informe: la figura de l’educadora i l’educador social a l ... · informe: la figura de...

Document elaborat pel Comitè deDefensa de la Professió del Col·legid’EducadoresiEducadorsSocialsdeCatalunyaformatper:

AraceliLázaroAparicio,educadorasocialipedagoga.Vatreballarcomaeducadorasocialicoordinadora en un centre residencial d'acció educativa. I va compaginar la tasca deresponsabledecentresalaDGAIAiSecretàriadel’ObservatoridelsDretsdelsInfantsambladeprofessoraassociadaa la FacultatPereTarrés.Actualment jubilada.MembredelGrupGSIA(SociologíadelaInfanciaylaAdolescencia).

DanielOrtegaOrtigoza, diplomat en Educació Social (UB) i doctor en Educació i Societat(UB).Hacompaginat la seva tascacomaeducador socialenuncentre residenciald'accióeducativaambladeprofessorassociatalaUniversitatAutònomadeBarcelona.MembredelGrupdeRecercaenInfànciaiAdolescènciaenRiscSocial(IARS)delaUAB.

CarmePanchónIglesias,professoratitularde laFacultatd’Educació idirectoraadjuntadel’InstitutdeDesenvolupamentProfessionalIDP-ICEdelaUniversitatdeBarcelona.Pedagoga,educadora social i mediadora. Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat deBarcelona.

JulioRodríguezRodríguez,diplomatenEducacióSocial(URL)idoctorenEducacióiSocietat(UB).Treballacomaeducadorsocialenuncentreresidenciald’accióeducativa.És tambéprofessorassociatdelaUniversitatdeBarcelonaiprofessorcol·laboradordelaUniversitatObertadeCatalunya.MembredelGrupdeRecercaenIntervencionsSocioeducativesenlaInfànciailaJoventut(GRISIJ)delaUB.

INFORME:Lafiguradel’educadorail’educadorsocialal’actualsistemacatalàd’AtencióideProteccióalaInfànciail’Adolescència

Lafiguradel’educadorail’educadorsocialal’actualSistemaCatalàd’AtencióideProteccióalaInfànciail‘AdolescènciaGener2020

2

SUMARI0. Presentació.................................................................................................................................................3

1. Antecedentsdel’educadorail’educadorsocialenl’àmbitdel’atencióilaproteccióalainfànciail’adolescència.......................................................................................................................................3

2. Granseixosdell’actualSistemad’AtencióideProteccióonescontemplalafiguradel’Educadorail’EducadorSocial..................................................................................................................................7

3. Perfilsprofessionalslegitimatsennormativa.Puntscomunsqueconsolidenlaidentitatprofessional....9

4. Delateoriaalapràctica.Principalsdificultatsireptesd’aplicaciód’allòdefinit.....................................11

5. Altrespropostesdemillora.......................................................................................................................13

6. Amaneradesíntesi..................................................................................................................................14

7. Bibliografia................................................................................................................................................15

8. ANNEX1....................................................................................................................................................19

9. ANNEX2....................................................................................................................................................21

10. ANNEX3....................................................................................................................................................24


3

INFORME:LAFIGURADEL’EDUCADORAIL’EDUCADORSOCIALAL’ACTUALSISTEMACATALÀD’ATENCIÓIDEPROTECCIÓ

ALAINFÀNCIAIL’ADOLESCÈNCIA

0. Presentació

Com a col·lectiu professional, les educadores i els educadors socials portem dècadestreballantenaquestàmbit iestemcadacopméspresentsendiversosescenaris relacionatsambla infància i l'adolescència:desdeserveis ientitatsdecairepreventiuaserveisomediresidencial, entre altres. Els nous fenòmens relacionats amb la infància i l'adolescènciarequereixenunamajorpresènciaivisibilitatdel’educaciósocialenelsesmentatsescenaris.

L’objectiudelpresentinformeésfervisibleaquestafiguracomacol·lectiuprofessionalmoltcompromès amb la tasca que desenvolupa al voltant de la infància i l’adolescència en elsistemad’atenció ideprotecció.Tambés’hidestacaranelsprincipalsproblemesdetectats ilespropostesacurtterminidinsdel’exercicidelasevaprofessió.

1. Antecedentsdel’educadorail’educadorsocialenl’àmbitdel’atencióilaproteccióalainfànciail’adolescència

Elsantecedentsdelafiguradel’educadorail'educadorsocialavançadelbraçdelsistemadeproteccióalainfànciail’adolescència.

Al llarg dels últims anys, s'han estudiat abastament i amb profunditat els antecedents, lescaracterístiquesielcanviideològicquevasuposarlaconstituciód’unEstatsocialidemocràticde Dret, on es deixaven enrere pràctiques assistencialistes i de beneficència, per passar alreconeixementdelsdretsdelespersonesilasevaparticipacióactivaenelsprocessosqueelsafecten, instaurant-se d’aquesta manera una intervenció socioeducativa orientada al canvipersonal i socialdutaa termeper lespersonesprofessionalsde l’educaciósocial (Arellano iTrescents, 1987; Cacho, 1998; De Antón, 1984; Lázaro, 2000; Marzo, 2007; Muñoz, 1989;Núñez,1990;Panchón,1993,1998;Sánchez-Valverde,2009;Vega,1984).

Enaquestsentit,isenseserexhaustius,enelsantecedentsdel’educadorail'educadorsocialrelacionats amb la Protecció a la Infància i l’Adolescència, trobem figures professionalsanomenats “cuidadors”, “zeladors” i “vigilants” que junt al personal voluntari i religiósacompanyalavidaalesinstitucionsresidencialsd’infànciaiadolescènciafinsbenavançatelsegleXX.

Vaseralvoltantdelesnovesmiradesverslainfànciaquevaaportarelmovimenthigienistade principis del segle (fonamentalment a l’escola, però també a l’educació familiar), queapareixenfigurescomJosepPedragosa iRamónAlbó iesreconeix lanecessitatde lafunció

AUTORIA:AraceliLázaroAparicio,DanielOrtegaOrtigoza,CarmePanchónIglesias,JulioRodríguezRodríguez

DATA:Gener2020


4

educativaalesinstitucionsinfantils.Laparaula“educador”vaserutilitzadaaBarcelonajadesde1914alprimerCentred’ObservaciócreataWad-Ras.

Des de l’any 1939, en Joan Piquer i Jover, director del Laboratori Psicotècnic del TribunalTutelar de Menors de Barcelona, reclama que s’ha d’establir una nova professió al campsocial:l’educadorespecialitzat1.AquestareivindicacióesconcretaenlacreaciódelCentredeFormaciód’EducadorsEspecialitzats l’any1969, iquevaestaractivafinsal1980quanesvacrearl’EscolaFlordeMaig.

Van ser els i les professionals d’aquesta escolaqui varenportar a termeel tancamentdelsasils i la reconversió dels mateixos en institucions clarament educatives i gestionadesprofessionalment. Els col·lectius de l’Ajuntament de Barcelona van ser els pioners, i laGeneralitat de Catalunya2 va fer el mateix quan es fa fer el traspàs de competències enmatèriad’infànciaambeldesmantellamentdelscentresd’AuxiliSocialielnaixementdelesComunitatsEducativesInfantilsiJuvenils.

Pel que fa als àmbits de prevenció imedi obert, l’educadora i l’educador de carrer, aquí aCatalunya,esvacomençaradefinirapartirde lapràcticadepersonesquealsanyssetantavaniniciarelseutreballquanencaranohaviaarribatlademocràcia.Comencenatreballaralsbarris de la mà d’iniciatives socials compromeses. Es tracta d’un primer moment deredefinicióde l’atencióa la infància i l’adolescènciaquecoincideixambeldesmantellamentdelsgranscentrespúblicsdeproteccióalainfància(macroinstitucions)iamblacreaciódelscol·lectiusinfantilsmunicipals(modelsfamiliaristes).

Apartirdel1980,amblacreacióde laDireccióGeneraldeProtecció iTuteladeMenors,esdonasuportlegalalmodeleducatiuiesdefineixunanovamanerad’actuarambelsinfantsensituacióderisc:enllocdeseparar-losdelmedi,estractad’atendre’lsenelseupropientorn.

Ésaixícomapareixenelsprimerscontractescomaeducadoresieducadors,encaraqueambtitulacionsdesuportmúltiplesifonamentalmentvinculadesalesanomenadesciènciessocials(magisteri,treballsocial,pedagogiaipsicologia),entred’altres.

Anivellnormatiu,varenser laLlei11/1985,de13de juny,deprotecciódemenors3 i laLlei26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials les que anuncien la necessitat de regular ireglamentarlaprofessiód’educadoresieducadorssocialsalsdiferentsserveis.Aquesteslleisconstitueixenunpuntdepartidaclauenlacomprensióirenovaciódel’atencióilaproteccióala infància i l’adolescència. La Llei 11/1985, de protecció de menors, fins les sevesmodificacionsposteriors,regulavalaprotecciódelsmenorsdesemparats incorporant-hitantlaprevencióieltractamentdeladelinqüènciajuvenilcomlatuteladelsmenorsabandonatsovíctimesdel’actuaciódelsparesoguardadors.

Enaquellmomentesvaconsiderarunalleimoderna,atèsquetambévoliaserunanormativaque servís per a tota la infància i l’adolescència, destacant la importància de l’educació,introduintelconceptede“tractamenteducatiu”tantenl’àmbitdel’atencióilaproteccióalainfànciacomenl’àmbitdelajustíciajuvenil.

1J.J.PiqueriJover(1954).Antecedentesparaelestudiodelpersonaleducador.Pro-InfanciayJuventud,34.

2LaGeneralitatdeCatalunya,l’any1981assumeixlescompetènciesenmatèriacivilid’institucionspúbliquesdeproteccióitutelademenors.

3Llei11/1985,de13dejuny,deprotecciódemenors.DOGCnúm.556del28dejunyde1985.Untextlegalambaportacionsimportants des de l’òptica del treball educatiu (Panchón 1998:50-52). Pel que fa als/les professionals que han dedesenvoluparlasevatascaambinfànciaiadolescència,destacala“professionalitzaciódelpersonal”.


5

Desd’aquestaperspectiva,esnecessitapersonaleducatiu,educadoresieducadorspreparatsper poderduratermeunatascaeducativaenelsdiferentsàmbitsd’intervenciótalicomesmencionaenelsegüentarticle:

Article33delaLlei11/1985,deProtecciódemenors:

Elpersonaleducadordelscentreshad'estarespecíficamentcapacitatperalasevatasca.El Departament de Justícia ha d'establir per reglament les condicions de titulaciónecessàries.

AmblaLlei26/1985,de27dedesembredeServeisSocials,escomençaasituarlaresponsabilitatdel sistema d’atenció i de protecció en diverses administracions públiques. S’impliquen enaquestesresponsabilitatslaGeneralitatdeCatalunya,lesadministracionslocalsisupralocalsamblaparticipaciódenombrosesentitatsquegestioneniestableixenconvenisdecol·laboracióambels ens públics. Aquesta normativa contribueix a establir el circuit d’intervenció i a definirl’estructura dels serveis en grans blocs: serveis d’atenció primària i serveis especialitzats4(Panchón,CostaiGil,2006:30-31),comassenyalal’article2delacitadallei:

Article2delaLlei26/1985,deServeisSocials:

2.1 Els serveis socials abasten el conjunt d'activitats organitzades que, mitjançant laintervenció de personal preparat i amb el suport d'equipaments i recursos adequats,promouenelsmitjansperaprevenirlamarginació.

Els àmbits d’intervenció professional de les educadores i educadors socials amb infància iadolescènciaquedavenemmarcats,preferentment, enels serveis socialsbàsics i els serveissocialsespecialitzats.L’educadorail’educadorsocialsónundelsprofessionalsqueconfigurenelsserveissocialsbàsicsis’incorporaràa:

• ServeiBàsicd’AtencióSocial.• Serveid’AssessoramentTècnicd’AtencióSocial.• ServeideCentreObertperainfantsiadolescents.

Pertant,laprofessionalitzaciócomportasensecapmenadedubteunaformacióuniversitàriabàsica5, una formació continuada i unes condicions laborals adients per poderdur a termel’encàrreccorresponent.

La titulació universitària en Educació Social aglutina la formació que fins la posada enmarxad’aquests estudis, constituïa tres professions o àmbits d’intervenció diferenciats: l’animaciósocioculturalilapedagogiadellleure,l’educacióespecialitzadail’educaciódepersonesadultes.

Almateix temps, es posen enmarxa organismes com el Comitè d’Experts en Formació deRecursos Humans en l’àmbit dels Serveis Socials, per tal que vagi dissenyant els diferentsperfils professionals. Aquest Comitè d’Experts va definir, el desembre de 1996, lescompetènciesdelseducadorssocialsenrelacióambelstresàmbitsd’actuaciómunicipals:

• L’àmbitindividualifamiliar.• L’àmbitdegestiódeprogramesiserveis.• L’àmbitcomunitari.

4 “L’objectiu primordial de l’atenció primària és l’acció preventiva i d’àmbitmunicipal, i l’objectiu primordial de l’atencióespecialitzadaésl’acciórestitutiva,d’àmbitautonòmic.”(Panchón,CostaiGil,2006:31).

5DiplomaturaenEducacióSocial.ElReialDecret1420/1991,de30d’agostestabliaeldissenycurriculardelaformacióperaladiplomaturauniversitàriaenEducacióSocial(BOEnúm.243,de10d’octubrede1991).Actualment,Graud’EducacióSocial,apartirdelaimplantaciódelPlaBolonyaelcurs2009-2010.


6

Posteriorment, l’any 19996, es van definir els perfils professionals en l’àmbit dels serveissocials.Algunsd’aquestsperfilss’hananatrevisantiactualitzant.

LesdefinicionsprofessionalsactualsrecollidesalacarteradeServeis,ielaboradespelComitèd’Expertes i Experts en Formació de Recursos Humans en l’Àmbit de l’Acció Social(denominacióactualdelcomitè),sónlessegüents:

• EducadorSocialenServeisSocialsBàsics,1996.• EducadorSocialenCentreObert,1996(educador/asocialdelServeideCentreObert,

2012).• EducadorSocialenServeisd’AssessoramentTècnicd’AtencióSocialPrimària,1996.• EducadorSocialenCentresd’Infància,2005(educador/asocialdelsserveisdeCentres

Residencialsd’AccióEducativaideCentred’AcollimentperaInfantsiAdolescents).• EducadorSocialdelspisosAssistitsdelProgramad’habitatgeÀreadeSuportalsJoves

TutelatsiExtutelats(ASJTET),2015.

Desde1995laprofessiód’educadorieducadorasocialestàintegradaalsEquipsd’Atencióala Infància i l’Adolescència (EAIA), però està sense definir el seu Perfil Professional a laComissiód’Experts.

Ladefiniciód’educadoraieducadorsocialtambéhaanatcanviantintentantadaptar-sealesnoves realitats i necessitats socials emergents i, en aquest sentit, recollim la de l’AgenciaNacionaldeEvaluaciónde laCalidadyAcredictación (ANECA).Així, l’educadora i l’educadorsocial són “un agent de canvi social, dinamitzador de grups socials mitjançant estratègieseducativesqueajudenlespersonesacomprendreelseuentornsocialiculturaliintegrar-s’hiadequadament”(ANECA,2005:p.127).

Peraquestmotiu,elpresent informesegregaelstermesrol icompetènciesmalgratsóndoselementsqueintrínsecamentacompanyenlatascaquotidianadel’educaciósocialenl’àmbitde la infància i adolescència. El rol és el “model de comportament que, en una societatdeterminada,s’esperad’unapersonaenrelacióambelseuestatus”(Thomas,1998:p.139).Ielrolestàrelacionatamblafunció,entesacoma“accióquepertanyferaunapersonapelseucàrrec,ofici,etc.”(Institutd’EstudisCatalans,2019).

Peraltrabanda,unacompetènciaéslacapacitatderespondrealesexigènciesindividualsperaportaratermeunaactivitatounatasca.Sónaptituds,capacitatsidisposicionsinherentsal’individu. Cada competència es fonamenta en una combinació d’habilitats pràctiques icognitives interrelacionades, coneixements, motivacions, valors, actituds, emocions i altreselements que poden ser mobilitzats per actuar de manera eficaç (OCDE, 2005, citat perMartín i Luna, 2011). Es parla de competències perquè aquestes discriminen aquell sabernecessariperferfrontadeterminadessituacions,ielsercapaçd’afrontaraquestessituacions(Echevarría,2005).

6CEFRHASS.(1999).Perfilsprofessionalsenl’àmbitdelsServeisSocials.Col·leccióInformes,Documentd’Estudi11.Barcelona:InstitutCatalàdeNovesProfessions.GeneralitatdeCatalunya.


7

Ensíntesiseriencompetènciesdelaprofessió,entred’altres,lessegüents:

Comprensiódelsprocessoshistòricsdelaprofessióidelaintervenciósocioeducativa

Coneixementdelmarcinstitucionalilegislatiudelaprofessió

Coneixementdelsfonamentsteòricsimetodològicsdel’acciósocioeducativa

Coneixementdelsprocessosdedesenvolupamentpsicosocialdelapoblacióambquitreballa

Identificació dels determinants biopsicosocials que intervenen en els processossocioeducatius

Coneixementdelselementssocialsilaboralsdelaprofessió

Maneig dels elements psicosocials i socioeducatius implicats en les intervencionssocioeducatives

Habilitatperadissenyar,implementariavaluardelesintervencionssocioeducatives

Gestiódeprocessosparticipatiusid’acciósociocomunitària

Font:Elaboraciópròpiaapartird’ANECA(2005)

2. Granseixosdell’actualSistemad’AtencióideProteccióonescontemplalafiguradel’Educadorail’EducadorSocial

Els grans eixos del Sistema d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència on escontempla la figurade l’educadora i l’educadorsocialestrobenalvoltantde laclassificaciódelsServeisSocials.Aquestssón:

• ServeisSocialsBàsics:ServeisBàsicsd’AtencióSocial,Serveisd’AssessoramentTècnicd’AtencióSocialiCentresOberts(CO).

• Serveis Socials Especialitzats: Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA),Centres d’acolliment (CA), Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) i CentresResidencials d’Educació Intensiva (CREI), les Institucions Col·laboradores d’IntegracióFamiliar(ICIF)ilesCasesd'Infants,inclosesenelperfildelsCRAE.

HemdetenirencomptequeavuidiaelsServeisSocialsvanmésenllàdelasimpleassistènciaofocalitzacióengrupsmarginals.SobreaquestsServeisSocialsrecaulatascafonamentaldeprevenció i de detecció de situacions de risc i/o de desprotecció de drets dels infants iadolescents.

Siguiquinsiguil’àmbitdeserveis,ésespecíficdel’educadorai l’educadorsocialtotallòquetinguiaveureambprocessoseducatiusqueajudinels subjectesadescobrir la seva realitatpersonalisocialiafrontar-ladeformaquepuguinarribaraunainclusiósocialefectiva.

Pel que fa a l’acció preventiva (que es desenvolupa als Serveis Socials Bàsics) definida perl’ANECA,podenserrellevantsunconjuntde funcionsqueesrecullenen l’Annex1d’aquestdocument.

El perfil professional elaborat pel Comitè d’Experts en Serveis Socials (2005) diu que elpersonal d’atenció directa dels Centres d’Acolliment està format per professionals ambtitulació en l’àmbit psicològic, social i pedagògic (equips tècnics) i de personal d’atenciódirectaformatpereducadorssocials.


8

En els centres residencials, aquest personal d’atenció directa també està format pereducadoresieducadorssocials.Sobrelaqualificacióielperfilprofessional,elComitèdefineixelperfiliproposaelsrequisitsmínimsd’accésperaaquestafiguraprofessional.Aquestperfiléseld’educadoraieducadorsocial(ambladiplomaturaohabilitaciópelcorresponentcol·legiprofessional,ambunaformaciócomplementàriaenelterrenydelaproteccióalainfànciaquecorresponalssegüentseixostemàtics:marcinstitucional,legaliadministratiu;fonamentsdela intervenció socioeducativa; tècniques d’intervenció socioeducativa; i sobre el treballinterdisciplinari i la qualitat del servei), amb funcions tant per a la intervenció ambl’infant/adolescent,comamblafamília, l’equipeducatiu i l’entorn.Tambéexplicitafuncionsrelativesalaformacióilarecerca.

Així doncs s’evidencia la rellevància d’un perfil de professional altament especialitzat(Fernández del Valle, Bravo,Martínez i Santos, 2012;Marzo, 2007;Moyano, 2012; Pereda,AbadiGuilera,2014).

Aladefiniciód’acciósocioeducativaquefal’ANECA,ésimportantdestacarquealparlardelesfuncionsenelscentresresidencialsd'accióeducativaielscentresd'acollimentesressalta,desdel’encàrrecinstitucional,comapredeterminanteldobleencàrrecal’educadorail'educadorsocial:l'exercicidelaguardail'educació.

L'exercici de la guarda representa, pel que fa a l'educador/a social de centre residenciald'accióeducativaodelcentred'acolliment,uncomplementderesponsabilitataafegira lesfuncionseducativescomunesdelarestad’educadoresieducadorssocials.

En l’Annex 2 d’aquest document, recollim les principals funcions genèriques a centresresidencialsd’accióeducativa.

Seguintambel conjuntdedocumentsqueemmarquen la tascade l’educadora i l’educadorsocial, no es pot deixar de banda el Projecte Marc de la Direcció General d’Atenció a laInfància i l’Adolescència (DGAIA). En el ProjecteMarc de 1995, la DGAIA fa referència als“criteriseducatius”al’horad’assignarelsinfantsalsdiferentsrecursosresidencials,irecullelquediul’Ordredel27/12/1991relatiualpersonaleducatiudelsCRAE:“elpersonaleducatiuhauràdeprovenirdelcamppsicopedagògiciestaràcompostmajoritàriamentperEducadorsEspecialitzats,mentrenoesconsolidi ihihagisuficientspromocionsdelanovaDiplomaturad’EducadorSocial”(p.15).ReculltambéelquedictalaCoordinadoraEstatald’Educadorsenrelacióamblafiguradel’educador:intervéindividualmentigrupalmentdesdelarelacióambla persona usuària, i mitjançant tècniques d’observació, anàlisi institucional, dinàmiquesgrupals,entrevistes,iactivitatslúdiquesiformatives,entred’altres.

En el nou ProgramaMarc per als Centres Residencials (DGAIA, 2014), es posa demanifestl’especificitatdelamesurad’acollimentresidencial,totmencionantlesnovessituacionsielscanvis que manifesten els infants i adolescents actualment, quant a l’augment de l’edatmitjana,l’incrementdelsnouvinguts,lesproblemàtiquesdeconductaisalutmental,aixícoml’augment de les situacions familiars greus i cronificades. Es conclou que aquests canvisprovoquenl’especialitzaciódelsrecursosresidencialsperafrontarelsnousreptes.

Enrelacióamblescaracterístiquesdelscentresdeprotecció,aquestProgramaMarcparladelafiguradel’educadorail’educadorsocialidelsequipstitulatsenEducacióSocial.Tambéesrecull laconveniènciaderespondreacriterisdequalitatdecaraalamilloradel’atencióidelservei. Pel que fa a la tipologia de professionals implicats en els diferents recursos, elPrograma Marc contempla la figura de l’educador/a social en els CA, CRAE, CREI i pisosassistitscomaprofessionaldiana.Noobstantaixò,explicita l’existènciadeprofessionalsdesuport tècnic que complementen el treball educatiu que “en cap cas substitueixen les


9

funcionsdelsprofessionalsdelcentreresidencial”(p.70)iqueesconcretenenpsicòleg/òloga,treballador/a social,metge/metgessa, professors/ores (per als CREI), professor/a de reforçcom a suport d’activitats escolars i millora d’aquests aprenentatges, tècnic/a d’EducacióInfantil(perapetitainfància),tècnic/ad’IntegracióSocial(peraprojectesd’inserciólaboral),ialtres. Aquests altres professionals han de tenir definides les seves funcions al ProjecteEducatiudelCentre(PEC)iestarjustificadalasevaparticipacióenelrecurs.

3. Perfils professionals legitimats en normativa. Punts comuns queconsolidenlaidentitatprofessional

L’educadorail’educadorsocial,apartirdelasevaformació,hadesercapaçdedesenvoluparla seva tasca professional, combinant els elements clau de la seva formació i assolir lacompetència per al treball amb les persones, fomentant la seva autonomia: coneixements(saber);habilitats(saberfer);aptituds(poderfer);actituds(volerfer).

Els perfils professionals al Sistema de Protecció a la Infància a Catalunya estan definits ivalidatspelComitèd'ExpertesiExpertsenFormacióenl'Àmbitdel'AccióSocial,òrganadscrital Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Aquestsperfils segueixenglobalmentladefiniciódelesFuncionsBase,elPerfilProfessionalielPerfilAptitudinal.

Comquedareflectitanteriorment,elsprimersperfilsdefinitsvarenserelsdeServeisSocialsi,posteriorment,elsrelacionatsambl’acollimentresidencial.

ElquadredefuncionsenServeisSocialsesdefineixenrelacióamb:

• Treballindividualifamiliar.• Treballsocialcomunitari.• L’equipeducatiu.• Gestiódeserveis.

Eldel’acollimentresidencialenrelacióamb:

• Infantsiadolescentsatesos.• Famíliadereferència.• Equipeducatiu.• Relacióambl’entorn.• Formacióirecerca.

CaldestacarqueTOTSelsperfilsdefinitsexigeixenlaformacióespecíficaenEducacióSocialien el cas dels de Centres Residencials d’Acció Educativa, també la col·legiació obligatòria(encaraqueaquestaexigèncianoes compleix).Per tant,noésnecessari feruna revisiódel’exigència formativa dels equips professionals, sinó recordar l’obligatorietat d’aquestaformacióuniversitàriaperaleseducadoresieducadorssocialsquetreballenenelsdiferentsàmbits.

Paral·lelamental’anàlisidelesfuncionsicompetènciesdelsdiversosperfilsprofessionalsenel conjunt de l’educació social, s’han realitzat diverses classificacions dels àmbitsd’especialització i d’intervenció així com dels diversos escenaris on es pot trobar aquestafigurafinsal’actualitat(Gómez,2000;Navarro,2000).


10

Històricamentl’educaciósocials’hasegregatenelstresàmbitsqueesrelatenacontinuació:educació social comunitària, animació sociocultural i pedagogia de l’oci; educació de lespersonesadultesiformacióalllargdelavida;ieducaciósocialespecialitzada.

Laproteccióalainfànciail’adolescènciaenriscsocialestrobaenl'àmbitdel’educaciósocialespecialitzada, atès que és on l’educació social atén persones que presenten necessitatsespecífiquesqueafecteneldesenvolupamentdelasevasocialitzacióiqueamésestrobenensituaciódevulnerabilitatoenriscd’exclusiósocial(Balcells,2003).

Enaquest sentit, si atenemadiversespublicacionsde la literaturaespecialitzadaen relacióamb les competències pròpies de l’educació social, hi trobem una certa interrelació iinterdependènciamalgrat que històricament els àmbits es presenten de forma segregada iindependent (ANECA, 2005; AQU, 2009; Consejo General de Colegios de Educadoras yEducadoresSociales,2006;DelaFuenteiReglero,2004;Fullana,PalliseraiPlanas,2011).

Així destaquem les competències generades per l’Agencia Nacional de Evaluación de laCalidad y la Acreditación (ANECA, 2005), en relació amb els perfils formatius i àmbitsprofessionalsdel’educaciósocial,talicomesrecullenacontinuació:

• Preveureicompensardificultatsd’estructuraciódelapersonalitatiinadaptaciósocial.

• Afavorirl’autonomiadelespersones.

• Desenvoluparactivitatsambunafinalitateducativa,cultural,lúdica…

• Potenciarlarecercad’informacióicomprensióenl’entornsocial.

• Desenvolupar l’esperit crític i la capacitat de comprensió i anàlisi de la realitatsociopolítica.

• Afavorirlaparticipaciódelsgrupsiindividus.

• Afavorirlamilloradelescompetènciesiaptitudsdelsindividus.

• Afavorirelcanviilatransformaciósocial.

• Afavorireldesenvolupamentsociocultural,sociolaboral,institucionalicomunitari.

• Contribuiralacreacióiconsolidaciódelteixitsocialiassociatiu.

Al voltant de les competències específiques adreçades a aquest col·lectiu, són diverses lesautores iautorsqueemfatitzen les funcionspertinentsde l’educaciósocialen l’àmbitde laproteccióalainfànciail’adolescènciaenriscd’exclusiósocial.Així,Avellaneda(2012)realitzaunadilatadaclassificaciósobrel’encàrrecquetél’educaciósocialenelpropisistema,comaral’adopciódemesuresdeprotecció,l’enfocamentbasatensatisferlesnecessitatsdelsinfantsiadolescents possibilitant el seu desenvolupament biopsicosocial (físic, biològic, cognitiu,emocional i socioeducatiu), la provisió de recursos, l’atenció individualitzada i planificadaentornalprincipidel’interèssuperiordel'infant,elrespecteperladiversitatcultural,familiari social, la participació de l’infant i de la seva família en aquelles actuacions que elsconcerneixin,ilaplanificacióiavaluaciódelsrecursosiaccionsdisponibles.

Per la seva banda, Feixas, Jariot i Folch (2004) també van segregar per àmbits lescompetències específiques requerides pels educadors i educadores socials. Entre aquestescompetències específiques de l’àmbit trobem el disseny i l’execució de programesd’intervenciósocioeducativaentoteslesesferesenquès’intervinguiambelsinfants, jovesiles seves famílies (serveis socials bàsics, serveis preventius, serveis residencials, etc.). Entred’altres inclou: larealitzaciódecoordinacionsambtotselsserveisdelaxarxacomunitària,la


11

realització d’entrevistes, seguiment i avaluació dels plans individuals d’intervenció, o laintervenció socioeducativa enel medi residencialmitjançant la dotació als infants d’eines ihabilitatssocials,educatives,desalut,d'autonomiaopsicosocials,etc.

Arabé,tot i lescompetènciesgenèriquespròpiesabansesmentades,calferespecialèmfasienquè l’àmbitde laproteccióa la infància iadolescènciaenriscd’exclusiósocial requereixque la nostra figura reuneixi altres competències, pròpies d’altres àmbits, per tal de donarresposta a les famílies que atenen els seus serveis i/o entitats. Tanmateix considerem queexisteixen diverses competències o funcions que no estan contemplades en la bibliografiaespecialitzadaabansesmentadaipertantnotenencategoriad’àmbits,sibéestanpresentsencadascund’ellscomaformad’interrelacióentreelsmateixosiqueal’horatenenunagranimportància en les múltiples entitats i serveis adreçats a la protecció de la infància,l’adolescència i les seves famílies. Destaquem la mediació, la recerca, els projectes dementoria,ol’assessorament,entrealtres.

Si bé hi ha certes dificultats en formular competències pròpies de l’educadora i l'educadorsocialenrelacióambaltresfiguresquetreballenenelmateixcampd’acció(Losada,MuñoziEspiñeira,2015),l’especialitzaciód’aquestperfilprofessionalesrelacionaambcompetènciesinterpersonals(compromísètic,resoluciódeproblemesipresadedecisions,capacitatcrítica,respecte i reconeixement de la diversitat i habilitats interpersonals), juntament ambcompetències relatives al treball enequip, i el dissenyde les intervencions socioeducatives(Bautista-Cerro iMelendro,2011;Fullana,Pallisera iPlanas,2011;García-Mínguez iSánchezRamos,2010).Esdestaca la importànciade l’establimentde lligamsafectiusestablescomaelementfacilitadoriresilient(García-MíngueziSánchezRamos,2010;MontserratiMelendro,2017).

La interrelaciódetotesaquestescompetènciesguardenrelacióambelsnousreptesquehad’assolir la figura de l’educació social en aquest l’àmbit. Com ja suggerien Lázaro i Llosada(2012), el perfil atès dels infants, joves i les seves famílies s’ha anatmodulant al llarg deltemps,fetquegeneraquemoltesvegadeselsserveis icentresnos’adeqüena l’encàrrecnialsprogramesquetenenencomanatsiplanificats.Entreaquestperfiltrobemproblemàtiquesrelacionadesamblasalutmental,ambproblemesgreusalsseusnuclisfamiliarsd’origen,ambnecessitatseducativesespecialsoambunperfilsensereferentsfamiliarsenelcontext,coméselcasdelainfànciail'adolescènciamigrant.

Enaquestsentit i coma finalitatdelpresentdocument,considerem inexorable l’avaluació imilloradel’actualsistemadeprotecció,afidedotarels infantsi jovesdelesrespostesquenecessitend’acordambelprincipide l’interèssuperiordel’infant. Iésquelanodotacióderecursos especialitzats i respostes adequades a les seves necessitats genera una certacontrovèrsia,aixícomunataxativaincoherènciaentrel’encàrrecadministratiuenmatèriadeprotecció a la infància i la tasca executada entre l’àmplia amalgama de serveis, centres iprogramesadreçatsaaquestconjuntdelapoblació.

4. De la teoria a la pràctica. Principals dificultats i reptes d’aplicació d’allòdefinit

En aquest punt s'exposen de forma esquemàtica les principals dificultats/necessitatsdetectades a partir dels documents i bibliografia consultada (informes CEESC i Síndic deGreuges):


12

• Necessitatd’unaformacióbàsicaiformaciócontinuadaquepermetidesenvoluparunatascaeducativa/socioeducativadequalitatqueresponguialesnecessitatsrealsdelespersones.

• Necessitat d’una formació específica i experiència prèvia abans de la incorporació acentresd’acollimentoCRAE.

• Instaurar una taula de diàleg permanent entre universitats, administracions, col·legiprofessional, empreses/entitats del tercer sector i sindicats, per poder treballar desd’unmodelprofessionaldequalitatiambunescondicionslaboralsquehopermetin,afidegarantirelprincipidel’interèssuperiordel’infantiadolescenttalicomestableixla legislacióvigenten lamatèria, totsituant lesdiferents figuresqueacompanyen latascadel’educador/asocial(tècnic/aenintegraciósocial,monitor/a,etc.)peròquenolasubstitueixen.

• Baixaincidènciaeneltreballpreventiuperpartdelseducadorsileseducadoressocialsespecialmentenelsserveisocialsbàsics.Importànciadeltreballpreventiuilainversióen recursos humans i materials per aconseguir una detecció precoç de lesproblemàtiques, abans que es converteixin en irreversibles. El treball comunitari ésunaeinaclauperalaprevenció.

• Aprofundir en l’acolliment professional com a àmbit de treball idoni a lescompetències i aptituds demanades a l’educadora i l'educador social i evitar lainstitucionalització.

• Manca de compliment i carència de reglaments de les lleis pel que fa a launiversalització dels serveis socials i els drets i oportunitats en la infància iadolescència, és a dir, l’accés universal del conjunt de la població als serveis socialsbàsicsiespecialitzats.

• Compliramblaràtioprofessionals/personesusuàries,tantenelsserveissocialsbàsicscomenelsserveisespecialitzats.Aixòtéunarelaciódirectaamblamitjanadecasosquecadaprofessionalhad’atendre,ambelstempsd’esperaiperdescomptatamblaqualitatdel’atenció/intervenciósocioeducativa.

• Dotarelsequipsprofessionals,tantdeserveisd’atencióprimària,comespecialitzatsodecentres,desuportpedagògicidesupervisióprofessionalperpodercomplirambelsestàndardsdequalitatexistents.

• Reforçar,delimitarimillorarl’organitzaciódelsequipsbàsicsd’atenciósocial.

• Estabilitzarelpersonal (reduir la contractació temporal, la interinitat,etc.).Posarenmarxaprotocolsdeseguretatideriscospsicosocials.Comptabilitzarelgranvolumdeburocratitzacióde la tascadels i lesprofessionalsdinsel seuhorari laboral (evitar lasobrecàrregaielperilldeburn-out).

• Regular les diferències salarials i establir un perfil laboral homogeni, d’acord ambl’encàrrec i les responsabilitats (modalitat de contractació molt diversa, aplicaciócontractes laborals no coincidents amb les tasques a desenvolupar, elevadaeventualitat,etc.).

• Incentivar i incorporar diferents perfils demogràfics (ampliar ventall d'edats equipsprofessionals,gèneres,cultures,etc.).


13

5. AltrespropostesdemilloraMoltes de les qüestions abans esmentades es troben reflectides en l’informe sobre lasituacióprofessionalilaboral,elaboratpelCEESCaldesembrede2019.Pertaldefer-lesefectives,consideremnecessariatendreelssegüentselements:

• Salut laboral dels equips professionals. Els estudis visibilitzen la professió del’educaciósocialcomunaactivitatcomplexainoexemptadedificultatsenrelacióamblespersonesusuàries,lesrelacionsambaltresperfilsprofessionalsiamblesentitatsiadministracions implicades. Els estudis assenyalen la professió com una de les quemostra elevats nivells de burn-out entre les persones que hi treballen, sentl’esgotamentemocional(Jenaro-Río,Flores-RobainaiGonzález-Gil,2007)ilamancadetempssuficientperalafeina(Navarro,López,HeliziReal,2018),lesdimensionsmésrellevants d’aquestburn-out. El col·lectiu de les educadores i educadors socials quetreballen en línia directa amb infants i adolescents enmedi residencial sembla queserien els que tenen més incidència dels riscos psicosocials de la seva activitatprofessional (Heliz, Navarro, Tortosa i Jodra, 2015). Sigui com sigui, la presència dediferentsestressorspsicosocialsvinculatsalatascaprofessionalfaquesiguinecessariintervenir amb les persones professionals per tal d’afrontar les demandes d’unaprofessiócanviantambelstempsilescircumstànciessocioeconòmiques.

• Comissions d’ètica de la intervenció social. Les intervencions socioeducativesplantegen interrogantsques’hande respondre iaixònoespot ferdesdequalsevolprisma. Com assenyala Ballesteros, Viscarret i Úriz (2011) i Siurana (2009) entred’altres, una de les qüestions principals de l’ètica és distingir allò correcte d’allòincorrecte, amb arguments sòlids. La complexitat de la tasca de les educadores ieducadorssocialsnoespotresoldredesd’unaúnicaaccióprofessional, laqual cosagenera molta desorientació. La professió de l’educació social pot ser tècnicamentimparcialen l’aplicaciódeles intervencions,però hi ha unposicionament ideològic ipolític innegable (Vilar iRiberas,2017).Lageneraciód’espaisdereflexióèticadintredelsmateixosequipsdeprofessionalsésunatascaaconsolidardemaneraimminentiprioritàriaenelsdiferentsespaisirecursos(DepartamentdeBenestarSocialiFamília,2004).

• Formaciócontinuadaisupervisiódelsequipsdeprofessionals.Tenintencompteelpuntanterior, es fa necessària la formació ètica de l’educador social per tal de dotar lessevesintervencionsdelselementstècnicsnecessarisperdonarrespostaalsconflictesde valors inherents a la pràctica professional (Vilar i Riberas, 2017).La manca de suport i supervisió de la tasca professional és un dels indicadors quecontribueixalmalestarielburn-out(FernándezdelValle,LópeziBravo,2007).

• Condicionslaborals.FernándezdelValle,LópeziBravo(2007),Marzo(2007)ielCEESC(2019) recullen algunes evidències en relació amb les condicions laborals de laprofessió de l’educació social en l’àmbit de la protecció a la infància, i que tenen aveure amb la diversitat de contractes laborals. La necessitat de tenir equips deprofessionals amb condicions laborals dignes i estables en el temps, contribuiria adonar estabilitat a la plantilla, cosa que repercutiria en l’establiment dels vinclesafectiusnecessarisperalatascaprofessional.Igualment es fa necessari aprofundir en el ROL delsdiferents agents implicats en elprocés de planificació, d'execució i d'avaluació dels serveis i actuacions específiques(administració central, administració local, tercer sector i col·legi professional i


14

sindicats). Algunes confusions actuals dificulten,més que afavoreixen, la necessàriacoherènciaenl’acomplimentdelsencàrrecs.

• Concordança entre l’encàrrec administratiu i l’estat dels centres/serveis queatorguenatencióalainfànciaiadolescència.Eldarrerinformedestacaalgunsfactorsqueposendemanifestcertesincoherènciesentrel’encàrrecadministratiualscentresiserveisd’atencióalainfànciail’adolescènciailarealitatquotidianad’aquests,pelquefaalapràcticalaborali lafuncióeducativadelsmateixos.Entreaquestesdestaqueml’incompliment real de la ràtio estipulada en la cartera de serveis, els buits en elcomplimentdelconvenilaboral,ilaparticipacióactivadelainfànciaenelsassumptesqueelssónpertinents.

• Cohesióentrelaparttècnica(CEESC)isindicats.Finalment,ienconsonànciaambelpunt anterior, es fa necessària una major coordinació i diàleg entre el col·legiprofessional iels diferents sindicats, per tal de vetllar pel complimentde lesmillorscondicionslaboralsdeleseducadoresieducadorssocial, ielcompliment,demaneraòptima, de la funció educativa en els escenaris de l’Educació Social.Considerem que una major cohesió entre aquests agents socials preveurà ladisminucióilalluitacontral’intrusismeprofessionaliladefensadelaprofessió.

6. AmaneradesíntesiActualment ens trobem immersos en el paradigma de cobertura universal dels drets de lainfància i l'adolescència. Per garantir de forma integral els seus drets a Catalunya, caldràdesenvolupar i operativitzar les normatives actuals, tot redefinint allò que és necessari delsistemadeprotecció,pertaldesuperarlesdificultatsd’accésperraonspersonals,familiars,geogràfiques,etc.

Per tal de fer front als efectes del desemparament i les noves formes de desprotecció,recomaneml’aplicacióefectivadelanormativalegalvigent:

• Llei12/2007,d’11d’octubre,deServeisSocials.

• Llei14/2010,de27demaig,delsDretsilesOportunitatsenlaInfànciail’Adolescència.

• PacteperlaInfànciaaCatalunya(2013).

• Plad’AtencióIntegralalaInfànciai l’Adolescència2015-2018(avaluacióidissenydelnouPla).

Aixímateix,enconsonànciaamblanormativavigent,elpresentinformedemana:

• Garantir l’enfocament de drets tant en els continguts com en el desenvolupamentsmetodològics.

• Garantir l’interès superior de l’infant i l'adolescent i el seu protagonisme en elsprocessosqueelsafectin.

• Exigir complementarietat en les responsabilitats institucionals entre Serveis Socials,EAIA,DGAIAiSecretariad’Infànciaialtresdepartamentsounitatsimplicats.

• Garantirelsdretscivilsisocialsdelconjuntdelainfància,depromoció,deprevencióuniversal,deproteccióideparticipacióactiva.

• ComplirlesobservacionsgeneralsdelComitèdelsDretsdel’Infantdel’ONU.


15

7. BibliografiaAgencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (2005). Título de grado en

pedagogia y educación social. Volumen 1. Recuperat dehttp://www.aneca.es/var/media/150392/libroblanco_pedagogia1_0305.pdf

Balsells, M. A. (2003). La infancia en riesgo social desde la sociedad del bienestar.Education in the knowledge society, 4(1). Recuperat dehttp://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/eks/article/view/14341/14727

Ballesteros, A., Viscarret, J. J. i Úriz, M. J. (2011). Cómo resuelven dilemas éticos lostrabajadores sociales en España. Portularia, XI, 2, 47-59. Recuperat dehttps://www.redalyc.org/pdf/1610/161021917008.pdf

Bautista-Cerro, M. J. i Melendro, M. (2011). Competencias para la intervenciónsocioeducativa con jóvenes en dificultad social. Educación XXI, 179-200.Recuperat de http://e- spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:EducacionXXI-2011-14-1-5090/Documento.pdf

Cacho,X.(1998).L’educadoril’educadoraSocialaCatalunya.Barcelona:APESC.

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (2019). Informe sobre la situacióprofessionalilaboralalsdiferentscentresirecursosdelsistemadeproteccióalainfànciail’adolescènciadeCatalunya.Barcelona:CEESC.

Comitè dels Drets de la Infància de l’ONU. Observacions Generals. Recuperat dehttps://www2.ohchr.org/spanish/bodies/crc/index.htm

Comitèd’Expertsen formacióderecursoshumansen l’àmbitdeServeisSocials (1996a).Perfil professional. Diplomat/da en treball social. Educador/a social dels ServeisBàsicsd’AtencióSocialPrimària.DepartamentdeBenestarSocialiFamília.

Comitèd’Expertsenformacióderecursoshumansen l’àmbitdeServeisSocials (1996b).Perfil professional. Director/a coordinador/a. Educador/a social. Monitor detemps lliure, dels serveis de centres oberts per a infants i adolescents.DepartamentdeBenestarSocialiFamília.

Comitèd’Expertsen formacióde recursoshumansen l’àmbitdeServeis Socials. (1999).Perfilsprofessionalsenl’àmbitdelsServeisSocials.Col·leccióInformes,Documentd’Estudi 11. Barcelona: Institut Català de Noves Professions. Generalitat deCatalunya.

Comitèd’Expertsenformacióderecursosenl'àmbitdeServeisSocials(2005).Perfilprofessional.Educador/a social dels serveis de centres residencials d’acció educativa i decentresd’acollimentperainfantsiadolescents.DepartamentdeBenestarSocialiFamília.

De Juanas, A., Limón, R. i Melendro, M. (2014). Práctica profesional y formación deleducador social en España. Interfaces Científicas, 3(1), 89-102. Recuperat dehttps://periodicos.set.edu.br/index.php/educacao/article/view/1626/983


16

DepartamentdeBenestarSocial iFamília.(2014).RecomanacionsdelComitèd’ÈticadelsServeisSocialsdeCatalunya(CESSC)perautoavaluarelfuncionamentdelsespaisde reflexió en ètica en serveis socials (ERESS). Barcelona: Generalitat deCatalunya. Recuperat dehttp://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/08etica_aplicada_als_serveis_socials/01comite_d_etica/recomanacions_cessc_autoavaluar_funcionament_eress.pdf

De la Fuente, G., i Reglero,M. (2004). “Factores sociales que condicionan la inserciónlaboral del educador social”. Actas del IV Congreso Estatal del/a Educador/aSocial.SantiagodeCompostela.

Echevarría, B. (2005). Competencias de acción de los profesionales de la orientación.Madrid:ESIC.

FernándezdelValle,J.,Bravo,A.,Martínez,M. iSantos, I. (2012).EQUAR.Estándaresdecalidad en acogimiento residencial. Versión genèrica. Madrid: Ministerio deSanidad,ServiciosSocialeseIgualdad.

Fernández del Valle, J. F., López, M. & Bravo, A. (2007). Job stress and burnout inresidentialchildcareworkersinSpain.Psicothema,19(4),610-615.Recuperatdehttps://www.redalyc.org/pdf/727/72719411.pdf

Fullana,J., Pallisera,N. i Planas, A. (2011). Las competencias profesionales de loseducadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de laformación universitària. Un estudio mediante el método Delphi. RevistaIberoamericanadeEducación,56(1),1-13.

García-Minguez,J. iSánchezRamos,J.M.(2010).Centrosdedíadeatenciónamenores:competenciasdeleducadorsocialcomofiguradereferencia.Revistadehistoriade la educación latinoamericana, 15, 125-146. Recuperat dehttps://revistas.uptc.edu.co/revistas/index.php/historia_educacion_latinamerican/article/view/1568/1564

Gómez,M.(2000).Sectors iàmbitsd’intervencióde l’educaciósocial.Tempsd’Educació,24,409-426.

Heliz, J., Navarro, I., Tortosa, N. i Jodra, P. (2015). Análisis de factores de riesgo de laprofesióndeeducadorsocialendiferentescontextosresidencialesdelaprovinciadeAlicante.Revista sobre la Infancia y la Adolescencia, 9, 47-59. Recuperat dehttps://polipapers.upv.es/index.php/reinad/article/view/3877/4288

Institut d’Estudis Catalans (2019). Diccionari de la llengua catalana. Recuperat dehttps://dlc.iec.cat

Jenaro-Río, C., Flores-Robaina, N. i González-Gil, F. (2007). Síndrome de burnout yafrontamiento en trabajadores de acogimiento residencial de menores.InternationalJournalofClinicalandHealthPsychology,7(1),107-121.Recuperatdehttps://www.redalyc.org/pdf/337/33770108.pdf

Lázaro,A. (2000). Intervencióneducativaencentrosresidenciales.DinsC.Alsinet iM.A.Balsells (2000), Infancia y adolescencia en riesgo social. Estrategias deintervención.Lleida:Milenio.


17

Llei 26/1985, de 27 e desembre, de Serveis Socials. DOGC núm 634. Recuperat dehttps://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/634/1129478.pdf

Llei14/2010,de27demaig,delsdretsioportunitatsenlainfànciail’adolescència.DOGCnúm. 5641. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2010/05/27/14

Martín,E.iLuna,M.(2011).Elasesoramientoalaelaboración,elseguimientoylamejorade proyectos curriculares de centro basados en competencias. Dins E. MartínOrtega i J. Onrubia (coords.), Orientación educativa: procesos de innovación ymejoradelaenseñanza(33-53).Barcelona:Graó.

Marzo, M. T. (2007). Características de los educadores sociales de los recursosresidenciales para infància y adolescencia en Barcelona y provincia (Tesidoctoral).Barcelona:UniversitatdeBarcelona.

Marzo,M.T. (2009).Educadorsocial i infànciaensituacióderisc.L’atencióresidencialainfants i adolescents a Catalunya. Barcelona: Departament d’Acció Social iCiutadania,GeneralitatdeCatalunya.

Montserrat,C.iMelendro,M.(2017).¿Quéhabilidadesycompetenciassevalorandelosprofesionales que trabajan con adolescencia en riesgo de exclusión social?Análisisdesdelaacciónsocioeducativa.EducaciónXXI,20(2),113-135.Recuperatdehttps://www.redalyc.org/pdf/706/70651145005.pdf

Moyano, S. (2012). Acción educativa y funciones de los educadores sociales. Barcelona:UOC.

Muñoz, C. (1989). La pedagogia como marco de reflexión del Educador Especializado.¿CuáleslaPedagogíabase?.RevistaMenores,CuartaÉpoca,13-14,77-80.

Navarro, I., López, B.,Heliz, J. i Real,M. (2018). Estrés laboral, burnout i estratègies deafrontamiento en trabajadores que intervienen con menores en riesgo deexclusión social. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 78, 68-96. Recuperat dehttps://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/77240/1/2018_Navarro-Soria_etal_Aposta.pdf

Navarro, C. (2000). El procés d’inserció laboral de l’educador Social a Catalunya: Entrel’oportunitatielrisc.RevistadeEducaciónSocial,15,10-31.

Panchón,C.,Costa,S.iGil,E.(2006).Lainfànciailasevaprotecció.Tempsd’Educació,31,29-42.

Panchón,C.(1998).Pedagogíadelainadaptaciónsocial.Barcelona:Dulac.

Panchón,C.(1993).Lesllarsinfantils:unaalternativaalsnensenriscsocial.(Tesidoctoral).Barcelona:UniversitatdeBarcelona.

Paquette,G.(2002).ModélisationdesConnaissancesetdesCompétences.Québec:PUQ.

Petrus,T.,Panchón,C.Gallego,S. (2002).La infànciaensituacióderisc.DinsC.Gómez-Granell,M.Garcia-Milà,A.Ripol-MilletiC.Panchón(coords.)(2002).LainfànciailesfamíliesalsinicisdelsegleXXI.Informe2002.(Vol.5.pp.15-161).Barcelona:Institutd’InfànciaiMónUrbà(CIIMU).


18

RealDecreto1420/1991, de 30 de agosto, por el que se establece el titulo universitariooficialdeDiplomadoenEducaciónSocialylasdirectricesgeneralespropiasdelosplanesdeestudio conducentesa laobtencióndeaquel,BOE24332891-32892.Recuperatdehttps://www.boe.es/boe/dias/1991/10/10/pdfs/A32891-32892.pdf

ResolucióTRE/1438/2008,de19demarç,perlaqualesdisposalainscripcióilapublicaciódel1rConvenicol·lectiudetreballdeCatalunyad’acciósocialambinfants,joves,famílies i d’altres en situació de risc, per als anys 2008-2009 (codi de conveni7902575).DOGCnúm.5133.

Sánchez-Valverde,C. (2009).LaJuntaprovincialdeProteccióna la InfanciadeBarcelona1908-1985: aproximación y seguimiento histórico. Barcelona: Departamentd’AccióSocialiCiutadania,GeneralitatdeCatalunya.

Siurana,J.C.(2009).Lasociedadética.SantPeredeRibes:Proteus.

Thomas,J.(1998).Laconsultoriaenelsprocessosdelesorganitzacions.Barcelona:PPU.

Vallès, J. (2011). Análisis y valoración de las funciones de los educadores sociales enEspaña.UNED.UniversidadNacionaldeEducaciónaDistancia.

Vilar, J. i Riberas, G. (2017). Tipos de conflicto ético y formas de gestionarlos en laeducaciónsocialyeltrabajosocial.Retosenlaspolíticasdeformación.ArchivosAnalíticos de Políticas Educativas, 25(52). Recuperat dehttp://dx.doi.org/10.14507/epaa.25.2651


19

SERVEISBÀSICSD'ATENCIÓSOCIALPRIMÀRIA1996

EDUCADOR/AENCENTREOBERT1996

8. ANNEX1

Funcionsbase

• Detecció i prevenció de situacions de risc o d'exclusió social dels usuaris i les sevesfamílies,bàsicamentdesdelaintervencióenelmediobert.

• Recepcióianàlisidelesdemandes,desdelmediobertiatravésd'entitats,institucionsialtresserveis,depersonesifamíliesensituacióderisci/odificultatsocial.

• Elaboració,seguiment iavaluaciódelpladetreballeducatiu individual i, siescau,encoordinacióambaltresprofessionalsoserveisdelprimernivell.

• Informació,orientacióiassessoramental'individuialasevafamília,delesprestacionsielsrecursossocialsdelterritoriquepodenfacilitarlaintervencióeducativa.

• Aplicació i posterior avaluació del tractament de suport per tal de reforçar elcomponenteducatiudelaintervencióenqualsevoledatdel'usuari,bàsicamentambpersonesquetenenespecialsdificultatsenelseuprocésdesocialització.

• Tramitació i seguiment de les prestacions individuals, segons la normativa vigent,d'acordambelsprogramesenquècalguisuportenelsprocessosdedesenvolupamentdelescapacitatspersonals,totpossibilitantlasevainserciósocialenelmedi.

• Tramitaciódepropostesdederivacióalsserveisd'atencióespecialitzada,d'acordamblarestademembresdel'equip,aixícomelseuseguiment,quanesconsiderioportú,ielposteriorsuportalsprocessosdereinserciósocial.

Funcionsbase

Funcionspelquefaal'equip

• Participacióenl'elaboraciódelprojecteeducatiuglobaldelcentre.

• Participacióenl'elaboraciódelsplansdetreballindividualdelsnensinenesdelcentreobert,encoordinacióamblarestadelsprofessionalsdelcentre.

• Seguiment i avaluació del pla de treball educatiu individual, en coordinació amb elsequipsbàsicsd'atenciósocialprimària.

• Suport tècnic als monitors/ores i/o voluntaris/àries que col·laboren amb el centreobert.

• Responsabilització, si escau i segons el tipus de centre, d'una àrea d'actuaciódeterminada(escola,salut,lleure,etc.).

• Participacióen l'avaluacióperiòdicadelgraud'assolimentdelsobjectius,proposant imodificant les estratègies i metodologies, si escau, per adequar-les a la realitatespecíficadelsusuarisenelseuterritori.


20

EDUCADOR/ADELSSERVEISD’ASSESSORAMENTTÈCNICD’ATENCIÓSOCIALPRIMÀRIA1996

Funcionspelquefaalsnoisinoiesatesos

• Elaboració -si no li ve donat- o adequació del diagnòstic inicial dels nens i nenes,conjuntamentambelsequipsbàsicsd'atenciósocialprimària.

• Informacióal'usuariilasevafamíliadelesactivitatsifinalitatsdelcentreobert.

• Entrevistaamblafamíliaperpactarlescondicionsd'assistènciaiparticipaciód'aquestaidelsnoisinoiesenrelacióambelprojecteeducatiudelcentre.

• Execuciódelprojecteeducatiuglobaldelcentre,tenintencomptelasevaadequacióalesnecessitatsespecífiquesdelsusuarisdelterritori.

• Execuciódelpladetreballindividual.

Funcionsbase

• Deteccióidiagnòsticdelarealitatsocialdelterritoriobjectedelasevaintervenció.

• Participacióenlaplanificaciói laprogramaciódelpladetreballeducatiudelsserveisdelprimernivell.

• Participacióenl'avaluacióperiòdicadelgraud'assolimentdelsobjectius,proposantlesestratègiesimetodologiesperadequar-lesalarealitatespecíficadelsusuarisobjectedelasevaintervenció.

• Assessorament als professionals en l'elaboració dels plans d'intervenció individual,grupalicomunitarisdesdelvessanteducatiu.

• Potenciació de la correcta coordinació/derivació entre els diferents equipsd'assessorament que incideixen en el territori per tal que no es produeixininterferènciesenl’àmbiteducatiu.

• Potenciació de les intervencions comunitàries en l'àmbit educatiu dels professionalsd'atencióprimària.

• Potenciacióde la implementaciódenousprogramesen l'àmbiteducatiu,assegurant"l'arrelament" d'aquests programes en la metodologia de treball dels professionalsdelsserveisd'atenciósocialprimària.

• Facilitar l'adequada formació en l'àmbit educatiu dels professionals objecte del seuassessorament.

• Facilitarexperiènciesd'intercanviprofessional,aportantespaisdereflexiósobrenovestecnologiesenl'àmbiteducatiu.


21

9. ANNEX2Comafuncionsgenèriquesacentresdestacarien

• Afavorir les condicions que garanteixin l'acollida de l'infant i l'adolescent en unambientd'afecte,comprensióiseguretatemocionalimaterial.

• Informarl'infantil'adolescentdelfuncionamentdelcentreidelsdretsideures.

• Cobrir les necessitats bàsiques de l'infant i l'adolescent (educació, d'alimentació,afectives,d'higiene,desalut,psicològiques…)iatendreespecialmentlesdesatesesenlasevadesprotecció.

• Enelscentresd'accióeducativaelaborar,executar,avaluar i ferelseguimentdelPEI(Projecte Educatiu Individual) partint de la realitat sociofamiliar i les sevescaracterístiquespersonals, iemmarcatenelplad'intervencióelaboratper l'EAIA.Enlescentresd'acollimentelaborariexecutarlespauteseducativesbàsiquesperorientarl'estadadel'infantol'adolescent.

• Observar de manera àmplia l'infant i l'adolescent en els aspectes emocionals,relacionals,deconducta,d'hàbits,etc.pertaldeconèixer-loicomprendre'lielaborarposteriormentelseuPEI.Enelcasdel'educador/adelcentred'acolliment,participaren l'elaboració de la proposta de mesura i en el cas de l'educador/a de centreresidencial,participarenlesrenovacionsdelamesura.

• Actuar de forma reflexiva partint de l'observació i del PEI establert, per tald'aconseguir el desenvolupament integral de l'infant i l'adolescent. Aquesta funcióabasta,entred'altres:

o Facilitar un marc de referència que estructuri, contingui emocionalment ieducativa, i permeti interioritzar les normes de convivència. En el cas delscentres d'educació intensiva, oferir la contenció necessària, quan calgui, quepermeti optimitzar el procés educatiu de l'infant i de l'adolescent i millorarl'estructuraciódelseuespaimental.

o Establir vincles afectius i de confiança amb l'infant i l'adolescent en el grau imesuraòptimsperafavorirelseucreixementintegral.

o Atendre les carències afectives de l'infant i del/la jove per tal que puguiadquirirl'equilibriemocional.

o Fomentar l'adquisiciód'hàbitspositius i saludables, ipromoure lamodificaciód'aquellsquepodenincidirnegativamentenelseudesenvolupament.

o Treballarelconflicte,prevenir-loiabordar-loambfinalitatseducativessegonsles necessitats de l'infant i de l'adolescent, el seu procés personal, les sevescaracterístiquesindividualsidelgrupd'igualsdelcentre.

o Fomentarhabilitatssocialspertald'afavorirlasevaautonomiaisocialitzacióapartir de la vida quotidiana imitjançant la utilització de recursos i activitatssocials.

o Fomentar la integració i laconvivènciaenelcentreafavorintel sentimentdepertinença,unentornacollidorderespecteid'afecteiuntracteigualitariambtotel grup,per talque l'infant i l'adolescentespuguiprojectar capaàmbitssocialsmésamplis.


22

o Motivar la necessitat d'aprenentatge a nivell acadèmic, formatiu i laboralfacilitantelsrecursosadients.

o Participar juntament amb l'infant i l'adolescent en les activitats de la vidaquotidiana, com són, entre d'altres, les tasques domèstiques, com a einaeducativaiperl'adquisiciód'hàbits.

• Ser l'educador/asocialde referènciao tutor/adisposantde la informaciónecessàriasobre l'infant i l'adolescent. En aquesta funció pren un èmfasi especial l'atencióindividualitzadaonesconcretenlessegüentsfuncions:

o Recollir la informació general de l'infant i de l'adolescent, inclosa la que fareferènciaal'entornd'onprové.

o Coordinar tot el que fa referència a l'atenció individualitzada de l'infant i del'adolescent,desdelarecercaicogestiódelsrecursosd'atenciónecessaris,finselrecullianàlisidelesinformacionsemesesperlarestadel'equip.

o Dissenyar, redactar i presentar el PEI per a posar en comú amb l'equipcoordinant-se prèviament amb el cotutor/a, si n'hi ha, així com fer elseguiment i lareformulaciód'objectius idepropostesdelprojecteeducatiu, ivetllarpelseucompliment.

o Ajudar l'infant i l'adolescent a prendre consciència de la seva realitat social ifamiliaracompanyant-loenaquestprocés.

o Motivar l'infant i l'adolescent a participar activament en el seu projecteeducatiu,incidintenelsvalorsielcreixementpersonaljuntamentambl'equipd'educadors.

o Coordinar-seambelsprofessionalsque fanel seguimentdelnucli familiardel'infantil'adolescent:EAIA,equiptècnicdelcentred'acollimentiserveissocialsd'atencióprimària.

o Acompanyar l'infant i l'adolescent als serveis i recursos en els quals lapresènciadeltutoresconsiderinecessària.

o Fer partícip l'infant i l'adolescent del seu projecte de futur, acompanyar-lo iorientar-lo.

o Ser el responsable del programa d'acció tutorial individualitzada de l'infant il'adolescentigarantdelsseusdrets.

o Serelcanalitzadordelesdemandesipropostesdel'infantil'adolescentdavantelcentre.

o Elaborar els documents necessaris pel seguiment del cas: PEI, informe-proposta,informetutorialdeseguimenteducatiu(ITSE),etc.

o Vetllarieducarl'infantil'adolescentenl'úsplanificatinormalitzadordelasevaeconomia.

o Ser el representant institucional davant l'infant i l'adolescent, assumint lamesuraadministrativaques'haresolt,ifer-lid'interlocutoramblainstitució.


23

o En el procés d'acomiadament, transmetre la informació sobre l'infant il'adolescent assegurant unabonaderivació als professionals que exerciran laguardaialsprofessionalsencarregatsdelseuseguiment.

o Acompanyar i ajudar l'infant i l'adolescent en el procés d'acomiadament delcentrejuntamentamblarestadel'equip.

o Quan es consideri necessari, exercir de cotutor/a, és a dir, assumir funcionsdelegadesdeltutor/aicoordinar-s’hi.

• Col·laboraractivamenteneldesenvolupamentdelesactivitatsregladesd'aulaescolaridetallersprelaboralsenelcasdelscentresd'educacióintensiva.

• Crearenelcentreunambientelmàximdenormalitzadorfentpresentsaspectesdelacultura,del'actualitatsocialidelscostumsusualsdelavidafamiliar.


24

SERVEISBÀSICSD’ATENCIÓSOCIALPRIMÀRIA1996

10. ANNEX3Quadredeperfilsrecollitsalanormativa

Funcionsbase

• Detecció i prevenció de situacions de risc o d'exclusió social dels usuaris i les sevesfamílies,bàsicamentdesdelaintervencióenelmediobert.

• Recepcióianàlisidelesdemandes,desdelmediobertiatravésd'entitats,institucionsialtresserveis,depersonesifamíliesensituacióderisci/odificultatsocial.

• Elaboració,seguiment iavaluaciódelpladetreballeducatiu individual i,siescau,encoordinacióambaltresprofessionalsoserveisdelprimernivell.

• Informació,orientacióiassessoramental'individuialasevafamília,delesprestacionsielsrecursossocialsdelterritoriquepodenfacilitarlaintervencióeducativa.

• Aplicació i posterior avaluació del tractament de suport per tal de reforçar elcomponenteducatiudelaintervencióenqualsevoledatdel'usuari,bàsicamentambpersonesquetenenespecialsdificultatsenelseuprocésdesocialització.

• Tramitació i seguiment de les prestacions individuals, segons la normativa vigent,d'acordambelsprogramesenquècalguisuportenelsprocessosdedesenvolupamentdelescapacitatspersonals,totpossibilitantlasevainserciósocialenelmedi.

• Tramitaciódepropostesdederivacióalsserveisd'atencióespecialitzada,d'acordamblarestademembresdel'equip,aixícomelseuseguiment,quanesconsiderioportú,ielposteriorsuportalsprocessosdereinserciósocial.

Perfilprofessional

EducadorsocialAquest/aprofessionalhadetenirladiplomaturauniversitàriaenEducacióSocial.

Perfilaptitudinal

• Capacitat d'observació i anàlisi dels processos educatius vigents i del nivell desocialitzaciódelacomunitat.

• Capacitatdeprovocarlademanda,analitzar-la,elaborar-neeldiagnòstic irealitzarelretornal'usuarioalgrupd'intervenció.

• Capacitatperal'elaboraciódeplansdetreballeducatiusindividuals,familiarsodegrup.

• Capacitat per a la proposta i l'elaboració de nous programesde suport educatiu alsindividus,famíliesigrupsdelterritori.

• Capacitatdeplanificacióiavaluaciódelesactuacionsdesdelvessanteducatiu.

• Capacitatperal treballenequipde forma interdisciplinàriaenelsdiferentsvessantsd'intervenció.


25

EDUCADOR/AENCENTREOBERT1996

• Capacitat d'actualització formativa en diversos aspectes per tal d'adaptar-ne lacomprensiósobrenovesproblemàtiquesemergentsverselsindividus,lesfamíliesielsgrupsimillorar-nelaintervencióeducativa.

• Capacitatd'incorporaciódenovestecnologiesaplicablesal'àmbitdeltreballeducatiu.• Capacitatdecoordinacióambaltresserveisiprofessionals.

• Capacitatperal’anàlisiilautilitzacióidòniadelsrecursosdisponiblesenelterritori.• Capacitatd'elaboraciódeprojectescomunitarisdesdelvessanteducatiu.

• Capacitatd'intervencióenlacomunitatambestratègiesparticipativesdesdelvessanteducatiu.

• Capacitatperalagestióderecursossocialsdesdelvessanteducatiu.

Funcionsbase

Funcionspelquefaal'equip

• Participacióenl'elaboraciódelprojecteeducatiuglobaldelcentre.

• Participacióenl'elaboraciódelsplansdetreballindividualdelsnensinenesdelcentreobert,encoordinacióamblarestadelsprofessionalsdelcentre.

• Seguiment i avaluació del pla de treball educatiu individual, en coordinació amb elsequipsbàsicsd'atenciósocialprimària.

• Suport tècnic als monitors/ores i/o voluntaris/àries que col·laboren amb el centreobert.

• Responsabilització, si escau i segons el tipus de centre, d'una àrea d'actuaciódeterminada(escola,salut,lleure,etc.).

• Participacióen l'avaluacióperiòdicadelgraud'assolimentdelsobjectius,proposant imodificant les estratègies i metodologies, si escau, per adequar-les a la realitatespecíficadelsusuarisenelseuterritori.

Funcionspelquefaalsnoisinoiesatesos

• Elaboració -si no li ve donat- o adequació del diagnòstic inicial dels nens i nenes,conjuntamentambelsequipsbàsicsd'atenciósocialprimària.

• Informacióal'usuariilasevafamíliadelesactivitatsifinalitatsdelcentreobert.

• Entrevistaamblafamíliaperpactarlescondicionsd'assistènciaiparticipaciód'aquestaidelsnoisinoiesenrelacióambelprojecteeducatiudelcentre.

• Execuciódelprojecteeducatiuglobaldelcentre,tenintencomptelasevaadequacióalesnecessitatsespecífiquesdelsusuarisdelterritori.

• Execuciódelpladetreballindividual.


26

EDUCADOR/ADELSSERVEISD’ASSESSORAMENTTÈCNICD’ATENCIÓSOCIALPRIMÀRIA1996

Perfilprofessional

Educador/asocialAquest/aprofessionalhadetenirladiplomaturauniversitàriaenEducacióSocial.

Perfilaptitudinal

• Capacitatperalainterpretaciódeldiagnòsticinicialdelsnensinenes.

• Capacitat per a la proposta i l'elaboració de nous programes complementaris alsprojecteseducatiusdelsnensinenesacollitsenelcentreobert,iexecutar-los.

• Capacitatper a l'observació, l’anàlisi i la intervencióenel nivell de socialitzaciódelsusuaris,lasevafamíliaielseucontext(població,etc.)dinsdelterritorionestàubicatelcentreobert.

• Capacitatperalmantenimentd'unaactitudreceptivaambelsnensinenesilessevesfamílies,iambaltresprofessionalsiserveissocialsdelacomunitat.

• Capacitatdemotivaciódelcol·lectiudenensinenesacollitsenelcentreobert.

• Capacitat d'actualització formativa en diversos aspectes per tal de millorar la sevacomprensióiintervencióamblesnenesielsnens.

• Capacitatperaafrontarnousreptesiadaptar-seanovessituacions.

• Capacitat d'incorporació de noves tecnologies aplicables a l'àmbit del treball socialdelscentresoberts.

• Capacitatdeparticipacióenlaplanificacióiavaluaciódelpladetreball.

• Capacitat per a l'elaboració de nous programes complementaris als projecteseducatius.

• Capacitatperaltreballenequipdeformainterdisciplinària.

• Capacitat de responsabilitzar-se d'una àrea d'actuació determinada, d'acord amb elprojecteeducatiudelcentre.

Funcionsbase

• Deteccióidiagnòsticdelarealitatsocialdelterritoriobjectedelasevaintervenció.

• Participacióenlaplanificaciói laprogramaciódelpladetreballeducatiudelsserveisdelprimernivell.

• Participacióenl'avaluacióperiòdicadelgraud'assolimentdelsobjectius,proposantlesestratègiesimetodologiesperadequar-lesalarealitatespecíficadelsusuarisobjectedelasevaintervenció.

• Assessorament als professionals en l'elaboració dels plans d'intervenció individual,grupalicomunitarisdesdelvessanteducatiu.


27

• Potenciació de la correcta coordinació/derivació entre els diferents equipsd'assessorament que incideixen en el territori per tal que no es produeixininterferènciesenl’àmbiteducatiu.

• Potenciació de les intervencions comunitàries en l'àmbit educatiu dels professionalsd'atencióprimària.

• Potenciacióde la implementaciódenousprogramesen l'àmbiteducatiu,assegurant"l'arrelament" d'aquests programes en la metodologia de treball dels professionalsdelsserveisd'atenciósocialprimària.

• Facilitar l'adequada formació en l'àmbit educatiu dels professionals objecte del seuassessorament.

• Facilitarexperiènciesd'intercanviprofessional,aportantespaisdereflexiósobrenovestecnologiesenl'àmbiteducatiu.

Perfilprofessional

Educador/asocialoPedagog/a

Els SATASP tindran dins el seu equip un educador/a social o un pedagog/a segons lesnecessitatsilescircumstànciesdelarespectivaàreaterritorial(Decret284/96,de23dejuliol.DOGCnúm.2237,pàg.8219:"Elsserveisd'assessoramenttècnicd'atencióprimàriadisposarandeprofessionalsatempscompletoparcial…,aquestsprofessionalsseran…unpedagog o un educador social…"), atenent cada un d'aquests professionals els seusrespectiusvessantseducatiusopedagògics.Educador/asocial

L'educador/aque formipartd'aquestsequipsd'assessoramenthade tenir ladiplomaturauniversitàriaenEducacióSocial.

Perfilaptitudinal

• Capacitat per a la detecció, l'anàlisi i l'avaluació de les necessitats educatives de lapoblacióexistentalterritori.

• Capacitatperalaplanificacióil'avaluaciódelsrecursoseducatiusexistents.• Capacitatperal'elaboracióil'avaluaciódelsprogramesmarcsd'atenciósocialprimària.• Capacitatd'intervenciócomunitàriaenl'àmbitdeltreballeducatiu.

• Capacitat d'incorporació i anàlisi de nous programes amb noves metodologies iestratègies.

• Capacitat per a l'avaluació dels processos de treball, tant a nivell individual comcomunitari(metodologiesiestratègiesemprades).

• Capacitat per a l'establiment de canals de coordinació entre els diferentsmembresdelsequips.

• Capacitatperaltreballinterdisciplinariienequip.• Capacitatd'anàlisiiresoluciódeconflictesentreelsmembresdelsequips.


28

• Capacitatperatransmetreicomunicaralsprofessionalsobjectedelasevaintervencióelsconeixementsnecessarisenl'àmbiteducatiu.

• Capacitatd'escoltarid'establirderelacionsinterpersonalsqueimpliquinunaactuaciómésactivadelsprofessionalsielsusuaris.

• Capacitatd'incorporaciódenovestecnologiesaplicablesal'àmbitdeltreballeducatiuenelsserveissocials.

• Capacitat d'actualització formativa en l'àmbit educatiu per tal de millorar la sevacomprensióiintervencióambelsusuaris.

Funcionsbase

• Enelscentresresidencialsd'accióeducativaielscentresd'acollimentlaresponsabilitatlegalésdeldirectoril'exercicirealdelseducadorsileseducadoressocials.

• Eldobleencàrrecal'educador/asocial:l'exercicidelaguardail'educació.

Funcionsenrelacióambl'infantil'adolescent

• Afavorir les condicions que garanteixin l'acollida de l'infant i l'adolescent en unambientd'afecte,comprensióiseguretatemocionalimaterial.

• Informarl'infantil'adolescentdelfuncionamentdelcentreidelsdretsideures.

• Cobrir les necessitats bàsiques de l'infant i l'adolescent (educació, d'alimentació,afectives,d'higiene,desalut,psicològiques…)iatendreespecialmentlesdesatesesenlasevadesprotecció.

• Enelscentresd'accióeducativaelaborar,executar,avaluar i ferelseguimentdelPEI(Projecte Educatiu Individual) partint de la realitat sociofamiliar i les sevescaracterístiquespersonals, iemmarcatenelplad'intervencióelaboratper l'EAIA.Enlescentresd'acollimentelaborariexecutarlespauteseducativesbàsiquesperorientarl'estadadel'infantol'adolescent.

• Observar de manera àmplia l'infant i l'adolescent en els aspectes emocionals,relacionals, de conducta, d'hàbits, etc. per tal de conèixe'l i comprendre'l i elaborarposteriormentelseuPEI.Enelcasdel'educador/adelcentred'acolliment,participaren l'elaboració de la proposta de mesura i en el cas de l'educador/a de centreresidencial,participarenlesrenovacionsdelamesura.

• Actuar de forma reflexiva partint de l'observació i del PEI establert, per tald'aconseguir el desenvolupament integral de l'infant i l'adolescent. Aquesta funcióabasta,entred'altres:

o Facilitar un marc de referència que estructuri, contingui emocionalment ieducativa, i permeti interioritzar les normes de convivència. En el cas delscentres d'educació intensiva, oferir la contenció necessària, quan calgui, quepermeti optimitzar el procés educatiu de l'infant i de l'adolescent i millorarl'estructuraciódelseuespaimental.

EDUCADOR/AENCENTRESRESIDENCIALSD’INFÀNCIAIADOLESCÈNCIA2005


29

o Establir vincles afectius i de confiança amb l'infant i l'adolescent en el grau imesuraòptimsperafavorirelseucreixementintegral.

o Atendrelescarènciesafectivesdel'infantideljovepertalquepuguiadquirirl'equilibriemocional.

o Fomentar l'adquisiciód'hàbitspositius i saludables, ipromoure lamodificaciód'aquellsquepodenincidirnegativamentenelseudesenvolupament.

o Transmetre els valors ètics, socialment reconeguts, com són la solidaritat, elrespecte,lallibertat,ladignitat,laconvivència,l'autonomia,laresponsabilitat,la igualtat de gènere i d'altres que es contemplen en el ProjecteMarc de laDireccióGenerald'AtencióalaInfànciail'Adolescència.

o Treballarelconflicte,prevenir-loiabordar-loambfinalitatseducativessegonsles necessitats de l'infant i de l'adolescent, el seu procés personal, les sevescaracterístiquesindividualsidelgrupd'igualsdelcentre.

o Fomentarhabilitatssocialspertald'afavorirlasevaautonomiaisocialitzacióapartir de la vida quotidiana i mitjançant la utilització de recursos i activitatssocials.

o Fomentar la integració i laconvivènciaenelcentreafavorintelsentimentdepertinença,unentornacollidorderespecteid'afecteiuntracteigualitariambtotel grup,per talque l'infant i l'adolescentespuguiprojectar capaàmbitssocialsmésamplis.

o Motivar la necessitat d'aprenentatge a nivell acadèmic, formatiu i laboralfacilitantelsrecursosadients.

o Participar juntament amb l'infant i l'adolescent en les activitats de la vidaquotidiana, com són, entre d'altres, les tasques domèstiques, com a einaeducativaiperl'adquisiciód'hàbits.

• Ser l'educador/asocialde referènciao tutor/adisposantde la informaciónecessàriasobre l'infant i l'adolescent. En aquesta funció pren un èmfasi especial l'atencióindividualitzadaonesconcretenlessegüentsfuncions:

o Recollir la informació general de l'infant i de l'adolescent, inclosa la que fareferènciaal'entornd'onprové.

o Coordinar tot el que fa referència a l'atenció individualitzada de l'infant i del'adolescent,desdelarecercaicogestiódelsrecursosd'atenciónecessaris,finselrecullil’anàlisidelesinformacionsemesesperlarestadel'equip.

o Dissenyar, redactar i presentar el PEI per a posar en comú amb l'equipcoordinant-se prèviament amb el cotutor/a, si n'hi ha, així com fer elseguiment i lareformulaciód'objectius idepropostesdelprojecteeducatiu, ivetllarpelseucompliment.

o Ajudaral'infantil'adolescentaprendreconsciènciadelasevarealitatsocialifamiliaracompanyant-loenaquestprocés.

o Motivar l'infant i l'adolescenta fiqueparticipi activamentenel seuprojecteeducatiu,incidintenelsvalorsielcreixementpersonaljuntamentambl'equipd'educadors.


30

o Coordinar-seambelsprofessionalsque fanel seguimentdelnucli familiardel'infantil'adolescent:EAIA,equiptècnicdelcentred'acollimentiserveissocialsd'atencióprimària.

o Acompanyar l'infant i l'adolescent als serveis i recursos en els quals lapresènciadeltutoresconsiderinecessària.

o Fer partícip l'infant i l'adolescent del seu projecte de futur, acompanyar-lo iorientar-lo.

o Ser el responsable del programa d'acció tutorial individualitzada de l'infant il'adolescentigarantelseudrets.

o Serelcanalitzadordelesdemandesipropostesdel'infantil'adolescentdavantelcentre.

o Elaborar els documents necessaris pel seguiment del cas: PEI, informe-proposta,informetutorialdeseguimenteducatiu(ITSE),etc.

o Vetllarieducarl'infantil'adolescentenl'úsplanificatinormalitzadordelasevaeconomia.

o Ser el representant institucional davant l'infant i l'adolescent, assumint lamesuraadministrativaques'haresolt,ifer-lid'interlocutoramblainstitució.

o En el procés d'acomiadament, transmetre la informació sobre l'infant il'adolescent assegurant unabonaderivació als professionals que exerciran laguardaialsprofessionalsencarregatsdelseuseguiment.

o Acompanyar i ajudar l'infant i l'adolescent en el procés d'acomiadament delcentrejuntamentamblarestadel'equip.

o Quan es consideri necessari, exercir de cotutor/a, és a dir, assumir funcionsdelegadesdeltutor/aicoordinar-s’hi.

• Col·laboraractivamenteneldesenvolupamentdelesactivitatsregladesd'aulaescolaridetallersprelaboralsenelcasdelscentresd'educacióintensiva.

• Crearenelcentreunambientelmàximdenormalitzadorfentpresentsaspectesdelacultura,del'actualitatsocialidelscostumsusualsdelavidafamiliar.

Funcionsenrelacióamblafamíliadereferència

• Realitzar l'observació de la relació entre l'infant i l'adolescent i la seva família dereferènciaenelsdiversoscontextos:visites,permisos,trucadestelefòniques,etc.

• Propiciarlescondicionsperaconseguirelconsentimentdelafamíliadereferènciapertaldefacilitareltreballeducatiuambl'infantil'adolescent,establintunacol·laboracióenlamesuradelessevespossibilitats.

• Donar suport a la famíliade referència, siescau, seguint el pla establertamb l'EAIA(Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) per l'assoliment de la responsabilitatenverselprocéseducatiudell'infantil'adolescent.

• Informar a la família de referència del procés de l'infant i l'adolescent quan siguipossibleilafamíliacol·labori.


31

• Lesfuncionsespecífiquesdel'educadorsocialdelcentred'acollimentenrelacióamblafamília,són:

o Aportaral'estudidiagnòsticial'equiptècnicl'observaciódelesvisites,vetllarperquè hi hagi un clima adequat en l'espai de visites i intervenir en cas deconflicte.

o Participarambl'equiptècnicenl'elaboraciódelsplansdetreballfamiliars.o Serlaveudel'infanti/oadolescents,siescau,enlescomunicacionsamblafamília.o Participarenelprocésdemediacióamblesfamílies,siescau.

Funcionsenrelacióambl'equipeducatiu

• Assumirlalíniaeducativadelcentreiparticiparenl'elaboració,laimplementaciói larevisió de: el projecte educatiu del centre, el reglament de règim intern, laprogramació,lamemòriaialtresdocuments.

• Informaraladirecciódequalsevolcircumstànciasignificativaqueimpliquiunamillorintervenció,aconseguirunabonagestiódelainformació,lamilloradel'organitzacióidelagestiódelcentre.

• Participaren l'elaboraciódelPEIde cadascundels infants i dels adolescents, la sevaexecucióil'avaluació.

• Participarenlessessionsd'anàlisiinstitucionalidesupervisió.

• Garantir la bona pràctica educativa mitjançant l'avaluació continuada del procéseducatiupertaldemillorar-lo,iprevenirtantl'estancamentdesituacionspersonalsisocialspocafavoridores,comelsorgimentdenovesdificultatsquefacinmésdifícilelprogrésdelsinfantsiadolescents.

• Participar de forma activa en la reunió d'equip fixant i duent a terme els criterisunificatsd'actuació,elsacords sobre la tascaeducativa, sobre l'evoluciódels casos isobreelfuncionamentdelcentre.

• Potenciar un clima de convivència i respecte entre l'equip de professionals que facipossiblelasatisfaccióeneltreballilaimplicacióenelprojecteeducatiudelcentre.

• Regularlarelacióentreelsinfantsielsadolescentsielpersonalauxiliardelcentre.

• Participar en l'organització i distribució de les tasques i sistemes de coordinació(comissionsdetreball,etc.).

• Donarsuportalagestiódelcentrepertald'optimitzareltempsielsrecursos.

• Recollir les propostes dels infants i dels adolescents (assemblees, tutories, etc.)analitzar-lesidonarrespostes.

• Fercircular la informaciónecessàriamitjançant leseinesdecomunicacióestablertes(diari, agenda, protocols, solapament de torns, reunions, etc.) per garantir elseguimenttantdelsinfantsidelsadolescentscomdeladinàmicadelcentre.

• Coordinarisupervisarelsvoluntarisielsestudiantsenpràctiquesquefantasquesdesuportalsprofessionals,encasquen'hihagi.

• Enrelacióambl'equipinterdisciplinari.


32

• Participaractivamenteneldiagnòstici lapropostademesuraencoordinacióamblarestadel'equip,aportantlainformacióil'observaciódelavidaquotidianadelsinfantsidelsjovesal'equip.

• Duratermeelsacordsielscriterisconsensuatsenlareuniódel'equipinterdisciplinarienrelacióambelprocésdediagnòstic.

Funcionsenrelacióambl'entorn

• Acompanyarl'infantil'adolescentalsrecursosiserveisexternsalcentreenbasealseuprojecte individual, i participar desde la responsabilitat de la guarda i l'educació en:reunions de pares a l'escola, activitats formatives-laborals visites mèdiques, estadeshospitalàries,activitatsdelleure,tràmitsenl'àmbitjudicial,etc.

• Conèixer, ferel seguiment i coordinar-seamb la xarxade recursoseducatius, socials,culturals,desalutidelleureespecialmentdelterritorionhihaelcentre.

• Integrariferparticiparl'infantil'adolescentenlavidadelbarriipotenciarlesrelacionssocialsnormalitzadoresenelsàmbitsescolar,veïnal,d'amistat,etc.

Funcionsdeformacióirecerca

• Dissenyar i executar el pla d'incorporació de nous professionals al centre id'incorporació a noves tasques dels professionals del centre (acollida, lectura dedocumentació,formacióespecífica,acompanyament,etc.).

• Participarenelprocésdequalificacióprofessionalmitjançantlareflexiópedagògica,laformaciócontinuadail'autoavaluacióindividualid'equip.

• Transmetrealarestadel'equipelscontingutsiconeixementsadquiritsenlaformaciócontinuada.

• Participariintervenirenlesactivitatsdeformaciódelsestudiantsenpràctiques.

• Elaborar i participar en projectes d'investigació, recerca i docència en l'àmbitd'educaciósocial.

• Participardemaneraactivaenlessessionsdesupervisióid'anàlisiinstitucional.• Participarirepresentaralcentreencomissionsdecaràctertècnic.

Perfilprofessional

Elsprofessionalsdel'àmbitdel'educaciósocialdelsserveisdecentresresidencialsd'accióeducativa,d'educacióintensivaid'acollimentperainfantsiadolescentshandetenirunadiplomatura universitària d'educació social o habilitació, amb una formaciócomplementàriaespecíficaenelcampdelaproteccióalainfànciaial'adolescència.

És imprescindible la col·legiació dels professionals que treballin en serveis de centresresidencials per a infants i adolescents (Llei 13/1982 de 17 de desembre de Col·legisProfessionals de Catalunya) i es recomana la participació en seccions professionalsd’atencióa la infànciadels respectius col·legisprofessionalsper incrementar laqualitatdelservei.


33

Perfilaptitudinal

• Observar,analitzariadaptar-sealesnovessituacions.

• Reflexionariactuardesd'unavisióglobal.

• Sercoherentambunmateixiambelprojectedelcentre.

• Actuarambnaturalitatenlarelacióeducativa.

• Serdiscret,mantenirlaprivacitat.

• Serprudent,pacientiperseverantenlesrelacions.

• Respectar la dignitat de l'infant i jove, la seva família i la de totes les persones delcentre,independentmentdelseuorigenidelasevacultura.

• Establir vincles afectius i relacions interpersonals de manera positiva i òptima queafavoreixidecreixementpersonal.

• Sermarcdereferènciaisabercombinarlafermesail'afectivitat.

• Sabertreballaranivellindividualigrupal.

• Saberdesenvoluparl'empatiapertalcomprendremillorl'altre.

• Saberutilitzarelsentitdel'humorcomarecurseducatiu.

• Serobjectiuisabermantenirladistànciaòptima.

• Saberdonarrespostesimmediatesensituacionsimprevistes.

• Gestionarlescrisisielsconflictes.

• Tenirtolerànciaalafrustració.

• Sabercontrolarlesemocions.

• Treballarenequipipracticarlacoordinació.

• Motivar-seimotivar.

• Mostrar-seobertalacrítica,tenircapacitatd'autocrítica.

• Sercreatiuisabergestionarelsrecursosdisponibles.

• Formar-sedemaneracontinuada.

Funcionsbase

Funcionsenrelacióamblapersonajove

• Recollirinformaciórelativaalapersonajove.

• Fertutoriesambeljovecomaeinaeducativa,mitjançantentrevistesdurantelprocés

• d’entradaisemprequecalguiduranteltempsd’estadaenelrecurs.

• Prepararl’entradadeljoveenelrecursiferelprocésd’acollidaiinformar-lodelsdretsideures.

EDUCADOR/ADELSPISOSASSISTITSDELPROGRAMAD’HABITATGED’ASJTET2015


34

• Establiriacordarelstermesdelcontracteielcompromís.

• Assumir,siéselcas,laguardalegald’unmenord’edat.

• Confeccionarconjuntamentambeljoveelseupladetreball.

• Organitzariparticiparenlesassembleesambelsaltresjovesdel’habitatge.

• Potenciarlaconvivènciaenelpis.

• Mediarperquèlaconvivènciaamblacomunitatdeveïnssiguiòptima.

• Fomentarl’adquisiciód’hàbitssaludables.

• Transmetreeinespelmaneigdesituacionsconflictives.

• Donarsuportenlarelacióamblafamíliaapeticiódeljove.

• Vetllarperquèlescondicionsdel’habitatgesiguinòptimesiafavoreixinelcreixementpersonal.

• Treballarvalorsdelacomunitatipersonalsqueafavoreixinelcreixementdeljove.

• Potenciarqueeljoveampliïlesrelacionspositivesambelseuentorn.

• Vetllarperquèeljovetinguilasevadocumentacióaldia.

• Manteniractualitzateldossier(expedient,documentaciópersonal)deljove.

• Acompanyarelprocésdesortidadeljovealfinalitzarlasevaestadaenl’habitatge.

Funcionsenrelacióambl’equipilapròpiainstitució

Enrelacióambl’equipeducatiu

• Compartir,transmetreicontrastarlainformaciódelprocésdeljove.

• Participarenlesreunionsd’equip.

• Participarenespaisidebatsdelcol·lectiu.

• Participarenlesanàlisisdecasos.

• Gestionar(igestionar-se)eltempsdepresència.

• Coordinarisupervisarelsalumnesenpràctiquesivoluntaris.

Enrelacióamblainstitució

• Actuardemaneracoherentamblalíniaeducativadel’entitat.

• Participarenlessessionsd’anàlisiinstitucionalisupervisió.

• Participarenl’elaboraciói/oactualitzaciódelamemòria,protocols,programaanualielreglamentderègiminterndel’habitatge.

• Coordinar-seambaltresserveisdelamateixainstitució.

Enrelacióambaltresentitatsdelaxarxa

• Treballarenxarxaambaltresprofessionalsdelterritorienl’àmbitdelasevacompetènciarelacionatsambeljove.


35

• Coordinar-seambelsdiferentsserveispúblicsi/oprivatsdelsàmbitseducatiu,sanitariisocial,jasiguingeneralsoespecífics.

• Conèixerelsrecursosiinstitucionsdelterritori.• Promoureelconeixementdelserveialapoblacióielsprofessionalsdereferència.• Mediaramblacomunitatdeveïns.• Serelreferentprincipaldeljoveperpromoureicanalitzareltreballenxarxa.

Funcionsenrelacióambl’Administració

• Assumir,siéselcas,laguardalegald’unmenord’edat.

• Coordinar-se amb el referent de l’Àrea Suport als Joves Tutelats i Extutelats de laDGAIAdelDepartamentdeBenestarSocialiFamíliadelprogramad’habitatge.

• Coordinar-seambaltresprogramesdel’ÀreaSuportalsJovesTutelatsiExtutelatsdela DGAIA del Departament de Benestar Social i Família (jurídic, inserció laboral,econòmic,orígensiseguimentpsicològic).

• Coordinar-se amb els professionals de l’Administració de la Generalitat i del’Administraciólocalidelsserveisdecentred’acollimentiserveisdecentreresidenciald’accióeducativaperainfantsiadolescents.

• Realitzareltreballeducatiud’acordambelprojectemarcdel’ASJTET.• Elaborarladocumentaciórequerida.• Participarengrupsdetreballapropostadel’Administració.

Funcionsenrelacióamblaformació,ladocènciailarecerca

• Impartiri/oparticiparenactivitatsformatives.• Compartirelscontingutsielsconeixementsadquiritsenlaformaciócontinuada.• Proposarformaciósobrenecessitatsdetectades.

• Participarenlaformaciódelsalumnesdepràctiquesidelvoluntariat.

• Reflexionarianalitzarelpropitreballieldel’equip.• Participareninvestigacionsirecercaenl’àmbitdel’adolescència.

• Participarenlasupervisióexternapedagògicadel’equip.• Participarenespaisidebatsdelcol·lectiudelserveihabitatgeidelterritori(FEPA).

• Participar en activitats formatives i d’intercanvi d’experiències a nivell nacional iinternacional.

Perfilprofessional

Els educadors i educadores socials del servei de pisos assistits han de tenir titulacióuniversitàriaenEducacióSocial,ambunaformaciócomplementàriaespecíficaenelcampdel’adolescènciailajoventut.


36

Perfilaptitudinal

• Adaptar-seiserflexiu.• Innovarisercreatiu.• Treballarenequip.

• Saberdinamitzar.

• Organitzar-seigestionareltreball.• Comprometre’samblafeina.

• Serempàtic.

• Establirvincles.• Sabercomunicariescoltar.• Contenir-seemocionalment.

• Sercoherent,transmetreimantenircriterisclars.

• Serautocrític.

• Observarianalitzarperpreveurepossiblessituacions.• Respectarl’actuaciódeljoveacceptantelseuritme.• Conteniricanalitzarl’angoixadeljoveidelgrup.• Formar-sedemaneracontinuadaifomentarlacapacitacióprofessional.

• Sabernegociar,mediariresoldreproblemesiconflictes.• Donarrespostaasituacionsimprevistes.• Saberrelativitzar.

Funcionsbase

Funcionsgenerals

Atendrelesnecessitatseducativesdelsparesoguardadors,i/odelsinfantsiadolescents,que l’EAIA ha proposat com a subjectes per una atenció educativa específica, en unperíodedeterminat.

Funcionsespecifiques

• Desenvoluparunplad’actuacióambelssubjectesd’atencióeducativa,d’acordambelsobjectiusgeneralsqueproposal’EAIA.

• Portaratermeelplad’actuació.

• Avaluarelplad’actuació.• Portaratermelesgestionsquerequereixinelscasosdelsquesiguireferent.

Funcionsdesuporttècnic

• Programari impartir laformacióbàsicaperpresentareldissenydelprojecte,dirigidaalseducadorsitambéalsEAIA.

ACTUACIONSSENSEPERFILDELCOMITÈD’EXPERTSEAIAdesde2004


37

• Donar suport als EAIA en el plantejament de les propostes una vegada es perfila lapossibilitatdetreballeducatiu.

• Donar suport als educadors en relació amb el disseny de la metodologia específica,concreciód’objectius,etc.

• Avaluareldesenvolupamentdelprojecteenbasealsindicadorsd’avaluaciódescrits.Perfilprofessional

• TitulacióespecíficaenEducacióSocial.

• Experiènciaeninfànciaifamília.Perfilaptitudinal

• Habilitatspertreballarsensedemandafamiliar.• Habilitatsiexperiènciapermoure’senlaxarxadeserveis.• Experiènciadetreballenequip.

• Disponibilitathoràriaquepermetiflexibilitzarlessevesintervencionsenmomentsclaudelprocési/odelsritualsfamiliars(ex.finsa20horessielcashorequereix).

• Personalitat madura i flexible (atès el perfil de famílies amb greu desestructuració,maltractaments,toxicomanies,etc.S’enténqueesprecisad’unacertaexperiènciavitaliprofessional,aixícomunaformacióperpodertenirunacertaascendència,necessàriaambaquestesfamílies.).

• Capacitatestratègicaideprendreiniciatives.

FuncionsBasePerfilprofessional

Perfilaptitudinal

ACOLLIMENTPROFESSIONALITZAT(PENDENTD'ELABORACIÓ)

Gener2020

Barcelona

Aragó,141-143,4a08015Barcelona934521008

[email protected]

GironaIbèria,4

17005Girona972249276

[email protected]

LleidaRamblaFerran,32

25007Lleida973289434

[email protected]

CampdeTarragonaPauClaris,2

43005Tarragona977104081

[email protected]

Terresdel’EbreRamonBerenguerIV,11

43500Tortosa977770177

[email protected]

www.ceesc.cat

AquestaobraestàsubjectaalallicènciadeReconeixement-CompartirIgual3.0InternacionaldeCreativeCommons.

Sivoleuveureenqueconsisteixaquestallicènciaaccediua:https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

INFORME:Lafiguradel’educadorail’educadorsocialal’actualsistemacatalàd’AtencióideProteccióalaInfànciai

l’Adolescència

informe: la figura de l’educadora i l’educador social a l ... · informe: la figura de...

Documents