REUSNER

WILLIAM WATERS lute

ERFREULICHE LAUTEN-LUST

Esaias Reusner 1636-1679Erfreuliche Lauten-Lust (1697)

Suite in G minor (1)1. Praeludium 1’402. Paduana 5’053. Allemanda 2’584. Couranta 1’505. Sarabanda 1’046. Gavotte 1’047. Gigue 2’52

Suite in C8. Allemanda 3’109. Couranta 1’5110. Sarabanda 1’0911. Gavotte 1’0512. Gigue 2’33

Suite in B minor13. Allemanda 2’4614. Couranta 1’5415. Sarabanda 1’0916. Gigue 1’25

Suite in E-flat 32. Paduana 4’2633. Allemanda 3’2934. Couranta 2’0335. Sarabanda 2’0536. Gigue 3’0537. Gavotte 1’02

Suite in E minor38. Allemanda 3’4239. Couranta 1’5240. Sarabanda 2’0341. Gigue 2’24

Suite in B-flat17. Paduana 4’3318. Allemanda 3’1919. Couranta 2’1320. Sarabanda 1’1421. Gigue 2’0822. Gavotte 1’04

Suite in F minor23. Allemanda 3’3724. Couranta 2’0025. Sarabanda 2’2426. Gigue 3’44

Suite in C minor27. Paduana 5’1528. Allemanda 3’5529. Couranta 2’3130. Sarabanda 1’3431. Gigue 2’09

Suite in A-flat42. Allemanda 2’4843. Couranta 1’4144. Sarabanda 1’0545. Gigue 3’02

Suite in G minor (2)46. Allemanda 4’0747. Couranta 1’5748. Sarabanda 1’4549. Gigue 2’23

William Waters lute

About Esaias Reusner When Esaias Reusner (the younger) was born in 1636 one of the cruelest and most destructive armed conflicts ever known to man had been devastating Europe for eighteen years namely the Thirty Years’ War. Esaias’ home town was Löwenberg in Silesia (then part of Germany but now in Poland). In between the years 1633 and 1643 the city was repeatedly devastated by Imperialist and Swedish forces and the population was decimated to only a few hundred inhabitants. Some time after his mother’s death in 1643 Esias moved to Wroclaw (Breslau, the capital of southern Silesia) with his father (a renowned lutenist) to escape the horrors of the war and lived there until the peace treaty of Westphalia in 1648.

In 1646 Esaias journeyed to Gdansk for the welcome given to Marie Louise Gonzaga, Queen of the Commonwealth of Poland and Lithuania. When he was 12 he entered the service of the Swedish general Count Wittenberg in Breslaw. At the age of fifteen he became a valet at the Polish court of Princess Radziwill, continuing his formation as a lutenist under the auspices of a French musician who may well have been François Dufaut. Returning to Breslau he was named lutenist to Georg III, Duke of Silesia. On 30th August 1660 Reusner married Maria Böhme. In 1665 he became lutenist to Duke Christian Herzog of Brzeg, Legnica and Wolów. In 1667 he published the first edition of “Delitiae Testudinis”. Between 1667 and 1668 he visited Vienna presenting a selection from this work to Leopoldo I. In 1668 there appeared the second edition of “Delitiae Testudinis, Oder Erfreuliche Lauten-Lust”. In 1672 Reusner went to Leipzig, where he was taken on as a teacher of lute at the University. He also played basso continuo at the Church of St Thomas. Leaving Leipzig he became a chamber musician at the court of the Elector Friedrich Wilhelm of Brandenburg in Berlin. Reusner’s second collection of lute solos, “Neue Lauten-Früchte” was published in Berlin in 1676. Reusner’s last publication in 1678 was a collection of Lutheran chorale melodies arranged for solo lute, entitled” Hundert Geistliche Melodien Evangelischer Lieder”. Esaias Reusner died on 1 May 1679.

The MusicReusner was a celebrated child prodigy and virtuoso of the lute. Nevertheless, although his music be far from easy to play it is completely lacking in virtuosic display. There are no stunning scales, conspicuous chromaticisms, rigorous rhythms, trepidatious tempi or cunningly complicated counterpoints! He himself states in his introduction to “Delitiae Testudinis” that he has ever been drawn to the most quiet of musical expressions.....”There being as many inclinations and desires as there are persons on earth, some may be drawn the brilliance and noise of thunder and lightning but ever, since my youth the soft and sweet sonority of noble music that quickens the spirit has been my only amusement and pleasure and there to I have sacrificed the greater part of my time with the lute” . It is as though he is fleeing from the noise and violence of the thirty years’ war into which he was born.

Reusner is first of all important in that he wrote some of the finest music ever written for any plucked instruments in any period of history. He is also very relevant as the first German to write for the French 11 course lute in D minor tuning and in the “Style Brisé”.

The “Style Brisé” or “Breaking your chords” is so natural to the lute that it must be a technique as old as the instrument itself. Robert Ballard and Michel Agnelo Gallilei in the first part of the 17th century evolved this style in the repeats of each section of their pieces creating a variation of the original material in such a way that the melody, bass and inner voices hardly ever coincide within a continuous “arpeggiato”. The “style brisé and “les notes separées” are fundamental to the music for the eleven course lute in France and Germany.

If we look at the first musical example (on page 6) we will see the the first bars of the Allemanda in E Minor as they may have been written for a solo instrument with bass continuo. The music is simple, almost banal. In the second example however we see how Reusner presents the same music evolved in “style brisé” on the lute, expounding a profound musical rhetoric. A frequent resource of Reusner´s is to delve

down into the introspective shadows of doubt and darkness in the depths of the instrument! This can be appreciated in the examples 3 and 4. Here, once more we see the music as it could have been written in a “normal” context and how Reusner evolves it in the “Style Brisé”.

The music for this recording is taken from the third and posthumous edition of “Erfreuliche Lauten-Lust” Leipzig 1697.

Reusner organises his pieces in keys. He does use the word “suite” in the introduction but never does he give the title “Suite” to any collection of pieces.

The dance movements are the typical allemande, courante, sarabande and gigue sometimes including a paduana and a gavotte. The gigue is often slow with four beats to a bar.© William Waters

Quan naix Isaïes Reusner Europa es trobava subsumida en un dels conflictes bèl·lics més sagnats i destructius de la seva història. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) s’inicià amb la insurrecció de Bohèmia i els estats de la casa d’Àustria contra el futur emperador Ferran II, de tendències absolutistes i catòliques. A partir de 1620, derrotats els protestants a la batalla de la Muntanya Blanca, Ferran II restringirà les activitats religioses dels seus súbdits i començarà una nova època de repressió i persecució dels protestants. Tot i la pau de Westfàlia (1648), la guerra es prolongà fins al 1659 entre la corona de Castella i França, i culminà amb el Tractat dels Pirineus, mitjançant el qual França obtingué l’Artois i nombroses fortaleses als Països Baixos i Luxemburg, alhora que la corona hispànica cedirà, també a França, una part del Principat de Catalunya (el comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya).

Isaïes neix a Löwenberg, a la regió històrica de l’Europa Central de Silèsia (actualment dins els límits de l’estat polonès), al si d’una família protestant evangèlica. Entre els anys 1633 i 1643, la ciutat és arrasada per les tropes imperials de Suècia i la població anihilada fins a uns pocs centenars d’habitants. El pare de Reusner, també anomenat Isaïes, fou llaütista del príncep de Bernstadt, Henry Wencesla. Per part de mare, Blandina Reich era filla de Johann Reich, músic de cort [Hoff-Musicus] del príncep elector de Brandenburg. Havent traspassat aquesta, i per fugir dels horrors de la guerra, els dos músics es traslladen a Breslau, capital del sud de Silèsia, on viuen fins al 1648, en signar-se la pau de Westfàlia (1648).

El 1646, Isaïes viatjà a Gdansk per participar en la recepció de Maria Lluïsa Gonzaga, reina consort de Polònia i de Lituània, en el transcurs de la qual –i amb només deu anys d’edat– aconsegueix una notable èxit com a llaütista. Dos anys més tard, Reusner entrà al servei del general suec Count Wittenberg a Breslau.

A l’edat de quinze anys esdevé ajudant de cambra a la cort polonesa de la princesa Radziwill. Aquest va ser un esdeveniment molt important en la seva trajectòria vital i professional, ja que fou aquí on continua la seva formació com a llaütista, sota el mestratge d’un músic francès que ben bé podia ser François Dufaut (compositor i llaütista que escrivia a la manera dels Gaultier, Du But, etc.)

Ex. 1 Allemanda in e minor

#3

#3 6

497

#

Ex 3 Allemanda in C minor

74#3

!

!7 6

24

üü

6

Ex 2 Allemanda in E minor

Ex 4 Allemanda in C minor

Ex 1 Allemanda in E minor

Ex 3 Allemanda in C minor

Ex 2 Allemanda in E minor

Ex 4 Allemanda in C minor

a llaüt d’onze ordres, afinat en re menor i utilitzant l’estil brisé, manllevat de l’escola francesa. Robert Ballard i Michel Agnelo Gallilei, a la primera meitat del segle XVII, van desenvolupar aquest estil en les repeticions de cada secció de les seves peces, creant una variació del material original, de tal manera que les diferents veus gairebé mai no coincideixen dins d’un arpeggiato continuat. L’estil brisé i les notes separés són fonamentals per a la música de llaüt d’onze ordres a França i Alemanya.

Si ens fixem en el primer i el tercer exemples musicals veurem els primers compassos de l’Allemanda en mi menor exposats d’una tal manera com si fossin escrits per a un instrument solista amb baix continu. En el segon i quart exemples veiem com Reusner presenta la mateixa música en l’estil brisé per a llaüt. Dins del mateix exemple 4 observem, també, com utilitza el rang inferior de l’instrument: la melodia se situa una octava –i fins i tot més– per sota de la seva posició habitual en el llaüt, mentre que aquesta proximitat de veus desembocarà en una textura molt densa. Cap compositor com Isaïes Reusner ha portat aquest recurs fins a uns tals extrems d’excel·lència.© William Waters

De retorn a Breslau, Isaïes Reusner és nomenat llaütista de Jordi III de Brieg, duc de Silèsia, i el 30 d’agost 1660 contrau matrimoni amb Maria Böhme, filla de Nicolau Böhme (conseller municipal i adober del gremi municipal de Breslau). El 1665 es converteix en llaütista del duc Christian Herzog de Brzeg, Legnica i Wolów. Dos anys més tard, el 1667, publica la primera edició de «Delitiae Testudinis» i, entre 1667 i 1668, presenta una selecció d’aquesta obra a l’emperador romanogermànic Leopold I. És l’any 1668 quan apareixerà la segona edició de «Delitiae Testudinis, Oder Erfreuliche Lauten-Lust».

Després de la mort del duc Christian, el 28 de febrer de 1672, la carrera del músic rep una forta embranzida. La tardor d’aquell any, Reusner és contractat com a professor de llaüt a la Universitat de Leipzig, alhora que exercirà el baix continu a l’església local de Sant Tomàs. Un temps més tard, viatjarà a Berlín per convertir-se en músic de cambra de la cort de l’elector Friederich Wilhelm de Brandenburg. Precisament, la segona col·lecció de música de Reusner de solos per a llaüt, «Neue Lauten-Früchte», veurà la llum en aquesta capital alemanya l’any 1676. Finalment, la darrera publicació del compositor i llaütista serà una col·lecció de melodies de corals luterans per a llaüt de 1678, intitulada «Hundert Geistliche Melodien Evangelischer Lieder». Després d’una llarga agonia, Isaïes Reusner mor el primer dia de maig de 1679, onze dies després del seu quaranta-tresè aniversari. Deixà dona i tres fills, el menor dels quals el sobreviuria només tres setmanes.

La MúsicaLa música per aquest enregistrament procedeix de la tercera i pòstuma edició de «Erfreuliche Lauten-Lust» (Leipzig, 1697). Reusner va ser un nen prodigi i un cèlebre virtuós del llaüt. No obstant això, encara que la seva música sigui lluny de ser fàcil, no s’hi troben elements de virtuosisme. la seva música evita tot el que és superficial, l’autoglorificació i l’exhibicionisme de l’ornamentació pomposa i gratuïta. Com si la seva música fos, únicament, la veu interior, l’expressió de l’ànima humana. Reusner és d’una especial rellevància pel fet d’esdevenir el primer músic alemany a escriure per

William Waters és professor d’instruments de corda polsada al Conservatori de Música de Vila-seca (Catalunya). El seu primer contacte amb la música antiga prové de les classes, sempre reveladores, de viol consort impartides per June i Francis Baines del Jay Consort. Després de guanyar nombrosos premis importants com a guitarrista clàssic (entre els quals, el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia de Palma de Mallorca, 1981), es dedicà a l’estudi i perfeccionament del llaüt i tot l’instrumentari relacionat. Actua normalment i freqüent com a solista, i també com a continuista amb la Meister Consort (Berna) i Lachrimae Consort (París).

William Waters is professor of early plucked instruments at the Vila-Seca Conservatory of Music, Tarragona. His first involvement with early music was his participation in the most inspiring classes of Viol Consort imparted by June and Francis Baines of the Jay consort. After winning many important prizes as a classical guitarist (including the 1st prize “Concurs Internacional Andrés Segovia de Palma

de Mallorca” in 1981) He turned to the lute and related instruments. He has played and recorded frequently as a soloist and as continuo player with the Meister Consort (Bern) and Lachrimae Consort (París).

L’enregistrament va ser fet, editat i masteritzat per PXL Audio & Visuals de Valls (Catalunya). L’instrument utilitzat en aquest enregistrament és un llaüt d’onze ordres del

violer César Árias, construït l’any 2015 sobre un model històric, convertit en un llaüt d’onze ordres a la segona meitat del segle XVII, de Hans Frei (Bolonya, circa 1540).

Aquest llaüt es conserva al KHM de Viena. Moltes gràcies a mossèn Bofarull per facilitar la capella de Miramar de Valls, un lloc

realment inspirador per a l’execució d’aquesta música.M’agradaria dedicar aquesta gravació a Luís Gasser, el meu primer professor de llaüt, el

qual m’introduí en el meravellós món d’Isaïes Reusner.El meu agraïment final a Germà Rull, l’enginyer de so d’aquest projecte; ja que, a banda

del seu gran domini de la tècnica d’enregistrament, el seu profund coneixement de l’instrument i una encomiable comprensió de la notació tabulada han esdevingut d’un

grandíssim ajut. Alhora que una manifesta sensibilitat i estima per aquesta música l’han convertit en el millor company de viatge durant la producció del treball.

The recording was made, edited and mastered by PXL Audio & Visuals (Valls, Catalunya.)

The instrument played in this recording is an 11 course lute by César Árias made in 2015 after an instrument by Hans Frei (Bologna circa 1540), converted to to an 11 course lute

in the second part of the seventeenth century and conserved at the KHM in Vienna.Many thanks to Mossen Bofarull for making the chapel at “Miramar” in Valls available

for the recording – a truly inspiring location.I would like to dedicate this recording to Luís Gasser, my first lute teacher who

introduced me to the wonderful world of Esaias Reusner.I am especially grateful to the sound engineer Germà Rull. Apart from his expertise in recording he was a great help with his profound knowledge and understanding of the instrument and its tablature. His evident Love of this music has made him a boon

companion during the production of the disc.

Recording: October 2016, Miramar Chapel near Valls, CataloniaEditing and Mastering: PXL Audio & Visuals Sound Engineer: Germà Rull Cover photo by Santi Miretp & © 2017 Brilliant Classics