la difteria als anys 90 a zona urss

7/26/2019 LA DIFTERIA ALS ANYS 90 A ZONA URSS

1/26

Episodi de diftria als 90, als pasos de la ex URSS: anlisidels estudis de la WHO.

A)Mentides i manipulacions inqestionables

En general, pel qu he pogut veure en documents que estudien els efectes de lesvacunes, lliguen de manera directe (almenys amb la diftria) laugment de vacunaciamb la baixada de la incidncia, al mateix any. Si un any hi ha un augment importantde la cobertura, aquell mateix any acaba amb una disminuci important de laincidncia, i a la inversa.Per tant, tot i que hi hauria alguna cosa a dir, de moment partirem daquesta premissa.

Sobre aquell captol hi ha tres documents de referncia, que estan en forma de fitxer

.pdf:

Rapport1: Successful Control of Epidemic Diphtheria in the States of the Former Unionof Soviet Socialist Republics: Lessons Learnedhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+html

Rapport2: Diphtheria in the Former Soviet Union: Reemergence of a Pandemic Diseasehttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdf

Rapport3: Implications of the Diphtheria Epidemic in the Former Soviet Union forImmunization Programshttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+html

Tenint en compte que el qu dir en aquest document s molt important, simprescindible que a mesura que faci referncia a aquests documents, el lectorcomprovi tot el qu explico. El lector no shauria de creure mai el qu explico jo ni elqu explica la WHO (OMS en les sigles tradudes) ni ning si no ho pot comprovar totell mateix. Ara amb Internet no s difcil.En aquest cas, jo ho facilito al mxim posant els enllaos perqu es pugui comprovarnoms amb un clic. Feu-ho si us plau. Aquesta s la forma perqu sigueu vosaltresmateixos els que descobriu la veritat. Perqu no hagueu de fer acte de fe dalg que uslexplica.Per facilitar-vos la feina, podeu imprimir els rapports i llegir aquest document des delordinador per anar clicant els enllaos.

Anlisi de falsedats del rapport1.

En tots aquests documents hi ha molta lletra i poca grfica. La grfica mostra duna

manera ms fcil la realitat, i s ms fcilment comprovable. Si et presenten una
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+htmlhttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdfhttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdfhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+htmlhttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdfhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+html


2/26

grfica falsa s ms fcil i evident descobrir-la. B, segons com ho facin. Es pot falsificaramb molt enginy.Aquest primer document que analitzem, est escrit per moltes personalitats dalt nivellde la Organitzaci Mundial de la Salut. Podeu comprovar-ho mirant a linici deldocument.

En aquest cas, comencem per lagrfica que hi ha a la pgina 4del document en .pdf.La primera manipulaci est enque dels 14 estats analitzats,apart de Rssia, agafen els dosque tenien ms baixacobertura, ignorant que quasitots els dems tenien una

cobertura molt alta.

La segona manipulaci odirectament mentida esten que lndex de coberturade la vacuna no coincideixamb el qu ells dibuixen pera Rssia.He dibuixat en vermell lesdades de cobertura segons

la prpia WHO. Adjunt elsarxius Excel on hi ha lesdades de cobertura iincidncia daquesta i altresmalalties a tot arreu delmn. Larxiu est baixat alany 2003.Aproximadament a les mateixes dates que van fer aquest estudi. Actualment es pottrobar a http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/data/en/ enExcel, al punt 3.1 i 4.1. amb dades ms actualitzades. Per no s quines raons hi ha

algunes dades daquelles poques que son lleugerament diferents per no variensubstancialment.Com es pot comprovar, del 1991 al 1994 ells hi han dibuixat una cobertura molt msbaixa que la de les seves prpies dades. No podien justificar un augment de la malaltiaal mateix moment que hi havia una vacunaci del 83-90%.s o seria un fet gravssim que aquests alts crrecs de la WHO manipulin les dades peraconseguir explicar all que volen explicar.En les estadstiques de percentatges de cobertura de la vacuna, normalment fa unziga-zaga any per any. Aquestes dades en qu es veu un arrodoniment des del 1990 al1997 fa sospitar que s una corba feta a m.
http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/data/en/http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/data/en/http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/data/en/


3/26

Hi he dibuixat tamb el nombre de casos, en verd, per situar-ho millor.

Tercera manipulaci i invenci dedades: En aquest cas, Georgia, elsanys 1992, 1993, 1994 i 1995

coincidien exactament les dadesque ens presenten amb les dadesoficials. De fet, com que els nivellsde vacunaci son baixos, ja poden

justificar laugment de laincidncia. Per al 1996 i 1997tamb shan inventat dades. Hanposat uns valors ms baixos que lesxifres oficials de la WHO.Probablement per justificar que la incidncia de la malaltia baixava lentament. Tot i

aix, en aquest cas podrem donar-los-hi el benefici del dubte i suposar que shavienequivocat al donar la dada.

Quart frau: Aqu no hiha lloc a dubtes. Lesdades de coberturacoincideixen fins al1994, per a partir dellavors prenen caminsdiferents. Si hi

posessin les dadesoficials, en vermell,seria difcil de justificarun fort augment de laincidncia al 1995acompanyat dun fortaugment de lavacunaci. Per tant, van desplaar la corba un any cap a la dreta.

Realment tot aix s duna gravetat extrema. Les mximes autoritats mundials en

matria de salut manipulant dades en un estudi per fer veure all que els interessa.Quan es fa un estudi amb un fet en el que hi ha hagut 157.000 afectats i 5000 morts,s per saber-ne la veritat amb la mxima fiabilitat possible perqu aix serconeixement per no repetir en el problema. Si un ja te predestinat el resultat delestudi, sest burlant dels morts que hi ha hagut i dels que hi poden haver per nohaver-lo fet correctament.

s extremadament important, perqu aquesta gent s la que fan davaladors deleficcia de les vacunes. Aquesta gent se la creuen a tot arreu noms perqu sondirigents daquesta organitzaci mundial.


4/26

Aquesta gent son els que diuen que les vacunes son inncues i els governs de tot elmn sels creuen, tot i haver-hi moltssims estudis que diuen el contrari.

Caldr retenir-ho b.Per no sacaba aqu.

Cinquena manipulaci. Primer una mica dexplicacions per posar-nos en context.El qu intenta el document s defensar que tot aquest captol de diftria a tots elspasos de lex uni sovitica, s una epidmia normal com qualsevol epidmia.Transmesa de persona a persona i que sestn per la poblaci.Per per defensar-ho tenen moltssims problemes de coherncia. Potser no li donenimportncia perqu saben que a ells sels creur tothom (o quasi).La Suposada epidmia va comenar a Rsia i Ucrana a mitjans de 1991. Si mireu almapa veureu quatre repbliques Uzbekistan, Kyrgyzstan, Turkmenistan i Tajikistan,que estan separades de Rssia per Kazakhstan. Per tant, per arribar lepidmia des de

Rssia a aquestes quatre repbliques, primer hauria darribar a Kazakhstan. Perresulta que a aquesta extensa repblica no va comenar a pujar el nombre de malalts

fins a final de 1993 i en canvi un any abans ja la patia Tajikistan seguit de les altres tresrepbliques.

Per sota hi ha Xina, Afganistan i Iran.Per poder justificar la seva hiptesi, (Pgina S15, columna de la dreta, cap al centre),diuen que lepidmia va venir per part duns refugiats afganesos. A continuaci diuenque entre 1980 i 1989 hi van haver a Afganistan, 13628 casos de diftria, perdemostrar que all nhi havia molta.Per podeu comprovar les dades dincidnciaa lAfganistan i ho veureu. Ho enganxoaqu:

1980 1939

1981 1464

1982 1563

1983 1940

1984 555

1985 3179

1986 1053


5/26

1987 1272

1988 661

1989 286

1990 368

1991 21

La suma entre 1980 i 1989 fan aquest valor, per el qu importa s saber el nombre de

casos al 1991 i 1992 i veiem que al 91 hi havia noms 21 casos en tot Afganistan.Esmentar la suma de 1980 a 1989 no t el ms mnim sentit, per com que saben quela gent sels creu sense comprovar res, diuen una veritat (aquesta suma) perqu elsinteressa, per donen una imatge totalment falsa de la realitat. Noms amb aixquedarien prou retratats.En aquest cas noms hi ha una conclusi possible: ells saben que la seva versi stotalment inversemblant, quasi impossible, per lhan de fer creure a la gent.Un altre cas gravssim.

Sisena manipulaci. En aquest cas s una hiptesi molt factible i que afectaria totes les

dades de la WHO. O sigui, que la prpia WHO amagaria xifres oficials per poder donarcredibilitat a la hiptesi anterior.A tots els pasos que hi ha hagut aquest pic de casos de diftria, va comenar al 1992-1993 i va acabar al 1997-98.En el cas dAfganistan tot i que en lExcel de la WHO, de dades de tot el mn donen lesdades des de 1975, les de 1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1997 no consten. Ho deixenen blanc. Aix ning sap quina afectaci hi havia. Ning sap si tamb va tenir unaepidmia com als pasos de la ex URSS.De totes formes hi ha un detall que delata que no hi va haver aquesta epidmia. A totsels pasos que la van patir, van fer una gran campanya de vacunaci al 1995. Si mirem

la cobertura de vacunaci a Afganistan, veiem que s molt baixa i no hi va haver capcampanya especial al 1995.

Amb aquestes 6 manipulacions en aquest sol document, ho deixem. Ms tard podremcomprovar que la cosa va ms enll. Que la mentida i manipulaci s una constant entot el document, pel fet de voler fer creure una cosa diferent del qu saben que s.

En els rapports 2 i 3 tamb hi ha tot un grapat de falsedats, manipulacions i mentides,per, no cal estendres ms.

B)Una epidmia tpica?

Analitzem si pot ser alguna epidmia, per on va comenar, perqu...

A partir de les dades dels arxius Excel o de la taula mostrada al Rapport1, podremdeduir, per a cada pas, laugment de casos de infectats de la diftria. Aix doncstindrem:

Taula 1. Any dinici.


6/26

Pas Any

Azerbaijan 1991

Estonia 1991

Moldova 1991

Russia 1991

Ukraine 1991

Belarus 1992

Latvia 1992

Lithuania 1992

Tajikistan 1992

Turkmenistan 1992

Georgia 1993

Kyrgyzstan 1993

Mongolia 1993

Uzbekistan 1993

Armenia 1994

Kazakhstan 1994

Imatge:Any dinici.

Per tenir una visi de la incidncia(blau) i cobertura(vermell) de vacunaci a cada pas,usant les dades de la WHO que ja hem esmentat, posarem totes les grfiques:


7/26


8/26

En totes aquestes grfiques veiem que els nivells de vacunaci en els anys quelepidmia creixia, era tamb molt alt, de lordre del 80%. Valor que la WHOsempre haconsiderat bo. Costa molt creures que aquesta epidmiaha estat per culpa de baixavacunaci.

Veiem ara pasos vens, que estan en contacte amb els pasos afectats, per que nohan tingut lepidmia:

En el cas dAfganistan, del 1992 al 1997 no hi ha dades dincidncia i sha unit amb unarecta.

A Afganistan veiem que el nivell de vacunaci s molt baix, de lordre del 20% i veiemque amb molta probabilitat lepidmia no li ha afectat.A Turquia te vacunaci ms baixa que quasi tots els pasos afectats, i els casos que te el1994 i 1995 son molt pocs per poder-se equiparar amb els que han sofert lepidmia.

Probablement es tracta de gent que viatjava des dels pasos afectats.


9/26

Si partim de la teoria duna epidmia com tantes daltres, s un misteri molt granveure com ha afectat noms a pasos de la ex-URSS i Monglia i en canvi no ha afectata molts altres pasos en contacte amb aquests, amb nivells econmics molt pitjors inivells de vacunaci ms baixos.

Epidmia. Formes dexpandir-se

Lepidmia dbola que hi ha hagut a lfrica des de desembre de 2013, ens pot ajudara comprendre com es pot estendre. Lbola s ms contagiosa que la diftria, pel quseria previsible que sestengus ms rpidament.Es coneix un primer cas. Un nen de dos anys. A un poble de Guinea. Encomana mare,germana i via. Al cap dun temps molta gent daquell poble agafa la malaltia. Sestnper altres pobles i travessa la frontera amb Sierra Leone i posteriorment amb Libria, amar de 2014.

El contagi arriba a altres pasos, per es poden Allar rpidament provocant un nombrede casos, moderat.A juny de 2015, un any i mig desprs del primer cas, tenim que el nombre de casosson:Sierra Leone: 13119 (252 casos per 100.000 habitants)Liberia: 10666 (248 casos per 100.000 habitants)Guinea: 3729 (32 casos per 100.000 habitants)R.D del Congo: 66 (0,1 casos per 100.000 habitants)Nigria: 20 (0,01 casos per 100.000 habitants)Mali: 8 (0,05 casos per 100.000 habitants)

Altres pasos amb menys casos.Com es pot comprovar hi ha molta diferncia en nombre de casos segons el pas isegons hagin pogut controlar lallament.La direcci que va tenint lepidmia es va coneixent clarament.Quan hi ha un nou cas lluny del focus inicial, tamb es coneix el punt i es va seguint capa on sestn.

En canvi el cas que estem estudiant, el dels pasos de lex URSS i Monglia, la cosasembla absolutament diferent. No hi ha un nucli inicial. No hi ha nuclis secundaris.Sestn per tot el territori ms o menys per igual. Lincrement de casos a Rssia, per

exemple, es dona parallelament a Moscou i a la costa de loce Pacfic, literalment alaltre costat de la Terra.Per el qu s ms inaudit s el cas de les 4 repbliques que estan al sud deKazakhstan. A Tajikistan va comenar poc desprs que a Rssia. Per perqu arribslepidmia des de Rssia hauria de travessar prviament Kazakhstan, per en aquestextens pas no va comenar a tenir lepidmia fins 2 anys ms tard.


10/26

La distncia de Tajikistan al punt ms proper de Rssia s a uns 2400 km i a unes 30hores de vehicle i travessant tres fronteres.De fet s una cosa quasi impossible. Lintent de fer creure que lepidmia va arribardes dun altre pas que no va passar aquesta epidmia, s poc menys que ridcul.Una cosa que crida molt latenci i que resulta impossible de quadrar de forma lgica,

s que lepidmia hagi saltatcapritxosament aquests pasos,per al final hagi afectat a tots elspasos de lex URSS. A tots senseexcepci. Tinguin un alt nivell devacunaci o no tant.I, excepte Monglia, no haafectat a cap altre pas, tinguinun alt nivell de vacunaci o no.Els pocs casos que van tenir

pasos com Finlndia, Polnia oTurquia, pot ser degut aciutadans daquests pasosafectats que hi van viatjar, perque no van provocar epidmia.Perqu noms ha afectat a aquests pasos? Un virus selectiu? Evidentment no.

El factor econmic

Entre les raons que donen per justificar lepidmia als pasos de lex URSS s el de la

greu crisi econmica i social que estaven patint. s un factor que millor que analitzem,ja que podria haver-hi alguna cosa de cert.Afortunadament es una cosa que es pot quantificar. Hi ha dades econmiques de totsels pasos afectats durant aquells anys. Ho trobareu, per exemple, aqu:http://www.gapminder.org/data/

GDP percapita

growth %1991 1992 1993 1994 1995

1990 1991 1992 1993 1994 1995

Armenia -10,88 -40,75 -6,65 7,96 9,13 100,00 89,12 52,80 49,29 53,21 58,08

Azerbaijan -2,23 -23,76 -24,26 -20,78 -12,81 100,00 97,77 74,54 56,45 44,72 39,00

Belarus -1,25 -9,79 -7,81 -11,60 -10,11 100,00 98,75 89,08 82,12 72,60 65,26Estonia -7,54 -19,72 -3,28 0,48 6,87 100,00 92,46 74,23 71,80 72,14 77,10

Georgia -21,65 -45,33 -29,84 -9,49 5,37 100,00 78,35 42,84 30,05 27,20 28,66

Kazakhstan -11,55 -5,23 -8,60 -11,32 -6,58 100,00 88,45 83,82 76,61 67,94 63,47

Kyrgyzstan -9,35 -14,88 -15,48 -20,06 -6,36 100,00 90,65 77,17 65,22 52,14 48,82

Latvia -12,18 -31,18 -3,09 3,91 0,48 100,00 87,82 60,44 58,57 60,86 61,16

Lithuania -5,84 -21,17 -15,83 -9,14 4,09 100,00 94,16 74,23 62,48 56,77 59,09

Moldova -16,23 -29,16 -1,09 -30,69 -0,89 100,00 83,77 59,35 58,70 40,68 40,32

Mongolia -10,08 -10,28 -3,99 1,37 5,56 100,00 89,92 80,67 77,45 78,51 82,87

Russia -5,26 -14,57 -8,56 -12,46 -4,02 100,00 94,74 80,94 74,01 64,78 62,18

Tajikistan -9,08 -30,29 -17,73 -22,46 -13,67 100,00 90,92 63,38 52,14 40,43 34,91

Turkmenistan -7,34 -7,97 -12,48 -19,39 -9,25 100,00 92,66 85,27 74,63 60,16 54,60

Ukraine -8,60 -9,96 -14,27 -22,55 -11,50 100,00 91,40 82,30 70,55 54,64 48,35Uzbekistan -2,59 -13,26 -4,50 -7,04 -2,67 100,00 97,41 84,49 80,70 75,01 73,01
http://www.gapminder.org/data/http://www.gapminder.org/data/http://www.gapminder.org/data/


11/26

A aquesta taula es veu, a la part esquerre, el creixement del PIB per cpita (si snegatiu, decreixement) dels diferents pasos. A la part dreta, es veu, en base 100 per el1990, la renda per cpita que tindrien en els diferents anys, fins el 1995. En alguns esveu una baixada brutal.

Tot cal dir, que en economia no tot s tan senzill. La renda per cpita sacostuma amesurar a partir del dlar. A aquests pasos la moneda va baixar molt de valor respecteel dlar, per no sempre vol dir que haguessin baixat tant respecte poder adquisitiuinterior.

Nombre mxim de casos per 100.000

I renta per cpita al 1995 en proporci

de 100 a 1990:

Grfica a partir de la taula del costat.

A lesquerra de la grfica, a leix Y, hi ha el percentatge de la renda per cpita quetenien al 1995 respecte al 1990. A leix X hi ha el nombre mxim de casos per 100.000persones (alguns pasos van arribar a aquest mxim al 1995 i altres al 1994). La lnianegre s la recta de regressi. La lnia de tendncia. Es veu una lnia descendent, osigui, que com ms ha baixat la renda per cpita ms casos tenen tendncia a tenir.

Per com es pot veure per la recta de regressi, si tirem enrere fins al punt de 0 casos,arribarem a leix Y molt lluny del 100, el qu ens indica que tot i que sembla que comms malament est leconomia ms tendncia a tenir ms casos, es pot tenir moltmalament leconomia (valor 60 al 1995 respecte a 100 el 1990) tenint 0 casos dediftria.

Lithuania 1,16 59,09

Estonia1,23 77,10Turkmenistan 2,17 54,60

Uzbekistan 2,86 73,01

Belarus 3,10 65,26

Mongolia 5,57 82,87

Kazakhstan 6,49 63,47

Georgia 7,69 28,66

Moldova 9,46 40,32

Ukraine 10,26 48,35

Azerbaijan 11,80 39,00

Latvia 14,30 61,16

Kyrgyzstan 15,10 48,82

Armenia 27,00 58,08Russia 27,00 62,18

Tajikistan 75,10 34,91


12/26

Com la figura

anterior per amb la

suma de tots els

casos 91-95

Podem veure que fent-ho daquesta manera el resultat no varia molt.

Per tant, tot i que la crisi pot explicar una certa vulnerabilitat respecte la malaltia, ni delluny explica el perqu aquesta epidmia noms ha afectat a aquest pasos.

Pas totalment afectat-pas sense afectar

Una manera de veure clar els lmits, s veure el nivell dafectaci mxim entre el 1993 iel 1995 de tots els pasos de toquen als pasos afectats. Si fos una epidmia normal, sesuposa que tamb els hi podria afectar en diferent graus de gravetat.

Afectaci

mxima entre 1993 i 1995 dels 5 pasos menys afectats

de la ex URSS i tots els dems pasos en contacte amb aquests estats.

A la figura de sobre es pot comprovar que hi ha un salt molt gran entre els pasos de laex URSS i tots els dems pasos en contacte. Alguna cosa hauria de provocar que elspasos de lex URSS tinguessin la malaltia i els dems no.Alg podria dir que no va arribar als pasos vens perqu hi va haver una gran

prevenci de forma de vacunaci a nens i adults, per si observeu les dades de lexcel,


13/26

sobre la cobertura de tots aquests pasos, veureu que no hi ha cap variaci significativaentre el 1990 i el 1996.Una dada que pot ser molt important, s veure lafectaci, en casos per 100.000habitants, al 1995 en funci del percentatge de vacunaci.Per fer-ho el mxim de fiable farem el percentatge mitj de vacunaci en els tres anys

abans del 1995.

Taula: mitjana de % de vacunaci en els anys

1992, 1993 i 1994, i casos per 100.000 habitants al 1995.

Figura: casos al 1995 en funci del percentatge de vacunaci 1992-1994.

A la figura de sobre podem veure, a leix Y, el percentatge de vacunaci infantil i a leix

X el nombre de casos per 100.000 habitants al 1995.

% 1992 1993 1994 Mitjana Casos

Lithuania 86 87 87 87 1,16

Estonia 84 86 87 86 1,23

Turkmenistan 84 73 90 82 2,17

Uzbekistan 83 62 67 71 2,86

Belarus 90 91 92 91 3,1

Mongolia 67 80 78 75 5,57

Kazakhstan 81 76 76 78 6,49

Georgia 68 82 82 77 7,69

Ukraine 88 93 97 93 10,26

Azerbaijan 82 90 94 89 11,8

Latvia 87 80 89 85 14,3

Kyrgyzstan 84 64 82 77 15,1

Armenia 85 85 86 85 27

Russia 72 79 88 80 27

Tajikistan 92 78 95 88 75,1


14/26

A travs de la lnia de regressi, de color negre, es pot veure que hi ha una lleugeratendncia en que com ms vacunaci ms afectaci.

Aquest resultat s extraordinriament important, perqu per una part desmunta tot elqu ens han dit i per laltra dona arguments a una hiptesi que parlarem ms

endavant.Des de la WHO ens han explicat moltes dades per no ens han mostrat grfiques clarescom aquesta.Si us plau, no us ho cregueu perqu us ho expliqui. Comproveu totes les dades queposo per fer aquesta grfica i observeu si la grfica est ben feta. Si cal useu lExcel perfer-la vosaltres mateixos. s importantssim que tothom vegi pels propis ulls que no hiha trampa. Que s rigorosament aix.

La immunitzaci massiva

Per ltim, veiem que lepidmia va comenar entre el 91 i el 94 segons el pas i la regi,per a tot arreu va davallar bruscament al 1995. La WHO ho justifica per la vacunacimassiva dadults, per a Rssia ja van comenar al 1993 i a altres llocs no vancomenar fins al 1995 i en canvi s al 1995 quan va comenar a acabar lepidmia.Per una imatge millor que mil paraules per veure la mentida. En el document fet perles autoritats sanitries de Moldova,(http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full) es mostra aquestagrfica:

On es pot veure que al 1995, com a tots els altres pasos comena a baixar, per

grcies a que est detallat mes per mes, es pot comprovar que la vacunaci massiva
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.fullhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.fullhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.fullhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full


15/26

comena desprs de la gran baixada de la incidncia: no va ser la vacunaci massiva laresponsable de la fi de lepidmia.

C)La nica hiptesi plausible

Lepidmia va saltar capritxosament de pas en pas, saltant pasos que hi havia enmig.Els primers pasos la van tenir a finals de 1991 i els ltims a principis de 1994. Unperode duns 2,5 anys entre els primers i els ltims.Va afectar a tots, completament a tots els pasos de lex URSS, i tamb Monglia. No vaafectar a cap altre pas de la vora.Des dinici de 1994 fins a 1996 s quan lepidmia tenia ms casos. Malgrat tot, notravessa a cap altre pas del mn. A cap altre.

Crida enormement latenci. En poc temps lepidmia arriba a tots els pasos de lexURSS i Monglia, per no segueix ms enll en tots els anys que va durar.

Lndex de probabilitats que aix fos fruit de la casualitat s nfim. Hi ha dhaver algunfactor que faci que els nics afectats noms poguessin ser aquests pasos.

Quin factor determinant faria que aquests pasos poguessin estar afectats i els altresno? Al document rapport1, pgina S16, columna de la dreta, ens dona la resposta: Lesvacunes de tots els pasos de lex URSS estaven fabricades al mateix lloc, a la FederaciRussa.

No esmenten concretament Monglia, per al ser un pas amb molta dependnciacomercial de Rssia, s molt probable que tamb fos client de Rssia.

Per alguna ra, la vacuna va provocar la malaltia. De forma directa o indirecta.Naturalment noms hauria provocat un cas cada molts milers de vacunes, sin hohaguessin detectat de seguida. Els afectats no serien noms els que van rebre lavacuna sin tamb la gent que tenia ms contacte amb aquestes persones.

Aquesta hiptesi quadraria molt b amb la realitat.A partir danlisi de dades, s ms factible que la vacuna que podria haver provocat

aquesta epidmia fos la Td, la que susa de refor en adults i en nens a partir de 5 anys.Al rapport 3, pgina 1, inici de la columna de la dreta, es diu que sobserva un mximdincidncia en nens de 5 a 10 anys i en adults de 30 a 49 anys.Segons es diu en diferents punts dels tres documents, abans del 1994-1995, esvacunava molt poc a adults. Per tant la vacuna de record, la Td, sadministravaprincipalment a nens de 6 a 10 anys tal com sobserva al calendar i de vacunacions,rapport 1, pgina S13, taula 2.Aix quadraria en que els principals afectats serien els de la franja dedat de 5 a 1 0anys.Aquests nens, per, tamb encomanen la malaltia a altres nens i adults. A qui

principalment? Doncs a nens de la seva edat i als seus pares. Quines franges dedattenen els pares dels nens de 5 a 10 anys? Doncs les franges de 30 a 49 anys.


16/26

Aix tamb quadraria totalment amb el fet que son tamb els ms afectats.Son moltes coses, una darrere de laltre que apunten a aquesta hiptesi.Les diferents dates dinci de lepidmia per a cada pas i regi, depn dels stocks devacunes i dels calendaris de vacunaci.Seguim amb un altre aspecte. Entre els nens i nenes de menys de 10 anys, en principi,

el percentatge dincidncia hauria de ser similar en els dos sexes, per quan elsmenors de 10 anys encomanen la malaltia als pares, a qui dels dos s ms probableque li encomanin la malaltia? Amb qui dels dos tenen ms contactes? Prcticamentsempre s la mare la que te ms contacte amb els fills, per tant, si la teoria s vlida, espodria donar la circumstncia que, en la franja dedat de 30 a 49 anys, hi hag us msafectaci entre les dones que entre els homes.Doncs s. Exactament. Al rapport 1, pag S15, primera columna, dalt, parla que als llocsque sha estudiat lafectaci per sexe, en els casos adults hi ha moltes ms dones quehomes. En el cas de Kazakhstan, el 63% dels afectats adults eren dones. En el cas de 3regions russes entre 20 i 49 anys, la suma dels anys 1994, 1995 i 1996, lndex

dafectaci per 100.000 habitants era de 82 casos en les dones i 47 en els homes. Tan aMoldvia com a Ucrana entre la poblaci de ms de 20 anys, les dones tenien un ndexdafectaci entre 2 i 3 vegades ms que els homes.Hi ha una taula de casos per edats, a la Federaci russa, al 1993 i tamb per gravetatde cada cas i mortalitat, que illustra encara ms clarament aix que estic dient. Es pottrobar a aquest enlla:http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=127&LanguageId=1

Age en annes Nbre de cas Incidence Nombre de dcs Taux de % de cas

pour 100 000 mortalit svres

0 - 3 575 9.9 47 8.2 22.2

4 - 6 1009 15.3 33 3.3 12.3

7 - 10 1484 15.7 18 1.2 6.2

11 -14 1063 12.4 7 0.7 6.0

15 - 17 997 18.2 2 0.2 3.4

18 - 19 466 9.3 4 0.9 5.9

20 - 29 1754 8.6 9 0.5 3.9

30 - 39 2625 10.2 47 1.8 12.9

40 - 49 2684 16.7 213 7.9 22.0

50 - 59 926 2.8 46 5.0 13.1

> 60 323 21 6.5

Inconnu 1323* 23 -

Total 15 229 10.3 470 3.1 11.4

*sobre 1323 casos dedat desconeguda, 372 eren nens de menysde 14 anys i 951 adults.

Taula: casos per edat a Rssia al 1993.

La taula de sobre posa en molta evidncia que la incidncia mxima era en els nens de4-10 anys i en els adults de 30-49 anys. Si mirem la taxa de mortalitat i el % de casos
http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=127&LanguageId=1http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=127&LanguageId=1http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=127&LanguageId=1


17/26

greus, veiem que entre els 11 i els 29 anys s baixa. Aix ajuda a confirmar que quisencomana fort son els pares, ja que hi ha ms contacte. Lgicament, laltre genttamb es pot encomanar, per en general la malaltia s menys greu pel fet que hi hahagut menys contacte.

B, havem vist tamb que entre la poblaci de 30 a 49 anys, les dones son les msafectades per la malaltia. Diem que aix era probablement perqu els hi arribavenels seus fills vacunats que havien agafat la malaltia i encomanat als pares,especialment a la mare.Si aix fos aix, hi hauria una prova quasi determinant que es tractaria que les donesque tenen fills daquesta edat son les ms afectades.Doncs b, al Rapport 1, pgina S16, columna de lesquerra, cap al mig, diu:

In a case-control study in Ukraine, the risk among women was not significantly

elevated after adjusting for age, vaccination history, and household size and

composition, but having >2 school-age children in the household was associated with asignificant increase in risk.

Ens ho deixa clar. Lincrement de casos en les dones noms es produeix si tenen nensen edat escolar. De fet, a la conclusi que son els nens daquestes edats els quetransmeten la malaltia als seus pares, hi arriben ells mateixos (mateix document,poques lnies ms avall):

School and family clusters of multiple cases, especially among adults, and carriers were

common during the 1990s epidemic, while clusters of multiple cases and carriers in the

workplace were relatively uncommon. A large proportion of adult diphtheria cases waslinked with child carriers; schoolchildren may have served as a critical population in

transmission and spread, although the most severe clinical disease occurred among

their adult contacts.

Noms que ells no analitzen la contradicci que els nens (quasi tots vacunats)transmeten la malaltia als pares.

Al Rapport 2, pgina S246, columna de la dreta, al centre, diu que a Rssia, al 1990noms hi havia al voltant del 20% dels adults vacunats. Al Rapport 1, pgina S16

columna de lesquerra, a baix, hi posa:

epidemic, outbreaks with adult-to-adult transmission occurred in institutional settings

characterized by crowding, low levels of hygiene, and high contact rates. These settings

included military units, neuropsychiatric hospitals, and concentrations of homeless

people [31, 38]. However, clsters of cases were rare in routine work settings, and the

carrier rates among adult contacts of cases were usually low.

O sigui, ens diuen que la transmissi passa especialment en les unitats militars, elshospitals neuropsiquitrics i entre els sense sostre.

Cal remarcar que a lexrcit s un dels llocs on es vacuna a tothom, amb la Td, aix comal personal dels hospitals. Segueix coincidint. Tamb esmenten els sense sostre. Potser


18/26

per justificar aix de la poca higiene, ja que a les casernes i als hospitals s que hi hahigiene.

Dels 16 pasos afectats, els que ho han estat amb menys intensitat s Litunia seguitdEstnia. En el rapport 2, pgina 543, columna de la dreta, a baix, diuen que Estnia

no va tenir epidmia perqu entre el 1985 i 1987 es van vacunar els adults.Per si fos aix tamb reforaria el qu estic dient, ja que si els van vacunar al 1985-87,quasi no haurien de vacunar-ne durant aquesta epidmia i per tant, si la vacunadadults ns la causant, quasi no hi hauria afectaci.Els pasos bltics, Estnia, Letnia i Litunia, eren els ms occidentalitzats de lex URSS.Podria ser, en el cas dEstnia i Litunia, que una part de les vacunes que usaven noprovinguessin de Rssia.Aprofito per afegir alguna mentida i manipulaci que ens fa aquest document enaquest punt. Ens diu que al 1994 Estnia no tenia epidmia. Si mirem la taula delmateix document veurem que a aquest any Estnia (que noms te 1,5 milions

dhabitants), tenia 7 casos i era el qu tenia un ndex ms baix per 100.000 habitantsdels 16 pasos afectats. Per no diuen que al 1991 era el quart estat amb msincidncia, o que la suma daquests anys van ser 60 casos, o que Litunia va estarmenys afectat que Estnia, per qual cosa, si Estnia no la inclouen en lepidmiatampoc hi haurien dincloure Litunia.

Proporci nens/adults

En diferents punts daquests tres documents, parlen de la vacunaci massiva dadults,que es va fer a aquests pasos als anys 1994 i 1995.

A Rssia, asseguren que entre 1993 i 1995 es van vacunar el 75% dels adults (Rapport2, pag 544, columna de la dreta, meitat superior)Segons dades de la WHO, des de 1991 a 1996, la vacunaci infantil ja supera fora el80% (veure grfica ms amunt).Per tant tindrem:des de 1991 a 1996 alt nivell de vacunaci de nens i noms 20% dadults vacunatsdes de 1993 augment dadults vacunats fins a arribar al 75% el 1995.A la grfica que presenten al mateix document, pgina 542, es mostra la proporcianual de la incidncia en menors de 15 anys respecte al total de la poblaci. Presentemaquesta grfica, ja que s molt interessant, aqu sota.

Durant el 1991 i el 1992,amb noms un 20% devacunaci dadults, hihavia una mitjana del31% de menors de 15anys afectats, segons lagrfica.Al 1995, en que lavacunaci infantil seguiaigual dalta, per que

ladulta era ja del 75%,s previsible que el


19/26

nombre dadults afectats baixs molt. Per tant, era previsible que la proporci (nonmero absolut) de nens afectats pugs molt. Fins i tot es pot quantificar a partir del95% defectivitat te la vacuna segons els fabricants, i el passar del 20% al 75% dadultsvacunats.Un cop fet els senzills clculs tindrem que la proporci de nens de menys de 15 anys

hauria de ser del 55,5% en lloc daquest invariable 34%.Lgicament, com que hi poden intervenir altres factors, no forosament hauria de seraquest 55,5%, per s que hauria de ser molt ms alt que el 34% qui hi havia, i en canvino shi veu cap variaci significativa.Aix noms es deure a tres coses:

A) En realitat no es van vacunar a tots aquells adultsB) La vacuna no te absolutament cap efecte protectorC) La grfica s inventada

Qualsevol de les hiptesis s prou greu.En tot cas, la baixada de la malaltia a tots els pasos de lex URSS noms es pot deure al

final de ls de la vacuna defectuosa.Amb aix quadraria totalment en el fet que quan sassabenten que s la vacuna lacanvien rpidament i ho comuniquen a tots els pasos. A conseqncia daixsaconsegueix que al 1995 en tots els pasos baixi brutalment la incidncia.

Tornem a la grfica on es veia que a ms vacunaci ms incidncia de la malaltia. Tot ique la tendncia no s molt acusada i tot i que els valor de vacunaci s a infants, sque ajuda a pensar que hi ha una relaci. On ja sha arribat a un nivell alt entre elsinfants es on es vacuna ms als adults.

Sobre el resultat inapellable mostrat a aquesta grfica podem agafar dues postures.Postura A) fe total en totes les vacunes:Si un creu que totes les vacunes son tan eficients i en canvi veu aquesta grfica nomsli queda la possibilitat dacceptar que aix va ser un error vacunal i no una epidmia.Postura B) Mtode cientfic: o s la prpia vacuna la que va provocar lepidmia o lavacuna s absolutament inefica o fins i tot negativa.

Altres pasos

Fins ara noms hem parlat dels pasos de lex URSS i Monglia, per buscant dades de

tots els pasos del mn, sobserva que amb molta probabilitat Algria va passar per unaepidmia idntica, Equador probablement tamb, potser tamb el Nepal. Ho podremveure millor amb grfiques.


20/26

Aquests tres pasos tamb van tenir un pic

duna intensitat similar i als mateixos anys.

Es pot comprovar que la forma daugment de la incidncia i baixada posterior s moltsimilar als pasos analitzats. A ms, el valor de la incidncia per 100.000 habitants ssimilar. Concretament, 3,66 a Algria, 5,28 a lEquador i 10,19 al Nepal.

Una altra forma de comprovaci

En alguns documents, fets per les autoritats sanitries dels pasos afectats, shimostren dades del nmero de casos en persones vacunades i persones no vacunades.Lanlisi detallat de les dades ens dna tamb molta informaci til per demostrar quela vacuna dadult provocava el problema.Tamb ens dona informaci de lefectivitat de la vacuna, que podrem qualificar de nul,i de la delictiva manipulaci que fan a lhora de treuren conclusions.Com que per poder-ho comprovar s necessari que hi hagi una certa quantitat dematemtiques, ho adjunto en un annex. s altament recomanable llegir-ho, i si es pot,

fer lesfor de seguir els nmeros, ja que sarriben a conclusions clarssimes.A lannex 1, hi ha les dades per a Moldvia.


21/26

Conclusions

Prcticament en tots els documents oficials de les autoritats sanitries dels diferentspasos i de les autoritats de la WHO, es diuen mentides molt grosses. Es diuen

mentides en coses que es poden comprovar buscant una mica. Cal imaginar-se queamb aquelles dades on s quasi impossible comprovar-ne la veracitat, sinventen elsnmeros dacord al qu vulguin demostrar. Per tant qualsevol dada que donin aquestagent, que no es pugui fcilment verificar, no serveix de res.No serveixen la majoria destudis sobre eficcia de vacunes.No serveixen la majoria destudis sobre la innocutat de les vacunes.En aquest estudi es demostra de manera inapellable que lepidmia fos normal. Esmostra que afecta al pasos on subministrava la vacuna la Federaci Russa, i noms aaquests pasos. Es demostra que la vacuna s en realitat la causant de lepidmia. Hovan descobrir(per amagar) al 1995, i s quan van paralitzar el subministrament de la

vacuna defectuosa.Com van tardar tant a adonar-sen? Probablement per la entronitzaci que sha fet deles vacunes, en la qual qualsevol persona o entitat que posi en dubte alguna dadadalguna vacuna, de seguida el qualifiquen dantivacunes.Caldria, en pro daquesta i totes les vacunes que siguin tils, fer un treball detransparncia on hi participin especialistes en estadstica i personal sanitari senseprejudicis, on no hi pugui participar ni directament ni indirectament la indstriafarmacutica, per poder avaluar de forma ms real que fins ara, lefectivitat real decada vacuna i analitzar quines en serien prescindibles.Shauria de crear lleis que penin amb duresa tota manipulaci feta amb mala fe tant a

favor com en contra de qualsevol vacuna, en estudis. Especialment si aquests estudispoden tenir molta repercussi.s molt probable que dintre dun temps tingui proves encara ms determinants que nopermetran a ning de fugir destudi.


22/26

Annex 1

Aqu teniu el document sobre Moldvia:http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full

En aquest document es mostra una taula on hi consta el nombre dafectats, durant1994, 1995 i 1996, per edats i per estat de vacunaci:http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T3.expansion.html

Non-

vaccinated

Partially

vaccinated(12

doses)

Fully vaccinated

(3 doses)

Age

group,

years

1995

population

Total

cases, no.No. % No. % No. %

01 53,560 5 4 80 0 0 1 20

14 259,942 71 10 14 8 11 53 75

514 823,479 394 48 12 33 8 313 80

1519 398,852 101 23 23 34 34 44 43

2029 547,660 100 35 35 40 40 25 25

3039 674,118 99 27 27 59 60 13 13

4049 579,455 80 21 26 47 59 12 15

5059 431,033 12 4 33 7 59 1 8

60 572,915 3 1 33 2 67 0 0Total 4,341,010 865 173 20 230 27 462 53

Tamb ens mostra el percentatge de vacunaci dels nens i adolescents per anys:http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T2.expansion.html

% coverage, by year

Age, vaccine 1986 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996

1 year

DTP3 90.1 84.3 81.0 80.7 83.5 69.5 85.7 95.5 96.8Td2 3.5 5.5 4.9 5.7 10.2 6.6 1.4 0.9

3 years

DTP4 88.9 84.3 86.8 84.3 84.9 79.7 84.8 83.0 93.2

Td3 4.1 4.4 5.1 5.3 9.2 6.9 10.8 3.9

Entering school, Td5 88.8 92.2 93.6 93.2 95.2 93.7 87.2 96.5 96.3

Leaving school, Td6 95.2 96.7 95.2 88.8 88.7 75.5 79.1 94.8 87.6

Comentar que els valors totals de vacunaci al 1994 i 1995 son ms alts que els valorsque hi consta a larxiu de la WHO que ja hem fet repetida referncia a tot el document.Noms hi veig una explicaci: afavorir els resultats que es volen obtenir.
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.fullhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.fullhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T3.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T3.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T3.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full


23/26

En tot cas, en principi usarem els daquest mateix treball.Cal dir que la mateix WHO diu que els Estats tenen tendncia a donar unes dadessuperiors a les reals, i per aix fa aquesta estimaci:http://textbookofbacteriology.net/diphtheria.html

Com es pot comprovar, al valor donat pels estats shi hauria de restar al voltant del10% per tenir el valor real de vacunaci.En tot cas, a linici prendrem els valors del mateix treball que estem analitzant. Llavors

ja farem ms hiptesis.
http://textbookofbacteriology.net/diphtheria.htmlhttp://textbookofbacteriology.net/diphtheria.html


24/26

A partir de la primera taula daquest annex, faig:

grup d'edatpoblaci

1995

n totalde

casos

n casosde no

vacunats

n casosvacunats(1, 2 o 3

dosis)

1 a 4 anys 259942 71 10 61

de 5 a 14 823479 394 48 346

de 15 a 19 398852 101 23 78

ms de 20 a 2805181 294 88 206

A partir de lExcel de la WHO i tamb de la grfica que mostren en aquest treball sobreMoldvia(http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.html),

1994

gener-

juny-1995

juliol-des1995 1996 mitjanaponderada

de 1 a 4 anys 92 92,5 95,3 97,4 93,27

de 5 a 14 87,2 87,2 96,5 96,3 89,66

de 15 a 19 79,1 79,1 94,8 87,6 82,51

ms de 20 a 72,3 72,3 75 82,3 73,82

Nombre de casos 376 277 141 97

En el cas dels de ms de 20 anys, fins abans de mitjans de 1995, ens diuen, dins eldocument, que el percentatge era del 72,3% i que al 1997 es va arribar al 92,4%. Per

tant, he fet extrapolaci per a la segona meitat de 1995 i pel 1996.A partir daquestes dades i de les dades de casos per a cada perode, he fet la mitjanaponderada. No seria correcte fer mitjana aritmtica ja que la diferncia de nombre decasos el 1994 s molt diferent al 1996. El resultat seria totalment invlid.

Per saber com shi arriba, mostrarem els clculs per un cas. El de ms de 20 anys:Mitjana ponderada=(72.3*376+72.3*277+75*141+82.3*97)/(376+277+141+97)=73.82

Cal dir que en aquesta primera taula que presenten, no hi ha cap columna on hi facinconstar els casos desconeguts, o sigui que no tenen coneixement de si estava vacunat

o de si ja feia massa anys que no shavia vacunat de nou. Per tant, aquests casosnoms els poden haver posat com a no vacunats.

Tamb hi pot entrar una enorme subjectivitat per part del personal mdic, que li costareconixer que un cas pot ser produt per la vacuna i no ho fan constar com a tal.

Per de moment no hi entrem, a lhora danalitzar-ho.
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.htmlhttp://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.html


25/26

Els primers resultats:

grupd'edat

poblaci1995

n totalde

casos

ncasosde no

vacuna.

n casosvacunats

(1-3dosis)

mitjanapondera

da devac.

n de novacunats

n devacunats

casos per100000en no

vacunats

casos per100000

envacunats

FactorEfectivita

t de lavacuna%

1-4 a. 259942 71 10 61 93,27 17506 242436 57,12 25,16 2,27 55,95

5 -14 a. 823479 394 48 346 89,66 85128 738351 56,39 46,86 1,20 16,89

15-19 a 398852 101 23 78 82,51 69760 329092 32,97 23,70 1,39 28,11

+ 20 a. 2805181 294 88 206 73,82 734510 2070671 11,98 9,95 1,20 16,96

La columna Factor s la proporci de casos no vacunats/vacunats. Si s ms gran de1 voldria dir que la vacuna te alguna efectivitat si s ms petit que 1 voldria dir que ams vacunaci ms casos.

La ltima columna, lefectivitat de la vacuna s en %. Per exemple, si et diuen que lavacuna te un 50% defectivitat, voldria dir que vacunant-te tindries la meitat depossibilitats de tenir la malaltia. Si fos del 95%, tindries 20 vegades menys deprobabilitats. (Els fabricants daquesta vacuna diuen que t un 95% defectivitat).

Fixeu-vos que hem agafat tots els valors que ens han presentat, valors que amb moltaprobabilitat els han esbiaixat perqu siguin favorables al qu volen demostrar, i enssurt una efectivitat molt minsa.

De totes formes aqu es comena a veure una cosa. Lefectivitat de la vacuna en els

majors de 5 anys s molt ms baixa que en els ms petits. Cal dir que als majors de 5anys sels vacuna amb la vacuna dadults, la sospitosa de provocar lepidmia.

Si ara calculem la mateixa taula per suposant un valor del 8% menys de vacunaci,aproximant-nos a les estimacions que fa la WHO en quan a lexageraci que fan elsEstats en el percentatge de vacunaci, tindrem:

grupd'edat

poblaci1995

n totalde

casos

n casosde no

vacunats

n casosvacunats

(1-3dosis)

mitjanapondera

da devac.

n deno

vac.

n devacunats

casosper

100000

en novac.

casos per100000

envacunats

Factor

1 a 4 259942 71 10 61 85,27 38289 221653 26,12 27,52 0,95

5 a 14 823479 394 48 346 81,66 151026 672453 31,78 51,45 0,62

15 a 19 398852 101 23 78 74,51 101667 297185 22,62 26,25 0,86

+ de 20 2805181 294 88 206 65,82 958811 1846370 9,18 11,16 0,82

Veiem que amb aquest percentatge lefectivitat de la vacuna per a nens de fins a 5anys s propera a 1, o sigui, cap efecte ni positiu ni negatiu, per per les vacunesdadults s clarament negatiu.

Aix, altra vegada demostra que aquesta vacuna s la causant de lepidmia.


26/26

Caldria aprofitar per esmentar unes dades que sexposen al document:

The IR among nonimmunized children and adolescents for different age groups (14, 5

10, 1114, 1517) ranged from 54.2 to 389.4 per 100,000 population; for some age

groups, this represented a 618 times higher IR than that among immunized groups of

the same age.

O sigui, en un principi ens presenten unes taules de dades, per quan volen analitzardins del text, aquestes taules, sense explicar com ho han fet, ens presenten unes dadesque no saguanten per enlloc. Absolutament inventades per aconseguir que el resultatsassembli a all que ells volen. Fixeu-vos que ens diuen que el factor s de 6 a 18vegades, quan aqu ho he calculat usant les seves prpies dades, i surt un factor entre1,2 i 2,27. En un tema que shi juguen vides humanes, hauria destar perseguit i penatper la justcia.

De totes formes, en la definici dels casos de la malaltia i ms especialment amb elsque moren, shauria de fer algun tipus de control independent, ja que la subjectivitats molt alta, i la tendncia a amagar-ho fa que les estadstiques no serveixin. Sempre hiha un biaix a favor de la vacuna.

Ignasi Sivill27/07/2015

la difteria als anys 90 a zona urss

Documents