Taula de contingut

EL RÈQUIEM DE MOZART EN MANS DE HENGELBROCK. El Balthasar Nctunann Chor tuuí Ensemblei el seu director Thomas Hengelbrock -també cofundador de l'Orquestra Barroca deLa Vanguardia - Catalán - 27/01/2019

Fusió de l’ONCA amb el Palau de la MúsicaEl Periodic d'Andorra - 01/01/2019

En aquest segle XXI hem d’anar als auditoris a escoltar el silenciDiari d'Andorra - 26/01/2019

Paco IbáñezEl Periódico de Catalunya - Catalán - 27/01/2019

Consciència estètica M'agrada l'associació que es preocupa per La Rotonda. M'agraden els edificis quem'expliquen la història de la meva ciutat, de qualsevol ciutat, de qualsevolLa Vanguardia - Catalán - 28/01/2019

Coixet, Vila Casas i Alemany se sumen al manifest pel " futur" delMacbaLa Vanguardia - Catalán - 27/01/2019

Toxos e Froles con los presidentes Maciá y Companys en BarcelonaLa Voz de Galicia Ferrol - 28/01/2019

La música no es más que una posibilidadDiario de Pontevedra - 26/01/2019

La gran noche del periodismoDiario de Pontevedra - 27/01/2019

Casablanca, premio LaxeiroAtlántico Diario - 26/01/2019

«Si governem, farem el que prometem al programa electoral, no volem enganyar»Regió 7 - 27/01/2019

LA GADITANA NIÑA PASTORI, DE VUELTA A SU TIERRADiario de Cádiz - 27/01/2019

3

4

5

6

8

9

10

11

13

15

16

17

P.2

56 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 27 GENER 2019

JAVIER LIZÓN / EFE

ÀNIM, ANIMAL!2/II. AUDITORI DEL FÒRUM

21 HORES

Figura indiscutible de lamúsica i la cultura, LuisEduardo Aute està reti-rat de l’escena des del2016 per raons de salut.Per això, nombrosos iil·lustres amics i admira-dors han decidit ajudarla seva recuperació ambun homenatge que prenel títol d’una de les sevescançons, la que diu:“L’ànima que t’anima,animal de l’ànima, ésamortal”. Després delseu exitós pas perMa-drid, l’homenatge arribaa Barcelona a càrrec delGuitar BCN amb laparticipació d’AndrésSuárez, Ángel Petisme,Cristina Narea, De Pe-dro, Els Amics de lesArts, Estopa, JavierGurruchaga, JaumeSisa, Joan Isaac,MariadelMar Bonet,MarinaRossell, Quico Pi de laSerra , Quique Gonzálezo Suburbano.

EL RÈQUIEM DE MOZART EN MANS DE HENGEL-BROCK. El Balthasar Neumann Chor undEnsemble i el seu director Thomas Hen-gelbrock –també cofundador de l’Orques-tra Barroca de Friburg– tornen al Palaudesprés de l’emocionant versió (de me-mòria) que van oferir de laMissa en sime-nordeBach.Ara es tractade lapeça inaca-badadel genideSalzburg, que sonarà sensdubte rica en textures, tempos lleugers iplena de matisos i d’intenció dramàtica.La soprano Katja Stuber, la mezzo Mari-on Eckstein, el tenor Jan Petryka i el baixReinhardMayr són les veus solistes.28/I. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

FILHARMÒNICA D’OSLO: CENT ANYS I UNA BATU-TA EN AUGE.La formació noruega, que estàde gira celebrant el seu centenari, actua aBarcelona dins del BCN Clàssics amb elseu titular, el jove rus Vasily Petrenko, es-pecialista a revitalitzar la dinàmica de les

orquestres, que també comanda la Filhar-mònica de Liverpool i a partir de la tem-porada 2021-2022 serà titular de la RoyalPhilharmonic de Londres. InterpretaranelConcerto per a piano núm. 2deBrahms ila suite Shéhérezade de Rimski-Korsakov.El solista al piano serà Simon Trpceski,que acaba de triomfar al Lincoln Center.29/I. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

NOVA TEMPORADA D’ÒPERA A SARRIÀ. La sca-la di seta de Rossini és l’òpera que obreaquesta cinquena edició del cicle, i la ter-cera de les cinc farses que li va encarregaral compositor de Pesaro l’empresari An-tonio Cera per al teatre SanMoisè de Ve-nècia. Encapçalen el repartiment la so-prano Irene Mas, el baríton Roberto Ma-ietta, el tenor Jorge Franco, el baix CarlesPachón i la mezzo Núria Vinyals, ambl’OrquestraBarcelonaConcertantedirigi-daperAssuntoNese.El 8de febrer esveu-rà a Sitges i el 10 aManresa.2 I 3/II. TEATRE DE SARRIÀ

Clàssica i òperaMARICEL CHAVARRÍA

BRECHT, BROGGI, CLARA SEGURA. Sens dubteés un dels muntatges més esperats de latemporada. Una monumental obra deBertolt Brecht dirigida per Oriol Broggi iprotagonitzada perClara Segura, que té laresponsabilitat de molt bona part de lafunció amb els seus dos papers. I és que aLabonapersonadeSezuanésunadona tanbondadosa que s’aprofiten contínuamentd’ella... i que ha d’inventar un alter ego, elseu cosí, per protegir-se. Una faula sobreels límits de les bones intencions que tam-bé té en escena Joan Carreras, MíriamAlemany iMàrcia Cisteró.DEL 31/I AL 17/III. TNC

INCEST. L’actriu portuguesa Maria de Me-deiros puja a l’escenari del Teatre Lliureamb Bulle Ogier a Un amour impossible,l’adaptació de la novel·la premiada deChristine Angot. Una obra en la qual l’eixcentral és la relació complexa entre una

filla i la sevamare.El pare, burgès i sofisti-cat, no es va voler mai comprometre ambuna dona molt més humil, però anys des-prés va convidar la filla al París cosmopo-lita. I hi va haver incest.Mare i filla neces-siten superar el passat vencent silencis,ferides obertes i culpes en aquesta obradirigida per Célie Pauthe.DE L’1 AL 3/II. TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

LA VERITABLE POCAHONTAS. La història l’es-criuen els vencedors. I a Pocahontas o laverdadera historia de una traviesaBàrbaraMestanza vol capgirar la paella. Asseguraque elmón deDisney vamentir sobre Po-cahontas igual que la història ha mentitsobre la mateixa història. Afirma que elsfonaments de la nostra societat avançadasón només una mitja veritat. Ara relata lahistòria real d’algú que un dia va existir ique avui només és un símbol. Per intentarfer justícia a veritats que han estat silen-ciades.DEL 31/I AL 17/II. SALA BECKETT

TeatreJUSTO BARRANCO

EL JA FAMILIAR MICAH. When I shoot at youwith arrows, I will shoot to destroy you ésel títol del nou àlbum que Micah P. Hin-son presenta a Barcelona, un disc que, as-segura ell, està format per temes la inspi-ració per als quals li va venir a Espanya.29/I. SIDECAR. 21 HORES

COMBINACIÓ EXPLOSIVA.El californià ChuckProphet és un mestre veterà de l’anome-nat roots rock, i el seu nom va començar aadquirir rellevància quan als vuitanta vamilitar en la banda Green on Red. Al seutorn, el guitarrista texà Charlie Sexton haestat lligat (amb breus parèntesis) a labanda que acompanya Bob Dylan des decomençaments de segle. Se’ls podrà de-gustar conjuntament a l’escenari.30/I. RAZZMATAZZ 2. 21.15 HORES

VEU GENERACIONAL. Pavvla, és a dir, la can-tant i actriu catalana Paula Jornet, no so-

lament s’ha consolidat com a cantautora,sinó que ha esdevingut la veu d’una gene-ració, com acaba de ratificar amb el seunou àlbum Secretly hoping you catch melooking, que el festival del Mil·lenni pro-posa unsmesos abans de la seva nova pre-sència al Primavera Sound.31/I. EL MOLINO. 21 HORES

EIX DEL ROCK LLATINOAMERICÀ. Referènciadel rock llatinoamericà, Fito Páez tornaals escenaris espanyols en format pianosol, amb què recorrerà el més granat delseu cançoner.31/I. L’AUDITORI. 21 HORES

VIRTUÓS I INABASTABLE. A Jacob Collier se’lconsidera enfant terrible del jazz, tot i queés molt més que això. Multiinstrumentis-ta i vocalista de gran flexibilitat, ara du aterme la seva primera gira espanyola ambbanda, en què exhibirà la seva impressio-nant proposta sonora i escènica.1/II. RAZZMATAZZ. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

ELS NOIS DOLENTS DEL FOLK. L’aventura vadurar tot just nou mesos però la sevaaportació seria decisiva per a la músicacatalana que vindria després. L’Arts SantaMònica revisa la història del Grup deFolk, col·lectiu de grups i cantants que enplena agitació de maig del 68 van obrir fi-nestres rescatant lamúsica tradicional ca-talana, amagada durant el franquisme, i elnou folk que havia fet eclosió als EstatsUnits. Entre els seus militants, Maria delMar Bonet, Ovidi Montllor, Jaume Arne-lla, Xesco Boix, Jordi Roure, Pau Riba,Oriol Tramvia, Sisa, Jordi Batiste o Edu-ard Estivill.DEL 29/I AL 24/III. ARTS SANTA MÒNICA

LA PORCELLANA I LES CRISIS MIGRATÒRIES. Elcol·lectiu rus AES+F torna a la galeriaSenda amb l’exposició Mare Mediterra-neum, exposició que va formar part delsesdeveniments col·laterals de la passada

Manifesta de Palerm. La crisi migratòriaeuropea a través d’una sèrie de figures deporcellana i d’una instal·laciómultimèdia.A PARTIR DE L’I/II. GALERIA SENDA

LACARAOCULTADELSMUSEUS.Els espais visi-bles dels museus són les seves sales d’ex-posicions, peròdarreredecadapeçaexhi-bida s’amaga una intensa activitat als ta-llers de restauració o la sales de reserves,restringides al públic. De forma excepcio-nal, i per tercer any consecutiu, onze mu-seus de Barcelona mostren el que habitu-alment no es pot veure. La jornada InMU-SEU organitzada per l’Ajuntament deBarcelona, permet endinsar-se al Castellde Montjuïc, el laboratori de Natura delMuseu de Ciències Naturals o els magat-zems del Museu del Disseny, entre d’al-tres. Les visites són gratuïtes i cal inscriu-re’s prèviament al web barcelona.cat/in-museu o presencialment al Palau de laVirreina.2/II. DIVERSOS MUSEUS. DE 10 A 19 HORES

ArtTERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

147 CM² - 13%

6142 €

56

España

27 Enero, 2019

P.3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Diario

181 CM² - 17%

208 €

20

España

1 Enero, 2019

P.4

avier Puig (Cervera,1973) es posa al cap-davant d’una pro-ducció grossa: mig

centenar de veus del Cor deCambra del Palau de la MúsicaCatalana i l’ONCA per interpre-tar la segona de les propostes degran format del festival OrdinoClàssic: Rituals. Fronteres espiri-tuals. Avui a les set de la tarda al’Auditori Nacional.

Un programa amb PhilipGlass, Bach i Arvo Pärt.Tenen en comú un factor espiri-tual en primer pla i la relació en-tre Pärt i la música de Bach: es vamanifestar el seu hereu, no delpunt de vista tècnic sinó espiri-tual. Les dues obres parteixen dela tradició del cant gregorià i elscorals luterans i cadascú ho tre-balla a la seva manera. Per co-mençar, una altra figura del mi-nimalisme –Pärt s’ha consideratpare del minimalisme místic–:Glass s’ha fet molt conegut permúsica de pel·lícules, com Labella i la bèstia, amb la qual co-mencem el concert. Una músicamolt enèrgica, que entroncamolt bé amb la cantata de Bach.

Aquesta producció, com es va‘maquinar’?Tant el Cor de Cambra com

l’ONCA tenim cicles al Palau iens va semblar que, amb les mi-des tan compatibles, era unacol·laboració lògica. I aquestamúsica ens va semblar original.Té un públic molt específic, node clàssica pròpiament, sinómés new-age, i aquesta espiri-tualitat els captiva. Una músicaque no es programa gaire i quepodia ser una aportació prouoriginal, un punt arriscada. Ésuna música molt relaxant, que

tracta molt bé els silencis. I enaquest s. XXI hem d’anar als au-ditoris a escoltar el silenci, quefora dels auditoris no el trobem.

Hi ha qui considera que el pú-blic de la clàssica és gent gran. Hi ha una franja d’edat en quèperdem el públic: és inevitable ala joventut. La pregunta és comels recuperem a partir dels tren-ta anys. Aquesta música crecque pot connectar amb aquestamodernitat. Ho veus fins i totquan et fixes en com van vestits.

Potser és gent habituada a re-bre novetats?Que estan disposats a escoltaruna obra que durant cinc minutsnomés està en un acord de solmenor però que ofereix una re-flexió. És gent que té unes in-quietuds i pocs prejudicis.

Havia col·laborat amb l’ONCA.Sí, amb una producció de músi-ca barroca al Femap i abans, faanys, Mozart. Em fa il·lusió tor-nar-hi, i sobretot al nou festival,que té molta empenta, imagina-ció, iniciativa.

M’acaba de trepitjar la pregun-ta següent.Té un punt d’arriscat però hi haun esperit jove al darrere, unavoluntat de portar la música a lagent i treure-la dels auditoris, defer-la més quotidiana i treure-lila rigidesa del concert clàssic.

Com veu aquesta ONCA queacaba de bufar 25 espelmes?Crec que és una fita que un pro-jecte cultural tiri endavant, s’hade ser molt militant, i haventpassat per època de crisi. Tinc lasensació que ens hem de recu-perar, hem de canviar la dinàmi-ca diguem-ne descendent i teniruna altra vida. L’ONCA, com to-tes les entitats musicals catala-nes, està en aquest renaixement.És un grup que fa molt tempsque toca junt, té una qualitatmolt sòlida, perquè estem acos-tumats a orquestres de bolo.

Costa aixecar produccionsgrans, com la d’avui?És clar, perquè estem parlant de30 cantants professionals, 15músics i un pianista. Encara quetambé són més vistoses que un

petit concert de cambra. Costauns diners i costa de moure-ho.Això, però, es fa a Andorra i des-prés al Palau i tenim perspecti-ves de portar-lo a Sant Cugat i aBarcelona, a un entorn diguem-ne eclesiàstic.

Com a director jove, és difícilfer-se camí en aquesta posició?Si els músics ho tenen compli-cat, de fet hi ha uns camins ja re-glats per fer carrera: audicions iproves, mecanismes. Però hi hapoques vies orgàniques per ferd’assistent de direcció i comarribar al circuit és el gran miste-ri. Cadascú ha fet la seva feina deformigueta. Jo vaig ser assistentde la Jonde i l’OBC, dues placesque ja no existeixen. Així quecom formem els directors, queno poden tenir l’instrument acasa per practicar?

I per a quan les dones?Quan jo estudiava, a la classe aViena ja érem quatre nois i qua-tre noies, així que tot comença acanviar, però no tenim a l’imagi-nari col·lectiu noms de dones di-rectores i això és significatiu decom ha estat la interpretació dela música: molt fonamentada enla força. Les dones poden apor-tar altres elements de sensibilitati els hem de reivindicar. N’hi co-mença a haver però no són prouvisibles, no han esclatat com agrans noms de la direcció.

AQUESTA TARDA ES POSA AL CAPDAVANT D’UNA DE LES PROPOSTES DE GRAN FORMAT DE L’ORDINO

CLÀSSIC, AMB EL COR DE CAMBRA DEL PALAU I L’ONCA. A L’ESCENARI DE L’AUDITORI NACIONAL

“En aquest segle XXI hem d’anarals auditoris a escoltar el silenci”

A. D. Ordino

X

DIRECTOR D’ORQUESTRAAMB

La clàssica perd elpúblic jove, la preguntaés com el recuperem apartir dels trenta anys

www.diariandorra.ad

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Diario

479 CM² - 57%

627 €

13

España

26 Enero, 2019

P.5

58 el PeriódicoDIUMENGE 27 DE GENER DEL 2019espectaclesConnexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila ICULTAniversari d’un fetitxe cultural

torna a l’Olympia

Paco Ibáñez

El cantautor commemora els 50 anys del mític doble àlbum en directe amb una gira que l’ha portat de tornada a París

El trobador actuarà divendres al Palau de la Música després d’una doble visita prèvia a Madrid, demà i dimarts

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

El cant i el galop de Paco Ibáñez en aquella nit elèc-trica del 2 de desembre de 1969 a l’Olympia de París

perviu i enllaça unes causes amb al-tres, a través del temps, de genera-ció en generació i de la mà dels poe-tes universals. És el poder durador de les expressions genuïnes, pures, que 50 anys després embolcalla no-ves tandes de concerts a cor obert, com el que el trobador va oferir di-jous al Casino de París i el que brin-darà divendres al Palau de la Músi-ca (Festival Mil·lenni).

No és que Paco Ibáñez estigui de tornada perquè no se n’ha anat mai i, amb els seus 84 anys, parla pletòric a aquest diari en tornar de París, una de les ciutats de la seva vi-da. Allà, al mateix escenari on, el 1992, es va presentar amb Rafael Alberti, va disfrutar l’altra nit d’«una comunió amb el públic des del principi fins al final», celebra el cantautor, encara impressionat. «Gent que és viva, que és gent pen-sant, que busca i troba, que té sensi-bilitat i ganes d’emocionar-se». Va dedicar el recital als seus pares i a França, el país que va acollir tota la família després de la Guerra Civil, així com a «la República espanyola».

El doble àlbum Paco Ibáñez a l’Olympia, que serà objecte de reedi-ció, conserva un lloc al podi dels fe-titxes culturals del segle XX, i el seu 50è aniversari anima a viatjar en el temps. Les seves arrels són uns me-

tut tenia coses a dir, a pensar, i tot això es notaria en la gravació», apunta el cantautor, que al mateix Olympia havia vist actuar, i cone-gut, un dels seus referents, Georges Brassens. «Va ser bastants anys abans, cap al 1956. Brassens ja era un gegant i em va emocionar».

SILENCI I CATARSI / Ell ja disposava de tres discos (el primer, amb adapta-cions de Federico García Llorca i Luis de Góngora, va sortir el 1964), i el quart va ser així un doble en di-recte, idea del productor discogrà-fic israelià Moshé Naim. «Jo no tinc idea de discos i aquestes coses». La gravació conserva la seva tensió i la seva aura, amb el silenci davant la paraula cantada creuant-se amb fo-goses explosions d’aplaudiments i ovacions. «¡Paco, Paco!». El públic, de nou, va superar l’aforament de la sala i grups d’assistents es van as-seure al terra del mateix escenari, al voltant de l’artista, com mostren les fotos de l’àlbum.

El missatge d’aquells poetes, de Jorge Manrique a José Agustín Go-ytisolo, «era universal, com ho és la màgia». S’aprecia la vibració del pú-blic a La poesía es un arma cargada de futuro, sobre el poema de Gabriel Ce-laya. «I la part més important, quan diu: ‘nuestros cantares no pueden ser / sin pecado un adorno / Estamos tocando fondo, / estamos tocando fondo’. És una fletxa clavada en la consciència de la gent. Caldria re-cordar això cada dia quan ens lle-vem al matí». Una cançó concreta arriba a sonar dues vegades, repeti-da en el bis: A galopar. Ja era llavors el tòtem dels recitals. I fins avui. «Si no la canto, no surto viu del lloc».

FRANCÈS, ASTURIÀ, POLONÈS... / El pú-blic era una barreja d’«espanyols que estaven a París i, majorment, francesos hispanitzats», diu. Al-guns, com ell mateix, fills de l’exili. «França també és el meu país», re-corda Paco Ibáñez. «Quan vaig els dic: ‘Je suis un espagnol amélioré’, millo-rat», fa broma. Tot i que, «en el fons, un és tot allò que estima», re-flexiona. «Quan vaig a Astúries em sento una mica asturià, i el mateix

33 El doble àlbum Paco Ibáñez en el Olympia tornarà a veure la llum en compacte a finals del mes de fe-brer i donarà peu a una sèrie de reedicions de diversos discos del cantautor que no es trobaven des de feia anys en format físic, com per exemple Canta a Brassens, de 1979.

33El disc de l’Olympia conté 21 can-çons, entre aquestes Palabras pa-ra Julia, Érase una vez i Me lo decía mi abuelito (les tres amb textos de José Agustín Goytisolo), així com La mala reputación (adaptació de l’himne llibertari de Georges Bras-sens), Andaluces de Jaén (Miguel Hernández) i la segurament més famosa, A galopar (Rafael Alberti). Aquesta peça continua constituint actualment el moment més efusiu

dels seus recitals. Però l’àlbum és fins i tot més que una poderosa successió de cançons: contribueix a construir l’obra el diàleg poc menys que místic amb el públic i les didàctiques, de vegades sarcàs-tiques, introduccions parlades de Paco Ibáñez, alternant francès i espanyol, en què presenta cada cançó i cada poeta.

33 Paco Ibáñez en el Olympia es va convertir la dècada dels 70 en objecte de culte antifranquista. En l’actualitat, el cantautor no acostuma a escoltar-lo a casa, tot i que el complau retrobar-se’l oca-sionalment. «L’escolto de tant en tant quan vaig a casa d’algú i el posa. L’ambient d’aquella nit a l’Olympia de París encara t’escal-fa el cor i l’ànima».

Un treball «que t’escalfa el cor i l’ànima»LA REEDICIÓ

33 Portada del doble àlbum.

Les seves arrels són uns mesos abans, quan va actuar a la Sorbona en el primer aniversari del maig del 68

sos abans, quan el cantautor va ac-tuar a La Sorbona en el primer ani-versari del maig del 68, aquella «re-bel·lió de la joventut francesa que es va expandir al món sencer». Un reci-tal que va desbordar la sala inicial-ment prevista, l’amfiteatre Richeli-eu. «Suaven fins i tot les parets i el vam traslladar al pati, on es van ajuntar 3.000 o 4.000 persones», re-corda Ibáñez.

Va ser Jean-Michel Boris, respon-sable de l’Olympia (nebot del fac-tòtum de la sala, Bruno Coquatrix), qui, «veient aquell ambient», li va proposar un nou recital. «La joven-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

1585 CM² - 149%

45853 €

58-59

España

27 Enero, 2019

P.6

59el PeriódicoDIUMENGE 27 DE GENER DEL 2019espectacles

deesi

A rticle 624. Aquesta setmana la grip està en el seu apo-geu. Jo ja m’he unit al grup,

no per decisió pròpia sinó perquè m’ha contagiat una altra persona.

Com sempre que l’agafo, recor-do una amiga que quan agafa la grip intenta esbrinar qui l’hi va passar. Acostuma a fer uns diagra-mes sobre la gent amb la que va es-tar-se els últims dies per saber qui va poder ser la persona que l’hi va encomanar. Pensa que el món es divideix entre aquells a qui els pre-ocupa encomanar i aquells al qui els és igual.

Jo crec que és igual, perquè el culpable és un innocent que tam-bé va ser encomanat. El curiós és que ella fa una cosa molt bonica a l’estiu. Resulta que al juliol... Mi-llor us ho explico després del mi-llor de la meva setmana

Tercer lloc. Christopher Robin, es-crita per Alex Ross Perry i Allison Schroeder, i dirigida per Marc Forster. Sens dubte l’estrella és Winnie The Pooh, que té una per-sonalitat entre depressiva i absent però que dota a la pel·lícula d’una felicitat màgica.

Segon lloc. Shallow. Aquesta bo-nica cançó de Lady Gaga nomina-da a l’Oscar traspua una enorme

bellesa i resumeix el cicle vital que és Ha nacido una estrella.

Primera posició. Luis, el sabio del éxito (Amazon Prime Vieo). Un inte-ressant documental que a través d’imatges inèdites et porta a com-prendre la figura d’aquest gran en-trenador que era LuisAragonés i l’efecte que tenien les seves inten-ses xerrades al seu equip.

I el que fa la meva amiga a l’es-tiu és trobar una vorera de Barcelo-na i dipositar a terra un puzle des-muntat de 50 peces. El seu somni és que algú un dia s’estiri a la calça-da i intenti fer-lo.

Sempre són puzles bonics, però m’explica que la gent gairebé mai mira on trepitja. Crec que en reali-tat la seva fixació per saber qui li encomana la grip és la seva mane-ra de reconstruir puzles de virus els mesos d’hivern.

Jo no sabré qui me l’ha engan-xat, però disfrutaré d’aquests dies de descans que l’univers em brinda.

¡Feliç diumenge! H

Puzles de virus

Albert Espinosa

Tinc una amiga que quan agafa la grip sempre indaga qui l’hi va passar

LLL

LA TORNADA Paco Ibáñez, al Casino de París, dijous passat.

al País Basc, per pura vivència, i a Catalunya». I va fins i tot més enllà. «Quan escolto cantar a Maria Tana-se em sento romanès també, i po-lonès quan poso un disc d’Ewa De-marczyk».

França conserva alguna cosa d’aquella llar on va accedir després de creuar clandestinament el Bida-soa, amb 14 anys, acompanyat de la seva germana Manolita, el 1948. «Ens vam retrobar tots amb el pare a Per-pinyà. Sí, Catalunya la porto dins, ¿eh?». El 1968 es va instal·lar un temps a Barcelona. «Però tres anys després vaig anar a París per a un concert i, quan havia de tornar per cantar a Banyoles, em van dir: ‘No tornis perquè t’estan esperant’. I ja no vaig tornar». Fins al 1994, quan va tornar a la capital catalana per que-dar-se.

Aquell «crit» de l’Olympia conti-nua no ja acompanyant-lo, sinó for-mant part d’ell, tot i que després dels anys d’eufòria vingués la de-cepció. «Cap al 1973, el 1974 va co-mençar la decadència. L’enemic es va organitzar i els americans van donar mà amb el seu pseudorock de saló», estima. Per això resumeix el simbolisme del concert a l’Olympia com «una victòria de la joventut com a proposta però un fracàs com a realització».

GIRA TRIENNAL / Abans del recital del Palau de la Música, Paco Ibáñez can-tarà, demà i dimarts, al teatre Nou Apolo, de Madrid, i la nova gira apa-reix al seu web oficial amb el nom de Tournée 2019-2021. «Però d’aques-tes coses d’agenda jo no en sé. La cap ho sap», apunta sorneguer. La cap és la seva parella i mànager, la catala-na Júlia, que en els últims temps ha posat ordre a la seva logística.

Al Palau no actuarà sol, com en aquella nit parisenca de llum i fú-ria, sinó acompanyat per Mario Mas, Gorka Benítez i César Strocio. El repertori de llegenda es combina-rà amb adaptacions de poetes anda-lusos, llatinoamericans... «I potser algun en català: Els que venen, de Jo-an Margarit. ‘Han carregat maletes i farcells,/ la llarga nit arrossega la son...’. Per dir-los a tots aquests cretins an-ticatalans que aquí hi ha murci-ans, extremenys, andalusos..., i que tots van venir a treballar i molts es van quedar, senyal que els van trac-tar bé, ¿no? ¡Que se n’assabentin!», exclama enutjat.

Però els recitals d’Ibáñez no es-tan subjectes a un guió previ i te-nen ben en compte el seu reflex al pati de butaques. «El ritme d’un concert, en el fons, el dirigeix el pú-blic». H

El concert «va ser una victòria de la joventut com a proposta, però un fracàs com a realització», afirma

EFE / F. MARULL

HISTÒRIA VIVA Paco Ibáñez, a l’Olympia de París, el 1969.

FRANCIS VERNHET

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

1585 CM² - 149%

45853 €

58-59

España

27 Enero, 2019

P.7

DILLUNS, 28 GENER 2019 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 23

Vehicle elèctric, tramviaDiuen que el futur és el vehi-

cle elèctric, però és aquest el fu-tur de tots els vehicles? Doncssembla que no. L’Ajuntament deBarcelona no creu que l’autobúselèctric, ecològic i flexible siguiuna aposta de futur. Aquest ensopta pel tramvia, que també éselèctric però que suposa una in-versió enorme i una posada enmarxa a mitjà termini. Aquestaciutat té moltes altres necessitatsmés urgents on invertir 200 mi-lions: escoles bressol, residènciesper a la gent gran, aturats... calcontinuar.En les properes eleccions el

meu vot serà per a aquells queapostin pel bus elèctric i no pelmegalodon del tramvia.

ROSAMARTÍNEZ SOLABarcelona

¿Hasta dónde?Los taxistas han estado en

huelga, aparcando en plena GranVia de Barcelona e imponiendosus reglas. Mucho se ha dicho yleído al respecto, tanto de los ta-xistas como de los VTC (que hanaparcado en la Diagonal), así co-mo de las negociaciones y los po-líticos. Mientras tanto, la vida dela ciudad continúa. Extrañamen-te el tráfico sin taxis ha sido estosdías mejor que nunca, pero ¿y laciudad?, ¿y su imagen interna yexterna? Ahora amenazan conmovilizaciones durante el Mobi-le. Si seguimos así, ni la Pedrerani la Sagrada Família ni todas lasmaravillas que tenemos en nues-tra ciudad nos salvarán, y los ta-xistas ya no tendrán que hacerhuelga, porqueyano tendrán tra-bajo, no tendrán turistas, y la po-blación buscará otras alternati-vas. ¿Hasta dónde se ha de llegarpara que se piense en los demás yno sólo en unomismo?

MARIA PAZ ABADBORRELLBarcelona

El acceso a BarcelonaSoymotorista, accedo y salgo

de Barcelona por la B-23 ladoLlobregat. He observado duranteestos primeros días del año queha disminuido notablemente ladensidad del tráfico tanto en susvías rápidas y accesos como en elcentrode la ciudad, y tanto enho-ras punta como durante el restodel día.A falta de argumentos oficiales

que lo expliquen, también parececontradictorio que el aumento decarriles bici en detrimento de ca-rriles de coche no influya en unapeor gestión de la circulación.Es cierto que en años anterio-

res el efecto de la crisis económi-ca era un factor para el descensode la circulación. Sin embargo,este factor en el 2019 es muchomenos acusado y descartable pa-ra el efecto observado.Por otra parte, falta voluntad

política para invertir en la cons-trucción de dos macroaparca-mientos con lanzadera de trans-porte público en los lados Besòs yLlobregat (accesos) de la ciudad,que captaran usuarios paraTMB.Una medida urgente y necesa-

ria para toda ciudad sosteniblemedioambientalmente pareceque no es una prioridad para nin-gún gobiernomunicipal.

PEDRO J. TORRES GARCÍASant Feliu de Llobregat

Nombre del aeropuertoEl nombre deTarradellas pa-

ra el aeropuerto de Barcelonagusta enMadrid, peronogusta enBarcelona.Hay tres personas queen mi opinión merecen dar nom-bre a nuestro aeropuerto por suincidencia decisiva en la ciudad.El primero es Ildefons Cerdà,

cuyoplanconvirtió la ciudadpro-vinciana en gran ciudad europeaenmenos de cuarenta años. El se-gundo es Antoni Gaudí, cuya ge-nialidad única quedó plasmada

afortunadamente en Barcelona.El tercero es JuanAntonio Sama-ranch, que nos trajo los Juegos ytodos sus beneficios colaterales.

De todos ellos yo me inclinopor Gaudí, por ser un genio irre-petible que nos convierte en unaciudad única e inigualable. Deci-didamente, yo votaría por Gaudí.

ATTILIO OLIVERAS LEYSuscriptorBarcelona

LosmédicosdeprimariaHace algomás de un año este

periódicopublicóunamplioydo-cumentado reportaje sobre la si-tuación de la atención pediátricaen Catalunya. En aquella ocasiónel reportaje respondía también alas quejas de unas madres de unbarrio de Barcelona, la Vila Olím-pica, ante la falta de especialistasde pediatría en su CAP.Recuerdo especialmente la cita

de una pediatra, que explica lacrisis de la atención primaria, nosólo la pediatría , en nuestro país:“Todos queremos que quienesnos atiendan cuando uno denuestros niños tieneunproblemagrave sean losmáximos expertos.Y no quieren especializarse paraver los cuatromocos en la consul-ta, trabajando prácticamente so-

los, profesionales sin posibilida-des de ir a un congreso y actuali-zar sus conocimientos”.Losmédicos de primaria no es-

tán dispuestos a seguir visitandoepisodios de salud banales y enci-ma hacer certificados de asisten-cia para centros de trabajo y es-cuelas que justifiquen estas visi-tas banales. Tenemos un graveproblema. El ciudadano deman-da algo que el profesional sanita-rio no está dispuesto adar y el sis-temapúblicode salud tampoco sepuede permitir.

ANTONI AGUSTÍOlot

Gracias a ‘La Contra’Ante todo, quiero dar las gra-

cias a La Contra por esos artícu-los de interés humano que nosmuestran la capacidad de las per-sonas por lograr éxitos o superaradversidades de su lucha por lavida. Escribo estas palabras des-pués de leer La Contra de ImaSanchís “Tengoquehacer la cola-da, la compra y después suicidar-me” (17/I/2019).La entrevistada, Maria Mano-

nelles, narra su experiencia vitalen un psiquiátrico de una formarefrescante y natural. Y la perio-dista entrevista de una forma em-

pática, sin buscar etiquetas sen-sacionalistas, dejando que la pro-tagonista nos cuente su vivenciareal, y nos contagia de la fuerzavital quehace falta para superar oconvivir con los problemaspsico-lógicos, a los que todos estamosexpuestos.

WENCES PASTORSabadell

Consciència estèticaM’agrada l’associació que es

preocupa per La Rotonda.M’agraden els edificis que m’ex-pliquen la història de lameva ciu-tat, dequalsevol ciutat, dequalse-vol poble. No es por restaurar unedifici a qualsevol preu (vegeu lapallassada de Las Arenas).Voldria donar veu a l’escultura

d’en Jaume Plensa, molt benubicada al costat del Palau de laMúsica, que respira pau i tran-quil·litat, però l’han posat a tocard’un Bicing que l’aclapara visual-ment. No el podrien posar unamica mès enllà?

ÀNGELS GRANADOS SAGRERABarcelona

¿Reciclamosmal?Acabo de ver un reportaje en

televisión en el cual se nos decíaque reciclamos mal y que en elcontenedor amarillo sólo se de-ben depositar envases de plásti-co, metal y tetrabriks. La pregun-ta quemehago es dónde debode-positar el resto de envoltorios deplástico, bolsas, bandejas de po-liuretano... ¿En el contenedorgris?Si es así, flaco favorhacemosa la naturaleza, pues creo que lacantidad de estos últimos es bas-tante superior a la de los envases.

LLUÍS RANERASuscriptorBarcelona

La sevamanera de llegirJo vaig aprendre a coneixe’l

per la seva forma de llegir LaVanguardia. Passava les pàginescom si en cada passada maste-gués l’article que acaba de llegir(els llegia sencers).Ho feia tambéamb les carícies; no en deixavacap a mitges i només passava a lasegüent un cop l’havia entès isentit més enllà de les ungles i lapell. I començava sempre per LaContra, com feia sovint amb laresta de coses: li agradava co-mençar la casa per la teulada comun gest de no creure en les nor-mes ni en l’ordre. I així, cadama-tí,mentre jo emprenia el cafè, ob-servava els seus gestos i l’aprenia.

INÉS GRAUTORREDEMERBarcelona

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

CARTESDELS LECTORS

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ PresidentCarlos Godó Valls ..................................................Conseller DelegatJosep Caminal ........................................................Director General de PresidènciaAna Godó...................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de VanguardiaJaumeGurt ..............................................................Director General CorporatiuPere G. Guardiola ..................................................Director General ComercialRamonRovira ........................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .....................................................Director General de Nous Negocis i CDO

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-EditorÒscar Ferrer .............................................................Director GeneralXavierMartín ..........................................................Director Econòmic FinancerJuan Carlos Ruedas ..............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2019. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà,siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitatde fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 47708036 BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718(edició impresa)ISSN 2462-3415(edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C. 08040 BarcelonaROTOMADRID, SL.C/Meridiano, 19. 28850 Torrejón de Ardoz, MadridDistribueixMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 BarcelonaTel.: 93 361 36 00ANUNCIS I ESQUELES GODÓ STRATEGIES SLUPer telèfon 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477. 08036Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º. 28006Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusió controlada por OJD

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartas@lavanguardia.esDefensor del lectordefensor@lavanguardia.es

Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

BICICLETA ABANDONADA. “Esta bicicleta está abandonada desde el pasado octubre en ple-no paseo deGràcia sin que el Ayuntamiento ni la Guardia Urbana hagan algo al respecto.¡Por favor!”, implora el lector Roberto AzurduyOrtiz

L A F O T O D E L L E C T O R

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

572000

100801

Diario

113 CM² - 10%

3130 €

23

España

28 Enero, 2019

P.8

48 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 27 GENER 2019

Hihaquidefineixelsalgoritmescomasi-lenciosos servents que es desviuen perfer-nos la vida més agradable. Perquè,gràcies a aquests procediments invisi-bles, quannaveguemper laxarxa tenimal’abastnonoméselqueens fa falta, sinóelqueensfaràfaltaenel futur iencaranohosabíem. Com si s’avancessin al nostrepensament. I tot sense fer elmí-nim esforç: en tenen prou ambrecopilar i processar la informa-cióqueanemescampant alegre-mentpel ciberespai.Elproblemaésqueaquestsca-

minspelsqualsensfantransitar,permolt límpids i cool que sem-blin (comens fascinen les novestecnologies) són en realitat im-penetrables passadissos emmu-rallats que ens impedeixen deveurequèpassaa l’altrecostat.En xarxes com Facebook o

Twitter, els algoritmes acabenconfigurant un univers ideolò-gic a la nostra mesura. És a dir,d’acord amb les nostres ideespolítiques. La teranyina perver-sade lesamistats suggerides idelesnotíciespreferentsens intro-dueixen en una bombolla d’opi-nionsafins.Iaixòésaixíperasa-tisfacció dels administradors deles xarxes socials, que podenbrindar als seus clients una ex-periència més feliç. A qui no elreconforta saber-se part d’uncol·lectiu unit en la sevamaneradeveureelmón?L’investigador Ed Finn afirma al seu

llibre What algorithms want (Què volenels algoritmes. The MIT Press) que elportalalgorítmicpelqualaccedimal’uni-vers del coneixement pot “convertir-seen un agent actiu, modelant l’enquadra-ment i el context de la nostra mirada”.Afegim-hi la cada vegada més descarada

apostapartidistademoltsmitjanstradici-onals i tindremserviteldebat impossible.L’exemple de Barcelona és evident.

Des del turbulent final del 2017, viatgenper les xarxes els indicadors que auscul-tenelpolsvitalde laciutat,peròsovinthofan per autopistes separades, en funciódelque l’usuariopinasobreelprocés.A la

bombolla social de l’independentismenoméshicirculenelsrànquingsobrel’au-ge tecnològic de la ciutat i el reconeixe-ment de la seva qualitat de vida. A la càp-sula constitucionalista, les estadístiquessobre la caiguda d’inversions i la pèrduade reputació. Pocs indicadors comparei-xenalhoraenelsdosàmbits.

Desdefaunsdies,el llocwebBarcelonain the rankings, creat per Barcelona Glo-bal i Ideograma, ofereix una panoràmicaexhaustiva, actualitzada i no vinculada ainteressos partidistes sobre l’estat de laciutat. Aquí comprovem com la mateixametròpolis que sobresurt en emprene-doria o tolerància social (amb un índex

mitjà de 8) justeja en els indica-dorsqueausculten la competiti-vitatfuturaolageneracióiatrac-cióde talent (un6).Un repàs d’aquesta pàgina

dibuixa una ciutat vigorosa (harecuperat el pols després d’un2017 difícil) però que no potconfiar-ho tot a la inèrcia si volcontinuar sent rellevant. Laperspectiva d’estancament de-mogràfic i del PIB obliga a plan-tejar-sequinpapervoltenirBar-celona.Enquinescenaripodràactuar

unaciutatquenocreix? Desprésd’haver perdut milers d’empre-ses, ¿comesplantejadotard’unadimensió empresarial més granel seu embrionari teixit tecnolò-gic una àrea metropolitana quenomés existeix per prestar ser-veis bàsics? I l’erradicació de laburocràcia o la reforma de launiversitat? Fins quan podenpermetre’s Barcelona i Catalu-nyaaquestaparàlisipolítica?Avui dia, eines comBarcelona

in the Rankings situen la ciutaten la categoria de necessita mi-

llorar. A partir d’aquí, cadascú des de laseva responsabilitat pot actuar en conse-qüència o, per contra, deixar-se gronxarper l’algoritme amable i refugiar-se enl’edèn de l’autocomplaença. Com en unbalneari suspèsadaltd’unamuntanya.

Cinquena millor ciutat del món

L’any 2019 ha començat amb un indicador moltfavorable per a Barcelona, que se situa com la cin-quenamillor ciutat del món per viure en el ràn-quing que elabora la consultora americana Reso-nance. La capital catalana figura en aquesta llista aldarrere de Londres, París, Nova York i Tòquio i aldavant deMoscou, Chicago, Singapur, Dubai i SanFrancisco. L’informe destaca que l’impacte del’atemptat islamista del 17-A i de la conflictivitatpolítica va ser només temporal.

Llumal final de l’algoritme

XAVIER CERVERA

Noies concentrades en els seusmòbils davant elMacba: quan la informació circula en bombolles

Miquel Molina

mmolina@lavanguardia.es / @miquelmolina

L’ajuda dels grans esdeveniments

Un dels rànquing en què Barcelona entra en el toptenmundial és el de les millors ciutats per a la co-munitat LGTB. En l’estadística del 2017, la ciutatocupa el vuitè lloc, al davant de Nova York i de SanFrancisco. Aquesta llista la lideraMadrid, seguidaper Amsterdam i Toronto. Aquesta percepció pottenir molt a veure amb l’organització delMadridPride, conegut pel seu acrònimMado, que s’haconvertit en el festival mundial de referència per ala comunitat homosexual.

En marxa l’aliança pels principis digitals

Undels nous fronts d’àmbit global que s’han obertdes de Barcelona és el de la defensa dels drets digi-tals per part de les ciutats. L’aliança que integrenNovaYork, Amsterdam i Barcelona, formalitzada elnovembre passat, s’ha tornat a reunir aquesta set-mana aCa l’Alier. Aquesta coalició aspira a posar enmarxa polítiques que desenvolupin la carta de dretshumans i principis a internet. La carta aposta perfomentar una societat de la informació centrada enles persones.

Comdefiniríem la situació deBarcelona a les portes del ju-dicicontraelprocésiaquatremesosdelesmunicipals?Finsaquinpuntl’haafectatelconflictepolític?Unrepàsexhaus-tiud’indicadorsdiversosensassenyalenquelaciutatneces-sitamillorar i quenopotpermetre’s lamésmínimabadada

BLUES URBÀ

BARCELONA Europa Press

La cineasta Isabel Coixet, el me-cenes Antoni Vila i Casas, el pre-sident del patronat del Liceu,Salvador Alemany, i l’artistaalemany Erwin Bechtold s’hanafegit al manifest pel “futur” delMuseu d’Art Contemporani deBarcelona (Macba) al Raval quehan subscrit més de 270 persona-litats de l’àmbit cultural i que espresentarà dilluns en un acte al’AteneuBarcelonès.

Al document, que dijous porta-vagairebé200signants,tambés’hihanadheritelprofessord’Històriade l’Art, exdirector del Macba ipresident de laFundacióBancSa-badell, Miquel Molins, l’escripto-ra Núria Amat, l’arquitecte PedroAzaraielpresidentdelFADicate-dràticd’Esade, JordiMontaña.Elmanifest el firmennomscom

Chris Dercon, Manuel Borja-Vi-lell, Pere Portabella, FredericAmat, Antoni Abad, Miralda, Be-nedetta Tagliabue i Toni Tàpies

per defensar l’ampliació previstapel Macba a la Capella de la Mi-sericòrdia, abans que el ple del’Ajuntament barceloní voti sobreuncanvid’usosde la capella assig-nada almuseu per convertir-la enuncentred’atencióprimària.Sota el títol Manifest pel futur

delMacba.Salut icultura, totperalRaval, els signants alerten que elfuturdelmuseu“estàenrisc i ambell, la cultura a Barcelona i la mi-llora del Raval, per un fals debatambunequipamentdesalutenun

context electoral”.Enel text, recordenque l’edifici

de laCapellade laMisericòrdia vaserceditfacincanysalmuseuiallàhi té programada l’ampliació perubicar la col·lecció permanent,conscient que l’edifici Meier és“insuficient”.D’aquesta manera, “l’Ajunta-

ment treu al museu l’única possi-bilitat de creixement sostenible inecessari que té al costat”, lamen-ten, convençuts, que hi ha una so-lució que permetria ampliar i mi-llorar els dos equipaments sensehaverde renunciar acap.“ElMacba ha estat i és un agent

transformador social del barri i hoha de continuar sent participanten la solució dels reptes actuals.JuntamentambelCCCB, laUB, la

URL, la Filmoteca, l’Escola Mas-sana, el Liceu, el Conservatori delLiceu i el Taller de Músics és uneix vertebrador d’un dels barrismés complexos de la ciutat i mu-seu de referència internacional”,afegeixen.Entre les persones que subs-

criuen el manifest, que es presen-tarà dilluns a l’Ateneu Barcelonèstambé hi figuren el president delCoNCA, Carles Duarte; la presi-denta del Palau de laMúsica,Ma-riona Carulla; el poeta Rafael Ar-gullol, el fotògrafJoanFontcuber-ta, el col·leccionista i publicistaLluís Bassat i el director de FotoColectania, Pepe Font de Mora,l’exconseller Andreu Mas-Colell,el compositor Michael Nyman,entred’altres.

Coixet, VilaCasas i Alemany se sumenalmanifest pel “futur” delMacba

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

238 CM² - 21%

9922 €

48

España

27 Enero, 2019

P.9

En mayo de 1934, el laureado y ferrolano Coro Toxos e Froles rendía homenaje en Barcelona al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciá. Con tal motivo se trasladará al cemen-terio nuevo para visitar la tum-ba del president y depositar una corona forjada en los astilleros ferrolanos.

El galardonado Coro Toxos e Froles actuará en la ciudad de los condes, en el Palau de la Música con el Orfeó Catalá. La presen-cia de tan importante embajada ferrolana en Barcelona obedecía a la turné que Toxos había em-prendido, con innumerables éxi-tos, por España en pro al monu-mento de Concepción Arenal que

se quería erigir en Ferrol.En el Palau, en la primera par-

te, se escucharon obras orfeóni-cas, entre ellas A Foliada, del ge-nial músico santiagués José Cas-

tro González (Chané) y Quer que lle quer, de Mauricio Farto Pa-rra y otros, bajo la dirección del maestro Manuel Lamas. En la se-gunda parte, el Orfeó Catalá en-

candilaba al público con la céle-bre Balada Gallega, del lucense Juan Montés. Poco después, la pareja de Toxos, Finiña Rome-ro y Pepiño Mixán bailaban la

muñeira. En la tercera, de nuevo Toxos e Froles ejecutaba Albora-da, de Rosalía de Castro. Además de cantos, alalás, foliadas y pan-deiradas populares, con los gai-teros Xulio Romero y Farruco Fernández.

RecibimientoEl representante de la masa coral en Barcelona, el abogado Alfre-do Casanova y el presidente del Coro Carmelo González fueron recibidos por el presidente de la Generalitat y exministro de Ma-rina Lluís Companys.

Ni que decir tiene que los in-tegrantes de Toxos fueron salu-dados por el president. A Com-panys le cantaron Els Segadors, en catalán y el Himno Gallego. Pocos meses más tarde, el Ho-norable como respuesta a la in-volución conservadora del régi-men republicano proclamaba el Estado Catalán dentro de la Re-pública Federal Española.

Como es natural, Lluís Com-panys entregó una cantidad de dinero para levantar la estatua a Concepción Arenal.

Toxos e Froles con los presidentes Maciá y Companys en Barcelona

JOSÉ MARÍA LÓPEZ-DAFONTE

CRÓNICA HISTÓRICA

Los integrantes del Toxos e Froles, fotografiados con el president Companys en mayo de 1934.

La visita se incluyó en una gira recaudatoria para erigir en Ferrolel monumento a Concepción Arenal

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

FERROL

320000

Diario

202 CM² - 36%

828 €

2

España

28 Enero, 2019

P.10

Á

Un lujo en PontevedraEl maestro pianista Josep Colom regresa a Pontevedra con un único recital en el Principal >12

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

39000

4428

Diario

622 CM² - 63%

1551 €

1,12

España

26 Enero, 2019

P.11

«La música no es más que una posibilidad»

▶ La última vez que vino a Pontevedra lo hizo para participar en un homenaje a su amigo Alejandro de la Sota. Fue el octubre pasado. El pianista catalán Josep Colom, al que James Rhodes considera un referente, vuelve hoy a la ciudad para ofrecer un recital en el Teatro Principal. Será un preestreno de su último disco, que ha dedicado a Beethoven.

BELÉN LÓPEZblopez@diariodepontevedra.es

‘THE LATE PIANO. Sonatas & Ba-gatelles’ es el título del disco que el pianista Josep Colom (Barcelona, 1947) está a punto de publicar. Hoy (20.30 horas, entrada libre), en el Teatro Principal de Ponteve-dra, ofrecerá un concierto centra-do en este nuevo álbum, que pre-sentará oficialmente el día 13 de febrero en el Palau de la Música de Barcelona. «Lo de aquí podemos decir que es como un preestreno», cuenta. Referente para músicos como el pianista James Rhodes («me da pena no haber conocido antes a Josep Colom», comentó el británico el año pasado), Colom se rinde en su nuevo trabajo al genio de Beethoven.En realidad, no hace tanto que estuvo usted en Pontevedra, to-cando en el Café Moderno. Fue a finales del año pasado.Sí, estuve en el Café Moderno par-ticipando en un homenaje a Ale-jandro de la Sota, al que yo conocí personalmente. Fue un acto muy emotivo. Aún mantengo amis-tad con sus hijos, especialmente con Juan, que es fotógrafo. Fue él quien me lo pidió y yo estuve en-cantado de venir. Era un acto enmarcado en el Día das Artes Galegas, que se dedicó en 2018 a De la Sota y su obra ar-quitectónica.Lo sé. Yo tuve la suerte de mante-ner con él una cierta amistad, a pesar de la diferencia de edad. Tu-vimos mucho trato durante una época en la que fuimos vecinos en Madrid.En esta ocasión viene al Teatro

Principal a presentar su nuevo disco.¡Sin contar con el disco físico toda-vía! Ha habido un pequeño proble-ma con la traducción del libreto y no estará físicamente disponible hasta el 4 de febrero. Por muy poco tiempo no lo tendremos aquí. Lo de Pontevedra podemos decir que es como un preestreno.En este trabajo le ha hecho un ho-menaje a Beethoven.Bueno, «un homenaje a Beetho-ven» es mucho decir porque Bee-thoven no necesita homenajes. Pero sí, es un disco dedicado a la última etapa de la obra pianística de Beethoven. Interpreto sus tres últimas sonatas. Este programa que propongo no es inhabitual: esas tres sonatas interpretadas a dúo con las seis bagatelas Opus 126, que fueron publicadas des-pués de las sonatas. Estas seis piezas, que se tocan también ais-ladamente, a mí me ha parecido que funcionan muy bien, de dos en dos, como preludio de las so-natas. Porque lo que está claro es que forman parte de un mismo mundo compositivo.¿Por qué ha seleccionado estas composiciones para este disco?Yo siempre me he identificado mucho con Beethoven, aunque esto no es nada original, porque ha sido un modelo para práctica-mente todos los compositores que han venido tras él. Éstas son obras muy frecuentadas, muy conoci-das por los melómanos, absolu-tamente geniales, en el sentido de que son innovadoras y únicas. No pretendo descubrir nada. Eso sería una osadía y una arrogancia.

El pianista catalán Josep Colom en una foto promocional.

ha dicho. ¿Se valora lo suficiente?Es difícil saberlo. Porque es difí-cil establecer fronteras entre los géneros. No hay música buena y música mala. Lo que denomina-mos música clásica lo que tiene es una pretensión de trascendencia que en algunos casos se cumple. En este de Beethoven, por ejem-plo. En otros casos no, porque lo único que consigue es aburrir. Sin embargo, hay música pop o de baile que sólo pretende ser diver-tida y consigue trascender. ¿Qué puedo decir? Que, al final, la mú-sica forma parte de nuestra vida. Otra cosa es que lo que llamamos música clásica se conforme so-bre un discurso complejo y que requiera de un hábito que quizás en nuestro país no se fomenta. Ni en la escuela, ni en los medios de comunicación... Por eso, cada vez que uno toca y lo comparte, hace algo por que se difunda. Ha hecho mucho por que se conoz-ca la música clásica la popularidad del pianista británico James Rho-des, que le considera a usted un referente. ¿Se siente como tal?(Se ríe) ¿Cómo voy a considerarme un referente? ¿Para quién?Para músicos jóvenes como él.Me halaga que haya gente joven que me considere un referente, pero es una palabra muy grande. Referente es Beethoven. Rhodes dice que le admira porque usted «hace que una pieza de 300 años suene fresca y renovada».Esto es un elogio tremendo. Vol-vemos a que tratamos con obras que trascienden su época, su cultura y la propia persona de su compositor. Sigue conectando con los hombres del siglo XXI. ¿Suena fresca? Yo creo que, si se aborda sin complejos, sin academicismos y sin ideas preconcebidas, siem-pre sonará fresca. Para mí, la mú-sica de Beethoven es fresca. Para mí lo es. Me olvido de que tiene 200 años. Es como si se acabase de componer. La partitura es simple-mente una propuesta. Hasta que alguien no la hace sonar, la músi-ca no es más que una posibilidad. Cada vez suena diferente. Cada vez que se toca es una aventura.

La música clásica se conforma sobre un

discurso complejo y necesita un hábito que en este país no se fomenta. Ni en la escuela, ni en los medios»

Simplemente las he elegido por el placer de disfrutar y compartir esta música maravillosa. Para que exista, necesita que alguien la toque. Como yo puedo hacerlo en este caso.«La música es un gran privilegio»,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

39000

4428

Diario

622 CM² - 63%

1551 €

1,12

España

26 Enero, 2019

P.12

GENTE A DIARIO

PONTEVEDRA. ¡Qué noche, se-ñores, qué noche! Como ya os co-menté, el viernes los y las perio-distas de Pontevedra celebramos nuestra tradicional cena, en esta ocasión en el Liceo Casino. 21 años después del primer encuentro, que tuvo lugar en 1998, seguimos jun-tándonos cada año y celebrando lo bonito de esta profesión.

Ya os dije que hoy os contaría detalles, pero alguno me lo guar-daré para mí, que tampoco es plan de soltarlo todo. Solo diré que fue una noche larga y muy diverti-da, porque los periodistas sí que sabemos montar una fiesta. Y lo más importante, agradecer a los compañeros de La Voz de Galicia que la hayan organizado tan bien. ¿Y para el próximo año? Nuestra compañera Clara Medrano fue la mano inocente que sacó el papel con el medio de comunicación

que tendrá que preparar una cita igual o incluso mejor. ¿A qué no adivináis a quién le tocó? ¡A Diario de Pontevedra! La verdad es que es una gran responsabilidad y sé que es adelantarse, pero ya estoy pen-sando ideas para superar la cita del viernes.

De la noche me quedo con la conclusión de que somos gente muy ‘riquiña’ y que la cena se de-bería hacer, al menos, dos veces al año. La verdad es que yo en el día a día no coincido mucho con los compañeros de otro medio y la del viernes fue una noche de reencuentros con mucha gente. ¿Sabéis lo mejor? Que no pensé ni una sola vez en Carlos. Si quiere algo de mí, tendrá que dar él el próximo paso.

Y ayer, una vez recuperada, por la noche pude disfrutar del concierto que dio Josep Colom. La verdad es que fue un lujazo poder escucharlo en directo, porque lo que hace al piano es pura magia. Fue toda una suerte que escogiese Pontevedra para el estreno mun-dial de su último disco, ‘The late piano. Sonatas&Bagatelles’.

La gran noche del periodismo▶Noche 10. La cena de prensa de Pontevedra cumple 21 años y sigue triunfando

CUCA M. GÓMEZ☝ cuca@diariodepontevedra.es

DE CAFÉ CON CUCA

▶Fiesta La ‘cacheira’ triunfa en la parroquia de Bordóns La parroquia de Bordóns, en Sanxenxo, celebró ayer la 16ª Festa da Cacheira. Los asistentes pudieron degustar la ‘cacheira’ de cerdo, churrasco y queimada. Además, por la noche actuó el trío Azabache. J. L. OUBIÑA

▶Estreno en Pontevedra El público pontevedrés disfrutó del talento de Josep Colom y su obra ‘The late piano’ El reputado pianista Josep Colom eligió Pontevedra para preestrenar, ayer, su último disco, ‘The late piano. Sonates & Bagatelles’, que será presentado el 13 de febrero en el Palau de la Música de Barcelona. La obra de Beethoven es el referente en este trabajo, que todos los asistentes al Teatro Principal pudieron apreciar en primicia y de modo gratuito. R. FARIÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR AQUI

39000

5744

Diario

1314 CM² - 133%

3374 €

86-87

España

27 Enero, 2019

P.13

▶Coloquio Encuentro de la Asamblea de Mulleres de Galiza Nova La Asamblea de Mulleres de Galiza Nova celebró el viernes un coloquio en la Casa da Luz bajo el lema ‘A manada é o sistema’. De mano de la concelleira de Educación e Igualdade, Carme Fouces, los asistentes conocieron más a fondo cuál es la realidad de la justicia patriarcal.

▶Novedad Los puestos de la Plaza de Abastos de Pontevedra estrenan carteles Los puestos de la Plaza de Abastos de Pontevedra estrenaron estos días nuevos carteles. En ellos, además de poner el nombre del espacio, especifica qué productos venden. JOSÉ LUIZ OUBIÑA

▶Colegio Cómo funciona un compostero Los alumnos del CEIP San Benito de Lérez conocieron el funcionamento de los composteros.

AMIGO LECTOR| Envíanos tu foto Tú eres el protagonista de estas páginas, así que, si quieres aparecer en ellas, envíanos tu foto. Entrégala en nuestra redacción, envíala por correo a Gente a Diario. Diario de Pontevedra, C/Lepanto, 5. 36001. Pontevedra; o a gente@ diariodepontevedra.es. Acompaña la foto de la informa-ción necesaria para identificar a las personas que aparecen en ella y un teléfono de contacto.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR AQUI

39000

5744

Diario

1314 CM² - 133%

3374 €

86-87

España

27 Enero, 2019

P.14

VIGO

Casablanca, premio LaxeiroEl patronato de la Fundación

Laxeiro en su reunión anual

ordinaria acordó otorgar por

unanimidad el Premio Laxeiro

2019 a la Coral Casablanca.

Llega tras el disgusto por

la sentencia de la SGAE,

recordaba ayer su presidente

El premio se concede como

reconocimiento a una tra-

yectoria de 72 años de tra-

bajo y difusión musical entre los

más diversos estamentos sociales,

con una vocación de transversa-

lidad musical y social que hace

de esta formación una de las más

versátiles de Galicia, según dijo la

Fundación Laxeiro en un comuni-

cado. El premio quiere ser también

un reconocimiento a todas las per-

sonas que, desde el principio, fue-

ron sentando las bases de la actual

agrupación, como su director fun-

dador, el Padre Javier de Madrid,

que cedería la batuta a Francisco

Rey Rivero, director hasta 1988.

Ese año se incorpora la Coral A’

Marosa, fundada diez años antes,

y su actual director, Óscar Villar

Díaz (Medalla de Galicia 2005) y

los pianistas Guillermo y Cristina

García Lomba, quien será subsi-

tuida en 2003 por la pianista checa

Ingrid Sotolarova hasta 2013, co-

giendo el relevo desde esa fecha la

pianista cubana Lucirla Pestaña.

Entre 1966 y 2011, la Coral Casa-

blanca forma parte del área cultu-

ral del Círculo Mercantil de Vigo

y, en marzo di año, pasa a depen-

der de la Fundación Coral Casa-

blanca, declarada de Interés Galle-

go por la Xunta. El presidente del

grupo, el abogado Ignacio Pérez

Amoedo, exponía ayer el "honor

para la coral" que supone recibir el

premio. "Obviamente, el coro es-

tá muy feliz, máxime después del

pequeño disgusto de la SGAE", se-

ñalaba Amoedo, en referencia a la

La Coral y Orquesta Casablanca, la más antigua de Vigo. El premio lo recibirá el 23 de febrero.

ALEJANDRO MARTÍN

sentencia en contra del juzgado de

lo Mercantil de Vigo, que les obliga

al pago de 7.000 euros a la Socie-

dad General de Autores.

El premio será entregado en la

comida anual Homenaje a Laxei-

ro el próximo 23 de febrero por el

presidente de la Fundación Laxei-

ro, Abel Caballero. Lograron a lo

largo de los años el Premio Laxei-

ro Francisco Fernández del Rie-

go (2004), Obra Social Caixanova

(2005), Xaime Isla Couto (2006),

Isaac Díaz Pardo (2007), Carlos

Oroza (2008), Antón Lamazares

(2009) Xosé Neira Vilas (2010),

Carme Kruckenberg (2011), Luis

Mª. Carcoma (2012), Jorge Cas-

tillo (2013), Luz Pozo (2014), Sil-

verio Rivas (2015), Amancio Pra-

da (2016), Jaime Garrido (2017) y

Xosé Luís Méndez Ferrín (2018).

Casablanca es la coral en acti-

vo más antigua de Vigo, con un

historial de conciertos que, ade-

más de continuas actuaciones en

Galicia, comprende también ac-

tuaciones en Portugal (Catedral

de Oporto), Bélgica (Catedral de

Bruselas), Francia (Catedral de L’

Orient y Teatro de la Comunidad

de Estrasburgo), Alemania y otros

lugares de España como Madrid

(Teatro Nicolás Salmerón y Hotel

Westin Palace), Barcelona (Palau

de la Música), Canarias (Teatro Pé-

rez Galdós de Lanas Palmas), Ara-

gón (Teatro de Zaragoza), Euskadi

(Festival Internacional de Bakio)

o Asturias (Teatro Filarmónica de

Oviedo, Plaza Mayor de Gijón).

A su lado, desde 1991, se encuen-

tra la orquesta integrada por 50

músicos profesionales, de diferen-

tes procedencias: gallegos, rusos,

lituanos, letones, moldavos, ucra-

nianos, checos, portugueses y cu-

banos, que, además desempeñan

labores docentes en Conservato-

rios y escuelas de música de Gali-

cia y Norte de Portugal. n

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIGO

13000

2720

Diario

317 CM² - 52%

1498 €

13

España

26 Enero, 2019

P.15

Araceli Esquerra i Freixa (Ber-ga, ) fa quinze anys que viuentre Barcelona i Puig-reig. Éscantant professional al Palau de laMúsica Catalana des de fa anysi professora de l’Escola Municipalde Música de Puig-reig. A final dedesembre va anunciar que seriala candidata a l’alcaldia de Puig-reig amb la nova marca Junts perCatalunya Puig-reig , que pren elrelleu a l’actual PDeCAT. Asseguraque entoma el repte amb ganes iamb un equip renovat.

De la música a la política.Com arriba a ser alcaldable?

Sempre m’ha agradat molt lapolítica i, de jove, quan estudiava,vaig estar a les llistes de l’antigaConvergència i Unió a Berga ambJaume Farguell. Després vaig dei-xar-ho perquè tenia altres priori-tats a la vida, fins que fa uns mesosse’m va presentar l’oportunitat deser cap de llista. No m’esperava laproposta, i després de pensar-hiun temps i de parlar-ne molt acasa i estudiar-ho, he decidit fer elpas i posar-m’hi amb moltes ga-nes, amb el millor de mi mateixa iamb il·lusió.

Què pot aportar Araceli Es-querra en el dia a dia de la polí-tica municipal de Puig-reig?

Més que jo com a persona, és

important l’equip que formaremde persones molt vàlides i de pro-fessions molt diferents. Tots po-dem sumar un gran equip i unbon projecte per Puig-reig. Enaquests moments és un poble queestà en stand by, no hi ha projectesde futur i veig la gent poc motiva-da i sense il·lusió. Falta una reno-vació i que la gent del poble tornia motivar-se a fer coses. Fan faltaprojectes a l’engròs que segura-ment amb un mandat de quatreanys no es podran assolir. S’ha depensar en projectes de futur i allarg termini. Nosaltres estem tre-ballant a elaborar aquests projec-tes i ens estem movent per veurecom es poden dur a terme.

Diu que viu entre Puig-reig iBarcelona. Com ho farà si és al-caldessa?

Sé que pot preocupar el fet queestigui vivint entre Barcelona iPuig-reig. És clar que, si surto al-caldessa, la meva prioritat seràaquesta i la meva feina a Barcelo-na es veuria reduïda i podria pas-sar setmanes senceres a Puig-reig.A més a més, penso que és moltimportant tenir algú al davantd’un ajuntament que durant anyss’ha mogut per la capital i que témés facilitats i més contactes. Unalcalde ha d’insistir molt a la ca-pital i s’ha de poder moure ambfacilitat pels despatxos d’on en po-den sortir oportunitats i recursos.A més a més, quan jo no hi siguihi haurà regidors i tècnics plena-ment capacitats. No vull que la

candidatura se centri únicamenten una persona, si jo no hi soc fí-sicament, encara que potser siguia Barcelona i treballant pel poble,hi haurà més gent.

Junts per Catalunya Puig-reigés la marca amb què es presen-ta. Per què no el PDeCAT comfins ara?

El , amb el -D, la marcaJunts per Catalunya Puig-reig vandonar bons resultats. Nosaltres noens sentíem identificats al centper cent amb el PDeCAT, sinóamb el partit polític de Junts perCatalunya. Dins del partit hi hamolts independents i gent delPDeCAT perquè aglutina moltespersones. La llista que formaremestà integrada principalment perindependents i no som militants.

Per tant, una renovació res-pecte de l’actual PDeCAT queestà a l’oposició del consistori?

La majoria de la gent serà nova,tot i que també hi haurà personesque fa anys que estan en política ique poden aportar-hi tota l’expe-riència que tenen. De totes mane-res, una de les meves prioritats perentomar el repte era la renovació.

A la presentació va parlard’un «canvi» de Puig-reig a vuitanys vista. A què es referia?

Al projecte que ha de tenir elpoble, que ha d’estar definit i ambperspectives de futur. Ara mateixla sensació és que no s’ha fet resimportant per la gent, únicaments’ha anat passant el dia a dia. Ungovern ha de governar pel poble.

Fa quatre anys Junts per Puig-reig va agafar el relleu a l’alcal-dia a CiU (ara PDeCAT). Comvalora aquest mandat?

M’he anat posant al dia i hemcomprovat que, dels pocs projec-tes que s’han tirat endavant, gairebé tots venen del mandat passat,amb Toni Clement al capdavant.La sensació és que s’han fet po-ques coses: la plaça Nova i el mo-nument de la Corrida. Per a mi, nos’han fet projectes importants. Toti que s’ha aconseguit un estalvi,creiem que els diners són per fer-los servir per a la gent, no per te-nir-los a la caixa forta.

Quins són els seus projectesper governar Puig-reig?

Ara mateix no els podem fer pú-blics perquè els estem treballant.De moment, estem tenint conver-ses amb moltes persones per po-der redactar un programa i unesaccions clares per entrar a l’alcal-dia. Nosaltres tenim tres línies queestem estudiant per tenir una pro-posta clara però prefereixo man-tenir-la en l’àmbit encara.

Si no vol avançar cap projecte,digui’m quins creuen que sónels àmbits en què caldria una ac-tuació prioritària.

Per exemple, el centre de Puig-reig, el carrer Major i el carrer Llo-bregat, necessita una actuació ur-gent. Hem d’aconseguir fer-hi unarentada de cara perquè la gent dePuig-reig torni a comprar als co-merços del poble.

Falten mesos per a les elec-

cions. En què treballen?Aviat presentarem la llista com-

pleta perquè la gent ens conegui ija hem començat reunions amb lagent del poble, entitats i sobretot,amb les colònies, per saber quinessón les seves necessitats i a partird’aquí treballar en el programaque s’ha de fer des del que rebemde la gent i amb una prioritat: elque posem a la llista s’ha de podercomplir. Això ho tinc molt clar ivull que tothom ho sàpiga. Si go-vernem, farem el que prometemal programa electoral, no volemenganyar.

Una de les particularitats dePuig-reig és que té molts nuclisagregats. Com ho gestionaran sigovernen?

Les colònies han estat descui-dades i no s’hi ha anat prou en elsdarrers anys. Hi ha veïns de les di-ferents colònies que estan dece-buts. Crec que són una part moltimportant del nucli i s’han d’es-coltar totes, independentment delvolum de població, i això és unrepte. Hem intentat que dins de lallista hi hagi persones que s’iden-tifiquin amb cada colònia, quetambé és important.

Es veu alcaldessa?Ara no vull pensar si m’hi veig

o no. Ara cal treballar tot el possi-ble per fer-ho el millor que sabem.Esperem guanyar, però, si no hofem, hem de tenir la sensaciód’haver-ho fet el millor possible iamb molta il·lusió. Si no, no cal-dria ni començar.

P

R

P

P

P

P

P

P

P

PR

R

R

R

R

R

R

R

P

R

P

R

P

R

Entrevista Araceli Esquerra

«Si governem, faremel que prometem alprograma electoral,no volem enganyar»

Cap de llista de Junts per Catalunya Puig-reig. Lasoprano berguedana afronta l’objectiu d’assolir l’alcaldia delmunicipi berguedà amb un equip i una marca renovada

�L’alcaldable creu que cal pensar en «projectesde futur» per a Puig-reig perquè està en ‘stand by’

DANI PERONA

Araceli Esquerra és professora de música i treballa al Palau de la Música des de fa més de vint anys

PUIG-REIG

Dani Perona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

26000

5006

Diario

576 CM² - 64%

1572 €

8

España

27 Enero, 2019

P.16

Bajo tus alas es el noveno tra-bajo de la gaditana Niña Pas-tori, una mujer tan auténticacomo su tierra, en la que pre-sentará su nuevo trabajo el

próximo 27 de julio. Para asistir a esteevento único, las entradas están dispo-nibles en El Corte Inglés y en la webticketentradas.

Desde que a finales de 2018 comen-zara su gira, la isleña habrá pisado esce-narios en Zaragoza, Albacete, Almería,Barcelona, Girona, Sevilla y Elche antesde reencontrarse con su Tacita de Plata.

Famosa por su humildad y sencillez,esta cañaílla es una personaje simbó-lico y muy querido en todo el sur. Pre-gonera del Carnaval de Cádiz en2012, un honor que no toca a todoslos gaditanos, y Medalla de Andalucíaen febrero de 2018. Reconocimientosque hacen gala del enorme cariño quelos andaluces sienten hacia esta granartista que siempre se muestra tancercana y sencilla.

Sus más de 20 años dedicados a lamúsica avalan su talento y dedicación,ya que sus reconocimientos no solo sequedan en el sur, sino que ha sido re-

conocida con numerosos premios, losmás importantes, cuatro Grammy Lati-nos, tres como Mejor Álbum de MúsicaFlamenca y uno como Mejor ÁlbumFolclórico. En el año 2014, la artista deSan Fernando fue nominada a losGrammy Americanos como Mejor Ál-bum Pop Latino, siendo la única artistade flamenco en alcanzar ese distinción.

GIRA 2019Artistas de la talla de Manuel Carrasco, Va-nesa Martín o Pablo Alborán acompañana la gaditana en este nuevo trabajo que hasido producido por su marido, Chaboli, ymezclado por Rafa Sardina. Con ilusión yganas de volver a pisar la ciudad de SanFernando, 2019 será el año en el que lacantante derroche todo su talento y hagadisfrutar a sus vecinos de su ingenio.

Es precisamente trabajar con su mari-do, Chaboli, lo que hace al artista sentir-se siempre como en casa. Con la gira enmarcha, la artista complementará actua-ciones con enorme afluencia de público,por ejemplo el concierto en San Fernan-do, con otros más íntimos y recogidos,como los que ofrecerá en Cádiz o Alcaláde Guadaíra durante la primavera.

Así, rodeada de sus seres queridos, enSan Fernando, la artista encandilará asu público como ha venido haciendodesde que comenzara su gira a finalesde 2018. Querida y valorada en Cádiz,los dos conciertos previstos para marzode 2019 en el Gran Teatro Falla han vis-to colgado el cartel de “Aforo comple-to”, sin embargo, esto no significa quesus aficionados se queden sin escuchar-la en directo, ya que la cita para el 27 dejulio en San Fernando es ineludible.

Como se puede ver, derrocha talentoy encanto allá por donde va. Muestra deello ha sido uno de sus últimos concier-tos en el Palau de la Música en Barcelo-na, lugar en el que, durante más de doshoras, transformó el escenario catalán,uno de los más emblemáticos en Espa-ña, en un auténtico tablao flamenco. Elpúblico no dejó de ofrecer muestras decariño a la artista gaditana, que demos-tró su entrega en cuerpo y alma hacien-do acopio de la fuerza y sentimiento co-mo fórmula de agradecimiento.

BAJO TUS ALASBajo tus alas o Desde la azotea son al-gunas de las composiciones de la is-

leña que más brillan en esta nueva gi-ra, pero todo ello sin dejar de lado sustemas más emblemáticos, sentimen-tales y conocidos como la mágica Caí.Qué mejor lugar para representar es-ta letra que San Fernando, La Línea ola propia Cádiz.

De todas sus nueva canciones, unade las que entona con mayor orgulloes su single Bajo tus alas, que danombre al disco y que ha sido com-puesto por su propia hija Pastora, dediez años. La mayor de sus hijas hacompuesto dos temas en el últimotrabajo de su madre, acercándosepor primera vez a esta faceta artísti-ca con la que está tan familiarizada.

Este evento es posible gracias al traba-jo de la promotora madrileña Bethe-flowevents, una empresa nueva e inno-vadora en el sector audiovisual, produc-tora del Escape room más grande de Eu-ropa, “La casa de papel”, que se ha uni-do a esta artista gaditana para trasladarsu talento y entrega en esta nueva gira.A ella se ha sumado Mostevent, una em-presa afincada en San Fernando dedica-da a la producción, gestión, organizacióny promoción de todo tipo de eventos.

LAGADITANANIÑAPASTORI,DEVUELTAASUTIERRALa cantante isleña presentará su nuevo trabajo en San Fernando el día 27 de julio. Lasentradas están a la venta, y pueden adquirirse en El Corte Inglés y ticketentradas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

73000

12515

Diario

941 CM² - 84%

8011 €

15

España

27 Enero, 2019

P.17

�������������� �������������������� �������������������������������������������������� ����! ���������������������������������������������"�����#$%#&'#&'������#&'�������� #$'�#$(�)*�������+�����)����(�#�$(�,"�-������"�+���.����%�*�/0��1234567879:75;<7=975>?@<>7=9:7A>:>B7=97:>7CDE8F>7G>H7I;<J>J7>73<=8H;7BH7F;HF9<J7=97K<>H7L;<?>J787M9EI8<8JB>:M7NB979E7<9I9J8<O7=9?O>7P><F9:;H>QRSTUVR QWXYZ[YWZ[\QWW]WZ^��_abQcdQ[eZQbdfagdfQhigQjikclmQinkdfmQclffiomdQiQpiQmiciQcdQpiQqkflrQdgmdQpsRnkdfmiQVitlagipQupvffltiQcswgca iQxRVuwyQlQdpQuaQcdQuizoiQcdp_ipikQcdQpiQ{|fltiQuimipigiQizoQdpQtagtdmQsSlmkipf}Q~agmddfQ�fbllmkipfs}Q�dfQckdfQqazitlagfQ�iQhi�ldgQtap�pioaimQdgQig�fQigmdlafQcdQzigdiqa�iQiff�cki�Qbd�QiiQqdliQig�fQnkdQgaQhaQqdldgQlQizockdfQhigQ�apjkmQdbdgcdQpiQtap�pioaitlr}Q�dfQW�QbdfagdfQipQtaQlQpiQ�lgmdgiQcdQz|fltfQhigdfmimQclljlmfQbdQ�i�ldQ_klj�QcldtmaQblgtlbipQcdpQuaQcdQuizoiQcdpQ_ipikQcdQpiQ{|flti}Q��fQkgQtagtdmQnkdQbdm�gQqdQclipajiQpiQz|fltiQcdQ�ahigg�doifmligQ�ithQizoQpiQcsw�aQ_�m�QfrgQckdfQdfm�mlnkdfQodgQclqddgmfQlQzapmQippkg�icdfQdgQdpQmdzbf�Qbd�QnkdQiQpiQ�djiciQmdgdgQzapmQdgQtaz|�Q�iQnkdmamfQcafQodkdgQcdQpiQzimdl�iQmicltlrQnkdQ�fQdpQtigmQjdjalv��QhiQd�bpltimQlgfmigmfQioigfQcslgltli�fdQdpQtagtdmQ_klj}�Q�giQz|fltiQlQkgQclvpdjQnkdQibdp�piQcldtmizdgmQiQpsdfbllmkiplmimQcdQpsdfbdtmicaQlQnkdQfd�dl�QbdQ�dtkbdiQdpQb|opltQnkdQhdzQbdckmQckigmpsicapdft�gtli�}Q�amQbpdjim�QkgQbajiziQnkdQbdm�gQ�dfmlzkpi�QpiQjdgmQlQnkdQhiQigimQcdfQcdQpiQtigmimiQcdQ�ithQsuhlfmQpijQlgQ�acdfoigcdgsQqlgfQipQs�dcdkzsQc�w�aQ_�m�QpsaoiQzijgiQcdpQtagtdm}Q��giQz|fltiQzapmQtagmdzbpiml�iQbd�QdfbllmkipQlQbilfimj�fmltiQnkdQfdQflmkiQdgQdzatlagfQlQzazdgmftagtdmf��QhiQlgflfmlmQdpQcldtmaQcdQpsRVuwQlQtagtdmlgaQinkdfmQclffiomd�Q�dicQupidm}Q�pQtagtdmQgdtdfflmiQzapmiQtaaclgitlrQdgmdQdpQtaQlQdpfQz|fltf�qdmQnkdQhiQba�atimQkgiQfdmzigiQcsiffiljQtaz|}��pQtagtdmQcdQjigQqazimQizoQta�QbligaQlQankdfmiQnkdQfshiQdfmdgimQiQpswkclmalQVitlagipQcswgca iQfshiQlzbkpfimQcdfQcdpQtaz|Qc�RclgaQlQpiQ~kgcitlru�clmQwgca v�QdgQdpQzitQc�RclgaQupvffltQlQqklmQcdQpiQtap�pioaitlrQdfQdbdmlvQiQpiQfipiQjigQcdpQ_ipikQcdQpiQ{|fltiQuimipigiQiQ�itdpagiQinkdfmclkzdgjd}&��+� 7� 5;?I><J98��gQzazdgmQcdpQtagtdmQizoQpsRVuwQlQdpQuaQcdQuizoiQcdpQ_ipikQcdQpiQ{|flti}QYQ{}Q{}QxwVwy ������ ¡¢£¤¥¦�§ £¡©ª«¡£¬§­£�£®«°£±²«ª££ ³®¥�ª°«�£µ§�°©¶

L'Auditori d'Ordino s'omple d'espiritualitat amb el concert'Rituals.'

andorradifusio.ad/noticies/auditori-ordino-omple-espiritualitat-concert-rituals

L'Auditori Nacional d'Ordino ha estat el marc de l'estrena de 'Rituals. Fronteres Espirituals',a càrrec de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de laMúsica.

Sota la direcció de Xavier Puig i amb Gerard Claret com a concertino, el concert hacomptat amb peces de Johann Sebastian Bach, Arvo Pärt i Philip Glass. Amb la religió i elritu com a temes centrals, les melodies han aportat al públic grans dosis d'espiritualitat,bellesa i pau. El concert es repetirà demà al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Informa: Hèctor RomanceImatges: Kevin Ribeiro

1/1

���������� �� ������������ ����� �� ����������������� ������ ������������ �������������!"�###�$�%�&'����()*�%�+����,-./0���� ���� ��� ���11234567895:;2< �����=����>����?������� �����@��������A������������������B����CDEFDGHIJKLMNIDODEPQMDEMRQSITSMUMVQIKDGJEQWEQMXTOQMSDMYDIGG �+�����'� �����"�Z������� �����������>����?������>��������������������������Z���A���Z�������� �����[��� �����\&��������0�������Z�]������� ���� ������ ������� ����_�������������������������������� ���������������� ��Z����� ���������������������[� ���������������>���\�&����a��Z����>����?������������ ������� ]�������>������������ ��b�������,-.(Z������_������������ ������� ������a� ����cd�� ���0��������>����������%0����c���>�������@� ���������� �������_��� ������������������"\+�������>������+���"�Z����>����?��� ���[����_�� ���[������ ���Z����]�����������>���������������>��������� ���� ������������ �������������������������������d�� �A�� ������&������Z�]���_��������.//.�e�f���.//ge�]��� �f\�h������������� ��������>������� ��[�����������i�����B������B����e.j,*%.j/(fZ����� �� ������ �����������[���� �����k ����A��Z��������������� ������������������������������� ������ �� ����������>�����������a��\A��� ��l����B���������� ���� ������� �������� ��������>��������������������Z���Z���������� �����]������>����?��������������>���\�+�������>������� ��������>����Z����A�� ������&��������� ����� ��[�������������[>�����������Z���� ���@��� Z������� ���������a�����������k������\h������ �� ����[����>�����������������_���������!��� ���&���������@�����������m���,*���������e0&n@f���������o�����������@'�������A�����������l��,p\a�a�����& ���� qrstsu5vw5xwxsyrz{|�|��}�~�|�{0��������a����� �����a�������� ����"�b+$���!�n+�@���0!1 72�:�q�5�6345�:�6������_��������q�q��o������������!� ���'� ��������6�8�6�q78:7���������>����?i����b�����3�7q6�0�� �� �3q7��756��6��q��:�67����_������ �������q89���:7 \\\n��0���9757���6

���������� �� ������������ ����� �� ����������������� ������ ������������ �������������!"�###�$�%�&'����()*�%�+����,-./012345673890: �����;�+����,-./�;�+� ��<�� ��;����������=����>?@ABCDEFGHIGJKLAMNO������ ����������������� �� ����� �������������� ��� ����������P�����������=����>QR���������<��S�./TUVW����<������ ���P������<�� ���������������P���� ������ ������� ������� ���� ��S�����X����������&�>������������ W�Y������������������X������������� ����� ������ ��������Z����P����� �� ���������� �������S������ ������=���[��>���� ��������[�� �����%&������%Y���\�+�������S���������������� ����]������� ����������W������� � �����������&_ �+����������������������=���������� �������������a���� �����O��b�S������� ����Z������������� �������������$���������Y��� =���c����d�� �����W�+������ �������S���������� ���"�����Z��������S����=����>�������� ������������ �����������=b����������������<������ �W��������� ���������������&_ S�����"��� �����������<�� S����������� ���<�<������� ������������[�� �����%&������%Y���\�+������������������������������X����������������������� �� �����<��������������� �W�+����'� �����"�S����������������+���"������ ��=������������ ����S� �� ���e�����S���������� ��������������Y&_eS��������� �� �<����� �������������� ��������������f�������e������������������ �P�W�O�������� ����=������� �����������<����������������������������e��� S������������g������S��������������e�������������h���i�����Y������j����S�����b���,*�Qe�����S!��� ���&�����V���,U�Q[������S�O�����������e'����Y� �����VWQWWWV[�� ������&�������X�������P��=���������� � �������<�<������!�������W�k������������� ����������� ������=���������� ����S����� ����Z���������W�+�����=������������ ���������� �����]�� ������������X�� �����W�+��������S������bS��������������������������� ���<���������������<���������� �������=������W�k��� ������S������� ���� ��S��� �� ������Z�W�f�������� �������=����� ���������� ����� ��=������<����������� ����S�����������S�������� ����� �<��������� ���S�����P�����������=����������� �W�+���������������������������=b�������������[�� ������&������W+X� �<���� �S�������[�� �����%&������%Y���\�+���������� �����P���� ��������������� �������S��P�������P� �S��������������l�����"��<���� �����P�� �������<�����������������������P������ ��]�� �W�+�����'� ������� ������"������� �������=��������� ����������S��� � ��������������=�������������O��b�W�!�������������������������]� �<���<�<�����������b�� mnopoq3rs3tstounvwx�x��y�z�x{wY��������<����� �����<�������� ����"�+$���!�_+�e|��Y!h 50}8~m�3�4123�8�4������X��������m�m��O������������!� ���'� ��������4�6~4�m5685���������=����>i���������1�5m4~Y�� �� �1m5��534��4��m��8�45����X������ �������m67��~85 WWW_��Ya�}7535��~4

������������������������� ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� �!����"�����#��������������������������������$���������%�������������!��������������������������������������������������������� �������������!�������������������������������&��������������'�����(����)*������+���������������&��������������������������,�����!���������������������!���� ���!�%�������-�������������������������������������� �����������������������&�����������)*���������������������&������������������������������������������.��������������� ���������)*�����������������������������������������/���������������������������������������&����������������-�����������������������������������!��������������������������������������0-1���������������������������������������2�345����)�!������������������6789: )��������&���))

�������������� ������������������������������������ !"#$%&'()*("#+,+-.#/012"#0"#345)1(4"#(*2"#6('7)'#"0#473"21(#6("75829:;<=>?@:ABCDE�FGF�DHEI�J�HKLME��FNOPCQRSTQUPCVWCXYPOCUPSWOURZCSPC[TRSRO\]WSTQUPCYPO\WQPC_OOWCPQUTOWSZCaWCSPCXYPOUYTaOPVRYPCVWSCOaW[RC\RO\TWYURCVWCSPCbYcaWQUYPCdTe fOT\PCVWSCgPSShQCWOCWSCiPSPajCkSClTWO]TS[POPVRCmYRXYPePZCUTUaSPVRCnopqrsturqvwsxyzpv{p|s}~�x�CVTYTXTVRC\ROCUYP�RCXYaWQRC�\TWYURCWQUYaWOVRCmRYC�PeWQC�RQQZC\aSeTO�C\ROCSPCPeRQPC��~zy�zpv�����caWCXSRQPC\ROYWmTcaWCVWC\PemPOPQC�C\P�ROP�RQCSPC[T\URYTPCVWSCW��Y\TURCYaQRC\ROUYPCSPCTO[PQT�OOPmRSW�OT\Pj��������������������blYPQCVWC�WYSTR�ZC�RV�S�C�C ]PT¡R[Q¡TjC_OOWCPQUTOWSZC[TRSRO\]WSRjC�PeWQC�RQQZCVTYW\URYjCiPSPaj�PY\WSROPZC¢£CVWCWOWYRj¤PCmYR�W\\T�OCSPCmWS¥\aSPCeaVPC¦}qx§v§py~Cnqypvpvwq~©puªZCVWCYWXXC¤P\]R«ZCPmRYU�XaT�RQC\]PmSTOTPORQC�CURcaWQCQaYYWPSTQUPQCPCaOPC[WYQT�OZCeaQT\PSeWOUWCVTQ\YWUPZCVWCSPu�qy~CVWCSPC�mWYPC¬­z®v­xsuZCVWC°RSU�OC�RV�S�jCkOCQaCVT[WYUTVPC�mWYPZCWQUYWOPVPCWO�aVPmWQUCWOC¢£±²ZCWSC\RemRQTURYC�CmWVPXRXRC]³OXPYRCOPYYPCSPQCP[WOUaYPQCVWCaOC]³QPYVWSCW��Y\TURCPaQUYTP\RZC[WUWYPORCVWCSPQCXaWYYPQCOPmRSW�OT\PQZClWlWVRYC�CPOPYY�OZCcaWµ¶·¹Aº»¹ ¼A½ ¾¼ ¤PC[TRSRO\]WSTQUPC_OOWCPQUTOWSj

�������������� ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� �!�������������"#$%&������������!����������������������������'(�����������)*'+�������,����-����������������������������.�����������/������������������0�����1����������2�����������������������������������������������������345674879:;454����<486=:>&:46$?:8>&8@4#"%=A����B�����������������������������"#$%&A�������������������������������������������������������C����������������������������������������������!����������������������� ��������������������������������������������D����������������������������������������!�!�E���1����������������������������������F�����������������������������F�����������������������������������C����������!����������������������������������������������������� �����������������!������������G �!�H ����H���������������������������������������������!����������������������������I��������������F��������������������������C�������������������������!�������������������D����������������J45$46$=:&"8"=K5&8#:8%&L485=6=6?����/���M��M������������������ ����������������������������������������������!��������������������������������������������0����,���������������������������!��������������������������������������1������� NOPQRSTUTVW XYRZ[\]XYZY_Z\]a]SZ[\b

���������������� �������� ����������������������������� ��������������� ������� �������������������� ������������������������ ���������� ��� !"#$"%&'(')*�����+������������ �������������������������������������������������,���-�������-���������� ��������������./���0���������������12������ �-��-��3���3��42� ���56����4����������4��,��������� �4���� �+��47������������ ���4��,����48������������� ���� ���49������ ���� �49�����456����47�������47���+��4�� �����:;<=><?@;ABC=D;:?<C@;EAC@>FGHIII JKLMNKOPQPMRSMJTUVWXYZU[UVWV\]V_[ZU[Z]VXUVabcdefghijklemfdnCD:o?pC@;A><qrstuvtwxyuvz{|xzz}~tv�x|vzu�u||x�{{�zw�{v�wxv�xz{�xv�{�{�v|{��{�xt�{�vz|uyxv�x��9��9� �|vzu��}{v�x|v�x�u��{v�xv�}�v�ut���x{��7��757�8�� �wxy{v���v�}�{v�����v�{|}z}�uv�w{�x��u�89�|}yx�v�{��x�vu�w�xv�wvzw|�uvxt|uv�}tu|v�xv|uv�{�uv�xv|uv�}�u9�1��5 �}�x���vyu|{�uvyxt�x�v|uv ¡9�1��5 �tu�x|v�|{t�{v�x���{¢uvuv�{£vz{twtuv�{|uv��u�xv�v|{��uv�}|x�v�xz{��u��}�{�vu|����5¤���8���

BELLININEWS - RECENSIONI

http://www.bellininews.it/articoli/Kozena%20Palau.htm[25/01/2019 12:10:51]

RECENSIONI-

_ HOMEPAGE_ | _CHI_SIAMO_ | _LIRICA_ | _PROSA_ | _RECENSIONI_| CONCERTI | BALLETTI_|_LINKS_| CONTATTI

direttore responsabile _ Giovanni Pasqualino_

Barcellona

Piacevole serata da camera

Il ciclo Grandi Voci proseguiva al Palau de la Música con una serata di Lieder interpretati da due signore quali Magdalena Kozená (mezzo) e la grande pianista Mitsuko Uchida – forse più grande lei che non la cantante...

La prima parte presentava il Lied tedesco classico con il ciclo di Schumann sulla regina Maria Stuarda, bene eseguito anche se con qualche r strana e qualche attacco aspro. Dei cinque il migliore era il secondo, Nach der Geburt Ihres Sonne-Dopo la nascita del figlio. Qui già Uchida aveva modo di farsi notare non solo come fine accompagnatrice ma anche negli accordi finali di questa parte, Gebet-Preghiera. Poi cominciavano a farsi notare tossi e starnuti poco sorvegliati e cellulari troppo invadenti e scortesi.

Seguivano poi undici dei celebri Mörike-Lieder di Hugo Wolf. Qui di nuovo, e più ancora, Uchida ha fatto impressione all'inizio del primo (Begegnung-Incontro), nel quarto (Das verlassene Mägdlei-La ragazza abbandonata), in una gradazione incredibile a metà del settimo (Wo find'ich Trost?-Dove trovare consolazione?) e alla fine del decimo (dei glissandi e pianissimi incredibili – Nixe Binsefuss, L'ondina Binsefuss). La cantante ha fatto bene ma con una certa monotonia e un vibratello in zona acuta, ed è l'unica evidenza che il tempo comincia a passare; per il resto è sempre una cantante dal timbro chiaro e uguale, dalla voce non potente ma ben proiettata.

Nella seconda parte, con canzoni della sua terra (Dvorak) di marcata indole popolare, stranamente non è stata molto più espressiva, mentre la pianista ci faceva impazzire con l'inizio dell'ultima (O duse drahá, jedinká-Solo per te, unica amata'). Il momento migliore e più equilibrato è stato quando alla fine hanno interpretato una selezione dei Brett-Lieder di Schönberg, ancora non arrivato all'atonalismo e con un forte sapore di canzoni da cabaret molto dell'epoca – poco prima dell'inizio della Seconda Guerra – dove la Kozená ha mostrato un'interpretazione notevole (a momenti faceva pensare alla Dietrich).

I bis sono stati due: il primo una canzone di Janácek (forse il momento più alto di Kozená) e poi un Nussbaum di Schumann bene eseguito ma dove la cantante non faceva scordare altre interpretazioni molto più rilevanti. Molti applausi.

Jorge Binaghi

BELLININEWS - RECENSIONI

http://www.bellininews.it/articoli/Kozena%20Palau.htm[25/01/2019 12:10:51]

25/1/2019