Taula de contingut

Simon Carrington i el Cor de Cambra del Palau recorren e1 riu de 1a música fi-arlcesa A la ançaise!'La Vanguardia - Catalán - 03/03/2019

La grossa de la clàssica cau aBarcelonaLa Vanguardia - Catalán - 02/03/2019

EI web deLa Vanguardia - Catalán - 02/03/2019

Beethoven regnarà al Palau de la MúsicaAra - 02/03/2019

LES CARES DEL DIAAra - 02/03/2019

De nou amb els gransEl Punt Avui - 02/03/2019

El Palau pone a Barcelona en la ruta de las grandes capitalesEl Mundo de Catalunya - 02/03/2019

Las grandes estrellas de la clásica se citan en el Palau de la MúsicaABC Cataluña - 02/03/2019

La integral de las sinfonías de Beethoven copa el Palau 100La Razón Cataluña - 02/03/2019

Gardiner, Dudamel, Rattle y Mehta dirigirán en el Palau de BarcelonaLa Voz de Galicia - 02/03/2019

Barcelona, capital de la clàssicaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 02/03/2019

Zubin Mehta serà l’estrella del cicle BCN ClàssicsAra - 04/03/2019

Objectiu: que Barcelona respiri música clàssicaAra - 03/03/2019

Barcelona quiere ser capital musical europeaABC Cataluña - 04/03/2019

''En la música m’he sentit i em sento sol''El Punt Avui - 03/03/2019

Tal dia com avui fa...El Punt Avui - 03/03/2019

HISTÒRIES DEL BAGES - NÚM. 616 Manresa a l’Assemblea d’Ajuntaments (1)Regió 7 Revista - 02/03/2019

«La indústria musical és molt curta de mires»El Periódico de Catalunya - Catalán - 03/03/2019

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

17

18

20

21

22

P.2

L’AGENDA

Simon Carrington i el Cot de Cambra delPalau recorren el riu de la mdsica ~ancesa

’_,4 la franfaise!’BARCELONA Redacci6

El cantant, contrabaixista i di-rector Simon Carrington 6s elconvidat del director artistic delCor de Cambra del Palau de laMfsica Catalana, Sim~ on Halsey-per, per dirigir avui A lafranfai-se. E1 programa recorre al PetitPalau la hist6ria de la mfsicafrancesa des del renaixement,passant pelbarroc, elromanticis-me i compositors del segle XX iactuals.~ lafranfaise posa un ac-cent en la fig~lra de Lili Boulan-get, compositora que va guanyarel prestigi6s galard6 Prix de Ro-me arab el seu Hymne au soleil.

La pega O vos omnes, del com-positor renaixentista dacquet deManma, obra el repertori ques’escoltar/t avui. De la mateixa6poca, el Cor continuar/t per in-terpretar Ego sum panis de Pierrede Manchicourt, i Tant que vivraii de n’aypoint plus de Claudin deSermisy. Guillaume Bouzignac6s el representant de la mfsicabarroca amb Surge arnica mea iFlos in floris tempore, mentre queHector Berlioz ho ser~t del ro-manticisme arab les peces Lamort d’Oph~lie i Le chant des Bre-tons. Del segle XX del g6nereclhssic franc6s en destaca SalveRegina, de Francis Poulenc, ques’escoltar~ juntament amblespeces m6s contempor~nies Les

SIMON CARRINGTONPALAU DE LA MO$1CA. ~-2 HORES

effets dujour, de Thierry P6cou, iuna primera part d’una altra Sal-ve Regina, en aquest cas del com-positor barroc Marc-AntoineCharpentier, que clour~ el pro-grama.

Cofundador de The King’sSingers i excontrabaixista a l’Or-questra Filharm6nica de la BBC,el director angl6s Simon Car-rington repeteix l’experi6ncia detreballar arab el Cor de Cambradespr6s d’haver estat convidat fados anys.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTAGENA

572000

100801

Diario

215 CM² - 19%

9709 €

61

España

3 Marzo, 2019

P.3

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 2MARÇ 2019

Màrius Serra

Carnaval enbatamanta

Sempre he estat partidari de la li-teratura carnavalesca. M’agra-den els excessos textuals de Ra-belais i recordo vagament tot unseguit de conceptes teòrics sobre la car-navalització literària que alguns gurusde la crítica intentaven inculcar-nos du-rant els anys vuitanta. El rus MikhaïlBakhtín era una de les figures més invo-cades, amb la seva polifonia del discurs,l’analogia de l’escriptor ventríloc i la car-navalització del món literari del seu ad-mirat Dostoievski, per exemple. Influïtper aquelles lectures, quan l’any 1981vaig fer divuit anys em vaig disfressard’Aleksei Ivànovitx, el narrador de la no-vel·la El jugador en què Dostoievski pro-jecta la seva addicció a la ruleta, i emvaigpresentar al casino de Sant Pere deRibesamb tants pocs diners que l’aventura deperdre’ls va durar cinc minuts. Les dueshoresposteriors d’observació emvanva-cunar contra la ludopatia i em vaig dedi-car a detectar les múltiples disfressesquotidianes que ens passen inadvertidesen el carnaval de la vida. Lameva ascen-dènciavilanovina, undelspocscarnavalsque l’home franc de la llosa immòbil maino va interrompre, m’ha vinculat de benpetit a Sa Majestat el Rei Carnestoltes,protagonista de l’Arrivo (mot d’origenvenecià l’ortografia original del qual no-més es manté a Vilanova i la Geltrú), i aimatges singulars del carnaval vilanovíquevanmésenllàde lamascarada: el ballde mantons, el vidalot, la merengada, lescomparses i la guerramés dolça i cruent,que és la dels caramels. Que em declaricarnavaler no vol dir que m’agradi gairedisfressar-me i menys encara emmasca-rar-me. Quan m’ha tocat fer-ho he triatmotius poc compromesos (pirata, cape-llà, gàngster, cowboy, almirall) i avall va

que fa baixada.Ho reconec:més que dis-fresses són vestits d’època, estilitzacionsde pel·lícula, excuses de mal pagador.Tinc pendent disfressar-me de Rosaliaen mode mal querer, però serà un altreany. Veig que aquesta temporada, mésenllà dels hits d’actualitat (FreddieMer-cury, Lady Gaga, Franco, Maduro, FelipVI) la tendència estilística dominant ésla disfressa batamanta.Bastahaverassistit, aquesta setmana, a

la incessant desfilada de petits mamífers(desdeP3 fins aprimerd’ESO) caminantcapcots pels carrers com zombis embo-tits en vestits apelfats de cosmonauta, alcostat de mares o pares que, en el millordels casos, s’aguantaven el riure. Toteslesdisfresses talladespelmateixpatródebatamanta en colors variats i petites va-riacions formals, que tan aviat afegeixenunacua al cul comunes escates a l’espinadorsal. La diferència raumerament en lacaputxa, que pot prendre la forma d’uncap de cocodril, d’os, de sargantana, delleó o de qualsevol altre ésser. Així abi-llats, protegits del fred que no fa d’unamanera superlativa, els nostres descen-dents coven el trauma de l’estranyamentque els farà defugir la celebració del car-naval i els acostarà a una concepció aso-cial de l’existència que ni el mateixBakhtín hauria estat capaç de batejar.

Petits mamífers caminantpels carrers com zombisembotits en vestitsapelfats de cosmonauta

Amb batutes comGardiner, Rattle, Dudamel, Salonen, Gilbert,McGreesh i Roth, iambWidmann com a compositor resident, el pròxim Palau 100 és unmar de perles

Lagrossade la clàssicacauaBarcelona

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

La pròxima edició del Palau100, el cicle estrella del Palaude laMúsica, ésunapropostaquesituadefinitivamentBar-celona almapa internacionalde la clàssica, amb perles que són marcade lacasa iquenomésespodransentirenalgunespoquessalesmésde totelmón.Amb el 250è aniversari de Beethoven

com a teló de fons, la temporada 2019-2020 inclou des d’una aposta tan seriosacom és la integral de les simfonies delmestre de Bonn amb els criteris histo-ricistesdesirJohnEliotGardiner–recor-dem el mític disc del 1993 amb l’Orches-treRévolutionnaireetRomantique,icomes va enregistrar la Cinquena al Palau–,fins a aconseguir l’excepcionalitat queimplicaquesirSimonRattledebuticomapianista a la sala modernista, acompa-nyant la seva dona, Magdalena Kozená.Amb un petit ensemble, la mezzo txecacantaràobreshamletianes:desdelesTrescançonsdeShakespearedeStravinski,finsalsTresliederd’OfeliadeRichardStrauss.I sembla que les estrelles volen venir

per partida doble a Barcelona. Potser ésuna ocasió per portar els fills al Barça, enelcasdeRattle,quealgenerfaràunaaltraaparició amb la London Symphony perinterpretar amb l’Orfeó Català l’oratoriCrist a laMont de les Oliveres deBeetho-venaixí comlasevaSetenasimfonia.Dudamel tampoc no s’hi posa per

menys. La batuta veneçolana se sent agust amb la Mahler Chamber, i amb ellatornarà al Palau per brindar laNit trans-figurada de Schönberg i la Simfonia in-acabadadeSchubert. I eldia abansestre-naràunFideliosemiescenificatquehauràmuntat aCatalunya, i peralqual compta-ràambelCordeCambradelPalau.Perquè,combédiuJoanOller,director

generaldelasala,“faremèmfasienlapartcoral de Beethoven” per donar paper alscorsdelacasa.Ienaquestsentitcaldesta-car que Gardiner ha trencat el seu credode no comptar amb cap cor que no siguipropi. El mestre s’ha avingut a sumar elCor de Cambra al seuMonteverdi Choirpera laNovenadeBeethoven.Hiha alguna cosaquenoaconsegueixi

Víctor Garcia de Gomar? El directorartístic adjunt del Palau se’n va al Liceual setembre –que per sort continua sent

Barcelona–deixantunatemporadad’im-pacte,quetindràelsseusecosalmenys enlaqueve.Jörg Widmann, el tercer compositor

viu més interpretat per darrere de JohnWilliams i Arvo Pärt, serà resident delPalau. Un resident de luxe. I la casa delscorsnohaperdut l’ocasiód’encarregar-liunaobracoralpera l’Orfeó.I la idea és també prolongar aquesta

col·lecció de compositors que històrica-ment han dirigit les seves estrenes al Pa-lau.IaixícomJohnAdamsvadirigirl’anypassat l’OBCoPhilipGlass tocaràalmaigobres pròpies amb l’Orfeó, es vol que

Widmann dirigeixi la Simfònica de Bar-celona en el seu Concert per a violí, obraquevabasarenelementsbeethovenians ique va escriure per a la seva germana,Caroline Widmann, que vindrà a tocar-lo.“JörgWidmannesmouentrel’energiade l’huracà i l’univers malenconiós delscompositorsantics”,diuDeGomar.La temporada inclouunbonpaquetde

dones violinistes: Anne Sophie Mutter(que ahir perdia el seu ex André Previn)estrenarà justament una obra de Wid-mann;JanineJansen faràelBrahmsambla Filharmònica de Viena; Isabelle Faustparticiparà ambLes Siècles de François-XavierRoth (unade lesbatutes sorpresa,que farà la Consagració de la primaveraamb instruments antics, sí) i ArabellaSteinbacher tocaràelConcertperaviolí ala memòria d’un àngel d’Alban Berg ambel mateix Stradivarius amb què es va es-trenar fagairebéunsegle.Aixòúltimfor-ma part del programa Europa 1900 quedirigirà Josep Pons amb la Simfònica delLiceu, i on Matthias Goerne cantaràl’“AdeudeWotan”deLavalquíria....Ull al debut, per fi, d’Esa-Pekka Salo-

nen amb la Philharmonia Orchestra. In-augurael cicle amb laNovenadeMahler.Ah, iPaulMcCreesh faràLesestacionsdeHaydn amb el Gabrieli Consort... un delsplatsfortsd’unatemporadaquecostaunamicamés de 2milions d’euros. Un 85%acobrirambla taquilla.

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

SimonRattle acompanyarà al piano la seva dona, lamezzoMagdalenaKozená

L’OrfeóCatalà ielCordeCambracantaranamblesbatutesmésgrans iJörgWidmannels faràunapeça

L A T E M P O R A D A

ESA-PEKKA SALONEN &PHILHARMONIA ORCHESTRANOVENADEMAHLER, 7/X/19M. KOZENÁ & S. RATTLE

SHAKESPEARE FETMÚSICA, 18/X/19KAVAKOS, GILBERT &

NDR ELD PHIILHARMONIESETENADE BRUCKNER, 13/IX/19RATTLE & LONDON SYMPHONY

SETENADE BEETHOVEN 22/X/20GARDINER &ORCHESTRE RÉVO-

LUTIONNAIRE ET ROMANTIQUEINTEGRAL BEETHOVEN, 9-14/II/20PAULMcCREESH & GABRIELI

‘ESTACIONS’ DE HAYDN, 2/IV/20DUDAMEL &MAHLER CHAMBER

‘FIDELIO’ DE BEETHOVEN, 14/IV/20‘INACABADA’ DE SCHUBERT, 15/IVF.-XAVIER ROTH & LES SIÈCLES

‘LA CONSAGRACIÓ...’, 20/IV/20MEHTA/WIENER PHIL/JANSEN

SETENADE DVORÁK, 25/IV/20MUTTER & FRIENDS, 30/IV/20DIDONATO & IL POMOD’ORO

‘MY FAVORITE THINGS’, 13/V/20STEINBACHER, GOERNE & PONS

‘EUROPA 1900’, 24/V/20JÖRGWIDMANN/OBC/ORFEÓ

‘JUPITER’ DEMOZART I OBRAPRÒPIA, 12/VI20

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

JörgWidmann,el tercercompositorviumés interpretat, seràresidentalPalau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

748 CM² - 66%

19800 €

44

España

2 Marzo, 2019

P.4

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DISSABTE, 2MARÇ 2019

La19aediciódelFestivaldeCap Roig obrirà les portes

el 12 de juliol amb l’actuació del’estrella llatina Maluma. La citaacollirà una vegadamés alguns delsnomsmésrepresen-tatius de l’escenanacional i interna-cional. PÀGINA 39

LA SEGONA

Un altre Bin Laden en cerca i captura

UNAdelesfotosd’aquestsegleés la imatgedelpresidentObama,elvicepresidentBideni lasecretàriad’EstatClintonalcostatd’altscapsmilitarsa laSituationRoomdelaCasaBlancaobservantenunapantalla l’operaciónord-americanaenquèuncomandodel’exèrcitvamatarOssamabinLadenenunacasasituadaa50quilòmetresalnord-oestd’Islamabad(Pakistan).Enl’assalt,queesvaduratermeel2demaigdel2011,vanmoriraltrespersones,entreellesunfilldel lídergihadista. BinLadenhaviaportatdecapelsserveissecretsdesdelsatemptatsd’Al-QaidaalesambaixadesdeKèniaiTanzàniael1998.Peròelqueelvaconvertirdefinitivamentenl’enemicnúmeroudelsEstatsUnitsvanserelsatacsdel’11-SalesTorresBessonesdeNovaYorkialPentàgondeWashington.LaCIAnovacreuremai les informacionsquehaviamort i

novapararfinsqueenvatrobar l’amagatall.Elgovernhaviaofertunarecompensade50milionsdedòlars.Lanotíciaara

ésqueelDepartamentd’EstatdelsEUAofereixunaltremilióacanvid’informacióquepermetisaberelparadordel’únicfill superviventdeBinLaden,Hamza.Sibéelseupaperenl’organitzaciónoésclar,Hamzahafetcridesperatemptaraquestsdarrersanysi fins i tothadivulgatunasèriede“consellsperalsquebusquenelmartiriaOccident”.El líderd’Al-Qaidaésactualmentl’egipciAimanal-Zawahi-ri,peròsesospitaqueaspirariaasucceirelseupare.TheGuardian tambéhaaventuratques’hauriacasatamblafilladeMohamedAtta,undelsterroristesdel’11-S.HillaryClintonvaescriureenlessevesmemòries(Hard

choices)queelcor lianavaalmàximquanvaveurealapan-tallaelssoldatsdespenjant-sedel’helicòpterpercaçarellídergihadista.Lasevamortnovacomportar lafidel terror,nomésdelasevallegenda.Vuitanysdesprés,unaltreBinLadenestàencercaicaptura.

Una investigació de l’es-criptor holandès Frank

Westerman confirma que el cosdelNegre deBanyoles va ser robaten algun indret del’actual Sud-àfrica ino a Botsuana, on fi-nalment va ser en-terrat l’octubre del2000. PÀGINA 40

Canvigeneracionalal teatrecatalà. Antonio Díaz, l’exi-

tós Mago Pop, compra el teatreVictòria, un dels més grans deBarcelona. Agafa ai-xí el relleu als seusactuals propietaris,grans companyiescomTricicleiDagollDagom. PÀGINA 43

Eldirector artístic adjunt delPalau, Víctor Garcia de Go-

mar (43), s’acomiada en gran de lasala modernista deixant un propercicle Palau 100 per alrecord, amb concertsde Gardiner, Duda-meloRattlequeesfa-ranaBarcelonaipocsllocsmés.PÀGINA44

El primer ministre cana-denchaestat acusat d’haver

pressionat un membre del seuGabinet perquè intercedís en unassumpte judicialperquè acabés enacord i evités el pro-cessament d’una im-portant firma cons-tructora. PÀGINA 3

Paradís perals vianantsEls turistesqueapartird’avuivisitinGironaambautobústurístichaurandecompletaruntrajecteapeude20minutspergaudirde lacatedral id’al-tres joiesdelBarriVell arrande ladecisióde l’Ajuntamentd’impedir l’accésalpàrquinghabitual, amb l’objectiudeposar fi a lesaglomeracions ioxigenarelnucli antic.

‘Amics’ oblidats Aeroport ambquatre pistes

L’AjuntamentdeBarcelonahadecidit passar adillunsvinent la inauguracióa laRambladelme-morial en recordde lesvíctimesdels atemptatsdel 17d’agost.Noeraaquesta ladataprevista inicialment,però la convocatòria anticipadad’eleccionsgenerals i laprohibició, apartirdedimartsqueve, decelebrar actesodifondreanuncisquepoguessin interpretar-se comabene-ficiososperaunaopciópolíticahaportat aprecipitar lesobresd’instal·laciódelmemorial –amberrorsdecàlcul enlaubicació, comva informardijouspassatLaVanguardia–i a cometrealgunoblit.Unaprova lava tenir el presidentdel’associacióAmicsde laRambla,FermínVillar, quehaviacriticat la imprevisiómunicipal i quenova saber fins ahirde ladata ihorade la inauguracióenunaconversa sobreunaaltraqüestióquevamantenir amb la representantd’unaaltra administració.Curiosament, dilluns l’Ajunta-menthacarregat l’agendadels regidors ambbalançosdel’obradegovernendiferents fronts.Acorrecuita.

Elcreixementdel trànsit aeri aBarcelonanopassaúnicamentpelpotencialde l’aeroportdelPrat, queencara técert recorregut, tot iquenogairegran.UnaaltraviaconsisteixaconnectareldeGironaambelcentredelacapital catalanamitjançantunsistemade transportcol·lectiu ràpid.Enaquest sentit, cal saludar l’acordsubscritahirperAena iAdifperconstruirunaestació ferroviàriad’altavelocitat enaquestúltimaeròdrom, la terminaldelqual tambéespreveuampliar, quepermeti cobrir aquesttrajecteen40minuts.Es tractad’unaactuació llargamentreivindicadaper laGeneralitat i elmón localqueserviràperoptimitzar les infraestructures i generarnovaactivitat eco-nòmica.Així enrealitat s’afegeixunaquartapistaalhubaeroportuaribarceloní, que l’anypassatvasuperarperpri-mercopen la sevahistòria labarreradels50milionsdepassatgers.Per tant, se segueixelbonexempled’altresgransciutats comLondres, queestanbenconnectadesambaero-ports secundaris.

EI web de

EL CLÀSSICSeguiu, minut a minut, elrelat dels partits Reial Ma-drid-Barça i Espanyol-Valla-dolid.

NATURALLa personalitat del teu goscanvia amb l’edat, com etpassa a tu mateix.

GENT AMB ÀNIMAEs crea l’associació Dracs deBarcelona per combatrel’homofòbia dins del futbol.

ESCAPADESTossa deMar, la bella.

Internacional 3Política 13Opinió 22Tendències 30Necrològiques 36Cultura 39Cartellera 46Esports 50Anuncis classificats 58Economia 59

PÀGINES 80

Juli GuiuDIRECTORDEL FESTIVAL CAP ROIG

FrankWestermanESCRIPTOR

Antonio DíazMAG

Víctor Garcia de GomarDIR. ARTÍSTIC PALAUDE LAMÚSICA

Justin TrudeauPRIMERMINISTRE DEL CANADÀ

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

‘Sorpasso’ a lesxarxes socialsArianaGrandes’haconvertitaquesta setma-naen ladonaambméssegui-dorsa Insta-gram,destro-nant SelenaGómez.

SUMARI

INTERNACIONAL

L’inquisidor discretRobertMueller, fiscal encarre-gat d’investigar el paper deTrump en el Russiagate, des-concerta tothom amb el seuhermetisme. PÀGINA 10

POLÍTICA

Testimoni aclaridorLa descàrrega en escales infe-riors de les decisions sobrel’operatiu policial de l’1-O exer-cida per Rajoy, Santamaría iZoido afegeix rellevància altestimoni dels responsables delsdispositius. PÀGINA 16

EDITORIALS

Els temes del diaL’obligat recurs a la pròrrogapressupostària a Catalunyadesprés del fracàs de les nego-ciacions entre ERC i Comuns, iles mesures de protecció a l’in-quilí en el nou decret llei sobrelloguers. PÀGINA 22

OPINIÓ

Tots per a unPascal Boniface fa responsableTrump i la seva estratègiaimpositiva del progressiudistanciament respecte alVell Continent: “La concepcióde la política exterior respecteals europeus consisteixmés aviat a adoptar decisionsde les quals els informa a conti-nuació i els demana que lesrespectin i les posin enpràctica el més ràpidamentpossible”. PÀGINA 23

TENDÈNCIES

Les armes de la igualtatUn estudi sociològic alerta delrisc de perpetuació dels rols degènere tradicionals si la dona noarriba a la maternitat amb de-terminats nivells d’independèn-cia econòmica. PÀGINA 33

CULTURA

Cita a la Gran PomaL’actuació de JoanManuelSerrat el passat dijous a NovaYork dins de la seva giraMedi-terráneo Da Capo va emocionarels prop de 3.000 espectadorsde l’emblemàtic Beacon Thea-tre deManhattan. PÀGINA 41

ESPORTS

Marca personalLa profecia de la fondistaMariaTió que algun dels seus fills esconvertiria en atleta s’ha mate-rialitzat en la figura deMarcRoig, que després de vuit anysvivint a Kènia s’ha convertit entot un referent de la disciplinaal continent africà i en un exem-ple de perfil multidisciplinari.PÀGINA 57

ECONOMIA

El preu de la incertesaEl ball d’informacions sobre elfutur regulatori dels vehicles degasolina i dièsel provoca l’ajor-nament de la decisió de comprade cotxe nou entre els particu-lars, una tendència que està fentefecte en els resultats econò-mics del sector automobilísticespanyol. PÀGINA 61

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

572000

100801

Diario

227 CM² - 20%

6000 €

2

España

2 Marzo, 2019

P.5

cultura 38 DISSABTE, 2 DE MARÇ DEL 2019 ara

Tatxo Benet amplia a Arco la seva col·lecció

d’art censurat

ART

La col·lecció d’art censurat de Tatxo Benet se-gueix creixent. Després de l’obra dels presos po-lítics de Santiago Sierra, enguany ha comprat a Arco l’obra de Joan Fontcuberta Deletrix a la ga-leria Àngels Barcelona i una sèrie de sis fotogra-fies, titulada Amèrica, amb les quals l’artista co-lombiana María Evelia Marmolejo va documen-tar una performance que va fer el 12 d’octubre de 1985 a la plaça Colom de Madrid per denunciar la conquesta d’Amèrica i que va provocar que l’ar-restessin. Les noves adquisicions coincideixen amb l’exposició de Presos polítics a l’Espanya con-temporània al Museu Zapadores, i precisament Amèrica pertanyia a la galeria que exposava el po-lèmic ninot del rei, la Prometeo.

Deletrix està formada per 32 peces i una publi-cació amb totes les imatges, amb textos d’autors com Salman Rushdie. L’obra es remunta a una tro-balla fortuïta a la Biblioteca Històrica de la Univer-sitat de Salamanca, on Fontcuberta va obtenir el permís per fotografiar llibres censurats, com un volum d’Els Adagis d’Erasme de Rotterdam. Es va poder veure el 2013 al Santa Mònica en una expo-sició organitzada pel Pen Club Internacional i una va servir per fer el cartell del Dia de l’Escriptor Em-presonat. Segons fonts d’Àngels Barcelona, Dele-trix tindrà una funció “molt important” dins la col·lecció de Benet perquè els llibres van ser cen-surats durant la inquisició i representen un dels primers exemples de censura. A més, Fontcuber-ta contempla la plasticitat de les pàgines censura-des i algunes recorden Tàpies i Pollock.e

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Beethoven regnarà al Palau de la Música

estrena serà una obra coral encarre-gada per l’Orfeó Català que es pre-sentarà en el concert de cloenda del cicle Palau 100, el 12 de juny de l’any que ve. “Els referents de Widmann són Beethoven, Mahler i Miles Da-vis”, diu Garcia de Gomar.

Entre els divuit concerts de Palau 100, hi ha altres fites com ara la Se-tena de Dvorák a càrrec de Zubin Mehta amb la Filharmònica de Vi-ena, i que és fruit d’una coproducció amb el cicle BCN Classics. La tem-porada s’obrirà el 7 d’octubre amb el retorn al Palau de la Música d’Esa-Pekka Salonen, que s’enfrontarà a la Novena de Mahler amb la Philhar-monia Orchestra. No hi faltaran noms habituals, com el violinista Leonidas Kavakos, que interpreta-rà el que Garcia de Gomar conside-ra “una de les peces més tristes del repertori universal”, el Concert per a violí núm. 2 de Bartók, que reflec-teix “la tristesa i el patiment” del compositor hongarès a causa de l’exili i la malaltia. Kavakos compar-tirà el vespre amb la NDR & Elbphil-

harmonie Orchestre d’Hamburg, que tocarà la Setena de Bruckner sota la batuta d’Alan Gilbert. Els cors del Palau, prou representats al llarg de la temporada, tindran una presència destacada al con-cert de Paul McCreesh sobre Les estacions de Hayden.

La programació del cicle Palau 100 es completa amb un recital de la mezzosoprano Joyce DiDo-nato, el projecte de la violinista Arabella Steinbacher i el baríton Matthias Goerne amb l’Orques-tra Simfònica del Liceu, i el mo-nogràfic Stravinsky de François-Xavier Roth & Les Siècles, que culminarà amb La consagració de la primavera.

La despesa artística del cicle Palau 100 2019-2020 és d’uns dos milions d’euros. “És superior als 1,67 milions de la temporada anterior, quan en comptes de 18 concerts n’hi havia 15”, explica Oller. El propòsit és que el 85% d’aquest pressupost es cobreixi amb la taquilla.e

John Eliot Gardiner dirigirà les nou simfonies del geni de Bonn

El britànic John Eliot Gardiner dirgirà la integral de les simfonies de Beethoven al Palau de la Música. SIM CANETTY CLARKE / PALAU DE LA MÚSICA

MÚSICA

El 250è aniversari del naixement de Beethoven “omplirà Europa” de la música del compositor alemany. Així ho va recordar ahir el director general del Palau de la Música, Jo-an Oller, durant la presentació de la temporada 2019-2020 del cicle Pa-lau 100, en què la presència de Beethoven tindrà categoria d’esde-veniment, sobretot per dos projec-tes. Un és la integral simfònica que dirigirà John Eliot Gardiner del 9 al 14 de febrer del 2020. Gardiner vin-drà amb l’Orchestre Révolution-naire et Romantique i el Montever-di Choir, i en la Novena també hi participarà el Cor Cambra del Pa-lau de la Música. Aquesta integral és “el plat fort de la temporada”, as-segura el director artístic adjunt del Palau de la Música, Víctor García de Gomar. És tan excepcional que no-més es farà en cinc ciutats: Nova York, Chicago, Londres, Atenes i Barcelona.

L’altre plat el liderarà Gustavo Dudamel. El director veneçolà, que fa dos anys ja va fer la integral sim-fònica de Beethoven, aquesta vega-da oferirà una versió concert de l’òpera Fidelio amb la Mahler Chamber Orchestra, l’Orfeó Català, el Cor de Cambra i un repartiment de solistes encara per determinar. Dudamel estrenarà aquest Fidelio al Palau de la Música el 14 d’abril del 2020 i, posteriorment, en farà una gira. A més, el 15 d’abril Dudamel re-petirà al Palau per dirigir la Inaca-bada de Schubert i La nit transfigu-rada de Schoenberg.

Beethoven també serà el motor del concert de Simon Rattle amb la London Symphony Orchestra del 21 de gener; al programa, Crist en el Mont de les Oliveres i la Simfonia núm. 7. No serà l’única visita de Rattle, perquè abans, el 18 d’octu-bre, acompanyarà al piano la seva dona, la mezzosoprano Magdalena Kozená, i alguns músics de la Lon-don Symphony en format de cam-bra. El concert, titulat Shakespeare fet música, inclourà peces de Chaus-son, Stravinsky, Ravel, Strauss, Brahms i Janácek. Segons Garcia de Gomar, “tenir dues vegades Simon Rattle mostra la història d’amor” que hi ha entre el director britànic i el Palau de la Música.

Widmann, compositor convidat Jörg Widmann serà el compositor convidat del Palau de la Música, i lò-gicament amb presència al cicle es-trella. D’una banda, la violinista An-ne-Sophie Mutter estrenarà Study on Beethoven, un quartet de corda que ella mateixa ha encarregat a Widmann i que interpretarà amb al-tres peces de Beethoven. La segona

BARCELONAX.C.FOTOS: JOAN FONTCUBERTA/ÀNGELS BARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

121000

16634

Diario

647 CM² - 77%

3103 €

38

España

2 Marzo, 2019

P.6

es c aus de d aLES CARES DEL DIA

El director general del Palau de la Música va presentar ahir

la temporada 2019-2020 del cicle Palau 100, que tindrà com a plat fort una integral simfònica de Beetho-ven dirigida pel britànic John Eliot Gardiner, aprofitant que se celebra el 250è aniversari del naixement del compositor alemany. El veneçolà Gustavo Dudamel també dirigirà una versió en concert de Fidelio. P. 38

Antonio Díaz, més conegut com el Mago Pop, ha comprat

el Teatre Victòria, una sala que fins ara gestionaven Dagoll Dagom, Tri-cicle i Anexa. El jove mag (33 anys) de Badia del Vallès es queda amb aquest teatre de més de mil locali-tats després d’un any i mig omplint el Teatro Rialto de Madrid amb l’es-pectacle Nada es imposible. P. 35

Antonio Díaz

Joan Oller

El Barça Lassa va retirar ahir la samarreta de Juan Carlos

Navarro abans del partit amb el Re-ial Madrid. El mític dorsal 11 ja pen-ja del Palau Blaugrana, l’escenari de moltes de les seves gestes. La ceri-mònia d’homenatge al millor juga-dor de la història de la secció va des-pertar les emocions tant del mateix Navarro com del públic. P. 52

J.C. Navarro

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

121000

16634

Diario

134 CM² - 16%

712 €

3

España

2 Marzo, 2019

P.7

Mariona Carulla, presi-denta de la Fundació Or-feó Català-Palau de la Mú-sica Catalana, ha explicatque el cicle Palau 100 re-presenta el “punt de troba-da amb l’excel·lència”.Amb aquest mateix con-cepte van coincidir JoanOller, director general delPalau de la Música Catala-na, i Víctor Garcia de Go-mar, director artístic ad-junt del Palau. La veritatés que la programació delcicle resulta fastuosa, mal-grat que alguns dels artis-tes convocats són habi-tuals dels nostres escena-ris des de fa dècades. Unany més, la temporada dePalau 100 presenta elsgrans noms de l’escena in-ternacional, amb un re-pertori que enguany vemarcat pel 250è aniversa-ri del naixement d’un delsgrans compositors de totsels temps, Ludwig vanBeethoven, amb la presèn-cia d’obres del compositorde Bonn i d’altres influïtsper l’empremta de l’alema-ny. De la programació pre-sentada, cal destacar l’ex-cepcionalitat de la integralde les simfonies de Beet-hoven per John Eliot Gar-diner, una marató de con-certs extraordinària quemarcarà sens dubte la pro-pera temporada del Palaude la Música Catalana, enl’única parada a l’Estat

d’una gira amb només cincdestinacions. Torna al Pa-lau Gustavo Dudamel, ar-tista predilecte del Palau,que oferirà dos concertsconsecutius. A més, Sir Si-mon Rattle protagonitza-rà també doblet: en pri-mer lloc en una ocasió sin-gular, com a pianistaacompanyant la seva es-posa, Magdalena Kožená, idesprés com a director.Per la seva banda, l’acla-mat director Esa-PekkaSalonen obrirà la tempo-rada de Palau 100 amb laNovena de Mahler, men-

tre que Paul McCreesh di-rigirà Les estacions deHaydn.

El mític Zubin Mehtadirigirà la Wiener Philhar-moniker en un concertamb Janine Jansen com asolista. Viurem el debut deFrançois-Xavier Roth, quedirigirà La consagració dela primavera i el Concertper a violí de Stravinskiamb Isabelle Faust i obriràuna nova finestra a la com-posició contemporàniaamb la presència destaca-da d’obres de Jörg Wid-mann, compositor convi-

dat de la temporada2019/20 del Palau. El cicleproposa cinc participa-cions dels cors de la casa,dirigits per grans figuresinternacionals: l’Orfeó Ca-talà amb Rattle, Dudamel iWidmann; el Cor de Cam-bra per primera vegadaamb Gardiner, i novamentamb Dudamel; mentreque McCreesh es posarà alcapdavant del Cor deCambra i el Cor Jove del’Orfeó Català. Pel que faals solistes destacats, el ci-cle presenta Anne-SophieMutter en format cam-

brístic, Leonidas Kavakosamb l’NDR Elbphilharmo-nie Orchester i l’actuaciód’Arabella Steinbacher iMatthias Goerne ambl’Orquestra Simfònica delLiceu, amb direcció de Jo-sep Pons. La veu de JoyceDiDonato debutarà altemple modernista en elseu millor moment.

Amb unes xifres queronden entre el 85% i el90% de l’ocupació, ambuna mitjana de 1.700 per-sones per sessió, Palau100 pot presumir de con-vocar el 22% de les locali-tats de visitants i turistesa la ciutat tot i ser un ciclepensat per a l’exigent pú-blic de la ciutat. Joan Ollerha posat èmfasi en el tretde sortida de la temporadaamb el destacat directorfinlandès Esa-Pekka Salo-nen, qui serà l’encarregatd’obrir-la el pròxim 7 d’oc-tubre, al capdavant de laPhilharmonia Orchestra,amb la Novena de Mahler,“la favorita per a moltsdels directors convidats”.Palau 100 convoca els mésreconeguts directors, for-macions i solistes per ferque cada concert resulti“un esdeveniment únic iexcepcional, amb la pre-sència de les grans figuresde la clàssica del panora-ma internacional. Tambéun espai obert al descobri-ment d’obres, composi-tors i intèrprets. Enguanyel cicle presenta divuitconcerts.” ■

De nou amb els gransGardiner, Dudamel, Rattle, Zubin Mehta, Salonen i Mutter, grans noms de lapropera temporada 2019/20 de Palau 100, al Palau de la Música Catalana

D. CastilloBARCELONA

La ‘mezzosoprano’ americana Joyce DiDonato debutarà al Palau de la Música en el seu millor moment ■ ARXIU

Palau 100convoca els mésreconegutsdirectors,formacions isolistes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

655 CM² - 61%

4174 €

30

España

2 Marzo, 2019

P.8

EL MUNDO. SÁBADO 2 DE MARZO DE 2019

20

CATALUNYA i

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Si hace dos años era el venezolano Gustavo Dudamel el que marcaba el pulso musical de Barcelona, con su integral de las sinfonías de Beethoven en el Palau de la Músi-ca Catalana, la temporada 2019-20 el coliseo modernista volverá a ofrecer a la ciudad una gesta simi-lar, en esta ocasión de la mano de Sir John Eliot Gardiner.

El británico, una de las grandes autoridades de la interpretación historicista, ha incluido Barcelona entre las cinco únicas ciudades del mundo en las que dirigirá, al fren-te de sus efectivos de la Orchestre Révolutionnaire et Romantique, las nueve sinfonías de Beethoven. Una interpretación de signo muy dife-rente a la explosiva exuberancia del venezolano y cuya grabación, en el año 1993 –una de ellas, la Quinta, realizada precisamente en directo en el Palau–, le valió al di-rector inglés el aplauso unánime de la crítica.

Ahora, un cuarto de siglo des-pués, Gardiner volverá a abordar esta cumbre del sinfonismo en un proyecto que sólo se podrá vivir en Nueva York, Chicago, Londres, Atenas y Barcelona, donde ofre-

cerá una maratón de cinco con-ciertos, del 9 al 14 de febrero del año 2020.

Ésta será, sin duda, una de las grandes citas de una temporada marcada por el 250 aniversario del nacimiento del gran compositor alemán y que volverá a contar con la batuta de Gustavo Dudamel, que al frente de la Mahler Chamber Orchestra ofrecerá dos conciertos consecutivos en abril de 2020. En el primero dirigirá la única ópera de Beethoven, Fidelio, con la cola-boración coral del Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau, y en el segundo, La Inacabada, de Schu-bert y La noche transfigurada, de Schöenberg.

Otro estrella que hará doblete será Sir Simon Rattle. El carismá-tico director ofrecerá también dos actuaciones, pero de signo muy diferente. Además de dirigir, con la London Symphony, un mono-gráfico Beethoven que incluirá la Séptima Sinfonía y el oratorio Cristo en el monte de los olivos –éste último también con participa-ción del Orfeó Català–, Rattle se presentará además en su escasa-mente vista faceta de pianista, acompañando a su esposa, la

mezzo Magdalenza Kozená, que protagonizará un recital dedicado a William Shakespeare.

Pero aquí no acaba el listado de grandes batutas. En colaboración con la temporada BCN Classics, el Palau de la Música contará tam-bién con la presencia de Zubin Mehta y la prestigiosa Filarmónica de Viena, con un programa dedica-do a Brahms y Dvorak, mientras que Esa-Pekka Salonen y la Phil-harmonia Orchestra abrirán el ci-clo con la Novena de Gustav Mahler.

Otros nombres destacados del curso serán los de la violinista Ann-Sophie Mutter, la mezzo Joy-ce DiDonato, el barítono Matthias Goerne, el emergente director François-Xavier Roth, que debuta en el Palau, y el compositor de mo-da del momento, el alemán Jörg Widman, autor invitado de la tem-porada y del que se estrenarán dos obras.

Como nota curiosa, cabe desta-car también la interpretación del Concierto para violín de Alban Berg, a cargo de Arabella Steinba-cher, que utilizará el mismo instru-mento, un Stradivarius, con el que la obra se estrenó en el Palau de la Música Catalana, el 19 de abril del año 1936.

La temporada 2019-20 de Palau 100 incluye un total de 18 concier-tos –13 de abono y cinco más ex-traordinarios– y cuenta con un pre-supuesto de algo más de dos millo-nes de euros. Habrá entradas a partir de 15 euros, pero el techo lo marcará Zubin Mehta con localida-des de hasta 230 euros.

El Palau pone a Barcelona en la ruta de las grandes capitales El coliseo modernista ofrecerá una integral de las sinfonías de Beethoven dirigida por Gardiner

El director británico John Eliot Gardiner. EL MUNDO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

29000

5248

Diario

528 CM² - 51%

3330 €

20

España

2 Marzo, 2019

P.9

PEP GORGORI

BARCELONA

El ciclo «Palau 100» del Palau de la Mú-

sica es una parte relativamente peque-

ña de la programación de este centro

cultural, pero suele incluir muchos de

los conciertos más relevantes de cada temporada. Para la que empieza el pró-

ximo mes de septiembre, propone un

total de 18 veladas con nombres clave

del panorama internacional, pero esta

edición va más allá y algunas grandes

figuras visitarán más de una vez el es-

cenario modernista.

Gustavo Dudamel iniciará en Barce-

lona una gira europea con «Fidelio» de

Beethoven y también dirigirá la «Inaca-

bada» de Schubert. Sir Simon Rattle

acompañará al piano en un recital a la

mezzosoprano Magdalena Kozena, y vol-

verá con la London Symphony para in-

terpretar a Beethoven. Encabezando la

clasificación de «repetidores», John Eliot

Gardiner ofrecerá cinco conciertos en el

ciclo: los que necesita para interpretar

las nueve sinfonías de Beethoven con su

Orquesta Revolucionaria y Romántica.

La temporada de «Palau 100» la abri-

rá Esa-Pekka Salonen con la Novena de

Mahler, y Zubin Mehta se pondrá al fren-

te de la Filarmónica de Viena para abor-

dar la Séptima de Dvorak. Este año per-

mitirá también ver el debut en la ciudad

de François-Xavier Roth, que se estre-nará con «La consagración de la prima-

vera» de Stravinsky. Paul McCreesh con

«Las estaciones» de Haydn, Joyce DiDo-

nato, Matthias Goerne, Isabelle Faust,

Janine Jansen, Anne-Sophie Mutter y

Leonidas Kavakos, entre otros, acaban

de configurar la programación. Varias

de las propuestas, además, solamente

podrán escucharse en Barcelona y po-

cas ciudades más.

El compositor Jörg Widmann, que

será el invitado del Palau de la Música

para la próxima temporada, tendrá tam-

bién un papel notable. Además, el Orfeó

Català y los diferentes coros que lo con-

forman actuarán bajo las batutas de Du-

damel, Gardiner, Rattle, McCreesh y Wid-

mann.

El presupuesto es de dos millones de

euros, un 20 % más que la temporada pa-

sada, ya que la integral de Beethoven

con Gardiner y el Fidelio de Dudamel

disparan el presupuesto. El 85 % se cu-

brirá con la venta de entradas, según el

director general del auditorio, Joan Oller.

Como guinda, «Palau 100» incluirá el

concierto para violín «A la memoria de

un ángel» de Alban Berg, interpretado

por Arabella Steinbacher con el mismo

Stradivarius que sonó el día del estreno

de la obra, en 1936, en el propio Palau de

la Música.

Las grandes estrellas de la clásica se citan en el Palau de la Música

Gardiner, Dudamel y Rattle, platos fuertes del ciclo «Palau 100» para el próximo curso

AFP El director Gustavo Dudamel, durante una actuación

abc.es/culturaABC SÁBADO, 2 DE MARZO DE 2019 CULTURA 53

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

7000

2186

Diario

400 CM² - 44%

1929 €

53

España

2 Marzo, 2019

P.10

Cataluña

Gustavo Dudamel ha encontrado en el Palau una mágica segunda residencia, mientras Sir Elliot Gardiner completará la integral de sinfonías de Beethoven en cinco días

Monteverdi Choir. De este modo, durante cinco días, del 9 al 14 de febrero de 2020, el director inglés ofrecerá la totalidad de las sinfo-nías del compositor de Bonn. «Nos ha tocado la lotería al tener este proyecto en Barcelona», señaló ayer Víctor García de Gomar, di-rector artístico adjunto del Palau de la Música.

El programa de Palau 100 vol-verá a estar marcado por los grandes nombres, desde el mismo Gustavo Dudamel a Sir Simon Rattle, Zubin Mehta, Esa-Pekka Salonen, Anne-Sophie Mutter o Joyce DiDonato. Dudamel, por jeemplo, hará doblete una tempo-rada más, en esta ocasión al fren-te de la Mahler Chamber Orches-tra. El primer programa tendrá

co de esa música que abre las puertas del cielo. Irrepetible, de-cían muchos. Pues tres años des-pués, y bajo la batuta de Sir John Elliot Gardiner, el Palau de la Müsica volverá a vivir lo que sig-nifi ca la experiencia de escuchar una integral de Beethoven.

El Palau 100 anunció ayer la programación de su próxima temporada marcada por lo que será el 250 aniversario del naci-miento de Ludwig van Beethoven, con la presencia de obras del com-positor alemán y de otros compo-sitores infl uidos por él. Gardiner, en un maratón de conciertos que sólo se verá en cinco destinos in-ternacionales, vendrá con sus formaciones, la Orchestre Révo-lutionnaire et Romantique y el

Carlos Sala - Barcelona

Hace dos años, Gustavo Dudamel dirigía la integral de las sinfonías de Beethoven en un Palau de la Música que estaba convencido de vivir uno de esos momentos úni-cos al que uno se agarra para creer en milagros. Junto a su Or-questa Sinfónica Simón Bolivar hizo que el público viviera en primera persona el aliento heroi-

ARCHIVO

El maestro Sir John Eliot Gardiner dirigirá este hito en un festival lleno de grandes nombres

La integral de las sinfonías de Beethoven copa el Palau 100

ARCHIVO

lugar el 14 de abril de 2020, día en que presentará «Fidelio», la única ópera que escribió Beethoven, una producción que contará con la participación del Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau. Al día siguiente, Dudamel y su or-questa tocarán la Inacabada de Schubert, programa que se com-pletará con «La noche transfi gu-rada» del compositor austríaco Arnold Schoenberg.

Un 2020 lleno de inolvidablesDel resto de nombres, destacar a Sir Simon Rattle,que vendrá en sus dos vertientes, la de pianista y la de conductor. Como pianista, el 18 de octubre de este año acom-pará a su esposa, la mezzosoprano Magdalena Kozená, con solistas de la London Symphony, en un programa con piezas de Chaus-son, Stravinsky, Ravel, Brahms y Janácek. Rattle volverá al Palau el 21 de enero de 2020 al frente de la London Symphony Orchestra para dirigir un monográfi co sobre

Beethoven con la Sinfonía núme-ro 7 y su oratorio Cristo en el Monte de los Olivos, que protago-nizará el Orfeó Català.

Por su parte, el director fi nlan-dés Esa-Pekka Salonen, reciente-mente nombrado titular de la San Francisco Symphony, será el en-cargado de abrir la temporada del Palau 100 el próximo 7 de octubre al frente de la Philharmonia Or-chestra con la Novena de Mahler. Además, el director británico Paul McCreesh presentará el 2 de abril de 2020 Las 4 estaciones de Haydn dirigiendo a la Gabrieli Consort & Players. El ciclo estre-nará también dos obras de Jörg Widmann, compositor invitado de la temporada. En el primer estre-no a nivel estatal de «Study on Beethoven», el 30 de abril de 2020, participará la reconocida violinis-ta alemana Anne-Sophie Mutter, que estará acompañada por los músicos Ye-Eun Choi (violín), Vladimir Babeshko (viola) y Da-niel Müller-Schott (violoncelo).

El Mago Pop (Antonio Díaz) ha comprado el Teatre Victòria de Barcelona, una gestión que se formalizará en junio y que para Díaz es «un sueño personal y profesional» que iniciará con el estreno de su espectáculo «Nada es imposible», actualmente en Madrid, como primera apuesta de la temporada. Reconocido por Forbes como «el ilusionista euro-peo más taquillero del mundo», el Mago Pop (Badía del Vallés, 1986) prometió ayer un espectá-

R. C. - Barcelona

El Mago Pop compra el Teatre Victòria para hacer montajes «que sólo se podrían ver en Las Vegas»

culo que «hasta ahora solo podía verse en Las Vegas», con el que ha llenado dos temporadas del Teatro Rialto y gracias al cual la Asociación de Promotores Musi-cales (APM) lo ha coronado como el «artista español con más loca-lidades vendidas durante 2017».

La empresa que durante 30 años ha gestionado el Teatre Victòria, «3xtr3s», formada por las compañías Dagoll Dagom y Tricicle, manifestó ayer que «el Mago Pop se ha ganado ser el heredero» de su proyecto y ase-guró que se ve «refl ejada en el

comprador», ya que tiene «la misma edad y las mismas ganas» que ellos cuando compraron el teatro.

Antonio Díaz ha protagonizado programas en Televisión Espa-ñola, Telemadrid y Discovery Channel, donde actúa para per-sonalidades como Stephen Haw-king, Neymar,Victoria Beckham o Antonio Banderas y se convier-te en el primer ilusionista espa-ñol en tener un programa de te-levisión unipersonal con emisión internacional. Gestionar un tea-tro será ahora su gran truco.

El Mago Pop se ha quedado con la gestión del Teatre Victória, en pleno Paral·lel con más de 800 localidades

JAVIER NAVAL

4 Sábado. 2 de marzo de 2019 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

68298

Diario

518 CM² - 50%

13402 €

36

España

2 Marzo, 2019

P.11

La integral de las sinfonías de Beethoven bajo la dirección de sir John Eliot Gardiner y los con-ciertos protagonizados por Gus-tavo Dudamel, sir Simon Rattle, Zubin Mehta, Esa-Pekka Salo-nen y Anne-Sophie Mutter des-tacan en la temporada 2019-20 del ciclo Palau 100, en el Palau de la Música Catalana. La próxi-ma temporada estará marcada por el 250 aniversario del naci-miento de Beethoven. EFE

CLÁSICAGardiner, Dudamel, Rattle y Mehta dirigirán en el Palau de Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

530000

64538

Diario

56 CM² - 10%

1175 €

34

España

2 Marzo, 2019

P.12

41el PeriódicoDISSABTE 2 DE MARÇ DEL 2019espectacles

LLL

car-se llavors, seguits pel pop llatí de Pastora Soler (28 de juliol) i Luis Fonsi (31 de juliol), altre cop al festival des-prés de passar-hi durant la seva gira del 2017.

16 NITS D’AGOST / Ja a l’agost, concentra-ció màxima d’actuacions; fins a 16. El programa engegarà aquell mes amb la cantautora pop Rozalén (1 d’agost), se-guida per populars artistes jazz pop com Jamie Cullum (2 d’agost) i Katie Melua (3 d’agost), que ja va repassar aquí els seus grans èxits el 2013; l’au-toanomenat «can çoner» Jorge Drexler (4 d’agost), en un dels seus formats més celebrats, només guitarra i veu; el grup pop Taburete (6 d’agost); el can-tautor pop-folk Ramon Mirabet (7 d’agost), o la boyband pop-rock The Vamps (8 d’agost), recanvi solvent (amb habilitats instrumentals) de One Direction.

A la recta final hi passaran repre-sentants d’un parell de generacions d’OT: el pioner David Bisbal (12 d’agost) i la benjamina Aitana (18 d’agost). Completen el repartiment la cantautora malaguenya Vanesa Mar-tín (10 d’agost), la banda folk-pop co-lombiana Morat (16 d’agost) i, per pri-mera vegada a Cap Roig, el violinista superstar libanès Ara Malikian (19

d’agost). Però Cap Roig no només aco-llirà música i, com a part del seu pro-grama Cap Roig Mini, hi haurà un es-pectacle del Mag Lari (9 d’agost) i una cita amb el Club Super 3 (17 d’agost), per ser precisos, l’obra de teatre musi-cal La Família del Super3 a l’Illa de les Tor-tugues.

ENTORN HISTÒRIC / Guiu no va amagar la seva satisfacció per la constel·lació reunida: «Tenim moltes ganes de co-mençar aquesta nova edició. Hem aconseguit reunir grandíssimes estre-lles internacionals, nacionals i catala-nes en un cartell amb vint-i-cinc nits extraordinàries». Molt en particular, va destacar el fitxatge de Liam Ga-llagher, «un artista que perseguíem des de fa anys, des que va deixar Oasis, i que aquest any oferirà al festival la se-va única actuació a Espanya».

Per la seva banda, Jaume Giró, di-rector general de la Fundació Ban cària La Caixa, va remarcar el «compromís» de l’entitat amb el respecte a l’entorn de Cap Roig. «El festival, el Castell i els Jardins són els tres elements que defi-neixen Cap Roig», va dir. «Millorar i respectar aquest paisatge emblemàtic ha sigut l’objectiu de La Caixa des que va passar a fer-se’n càrrec el 2011».

El pressupost d’aquesta edició, va dir Guiu, és de 3,6 milions. Les entra-des, amb un preu mitjà de 52,8 €, es podran comprar des del dia 4, a la pàgina web del festival. H

Juli Guiu va destacar el fitxatge de Liam Gallagher, que oferirà a Calella de Palafrugell l’únic concert a Espanya

Els cicles BCN Clàssics i Palau 100 reuniran grans noms com Zubin Mehta, Eliot Gardiner, Gustavo Dudamel, Simon Rattle, Esa-Pekka Salonen i Anne-Sophie Mutter

Barcelona, capital de la clàssica

MARTA CERVERA BARCELONA

Els amants de la música clàssica a Barcelona estan d’enhorabona. La pròxima temporada serà excepcio-nal. No és que aquí acostumin a fal-tar les estrelles, però la concentració als cartells resulta bastant impressi-onant. I això que, de moment, no-més parlem de dos cicles presentats aquesta setmana: BCN Clàssics i Pa-lau 100. Encara falten per anunciar les temporades d’Ibercamera i de l’Auditori, seu de l’OBC.

Zubin Mehta es posarà al capda-vant d’orquestres de referència, la Filharmònica d’Israel en el que serà el seu primer concert a l’Auditori (18 de setembre) i la Filharmònica de Viena, al Palau (25 d’abril del 2020). Eliot Gardiner dirigirà la in-tegral simfònica de Beethoven amb l’Orchestre Révolutionnaire et Ro-mantique; i Gustavo Dudamel ofe-rirà en concert l’òpera Fidelio, amb la Mahler Chamber Orchestra, tots dos al Palau, per commemorar el 250è aniversari del naixement del geni de Bonn.

Esa-Pekka Salonen tornarà al Pa-lau 10 anys després amb la Novena de Mahler amb la Philarmonia Orches-tra (7 d’octubre); i el mestre Simon Rattle, lliure ja de les seves obliga-cions com a titular de la Filharmòni-ca de Berlín, participarà en tres con-certs diferents. Primer mostrarà la seva faceta com a pianista acom-panyant la seva dona, la lloada (i també criticada) mezzosoprano txe-ca Magdalena Kozena, al costat d’un conjunt de cambra format per solis-tes de la Simfònica de Londres i un programa de cançons inspirades en Shakespeare (Palau, 18 d’octubre). Tornarà a l’auditori modernista el 21 de gener al capdavant de la Simfònica de Londres per retre ho-menatge a Beethoven amb la Simfo-nia núm. 7 i Crist a la Muntanya de les Oli-veres, en el que hi participarà l’Orfeó Català. I amb la mateixa formació actuarà a l’Auditori l’11 de maig amb la Quarta Simfonia de Mahler i el Concert per a violí, de Ligeti.

Aquell primer viatge el 1979

Aquesta no serà l’única obra con-temporània del cicle BCN Clàssics, que també programarà Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern, de Xavier Montsalvatge, que interpretarà l’Academy of St.Martin in the Fields, i 7 faules de La Fontaine, de Xavier Ben-guerel, amb l’Ensemble de l’Orques-tra de Cadaqués.

Per la seva banda, Palau 100 ha fitxat el versàtil clarinetista Jörg Widmann com a compositor convi-

nya llavors no tenia relacions diplo-màtiques amb Israel i l’orquestra va servir com a ambaixadora». Mehta, el seu titular, torna ara a Espanya 40 anys després del seu debut per interpretar la Tercera Simfonia de Mahler amb els cors de l’Orfeó Ca-talà, a l’Auditori.

Després, a l’abril, el cèlebre direc-tor indi tornarà aquesta vegada al Palau amb la fabulosa Filharmònica de Viena amb obres de Brahms, El concert per a violí, amb la magnífica Ja-nine Jansen, i la Setena Simfonia de Dvorak. «Aconseguir que vinguin or-questres com la Filharmònica de Vie-na és tot un repte, i la unió entre di-verses institucions i agents, com passa en aquest cas, ho facilita», va assegurar Joan Oller, director del Pa-lau de la Música. Tot i així, les mi-llors localitats per escoltar a la que està considerada com la millor or-questra del món costen la barbaritat de 230 euros. Tot i que també hi ha localitats per 35.

Més enllà de les grans orquestres, comptar amb supervedets de la líri-ca, ajuda. Aquesta temporada, una de les vetllades més esperades serà el debut de Joyce DiDonato al tem-ple modernista amb Il Pomo d’Oro, un recital d’òpera barroca, i el retorn del baríton Matthias Goerne, aques-ta vegada amb l’Orquestra Simfòni-ca del Liceu dirigida per Josep Pons per interpretar L’adeu de Wotan, de l’òpera La valquíria de Wagner. H

El mestre indi visitarà l’Auditori al setembre, i el Palau de la Música, l’abril del 2020

33El director d’orquestra Zubin Mehta.

MIGUEL LORENZO

dat. La violinista Anne-Sophie Mutter estrenarà a Espanya el seu Trio per a cordes núm. 1 amb Ye-Eun Choi (violí) i Vladimir Babesko (viola) en un con-cert que també inclourà Study on Beethoven. I l’Orfeó Català, dirigit pel mateix compositor, estrenarà una peça d’encàrrec en un concert simfo-nicocoral al costat de l’OBC.

Llorenç Caballero, que organitza BCN Clàssics en col·laboració amb Ibermúsica –l’empresa de Madrid amb més experiència al sector– re-corda l’esdeveniment que va suposar la primera visita a Espanya de la Fil-harmònica d’Israel el 1979. «Espa-

33Anne-Sophie Mutter. 33Simon Rattle.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PRIMERA

358000

66307

Diario

649 CM² - 61%

15618 €

41

España

2 Marzo, 2019

P.13

Zubin Mehta serà l’estrella del cicle BCN Clàssics

tiu. Al desembre el clarinet Mar-tin Fröst i el director Gianandrea Noseda protagonitzaran la Missa solemnis de Beethoven amb el Cor Estatal de Letònia i l’Orques-tra de Cadaqués. Al gener Mariss Jansons dirigirà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, que interpretarà Beethoven i Txaikovski. Al febrer serà el torn del pianista Ievgueni Kissin amb un programa centrat en Beetho-ven. L’Academy of St Martin in the Fields actuarà en formació orquestral de cordes al març amb un programa que inclou l’obra pòstuma de Xavier Montsalvat-ge. I tancarà la temporada regu-lar Simon Rattle amb la London Symphony Orchestra al maig.

Els concerts extraordinaris se-ran amb els Nens Cantaires de Vi-ena, que estan de gira per l’Estat i ofereixen un programa anomenat Mediterrània, i un concert amb un programa de Xavier Benguerel amb un conjunt de l’Orquestra de Cadaqués i videoanimacions. Els preus dels concerts van dels 18 als 165 euros. Per a cada concert es re-servaran places a 10 euros per a es-tudiants de música amb la volun-tat d’acostar les noves generacions a la clàssica, i també hi ha des-comptes per a diversos col·lectius, com els menors de 25 anys. Joan Oller, director del Palau de la Mú-sica, considera que és bo per al pa-ís que hi hagi “un programa d’aquesta qualitat, que no oblida la música del país”: “És un salt en la nostra trajectòria”, afirma. “La ba-talla global és ampliar públics i fer que més gent vingui als concerts de clàssics, i per això hem de ser més col·laboradors que competidors”, afegeix. Robert Brufau també vol “que sigui el començament d’un camí llarg”.e

Dirigirà la Filharmònica d’Israel i la de Viena

La quarta temporada del cicle BCN Clàssics amplia el radi d’acció més enllà del Palau de la Música i s’estén cap a L’Auditori. Durant la tempo-rada vinent (que va del setembre del 2019 al maig del 2020) es faran vuit concerts, quatre a cada sala, a més de dos concerts extraordinaris. Zu-bin Mehta serà la principal estrella del cicle. Oferirà dos concerts: el primer i inaugural serà el 18 de se-tembre amb la Filharmònica d’Isra-el, de la qual és titular emèrit i amb la qual fa la gira de comiat. Fa 40 anys que la Filharmònica d’Israel es va presentar a Barcelona, com a am-baixadora cultural del país en un moment en què encara no hi havia relacions diplomàtiques entre Isra-el i Espanya. “Primer va venir la cul-tura i després la diplomàcia, set anys després”, diu el director de BCN Clàssics, Llorenç Caballero. Fa 18 anys que la formació no actua a Barcelona. El concert serà a L’Audi-tori, però comptarà amb els cors del Palau per interpretar la Tercera simfonia de Mahler.

El segon concert de Mehta serà el 25 d’abril del 2020 amb la Filhar-mònica de Viena, en col·laboració amb el Cicle Palau 100, i s’hi podrà seguir un programa clàssic amb la Simfonia número 7 de Dvorák i el Concert per a violí de Brahms. El di-rector del cicle admet que és arris-cat fiar aquests dos concerts al di-rector, que té un estat de salut de-licat tot i que ha reprès l’activitat després d’una malaltia i d’una recai-guda. Després de la inauguració amb Mehta i la Filharmònica d’Isra-el, al novembre vindran l’Escolania de Montserrat amb l’Orquestra de Cadaqués i El somni d’una nit d’es-

BARCELONALAURA SERRA

Zubin Mehta dirigirà la Filharmònica de Viena al Palau. FRANCESCO PRANDONI / GETTY

Cor infantil Els Nens Cantaires de Viena oferiran el programa ‘Mediterrània’

Cloenda Simon Rattle i la London Symphony Orchestra tancaran la temporada

MÚSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

121000

16634

Diario

353 CM² - 42%

1869 €

27

España

4 Marzo, 2019

P.14

MÚSICA

Objectiu: que Barcelona respiri

música clàssicaEl Liceu, el Palau de la Música i L’Auditori es

conjuren per impulsar l’Obertura Spring Festival

nim moltíssim. Barcelona és impor-tant. Els artistes que passen per aquí són els mateixos que actuen a Londres, Munic, París, Viena... En aquest sentit no hi ha res a envejar. El que és diferent és la tradició. JJ.O.: Precisament la nostra feina és posar en valor el nivell que té la ciu-tat, que no és ni més ni menys que el que és, però que probablement sí que és més del que a vegades es pensa que és. Robert Brufau: Barcelona és una ciutat molt activa, i tenim una quali-tat de públic que no té res a envejar a altres ciutats. I amb tota aquesta oferta, que és monstruosa, al final l’ocupació és alta. És a dir, hi ha mol-tes ciutats alemanyes on l’ocupació és molt més baixa, potser també per-què hi ha una vocació pública, i no hi ha una necessitat d’haver d’omplir perquè tenen uns altres objectius.

¿Les agències internacionals te-nen aquesta visió de Barcelona? Víctor Medem: Barcelona és un mercat estratègic. En agències an-gleses importants es fan reunions comercials sobre Barcelona perquè miren la facturació i veuen que és una ciutat rellevant. També veuen que és un mercat creixent que està desenvolupant unes inèrcies i unes tendències. Per exemple, L’Audito-ri ha fet una aposta per la música an-tiga, i això es percep des de fora. A més a més, Barcelona, encara en temps econòmicament molt fràgils, sempre ha format part d’un circuit europeu de gires. Fins i tot en els pitjors moments va venir diverses vegades la Filharmònica de Viena, i segurament va deixar uns dèficits horribles eixugats per no sé qui. El festival Obertura és una reivindica-ció de l’associació de forces per po-der fer el que ens és propi: ajuntar-nos per fer coses col·lectivament.

¿Pot passar que les agències facin pujar el caixet dels artistes que vul-gui contractar el festival? R.B.: No ho crec. En el context d’Eu-ropa seguim sent el que som, però el Palau no deixa de ser una sala his-tòrica en l’imaginari de la música clàssica mundial. I el Liceu igual.

Transmetre la potència de Barcelo-na com a ciutat de música clàssica, i alhora alimentar l’autoestima, és un dels propòsits del Barcelona Obertura Spring Festival, que se ce-lebra del 4 al 17 de març. L’impulsen el Liceu, el Palau de la Música i L’Auditori amb Barcelona Global, la promotora Ibercamera i l’Ajunta-ment. L’ARA ha reunit Christina Scheppelmann (directora artística del Liceu), Joan Oller (director ge-neral del Palau de la Música), Ro-bert Brufau (director de L’Auditori) i Víctor Medem (coordinador del festival) per intentar entendre qui-na és aquesta potència de Barcelo-na com a ciutat de música clàssica i quin paper hi ha de jugar el festival.

Què representa Barcelona en el context musical europeu? Joan Oller: Si comencem per la pe-dra, Barcelona té dues sales de con-certs, una d’històrica i una altra de moderna, i un teatre d’òpera amb tradició. ¿Però Barcelona és una de les grans, grans capitals de la músi-ca clàssica avui en dia? Crec que no ens hem d’enganyar; no és un lloc absolutament central en la música clàssica com sí que ho són Berlín, Viena, Hamburg, Londres, París... Christina Scheppelmann: Perquè no en tenim la tradició. Aquestes són ciutats que tenen una tradició im-pressionant des de fa 250 anys i més. Hi ha músics a la Filharmònica de Viena que tenen notes de músics que van treballar amb Mozart. J.O.: S’explica una anècdota d’un di-rector que li dona indicacions a un trompa de la Filharmònica de Vie-na, el qual contesta: “El meu avi, que va tocar amb Richard Strauss, em va dir que això es feia així, i com vostè comprendrà ara no canviaré el que em va dir el meu avi que li havia dit Richard Strauss per més que vostè m’ho digui”. C.S.: Però en proporció a la mida de la ciutat, que no és de les dimensi-ons de Londres, Munic o Berlín, te-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

J.O.: Al principi de la meva carrera, fa més de vint anys, vaig sentir la frase: “El meu caixet per a Espanya és...” Aquesta frase ja fa temps que no la sento. No crec que estiguem pagant més del que paguen a altres llocs. C.S.: En el Liceu dels anys 90, abans de l’incendi, era impressionant el que es pagava, moltíssim més que a la resta d’Europa. Però això ha can-viat i ara no has de pagar un bonus perquè els artistes vinguin al Liceu. V.M.: De fet, com més al·licients cre-es, els músics estan disposats a co-brar-ne menys. Hi ha algunes sales en les quals els músics toquen gaire-bé gratis, entre cometes. Potser són tres al món, aquestes sales, però els músics hi van perquè volen ser-hi. Com més prestigi tens, més força pots tenir.

Des del 1992, Barcelona s’ha acos-tumat al relat de l’esdeveniment, i esdeveniments culturals com el Primavera Sound i el Sónar s’han projectat internacionalment. ¿Fal-ta un relat similar en el món de la clàssica i la contemporània? J.O.: Per això som aquí. Fins ara no hem aconseguit transmetre la po-tència de Barcelona com a ciutat de música clàssica. Una manera de fer-ho és ajuntant-nos les diferents ins-titucions sota el paraigua de Barce-lona Global per crear un momentum i que la ciutat respiri clàssica. C.S: En aquest sentit, el contacte in-ternacional és important perquè a vegades sembla que aquí el públic no es creu el que tenim i ha de venir la premsa internacional a explicar-nos com és d’important el que te-nim. Ens hem de creure més el que fem i el que tenim aquí.

Robert Brufau (L’Auditori)

Christina Scheppelmann (Liceu)

Robert Brufau (L’AUDITORI) “Tots plegats tenim el repte de dotar el festival d’una certa personalitat artística”

Christina Scheppelmann (LICEU) “Els artistes que passen per aquí són els mateixos que actuen a Londres, Viena, París...”

Joan Oller (PALAU DE LA MÚSICA) “Fins ara no hem aconseguit transmetre la potència de Barcelona com a ciutat de clàssica”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

121000

16634

Diario

1310 CM² - 156%

7488 €

48-49

España

3 Marzo, 2019

P.15

¿A Barcelona li fa falta alguna po-lèmica artística, com les que hi ha de tant en tant en altres llocs? CC.S.: No crec que un escàndol artís-tic fos positiu en aquest país. Quan passa a Bayreuth o a Munic sí, però aquí no perquè l’interès per la cultu-ra i la música és més fràgil, i un es-càndol potser faria fora algunes per-sones. A Alemanya la cultura és més transversal, no és una cosa limitada a una certa classe social. El que cal és aconseguir que, aquí, anar a un con-cert sigui una opció natural per a qualsevol classe social i per a qualse-vol edat, que deixi de ser una cosa ex-cepcional. Per exemple, el Liceu en-cara arrossega l’estigma dels rics i de la burgesia rica, i que només hi pots entrar si tens molts diners. Això també passa pels edificis. Per exem-ple, a L’Auditori ho tenen més fàcil perquè l’edifici és més nou i té una arquitectura menys elitista.

J.O: Quan estava a L’Auditori vam fer una enquesta entre el públic que no anava a concerts. Quan els pre-guntaves el preu de les entrades dels concerts es pensaven que era més car del que realment era. Aquesta és la gran batalla, ampliar la quantitat i la pluralitat del públic.

¿A llarg termini el festival pot ser-vir per fer créixer l’autoestima del públic barceloní? J.O.: No era la intenció, però indirec-tament és el que ens estem trobant. El concepte clau per entendre l’am-bició del festival és llarg termini. Un no canvia un posicionament si no es planteja les coses a llarg termini. L’ambició és aquesta. L’autoestima ha sigut un benefici indirecte no buscat però benvingut. V.M.: Puc parlar per Barcelona Glo-bal. Hi ha empresaris que tenien un

gran respecte institucional per les tres cases, el Liceu, el Palau i L’Au-ditori, però no tant pel seu contin-gut, perquè no el coneixien. I aquesta feina pedagògica a partir del festival ha creat una expectació i un retorn positius.

¿Una de les claus del futur del fes-tival és que sigui capaç de crear un discurs artístic propi i que es noti al veure la programació? R.B.: És justament el que estem co-mentant aquests dies. De fet, el con-cepte de festival respon a una ex-cepcionalitat, si no no té raó de ser. Ajuntant les programacions de les tres institucions el que s’està oferint en quinze dies és monstruós, té molt nivell. Però el repte que tenim tots plegats és fins a quin punt po-dem dotar el festival d’una certa personalitat artística. Voldríem ser capaços de generar un discurs propi, un relat comú. J.O.: A curt termini som conscients que el que crida l’atenció són els noms. Estic d’acord amb treballar el discurs propi, però d’entrada a un melòman de fora que et pots gua-nyar perquè visiti Barcelona durant el festival el que l’impressiona és veure aquests noms i repertoris que oferim. C.S: Però jo també espero que la identitat del festival vingui dels com-positors i els artistes que tenim aquí. Per exemple, m’encantaria que de l’Off Liceu sortís una part de la pro-gramació del festival i estimular els compositors encarregant-los obra nova, perquè és important impulsar la creació contemporània.

¿Esperaven que l’Ajuntament de Barcelona s’impliqués en el festi-val d’una manera tan favorable i que s’organitzessin els concerts gratuïts de l’Obertura City+? V.M.: L’Ajuntament, a través de l’Icub, de seguida va dir que estava interessat en implicar-s’hi. Volien que el festival fos el moment de la clàssica a la ciutat, crear el momen-tum que deia el Joan. Això sí, la con-dició era que s’irradiés per tota la ciutat implicant-hi espais carismà-tics coneguts i espais d’activitat cul-tural de barri. Jo no m’ho esperava, però ells ho van veure molt clar en aquell moment. I ara crec que és una manera d’arrelar més en el públic local, que la idea sigui més transver-sal. Això li dona una doble dimensió que és interessant. J.O.: Era important que es projectés cap a fora, però també que la ciutat visqués la clàssica, que no fos només una cosa pensada per al visitant o per al melòman habitual. C.S.: Es tracta de normalitzar el consum de la música clàssica arreu de la ciutat. I també de donar opor-tunitats als músics joves, perquè si no els dones l’oportunitat de tocar no milloraran mai. Hem de ser més atrevits en aquest sentit.e

El Barcelona Obertura Spring Festival en 5 noms

Matthias Goerne PALAU DE LA MÚSICA (4, 5 I 7 DE MARÇ)

El festival comença amb pa-raules majors: tres grans ci-cles de lied de Schubert (Die schöene müllerin, Winterrei-se i Schwanengesang, un cada dia) a càrrec del baríton Matthias Goerne i el pianista Leif Ove Ansdnes. És a dir, una proposta que fa festival.

RIAS Kammerchor L’AUDITORI (6 DE MARÇ)

També fa festival posar a dia-logar dos rèquiems: el de To-más Luis de Victoria, del se-gle XVII, i el de Bernat Vivan-cos, del XXI. La interpretació serà del RIAS Kammerchor, dirigit per Justin Doyle.

Kent Nagano L’AUDITORI (9 I 10 DE MARÇ)

Debussy, Saint-Saëns i Stra-vinsky alimenten el progra-ma de l’OBC que dirigirà el nord-americà Kent Nagano.

Gergiev & Trifonov L’AUDITORI I EL PALAU (11 I 12 DE MARÇ) Doble presència de Valery Gergiev, l’Orquestra del Mari-ïnski i el pianista Daniil Trifo-nov. A L’Auditori, Rakhmàni-nov i la Cinquena de Mahler; al Palau de la Música, Scria-bin i la cantata Aleksandr Nevski, de Prokófiev (amb l’Orfeó Català).

Iréne Theorin LICEU (14 DE MARÇ)

El Liceu aporta al festival una funció de l’òpera Rodelinda; la versió concert de Hamlet, d’Ambroise Thomas, amb la soprano Diana Damrau i el baríton Carlos Álvarez, i el re-cital de la soprano sueca Iré-ne Theorin, ara com ara una de les veus més estimades a Barcelona.e

FOTOS: PERE TORDERA

Joan Oller (Palau de la Música)

Víctor Medem (Barcelona Obertur

a)

Víctor Medem (BARCELONA OBERTURA) “La condició que va posar l’Ajuntament era que el festival s’irradiés per tota la ciutat”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

121000

16634

Diario

1310 CM² - 156%

7488 €

48-49

España

3 Marzo, 2019

P.16

PEP GORGORI

BARCELONA

Hoy da comienzo el Barcelona Ober-tura Spring Festival, una nueva cita con la que las instituciones musica-les de la capital catalana se propo-nen configurar una oferta atractiva para aficionados a la clásica de toda Europa. Serán dos semanas que aco-gerán medio centenar de conciertos en el Palau de la Música, el Liceo y el Auditorio, pero también audicio-nes gratuitas en diferentes espacios municipales, desde centros cívicos a espacios emblemáticos como la Casa Batlló, el MNAC, la Fábrica Damm y la antigua cárcel Modelo.

Para el coordinador del proyec-to, Víctor Medem, «Barcelona es una ciudad con una gran programación de conciertos y pensamos que era necesario dar difusión internacio-nal a esta oferta haciéndola visible una vez al año». La nómina de artis-tas que se darán cita hasta el 17 de marzo en Barcelona avala sus pa-labras: Valeri Guér-guiev, Kent Nagano, Plácido Domingo, Dia-na Damrau, Matthias

Goerne, Carlos Álva-rez, Daniil Trifonov, Grigory Sokolov, Jean-Yves Thibaudet, Leif-Ove Andsnes, Jean-Guihen Queyras, RIAS Kammerchor, Orques-ta Sinfónica del Teatro Mariinski, Gustav-Mahler Jugendorches-ter e Irene Theorin son solamente algunos de ellos.

Los conciertos gra-tuitos, que reciben el concierto de Obertura City+, irán a cargo de artistas loca-les menores de 30 años y escogidos por los directores artísticos del Pa-lau, el Liceo y el Auditorio. Todos es-tos conciertos serán gratuitos, si bien hay que reservar entrada a tra-vés de la web. Los aforos ya están llenos en un 80 por ciento de media. Para esta parte del Festival, el Ayun-tamiento de Barcelona ha hecho una aportación extraordinaria de 300.000 euros. El comisionado de Cultura, Joan Subirats, justifica esta inver-sión porque «es importante que la

ciudad haga suyas este tipo de ini-ciativas y no sólo los políticos y el público de las grandes salas de mú-sica».

Por lo que respecta a los tres gran-des centros musicales de la capital, en esta primera edición del Festival

se ha optado por una organización relativa-mente sencilla, que ha consistido en juntar bajo un mismo para-guas los conciertos que ya estaban programa-dos en los diferentes auditorios, cambiando algunas de las fechas para dar cohesión a la programación de dos semanas.

Esto explica que en la oferta musical haya muchas propuestas que, de hecho, podrían verse en cualquier otro país y momento. «Es un aspecto que tene-mos presente –explica Medem– y que en futu-ras ediciones irá evo-

lucionando para incluir conciertos más exclusivos y que puedan verse solamente aquí». De momento, para convencer a los melómanos extran-jeros, habrá que tirar de lo de siem-pre: el clima. Aquí, «podemos hacer el recorrido entre una sala de con-ciertos y la otra en un cómodo pa-seo, sin estar a temperaturas bajo cero, y pudiendo comer en la terra-za de un restaurante», explicó el pre-sidente de Barcelona Obertura, Ra-mon Agenjo, en la presentación del certamen.

Barcelona quiere ser capital musical europea∑ El festival Barcelona

Obertura empieza hoy con el objetivo de atraer a melómanos extranjeros

Datos

Los aforos ya están llenos en un

80 % de media. El Ayuntamiento

añade 300.000 euros más

Grandes centros

Dos semanas con medio centenar de conciertos en

el Palau de la Música, el Liceo y

el Auditorio

YOLANDA CARDO Palau de la Música

abc.es/culturaABC LUNES, 4 DE MARZO DE 2019 CULTURA 49

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

7000

2186

Diario

455 CM² - 50%

2192 €

49

España

4 Marzo, 2019

P.17

l degà dels compositorscatalans Josep MariaMestres Quadreny (Man-resa, 1929) compleix de-

mà 90 anys. Abans, però, ha po-gut gaudir d’un doble concert ales seus de l’SGAE i la FundacióBrossa amb el Grupo Cosmosque dirigeix el pianista CarlosGalán. Que hagi estat un grupmadrileny qui hagi portat lesregnes musicals d’aquesta cele-bració és prou representatiu decom aquesta figura ha viscutforça d’esquena als circuits ofi-cials i institucionals del nostrepaís. Tot i això, és una referèn-cia indiscutible de l’avantguar-da musical hispànica de la sego-na meitat del segle XX. Més en-llà de la creació musical, la sevaés una rica i polièdrica persona-litat de la qual pengen intensesrelacions amb noms canònicsde les arts i la literatura.

Com veu el panorama actual dela música contemporània?Molt pelut, perquè avui la bana-litat domina tota la cultura, nonomés la música. La música cul-ta necessita suport institucio-nal, i no en té. La mateixa Or-questra Nacional, que costa undineral, no pot programar elque vol sinó el que pot. No sé sicobreixen el 40% o el 60% delpressupost amb les entrades. Iper això han de fer peces queagradin, i una peça nova mai no

Eagrada. És a dir, que estem ban-dejats. Això desvitalitza la prò-pia orquestra. És un bucle de famolts anys.

Però ha anat a més o a menys,aquesta tendència de progra-mar coses més comercials?Sempre hi ha sigut. Però sem-pre he tingut l’esperança quecanviaria. Vaig estar molts anysa la junta rectora de l’orquestra.Em va nomenar el Pasqual Ma-ragall quan era alcalde. Ho hevist per dins i sé que no hi ha resa fer. Sempre he dit que el mas-caró de proa de l’orquestra hau-ria de ser Robert Gerhard, i nohe aconseguit gairebé ni que eltoquin. Gerhard és un músicd’una gran categoria, però s’en-testen a tocar Montsalvatgequan els diuen que hi han de po-sar un català.

Un català com a quota, no perconvenciment.És això, sí.

Ernest Lluch deia que som unpaís molt nacionalista peròmolt poc patriota. I el patriotis-me vol dir també respecte pelpatrimoni. Estem a les portesdels 50 anys de la mort de Ge-rhard. Vostè el va conèixer. Quinpaper va tenir i quin ja no va po-der tenir amb la desfeta de laGuerra Civil?Gerhard va vitalitzar extraordi-nàriament la música a Barcelo-na durant l’època que hi va ser.Després d’estudiar a Viena i aBerlín, porta aquí el festival de

la Societat Internacional per ala Música, de la qual amb moltde seny va crear dues delega-cions, una a Barcelona i una aMadrid. En el festival del 1936,poc abans de l’esclat de la guer-ra, va estrenar una obra que hapassat al repertori universal,que és el Concert per a violíd’Alban Berg. Després marxa,s’instal·la a Cambridge i ja notorna. Per a mi Gerhard és unde la mitja dotzena de gransmúsics del segle XX, inclòsStravinsky, Schönberg, Bartók ipocs més. Amb això ja et dic quèens va fer perdre la guerra.

A la postguerra, la creació mu-sical va degenerar en una con-cepció neoclàssica, sota la qualvostè va fer les seves primeresobres, sense que n’hagi volgutsaber mai més res després. Enaquest ambient tan resclosit,com va cercar l’esperit de lamodernitat perduda fins a po-der crear la ‘Sonata per a pia-no’, el seu opus 1 del 1957?Per mi va ser un impacte AntonWebern. Junt amb el Josep Cer-cós, vam analitzar les sevesobres. Era una meravella d’es-talvi, tan diferent de tots elscompositors que feien granssons d’orquestra. Va ser llavorsque vaig veure clar que jo voliaanar per aquí. I de fet la Sonataja n’és filla. Després de crear-la,el Taltabull, el meu mestre, emva dir que ja no em podia ense-nyar res més i que me n’anés.“Ves-te’n, però pensa que et tro-baràs molt sol.” I així ha sigut.

I continua sentint-s’hi, de sol?En la música, sí. En les arts engeneral, no, perquè sempre hetingut amics, com en Miró, enBrossa i en Tàpies, que m’hanentès. Han entès el que jo en-tenc per música: la que penetrai fa reflexionar a qui l’escolta.No és escoltar allò que ja conei-xes i que et prens com si fos unadutxa. T’ho passes bé però resmés. És només gràcies a ells queno m’hi he sentit, de sol. Penseuque amb l’únic compositor ambel qual he tingut amistat és amben Guinjoan. Fins a cert puntanàvem per camins semblants,però no fèiem el mateix.

Doncs entrem-hi, en la sevaconnexió amb els artistes. Quèva suposar per a un jove comvostè que tot un Miró quedésfascinat per la seva música, dela qual va dir que era “punxegu-da”?Punxeguda, és a dir, que no eraamable. Per mi va ser emocio-nant, és clar. Vaig aprendremolt de Miró. Brossa deia queles coses importants s’aprenenperò no s’ensenyen. Taltabullem va ensenyar composicióclàssica i de Miró vaig aprendrea crear amb llibertat. I la meta-morfosi. També ho deia Brossa,que Miró tenia l’antena molt al-ta.

Ens volem tornar a posar a lapell d’aquell jove que el 1951entra a la Sala Caralt i veu unaexposició de Dau al Set. Allòtambé va ser un impacte, oi?

Va ser tremend. És que no sé sius podeu imaginar com era Bar-celona en aquella època. A lesgaleries, que els barceloninsacostumaven a visitar els diu-menges al matí, tot eren bode-gons, paisatges, marines, gerrosi senyores... vestides. I res més.Tot molt llepat. I, de sobte,aquella exposició de Dau al Set.Com si la veiés ara. Vaig quedarquadriculat. No sabia per onagafar-la. Hi vaig anar diversesvegades i en una d’aquestesm’hi vaig trobar en Ponç. Vamestar xerrant. Era molt simpà-tic. Em va convidar a anar a ca-sa seva per ensenyar-me mésobres seves. Vivia al carrer Bal-mes, per sobre de la plaça Moli-na, al fons de tot d’una botiga demobles. I em va dir: “Has de co-

Oriol Pérez Treviño /Maria Palau BARCELONA

“En la músicam’he sentit iem sento sol”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaJosep Maria Mestres Quadreny Compositor

Josep MariaMestresQuadreny, acasa seva■ JUANMA RAMOS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

23424

Diario

1685 CM² - 157%

12891 €

24-25

España

3 Marzo, 2019

P.18

nèixer en Brossa.” I ell mateixva lligar la cita per un diumengea la tarda.

Amic, confident, companyd’aventures creatives... Brossaés una figura capital en la sevatrajectòria. Recordi’ns aquestaprimera trobada.Llavors tenia l’estudi al carrerAlfons XII, també a prop de laplaça Molina. Era un pis buit. I eltenia molt endreçat [riu]. No hihavia res, ni un moble. Nomésuna taula i una bombeta a sobre.La meva ignorància literària eratotal. Al batxillerat em van ferestudiar durant set anys litera-tura castellana. Un rotllo. L’únicpoeta català que coneixia eraMaragall, perquè el meu pare eltenia a la biblioteca de casa.

Dels seus ‘Epitafios’ (1958), fi-nalista en un premi del Palau dela Música, Brossa va quedar en-cantat amb la música però gensamb el text, que era de Juan Ra-món Jiménez...Va anar així, sí. El primer diaque ens vam conèixer, Brossaem va fer una lectura de dueshores de la seva obra. I ho feiamolt bé, però mai ho va volerfer, de recitar en públic. En defi-nitiva, de casa seva aquell dia envaig sortir com si m’haguessinfotut una pallissa. No enteniares. Però en vaig sortir conven-çut que el que havia sentit eraimportant i que si jo no ho ente-nia era culpa meva.

Hem parlat de Miró, de Brossa iara tocaria fer-ho de Tàpies. La

relació va ser tan intensa comamb Brossa?No, no. Amb Brossa ens vèiemmolt sovint, amb Tàpies de tanten tant, tot i que ell sempre ve-nia als meus concerts i jo sem-pre anava a les seves exposi-cions. El vaig conèixer potser alcap d’un any de l’exposició de laSala Caralt, vam coincidir enuna de les representacions quefeia el doctor Obiols a casa seva.

Va aconseguir ser amic deBrossa i de Tàpies alhora. Comva viure la seva enemistat?Va ser culpa d’en Brossa. Per ellera tot o blanc o negre, no hi ha-via grisos. Tàpies va fer una ex-posició d’objectes al museu Rei-na Sofía l’any següent que l’ha-gués fet Brossa. I es va empre-

nyar moltíssim. Quan agafavauna fòbia no hi havia manera decanviar-lo. Vaig intentar que esreconciliessin, però no me’nvaig sortir. Quan Tàpies va mo-rir, vaig anar a veure la seva do-na, la Teresa, i li vaig prometreque ho resoldria. I ja està a puntde resoldre’s amb l’amistat en-tre les seves dues fundacions.La Fundació Tàpies entraràaviat al patronat de la FundacióBrossa.

Sigui com sigui, tots tres vancrear una òpera encara ara in-èdita, ‘Cap de mirar’. Com va serel procés per fer-la?Una de les meves primeresobres, El ganxo (1959), ambtext de Brossa, es va fer al Foyerde Liceu, però tan mal repre-sentada... Vaja, que li van can-viar el sentit. Van fer un xou enlloc de l’òpera. Amb Cap de mi-rar vaig pensar que podríem feruna òpera de debò. En Brossa ien Tàpies hi van estar d’acord ivam fer l’avantprojecte. El pa-tronat el va aprovar i ens vanfer l’encàrrec. En Jordi Malu-quer, que estava al capdavantd’una comissió artística, em vaanimar: “Endavant i no et pre-ocupis pel públic. Bé, tampoc uscagueu en ell... [riu]” L’òperaacaba amb un Zaratustra queels diu: “La solitud cansa. Algu-na vegada cridaràs: ‹Estic sol.›”Vam estar tres anys treballant-hi.

I per què no es va acabar estre-nant?Va haver-hi diversos accidentsque ho van anar ajornant tot.En Brossa va tenir un vessa-ment cerebral i va agafar unadepressió. Després el Pujol, o laFerrusola, van dir que volienque el Savall fes Monteverdi.Per fi es va anunciar, just des-prés dels Jocs Olímpics. AlbinHanseroth, el director artístic,estava molt il·lusionat. Però elnou gerent, el Caminal, li va re-

tallar el pressupost. I al cap deres el Liceu cremava.

Ha estat el més decebedor enla seva carrera?No, perquè tinc l’esperança quees farà. Fa un parell d’anys emva venir a veure la CristinaScheppelmann [l’anterior di-rectora artística del Liceu] ivam estar parlant de fer-la el2019, en el marc del centenaridel Brossa i dels meus 90 anys.Ja veurem ara el nou responsa-ble artístic del Liceu...

Quants en té, de projectes in-èdits?No ho sé, d’orquestrals n’hecreat una vintena i n’he estre-nat mitja dotzena. Els composi-tors treballen generalment perencàrrec, però jo no. Jo faig unaobra quan em ve la idea. I laguardo en un calaix. Quan me lademanen, la trec.

No ens podem estar de pregun-tar-li encara per un altre, d’ar-tista, que es va estimar molt:Moisès Villèlia.Ell va ser el meu estímul per ferla Peça per a serra mecànica(1964). Em va dir que estavatreballant en un taller de fuste-ria amb una serra mecànica ique sortien uns sons que voliaque jo sentís. Els vaig gravar i envaig quedar impressionat, per-què superava allò que jo retreiaa la música concreta: la deshu-manització. Sempre m’he sen-tit molt proper als artistes. Im’hi continuo sentint. Ben mi-rat l’únic que em queda és enPerejaume, un altre cr