Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

 0  

           

 

Components del grup:  

Fran  García  Sandra  Fernández  

Emily  Pardo  Santi  Piris  Eva  Giner  

 

Professor:  Enric  Luján    

Grup:  2n  batx  B  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

  1  

 

     

 

COMENTARI ANÀLISI  DEL  TEXT  

ARGUMENT  PRINCIPAL  ARGUMENT  SECUNDARI  

CONTEXTUALITZACIÓ  DEL  TEXT    

INFORMACIÓ DE L’ÈPOCA PERSONATGES  IMPORTANTS.  DECRET  DE  NOVA  PLANTA  

QUAN  EL  MAL  VE  D’ALMANSA  A  TOTS  ALCANSA    

VALORACIÓ  DE  LA  CANÇO  I  COMPARACIÓ  DE  L’ANTIC  RÈGIM  I  

SISTEMA  LIBERAL    

   

 

BIBLIOGRAFIA  o APUNTS  DEL  DOSSIER  DE  CLASSE  o WIKIPÈDIA:   BATALLA   D’ALMANSA,   GUERRA   DE  SUCCESSIÓ  

o IMATGES:  GOOGLE    

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

 2  

 

Va  ser  a  la  tardor  de  1705  

que  a  Altea  desembarca  Baptista  Basset  com  a  general  

de  l'exèrcit  de  Carles  el  d'Àustria.  Entra  en  la  Marina  

i  passeja  per  pobles  i  viles  i  en  moltes  comarques  

als  maulets  va  distribuint  armes  i  donant  raons,  

convencent  a  tots  els  llauradors  que  l'Arxiduc  Carles  

ha  promés  suspendre  tributs  i  gravàmens  i  tot  el  país  

li  va  plantar  cara  al  borbó  Felip  V.    

Els  reis  i  governants  de  tota  Europa  

es  posen  a  l'aguait  i  al  plet  s'aboquen,  que  està  en  discussió  

la  corona  dels  regnes  d'Espanya  i  els  dos  aspirants  

una  guerra  van  a  provocar,  buscant  aliances  

amb  altres  estats  dos  exèrcits  preparen,  Felip  de  Borbó  i  

Carles  d'Àustria,  tals  són  els  seus  noms.    

Als  pobles  van  renàixer  les  esperances  

d'arrancar  el  poder  als  nobles  senyors  

i  en  poques  setmanes  el  camí  de  València  aplanaren;  

maulets  i  aliats  dominaren  pobles  i  ciutats;  

d'una  punta  a  l'altra  el  país  va  tornar  a  obrir  les  arques  

per  traure  al  carrer  les  senyeres  contra  el  botifler  

i  l'Arxiduc  Carles  a  la  porta  de  Quart  aclamaren  

i  ell  feu  jurament  d'obedir  i  defendre  les  lleis.  

 Del  dia  que  ara  esmente  

guardeu  memòria:  el  25  d'abril  de1707  

que  trista  batalla  va  somoure  la  terra  d'Almansa;  

l'exèrcit  borbó  al  de  l'Àustria  va  vèncer  d'un  colp  

i  sense  defenses  ocuparen  comarques  senceres.  

Mal  dia  va  nàixer  qui  ordenà  destruccions  i  matances.  

Si  el  mal  ve  d'Almansa  amb  raó  diuen  que  a  tots  alcança:  

no  es  pot  oblidar  que  en  la  boca  del  poble  ha  quedat.  

 Després  que  va  sotmetre  

tot  el  país  i  va  tractar  els  hòmens  amb  gran  crueltat,  pensà  que  era  l'hora  

d'augmentar  el  poder  de  la  seua  corona  i  sense  tardança  

promulgà  el  Decret  de  Nova  Planta,  pel  qual  suprimia  

les  lleis  i  costums  de  la  pràctica  antiga  i  ens  va  prohibir  

que  parlàrem  la  llengua  d'ací.  Senyors  i  senyores,  

de  la  història  us  hem  fet  el  reconte;  si  voleu  seguir,  

en  els  llibres  está  tot  escrit.  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

  3  

Romanç   de   Cec   seria   un   text   actual   d’ambit   literari,   ja   que   és   una  cançó/composició   poética   per   a   ser   cantada.   Per   tant   podríem   estar  parlant  d’un   text  historiogràfic  amb  un   tipus  de   font   secundaria  per  que  l’autor   és   posterior   als   fets   que   exposa   la   cançó   ja   que   va   ser   escrita   a  1978,  és  a  dir,  molts  anys  de  diferència  amb  l’  ocorregut.  L’autor  d’aquest  text   és   Vicent   Torrent   nascut   al   1945,   un  músic   intèrpret   a   la   banda   de  música  tradicional  “Al  Tall”.  La  finalitat  d’aquest  text  és  donar  a  conèixer  lo  succeït  a  la  guerra  de  successió  mitjançant  la  música,  transmetre  el  que  va  succeir  a  la  Guerra  de  Successió  durant  el  segle  XVIII,  per  tant  es  un  text  didàctic  ja  que  intenta  ensenyar  al  lector  informació  sobre  un  fet.  Aquest  és  un  text  divulgatiu  en  el  que  es  pretén  informar  a  qualsevol  persona  que  estiga  interessada  en  el  tema  i  en  la  música  valenciano-­‐catalana,  sobretot,  català-­‐  parlants.    

 La  idea  principal  del  text  és  com  es  va  desenvolupar  la  Guerra  de  Successió,  una   lluita  entre  Felip  de  Borbó   i   l’Arxiduc  Carles  d’Àustria  pel  regnat  de   la  corona   d’Espanya   que   finalitzà   en  la   derrota   de   l’exèrcit  Maulet   a   la  Batalla   d’Almansa.   Aquestos   fets  ocorregueren  entre  els  anys  1701  i  1713,   quan   es   firmà   el   tractat  d’Utrecht.   Tractat   que   posà   fi   a   la  Guerra   de   Suscecció.   Les   idees  secundaries  que  trobem  a  la  cançó  podrien   ser   les   conseqüències  negatives   que   va   tindre   la   Batalla  d’Almansa,   com  el   decret   de   nova  planta,   sobretot   per   als   ciutadans  del   país   valencià   que   eradicaven  molts  dels  nostres  drets,  lleis,  costums...  A  més  de  l’ús  de  la  pròpia  llengua.  Altra   idea   secundària   es   que   aquest   conflicte   afectà   internacionalment,   a  les  potències  europees.    Podem  contextualitzar  la  font  d’aquesta  cançó  ,que  parla  principalmente  de  l’abolició  dels  furs,  en  el  segle  XVII  a  l’Àntic  Règim  (1701-­‐1713).  En  aquesta  època  l’esdeveniment  més  important  va  ser  la  Guerra  de  Succeció  que  es  va  provocar   ja   que   Carles   II   va   morir   sense   descendència   i   va   anomenar  sucesor  a  Felip  d’Anjou,  d’aquesta  manera  entraren  els  Borbons  a  Espanya.  L’arxiduc  Carlos  d’Habsburg  reclamava  el  seu  dret  del  tron  Espanyol  i  es  va  esclatar   la   guerra   entre   la   Corona   de   Castella   i   la   Corona   d’Aragó.   El  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

 4  

conflicte  acabà  a  Almansa  el  25  d’Abril  de  1707  amb  la  victòria  de  Felip  V,  la  qual   cosa   comportà   conseqüències   degut   a   la   signatura   dels   Dectres   de  Nova  planta  que  aboliren  els  furs  del  País  Valencià.      

   La   època   en   la   que   està   ambientada   aquesta   cançó   del   grup   valencià  Al  Tall,  creat  al  segle  XX,  on  es  va  produir   la  Guerra  de  Successió  que  és  un  conflicte   bèlic   internacional   entre   els   anys   1701   i   1713.   Va   ser   una   gran  guerra  on  es  lluitava  pel  tron  Espanyol,  però  també  estava  en  joc  el  poder  entre  les  potències  d’Europa.  Per  altra  banda  a  causa  d’aquesta  guerra  es  va  produïr  la  Batalla  d’Almansa  que  es  una  batalla  que  va  formar  part  de  la  Guerra  de  Successió,  el  conflicte  arribà  a  Almansa  el  15  d’Abril  de  1707.  La  Guerra   de   Succesió   va   acabar   amb   aquesta   guerra   tinguent   com   a  vencedor   Felip   V   d’Anjou   de   la   familia   dels   Borbons   i   defensat   per   la  Corona   de   Castella,   el   derrotat   era   Carles   d’Habsburg   recolzat   per   la  Corona  d’Aragó.  Va  ser  una  batalla  transcendent  per  al  nostre  País  ja  que  amb  el  Decret  de  Nova  planta  s’aboliren  els  furs  dels  països  que  anaven  en  contra  de  la  Corona  de  Castella.                      

 

Carles  d’Habsburg   Felip  V  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

  5  

Baptiste  Basset  va  naixer  a  l’any  1654,  fou  un  militar   austriasista,   es   a   dir,   partidari   de  Carles  d’Austria   a   la  Guerra  de   Successió.  Va  ser   el   guerriller   més   important   durant  aquesta  guerra  en  les  terres  del  País  Valencià,  ja   que   va   encapsalar   la   revolta   valenciana  contra   Felip   V   al   capdavant   dels   maulets.  També   va   ser   apressat   a   les   tropes  borbóniques.    

Va  morir  l’any  1685,  va  ser  pretendent  al  tro  de  la   monarquia   Hispànica   davant   la   Guerra   de   Successió   Espanyola  conseguint  el  suport  del  principat  de  Catalunya,  Aragó   i  València,  el  regne  de  Mallorca,  el  regne  de  Serdenya,  així  com  de  Sicilia  i  de  Nàpols.    Va  ser  derrotat  per  Felip  V  en  la  Guerra  de  Succesió  i  a  l’hora  va  recaure  en  ell   la   Corona   Imperial   del   Sacre   Imperi   Romano-­‐Germànic.   Va  morir   l’any  1740.  Felip  de  Borbó  va  naixer  a  Versalles,   l’any  1683,  va  participar  en  la  Guerra  de   Succesió   com   a   pretendent   a   la   corona   d’Espanya.   Va   ser   nomenat  finalment   rei   d’Espanya   i   amb   el   Tractat   d’Utrech   renuncia   a   qualsevol  pretensió  sobre  la  Corona  Francesa.  A  més,  va  cedir  Menorca    i  Gibraltar    a  Gran  Bretanya.    Serdenya   i  Nàpols  passen  a   formar  part  de   l’imperi  Romanogermànic.   Les  provincies   unides   es   reparteixen   entre   França   i   l’Imperi   romanogermànic.  Sicília  i  Saboya  varen  ser  tornades  a  la  costa  de  Saboya.  El  Botifler,  es  la  paraula  catalana  gastada  com  a  mot  contra  els  partidaris  de  Felip  V  durant  la  Guerra  de  Successió  espanyola,  una  posible  etimología  es  la  expressió  francesa  “  Beauté  Fleur”  la  bella  flor,  en  referencia  a  la  flor  de  lis  que  compón  l’escut  d’armes  del  llinatge  borbónic.  Els  maulets,  es  el  terme  gastat  en  l’idioma  català  per  referir-­‐se  als  partidaris  de  l’Arxiduc  Carles  d’Austria  format  principalment  per  camperols  durant  la  Guerra  de  Successió.  L’origen   etimológic   d’aquesta   paraula   pareix   estar   en   el   diminitiu   de   la  llengua  árabe  “Maula”  que  significa  esclau,  o  persona  de  baixa  classe  social.      Els  Decrets  de  Nova  Planta  van  significar  la  abolició  dels  Furs  e  institucions  pròpies  dels  regnes  que  conformen  la  Corona  d’Aragó.  A  nivell  general  van  dividir  els  territoris  d’Aragó  en  províncies  i  caminaren  el  govern  provincial  de  virreis  a  capitals  generals.  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

 6  

Van   ser   aplicats   en   1707   a   València   i   Aragó,   1715   a   Mallorca,   i     1716   a  Catalunya.      La  raó  d’aquesta  frase  es  que  Baptiste  Basset  va  reunir  un   exercit   a   Alemanya   per   a   contendre   el   avanç   de  Duc  Danjou   per   les   terres   del   País   Valencià.   Aquesta  defensa   era   l’últim   cartutx   de   l’exercit   dels   Àustria  podria  significar  dues  coses   i  una  derrota  completa  a  l’exercit  Borbó  o  pel  contrari  una  derrota  absoluta  del  exercit  dels  Àustria.  El   resultat   va   ser   la   derrota   i   disgregació   del   exercit  dels   Àustria   deixant   sense   defenses   el   regne   de  València  que  va  ser  ocupat  pel  Borbó.    Si   valorem   aquesta   cançó   de   1978   observem   que   te   una   importància  significativa  als  nostres  dies   ja  que  amb  la  seua  lletra,  el  grup  “Al  tall”  ens  intenta  apropar  als  fets  que  van  ocorre  a  la  guerra  de  successió  i  en  general  al   segle   XVIII.   A  més   l’autor,   Vicent   Torrent,   tracta   de   fer-­‐nos   reflexionar  d’una  manera   didàctica   sobre   les   conseqüències   dels   fets   d’aquest   segle.    D’altra  banda  i  d’una  manera  inconscient  aquest  grup  està  intentant  que  el  valencià  com  a  llengua  no  es  perga  com  fa  temps  va  passar.      Amb  les  conseqüències  d’aquests  fets  a  Espanya  varen  formar-­‐se  una  sèrie  de   canvis   i   reformes   que   varen   enderrocar   el   règim   absolutista   conegut  com  l’Antic  Règim,  i  es  va  implantar  un  nou  règim  més  liberal.      Pel  que   fa  a   l’Antic  Règim,    existia  una  tassa  de  natalitat   i  mortalitat  molt  altes.  La  població  continuava  procreant  i  avançant  en  societat  però  la  major  part   de   la   població  moria   a   causa   d’aquest   règim   i   de   la   seva     forma   de  treball.    Aquestes  tasses  tan  altes  provocaren  que  la  humanitat  tinguera  un  creixement   molt   lent.     En   canvi   amb   el   Liberalisme   la   tassa   de   natalitat  seguia  estant  molt  alta   ja  que   la  societat  seguia  avançant  però   la  tassa  de  mortalitat   disminueix   ja   que   les   condicions   de   vida   canviaren   de  manera  significativa  i  positiva  per  a  tots.  Es  millorà  al  treball  que    normalment  era  agricultura   o   indústria,   també   als   transports   o   a   la   sanitat.Socialment  parlant,   a   l’Antic   Règim   hi   havia   una   societat   estamental   on   les   classes  socials  estaven  predeterminades  des  de  que  naixien  i  no  es  podia  ascendir  o  disminuir  de  classe  ja  que  estava  prohibit.    D’altra  banda  al  Liberalisme  es  podia  canviar  d’estament    social  depenent  el  mèrit  social.  Si  un  camperol  es  guanyava   l’honra   dels   nobles   podia   formar   part   d’aquest   estament.   Tan  

Comentari  de  text,  romanç  de  cec.      

  7  

mateix   com  si  un  membre  de   la  noblesa  es  cassava  amb  un  membre  dels  camperols,  podien  canviar.    

 A  l’Antic  Règim  els  ciutadans  es  dividien  en   privilegiats   i   no   privilegiats.    Aquestos  dos  grups  es  diferenciaven  en  moltes   coses.   Però   el     que   més  importava  a   la  població  aquell  moment  es  que  davant   la   llei,   els   no  privilegiats  no   compartien   les   lleis   amb   els  privilegiats.   No   tenien   els   mateixos  drets.   A   més,   hi   havia   una   monarquia  absoluta   on   el   poder   requeia   sobre   el  

rei.   I  aquest  decidia  els  drets  de  totes   les  classes  socials  de   la  ciutat.  Però  sobretot,  el  ciutadà  no  tenia  drets.  En  canvi  al  Liberalisme,  les  lleis  son  les  mateixes  per  a  tots  els  ciutadans  ja  que  aquestos  dos  grups  de  privilegiats  i  no  privilegiats  son  abolits.    A  més  la  societat  del  Liberalisme  influïda  per   l’  Il·∙lustració,   reclama   drets   ,   llibertats   i   igualtats.   Per   aquestos   reclams    s’implanta  la  monarquia  constitucional  a  Espanya,  es  redacta  la  constitució  on  es  divideixen  els  poders  en  legislatiu,  judicial  i  executiu,  i  a  més  apareix  una  igualtat  jurídica.        Finalment,   als   aspectes   econòmics   i   agraris,   a   l’Antic   Règim   existia   una  agricultura   de   subsistència   on   únicament   es   produïa   el   necessari   per   a  alimentar  al  treballador  i  al  senyor  que  dirigia  els  camps  i  moltes  voltes  no  es  llegava  a  l’objectiu.  També,  la  indústria  tenia  falta  de  subsistència  ja  que  no   tenien   suficients   recursos   i   no   anava   be.   Era   una   indústria   pobra.   En  canvi,  al   sistema   liberal   i  amb  aquestes  reformes   l’agricultura    passa  a  ser  intensa  ja  que  es  fa  el  canvi  de  la  propietat  de  terra.  Ara  els  camperols  que  treballaven   la   terra   podien   apropiar-­‐se   d’aquesta   terra   i   comprar-­‐la,   i   no  treballar  per  a  un  amo.  A  més,  s’implanten  noves  tècniques  i  s’especialitza  més  gràcies  a  la  revolució  industrial.  Per  això  a  més,  la  indústria  fa  un  canvi  molt   important   ja  que  es  millora  en   l’energia  amb,  per  exemple,   l’aparició  de  la  màquina  de  vapor.  Per  últim  el  comerç  millora  ja  que  el  transport  sofreix  un  canvi  radical  amb  l’aparició  del  vaixell  de  vapor  o  el  ferrocarril.  Coses  tan  ximples  per  a  nosaltres  ara  que  abans,  en  aquesta  època,  feren  canviar   per   complet   la   vida   de   molts   ciutadans   que  sols  sabien  el  que  era  la  pobresa  i  la  fam.