Taula de contingut

‘Som bèsties d’escenari’Diari de Tarragona - 28/02/2017

Patrimonio a la cartaEl País Cataluña - 28/02/2017

De Fèlix MilletLa Vanguardia - Catalán - 28/02/2017

Millet assegura que està “fet una porqueria”Ara - 28/02/2017

Millet vol evitar haver d''anar a totes les sessions del judiciEl Punt Avui - 28/02/2017

Millet: «Estic fet una porqueria»El Periódico de Catalunya - Catalán - 28/02/2017

Millet, molt més que un símptomaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 28/02/2017

La PicotaLa Mañana Diari de Ponent - 28/02/2017

Millet assegura que està fet "una porqueria"La Mañana Diari de Ponent - 28/02/2017

L’estirabotRegió 7 - 28/02/2017

Millet lamenta que el judici arribi 8 anys tard, quan està «molt fotut» de salutRegió 7 - 28/02/2017

F1 fiscal ve «claro y palmario» que Unió se lucró de forma irregularEl Mundo de Catalunya - 28/02/2017

«Caso Palau»: la financiación de Convergéncia, a juicioLa Razón - 28/02/2017

Els Pujol van ocultar diners per "evitar una crisi política"Segre Catala - 28/02/2017

Millet lamenta que el judici arribi 8 anys tard i quan està «molt fotut» de salutDiari de Girona - 28/02/2017

DESPRÉS DE VUIT ANYS, EL CAS PALAU VA A JUDICISetmanari de l'Alt Emporda - 28/02/2017

Millet lamenta que el judici del Palau arribi quan ell està ‘fotut’ de salutDiari de Tarragona - 28/02/2017

Félix Millet: «Estoy muy mal, hecho una porquería»El Periódico de Aragón - 28/02/2017

QUEDA DIT

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

20

21

22

23

P.2

20 Minutos Barcelona - 28/02/2017

Comencen 4 mesos de judici pel Cas Palau als 8 anys de descobrir-loDiari Mes Tarragona-reus-costa Daurada - 27/02/2017

Millet, mucho más que un síntomaMediterráneo - 28/02/2017

Félix Millet: «Estoy muy mal, hecho una porquería»Mediterráneo - 28/02/2017

Puigdemont i el rei eviten enfrontar-se al MobileSegre Catala - 27/02/2017

24

25

26

27

P.3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MUSICA

101000

9183

Diario

711 CM² - 79%

2808 €

52

España

28 Febrero, 2017

P.4

8 ELPAÍS Martes 28 de febrero de 2017

CATALUÑA

Desdenoviembre de 2013 el ar-quitecto José Antonio Coder-ch y de Sentmenat (Barcelona,1913-L’Espolla, 1984) da nom-bre a una plaza situada juntoal DHUB, en la plaza de LesGlòries, en el nuevo epicentro,en construcción, de Barcelo-na. Pero esta ciudad no haotorgado todo el reconoci-miento al responsable de intro-ducir la modernidad en la ar-quitectura española duranteel franquismo. Suyos son edifi-cios como las Torres Trade, laCasa de la Barceloneta, el Insti-tuto Francés, las viviendas dela calle Johann Sebastian Ba-ch, la Casa Tàpies y la amplia-ción de la Escuela Técnica Su-perior de Arquitectura, entreotros.

Por eso, el Ayuntamientotiene la “voluntad de recono-cer su figura y por extensión lade los arquitectos de Barcelo-na, que normalmente han si-do olvidados”, explicó ayerJaume Collboni, segundo Te-niente de Alcalde de Barcelo-na durante la presentación dellibro Recordando a Coderch,que la periodista Pati Núñezha escrito tras entrevistar a 21arquitectos que conocieron otrabajaron con él y que trazanun perfil caleidoscópico de es-te complejo personaje y de suobra. “No haré ningún anun-cio para no chafar la presenta-ción del libro, pero pronto loanunciaremos”, se justificó Co-llboni.

El acto de presentación dellibro, celebrado en la sede delColegio deArquitectos deCata-luña (COAC), contó con la par-ticipación de la familia del ar-quitecto y muchos de los quehan participado en el libro, to-dos arquitectos, entre ellos,Oriol Bohigas, Carlos Ferrater,Enric Sòria y Octavi Mestre.

Por su parte, el decano delCOAC, Lluís Comerón,remarcó que el acto de ayer yel libro servían para redimir“el olvido que supuso la no ce-lebracióndel centenario deCo-derch en 2013”.

Fue a pasar un fin de semana alpueblo de unos amigos y coincidiócon una fiesta de la ratafía, bebidaalcohólica tradicional catalana,que se hacemayormente en la lla-mada Catalunya Vella a base de lamaceración de unas hierbas bási-cas y un sinfínmás (pueden llegara medio centenar), cada localidadcon las suyas. “Ahíme vino el chis-pazo: contra la modernidad, la ra-tafía”, recuerda Sergi Pons Codina(mientras se escancia un segundogeneroso vaso del histórico licor),como chispazo de Dies de ratafia,su segunda novela tras la elogiadaMars del Carib (2014; ambas enEdicions de 1984).

Si la premisa es que “la ratafíaes lomás próximo a destilar la tie-rra”, Pons Codina (Barcelona,1979) extiende la metáfora a la so-

ciedad actual: “La ratafía funcionacomo resistencia a la modernidadque nos está idiotizando, hacien-do perder nuestra identidad, gen-trificando…; es el aguardiente deCataluña y cada uno se la puedehacer en casa y eso, como contras-te, me gusta”, dice el autor. “Es unretrato demoledor del momento yde una generación, pero a partirde una comicidad que hace de te-lonero de la tragedia que se acer-ca”, apuntilla el editor Josep Cots.

Morell, protagonista junto consu discípulo Quintana, se dedica ahacer ratafía clandestinamenteen Barcelona, robando plantas enparques, balcones o en Montjuïc.La actividad se complementa,amén de con la ingesta del licor,con una labor obsesiva por enviar,como cartas al director, reflexio-nes surrealistas, que le llevarán a

colaborar con un periódico. Ladesafección por la situación políti-ca y social y cierta conducta nihi-lista que destilaban los protagonis-tas deMars de Carib sigue latente.“Reflejo una generación que tieneentre 30 y 45 años, especialmentecastigada por una crisis no sóloeconómica: antes sabías inclusocontra quién debías luchar, quiénera tu enemigo: ahora, ni eso; esuna generación más informada,pero no sabe; la que debía gozarde más oportunidades y, en reali-dad, ni las ve y la que lo tenía todoy, en el fondo, no tiene nada”, sen-tencia el autor. “Nohay afánmora-lizante, soy más descriptivo queanalítico, hago recortes de vida”.

Menor durezaReconocerá el lector dePons Codi-na, primero, un escenario, el deun Sant Andreu del que el autor,afincado en Parets del Vallès don-de regenta un negocio de tatuajes,no se quiere mover “por razonesemocionales y porque se resiste aser la Barcelona sepultada por elturismo masivo, las sucursales ylas marcas; la ciudad sufre unapérdida de identidad absoluta”.

También el bar como ágora, queve como “un espacio de reden-ción, un lugar de felicidad”, y unlenguaje directo: “No escribo nor-mativamente bien, hago castella-nismos y construcciones gramati-cales que chirrían, pero sí reflejoel lenguaje de la calle”.

Asumidas esas similitudes,Pons Codina quiere desmarcarsedeMars del Carib, una primerano-vela que ha vendido 2.000 ejem-plares. “Tenía casi un centenar defolios, pero me vi escribiendo unasegunda parte de Mars…, de nue-vo algo muy autobiográfico salidomuy torrencialmente; y lo descar-té: escribo por convicción y si noshacemos trampas con esto, con lamiseria de dinero que movemos…Aquí he hecho una ficción total,aunque se mantiene una verdademocional: el protagonista es unalter ego que dice lo que pienso”.

Dies de ratafia es, también enlo formal, por un lado “menos in-tuitiva, más narrativa: he estudia-do estructuras”, y también “me-nos dura o brusca, aunque siguesiendo fuerte emocionalmente;me he suavizado, pero quiero se-guir golpeando”, mantiene PonsCodina. Y al poco, trago de ratafía.

Se habla del turismo que invadeBarcelona y copa los edificios quemás identifican a esta ciudad, so-bre todo los construidos por Gau-dí que arrastran amillones de per-sonas cada año. Pero hay otro tipode turismo que busca escapar dela masificación y conocer con cal-ma otros atractivos escondidos.Es lo que facilitan desde 2010 Isa-bel Vallès y Laura Pastor tras po-ner en marcha Cases Singularescon la intención de dar a conocerlugares al margen de los circuitosturísticos, explicando, mediantevisitas guiadas y en grupos reduci-dos, su historia y la de sus propie-tarios. La última en incorporarsea esta oferta de patrimonio a lacarta es la CasaFelip, un impresio-nante edificio modernista cons-truido por Telm Fernández i Ja-not en 1901 en el número 20 deAusiàs Marc, en la llamada “zonadel oro del textil”, que vivió ungran enriquecimiento en la déca-da de los noventa del siglo XIX conla construcción de enormes y des-tacados edificios. “Losmejores delEixample”, según el empresario ymecenasAntoni Vila Casasque ad-quirió en 1997 esta vivienda parainstalar allí la sede de su funda-ción, donde trabaja su equipo y hadesplegado parte de su impresio-nante colección de arte modernoy contemporáneo.

Como no podía ser de otra for-ma esta casa es una auténtica luju-ria de las artes aplicadas dondelos más hábiles artesanos moder-nistas emplearon materiales ex-traordinarios. Impresiona com-probar que no se sube al piso prin-cipal por la escalera que utiliza-ban sus dueños, sino por una inte-rior, menos noble pero igual defastuosa, situada junto al ascen-sor. El suelo de la entrada es demármol de Carrara. El mejor.

El piso que se visita fue propie-dad del matrimonio Felip, de losque se sabe muy poco. Tan soloque él era un industrial textil que,quizá, había hecho su fortuna enAmérica. Falleció en 1913 y sumu-jer, Elvira Pérez y Capdevila, en1936, heredando la casa sus sobri-nas. En 1975 pasó a manos de losSalesianos del Tibidado y en 1990se instaló el Círculo Condal.

Salón estilo rococóLa vivienda es espectacular y sor-prende incluso al ojo acostumbra-do a estos interiores suntuosos.La zona íntima donde los Felip vi-vían—en el interior demanzana—es un recinto donde abundan lamadera en las paredes alternandocon los esgrafiados de Joan Para-dís. El suelo está elaborado demo-saico romanoporLluís Bru, elmis-mo que hizo los del Palau de la

Música, con teselas doradas depasta de vidrio. La joya de estaestancia, con permiso de la impre-sionante chimenea de madera ta-llada donde puede verse una ninfacomo las que pintabaAlphonsMu-cha, es la impresionante vidrierade colores de 20 metros cuadra-dos creada por Antoni Bordalba,con flores y mujeres que parecengozar de la naturaleza. “Es la últi-ma estancia que se visita y la gen-te no puede reprimir un sonoro¡ohhh!”, asegura Pastor.

En la otra parte de la casa, queda a la fachada principal deAusiàsMarc, se recibían a las visi-tas y ahora acoge las reuniones dela fundación. Es un salón francésde estilo rococó. “El modernismoes muy ecléctico”, asegura Vallèsde esta estancia en laque predomi-na el tono rosa pastel. Las paredessiguen decoradas con la pana pin-tada original, unpoco kitsch,mien-

tras los suelos son demarqueteríade diseños geométricos. Una ma-ravilla. De lo poco que se sabe deesta familia, señalan Pastor y Va-llès, era que eran muy religiosos,algo que contrasta con la ostenta-ción y el lujo con la que vivían.

Con esta nueva vivienda CasesSingulares consigue su propósitode abrir una casa cada día: los lu-nes el Palauet Casades, sede delColegio de Abogados; el martes laBibliotecaArús, el templomasóni-co de la ciudad que conserva másde 80.000 volúmenes; el miérco-les el Palau Baró de Quadras, dePuig i Cadafalch; el jueves la CasaRocamora, un palacete isabelinoque conserva importantes colec-ciones de cerámica y pintura; elviernes la Casa Felip, y el sábado yel domingo la Casa Amatller, conuno de los mejores interiores mo-dernistas, mobiliario incluido, deBarcelona.

Barcelonaquiere saldarsu deuda conCoderch

La ratafía al poderSergi Pons Codina sigue el ácidoretrato de la modernidad que inicióen ‘Mars del Carib’ con ‘Dies de ratafia’

La impresionante escalera de acceso a la Casa Felip, en el número 20 de Ausiàs Marc. / JOAN SÁNCHEZ

Patrimonio a la cartaCases Singulares añade la Casa Felip a su oferta de visitas en grupo reducidos

VENTURE AHORRO PATRIMONIAL, S. A.

ANUNCIO TRANSFORMACIÓN DE SOCIEDAD ANÓNIMA EN SOCIEDAD LIMITADA

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley 3/2009 sobre Modifi caciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, se hace pú blico que la Junta General Extraordinaria y Universal de la So-ciedad “Ven ture Ahorro Patrimonial, S. A.”, con fecha 19 de diciembre de 2016, acordó la transformación de la misma en Sociedad de Responsabi-lidad Limitada, y su cambio de de-nominación social, aprobándose asi-mismo el Balance de transformación y los nuevos Estatutos sociales. Por tanto, en lo sucesivo, la Sociedad gi-rará con la denominación “AR ZUR-BANO 2016 SOCIEDAD LIMITADA”.

EL ADMINISTRADOR ÚNICO.JOAQUÍN CASANOVAS MUSSONS.

Barcelona, 2 de enero de 2017

J. Á. M., Barcelona

CARLES GELI, Barcelona

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

90000

20657

Diario

577 CM² - 51%

5482 €

8

España

28 Febrero, 2017

P.5

16 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 28 FEBRER 2017

L’expresident del Palau de laMúsica al·legarà durant el judicila falta la memòria pel seu mal estat de salut

El terratde FèlixMillet

TONI MUÑOZBarcelona

L’expresident delPalau de laMúsicafa vuit anys quecompleix la con-demna social que

l’obligaarecloure’salasevamansióde l’Ametlla del Vallès. No en surtmai. Els veïns fa anys que no el ve-uenni en saben res. L’esclat del casPalau va esquerdar els fonamentsde la societat civil i el prestigi deFèlixMillet vaquedar sepultat sotalaruna.Vapassardeserunprohomde la burgesia barcelonina a un re-pudiatquenomésvaconservarl’es-tatus a l’Ametlla, la població que liva continuar mostrant respecte enpúblicmalgratmaleir-loenprivat.Al seu refugi hi viu tranquil.

Va del sofà al llit i del llit al sofà. Espassa el dia veient els esports perla televisió fumant un cigarret rerel’altre. Segons diverses personesdel seu entorn es mou amb moltadificultat, només s’atreveix a cami-nar quan és qüestió de poques pas-sesielscaminsmésllargselsfaambla cadira de rodes que fins fa poc

empenyiaenDavid,elseuassistent,que ha estat de baixa els darrersmesos perquè s’està recuperantd’una operació d’esquena. Els anyspassen també per al que havia deser elmotor depropulsió de la sevacadiraderodes.Tot i que el deteriorament físic

no sempre va acompanyat de la de-mència,duranteljudicielfactordelpas del temps serà aprofitat com aestratègiadedefensa.Millet iMon-tull al·legaranquenorecordenres.Han passat gairebé vuit anys des

que va començar el cas Palau. Una

llargainstruccióenquèhasortitalallum l’alt tren de vida de què vangaudir Millet i la seva família du-rantanysacostadelsdinerspúblicsde la institució. Viatges, sopars, lu-xosos casaments i reformes a casaseva.Desdel seu terrat es veuen lesseves propietats, un llegat aixecatgràciesalPalau.Unamansióde620metresquadrats envoltadadebosc,una propietat que ocupa l’equiva-lent de sis illes de l’Eixample. Lesinterioritats del cas es troben enaquell paisatge al terrat de FèlixMillet, i ell diràqueamb82anysno

recorda res. Aquesta serà la sevaestratègia. “Estic fetunaporqueria,no puc caminar, vull acabar d’unavegada aquesta tortura”, asse-gurava ahir en una entrevista a ElMónaRAC1.Lacoartadaésmanifesta.El judi-

ci li arriba massa tard. “No estanlúcids. Ni que volguessin seriencapaços de recordar res”, assegurauna persona pròxima. Millet s’as-seurà al banc dels acusats com apresumpte autor de diversos delic-tes i no explicarà res. A tot estirarfarà unadeclaraciómolt “delimita-

da idirigida” i apartird’aquídema-narà al tribunal de no assistir a lessessionsa lesqualsnosigui impres-cindible.L’estatdesalutdequivaser lase-

va mà dreta al Palau de la Música,Jordi Montull, tampoc no és gairemillor, segons el seu entorn. Té 77anys i camina amb bastó. Des delseu terrat també observa un abun-dant llegat, tot i que una mica me-norqueeldeMillet.Estàtandeteri-orat mentalment, diuen, que no téni la sensació d’haver-se apoderat

de vint milions d’euros amb el seucap.Enel judici tampocnodeclara-rà, i si ho fa no dirà una paraula demés. El seu advocat, Jordi Pina, in-sisteixquelaculpadelalentituddelprocedimentnoésdeMillet iMon-tull sinóde l’administracióde justí-cia, que ha dilatat massa un cas pelqual van confessar el primer dia.Això sí, van reconèixer haver sa-quejat tresmilions,peròelsmilionsespoliats segons la Fiscalia sumenmés de trenta, dels quals gairebédeu no se sap on han anat a parar.“La lentitud del procediment no ésimputableniaellsniami.Nosaltresnohempresentatcaprecurs,ni im-pugnacions, ni sol·licitudsdeprovainútils”.Durantgairebéunadècadapel casPalauhi hanpassat cinc jut-gesquehanhagutd’assumirunain-vestigació amb una ingent quanti-tatde folis i imputats.En tots aquests anys, Millet i

Montull es van asseure una vegadaal banc dels acusats pel cas de l’ho-tel del Palau, afer pel qual van aca-bar absolts pel Suprem. Demà co-mençarà el judici enmajúscules enquè els exdirectius del Palau seranjutjatsperhaver saquejat la institu-ció. Seranquatremesosdesessionsambuncentenarde testimonis queculminaran el 27 de juny, quan fal-tarà menys d’un mes perquè pelvuitè aniversari de l’entrada delsMossos al Palau. El debat del futurseràsiencasdesercondemnatsunsavis de vuitanta anys hauran d’en-trar a presó per rehabilitar-se. Mi-llet i Montull, els saquejadors con-fessos,entraranencadiraderodes iamb bastó, i amb tothom pendentdel seu terrat.

ARXIU

FèlixMillet entrant al Palau de Justícia el març del 2014 per assistir al judici de l’hotel del Palau de laMúsica

“Estic fet unaporqueria, no puccaminar, vull acabard’una vegada aquestatortura”, va dir a RAC1

BARCELONA Redacció

El grup de Junts pel Sí va regis-trar ahir una reforma del regla-ment del Parlament amb l’objec-tiu d’agilitar la tramitació de laprincipal llei de ruptura, la deTransitorietat Jurídica, que im-pulsa juntament amb la CUP.La reforma busca permetre als

grups parlamentaris impulsar latramitació de lleis pel mecanis-me de “lectura única”, que és elprocediment de màxima urgèn-cia, segons va avançar dilluns eldiariAra. Fins ara, la lectura úni-ca és un mecanisme reservat no-

més a les lleis que presenta el Go-vern, mentre que Junts pel Sí volque aquestmecanisme s’estenguitambé als grups parlamentaris.La proposta de modificació

que impulsa el grup majoritari,presidit pel diputat Jordi Turull,proposa que el grup promotord’una iniciativa parlamentàriapugui sol·licitar que “una llei si-gui tramitada directament enlectura única” amb l’únic requisitque el ple hi doni llum verda. Lacoalició del PDECat i ERC i elsseus socis antisistema sumen lamajoria absoluta, i per això po-drien superar sense problemes

aquest requisit. Aquest sistemapermetria als dos grups sobira-nistes tramitar amb la màximaurgència determinades normesclau per a la “desconnexió” ambEspanya, en paraules dels seusimpulsors, i així evitar impugna-cions del Govern central.Un altre dels articles de l’actu-

al reglament que Junts pel Sí i laCUP podrien utilitzar per apro-var la desconnexió seria el 81.3,que permet alterar l’ordre del diadel ple a petició de dos grups par-lamentaris o d’una cinquena partdels membres de la Cambra. Defet, aquesta via es va utilitzar enla votació de les conclusions de lacomissió del Procés Constituent,procés pel qual la presidenta delParlament està sent investigadaper la justícia.Fonts de Junts pel Sí aclarei-

xen que prefereixen que la tra-mitació de les lleis de ruptura si-gui l’ordinària, i que aquesta re-forma del reglament només

pretén obrir una via alternativa.La proposta de reforma de Juntspel Sí, que s’abordarà amb totaprobabilitat en la reunió de laMesa d’avui, també inclou altrespropostes sense vincle amb elprocés independentista. Així,

una altra de les iniciatives formu-lades pel grup de Govern és quel’ordre del dia de laMesa del Par-lament i de les comissions es fa-cin tenint en compte “la concilia-ció horària”.La reforma del reglament del

Parlament, de tota manera, no ésunprocés senzill ni ràpid. Segonsla disposició final de la norma,s’ha de tramitar com una propo-sició de llei del desenvolupamentde l’Estatut, recollit als articles117 i 118. Això suposa que, una ve-gada plantejada per dos grupsparlamentaris, laMesa del Parla-ment ha de constituir unaponèn-cia perquè elabori la proposicióde llei en un termini màxim detresmesos, en la qual han de par-ticipar tots els grups parlamenta-ris. Després d’això, passa a trami-tar-se com una llei normal. Ja esveurà si els grups no indepen-dentistes voldran participar enaquesta ponència si l’objectiu ésfacilitar la ruptura.

Junts pel Sí vol queel Parlament agilitiles lleis de ruptura

ROSER VILALLONGA

Jordi Turull, de Junts pel Sí

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

586000

120418

Diario

828 CM² - 73%

21462 €

16

España

28 Febrero, 2017

P.6

Millet assegura que està “fet una porqueria”des perquè té “l’espina dorsal total-ment desfeta”. Per tot això, l’expre-sident del Palau de la Música va avançar que demanarà al jutge que li permeti absentar-se del judici quan no calgui la seva presència.

Tot i que el judici comença ofici-alment demà, no serà fins al dia 8 de març quan Millet declararà, igual que la seva mà dreta, Jordi Montull. Les sessions, però, s’allargaran fins al mes de juny, i Millet –de 84 anys– ja va apuntar que veu “gairebé im-possible” assistir a totes. De fet, per curar-se en salut ja va posar com a precedent que “Urdangarin tampoc va anar a totes les sessions” del cas Nóos. “Hi ha moltes sessions en què no pinto res”, va afegir Millet, que va deixar la decisió final en mans dels

seus metges. Durant l’entrevista, l’expresident del Palau va confessar que tenia ganes que arribés el judi-ci perquè, segons va afirmar, vuit anys són “una burrada” i ell comp-tava que tot es resolgués en tres anys. Segons va dir, l’espera d’aquests anys ha sigut “una tortu-ra” per a ell.

Entrarà a la presó? Sobre la resolució del cas, Millet va posar en dubte que acabi entrant a la presó. “No sé si entraré a la pre-só. Això ho han de preguntar al jut-ge, però estant tan malament de sa-lut...”, va apuntar. A més, Millet va insinuar que durant tot aquest temps “hi ha hagut coses estranyes i polititzacions”.e

CAS PALAU DE LA MÚSICA

Vuit anys després que es destapés l’espoli del Palau de la Música i les possibles vinculacions amb el pre-sumpte finançament irregular de CDC, demà començarà el judici. Una cita que arribarà precedida de les últimes declaracions de l’expre-sident del Palau Fèlix Millet, que ahir va assegurar en una entrevista a RAC1 que està “fet una porqueria”.

Segons va explicar, el seu estat de salut ha empitjorat molt en els úl-tims anys fins al punt que assegura que no pot caminar més que uns quants metres dins de casa seva. Mi-llet va revelar que va en cadira de ro-

BARCELONAARA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

95000

12978

Diario

151 CM² - 18%

725 €

10

España

28 Febrero, 2017

P.7

EL PUNT AVUIDIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2017 | Nacional | 15

Els advocats de Fèlix Mi-llet van entregar ahir almatí a la secció 10 de l’Au-diència de Barcelona unadocumentació de caràctermèdic sobre l’estat de sa-lut del seu pacient amb laintenció de sol·licitar al tri-bunal que pugui deslliu-rar-se de l’obligació de serpresent a les sessions deljudici, tret d’aquelles enquè es requereixi la sevapresència. La vista que co-mença demà està progra-mada fins al 27 de juny i elsadvocats al·leguen que eldeteriorat estat de salutde Millet li impedeix ser ala sala al costat dels altresquinze acusats durant elsquatre mesos que és pre-vist que s’allargui

Fèlix Millet, de 81 anys,està afectat d’una malaltiaa l’esquena que li impedeixmoure’s amb normalitat.Ell mateix ha explicat aaquest diari que es fatigamolt, que s’ha de moure enuna cadira de rodes i quenomés se’n deslliura quanés al seu domicili particu-lar de l’Ametlla del Vallès,ja que allà pot fer desplaça-ments curts valent-se persi sol.

L’expresident del Palauja va haver de recórrer al’ajuda de la cadira de ro-des quan es va celebrar eljudici pel cas de l’hotel, arafa tres anys. En aquellaocasió va ser una caigudaque li va provocar el tren-

cament del fèmur i la im-mobilització correspo-nent. De resultes de l’acci-dent es va haver d’inter-rompre el judici, que es vareprendre al cap d’unsdies quan el principal acu-sat ja s’havia recuperatmínimament de l’operacióa la qual va ser sotmès. Enaquella ocasió, Millet vaser present a la sala du-rant els quinze dies que vadurar la vista.

Qüestió prèviaLa petició dels advocats deMillet serà abordada demàmateix pel tribunal en eltorn de qüestions prèvies,formulisme que obre sem-pre els judicis i on les partsposen en consideració delsjutges alguna novetat, jasigui sobre els processats osobre noves proves a prac-ticar durant la vista oral ique no havien estat expo-sades fins aleshores. Elprocediment normal ésque el tribunal designi unpèrit forense perquè exa-mini l’acusat i determini siestà o no en condicions deseguir la vista.

En el guió del judici estàprevist que els processatsno comencin a declararfins al dimecres de la set-mana vinent, dia 8, i tot fapensar que aquell dia escomenci amb la declaracióde Fèlix Millet. Si repeteixla mateixa actuació que enel judici de l’hotel, la sevadeclaració serà molt breu ino respondrà a les pregun-tes del fiscal. ■

Millet vol evitarhaver d’anar atotes les sessionsdel judici

Jordi PanyellaBARCELONA

a Els advocats presenten un informemèdic sobre el deteriorat estat desalut de l’expresident del Palau

Millet, en cadira de rodes, durant el judici pel cas de l’hoteldel Palau ■ ALBERT SALAMÉ / ARXIU

Anunciat un acord globalentre Junts pel Sí i la CUPsobre la llei de transitorie-tat jurídica al final de l’anypassat, una de les incògni-tes que plana sobre el pro-cés és com es tramitaràuna norma que de facto re-presenta una ruptura ambla legalitat espanyola. JxSíen prioritza l’aprovacióper la via ordinària, peròestudia totes les diferentsopcions per tirar enda-vant una norma de des-connexió que es dona perfet que el mateix momentque entri al Parlament se-rà recorreguda pel governespanyol davant del Tri-bunal Constitucional.

Una de les possibilitatsen què treballa el grup in-dependentista és facilitarla tramitació exprés de lallei, que en l’article 1 defi-neix Catalunya com una“República de dret, demo-cràtica i social”, a la cam-bra catalana. Junts pel Síva registrar ahir al matíuna modificació del regla-

ment del Parlament quefaria possible aquesta pos-sibilitat.

El canvi impulsat pelgrup parlamentari inde-pendentista, avançat perl’Ara, permetria que unaproposició de llei es pu-gués tramitar per lecturaúnica i, per tant, escur-çant substanciament elstràmits de la via ordinàriafins a un sol dia, a propos-ta del grup parlamentarique la impulsi i d’acordamb la junta de porta-veus. Amb l’actual regla-ment a la mà, i segons l’ar-ticle 135, aquesta és una

opció reservada a les lleisque presenta el govern i,pel que fa als grups, a pro-posicions que estiguin sig-nades per tots els de lacambra, una opció des-cartada en el cas d’una lleide desconnexió que solsté el suport de Junts pel Síi la CUP.

AcumulacióLa reforma del reglamentdel Parlament registradaper Junts pel Sí també pre-veu un canvi de l’article125 per acumular iniciati-ves legislatives de contin-gut similar en una matei-

xa tramitació parlamen-tària si els grups que lesproposen hi estan d’acord,cosa que facilitaria que ini-ciatives relacionades ambles lleis de desconnexiós’aprovessin conjunta-ment.

La reforma del regla-ment és un camí compli-cat, ja que s’ha de fer com adesenvolupament de l’Es-tatut. Està fixat en els arti-cles 126 i 127 del regla-ment del Parlament, queestableix que s’hauria decrear una ponència ambtots els grups per redactarel nou text. ■

JxSí proposa reformar elreglament del Parlamentper accelerar la desconnexióa Registra una modificació que li permetria tramitar la llei de transitorietat enun sol dia a Vol tenir totes les opcions obertes per tirar endavant la norma

RedaccióBARCELONA

La reforma horària ha arribatal reglament del Parlament.La modificació registrada perJunts pel Sí preveu que s’in-clogui un article en què es di-gui específicament que lamesa de la cambra i les de lescomissions “tindran encompte la conciliació horàriaen la determinació de l’horarid’inici i final de les sessions”.

Una votació en el ple del Parlament del desembre passat ■ ACN

Es dona la circumstància queel Parlament ja s’ha acollit ala reforma horària. Els plenscomencen abans i les ses-sions de la tarda, a les 15.00.

Així mateix, entre les es-menes que el grup de la ma-joria pretén introduir en el re-glament del Parlament tam-bé n’hi ha una altra perquè elsdiputats que estiguin de bai-

xa per maternitat i paternitati que ja poden delegar el voten el ple també ho puguin feren les comissions de lesquals formen part. Els dipu-tats poden demanar que uncompany del seu grup voti enel seu lloc en els supòsitsd’hospitalització, malaltiagreu i incapacitat perllonga-da degudament acreditades.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Conciliació horària i delegació de vot

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

117000

23138

Diario

365 CM² - 34%

2792 €

15

España

28 Febrero, 2017

P.8

DIMARTS18 28 DE FEBRER DEL 2017

La plaga de la corrupció LLL

Millet: «Estic fet una porqueria»

EL PERIÓDICOBARCELONA

El saquejador confés del Palau trenca el seu silenci abans del judici

cap al·lusió als delictes que va reco-nèixer haver comès i es va limitar a explicar la seva precària salut, i a denunciar la tardança en la instruc-ció del cas. «Estic molt malament, no puc ca-minar. He d’anar en cadira de rodes. Tinc l’espina dorsal totalment desfe-ta. Puc caminar per casa 10 metres, però pel carrer impossible. Estic fet una porqueria. Són els 81 anys», va relatar Millet, que s’enfronta a una petició de 27 anys de presó en el ju-dici que s’iniciarà demà a l’Audièn-cia de Barcelona. Un procés que està previst que du-ri uns quatre mesos, però del qual

Millet espera estalviar-se d’assistir a totes les sessions. «Aniré al judici però demanaré que quan no sigui necessari que hi sigui no m’hi fa-cin anar. Però quan hi hagi de ser, hi vull ser. Jo a totes les sessions veig impossible ser-hi, tinc els informes mèdics i a veure què decideixen. Hi ha moltes sessions en què jo no pin-to res», va sostenir. Amb tot, l’expresident del Palau de la Música es va mostrar alleujat amb el fet que hagi arribat el judici, perquè els vuit anys que s’ha allar-gat la instrucció del cas han sigut una «tortura». «Ja era hora que arri-bés el judici. A l’estar tan malament

de salut, estic molt fotut. Vuit anys és una burrada. Ni en somnis m’es-perava que trigués tant [a arribar el judici]. Esperava que en tres anys ja estigués».

«POLITITZACIONS» / Durant la conversa, Millet va arribar a insinuar que la causa està «polititzada»: «Hi ha tant embolic i tanta cosa estranya, poli-titzacions, que ara prefereixo no pensar-hi i acabar d’una vegada per-què és com una tortura. Ho tens a so-bre i no hi ha manera que hi hagi ju-dici». I sobre l’opció d’anar a la pre-só, va dir: «No vull fer pronòstics. No soc jo qui ho ha de dir». El saquejador confés va explicar finalment que la seva dona «també ho està passant malament perquè ai-xò està durant massa». H

48 hores abans que comenci el judici per l’es-poli del Palau

de la Música, el saquejador confés de la institució, Fèlix Millet, va tren-car durant uns minuts el seu silen-ci només per expressar els seus sen-timents. En una breu conversa tele-fònica amb RAC1, Millet no va fer 33 Fèlix Millet.

ERC no veu una conspiració contra el PDECat pel ‘cas 3%’

XABI BARRENABARCELONA

Alfred Bosch demana que la justícia arribi fins al final en els casos de corrupció

Entre els equilibris que acos-tuma a fer ERC respecte a les decisions que afecten el CDC-PDECat, els que con-

cerneixen l’actualitat judicial dels demòcrates –versió presumpte fi-nançament irregular– són, sens dub-te, els més alambinats. ERC va adop-tar fa anys, en la campanya del 2012, una espècie d’argumentari que passa-va per dir que «tolerància zero amb la corrupció», per evitar opinar sobre les novetats que van deparant les di-ferents investigacions i per separar les vicissituds d’un partit de les aspi-racions independentistes de part de la societat catalana. La revelació que un testimoni protegit ha implicat di-rectament l’expresident Artur Mas no ha variat gens el guió republicà. Ni tancament de files amb Mas, ni atac als convergents. Davant l’estrepitós silenci d’Ori-ol Junqueras i amb la plana major del partit a Madrid donant suport moral a Francesc Homs, va ser el cap de files republicà a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, el que va comparèixer davant la premsa. Bosch va evitar pronunciar-se sobre els indicis que apunten a una pre-sumpta trama de finançament il-lícit de CDC,encara que, això sí, va mostrar el seu respecte per la «pre-sumpció d’innocència». «El que crec és el que diuen els tri-

bunals. Les sentències les respectem escrupolosament. Volem que es llui-ti contra la corrupció», va recalcar Bosch, que va demanar que «la justí-cia arribi fins al final». Tampoc va subscriure la teoria de la conspiració llançada per Mas –quan va sortir a la llum el que ha-via afirmat el testimoni protegit– so-bre que tot era una operació de l’Es-tat per acabar amb el PDECat. «Cada cosa s’ha de tractar allà on toca. No hem de polititzar la justícia, ni hem de judicialitzar la política», va sen-tenciar. Més explícit a l’hora de bandejar aquesta teoria conspirativa de Mas va ser el PSC. «No es tracta d’un atac a l’independentisme, són acusacions que concerneixen exclusivament CDC», va asseverar el secretari d’Or-ganització socialista, Salvador Illa.

L’OPINIÓ D’ICV / En la mateixa línia es va expressar ICV, partit integrant de Barcelona en Comú i Catalunya Sí que es Pot, a través d’un dels seus coordinadors, David Cid. El colíder de la força ecosocialista va reclamar a Mas que «deixi d’utilitzar» Catalunya i el dret a decidir dels ca-talans com a «instruments» per «ta-par» la presumpta corrupció i el fi-nançament irregular de la seva for-mació i «determinades pràctiques que s’han estès durant deu anys com a mínim». «Es fa un flac favor al dret a deci-

PSC i ICV exigeixen a l’expresident Mas que no s’amagui darrere de l’estelada

dir si s’instrumentalitza», va adver-tir el dirigent ecosocialista, que va criticar en aquest sentit que des dels convergents es pretengui «barrejar-ho tot contínuament» en la seva es-tratègia de defensa. La flamant portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, per la seva part, va establir un nexe d’unió en-tre les investigacions del cas 3% i el judici a Francesc Homs pel 9-N. Mon-tero va afirmar que «si s’ha de jutjar CDC per alguna cosa és per corrup-ció, per haver comès delictes relaci-onats amb les trames del 3%, no per posar urnes», va assenyalar. H

33 Artur Mas, ahir al matí a Madrid, durant la concentració de suport a Francesc Homs.

AGUSTÍN CATALÁN

Alfred Bosch PRE. GRUP MUNICIPAL ERC A bCN

«No hem de polititzar la justícia, ni hem de judicialitzar la política. Crec el que diuen els tribunals»

Salvador Illa SECRETARI D’ORGANITZACIÓ PSC

«No s’ataca l’independentisme, són acusacions que concerneixen exclusivament Convergència»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

277 CM² - 26%

5120 €

18

España

28 Febrero, 2017

P.9

‘Moonlight’ triomfa en els Oscars de la relliscada

Una pel·lícula de pressupost molt més pròxim al cine espanyol que al de Hollywood va ser pro·clamada la millor en una gala de la 89a edició dels Oscars que,

no obstant, no passarà a la història pel mo·dest i magnífic film del desconegut Barry Jenkins sinó per un error impropi de la me·ca del cine. Perquè Moonlight es va quedar sense premi durant uns instants fins que el productor de La la land, que havia sigut pro·clamada guanyadora, es va adonar de l’error

per la confusió de sobres. Va resultar tan sor·prenent la relliscada que va molt més enllà de l’etiqueta d’anècdota. Un fet impropi en una cerimònia que va ser el reflex de l’excel·lent collita del 2016 i va tenir el seu efecte en un repartiment bastant equitatiu dels guar·dons. La gran favorita La la land va perdre for·ça a mesura que s’acostava el gran dia, però tot i així va guanyar sis estatuetes. Moonlight, una poètica obra sobre la identitat sexual d’un jove negre en un barri marginal de Mi·ami, en va tenir tres. El seu èxit en la princi·

pal categoria pot interpretar·se com una re·paració del que va passar l’any passat amb la polèmica per la falta d’artistes afroameri·cans entre els nominats. El reconeixement a Moonlight es va con·vertir també, d’alguna forma, en la rèplica de l’ala progressista de l’Acadèmia de Ho·llywood al president Trump. En la gala, pe·rò, hi va haver menys crítica política del pre·visible. I és que Hollywood va preferir parlar de gran cine i prou. Fins que va arribar, a ul·timíssima hora, un inesperat gir del guió.

Aquest dimecres comença el judi·ci oral pel denominat cas Palau. Els principals encausats són els gestors del Palau de la Música Ca·talana, un dels temples laics del

catalanisme i de la burgesia durant el segle XX. Pel que es desprèn del sumari, tot indica que el complex i fosc entramat jurídic amb el qual es gestionava aquesta entitat recep·tora d’importants quantitats de diner pú·blic i privat encobria tota mena de pràcti·ques que van emparar l’enriquiment de Fèlix Millet i de Jordi Montull. Un saqueig del qual no sabem si el desviament de fons a Convergència Democràtica de Catalunya és causa o conseqüència. És a dir, el judici ha de determinar entre altres coses si Millet i Montull finançaven CDC per tapar el seu ro·batori o robaven per tapar el desviament al partit de Pujol i Mas. En tot cas, sembla pro·vat que una part dels ingressos privats del Palau tenien relació directa amb algunes ad·

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Millet, molt més que un símptomajudicacions de l’administració de la Genera·litat, en aquest cas, amb la que va rebre l’em·presa Ferrovial. Tot plegat tenia lloc a la re·botiga d’una institució que en el seu aparador lluïa el més granat de la classe em·presarial i política catalana, que van actuar si més no amb deixadesa en el control de les finances de la institució, tant si el que van fer va ser no controlar com si van arribar a emparar . Els il·lustres noms que apareixen en aquest sumari desperten una intensa ira po·

pular contra els privilegis d’una part subs·tancial de l’elit política i econòmica del pa·ís. La seva defensa serà concentrar la respon·sabilitat del que va passar en Millet i Montull que, veient la seva actuació, són sense cap mena de dubte uns malànimes amb episo·dis tan rocambolescos com els dels casa·ments del màxim responsable de l’entitat que va endossar les despeses al Palau i els va cobrar la meitat de l’import que no havia pa·gat als consogres. Però Millet i Montull són alguna cosa més que uns cigrons negres. Són el símptoma, de fet molt més que un símpto·ma, d’una determinada manera d’entendre la política, els negocis i el catalanisme. Un estil basat en la connivència de certes famí·lies en virtut dels seus orígens comuns que crea espais d’impunitat quan es creua amb la política. Millet, Montull i CDC han de pa·gar pel que la justícia determini que van fer. I la resta ha d’aprendre que la tolerància s’ha acabat.

El judici ha de dirimir el paper de CDC en l’espoli del Palau per determinar si el partit va ser inductor o perceptor

Editorials

DIMARTS6 28 DE FEBRER DEL 2017

Animus iocandi Ferreres

L’ultraconservador règim hongarès anuncia l’inici de les obres d’una se·gona tanca, aquesta vegada a la frontera amb Sèrbia, per frenar el flux dels refugiats i prepara per a ells un altre camp de detenció. La UE no hauria de tolerar cap més burla al dret d’asil. 3Pàg. 14

ViktorOrbánPrimer ministre d’Hongria

Noms propis

EEEE

Exhibeix una altra vegada la seva cara més agressiva davant el procés català i proposa que, «si és indispen·sable», s’apliqui l’article 155 de la Constitució que suspèn els drets d’una comunitat si atempta contra l’«interès d’Espanya». Apagar l’in·cendi amb gasolina. 3Pàg. 17

José MaríaAznarExpresident del Govern

EEEE

Un segle de vida ha complert aques·ta institució que recolza l’economia i la projecció empresarial de la ciu·tat, gestiona el polígon marítim barceloní i promou àrees industri·als i logístiques. Felip VI en va elo·giar ahir la tasca. 3Pàg. 24

JordiCornetDelegat Consorci de la Zona Franca

EEEE

Encara que per a molts la mesura arriba tard, l’ajuntament ha deci·dit blindar la zona de Sant Antoni i ja no donarà llicències per a nego·cis de gastronomia, oci o souvenirs, mentre dissenya un pla contra el monocultiu comercial. 3Pàg. 30

MontserratBallarínRegidora de l’Eixample

EEEE

Amb una gran enteresa («simple·ment tinc càncer»), el líder de Jara·be de Palo presenta llibre, gira i disc per celebrar els seus 50 anys i els 20 del grup. El compacte 50 palos es vendrà dissabte amb EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. 3Pàg. 48

PauDonésMúsic

EEEE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

462000

79409

Diario

309 CM² - 29%

5711 €

6

España

28 Febrero, 2017

P.10

“La jardineria ha d’estar present al nostre municipi per gaudir de la natura vora les nostres llars”

ELISABETH PURROY SISÓTècnica de medi ambient de l’Ajuntament d’Almacelles

DE CUA D’ULL Rosa Peroy @RPeroy

Almacelles compta des de fa uns dies amb el 1r vehicle de Policia Local 100% elèctric, el primer de Catalunya i de tot l’Estat. Això només és una petita mostra de la política mediambiental que es du a terme en aquest municipi d’uns anys ençà, i que pretèn con-vertir-lo en un refe-rent dels pobles i viles verds i ecosostenibles.

Expliqui’ns com ha sorgit la idea de comptar amb un vehicle policial elèctric.De fet, aquest és el segon vehicle policial que és respectuós amb el medi ambient. El primer s’ad-quirí el 2008 i es tractava d’un cotxe híbrid que era tota una novetat i del què també Almacelles fou pionera. Ara és 100% elèctric, amb tot el que re-presenta d’estalvi energètic i no contaminant. És una manera de seguir donant exemple des de les administracions locals als ciutadans que és possi-ble, rendible i beneficiós, incorporar vehicles no contaminants en el dia a dia.Com a tècnica de medi ambient, quins altres as-pectes tenen en compte a l’hora de fer d’Alma-celles una vila verda i ecosostenible?Són molts. Un de molt important, seguint amb l’exemple del cotxe elèctric, és la substitució pau-latina de l’enllumenat públic pel sistema de leds. Això suposa un cosiderable estalvi en l’import a pagar, a més d’un increment de la vida útil de les lluminàries i un menor manteniment. En aquest aspecte, acabem de posar nous fanals de leds al carrer d’Hipòdam de Milet amb bàculs i posts tam-bé reciclats, i hem canviat tota la il·luminació de la Font Lluminosa de la Rambla. Estan en estudi la renovació de l’enllumenat del barri dels Aubacs, de les Rambles i d’alguns edificis públics.Com s’aconsegueix una Almacelles verda i, alho-

ra, ecosostenible?Treballant molt en la reforestació i plantació d’arbrat, estudiant les millors varietats i es-pècies autòctones que requereixin poca aigua i poc manteniment. Aquest exemple s’ha seguit de fa uns anys cap aquí en la substi-tució del pi blanc en al-gunes serres del terme pel d’alzines i roures. S’aconsegueix ampliar

la varietat arbòria, es disminueix algun tipus de plagues com la processionària, es redueix el perill d’incendis i es dota de nutrients a la fauna que hi viu al nostre entorn. D’altra banda, continuem in-vertint molt en arbres, arbustos i flors que siguin de la zona, que requereixin un manteniment mí-nim, i que dotin a la població d’amplis espais verds. Això és imprescindible per millorar la qualitat de vida dels seus veïns: evita pol·lució, sorolls, facili-ta que la gent surti a caminar, fer esport… La jar-dineria ha de ser present al nostre municipi per gaudir de la natura al costat de les nostres llars. Pensi que Almacelles ha consolidat el concurs de guarniment de balcons i jardins, i ja ha revalidat tres anys seguits el títol de Vila Florida de Catalu-nya amb categoria de tres flors d’honor!Els objectius a curt termini per fer d’Almacelles el poble més sostenible de l’entorn?Cal incidir més en reduir la quantitat de residus que llencem a les escombraries. Per això és essen-cial dues coses: reciclar i conscienciar als més me-nuts. L’altre dia, amb motiu de la presentació del cotxe policial elèctric, vàrem fer una tarda plena d’activitats per als més menuts en la qual van po-der aprendre de manera divertida, com fer com-post orgànic a partir de les deixalles, reciclar plàstic per transformar-lo en joguines o com saber quin és el contenidor adequat a cada tipus de residu. Tot és poc per tal d’incentivar el reciclatge.

DIMARTS 28 DE FEBRER DE 2017

El judici a l’apunyalador de Lleida va arrencar ahir a l’Audiència de Provincial. Segurament perquè era a l’inici de la causa oral, la jut-gessa va informar a la fiscalia i a la defensa que ja podien formular-li les preguntes. Llavors, li van fer notar a la magistrada que, prèvi-ament, se li havia de comunicar a l’acusat que li farien les pre-guntes. De totes maneres, no va servir de res perquè l’acusat ja va avisar que no respondria ningú. I ho va complir a la perfecció...

DIPÒSIT LEGAL: L-22/1971 | CONTROL DIFUSIÓ: OJDTelèfon: 973 001 140

Barry JenkinsDirector del film ‘Moonlight’

Fèlix MilletExpresident del Palau de la Música

José Mª AznarExpresident del Govern central

La seva ha estat escollida com la millor pel·lícula en una gala dels Oscar que es recordarà sempre pel seu final, quan es va dir per error que el millor film era La la land.

A dos dies de l’inici de la vista del cas Palau ha dit que és una “burra-da” que s’hagi trigat 8 anys a arri-bar a judici i que vol “acabar d’una vegada perquè és com una tortura”.

Creu que no es pot iniciar cap dià-leg amb la Generalitat fins que no renunciï a la independència i és partidari d’intervenir Catalunya “si s’arriba al desafiament definitiu”.

ARA QUE HI PENSO! | Paquita Sanvicén@paquitasanvicen |

Unim culturesLleida té un capital que no té preu: un feix de cultures, llen-gües i religions. La diferència és font d’enriquiment si es posa en valor. Ho van dir clar i català divendres els i les jo-ves estudiants de la UdL fun-dadors d’Unim Cultures. No-ies i nois de diferents orígens, van alçar la veu per exclamar: Ei, que tenim altres cultures i som universitaris, i lleidatans! Que aquesta és la nostra ciu-tat, també dels nostres pares. Que ens l’estimem i treballa-rem perquè els referents de tots siguin ponts i no fronte-res. Van triar la UdL, la uni-versitat de tots, per compro-metre’s amb el present i futur de convivència que desitgen.

Una convivència win-win ba-sada en el diàleg i el (re)conei-xement entre les cultures que porten amb orgull. A la sala, pares i mares amb un somriu-re que ho deia tot, aplaudien orgullosos fills i filles. Va ser un acte molt important. Iniciati-ves interculturals com aquesta només surten en ciutats i uni-versitats que ho fan possible. I quan hi ha joves que s’hi im-pliquen i famílies model que empenyen per la convivència i inculquen als fills i filles el valor de l’estudi, el diàleg i la participació en la ciutat que ja han fet seua. Tota una lliçó de ciutadania.

Noies i nois de diferents orígens van alçar la veu a la UdL per fer ponts amb els referents de tots

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

2112

Diario

105 CM² - 10%

260 €

40

España

28 Febrero, 2017

P.11

Una protesta d’estudiants talla punts d’accés a BCN

Una protesta d’universitaris va ta-llar de manera puntual l’entrada de la ciutat de Barcelona per la Ronda Litoral, la Diagonal i la Gran Via a la plaça de les Glòries, entre les 7 i les 8 hores d’ahir, segons la Guàrdia Urbana. El trànsit es va restablir però hi va haver fortes re-tencions durant el matí. Diversos grups van fer els talls de manera simultània i van cremar pneumà-tics a la Gran Via com a protesta prèvia a la manifestació pel dia 2 de març per exigir la rebaixa del 30% de les taxes universitàries.

Imatge de la protesta

Mas avisa que la democràcia espanyola s’està “esquerdant”L’expresident català i presi-dent del PDeCAT, Artur Mas, ha alertat que la democràcia es-panyola s’està esquerdant per moments i que té esquerdes “profundes” i com exemples posa l’Operació Catalunya.

Millet assegura que està fet “una porqueria”

L’expresident del Palau de la Mú-sica, Fèlix Millet, va assegurar ahir que es troba “molt malament” de salut, dos dies abans de l’inici del judici pel ‘cas Palau’. “Estic fet una porqueria”, va dir a RAC1, on va assegurar que anirà al judici però que demanarà poder estar pre-sent només a aquelles sessions que siguin imprescindibles. Millet diu que és una “burrada” trigar 8 anys a arribar a judici i que vol “acabar d’una vegada perquè és com una tortura”.

Fèlix Millet

Puigdemont convida Santamaría a “prendre nota” del rei Felip VIEl president carrega contra l’Estat per la manca de col·laboració institucionalEl president de la Generalitat de Catalunya va aprofitar ahir la inauguració del MWC per retreure a l’Executiu espanyol la manca de col·laboració institucinal.

FOTO: ACN / Puigdemont, Junqueras, Sáenz de Santamaría, i Felip VI a l’estand de Catalunya ahir al MWC

BarcelonaEFEEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va carre-gar ahir contra l’Estat i el govern espanyol per la seva manca de “col·laboració institucional”. El

rei d’Espanya, Felip VI, va apel·lar diumenge a la nit, durant el sopar d ela inauguració del MWC, pre-cisament a aquest treball conjunt entre institucions. I és per això que ahir Puigdemont, des del re-cinte que acollia l’esdeveniment,

va retreure a l’Estat que no ho portés a terme amb la Generali-tat.

“És el que no parem de de-manar i el que trobem a faltar”, va dir, tot convidant la vicepresi-denta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, a “prendre nota” de les paraules del Rei. Puigdemont, per la seva part, va assegurar que les diverses ocasions que s’està

trobant amb Felip VI amb motiu del MWC tots dos han mantingut una relació “cordial i molt correc-ta”. A més, va treure importància al fet que estiguessin parlant sols durant el sopar de diumenge i ha considerat que el contingut de les converses “té un interès relatiu”.

Després de voltar per algun dels salons del MWC i de visitar els estands d’Espanya, Catalunya i Barcelona, Carles Puigdemont es va acomiadar de Felip VI i de la comitiva d’autoritats i va fer una atenció als mitjans, que va voler limitar a palar del Mobile i del que l’està envoltant. Així, va aplaudir el comentari que el Rei va fer diumenge a la nit al sopar inaugural, on va destacar la col·la-boració “lleial i generosa” entre Estat, Govern, Ajuntament i GS-MA per fer possible el MWC.

En aquest sentit, Puigdemont va reclamar aquesta “col·labora-ció” tot apuntant que és l’Estat qui no la propicia. “És el que no parem de demanar i el que tro-bem a faltar. Segur que la vice-presidenta del govern espanyol en va prendre nota de les parau-les de Felip VI”, va sentenciar. I és que Puigdemont va assegurar que “els països han de col·laborar entre ells, i no es pot entendre res si no és en un context global i de col·laboració entre veïns”. “Fa anys que estem esperant que la col·laboració de l’Estat s’expres-si com al MWC, però en altres àmbits com les infraestructures, la salut, els refugiats... i si la tin-guéssim segur que tindria resul-tats positius pels ciutadans”, va concloure Puigdemont.

Justament al sopar inaugural on Felip VI va apel·lar a la lleialtat institucional, el Rei i Puigdemont van estar parlant tots dos sols una estona. El president, però, en ser preguntat va voler treure importància al contingut de la conversa. “Té un interès relatiu”, va etzibar, negant-se a donar més detalls. Puigdemont es va limitar a recordar que amb Felip VI ha coincidit en diverses ocasions.

Seat va anunciar ahir des del Mobile World Congress que el primer vehicle elèctric de la companyia sortirà al mercat el 2019. El cotxe, que s’anomenarà eMii, tindrà una autonomia de 150 quilòmetres i una velocitat màxima de 130 quilòmetres per hora, amb un sistema de càrrega ràpida de 30 minuts. La compan-yia ha escollit Barcelona per co-mençar a fer les primers proves amb prototips. Així, una flota de

deu models estaran a disposició dels treballadors del Barcelo-na Tech City, al Palau de Mar, a partir de l’abril. El president de Seat, Luca de Meo, va fer aquest anunci durant la seva visita al sa-ló, en què també va avançar que el nou centre d’innovació de la matriu s’instal·larà a la seu de Palau de Mar.

Seat va desvetllar al Mobile World Congress (MWC) la visió de la companyia sobre el futur

de la conducció en un ecosiste-ma digital, que facilita una nova relació entre el cotxe, l’usuari i l’entorn. El president de Seat va presentar ahir en roda de prem-sa les principals novetats de la companyia en l’àmbit de la con-nectivitat i va anunciar que els vehicles de la marca incorpora-ran aquestes innovacions a par-tir del 2018 i 2019.

Previsions de trànsit a temps real, recomanacions de ruta

Seat anuncia al MWC que el primer vehicle elèctric de la companyia sortirà el 2019

(restaurants, botigues, serveis, etc..) o suggerències en funció de modificacions a l’agenda del conductor són algunes de les novetats que Seat va presentar al congrés.

Després de configurar les seves preferències al mòbil, els visitants poden pujar a un si-mulador que els permet expe-rimentar com serà la conducció del futur.

Destaca un assistent predic-tiu que ajuda el conductor a optimitzar el temps, anticipar les necessitats i oferir ajuda au-tomàticament.

16 ACTuAl | martEs 28 dE FEbrEro dE 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2112

Diario

105 CM² - 10%

260 €

16

España

28 Febrero, 2017

P.12

L’estirabot

FÈLIX MILLETPRINCIPAL ACUSAT AL JUDICI DEL CAS PALAU

«Estic fet una por-queria, no puc ca-minar, vull acabard'una vegada ambaquesta tortura».Les tàctiques de les

defenses tenen alguna part de cul-pa en la dilació del procediment.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

36000

5740

Diario

90 CM² - 10%

232 €

40

España

28 Febrero, 2017

P.13

El saquejador confés del Palaude la Música Fèlix Millet, queafronta una petició de anys depresó, va lamentar ahir que el ju-dici per l'espoliació de l'entitat,que s'iniciarà aquest dimecres,hagi tardat vuit anys i que arribiquan està fet «una porqueria» permotius de salut: «estic molt fotut».

Gairebé vuit anys després queels Mossos escorcollessin el Palaude la Música, l'Audiència jutja desd'aquesta setmana Millet per lamilionària espoliació de l'entitatque va dirigir i de la qual suposa-dament es va lucrar CDC, partitque afronta el procés amb seusembargades i un extresorer al

banc dels acusats. En una entre-vista a Rac, Millet va denunciarque els vuit anys d’espera pel ju-dici són una «burrada». «Ni ensomnis m’esperava que triguéstant. Esperava que en tres anys jaestigués, i han passat vuit anys,per problemes que no tenen aveure amb mi», va indicar. «Ja erahora que arribés el judici. En estartan malament de salut, estic moltfotut», va assegurar Millet, que vaafegir que el seu desig és que elprocés finalitzi «d'una vegada,perquè és com una tortura». «Nom’ha fet cap gràcia [que el judicise celebri vuit anys després d'es-clatar el cas]. Com abans [se cele-bri el judici], millor. El que passa

és que han passat vuit anys i jo es-tic malament de salut, no funcio-no, però no tinc més remei queaguantar-me i procurar anar-hiquan calgui», va sostenir. Millet,per a qui la Fiscalia demana anys de presó, va afirmar que hau-rà d’anar en cadira de rodes al ju-dici, perquè té l’espina dorsal moltdanyada. «Puc caminar per casadeu metres, però pel carrer és im-possible. Estic fet una porqueria,són els anys», va adduir Millet.L'acusat va anunciar que portaràinformes mèdics per demanar altribunal que el salvin d'acudir a lasala de vistes en algunes sessions,com va passar, va recordar, ambels acusats en el cas Nóos.

EFE BARCELONA

Millet lamenta que el judici arribi 8 anystard, quan està «molt fotut» de salut

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

36000

5740

Diario

135 CM² - 15%

418 €

21

España

28 Febrero, 2017

P.14

E1 fiscal ve ,,claro y palmario)) queUni6 se lucr5 de forma irregtfiarNo pag6 por el alquiler de tres locales y los comprb a precio inferior al de mercado

BARCELONALa Fiscalia considera ((clara y palma-fia) la responsabilidad civil directa deUni6 Democrfitica de Catalunya albenefidarse de forma injustificada derecursos de la Fundaci6 Catalunya iTerritofi (FCT) en beneficio propio tra%s del alquiler y posterior comprade unos locales y de pago de servi-dos. En su informe final, el fiscal Pe-dro Ariche ha considerado este lunesque entre 2005 y 2009 el partido queentonces lideraba Josep Antoni Du-ran ¢~utiliz6 los recursos de la FCT enbeneficio propio, lo que queda acre-ditado en el juicio>> que arranc6 el 20de enem en la secd6n sexta de la Au-diencia de Barcelona.

Para el fiscal este juicio parece und~ja vu de muchas cuesfiones que seplantear/~n en el que empezar/t ma-fiana contra los ex gestores del Palaude la Mfisica F~lix Millet y JordiMontull por el desfalco de la entidadmusical y quienes, segfin la invesfi-gaci6n, habrian colaborado en la fi-nanciaci6n de CDC, ex socios deUni6 hasta la mptura de CiU.

Segfin Afiche, el ex presidente deFCT Josep B.C. dej6 de cobrar los al-quileres de tres locales arrendados alpartido en Tkrrega, Lleida y Tarrago-na durante tres afios y posteriormen-

Primera jornada deljuicio en Barcelona por la gesti6n de la Fundaci6 Catalunya i Territori. JORDI SOTERAS

te los vendi6 por un precio ~¢a todasluces sensiblemente inferior al demercado~> ya que fue de 478.000 eu-ros cuando el valor catastral era de446.000 y el real estaba por encimadel mill6n de euros.

Adem/~s, el fiscal apunt6 que la

fundaci6n vendi6 estos locales perono cobr6 la totalidad del importe porparte de Uni6 hasta 2013, una vez elprocedimiento judicial ya estaba enmarcha. Paralelamente, Uni6 teniavarias deudas con la empresa Kon-trast Produccions por organizaci6n

de congresos y eventos por valor de116.483 euros, aunque se le dio ins-trucciones al administrador de estamercantil de girar las facturas al gru-po IMS. Segfin el fiscal, ese movi-miento seria un delito de apropiaci6nindebida de fondos de la fundaci6n.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

8047

Diario

342 CM² - 33%

2030 €

14

España

28 Febrero, 2017

P.15

ESPAÑA

«Caso Palau»: la fi nanciación de Convergència, a juicio en plena tormenta del 3%

Mañana empieza uno de los jui-cios más esperados de la historia de Cataluña. Se trata de la vista oral al ex presidente del Palau de la Música Fèlix Millet. En uno de los casos más polémicos que se recuerdan en estos lares, el caso llega a la Audiencia de Barcelona tras casi años después de que los Mossos d’Esquadra entraran en la sede de la entidad, en julio de 2009. Investigaban un presunto expolio millonario de las cuentas del emblemático organismo.

Las cifras sobre el saqueo se mueven con varios dígitos, algu-nas van desde los 18 millones, otras llegan hasta los 35. Todo se tiene que ver en el juicio. Poco después de empezar la investiga-ción, Millet envió una carta pú-blica en la que admitía parte de su expolio. En ese momento, pese a que posteriormente pasó unos pocos días en prisión, estalló uno de los escándalos más grandes en Cataluña a nivel social en los úl-timos años.

Aparte del juicio fue relevante lo que dijo Millet en una entrevis-ta concedida a RAC1. El saquea-dor confeso del Palau, que afron-ta una petición de 27 años de cárcel, lamentó que el juicio por el expolio de la entidad haya tar-dado ocho años y que llegue cuando está hecho «una porque-ría» por motivos de salud, y aña-dió que «estoy muy jodido».

OCHO AÑOS DE ESPERA

Casi ocho años después de que los Mossos registraran el Palau de la Música, la Audiencia juzgará desde esta semana a Fèlix Millet por el millonario expolio de la entidad que dirigió y del que su-puestamente se lucró CDC, par-tido que afronta el proceso con quince sedes embargadas y un ex tesorero en el banquillo.

En la citada entrevista, Millet denunció que los ocho años de espera para celebrar el juicio son una «burrada». «Ni en sueños me esperaba que tardara tanto. Espe-raba que en tres años ya estuviera, y han pasado ocho años, por problemas que no tienen que ver conmigo», indicó. De hecho, dijo que todos estos retrasos no han tenido relación con él.

Millet confesó un saqueo de las cuentas del Palau de 3,3 millones de euros. No obstante, esta cifra no paró de crecer, más que nada por nuevos hallazgos que desta-paron un desvío sistemático de fondos públicos y privados para todo tipo de gastos particulares, desde el servicio doméstico hasta la boda de sus hijas, pasando presuntamente por viajes leja-nos. La ex mano derecha de Millet

J. PLANES - Barcelona

en el Palau, Jordi Montull, tam-bién puede ser condenado a 27 años de cárcel. Para la hija del úl-timo, Gemma Montull, se piden 26 años, mientras que el tesorero

de CDC, Daniel Osàcar, afronta una condena de siete años y me-dio, por su papel de mediador en el presunto pago de comisiones ilícitas de la constructora Ferro-

vial a la formación, a través del Palau. El fantasma del famoso 3 por ciento vuelve a sobrevolar en este juicio, que se prevé más me-diático que nunca.

Millet dice que está «jodido» y que espera no ir siempre al juicio

Millet declara en la Audiencia de Barcelona en 2014 durante el primer juicio del «caso Palau»

Efe

Las penas solicitadas

LOS PRINCIPALES ACUSADOS

En total habrá 19

acusados en el

juicio. El fi scal ha

imputado a 16 y la

Fundación del

Palau (acusación

particular) a tres

más.

DEFENSA

FISCAL

CONSORCIO DEL PALAU

FUNDACIÓ

FAVB

ABOGADO DEL ESTADO

Fèlix Millet Tusell

Ex presiente del Palau de la Música

Jordi Montull Begur

Ex director administrativo del Palau

1 año y 9 meses

27 años y 6 meses

21 años

81 años

36 años y 1 mes

5 años y 3 meses

2 años y 3 meses

27 años y 6 meses

21 años

81 años

25 años y 3 meses

5 años y 3 meses

Gemma Montull Mir

Ex directora fi nanciera del Palau

Absolución

26 años

21 años

81 años

25 años y 3 meses

3 años y 3 meses

Absolución

7 años y 6 meses

–

–

2 años y 3 meses

–

Daniel Osácar Escrich

Ex tesorero de CDC y de la Fun. Trias Fargas

Pedro Buenaventura

Ex director territorial de Ferrovial

Absolución

4 años y 6 meses

–

–

4 años

–

Juan Elizaga Corrales

Director de Rel. Institucionales de Ferrovial

Absolución

4 años y 6 meses

–

–

4 años

–

Rosa Garicano

Ex directora general del Palau

Absolución

9 años y 6 meses

14 años

9 años

7 años y 1 mes

–

UN EXPOLIO QUE DURÓ SIETE AÑOS

Las cifras del caso hablan

por sí solas de la magnitud

del expolio al que fue

sometida esta institución

cultural clave en Barcelona

23.415.571 EUROS

Agujero producido en las

cuentas entre 2002 y 2009

3.741.898 EUROS

Presuntos pagos

por obras públicas

7.021.245 EUROS

Cantidad dispuesta

en efectivo por Millet

1.318.443 EUROS

Cantidad dispuesta en

efectivo por Montull

6.675.000EUROS

Montante total de las

presuntas comisiones a CDC

2.303.551 EUROS

Facturación con empresas

interpuestas

531.412 EUROS

Cifra de lo gastado

en bodas y viajes

16 Martes. 28 de febrero de 2017 • LA RAZÓN

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

250000

78063

Diario

1036 CM² - 100%

25526 €

16

España

28 Febrero, 2017

P.16

POL|TICA CORRUPCI(~

EIs Pujol van ocultar dinersper"evitar una crisi poh’tica"Artur Mas assegura que no hi va haver finan¢ament il.legal aCDCIIF~lix Millet afirma que "estli let una porqueria"

AG~:NCIESI MADRID I EIs germans Pujolvan decidir ocultar el 2012 elsseus diners d’Andorra utilit-zant fundacions panamenyesi no regularitzar-los mitjan-~ant l’amnistia fiscal per evitaruna "crisi politica’, segons vantraslladar al conseller delegatde la Banca Privada d’Andorra(BPA) Joan Pau Miquel Prats.

Segons va declarar al jutge,els germans van acudir a re-unir-se arab ell a Andorra el2014, poc despr6s que es pu-bliqu6s a la premsa que teniendiners al Principat, i se’ls vapreguntar per qu~ no els havi-en regularitzat el 2012 i havienoptat en el seu lloc per les fun-dacions de Panama. Segons vaapuntar el testimoni, ells vanrespondre que "regularitzarseria una situaci6 de crisi po-l~tica molt significativa".

D’altra banda, Artur Mas vanegar el finan~ament irregularde CDC mitjan~ant el cas del3% mentre que ERC va dema-nar ahir que la just~cia "arribi

Oleguer Pujol, fill de I’expresident Jordi Pujol.

fins al final" encara que vanassegurar que respecten la pre-sumpci6 d’innoc~ncia.

Arab refer~ncia al cas Pa-lau, l’expresident del Palau dela Mfisica F~lix Millet va as-segurar que "ja era hora" quearrib6s el judici per l’espoli delPalau, que comenqar~ derek,

encara que va lamentar queel seu mal estat de smut no lipermetr~ afrontar-lo en bo-nes condicions. Va assegurarque estg "fet una porqueria" i"passant per una tortura", perla qual cosa va afegir que vol-dria no assistir al judici quanno sigui necessari.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

85000

9286

Diario

235 CM² - 28%

1033 €

22

España

28 Febrero, 2017

P.17

Fèlix Millet, a dos diesde la celebració delseu judici: «Estic fetuna porqueria»�24

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

28000

5517

Diario

515 CM² - 46%

1352 €

1,24

España

28 Febrero, 2017

P.18

AGÈNCIES/DdG BARCELONA

■ El saquejador confés del Palaude la Música Fèlix Millet, queafronta una petició de anys depresó, va lamentar ahir que el ju-dici per l'espoliació de l'entitat,que s'iniciarà demà, hagi tardatvuit anys i que arribi quan està fet«una porqueria» per motius de sa-lut. «Estic molt fotut», va lamentarMillet.

Gairebé vuit anys després queels Mossos registressin el Palau dela Música, l'Audiència jutja desd'aquesta setmana Fèlix Millet perla milionària espoliació de l'enti-tat que va dirigir i del qual supo-sadament es va lucrar CDC, partitque afronta el procés amb seusembargades i un extresorer a labanqueta.

En una breu conversa telefòni-ca amb l’emissora de ràdio RAC,Millet va denunciar que els vuitanys d'espera per celebrar el judi-ci són una «burrada». «Ni en som-nis m'esperava que trigués tant.Esperava que en tres anys ja esti-gués, i han passat vuit anys, perproblemes que no tenen a veureamb mi», va indicar.

«Ja era hora que arribés el judi-ci. En estar tan malament de salut,estic molt fotut», va assegurar Mi-llet, que va afegir que el seu desigés que el procés finalitzi «d'una

vegada, perquè és com una tortu-ra». «No m'ha fet cap gràcia (queel judici se celebri vuit anys des-prés d'esclatar el cas). Com abans(se celebri el judici), millor. El quepassa és que han passat vuit anysi jo estic malament de salut, nofunciono, però no tinc més remei

que aguantar-me i procurar anarquan calgui», va sostindre.

Millet, per a qui la Fiscalia de-mana anys de presó, va afirmarque haurà d'anar en cadira de ro-des al judici, perquè té l'espinadorsal molt danyada. «Puc cami-nar per casa deu metres, però pel

carrer és impossible. Estic fet unaporqueria, són els anys», va ad-duïr Millet.

L'acusat va anunciar que por-tarà informes mèdics per dema-nar al tribunal que el salvin d'acu-dir a la sala de vistes en algunessessions, com va ocórrer, va recor-

dar, amb els acusats en el casNóos. En total, es preveu que hihagi sessions fins a finals dejuny.

En una derivada del cas Palau,l'Audiència de Barcelona va haverd'ajornar tretze dies, al febrer del, el judici pel cas de l'Hotel, jaque Millet es va trencar el fèmuren caure a casa seva la vigília del'inici per aquell cas, en el qual elTribunal Suprem el va acabar ab-solent, malgrat la condemna ini-cial d'un any de presó.

Millet no va voler fer pronòsticssobre com pot acabar el judici i vadir que no li correspon a ell dir sianirà a la presó. «Hi ha tant d'em-bolic, tanta cosa estranya, politi-zacions, que prefereixo no pen-sar-hi», va dir.

�L'expresident del Palau, que afronta una petició de 27 anys de presó, creu que és «una burrada» haver esperat tants anysperquè el cas Palau arribi als tribunals �El judici començarà demà i es preveu que hi hagi 55 sessions fins a finals de juny

Millet lamenta que el judici arribi 8 anystard i quan està «molt fotut» de salut

Millet sortint de l'Audiència, el març del 2014, després de declarar. ACN

Ni en somnism’esperava que

trigués tant el judici.Han passat vuit anys,per problemes que notenen a veure amb mi»

FÈLIX MILLET

EXPRESIDENT DEL PALAU DE LA MÚSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

28000

5517

Diario

515 CM² - 46%

1352 €

1,24

España

28 Febrero, 2017

P.19

EDITORIAL

imecres comença a Barcelona un delsjudicis més esperats per la seva relle-vància mediàtica i per les conseqüèn-cies polítiques que pot tenir: el del sa-queig del Palau de la Música. La vistaoral s’inicia gairebé vuit anys després

que els Mossos d’Esquadra entressin a l’emblemàticainstitució cultural i es produïssin les primeres deten-cions, perquè la instrucció es va allargar durant quatreanys (i va ser dirigida per fins a cinc jutges diferents) idesprés s’han anat produint tota mena de traves for-mals que evidencien de nou les disfuncions del siste-ma. En qualsevol cas, quan encara són ben calents al-tres processos relacionats amb la corrupció que s’aca-ben de dirimir, com ara Nóos, Gürtel o les targetesblack de Caja Madrid, arriba el moment que l’expresi-dent del Palau de la Música, Fèlix Millet, i el seu estretcol·laborador a la institució, Jordi Montull, compare-guin davant de la Justícia per respondre d’un saqueigvalorat en uns 25 milions d’euros. Però no és aquest elprincipal punt d’interès d’aquest judici –Millet i Mon-tull han confessat una part dels seus delictes– sinó queho és determinar si el Palau de la Música va servir detapadora per al finançament il·legal de ConvergènciaDemocràtica de Catalunya (CDC). És per això que en-

tre els acusats hi hal’extresorer del partit,Daniel Osàcar, i la ma-teixa Convergència fi-gura al procés com aresponsable civil a títollucratiu (per la qualcosa li van ser embar-gades les seves seus).

Per si no n’hi hagués prou, en aquests inicis de marçcomençarà també un altre judici que s’ha fet esperarvuit anys, el del cas Pretòria, que afecta dirigents deCDC i del PSC, acusats de tràfic d’influències, suborn iblanqueig de capitals. Entre els onze processats hi haels convergents Macià Alavedra (exconseller d’Econo-mia i Finances) i Lluís Prenafeta (exsecretari generalde Presidència i mà dreta de Jordi Pujol entre 1980 i1990) i els socialistes Bartomeu Muñoz (exalcalde deSanta Coloma de Gramenet) i Luis Andrés García,Luigi (exdiputat).

Entre uns i altres, la primavera judicial a Catalunya(i de retruc la política, és clar) es presenta més que in-tensa i amb molt per aclarir.

D

DESPRÉS DE VUITANYS, EL CAS PALAU VA A JUDICI

«Entre uns i altres, la primavera judicial a Catalunya (i de retruc la política, és clar) espresenta més que intensa i amb molt per aclarir»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUALITAT

4142

Semanal

226 CM² - 19%

132 €

24

España

28 Febrero, 2017

P.20

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

101000

9183

Diario

198 CM² - 22%

960 €

33

España

28 Febrero, 2017

P.21

‘CASO PALAU’

Félix Millet: «Estoy muy mal, hecho una porquería»

El saqueador confeso del Palau rompe su silencio antes del juicio

b

48 horas antes de que comien-ce el juicio por expolio del Palau de la Música, el saqueador confe-so de la institución, Félix Millet, rompió por unos pocos minutos su silencio solo para expresar sus sentimientos. En una breve con-versación telefónica con RAC1, Millet no hizo alusión alguna a los delitos que reconoció haber cometido y se limitó a explicar su precaria salud, y a denunciar la tardanza en la instrucción del caso. «Estoy muy mal. Tengo que ir en silla de ruedas. Tengo la es-

pina dorsal totalmente deshecha. Puedo andar por casa 10 metros, pero por la calle imposible. Es-toy hecho una porquería. Son los 81 años», relató Millet, que se en-frenta a una petición de 27 años de cárcel en el juicio que se ini-ciará mañana en Barcelona. H

EL PERIÓDICOBARCELONA

33Félix Millet

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

34000

5280

Diario

155 CM² - 12%

565 €

19

España

28 Febrero, 2017

P.22

20MINUTOS 9

C. MERCADER

�

g

● P. C.

Rajoy dice que el Estado tiene «buena salud».

Mas pide un juicio según el Estado de Derecho.

Los testigos.

●7

● R. B. ● R. B.

FÈLIX MILLET

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

155000

82739

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1395 €

9

España

28 Febrero, 2017

P.23

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

54000

24410

Lunes a viernes

116 CM² - 10%

390 €

22

España

27 Febrero, 2017

P.24

Este miércoles arranca el juicio oral por el de-nominado caso Palau. Los principales encausa-dos son los gestores del Palau de la Música Ca-talana. Por lo que se desprende del sumario,

todo indica que el complejo y oscuro entramado ju-rídico con el que se gestionaba esta entidad recepto-ra de importantes cantidades de dinero público y pri-vado encubría todo tipo de prácticas que ampararon el enriquecimiento de Fèlix Millet y de Jordi Montull. Un saqueo del que no sabemos si el desvío de fondos a Convergència Democràtica de Catalunya es causa o consecuencia. Es decir, el juicio debe determinar en-tre otras cosas si Millet y Montull financiaban a CDC pa-ra tapar su robo o robaban para tapar el desvío al par-tido de Pujol y Mas. En todo caso, parece probado que una parte de los ingresos privados del Palau tenían re-lación directa con algunas adjudicaciones de la admi-nistración de la Generalitat de Cataluña, en este caso, con la que recibió la empresa Ferrovial. Todo ello ocu-rría en la trastienda de una institución que en su esca-parate lucía a lo más granado de la clase empresarial y política catalana, que actuaron cuando menos con de-jadez en el control de las finanzas de la institución.

Pero Millet y Montull son algo más que unos garban-zos negros. Son el síntoma, de hecho mucho más que un síntoma, de una determinada manera de entender la política, los negocios y el catalanismo. Un estilo ba-sado en la connivencia de ciertas familias en virtud de sus orígenes comunes que crea espacios de impunidad cuando se cruza con la política. Millet, Montull y CDC han de pagar ahora por lo que la justicia determine que hicieron. Y el resto debe aprender de una vez que la tolerancia ha terminado.

Millet, mucho más que un síntoma

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

89000

7275

Diario

132 CM² - 12%

335 €

4

España

28 Febrero, 2017

P.25

‘CASO PALAU’

Félix Millet: «Estoy muy mal, hecho una porquería»

El saqueador confeso del Palau rompe su silencio antes del juicio

b

48 horas antes de que comien-ce el juicio por expolio del Palau de la Música, el saqueador confe-so de la institución, Félix Millet, rompió por unos pocos minutos su silencio solo para expresar sus sentimientos. En una breve con-versación telefónica con RAC1, Millet no hizo alusión alguna a los delitos que reconoció haber cometido y se limitó a explicar su precaria salud, y a denunciar la tardanza en la instrucción del caso. «Estoy muy mal. Tengo que ir en silla de ruedas. Tengo la es-

pina dorsal totalmente deshecha. Puedo andar por casa 10 metros, pero por la calle imposible. Es-toy hecho una porquería. Son los 81 años», relató Millet, que se en-frenta a una petición de 27 años de cárcel en el juicio que se ini-ciará mañana en Barcelona. H

EL PERIÓDICOMADRID

33Félix Millet

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

89000

7275

Diario

143 CM² - 13%

435 €

41

España

28 Febrero, 2017

P.26

Felip Vl i Caries Puigdemont conversen amb comensals a la taula presidencial al sopar de benvinguda del MWC 2017.

Puigdemont i el rei eviten enfrontar-se al MobileCoincideixen els dos despr~s de m6s de tres mesos de l’tiltima visita del monarca

I BAI~CELONAI El president de la Ge-neralitat, Carles Puigdemont,i el rei, Felip VI, van coincidirahir a la nit al sopar inauguraldel Mobile World Congress(MWC), que es va celebrar Palau de la Mtlsica de Barcelo-na. En els seus discursos, els dosvan evitar el conflicte politic ivan parlar estrictament del con-gr6s de telefonia m6bil. Aixl,el monarca va afirmar que lacol.laboracid lleial i generosade les institucions per organit-zar I’MWC a Barcelona "6s laque millor facilita i impulsa elcreixement econ6mic, m6s co-

neixement i interconnexid en-tre les persones, i el progr6s iel benestar general de la socie-tat". Felip VI tamb6 va instar elsector pfiblic i privat d’arreu delm6n a aprofitar els progressostecnol6gics per avan~ar cap auna societat "mrs oberta, inclu-siva, cohesionada i per tant m6spr6spera’. Per la seua banda,Puigdemont va anunciar un pro-grama d’ensenyament en l’gmbitde la tecnologia i va voler em-fatitzar que la difer~ncia entreles dones i els homes al congr~ss’est~ escur~ant. "L’any passatnom6s el 21 per cent de patti-

cipants en I’MWC eren dones,aquesta bretxa s’est~ reduint."I va reblar: "Catalunya 6s i se-r~ un agent actiu en el sectortecnol6gic."

E1 rei i Puigdemont van tor-nar a coincidir despr6s d’unamica m6s de tres mesos, quan

INAUGURACIO

El rei inaugurar~ avuioficialment el Mobile WorldCongress davant de lapres6ncia de Puigdemont

el cap de l’Estat va fer l’tiltimavisita a Catalunya per a l’entre-ga de medalles de la patronalFoment del Treball a Barcelona.

A1 seu torn, l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, va donarla benvinguda als participantsen I’MWC i va mostrar la se-ua satisfacci6 per hayer "presmesures per fer-lo m6s obert ala ciutadania donant-li una di-mensi6 m6s social i econ6mica"."Les noves tecnologies s6n unagran oportunitat en tots els sen-tits per6 hem de garantir quesiguin utilitzades apropiada-ment", va advertir.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

85000

9286

Diario

546 CM² - 65%

2932 €

13

España

27 Febrero, 2017

P.27