rodin: el pensador
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
El pensador Documentació general
a) Catalogació:- Autor: Auguste Rodin- Títol: El pensador- Cronologia: 1880-1900- Localització: Museu Rodin
(París)- Estil: impressionisme
b)Anàlisi material:- Dimensions: 1,98 m x
1,29 m x1,34 m- Material: bronze- Tècnica: fosa- Tipologia: sedent- Formes: exempta- Cromatisme: monocroma- Estat de conservació: bo
François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917) fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Va ser rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel. També era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877. La seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada “La Porta de l'infern" on va encabir les seves obres més conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889). També va fer estàtues dels escriptors Víctor Hugo i Balzac (1897). Molt cèlebre és el conjunt escultòric "Els burgesos de Calais".La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, també el simbolisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència enorme en els escultors del segle XX.
“Viquipèdia”
Algunes característiques de l’estil de Rodin:
• Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima. Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de llum i ombra…
• Dona més importància a l’aparença de les formes que a les formes mateixes. Sovint utilitza uns contorns no nítids, sensació fugissera. Fa servir la tècnica del non finito (inacabat).
• Factura impressionista: efectes acusats de llums i ombres, superfícies rugoses…
• Busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior…)
e) Els seu llenguatge artístic és completament nou i oposat a l’academicisme. Va treballar el fang, la pedra, el marbre, el bronze...
Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa "modernes" per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa.
L’edat de bronze 1877
L’home dels nas trencat, 1875
L’any 1877 Rodin va presentar al
Saló de París aquesta escultura.
Els crítics l’acusaren d’haver tret
motlle d’un home viu.
Després li retragueren el contrari,
que donés més importància als
volums que a l’acabat de les
figures.
El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.
Els Burgesos de Calais 1884-86
Les tres ombres
1889-1902
Le Monument à Balzac1893-1897
Bronzes
Adam
1881
Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges.
Els Burgesos de Calais 1895
Representa als sis burgesos que el 1347, a l’inici de la Guerra dels Cent Anys oferiren les seves vides per salvar als habitants de la ciutat de Calais, assetjada anglesos.
Les tres ombres. Tècnica impressionista en l’escultura per la rugositat de les superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix uns efectes de llum canviants.
1881, Adam
1889, Ídol etern
1898, Balzac
Escultor expressionista
La Danaide
1886
La mà de Déu, 1896 LES MARBRES
El petó 1886
La catedral
Escultor simbolista
Concebut per presidir la Porta de l’Infern(550 x 380 cm)
Les Tes Ombres són 3 figures d’ Adam, des de 3 punts de vista diferents, que amb el braç esquerre assenyalen el Pensador.
Composició: línies diagonals, formant ziga-zaga (evoca llampec i tempesta. Interior?)
Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap, i el colze també sobre genoll esquerre
Home nu
Actitud
reflexiva
Peus i mans
exagerats
Gran realisme
Vol simbolitzar el pensament
torturat en adonar-se del
tràgic destí de la humanitat
Músculs en
tensió
transmeten la
tensió física
que ens fa
percebre
l’actitud de
pensar
Involucra tot
el seu cos en
l’acció de
pensar
(sensació de
vida i
moviment)Factura poc polida i com a
conseqüència fortes ombres
Efectes canviants de llum
Volums, llum, expressivitat, textura
Gran expressivitat en el tractament del cos, l’actitud...Tancada en ella mateixa
Impressionisme
Posició sedent
mà esquerra damunt
dels genoll
colze dret recolzat en la
cama esquerra
mà dreta
subjectant
el cap
És la imatge d’un
home pensant,
elevant-se per sobre
de la seva condició
d’animal i donant llum
als seus pensaments.
Aparent actitud reflexiva i molt neguit interior
Interpretació El pensador representa un home pensant. Primer va voler ser Dante, destinat a la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, en la primera part d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís.
Per alguns el Pensador és l’home que vol elevar-se per sobre de la condició d’animal, i que, inspirat per un centelleig, dóna llum al primer pensament humà.
El tractament de El pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual, la musculatura exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte: pensa amb les mans, els tors, l’esquena...
Porta de l’infern 1880
Inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant.
Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París. Mesurava
6 metres d’alçada.
El pensador havia de presidir la Porta de l’Infern.
Inicialment havia de ser Dante mirant l’infern.
Què pensa el Pensador de Rodin? Potser en la miserable condició de l'obrer (classe a la que representa?) en temps de Rodin. La multitud torturada que omple la Porta seria el símbol del proletariat?
Substitueix el centre del Judici Final de Miquel Àngel, Crist representat com un robust atleta, per un obrer manual, símbol dels nous temps? Anunci de la alliberació dels treballadors? En tot cas representa la fi de la concepció clàssica de l’art.
Les figures dantesques de la Porta de l’infern queien en l’abisme, igual que a l’obra de M. Àngel (1537-1541)
Volia retornar a l’escultura la integritat estilística perduda després de la mort de Miquel Àngel, quan l’escultura s’havia reduït a l’academicisme i per tant havia entrat en decadència.
La Porta consta: -D’un podi, (part de baix)-una culminació (part de dalt)-i un conjunt de rectangles de diferents mides, replets de figures plenes de dinamisme.
Els rectangles centrals representen la metàfora de la mort amb la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se dels homes i el descens a la tomba.
Mentre la figura de la vida intenta pujar en els rectangles laterals, però és condemnada a caure un cop i un altre. Les tres ombres rematen la porta.
Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va morir. Va ser la seva obra mestra i també una inesgotable font d’inspiració, que trobava en les imatges de l’infern descrites per Dante.
Les paraules escrites al fris resumeixen la simbologia de la Porta:
“Deixeu que tota esperança es dissolgui quan entreu aquí”
El tema tractat és: l’home està condemnat a sofrir per les seves debilitats i culpes, només per existir. Aquest serà etern turment de la humanitat. El Pensador, al centre de tot, està profundament concentrat i sembla incapaç de desxifrar l’enigma de l’existència humana.
Porta de l’infern 1880
Museu d’Orsay. Paris
Baptisteri. Porta del Paradís 1401.
Ghiberti. Florència Porta de l’infern
1880. Museu
Rodin. Paris
Funció
La Porta l’encarregà el Museu d’Arts Decoratives de París, el 1880.
El projecte incloïa 186 figures i no va arribar a acabar-se. En aquest però van sorgir moltes escultures considerades obres mestres independents com El Bes, Adam i Eva.
Volia donar monuments moderns a la ciutat.
Sepulcre de Llorenç de Mèdici.
Florència, de Miquel Àngel
Profeta Jeremies. M Àngel.
Capella Sixtina. Vaticà
Models i influències:
Rodin estudià l’escultura clàssica i Miquel Àngel
L’Ugolino i els seus fills (1861), de J.B. Carpeaux, escultor francés, sembla que va ser una altra escultura que influí a Rodin.
Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània.
Va tenir gran influència en l’escultura del modernisme i el simbolisme, de principis del segle XX. Això es deu al seu tractament de la matèria i al seu gust per les formes arrodonides.
Charles, Hippolyte AubryRodin travaillant le buste du Père Eymard1863
Jessie LipscombRodin devant la Porte de l'Enfer se refletant dans un miroir1887
Charles AubryRodin en chapeau haute-formevers 1864
http://www.musee-rodin.fr/
El Museu Rodin, de París
La Passió de Camille ClaudelFrança (1988). Director: Bruno Nuytten. La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser objecte per part de la seva família i sobretot de la seva mare.