mdic oficial (document pblic de tipus medicolegal) dutilitzaci ge-neral per certificar el resultat duna VFME en el cas de lesport federat, no federat, enedat escolar, programat i/o supervisat, proves fsiques daccs, etc.

s independent daltres documents que es poden exigir especficament per a les dife-rents entitats.

Possibilita la realitzaci de VFME, en qualsevol moment de la temporada, de forma in-dependent al moment dinici de les diferents activitats esportives (per exemple, com-peticions).

s econmic, amb taxes similars a les de la resta de certificats mdics.

Garanteix lautenticitat de les dades i s difcil de falsificar, especialment si es t encompte el desenvolupament futur dels certificats i signatures digitals.

Identifica inequvocament el metge responsable de la VFME, que ha destar legalmentcapacitat pel que fa a coneixements i mitjans tcnics materials, dacord amb la legali-tat vigent (annex XIII).

Identifica inequvocament el centre mdic, el dia i lloc on shan dut a terme les pro-ves davaluaci de lesportista.

Es marquen les proves utilitzades en la VFME, fins i tot es detallen les proves especials,les no utilitzades de forma habitual.

Con

dicion

ants

pera

laprc

tica

dex

ercici

fsic

i/oespo

rtGuiaPE

FS


Explicita les conclusions respecte a laptitud (no contraindicaci) per a la prctica es-portiva.

En el supsit de presentar limitacions relatives i/o temporals, el CME ha danar acom-panyat dun IMPE, document de tipus privat i confidencial, amb informaci mdicapersonal que noms es pot entregar a lesportista, o representant legal, que en faranls que estimin convenient.

Estableix un perode de validesa, variable en funci de:

Criteris de lorganisme receptor com, per exemple, federacions, clubs, installacionsesportives, etc.

Criteris mdics, en funci de les patologies de la persona (que ocasionin una limita-ci temporal o que estiguin pendents de proves complementries). En qualsevol casel criteri mdic sempre s prioritari i ha de prevaler per sobre de tots els altres.

Hi consta la data de la VFME.

Hi consta la signatura (inclosa la digital) i el segell del metge responsable.

5.4 Informe mdic de prescripci dexerciciLIMPE (annex IX) ha de subministrar la mxima informaci al professional de lexercici, ano-menat llicenciat en cincies de lactivitat fsica i lesport (LCAFE), que s el responsable dela-borar un PEFI.

s un document senzill, fcil demplenar i amb diverses aplicacions per a la transmissi dela informaci mdica rellevant imprescindible per a la programaci dexercici fsic en totsels mbits, especialment leducatiu i lesportiu.

Els diferents apartats que el conformen sn els segents:

Dades didentificaci de lesportistaDiagnstic. Shi descriu, de manera detallada, els problemes de salut de la persona que hasollicitat el certificat. Aquesta persona no pot ser la responsable directa dinformar el pro-fessional, ja que pot incrrer en imprecisions que poden influir en el disseny del PEFI i, finsi tot, pot dificultar la correcta interpretaci del diagnstic.

Resultats de la VFME. Shi han de consignar els resultats de les valoracions funcionals, si sque se nhan fet, i que serviran de guia per a lelaboraci del PEFI (per exemple, establir mar-ges de seguretat quant a la intensitat de lexercici).

Medicaci. Shi detalla la medicaci (substncia, posologia, etc.) que pugui influenciar enel control i desenvolupament de la prctica de lactivitat. El LCAFE ha de saber quines snaquestes variacions que pot provocar la medicaci en els parmetres fisiolgics diversosque es fan en el control de la intensitat de treball de la sessi (freqncia cardaca, etc.).

Objectiu/limitaci. Shi defineix b lobjectiu que es pretn aconseguir amb la realitzacidun PEFI (disminuci de la dosi de medicaci, millora dalguna capacitat fsica en concret,prdua de pes, etc.), b la descripci de la limitaci concreta per a lactivitat i lexercici fsicsi es tracta, bsicament, de prescriure lexempci de realitzaci de leducaci fsica a les-cola (reps del membre afectat, reps esportiu, etc.).

Observacions. s un espai reservat per escriure tots aquells comentaris que no shagin ano-tat anteriorment i que el professional mdic consideri que sn dinters per al disseny delPEFI. En aquest apartat tamb es pot incloure si el professional mdic demana qualsevol in-formaci al responsable dexercici fsic.

Dades del metge. s un apartat destinat a les dades identificatives del mateix metge queha elaborat lIMPE: nom, nmero de collegiat, centre mdic on sha elaborat, signatura deldocument.

Data.

Con

dicion

ants

pera

laprc

tica

dex

ercici

fsic

i/oespo

rtGuiaPE

FS


5.5 Programa dexercici fsic individualitzatEl PEFI s un document on shan de fer constar el conjunt dactivitats que la persona ha dedur a terme per assolir els objectius pretesos. La progressi, la quantificaci i lobjectivacidel treball sn condicionants que faran molt ms efica i segura lactivitat fsica practicada.

Hi ha moltes maneres dassolir els objectius. Es poden proposar moltes activitats per nohem doblidar que, tot sovint, es pot tractar duna persona que pateix una malaltia, o predis-posada a patir-la. El PEFI ha de ser sempre individualitzat, en funci de les preferncies i ne-cessitats de cada persona, sempre que sigui possible. Ha de basar-se en la globalitat, tant f-sica (desenvolupament harmnic de la condici fsica), psquica (conixer i, en la mesura delque sigui possible, intervenir sobre les repercussions psquiques de la malaltia) i social (afa-vorir el treball grupal i el refor social provinent daltres subjectes amb patologies similars).I, sobretot, sha dimplantar de forma progressiva. Aix significa que el primer dia no podremassolir les crregues de treball idnies per incidir sobre una patologia determinada.

Per tant, cal estructurar el PEFI dacord amb les tres grans fases segents:

Fase de condicionament (o diniciaci)Es tracta de fer una posada al punt de cada persona, de preparar-la fsicament perqu puguiassolir les crregues de treball idnies, de preparar-la psicolgicament perqu vagi assu-mint la realitzaci duna prctica fsica agradable i vagi identificant les diferents sensacionsque li proporciona el cos durant i desprs de la sessi; de preparar-la socialment (conei-xena de la resta de companys, integraci al collectiu). La durada daquesta fase depnmolt de la condici fsica inicial de cada persona. En lnies generals, la podrem situar al vol-tant del mes.

Fase de milloraEn aquesta fase es treballa fsicament amb les crregues ms adequades per a la millora dela patologia o dels factors de risc de la persona. La seva durada est molt en funci delsaspectes que en calgui millorar.

Fase de mantenimentNo oblidem que una persona que inicia un PEFI lha de continuar de per vida si en vol gau-dir dels beneficis. El seu abandonament suposa retornar a lestat inicial i, en cas que es vol-gus reprendre de nou lactivitat, caldria comenar de nou des del principi. En aquesta da-rrera fase, la part principal de la sessi pot adaptar-se a aquelles activitats que siguin msagradables o atraients per a les persones participants. Fins i tot es poden proposar sessionsque no responguin inicialment als objectius, per que poden ajudar molt a mantenir la sevamotivaci. Es poden proposar activitats ms o menys adaptades i sessions recordatori msanaltiques de forma peridica. La durada daquesta fase s illimitada.

Les fitxes tcniques, que ens serviran de base per a lelaboraci del PEFI, se centren en aque-lles capacitats que incideixen ms positivament en levoluci de la malaltia o dun factor derisc determinat. A ms, tamb shan de treballar altres capacitats que, encara que no tinguinuna influncia directa sobre levoluci de la malaltia, s que tenen altres aspectes positiuscom ara ser facilitadores de les capacitats esmentades o afavorir la qualitat de vida de lapersona perqu en milloren leficincia en la realitzaci de les tasques de la seva vida diria.

Con

dicion

ants

pera

laprc

tica

dex

ercici

fsic

i/oespo

rtGuiaPE

FS


6. Prescripci dexercici fsic6.1 Bases generals de prescripci dexercici fsic per a la salut

Prescriure exercici fsic significa proposar la realitzaci dactivitats o exercici fsic de mane-ra responsable i individualitzada en funci de les caracterstiques i limitacions de cadasc,amb lobjectiu de millorar la salut i la forma fsica. s prioritari dotar els professionals de lasalut i de lexercici fsic de totes les eines i recursos necessaris (guies de prescripci dexer-cici fsic, ofertes dinstallacions i programes dactivitats esportives, suport especialitzat enmedicina de leducaci fsica i lesport, etc.).

Segons si han estat supervisats o no, els PEFI es poden classificar en els grups segents:

No supervisat. Prctica espontnia dactivitat fsica de la persona en qu aquesta, lliure-ment, autoregula el seu treball i la seva progressi fsica. No hi ha una avaluaci exhaus-tiva del seu nivell de salut ni de la seva condici fsica. Es poden incloure tots aquellsconsells senzills facilitats des de la prpia consulta. No requereix cap tipus dinfraes-tructura o implementaci especial. Es pot aplicar en persones aparentment sanes.

Assessorat. La persona segueix els consells dun professional, amb controls peridics, en-cara que la major part de les sessions les du a terme ella tota sola seguint un programapreestablert. Requereix ms dedicaci i especialitzaci dels professionals que dirigeixenels programes perqu aix implica fer una avaluaci inicial, una programaci ms acura-da, amb lelaboraci dun PEFI i un control peridic de levoluci de lestat fsic i de lestatde salut de les persones participants. s recomanable aplicar-lo en poblaci sana ambfactors de risc i en alguns malalts crnics estables.

Supervisat. Es tracta de la prctica dexercici fsic totalment dirigida. Implica lelaboracidun PEFI i comporta la presncia continuada dun professional qualificat de lexercici fsicdurant la realitzaci de les sessions ats que presenta els mateixos requeriments de la si-tuaci anterior (avaluaci, planificaci i seguiment) i, a ms, un control exhaustiu i conti-nuat. Saplica en poblacions amb caracterstiques especfiques (p. ex., patologies, installa-cions esportives, esportistes de competici, etc.).

Exercici lleuger (< 3 MET)

Baix risc

No supervisat No supervisat Assessorat

Exercici moderat (3-6 MET) No supervisat Assessorat Supervisat

Exercici dintensitatalta (> 6 MET) Assessorat Supervisat Supervisat

Alt riscRisc moderat

Consell segons el tipus de PEFI en funci del seu risc i intensitat

Metodologia a utilitzar tant en un PEFI assessorat com en un PEFI supervisat

Fer una valoraci inicial de lestat de salut de la persona i una avaluaci de la sevacondici fsica.Fer una avaluaci del grau de la patologia de la persona.Fer una anlisi del grau i la quantitat dactivitat fsica que du a terme la persona.Fer una explicaci dels beneficis de lexercici fsic en la patologia especfica de la persona.Integrar la persona en un grup de treball fsic dirigit (en el cas del grup supervisat).Programaci: installacions, dies, hores, etc.Programar una altra visita de la persona 6 mesos desprs i fer-ne una nova avaluaci.Fer una nova avaluaci de la condici fsica i nivell de salut de la persona cada 3, 6o 12 mesos.

Prescripcidex

ercici

fsic

GuiaPE

FS


6.2 Prescripci dexercici fsic en funci de patologies (fitxes PEFS)Les fitxes de prescripci dexercici fsic per a la salut (PEFS) sn el resultat dapropar lescincies de la salut a les que fan referncia a lactivitat fsica i lesport, per intentar donarresposta conjunta a un repte: elaborar una eina de treball i de referncia consensuada pelsprofessionals responsables delaborar programes de prescripci dexercici fsic per a la salut.

Tot sovint, i de forma simplista, les persones shan dividit en sanes i malaltes. Fins no fagaire es suposava que una persona sana, sempre en funci de la seva condici fsica, podiafer qualsevol tipus dactivitat, inclosa la competici, mentre que la persona malalta era laque presentava alguna contraindicaci i calia impedir-li que fes exercici fsic i/o esport.

Per el concepte de salut no s simplement un estat del tot o res; en la vida real tots no-saltres presentem handicaps o limitacions fsiques i, a ms, en diversos graus. En la majoriadaquests casos lexercici fsic no solament pot efectuar-se com a part del lleure, sin quepot arribar a utilitzar-se com a eina potent de prevenci i tractament de malalties i de pro-moci de la salut.

Sn aquestes limitacions relatives, generalment de tipus crnic i que gaireb tots tenim,les que ens obliguen a establir nous estudis i lnies de treball especfics. Cal conixer baquestes limitacions per poder desenvolupar estratgies individuals i programes adequatsper millorar la salut i prevenir les malalties.

Amb aquest esperit de consens, han participat diversos collectius tcnics en la confeccide cada una de les fitxes:

Metges especialistes de cada rea mdica (ESP), en funci de les limitacions relatives

Llicenciats en cincies de lactivitat fsica i lesport (LCAFE)

Metges especialistes en medicina de leducaci fsica i lesport (MEFIDE) que, amb el seudoble vessant mdic i esportiu, han estat responsables de la supervisi i coordinacientre els membres de cada grup de treball.

Prescripcidex

ercici

fsic

GuiaPE

FS


6.2.1 Interpretaci de les fitxes PEFSCada una de les fitxes PEFS consta de dues parts:

Fitxa sanitria genrica

Ha estat elaborada a partir dels coneixements mdics actuals, per metges especialistes decada una de les patologies o limitacions concretes i per metges de leducaci fsica i delesport. Sha procurat que el contingut de la fitxa sanitria fos al ms concs i acurat pos-sible, amb continguts rellevants.

Caracterstiques. Efectes de lexerciciEs presenta una breu descripci de la patologia en qesti, utilitzant un llenguatge precs ientenedor, i fent notar aquells aspectes de ms rellevncia que cal tenir en compte a lhoradelaborar una programaci dexercici fsic.

Es remarquen aquells trets que justifiquen amb evidncia cientfica els beneficis de fer exerci-ci fsic en una patologia especfica. Es poden considerar aspectes com definici, classificaci,prevalena, cost econmic, risc per a la salut, sector de poblaci implicat, interacci entreexercici i patologia, etc.

ObjectiusEn aquest apartat es marquen els objectius especfics que es pretn assolir amb lactivitat fsi-ca proposada, en funci de la patologia que sha de tractar. Aquests objectius poden ser de di-versos tipus i poden respondre a diverses necessitats fisiolgiques, psicolgiques, etc. Sha in-tentat ordenar-los jerrquicament en funci del seu inters i rellevncia.

Tamb es poden indicar objectius genrics, facilitadors de lefectivitat dels anteriors.

Activitats recomanadesEn aquest punt es precisen les caracterstiques generals de lexercici fsic en la patologia con-creta, per poder aconseguir els objectius proposats en lapartat anterior.

Sha procurat concretar al mxim el tipus dexercici, volum, intensitat, durada de la sessi, du-rada del programa, data en qu es poden assolir els primers objectius, etc.

Tamb shi recullen altres aspectes que puguin ser dinters: medi on caldria desenvoluparlactivitat fsica, habilitats que cal potenciar, superfcie, material esportiu, roba, etc.

PrecaucionsSindiquen les possibles precaucions de carcter general que cal tenir sempre presents enaquest tipus de pacient, que puguin condicionar la intensitat, la freqncia, la durada, etc., jades de linici, durant la realitzaci de la sessi, i fins i tot, que puguin comportar-ne la suspen-si, per tal devitar riscos innecessaris al pacient.

En aquest apartat shan de recollir necessriament les precaucions especfiques que requerei-xen els pacients afectats de la patologia de qu es tracti, i matisar i proposar actuacions enfunci de ledat, el sexe o qualsevol altra caracterstica que sestimi oportuna.

Medicaci rellevantSha procurat recollir la medicaci utilitzada habitualment en la patologia implicada que siguirellevant, s a dir, que pugui interferir i condicionar la prctica dexercici fsic.

ConsellsCom a punt final, es poden detallar aquells aspectes, comentaris, observacions i suggerimentsque es considerin despecial importncia i que no shan recollit en els apartats anteriors.

Tamb es pot plantejar la proposta de temporalitat i seguiment idonis en funci de la patolo-gia, aix com les possibles adaptacions en funci de ledat, el sexe, etc.

Prescripcidex

ercici

fsic

GuiaPE

FS


Condicionament fsic

Capacitat fsica Objectius Tipus de treballCrrega

(volum, intensitat,freqncia, repeticions)

Consideracionsespecials

Fora

Resistncia

Velocitat

Flexibilitat

Coordinaci

Equilibri

Agilitat

Fitxa tcnica

s una fitxa elaborada pels LCAFE, en collaboraci amb els especialistes de la medicina deleducaci fsica i lesport (MEFIDE). s ladaptaci dels objectius establerts a la fitxa sanit-ria al llenguatge i nomenclatura prpia de les cincies de lesport.

Consta de dos apartats bsics:

Condicionament fsicEn aquest quadre sinclou informaci sobre com utilitzar les variables de lentrenament (objec-tius, tipus de treball, crrega fsica, etc.) en funci de cada una de les capacitats fsiques, condi-cionals (fora, resistncia, velocitat i flexibilitat) i coordinatives (coordinaci, equilibri i agilitat).

En lapartat de consideracions especials sinclou informaci sobre caracterstiques de lentre-nament no sistematitzades, aix com qualsevol altra informaci que es consideri important i noshagi incls prviament.

Prescripcidex

ercici

fsic

GuiaPE

FS


En aquelles patologies en qu no apareguin condicionants especfics sha dutilitzar, com areferncia, la fitxa PEFS genrica, que s la mateixa que sha elaborat per a la prescripci iconsell dexercici fsic de la poblaci sana. A la fitxa tcnica corresponent a cada patologianoms hi trobarem les capacitats que poden tenir certa influncia en el desenvolupamentde la malaltia. Per elaborar un PEFI cal basar-se en la fitxa tcnica prpia de la patologiaper sense oblidar les capacitats esmentades a la fitxa genrica per tal daconseguir un dis-seny de PEFI que abraci la globalitat de la persona.

Condicionants generalsInclou aspectes que ajudaran a perfilar les circumstncies que fan que laplicaci dexercici fsicvari dins duna mateixa patologia. Les recomanacions respecte a la durada dels programes, lesindicacions per aplicar-los en poblacions especials (nens, gent gran, discapacitats), les limita-cions especfiques i els consells educatius, formen part daquest apartat.

Encara que cada patologia disposa de la seva fitxa tcnica, per evitar repetir capacitats fsiquesque no sn rellevants per a la patologia en qesti, sha proposat una fitxa PEFS genrica on estroben totes les capacitats fsiques que ms poden influir des del punt de vista de millora de lasalut i la qualitat de vida. Aquesta fitxa PEFS genrica pot servir perfectament com a refernciaper a la prescripci dexercici fsic per a la salut en la poblaci general.

En la fitxa PEFS corresponent a cada patologia trobarem els aspectes de la capacitat fsica quems poden influir en una evoluci positiva de la malaltia. Amb vista a elaborar un programadexercici fsic individualitzat cal basar-se en la fitxa tcnica prpia de la patologia, per senseoblidar les capacitats esmentades en la fitxa PEFS genrica per aconseguir un disseny de progra-ma que englobi la totalitat de la persona.

Condicionants generals

Temps de treballper aconseguir els objectius

Recomanacions

Observacions

Adaptacionsper a poblacions

especials

Prescripcidex

ercici

fsic

GuiaPE

FS


Fitxa sanitria genrica

Objectius prioritarisMillorar la condici fsica general, especialment laptitudcardiorespiratria.

Reduir la majoria de factors de risc associats a malaltiescardiovasculars.

Reduir el pes corporal total, principalment a expenses delpercentatge de greix.

Evitar riscos cardiovasculars.

Evitar lesions ortopdiques.

Aconseguir el mxim compliment del programa dexercicifsic.

Incrementar la producci dendorfines i afavorir lequilibripsicolgic, la maduraci afectiva, la socialitzaci i la inte-graci.

Intentar aconseguir el mxim volum de treball, en funcide la durada, intensitat i freqncia de lexercici fsic.

Incrementar la quantitat dexercici fsic total, a totes lesedats.

Activitat recomanadaUn programa de millora de resistncia cardiorespiratria hade durar entre 6 i 12 mesos, i pot aconseguir millores del 15-30% del VO2 mx. (consum mxim doxigen) en individus ini-cialment amb baixa condici fsica.

Shan devitar intensitats elevades dexercici fsic per eliminarriscos cardiovasculars i lesions ortopdiques, i afavorir-ne unalt compliment. Per tant, saconsella iniciar lexercici a inten-sitat baixa, per exemple, del 60 al 80% de lFCM (freqnciacardaca mxima) o del 50 al 70% de lFCR (freqncia card-aca de reserva). Es recomana exercici de llarga durada (10-40minuts). Ha de ser possible mantenir una conversa amb uncompany (test de conversa), la qual cosa ens indica que es-tem fent una activitat aerbica.

Cal utilitzar el mxim nombre de grups musculars, de formartmica i alternant.

Cal recordar la necessitat dun escalfament previ a baixa in-tensitat en qu cal incloure exercicis de flexibilitat.

Cal utilitzar, si es possible, varietat de medis i entorns natu-rals (terra, aigua, neu, sorra, gespa, etc.).

En cas de malaltia crnica (asma, diabetis, epilpsia, escolio-si, etc.) no sha de prohibir la prctica fisicoesportiva senseuna ra objectiva sin trobar lexercici adequat (lexercicinoms es desaconsella en casos molt extrems).

Classificaci de les activitats de res

guia de prescripcio versio extensa (pef)

Documents