LA NARRACIÓ

1. EL DIARI PERSONAL

Disponible en línia a http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7002752_2455/llibre

[Consulta: 15 d’octubre de 2013].

a. Contesta les preguntes següents relacionades amb la lectura del text que has llegit anteriorment.

1. Quina és la primera dada que escrivim en el text quan fem un diari personal? 2. Amb quina periodicitat penses que s’escriu un diari? 3. Qui pot llegir un diari personal? 4. Normalment, poden escriure-hi diferents persones?

5. En quina persona està narrat aquest el diari?

6. Sabem el nom de qui escriu el diari? Per quin motiu? 7. A qui s’adreça la protagonista d’aquest diari? 8. En quin temps verbal està redactat aquest diari: present, passat o futur? Per quin

motiu? 9. Resumeix el que explica la protagonista en aquest text? 10. Per què li serveix escriure aquest diari a la protagonista? 11. Es mostra l’estat d’ànim o les sensacions de la narradora? En cas de resposta

afirmativa digues per què.

b. La setmana passada vas viure experiències diver ses i inesperades a la teva vida. Vols aclarir-te personalment, necessites expl icar-ho a algú però no saps qui. Decideixes parlar amb el teu millor amic, un a mic que no ho explicarà a ningú, per aquest motiu, agafes el diari personal q ue tens a la tauleta de l’habitació i l’obres.. Recordes el diari que va es criure la protagonista d’aquell llibre que vau llegir a classe i vau treballar amb la professora de català i et poses a escriure i intentes buidar el que és important p er a tu Dissabte

Diumenge

2. L’ANÈCDOTA

El meu primer pis Em vaig fer gran. Ja tenia 18 anys i vaig decidir marxar de casa. Me’n vaig anar a viure al carrer Remei núm. 21, concretament, al pis 5è 2a. El pis estava força bé però calia pintar-lo i, com que tenia diners estalviats i em feia mandra fer-ho jo mateix, vaig decidir buscar un bon pintor. Vaig preguntar als amics i la Marta, la meva millor amiga, em va parlar d’uns nois molts simpàtics i molt professionals que havien pintat casa seva. Em va passar el telèfon d’en Miquel i l’ Agustí i me’l vaig guardar a la butxaca. En arribar a casa els vaig trucar,ja que ja m’havia fet instal·lar el telèfon (m’agrada molt parlar, potser massa, diu la meva mare). Vaig parlar amb l’ Agustí i ens vam entendre tan bé que vaig decidir que ells serien els meus pintors. En preguntar-me l’adreça i el pis no s’ho podia creure: vivíem al mateix carrer i al mateix pis. Com podia ser tanta coincidència? Em va preguntar el número: vivíem al costat; jo al 145 i ell al 147. Quina coincidència! Al cap d’una setmana em van pintar el pis i ens vam fer molt amics. Ara encara quedem per sopar algun dia. Tota una anècdota per explicar als meus fills!

a. Contesta les preguntes següents relacionades amb la lectura del text El meu primer pis.

1. En quina persona està narrada l’anècdota?

2. En quin temps verbal?

3. Quina situació inicial explica la història?

4. Quina necessitat o problema a solucionar té el protagonista?

5. Com intenta solucionar-lo?

6. Quins personatges intervenen en la solució?

7. Quin és l’element que sorprèn de la narració dels fets, és a dir, què sobta al protagonista de la història?

8. Per quin motiu es sorprèn?

9. Com finalitza la història?

10. Quina part de la història correspondria a la introducció?

11. Quina part de la història correspondria all nus?

12. Quina part de la història correspondria al desenllaç o acabament?

13. És un acabament feliç o tràgic?

14. Pensa en un altre acabament possible i escriu-lo.

b. Llegeix el resum de l’anècdota Pànic a l’ascensor i la taula model sobre el mateix text que apareix tot seguit. A continuació tens la mateixa taula buida que et po t sevir com a pauta per construir la teva pròpia anècdota o bé per revisar- ne els elements que ha de tenir aquest tipus de text. Exemple Resum de l’anècdota: Pànic a l’ascensor. Un noi es queda tancat a l’ascensor durant 30 min. L’alarma no funciona. Finalment una veïna sent veus i va a buscar un adult per poder-lo treure. Sortosament tenen una clau mestra per obrir la porta. El noi ha de saltar de l’ascensor però només viu uns minuts de molta por en què pensa coses terribles. En veure la noia que ha aconseguit ajuda per poder sortir de l’ascensor s’adona que és la veïneta que li té el cor robat. Taula de Pànic a l’ascensor

L'anècdota

Títol de la narració/anècdota: Pànic a l’ascensor

Narrador

Estructura del text Temps verbal de la narració

Fet o esdeveniment sorprenent del relat

Acabament

1a persona singular (jo ): (Jo) Vaig agafar l’ascensor com cada dia.

Introducció o presentació : Un dia qualsevol un noi agafa l’ascensor per anar a l‘institut.

Present: Quedar atrapat a l’ascensor i que ningú no el pugui ajudar.

Feliç : La veïneta que li té robat el cor i un veí l’aconsegueixen treure de l’ascensor.

3a persona singular (ell):

Desenvolupament o nus: Queda tancat a dintre i pensa que no podrà sortir d’ allí mai més.

Passat: Vaig agafar l’ascensor com cada matí.

Tràgic:

1a persona plural (nosaltres):

Desenllaç o final : Uns veïns aconsegueixen obrir la porta.

Futur: Altres:

Taula model

L’anècdota

Títol de la narració/anècdota:

Narrador

Estructura del text Temps verbal de la narració

Fet o esdeveniment sorprenent del relat

Acabament

1a persona singular (jo):

Introducció o presentació:

Present: Feliç:

3a persona singular (ell):

Desenvolupament o nus:

Passat: Tràgic:

1a persona plural (nosaltres):

Desenllaç o final:

Futur: Altres:

c. Us heu passat l’hora del pati explicant anècdote s. A l’hora anterior, el tutor ha dedicat una part de la tutoria a explicar-ne de prò pies. Us heu adonat que totes presenten una estructura semblant i , també n’heu l legit alguna que hi havia al dossier de tutoria. Ara, tens ganes de no oblidar- te’n i decideixes escriure a la teva llibreta l’anècdota més divertida que recordes . .

3. LA NARRACIÓ DE CONTES

La llegenda de la Pedra Llarga

Fa molts anys, quan la gent encara vivia en masies i s' ocupava en les tasques pròpies de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hostal hi treballava una minyona, que entre les coses que feia durant el dia s' encarregava d 'anar a cercar aigua de molt lluny, travessant el riu a gual i carregada amb gossos i càntirs.

Va arribar un dia en que, havent plogut a bots i barrals, la noia no sabia com travessar el riu, de tan ple com baixava. Prou avorrida i fatigada, va exclamar que donaria la seva ànima al diable si aquest li alleugeria el treball.

El diable va presentar-se davant d' ella i li va prometre que si allò era veritat, en una nit bastiria un pont. Ella va acceptar de seguida, però en el secret pensament que no ho aconseguiria mai. Però el diable no tenia la més mínima intenció de perdre la juguesca, i aquella mateix nit tota una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont: en realitat el diable havia enganyat a la noia, perquè no havia dit que portaria ajudants.

Uns quants diables carregaven pedres del Montseny o de Montserrat, i d' altres feien el pont. El mateix dimoni que s' havia presentat a la minyona feia de capatàs i anava a cercar pedres ben grosses força lluny.

A la matinada el pont estava gairebé enllestit i la noia, que prou estona havia tingut per adonar-se del que havia fet, va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d' aigua sobre el gall que dormia.

L' animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d' hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia.

D' aquesta manera el cant va anar propagant-se fins arribar a un lloc a prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès.

Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d' aquesta masia.

El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. I d' aquesta singular manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del, al que li manca una pedra: la nostra Pedra Llarga.

Disponible en línia a: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6057

[Consulta: 15 d’octubre de 2013].

a. Contesta les preguntes següents relacionades amb la lectura del text La llegenda de la Pedra Llarga.

1. Quin nom té aquesta narració breu o llegenda? 2. Qui n’és l’autor? 3. En quin temps verbals està narrada (present, passat o futur)? 4. Qui narra els fets? 5. En quina persona està narrada la història? 6. En quin temps verbal està narrada la història (present, passat o futur)? 7. Qui en són els personatges principals o protagonistes? 8. Hi apareix alguna fórmula d’inici? En cas afirmatiu escriu-la. 9.Estructura Dins de la introducció contesta les preguntes següents:

9.1. On passa l’acció?

9.2. En quina època succeeixen els fets que es narren?

9.3. Quin personatge apareix en aquesta part? Quina feina fa? On la fa?

10. Dins del nus contesta les preguntes següents:

10.1. Amb quin entrebanc o problema es troba mentre fa la seva feina?

10.2. En un moment d’enuig, quina frase diu?

10.3. Quin altre personatge apareix en aquest moment?

10.4. Què li proposa?

10.5. Qui sembla que guanyarà la juguesca i per quin motiu?

10.6. Què fa la protagonista per evitar-ho? 11. Dins del desenllaç contesta les preguntes següents:

11.1. Quina solució li dóna el nou personatge que apareix en el conte?

11.2. Com acaba el conte? 12. Hi apareix alguna fórmula d’acabament? En cas afirmatiu escriu-la. 13. Fes un resum (màxim 5 línies) de l’argument de la narració.

b. Completa la taula següent amb els elements del t ext que acabes de llegir. Recorda que l’aparició d’aquests elements farà que la teva narració sigui un conte. Aquesta mateixa taula pot servir de model per a fer el teu conte o narració literària breu.

Elements del conte o narració literària breu

Títol del conte Narrador:

1a persona

2a persona

3a persona

Espai: Temps : Estructura : Introducció

Nus Desenllaç

Fórmula d’inici : Fórmula d’acabament : Autor :

b. Heu llegit a classe “La llegenda de la pedra lla rga” i heu començat a parlar dels contes que us explicaven quan éreu peti ts. Explicar històries t’agrada i tens pensat escriure un conte però no ac abes de trobar el moment de fer-ho. El professor us ha posat com a f eina escriure’n un i us ha donat unes pautes per fer-ho i penjar-lo. Despré s l’haureu de penjar al blog per compartir-lo. Entre tots decidireu quins s ón els tres millors i aquests participaran en el concurs de contes del po ble. Tens una idea, penses com fer el conte i que hi pas sarà. Llavors, primer planifiques com ho faràs en forma d’esquema i despr és et poses a redactar-lo tenint cura de la presentació i la llen gua. En fas un primer esborrany i, en acabat, el revises i el passes a ne t.

El meu conte: