Taula de contingut

Treball a fonsLa Vanguardia - Catalán - 19/12/2016

EI Messies', al PalauEl Periódico de Catalunya - Catalán - 17/12/2016

Us cregna per NadalEl Periódico de Catalunya - Catalán - 18/12/2016

Prop de 200 nens i joves en situació social vulnerable al Palau de la MúsicaDiari de Girona - 19/12/2016

"Nuestros clientes encuentran en Wonderbox algo diferente y especial"El País Especial - 19/12/2016

Raimon rememora la seva trajectòria en el comiat dels escenaris valenciansDiari de Girona - 19/12/2016

Raimon, en l''any del desgreugeEl Punt Avui - 19/12/2016

El CONCA lamenta la falta de lleialtat de l'Estat amb el LiceuLa Vanguardia - Catalán - 17/12/2016

El CoNCA posa deures al LiceuAra - 17/12/2016

La administración que guarda los sueños de BarcelonaExpansión Pymes - 19/12/2016

MúsicaLa Vanguardia - Catalán - 18/12/2016

Andrea Motis, un pas endavantEl Periódico de Catalunya - Catalán - 18/12/2016

Adéus i retorns musicalsEl 9 Nou Valles Oriental - 16/12/2016

Obras de Gargallo y Saura, a subastaEl Periódico de Aragón - 17/12/2016

3

4

5

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

P.2

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 19 DESEMBRE 2016

‘Duende’ i dolor

EnricMontefuscoLloc i data:Casino L’Aliança(14/XII/2016)

DONAT PUTX

Un any després de la dissolucióde Standstill, EnricMontefuscova estrenar a Barcelona el seuprimer disc el solitari,Meridia-na. La presentació va acabaramb els músics instal·lats al re-bedor de la venerable Aliançadel Poblenou cantant amb i peral públic dues de les peces méssignificatives de l’àlbum, Obramaestra i Todo para todos: unmoment d’allò més YouTube,emotiu i comunitari, que confir-mava la bona direcció iniciadaper l’artista, que a banda de lesseves noves cançons, va inclou-re al concert recuperacions deStandstill (¿Por qué me llamas?,Adelante, Bonaparte) i una for-midable versió delTodo es men-tira, d’Albert Pla.Montefusco ha titulat la seva

obradiscogràfica ambelnomdela zona barcelonina on va créi-xer als vuitanta. Les seves can-çons estan marcades per un bi-aix personal, generacional i -siencara no està prohibit utilitzarl’expressió- de classe. Potser noésunpuntdevista gaire original-tots som d’algun lloc i arrosse-guem alguna motxilla-, peròl’interessant és comtrasllada les

seves penes a la lírica, consci-ent, com assenyala en una can-çó, que “el duende sale deldolor”.

Flauta man i Uno de nosotrosvan figurar entre el més brillantd’una proposta que, en l’apartatestrictament musical, apostaper l’acusticitat: trompeta, vio-lins, tuba, acordió… Una fórmu-la que no implica renúncies, si-nó que engrandeix el seu art.EnricMontefusco porta la novadisposició instrumental al ter-reny de les intensitats, elscrescendos, la grapa i el nervique -amb un parell de molt ten-dres excepcions- van caracte-ritzar la seva esplèndida com-pareixençadedimecrespassat ala nit en el marc del Festival delMil·lenni.

Treball a fons

Les arts florissants

Director:William ChristieLloc i data:Cicle Palau, 100, Palaude laMúsica Catalana(15/XII/2016)

JORGE DE PERSIA

Si és dimarts, això és Bèlgica...,comentaven aquells turistes desdel seu autocar.Doncs sí, si tenimElmessies, deHändel...., ésNadal,encara que el tema de l’obra esti-gui relacionat amb un altre mo-ment del calendari. Aquest re-duccionisme de l’obra de Händela què ens tenen habituats els pro-gramadors –diuen que de cap al-tra manera el públic no respon-hauria de ser motiu de reflexió.Que El messies ens ajudi.I en aquest cas la versió de Les

arts florissants va ser absoluta-ment generosa. Christie va feruna feina monumental, molt cui-dada i elaborada, incidint en de-talls musicals de bon gust i treba-llant l’obra dins del caràcter méspròxim a la seva originalitat.Händel va buscar diversos ca-

mins d’èxit a Londres i, final-ment, més que en l’òpera el vatrobar a l’oratori, en què hi hamolt del gènere operístic. IWilli-am Christie ho va subratllar en elformidable tractament de les àri-es, sobretot en les de la sopranoDeNegri, que van brillar en orna-

ments i en capacitat vocal.L’altra soprano, formidable ide-licada,KatherineWatson, vabro-dar amb dolçor i transparència elseu paper. El tenor Boden va serigualment eloqüent i expressiuen to expansiu, mentre que elbaix i el contratenor van fer bonafeina, encara que amb dificultaten l’exercici aeri de l’articulacióen els moments ornamentals.Però on el director va treballar

amb determinació va ser en el ca-

ràcter de la part instrumental,amb una excel·lent corda, homo-gènia, de pes, ambmolt bona pre-sència dels baixos imolt bona fei-na de la concertino.L’orquestra va sonar amb per-

sonalitat, brodant els diàlegs ambles parts de tenor, per exemple, iamb distinció ornamental. Pelque fa al director, va cuidar i vaimpulsar a fonsels eixosde tensióa l’obra, de manera que va acon-seguirun fraseigdegraneficàcia iexpressió. Matisos, contrastos i amés bons solistes –a les trompe-tes naturals habituals va afegirdues trompes, una cosa habitualen les òperes deHändel. En fi, totplegat, acompanyat d’una forma-ció coral excel·lent, de seccionsmolt definides i precises, va dei-xar veure en aquesta presentacióun gran treball de conjunt.

La versió de ‘Lesarts florissants’ vaser absolutamentgenerosa i Christieva estarmonumental

C L À S S I C A

P O P

CRÍTIQUES

Unmoment de l’actuació MARTA PEREZ / EFE

EnricMontefusco

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

131497

Diario

352 CM² - 31%

8680 €

40

España

19 Diciembre, 2016

P.3

espectacles DISSABTE56 17 DE DESEMBRE DEL 2016

‘El Messies’, al PalauCRÒNICA La interpretació de l’‘¡Al·leluia!’ sedueix el públic

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

I tots van acabar cantant l’¡Al·leluia!. Atenent a la petició de William Christie, després de gairebé tres hores de concert, el

públic que omplia el Palau va unir les seves veus a les de Les Arts Floris-sants i els solistes per interpretar el cèlebre cor. Aquesta petita però grandiloqüent participació va tan-car una vetllada que es repeteix tots els anys i que Barcelona, ni més ni menys que amb cinc propostes de l’oratori en una setmana, ha incor-porat, com succeeix en els països anglosaxons, a la seva tradició mu-sical nadalenca. Tot plegat malgrat que Händel va concebre El Messies com una obra per ser interpretada a la Pasqua de Resurrecció, i en la qual només la primera part es refe-reix a la Natividad. El joiós esclat, plantejat en for-ma de bis participatiu, va tancar una recreació desenvolupada amb

rigorosos criteris historicistes i que va transcórrer amb una notable agi-litat i transparència i uns ben con-trolats tempi. La direcció del mestre nord-americà nacionalitzat fran-cès va ser extremadament detallis-ta i va estar sempre al servei de la consecució de l’homogeneïtat so-nora entre orquestra i el ben afinat cor.

El rendiment dels solistes

L’únic problema, encara que sense perjudicar seriosament el conjunt, va estar en el diferent rendiment dels solistes, a algun dels quals li va costar acoblar-se a la mesurada so-noritat orquestral. Els millors del quintet van ser la lluminosa sopra-no Katherine Watson i el baix Cons-tantin Wolff, i van quedar a un ni-vell més discret Emmanuelle de Negri, el tenor Samuel Boden i el contratenor Carlo Vistoli. La versió de la formació creada

el 1979 per Christie es va ajustar a la creixent intensitat de la línia dra-màtica d’una obra més contempla-tiva i reflexiva que teatral sobre el misteri de la Redempció i la relació entre Déu i l’home. Les bellíssimes àries i cors es van succeir amb fluïdesa marcant els moments d’un relat musical car-regat d’emoció. La interpretació de l’¡Al·leluia!, que es refereix al mo-ment de la Resurrecció, va ser un dels punts culminants, però no l’únic. La culminació de l’aclamat cor amb el passatge anterior a l’im-ponent Amén final va ser un altre d’ells. Després de la recreació, la tem-porada passada, de la Missa en si me·nor de Bach i ara de la peça de Hän-del, al mestre i les seves formacions només els queda completar la trilo-gia dels seus oratoris més estimats al Palau amb La creació, de Haydn. Però per a això s’haurà d’esperar fins a l’any que ve. H

33 William Christie dirigeix l’orquestra al Palau.

ANTONI BOFILL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87909

Diario

447 CM² - 42%

8109 €

56

España

17 Diciembre, 2016

P.4

DIUMENGE66 18 DE DESEMBRE DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila icultPropostes per a totes les edats LLL

MARTA CERVERABARCELONA

regna per Nadal

Els musicals s’imposen a la cartellera de Barcelona de cara a les festes de Nadal. Com a novetat destaquen

el retorn de Geronimo Stilton i l’úl-tima creació de Dagoll Dagom, Sca-ramouche. I entre les reposicions, El petit príncep i Pepa Pig Big Splash, que s’acaba avui a la sala Barts.

ALLAU DE MUSICALS

Del segle XVIII al món de FantasiaL’aclamada producció Scaramouche, un musical de capa i espasa ambien-tat en les albors de la Revolució fran-cesa, ha sigut un apassionant duel musical i creatiu per a Dagoll Dagom. El públic surt entusiasmat del Teatre Victòria després de veure aquesta his-tòria amb guió i direcció de Joan Llu-ís Bozzo i música d’Albert Guinovart que combina amor, història, aventu-

El musicalles noves aventures de Geronimo Stilton i el trepidant ‘Scaramouche’ coincideixen amb la reposició d’‘El petit príncep’

tortell Poltrona i Albert Pla formen tàndem en l’esbojarrat xou ‘PP’, una de les estrenes d’aquestes dates

res i humor i posa en escena 18 actors i 10 músics. Entre els protagonistes, destaquen primeres espases del gènere musical. L’heroi emmascarat Scaramouche és Toni Viñals i el seu oponent, el Mar-quès d’Echalonne, Ivan Labanda. Per part femenina, s’ha de citar Anna San Martín com a Olympia, una jove de la noblesa enamorada de Scaramouche, i Mireia Mambo, l’actriu de la compa-nyia de Teatre de l’Art on es camufla el protagonista. A l’altre costat del Paral·lel, a la sala Barts, recala un altre gran èxit del te-atre familiar, El petit príncep, una pro-ducció del tàndem Àngel Llàcer i Ma-nu Guix amb La Perla 29. Alguns pa-res connecten fins i tot més que els petits amb l’imaginatiu món creat per Antoine de Saint-Exupéry en el seu llibre més cèlebre. L’obra arriba a la seva tercera temporada en plena forma amb canvis en el repartiment després d’haver rebut 130.000 espec-tadors i comptar amb una reedició de la banda sonora després d’aconse-

1 2 3

El Circ d’Hivern aborda l’èxode fusionant disciplinesDesprés de celebrar dues dècades de trajectòria amb un espectacle ple d’humor, el Circ d’Hivern canvia el to en la seva 21a edició per par-lar de les fugides, tant les interiors com les tangibles, i dels motius que s’hi amaguen al darrere. A través del llenguatge del circ, el xou Invisibles s’endinsa en el relat d’aquells èxo-des que s’emprenen cap a noves des-tinacions, però també dels que fan que ens desplacem sense moure’ns de lloc. La narració d’aquests viatges de doble direcció intercala diferents disciplines com el trapezi, l’esca-la d’equilibri, la roda alemanya i el quadrant rus amb un acompanya-ment musical a càrrec de Marc Sas-

temps de circ

tre. Fins al 21 de gener, l’Ateneu Po-pular de Nou Barris acull aquest re-lat construït a partir de les pròpies vivències dels sis membres de l’espec-tacle sota la batuta de Joan Arqué i Joan Ramon Graell.

AMB «TOTAL SINCERITAT» / L’equip de-fensa una dramatúrgia contempo-rània, com apunta Tomeu Amer, en-carregat del número de roda alema-nya. «Ens sentíem hipòcrites si focalitzàvem l’èxode en els refugi-ats», afirma. Per això, els intèrprets han coincidit en la seva voluntat d’explicar «des de la total sinceritat» les diferents maneres de fugir que marquen tant les històries individu-als com les col·lectives.

El resultat és un «relat harmònic que es compon d’una part de cada uno dels membres del circ», comen-ta Amer, «en el que el públic també pot participar afegint les seves pròpi-es experiències». Des de la por o la soledat fins a la fam o la mort, el muntatge explora els motors que ens mouen a empren-dre nous camins «sense una concre-ció geogràfica o temporal específi-ca», com adverteix Graell. El codirec-tor de la producció també subratlla la importància de les sinergies que s’han establert entre els membres de l’equip i l’Ateneu de Nou Barris, del qual ha elogiat l’alt grau d’imple-mentació en el teixit social d’aquesta zona de Barcelona. ‘iNViSiBlES’ Un moment de l’últim muntatge del Circ d’Hivern.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87773

Diario

2128 CM² - 200%

59158 €

66-67

España

18 Diciembre, 2016

P.5

Propostes per a totes les edats LLL

espectacles 18 DE DESEMBRE DEL 2016 67DIUMENGE

4

1. ‘Scaramouche’, el nou musical de Dagoll Dagom, entusiasma al Teatre Victòria.

2. ‘PP’, l’esbojarrat muntatge que el pallasso Tortell Poltrona i el cantant Albert Pla portaran a l’Auditori a partir del dia 26.

3. ‘El petit príncep’, d’Àngel Llàcer i Manu Guix, ha tornat a recalar a la sala Barts amb novetats.

4. ‘Geronimo Stilton. Gran Retorn a Fantasia’, una producció dirigida per Lluís Danés al Condal.

guir el disc d’or. Inclou dues cançons noves, una interpretada per les po-pulars Macedònia. El muntatge actu-al compta amb Diana Roig substitu-int Elena Gadel, de baixa per materni-tat, Àngel Llàcer, que s’alternarà amb Ivan Labanda, i Marc Pocielo. Els que connecten sobretot amb el nou espectacle Geronimo Stilton. Gran Retorn a Fantasia són els nens que han començat a llegir gràcies a les histò-ries del director de l’Eco del Rosegador. Després de triomfar fa sis anys amb el primer xou del famós ratolí, el Con-dal acull aquesta nova producció diri-gida per Lluís Danés amb una esceno-grafia que es transforma mitjançant projeccions i altres sorpreses. En el muntatge, el director de l’Eco del Rose-gador cau en la trampa de Neridiana, una impressionant Beth Rodergas gairebé irreconeixible com a bruixa malvada. Opera for kids és un divertimento destinat a descobrir el món de l’òpe-ra als nens de manera festiva. Reco-manat a partir de 6 anys, l’espectacle

del Borràs mostra el món de la lírica a través de la visió i les preguntes d’una nena (Gemma Martínez) aliena a la lí-rica que s’adorm durant una funció d’òpera i somia amb els protagonis-tes. Aquesta proposta inclou famosos fragments d’òperes populars, com La traviata, Carmen, Tosca i Turandot, inter-pretats per la soprano Anna Belén Gó-mez, el tenor Albert Gràcia i el baix Ulises Ordúñez. I tots sota la batuta d’Edu Pericas, decidit a trencar amb el tòpic que l’òpera és avorrida.

DANSA I HUMOR

Bach, a l’Auditori i el Mercat de les Flors La coreògrafa Àngels Margarit uneix el món de les matemàtiques i la mú-sica de Johan Sebastian Bach en la seva nova proposta per a tota la fa-mília, a partir de Sant Esteve al Mer-cat de les Flors. Després de merave-llar amb Origami, la creadora desco-breix un món diferent a Back Àbac,

on set ballarins i acròbates explo-ren la connexió entre matemàti-ques, música i dansa. Bach sonarà també a l’Auditori en una iniciativa amb molt swing del saxofonista Lli-bert Fortuny estrenada la tempora-da passada, Sona Bach. Però la novetat aquest any a l’Au-ditori és PP, un esbojarrat xou de mú-sica i circ que executarà a partir del dia 26 un explosiu tàndem: el popu-lar pallasso Tortell Poltrona i el pro-vocador cantant Albert Pla. I, a més, els que vulguin aprendre a cantar també ho podran fer a l’Au-ditori, on acabaran actuant. Aquest any el repertori a escollir és Beatles o gòspel.

SER FIDEL A LA TRADICIÓ O NO

Dels ‘Pastorets’ als muntatges gamberrosEls amants de la tradició tenen des dels clàssics pastorets fins al Con-cert de Sant Esteve al Palau de la Mú-

sica . El Jove Teatre Regina reposa el seu hit nadalenc Pastorets Superestel i l’acompanya d’una altra peça ideal per a aquestes dates, La millor carta als Reis. El Tantarantana ofereix Els pastorets de la Martina, protagonitzat per una nena que viatja al passat per plantar cara al dimoni. I Atrium pre-senta L’ombra del pessebre, una delica-da obra a base d’ombres. Més enllà de la tradició, les famíli-es que tenen fills a l’ESO poden pro-var amb muntatges una mica gam-berros com Gente bien, el musical, l’úl-tim xou de La Cubana al Coliseum; descobrir l’esbojarrat univers drag de Priscila al Tívoli, i disfrutar amb el sorprenent Molt soroll per no res de Wi-lliam Shakespeare, aclamada pro-posta musical del TNC. Ben diferent és El despertar de la primavera, que arrasa al Teatre Gau-dí. Tracta del difícil despertar sexu-al d’uns joves a l’Alemanya del segle passat plena de tabús. Ideal per als que busquen alguna cosa allunyada de la comèdia aquestes festes. H

Primers espases de la interpretació es desafien amb cançons i esgrima en el muntatge de Dagoll Dagom

DANNY CAMINAL / FESTIVAL (A)PHÒNICA / LA PERLA 29 / MÒNICA TUDELA

Els adolescents disfrutaran amb ‘Gente bien’, de La Cubana, al Coliseum, i amb ‘Priscila’, al Tívoli

temps de circ

Per la seva part, Cristina Tascón, representant de l’entitat, recalca que hi ha un públic per al qual el Circ d’Hivern s’ha convertit en una tradició nadalenca més, com com-prar loteria buscant que els toqui la Grossa. Segons Tascón, moltes de les més de 7.000 persones que van pas-sar per l’espectacle durant l’anteri-or edició eren vells coneguts. «Hi ha-via moltes cares que ja coneixíem d’anys anteriors», rebel·la. Els directors del muntatge des-taquen que el Circ d’Hivern té la in-tenció de traslladar l’espectacle a nous escenaris després de les 28 fun-cions programades a Nou Barris. No obstant, encara no poden assegu-rar que no es vegin forçats a fer-ho a l’estranger davant la falta de respos-ta per part dels grans teatres i audi-toris de Catalunya. Per ells, no acon-seguir sortir i poder girar l’especta-cle dins del seu propi territori «seria el símptoma que el circuit de circ es-tà malalt», sentencia Graell. ADRIANA

VALERO DENGRA

JORDI COTRINA

Per quedar-se bocabadat o plorar de riure en famíliaAcompanyant els torrons, el Nadal també arriba amb el missatge que és de bon cristià compartir aques-tes dates amb la família. Però quan arriba l’hora de fer plans conjunts, sempre hi ha adults que renuncien a passar una bona estona per satis-fer les exigències dels més petits. El circ en pot ser el remei: els especta-cles de Raluy Legacy, el Circ Girona i Rhümia són algunes de les ofertes capaces de fer riure o deixar boca-badat el públic de totes les edats. El Circ Raluy Legacy torna a la seva tradicional carpa del Port Vell amb un xou renovat, encara que manté números clàssics de foc, acrobàcies i pallassos. El seu eslò-gan, Un espectacle per a adults que cap

nen s’hauria de perdre, ja avança que aquest any el muntatge va dirigit més que mai a impressionar tots els públics. Així ho demostra la incor-poració del campió del món d’acro-bàcia futbolística, Iya Traor, i la col-lecció de carrosses vintage que blin-den la carpa. Una altra família, la del Circ Italiano, s’ha instal·lat a la Mo-numental amb Vida, inspirat en una selva amb animals fantàstics.

LA CONTINUACIÓ DE ‘RHUM’ / I d’una di-nastia circense de cinc generacions a una mítica família de pallassos ca-talans amb Rhümia, últim premi Zirkòlica. És la continuació de Rhum, espectacle nascut fa un parell d’anys quan els companys de Joan Monta-

nyès Monti van voler presentar l’obra que ell no va poder arribar a estrenar en vida. Després del seu èxit al Festival Grec, Rhümia recala al Lliure de Gràcia amb molt d’hu-mor, rock’n’roll i confeti. Amb un recorregut més curt pe-rò una proposta igual d’ambiciosa, el Circ de Girona torna amb l’im-puls de les seves dues primeres edi-cions, durant les quals va congre-gar més de 17.000 espectadors. El seu nou espectacle, Orient, el circ dels Reis Mags, omple d’exotisme el pa-velló de Fontajau de la mà de 30 ar-tistes procedents de 10 països que importen les seves empremtes als multidisciplinaris números del muntatge. A. V. D.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87773

Diario

2128 CM² - 200%

59158 €

66-67

España

18 Diciembre, 2016

P.6

AGÈNCIES/DdGBARCELONA

■ Gairebé nens i joves en si-tuació social vulnerable van cele-brar el Nadal ahir al migdia ambun concert multitudinari al Palaude la Música Catalana, on vancantar una selecció d’El Messiesde Händel. L’actuació, promogu-da per l’Obra Social La Caixa ambla col·laboració de la Fundació Or-feó Català-Palau de la Música, vareunir cantaires d’entre i anysque durant els darrers tres mesoshan preparat minuciosament elrepertori a través de les seves es-coles, instituts i entitats socialsamb l’objectiu de trencar les ba-rreres per accedir a la cultura i a lamúsica.

Prop de 200 nens ijoves en situaciósocial vulnerable alPalau de la Música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

28000

5517

Diario

112 CM² - 10%

245 €

22

España

19 Diciembre, 2016

P.7

ENTREVISTA

"Nuestros clientes encuentran en Wonderboxalgo diferente y especial"NATALIA MU IOZ Directom general de Wonderbox Espafia

La ilusiSn de regalar una Wonderbox comienza desde el momento enel que recibimos el cofre hasta el recuerdo que nos deja, pasando porla elecciSn del destino, estancia o actividad, saboreando y anticipandocada detalle. Hay una opciSn para cada persona y si no la encuentra,puede crear un cofre a medida. Recientemente hart lanzado una nue-va gama con 54 nuevos cortes entre los que destacan has escapadas fa-miliares, los regalos para los padres y madres, sin olvidarnos de la co-laboraciSn que hart establecido con los Pueblos M~s Bonitos de Espa-fia (LPMB). ~Qu~ mejor regalo puede haber para estas Navidades?

~Qu~ propuestas nos trae Wonderboxpara regalar experiencias en estasNavidades?En Wonded)ox queremos que r~estms usua-rios puedan regalar un recuerdo ~uico, dife-rente, atemporai y m~uorable. Para ello, he-mos creado un producto que permita a la per-sona que lo recibe saber que va a hacer algoexcepcional a la retina Desde elmemento enque una persona recibe un cofre Wonderboxse erea la i[u~6n de eumplir un su~o. Ilusi6nde deseubrir las pos~bles acli~idades que pue-de realizar, de anticipar y saborear el memen-to que va disfmtar, de pensar con qui~n quierehaeerlo..., y despu~s de disfrutar al ngt~aode un suefio emnplido. Pensamos clue ese esel mejor regalo de Navidad clue enalquierapuede redbir.Reeientemente laazamos tma nueva gamacon 54 nuevos eofres Wonderbox, que indu-yen muehos planes, alojamientos y activida-des especiales e innovadoras, eomo las quepermiten eenoeer los rincones ra~s benitos denuostro pats a tray, s delaeuerdo de eolabor’~i6n quetenemos con los Pueblos M~Benitos de Espa~a (hPMB).Hay cofres clue est~ pensa-dos para los pmtagonistas dela Navidad, la familia. ¥ asi dosde nuestras grandos pmpues-tas pare estas Navidades sonlos ospeeialmente disefiadospare Pal:~ y Mam~ y pare ]a fa-milia, ’~E scapada en Familia".

Feliz Navidad, que amplla elabanieo de opdonos para quequi~n reeibe el regalo, puedapersonalizar 100% Ia expe-

/.Curies estAu siendo loscoil.s m(m demandados?En esta ~poca del afio los quete he comentado son sin dudamuy demandados, pero tam-bi~n los cofres que incluyennoches de estancia gustanmucho para regalar. Por eso,

este a~o hemos ampliado el espectro de pre-dos que incluyen estancia. Desde los cofrespot debajo de 50 euros que permiten alojarsenormalmente en entomos naturales con en-canto, a los cortes premium como "HotelesExelusivos Selecci6n" donde podremos dis-fmtar de noches de lujo y ensuefio. Intenta-mosque nuestros clientes encuentren enWonderbox algo diferente y especial. De he-

En Wonderbox tenemos un pmgrama dentro

"En Wonderbox tenemos unprograma dentro de la

empresa a trav s del cualnuestro equipo visita y

comprueba la calidad denuestros colaboradores

constantemente"

de la empresa a Waves del eual nuestro equipovisita y compmeba la calidad de nuestros co-laboradores eonstantememte.

~qu~ dlfimas nevedades hart laazado?En Wenderbox sabemos que el mejor regaloes el recuerdo que crean nuestras experien-ci~s enlss persor~s que redben un cofre. Enseptiembre renovamos toda nuestra gama ylanzamos tres cofres en colaboraci6n con losPueblos M~s Bonitos de Espa~a, d cofre ParaPap~ y Man~ y el cofre espec~l para families.Tambi~n apoyamos el tm’is~o local, y quere-mosque los usuaries d£~hmm de las experien-eies m~ ~texemntes de todo elpais. Este a~o

cer toda la cultura del Pahu de ]a M0,~ea Cata-

fieas pare deseubrir toda la gastronom/a y losme’y~es entomos de Catalufiay Euskadi.

Adem/m de en realms sefmlad~ eomo laNavidad,/,en qu~ otros momentos y oca-sionea ea una buena opd6n regalar tmaWonderbox?Siempre os un buen momento pare regalarun cofre Wonderbox. Nuestros fundadorescrearon Ia e~apresa con Ia idea de regalar ex-periencias inolvidables a sus seres queridos,y no existe un finico momento en el afio parahacerlo.Sin embargo, si es cierto que los usuariosaprovechan m,4s la ~poca de Navidad, SanValen~ Dia de la Madre y elPadre, verano yfinal de curso con los regalos pare profes,etc., para regalar este tipo de cortes con ex-

~QH~ lea diferencla deotras eaSas de experien-cias que ex/sten actual-mente e~ el mereado?Wonderbox naci6 de la expe-riencia personal de nuostrosfundadores y eso es lo primemque nos diferenc~ Beffdle Bu-tel y James Blouzard tuvieronla idea de crear la empresa araiz de un x~aje que les eambi6la vida, y nosotros queremosque eso misrao pueda ecurrircon cualquier persona que re-c~)a un cofre Wonderbox. Poteso la innovad6n es eomtante~ la empresa y estamos siem-pre invesi~ndo nuevas for-mas de sorprender a nuestrosusnarios. A modo de ejemplo,ofreeemos u~a eolabomei6nexdusiva (con Los PuebloslV~s Bonitos de Espafia o eenE1Palau de la M~siea Catala-na), cofres de bienestar queinduyen tratamientos espe-eiales de belleza pare m~jeres

embarazadas y mam,~s; cofres de aventuraque incluyen actividades exclusivas comoconducir un tanque blindado, curso de inicia-ci6n al trapedo, o buceo con snorkel enire le-ones marinas, hasta cofres gastrondmicos queinduyen un taUer de cocteleria cen cata

sonafizar al m/txlmo una Wonderbox?Con un cofre Wonderbox el mgalo no es el co-fre en ~ FA regalo comienza cuando la perso-na decide que quiere regalar una experiendaWenderbox, accede a la web, elige les expe-riencias que mejor se adapten a Ia personaque va a reci~r elregalo, y unavez ha con~-rado el cofre personalizado, puede crear unaeaUitula especitica para la persona y la oca-~6n enIa que va a recibir elregelo.

Adem/m de las experlenc/as de estan-cias, gastronomla y bienestar, ol~ionesm~s co~oddas,/,qu~ nos proponen a tra-v6s de los eofrea "Depor te y Aventura’?Cnando una persona regala un cofre, io hacepemando en la persona que va a dk~htarlo. Sios una persona aventurem querr~ regalarleuna dosis alta de adrenalim, si es una persena

de relajaci6n y bienestar. Si hablamos de laclasificaci6n tem~tica de nuestms experien-cies, los cofres se dividen en cinco categories:estancia, bienostar, gastronomta, deporte y

Los cofres de deporte y aventura sen los me-jores para los usuarios n~s atrevidos. Quere-mosque sientanla emod6n de volar en un tfi-nel de viento, viajar en heIic6ptero, o saitar ~

Los cortes multitent/aicos son ideales por suflexibilidad. Te permiten regalar la experien-cia ideal para cada usuario. Quien recibe uncoffe Wonderbox quiere flexfi)ilidad para po-der disfmtar de ha experiencia que mejor seadapte a sus gustos y esto es lo que ofrecenlos cokes multitemg~cos, en los que se pue-den elegir entre una amplia multitud de ex-periencias, desde gastronomia a b’lenestar,depose, etc...

De cara al futuro, ken qu6 estin traba-jando?/,Cmllea son las nuevas tenden-das en eate sector?Aunque no podemos comentar nuestros pnS-~dmos lanzamientos, sf te ~ que nuesWaprioridad es seguir innovando para ofrecer lamejor experiencia. Queremos que cuandouna persona reciba un cofre Wonderbox nosolo ream ~m bono de regalo, sino que puedadisfmtar de la experiencia de su vida y crearun recuerdo maraviIleso que esode a la perso-na que le ha heeho el regalo.

www.wond~box.e~

El País Especial

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ANUARIO

1217000

164507

Variable

1131 CM² - 100%

58400 €

1

España

19 Diciembre, 2016

P.8

ACNVALÈNCIA

■ Raimon va oferir dissabte a lanit a València el darrer concert dela gira valenciana, després que elpassat novembre va anunciar quees retirava dels escenaris amb recitals al Palau de la Música Ca-talana de Barcelona, el propermaig.

Sota el títol Ben poc abans de lescoses penúltimes el cantant va re-passar la seva trajectòria a travésde cançons. Va ser un concertúnic amb un format especial sim-fònic amb el qual ha tancat la giraRaimon a casa, tot un any de re-trobament amb el públic valen-cià, amb recitals de desgreugearreu del territori. Al Palau de laMúsica de València, el cantant deXàtiva va estar acompanyat del’Orquestra de València i el Cor de

la Generalitat Valenciana, sota ladirecció de Yaron Traub.

El cantant tenia marcat al’agenda l’adéu a València, unaciutat on hi ha gent que l’estimamolt, gent que l’estima poc i gentque no l’estima gens. Ho recordaell mateix a la cançó He passejatper València sol, que també va so-nat dissabte al vespre.

Han hagut de passar anysperquè Raimon torni al Palau dela Música de València. que sónrealment anys i un canvi de go-vern, el temps transcorregut desque fos programat de manera ofi-cial per darrera vegada a l’auditoripúblic de la ciutat. Aquest dissab-te passat molts dels que estimenRaimon van omplir el Palau de laMúsica per dir-li adéu en el darrerconcert a la seva terra.

Raimon rememora laseva trajectòria enel comiat delsescenaris valencians�El cantant va tornar a actuar al Palau de laMúsica de València, dinou anys després

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

28000

5517

Diario

157 CM² - 14%

412 €

47

España

19 Diciembre, 2016

P.9

Raimon, en l’anydel desgreuge

L’APUNT Alzira, Castelló de la Plana, Alacant, Dénia, Gandia iSagunt. Sense aquesta gira i gestos de reparació comel d’haver estat nomenat fill il·lustre de Xàtiva, la reti-rada de Raimon –que es formalitzarà el maig vinentamb una dotzena de concerts al Palau de la MúsicaCatalana– hauria estat molt més amarga. Hi ha vega-des, per fortuna, que la justícia arriba a temps.Guillem Vidal

Vint-i-vuit anys després d’haver-hi estat programatoficialment per últim cop, Raimon va tornar dissabteal Palau de la Música de València. El recital, en formatsimfònic i anomenat Ben poc abans de les coses pe-núltimes, va ser l’últim d’una gira de “desgreuge” quees va iniciar l’abril i que ha dut Raimon a una quinzenade municipis del País Valencià, entre els quals Alcoi,

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE DESEMBRE DEL 2016 | Cultura i Espectacles | 35

quadrimestral. La revistatindrà un total de 180 pla-nes. “El contingut estaràmolt relacionat amb l’es-perit de sempre: contra elneoliberalisme, discus-sions sobre les identitats,cultura alternativa o l’ar-mamentisme”, explica Ri-bas, que destaca que unade les parts serà molt satí-rica i d’alt contingut foto-gràfic i que també hi hauràparts que es nodriran delsdebats dels tallers”.

El finançament es basaen les quotes dels socis delClub Ajoblanco i del micro-mecenatge de personesproperes al pensament dela revista. També es posa-

rà en marxa un crowdfun-ding a partir de l’1 de fe-brer. Ribas també valoraper la viabilitat del projec-te el moment polític ac-tual, “molt esperançador”,que amb el moviment in-

dependentista i els grupssocials s’ha recuperat l’ac-tivisme, un activisme quequalifica d’“alegre”. Tam-bé creu que després d’unstemps de poca connexióintergeneracional “ara hipot haver en molts temesun lligam i coincidènciaentre joves de 20 anys igent de 60”.

Ribas destaca l’apostapel paper: “Pensem queencara hi ha un espai per ales publicacions de papercom a lloc de reflexió, aixòno treu que tindrem elnostre espai a la xarxa. Vo-lem transmetre al paper elque s’ha transmet a lespantalles.” ■

La publicacióvol crear debaten connexióamb l’actualactivisme polítici social

Pepe Ribas i FernandoMir, al nou espai de larevista ‘Ajoblanco’al barri barceloníde Gràcia ■ ANDREU PUIG

Quan em preguntenper què Ajoblanco varevolucionar, o va ser elmàxim exponent d’unaèpoca, sempre contes-to que la revista no vapretendre mai ser unatribuna únicament cul-tural sinó una alterna-tiva a la vida quotidia-

na. Allà, hi podies trobar de tot, des d’undossier sobre arquitectura o drogues–aleshores grans desconegudes i quevan destruir alguns dels nostres millorscervells– fins a unes pàgines finals dedi-cades a qui volia compartir un pis comu-nal, comprar una guitarra elèctrica o ini-ciar una relació sentimental. Si compa-rem el que es publicava allà amb la si-tuació general del país, podríem dir queera de ciència-ficció. Reflectia, però, l’es-tat d’ànim dels que estaven disposats afer saltar el sistema, l’esperit combatiudels que volien anar més enllà de lamascarada. I el sistema no va saltar, pe-rò sí que vam fer saltar el sistema ner-viós del sistema, i vam imposar de ma-nera natural el control sobre el nostrepropi cos, una sexualitat lliure –la del’època era una pena–, el menyspreupels manipuladors de la política, una no-va lectura de la naturalesa i, sobretot, unnou marc en les relacions personals.

Hi havia moltes capçaleres impor-tants: de còmic, música, literatura, filoso-fia, llibertàries, poesia, però Ajoblanco vasaber ser exponent dels que no cantavenles enganxifoses cançons de l’Habla,pueblo, habla, Libertad sin ira i monstruo-sitats per l’estil. Dissabte de bon matípassejo pel nou local del carrer Santa Te-resa del barri de Gràcia i no entro en capmena de xoc nostàlgic perquè veig quetot allò que proclamàvem és plenamentvigent, malgrat hagin passat quarantaanys, si fa no fa els mateixos que feia queels franquistes eren en el poder quan esva fundar la revista. Puntual em troboFernando Mir, que em convida a un re-fresc, a una cervesa del congelador quehi ha al centre del local, uns baixos mo-destos, amb les parets decorades ambpòsters, un suro amb consells per incor-porar a la revista –n’hi ha un que demana“poesia en català”–, portades de la revis-ta en les dues etapes anteriors i moltesfotos. Em crida l’atenció la convocatòriade “retorn a les praderes” dels indis me-tropolitans italians de 1977, que ja haviaoblidat, un dibuix del gran Brieva i un textde Pepe Ribas amb el fons de l’inspiradorBonaventura Durruti.

No cal cedir a la nostàlgia perquè l’es-perit de la revista té una vigència en l’ac-tualitat: molts dels problemes no s’hanacabat de resoldre, i la resposta encaraés possible. Jo era un adolescent quanvaig participar en l’organització de lesJornades Llibertàries Internacionals, quevan convocar Ajoblanco i la CNT, queacabava de ser legalitzada després de

dècades de terror. Alguns dels que vamdesembocar allà proveníem de centresparroquials o d’associacions de veïns i noteníem ni idea de res, però la curiositatera el motor, com ho ha de ser ara, onl’obscurantisme i els partidets, fins i totels d’extrema esquerra, no s’adonen delque passa al carrer i al món.

L’elegant Fernando Mir, un gentleman,m’ensenya el local. La majoria de la gentque circula són joves. Aquesta connexióm’agrada perquè trenca la temptació delrevival. Ajoblanco va ser una revista viva,de gent lliure i intergeneracional. I hocontinuarà sent. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica

La vida lliure

Una de les parets del nou local de larevista ’Ajoblanco’ al barri de Gràcia ■ D.C.

‘Ajoblanco’ va ser unarevista viva, de gent lliurei intergeneracional. I hocontinuarà sent, sensecaure en el ‘revival’

DavidCastillo

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

117000

23138

Diario

129 CM² - 12%

985 €

35

España

19 Diciembre, 2016

P.10

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A SÁBADO, 17 DICIEMBRE 2016

ElCoNCA lamenta la falta delealtaddelEstadoconelLiceuLa evaluación estratégica destaca el aumento de ingresos

JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona

El Consell Nacional de la Cultu-ra i de lesArts (CoNCA) ha valo-rado la gestión del Gran Teatredel Liceu en los últimos cuatroejercicios pese a las dificultadesfinancieras y la reducción de lasaportaciones de las administra-ciones públicas. Carles Duarte,presidente del CoNCA, organis-mo que ha redactado el docu-mento de Evaluación estratégicaque analiza las temporadas delperiodo 2012-2016, se refirióayer a “la falta de lealtad de lasinstituciones del Estado” y aña-dió: “Han dado pocos argumen-tos a quienes defienden posicio-nes contrarias al procés”.Duarte se refirió a “la erosión

dramáticadel sectorcultural”dela que también hizo responsablea laGeneralitat. “Reclamamosel2% del presupuesto para Cultu-ra. Es cierto que hay una progre-sión, pero todavía estamos lejosde estas expectativas”. En estepunto, se refirió a la necesidadde adaptar los estatutos delCon-sorci del Liceu para “ajustar larepresentatividad de acuerdocon las aportaciones económi-cas”. Asimismo, reclamó laoportunidad de que las personasnombradas para los órganos degobierno tengan un perfil técni-co cercano “o entiendan lo quevan a hacer”.El informe destaca que se ha

registrado un aumento tanto devisitantes como de ingresos, pe-ropide “nobajar la guardia”.Co-mo puntos fuertes, fruto del ac-tual plan estratégico del Liceu,se destaca que los ingresos poractividades propias y patrociniosuperan las aportaciones públi-cas y que el importe del taquilla-je supera al delmecenazgo. Otrodato positivo es el nivel de ocu-pación de los espectáculos, queoscila entre el 91% del Petit Li-ceu al 83,6% en los conciertos.En la temporada 2015-2016 sehan puesto a la venta 257.000entradas y se han vendido228.000, lo que significa un 88%demedia, lamitadconabono fijo(tres años antes se pusieron a laventa 260.000 y sólo se compra-ron 206.000).El informe recuerda que “la

previsión de retorno del créditoy los compromisos salariales ad-

quiridos hacen que a partir del2016 sehaya calculado en cuatromillones de euros la necesidadde ingresosmínimos adicionalesanuales”. Y ante esta necesidadse apunta como vías de compen-sación “el impulso delmecenaz-go, una posible reestructuraciónde la deuda y nuevos acuerdoscon los implicados, aportadoresy acreedores”.Otras fortalezas que apunta el

informe son la recuperación de

losderechos audiovisualeshastael año 2024 y la renovación delCoro y la Orquesta del Liceu.Entre las recomendaciones

que hace el CoNCA se incluye lanecesidad de trabajar conjunta-mente con el Auditori y el Palaude la Música, redimensionar elcoro y la orquesta, y llegar amáspúblico a través de versiones di-gitales.Unode lospuntos en losqueel

CoNCAhapuestomás énfasis esla vertiente social del equipa-miento, al reclamar precios pú-blicos que amplíen la base de es-pectadores, desarrollar medidasde socialización para profundi-zar en la “cohesión social”, am-pliar la oferta pedagógica y unamayor difusión de su actividadpor el territorio.El documento exige al Liceu

“la máxima transparencia insti-tucional y la apertura social, deproximidad, que incremente lapercepción de retorno de la in-versión y que le permita acce-der al imaginario popular, defi-nitivamente, como “El Liceude tots”.El director general del Liceu,

Roger Guasch, explicó que mu-chas de las recomendaciones yaestán en marcha. Afirmó que elpróximo 12 de enero se presen-tará un “proyecto social” con laintención de “acercar la culturaoperística a la ciudadanía”, redi-rigiendo esfuerzos para difundirla actividad del teatro lírico porel territorio catalán. Tambiénanunció que en el primer cuatri-mestre se pondrá en marcha elFoyer21, basado en la músicacontemporánea, como sala al-ternativa del teatro, que pilotaráChristina Scheppelmann.

En lospróximosañossenecesitaráncuatromillonesdeeurosadicionalesparahacerfrentea ladeuda

COMPARATIVA EUROPEA ENTRE LOS GRANDES TEATROS DE ÓPERA

TEATROREALMadrid

NATIONALEOPERA & BALLET

Amsterdam

THEATERBASELBasilea

ROYALOPERA HOUSE

Londres

GRAN TEATREDEL LICEUBarcelona

Presupuesto anual (€)

Personal propio

Producciones*

Funciones*

* No educativas

Espectadores

42.074.629 59.311.000 54.760.000 175.960.000 39.675.800

291 512 280 n.d. 312

22 31 27 40 27

197 208 523 519 112

n.d. 244.688 169.077 740.000 206.984

Ingresos (%)

Propios

Mecenazgo

Aport. pública

Otros

LA VANGUARDIAFUENTE: CoNCA

44,33

24, 230,62

0,1324, 6

1,29

71,812,

14,19

6,76

77,201,1,

53,67

22,8522,23

14,513 ,63

47,764,

KIM MANRESA

Jornada de puertas abiertas en el Liceu

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

131497

Diario

658 CM² - 58%

16240 €

42

España

17 Diciembre, 2016

P.11

El CoNCA posa deures al Liceugeria que en aquest cas la pilota és a la teulada de les administracions. “El CoNCA denuncia aquesta man-ca de lleialtat que hi ha hagut per part de les institucions de l’Estat. Ara l’actitud del govern espanyol vol ser dialogant. Esperem que ho si-gui”, diu el president del CoNCA, Carles Duarte.

Altres febleses detectades en el període entre les temporades 2012-2013 i 2015-2016 fan referència a les dificultats econòmiques i l’endeu-tament, dues realitats que ja ento-ma el pla estratègic del Liceu i que requereixen una aporta-ció extraordinària de quatre milions d’euros. El CoNCA també constata que en el teatre hi ha “nombroses lo-calitats amb visibilitat par-cial, reduïda o pràctica-ment nul·la” i posa deures com ara aprofitar millor el Foyer, fer feina coordinada

amb altres equipaments i apro-fundir en el projecte social. Són deures que el Liceu té previst complir aviat, assegura Guasch: al gener presentarà el programa Off Liceu (música contemporà-nia al Foyer) i un nou projecte so-cial, i treballa en la constitució d’una gerència per abordar la col·laboració amb l’Auditori i el Palau de la Música.e

Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu. ACN

La governança és un dels punt fe-bles del Gran Teatre del Liceu, se-gons l’avaluació realitzada pel Con-sell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). “S’han d’emprendre les mesures que permetin al Consorci adaptar els seus estatuts a les neces-sitats operatives” i “en els estatuts de la Fundació s’han de clarificar els criteris que determinen l’aportació de cada administració pública”. Aquestes són dues recomanacions que, de fet, es poden resumir en una crida perquè el ministeri de Cultu-ra compleixi el que marquen els es-tatuts del Liceu: hauria d’assumir el 45% del total d’aportacions públi-ques i en la temporada 2015-2016 tot just arribava al 36%.

“Podem respondre a gairebé to-tes les febleses que indica l’informe del CoNCA, però en la governança és més difícil”, va explicar ahir el di-rector general del Liceu, Roger Guasch, que d’alguna manera sug-

BARCELONAX.C.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

176 CM² - 21%

846 €

44

España

17 Diciembre, 2016

P.12

3Lunes 19/12/16

Artesanía Serrano

Belenes de barro en la catedral de BurgosA.G. Madrid Cuando el río Segura, a su paso por Murcia, sufría crecidas con las llu-vias procedentes del fenómeno de-nominado como gota fría, Cayetano Serrano recogía el barro que se había depositado en sus orillas. Más tarde, lo trataba, eliminando los grumos grandes, para después darle distintas formas y cocerlo. Así, en 1913 formó el primer catálogo de Artesanía Se-rrano, una fábrica de belenes muy arraigada a esta tradición murciana. “Mi abuelo, ya en aquella época, te-nía mucha visión comercial. Poseía un almacén de repuestos de diferen-tes materiales, que compraba y luego revendía. Pero se dio cuenta de que los hileros, vendedores que traslada-ban de un punto a otro de España las mercancías en sus carros, tenían un alto poder adquisitivo y comenzó a suministrarles juguetes de barro y, más tarde, las figuras clásicas que forman el nacimiento del belén”, ex-plica sobre el origen de la compañía Mercedes Serrano, nieta del funda-dor y actual responsable del negocio.

El espíritu emprendedor de la fa-milia lo recogió Pedro Serrano, el hi-jo del fundador, que decidió expan-dir sus obras más allá de la Región

Artesanía Serrano cuenta en la ac-tualidad con cinco trabajadores, to-dos artesanos, puesto que el proceso de fabricación de las escenas ha va-riado poco desde sus orígenes. “Po-demos realizar desde dos hasta vein-te figuras al día. Todo depende del grado de complejidad y de detalle que tenga la pieza”, afirma Serrano, que señala como imágenes más complejas de completar los Reyes Magos y sus camellos “por la canti-dad de crines en las que hay que co-locar los pelos uno a uno, como las barbas y telas de los reyes, que tienen muchos pliegues”.

Lo que sí ha variado con los nue-vos tiempos es el catálogo de la com-pañía, que va ampliándose año tras año. “La última novedad son las es-cenas del nacimiento de Cristo deco-radas con los trajes regionales de cualquier zona”, comenta Serrano, que ha expuesto su belenes en luga-res tan emblemáticos como la cate-dral de Burgos, la de Santander o el exclusivo centro comercial El Jardín de Serrano en Madrid.

de Murcia. “En 1940, mi padre here-da el negocio con 19 años, y comien-za a viajar cada año a finales de ene-ro a Madrid. Como equipaje porta-ba una pequeña maleta en la que guardaba muestras de las figuras que realizaba para enseñar a los clientes y recoger los encargos de la

siguiente Navidad”, señala Merce-des Serrano, que siguió los pasos de su padre visitando a sus clientes ha-bituales tras el día de Reyes y regre-sando al taller en Semana Santa, con todos los pedidos realizados. “Ver a nuestros compradores nada más re-tirar los belenes de sus escaparates

les ayuda a realizar encargos más precisos. La proximidad en el tiem-po les permite tener reciente que piezas han echado en falta ese año”, admite la responsable de una com-pañía que maneja una cartera de clientes formada, en su mayoría, por pymes tradicionales.

UN PROCESO ARTESANAL Para la elaboración de los belenes de Artesanía Serrano, el barro de las figuras se introduce en un molde para darle forma y se cuece en un horno durante ocho horas. Tras enfriarse, se tallan los repliegues de las figuras con palillos de acero sobre barro desecho. Finalmente, se aplica un baño de cola para que la imagen se compacte y se les da el color con pincel.

Lotería Valdés

La administración que guarda los sueños de Barcelona

La administración Lotería Valdés ha repartido siete premios Gordos de Navidad a lo largo de su historia. En la imágene de la izquierda se puede ver la celebra-ción a las puertas del local del primero, repartido en 1935. A la derecha, Miquel Valdés con el 45.590 premiado en 1946 y, en la foto superior, el 15.640, número afortunado en 1978.

A.G. Madrid Miquel Valdés era un reconocido sportman barcelonés que en 1905 transformó un estanco de La Ram-bla donde se vendían los puros haba-nos importados desde Cuba en una administración de lotería que en su caja fuerte custodiaba cupones y los balones con los que jugaba el FC Bar-celona. “Eran pelotas muy caras, fa-bricadas en Inglaterra, por lo que el señor Gamper, fundador del equipo, le encargó a mi abuelo, que había si-do jugador profesional culé entre 1899 y 1902, que las guardase”, seña-la Jordi García, nieto del fundador de Lotería Valdés y actual responsa-ble de una de las administraciones más célebres de la Ciudad Condal.

La empresa de la suerte, como se conoce a este local en Barcelona, presume de no tener amuletos ni ri-tuales que tengan que realizar sus clientes buscando fortuna. Las ci-fras hablan por sí solas, y desde que abrieron sus puertas hasta la actua-lidad han repartido siete veces el Gordo de Navidad. “En 1935 lo di-mos por primera vez y la última fue en 1988. Ha pasado mucho tiempo

así que, como cumple la tradición de la casa, debemos estar cerca de vol-ver a repartir un grande”, explica García, que se refiere a la historia de la administración que acostumbra a repartir grandes cantidades de di-nero tras largas sequías que duran más de 20 años. “Mi abuelo da un premio en la Navidad de 1906, sólo un año después de hacerse con el negocio, pero no es hasta 1928 cuan-do la suerte vuelve a sonreírle, con el segundo premio del sorteo navide-

ño”, señala el dueño de Lotería Val-dés quien llegó al mundo, como le confesó su madre y predecesora al frente de la administración, “con un pan bajo el brazo”. “Encadenamos una temporada con muy mala fortu-na que rompimos el año de mi naci-miento; en 1963 repartimos el Gor-do de Navidad y el premio principal del Niño de 1964, iniciando la déca-da más exitosa de la compañía”, afir-ma García.

El local cuenta con más de 2.500

números que se ponen a disposición de los clientes en julio. “Los prime-ros compradores son, en su mayoría, turistas pero vendemos hasta la vís-pera del 22 de diciembre, a los que conocemos como rezagados”, señala García que admite que pese a situar-se en una de las calles más famosas de la ciudad, es en los pueblos de Ca-taluña donde están sus principales compradores. “Algunas empresas llevan más de 20 años jugando con la misma combinación, pero también

confían en nuestros décimos entida-des culturales como el Palau de la Música, hospitales y peñas de fútbol, la mayor parte de aficionados del Barça y una del Espanyol, a la que no parece importarle el origen culé de nuestra familia”, comenta con cierta sorna el lotero.

Lotería Valdés facturó en 2015 unos 14 millones de euros, de los que el 65%, aproximadamente, proce-den de los 44.000 boletos que ven-dieron en la Navidad del año pasado. Aunque la tradición se impone, la venta por Internet se está haciendo un hueco en el negocio. “No cobra-mos comisiones ni gastos de gestión en nuestro portal virtual, almacena-mos el número hasta el día del sorteo y después vienen a cobrarlo cuando quieran”, admite García, que destaca el 24, la terminación del número de la casa, conocido como el Avi y que se agota siempre en octubre.

21DICIEMBRE

22DICIEMBRE

Expansión Pymes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EMPRESAS

136000

42136

Semanal

536 CM² - 50%

8750 €

3

España

19 Diciembre, 2016

P.13

70 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 18 DESEMBRE 2016

ARXIU.

SONDRA RADVANOVSKYGRAN TEATRE DEL LICEU

22/XII. 20 HORES

Aclamada per públic icrítica, la soprano Son-dra Radvanovsky és unade les veusmés atracti-ves i reclamades del’escena internacional,habitual en les granscases d’òpera delmón.També en el Gran Tea-tre del Liceu, al qualtorna novament desprésdels seus èxits ambTosca iNorma. Aquestavegada la cantant nord-americana –que l’estiupassat va participar en lagala del 30 aniversaridel Festival Castell dePeralada– oferirà unrecital acompanyada pelpiano del pianista An-thonyManoli. El reper-tori està format perpeces de Donizetti,Serguei Rakhmàninov,JulesMassenet,Vincenzo Bellini, Anto-nín Dvorák, AaronCopland i UmbertoGiordano.

UN BUFÓ ANOMENAT JOAN PERA. La celebra-ció dels 400 anys de lamort de Shakespe-are es tanca amb un espectacle que es riud’ell. Martí Torras, el director de Rhum ide Rhumia –actualment al Lliure– haconstruït per a Joan Pera i Carles CanutLa taverna dels bufons, una comèdia enquè el 90% dels diàlegs estan formats perfrases extretes de totes les seves obres, ion Pera i Canut interpreten dos bufonsque s’esperen al purgatori per passarcomptes amb un Shakespeare encarnatper Dafnis Balduz.TEATRE ROMEA. DEL 20/XII AL 29/I

EL TEATRE DE VÁCLAV HAVEL. Marilia Samperdirigeix Vernissatge, del desaparegut es-criptor, dissident i posteriorment presi-dent txec Václav Havel. La parella d’unhome el convida a visitar casa seva. Lavetllada es convertirà en un malson, per-què la parella, moderna, feliç i exitosa, no

deixa de criticar les opcions vitals del seuamic, fet que revela el seu propi buit i unmón d’aparences construïdes per rebrel’aprovació de l’altre.EL MALDÀ. A PARTIR DEL 21/XII

CHANSON BOHÈMIA. La Seca presenta LaBohèmia, un petit concert teatralitzat,condimentat amb una mica de poesia iopinió. Agustí Humet dirigeix Xuel Díaz,Úrsula Garrido i Víctor Vela en un recor-regut per una manera de viure, sentir icompartir. Sonaran temes de Léo Ferré,Edith Piaf o Georges Brassens.LA SECA. DEL 21/XII AL 8/I

ACTUALITZAR L’ODISSEA.Després de l’èxit deRagazzo, Teatre Tot Terreny torna ambOdisseus. Quimet Pla dirigeix aquestaadaptació de l’Odissea d’Homer, un mun-tatge multidisciplinari on han col·laboratmésde trenta intèrprets, entre els quals fi-guren actors, ballarins, músics i cantants.SALA BECKETT. DEL 23/XII AL 8/I

Teatre

JUSTO BARRANCO

CIUTATS RERE L’HORROR. El setge de Saraje-vo. La violència del narcotràfic a Mede-llín. Beirut com a camp de batalla i el ge-nocidi a Kigali, a Ruanda. El periodistaFrancesc Relea va documentar totsaquests crims contra la humanitat quevan commoure el món fa una vintenad’anys. Especialment es va centrar en laguerra als Balcans i el turment de Saraje-vo. Són ciutats que van patir tot allò queno es pot dir, per això torna Ciudades acontraluz. Què se n’ha fet, d’aquell hor-ror? En què s’ha transformat? Aquestessón les preguntes que es fa el documentaldirigit pelmateixRelea.No sónpreguntesretòriques o historicistes, basades en lafreda estadística, sinó que són qüestionsmolt concretes que responen els ciuta-dans d’aquelles mateixes ciutats, enfos-quides pel record. Peròque lluitenperquèsigui possible una altra realitat.CINEMES GIRONA 20 HORES. TOTA LA SETMANA

ELMILLORCINEMA ITALIÀ. Aquests dies als ci-nemes Verdi (Sala 1) i Verdi Park té lloc ,finsdimecresqueve, laMostradeCinemaItalià, on es projecta el cinemamés inqui-et produït recentment –amb alguna con-cessió a la nostàlgia– per una de les cine-matografies més significatives d’Europa,però que últimament viatja entre sotracs.L’entrada és gratuïta fins que es comple-tin els aforaments reservats. Aquest di-lluns s’emet una curiositat, La ragazza delmondo. L’òpera prima de Marco Danielis’introdueix almón dels testimonis de Je-hovà a través de la història d’una jove,condicionada per la seva religió a l’horade trobar l’amor. El director serà a la sala.DILLUNS 19/XII 20 HORES. VERDI PARK (SALA B)

KIRK DOUGLAS A LA FILMO.Continua l’home-natge a l’actor centenari, del qual cal des-tacar la projecciódeDues setmanes enunaaltra ciutat, de Minnelli, una descarnadamirada a la decadència d’un actor23/ XII 19.00 HORES. FILMOTECA DE CATALUNYA

Cinema

SALVADOR LLOPART

FUNK DE PROXIMITAT. Trobada de dues for-ces de la natura del ritme i del bon gust.D’una banda, el saxo Dani Nel·lo, tot unareferència del r’n’b tan calmat com agitat,i, de l’altra, la veu explosiva i soulera deKoko Jean-Davis, vocalista dels Excite-ments.20/XII. JAMBOREE. 20 I 22 HORES.

AUDAÇ ECLECTICISME SENSE FRONTERES.Nami-na presenta el seu fascinant nou projecteÍgnia, plasmat en un flamant àlbum d’ex-cel·lent envergadura. L’acompanya labanda que sap interpretar sonorament ala perfecció el seu personal eclecticisme.21/XII. APOLO 2. 21 HORES

NÚRIAAELMOLINO.El planter vigatà és pro-lífic i Núria Graham potser és un delsexemples de més esplendor del darrersanys. Música polivalent en textures esti-lístiques i instrumentals, el Festival del

Mil·lenni la ubica a El Molino en una nitque promet.21/XII. EL MOLINO. 21 HORES

LAGRANDESADELPETIT.JoanPons adquireixla seva justa dimensió musical en la sevaobra La força, un tour de force a travésd’un univers misteriós i atemporal que esdistancia amb pinzellades nítides del seuanteriorLa figura del buit. Ara ofereix unapaleta, amb cura perfeccionista, on coha-biten el ritme, la intimitat i les textureselectròniques.22/XII. APOLO. 21 HORES

LACURTIDAPELLDEBEBE.LaBebemés creati-va dins del seu peculiar concepte de la in-timitat torna a Barcelona després d’esgo-tar en el seumoment el Barts, i ho fa en unPalau de la Música que ja li és familiar.Sota del seu braç sonor porta la reediciódel seu fonamentalCambio de piel, produ-ït al seu dia per Carlos Jean.22/XII. PALAU DE LA MÚSICA. 21 HORES

Música

ESTEBAN LINÉS

ELS PRIMERS FREDS. Miquel Blay (1866-1936)prenprotagonismealMuseuNacio-nal. El MNAC se suma a la commemora-ció del 150è aniversari del naixement del’escultor olotí, per això ha decidit aug-mentar la seva presència a les sales de lacol·lecció permanent amb una selecció dedibuixos i fotografies dedicades al grupPrimers freds (1892), obra que trenca ambel llenguatge tradicional realista que ha-via mantingut l’escultura al segle XIX enun intent per explorar noves possibilitatscreatives. A més de posar en relleu la queestà considerada una de les seves produc-cions més significatives (representa unavi i unanenaasseguts enunbancambex-pressió de patiment), el museu participa,mitjançant préstecs, a les mostres sobreBlayque actualment encara es podenveu-re al Museu de la Garrotxa, el d’Olot, i elMuseu d’Art de Girona.MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

EXPOSAR EL GALERISTA. Els galeristes ideen iorganitzen exposicions, aquest és el seudia adia.El que janoés tanhabitual ésqueel galerista es converteixi en l’objecte del’exposició. Tret que et diguis CarlesTaché i a la teva cartera d’artistes hi haginoms tan rellevants comEduardoArroyo,Jordi Benito, Joan Brossa, CarmenCalvo,Miguel Ángel Campano, Alberto García-Alix, Michael Joo, Ramon Masats, PabloPalazuelo, Cornelia Parker, Bosco Sodi,Antoni Tàpies i Keith Tyson. El títol de lamostra és Carles Taché. Compromís ambla contemporaneïtat.CENTRE D’ART MARISTANY. SANT CUGAT. FINS AL 4/III

PINTAR L’INVISIBLE. Avui és l’últim dia pervisitar JoMilne. No faig prediccions, sinóexcuses, una exposició en què l’artista es-cocesa que viu a Barcelona recorre a la ci-ència per pintar l’invisible creant novesformes d’una extraordinària bellesa i for-ça poètica.ESPAI VOLART. BARCELONA. FINS AL 18/XII

Art

TERESA SESÉ

CITES de la setmanaSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PAGINAS ESPECIALES

586000

137145

Diario

170 CM² - 15%

6750 €

70

España

18 Diciembre, 2016

P.14

espectacles/cartellera DIUMENGE78 18 DE DESEMBRE DEL 2016

BARCELONAARENAs MULTICINEsC. C. Las Arenas. 902424243. G.: dv. i vig. fest. www.grupbalana.com.Cigüeñas h12.15El faro de las orcas 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.20Villaviciosa de al lado h12.15 15.40 17.50 20.00 22.10 i00.20Sully 15.40 i00.20El editor de libros h12.15 17.50 20.00 22.10Trolls h12.00 16.00Rogue One: una... h12.00 16.00 18.00 19.00 20.30 21.45 i00.10 i23.30Rogue One: una... 3D h12.15 17.00 19.30 22.20 (dg. a dc.) 22.45 (dv. i ds.) i00.10 i23.30Hasta el último... resta h12.00 16.00 19.00 21.45 i00.10La llegada h12.00 16.00 19.00 21.45 i00.10Animales fantásticos y... h12.00 16.00 19.00 21.45 i00.10Aliados h12.00 16.00 19.00 21.45 i00.10Vaiana h12.15 17.00 19.30 Un monstruo viene a verme 21.10 i00.151898: los últimos de... h12.15 19.30Animales nocturnos 17.00 22.10 i00.15

ARIBAU CLUBGran Via, 567. T. 902424243. www.grupbalana.com. Vaiana 16.00 18.15 (exc. dl.)Sully 20.20 22.05El ciudadano ilustre 17.55 22.05 (exc. dl.)Amor y amistad 16.00 20.10 (exc. dl.)

ARIBAU MULTICINEsAribau 8. T. 902424243. www.grupbalana.com. Ds., 20 h.: «Sonrisas y lágrimas - Sing Along» (doblada i karakoke).Animales fantásticos y... 16.00 19.00 (exc. ds.) 22.00Rogue One: una historia... 16.00 19.00 22.00Hasta el último hombre 16.00 19.00 22.00Aliados 16.10 19.05 22.00 (exc. ds.) Villaviciosa de al lado 16.00 18.05 20.10 22.15

BALMEs MULTICINEsBalmes, 422-424. T. 902424243. www.grupbalana.com. La llegada VO h12.00 16.00 20.10 22.30María (y los demás) 18.15 22.30 Hasta el último... VO h12.00 16.30 19.15 22.00Paterson VO h12.10 17.45 20.00 22.15Villaviciosa de al lado 16.00La doncella VO h12.00 16.30 19.15 22.00Vaiana VO h12.10 17.00Animales nocturnos VO 19.20 22.10El ciudadano ilustre h12.15 16.00Leonard Cohen: Bird... VO 18.10 Elle VO 20.05Animales fantásticos... VO h12.10 16.20 19.10 22.00Rogue One: una... VO h12.20 16.00 16.50 18.00 19.00 21.00 22.00Rogue One: una... VO, 3D h12.20 16.50 (exc. ds. i dg.) 19.30Sully VO 22.15Amor y amistad VO h12.25 16.00La comuna VO h12.10 16.30 19.00 22.00Aliados VO h12.05 16.15 19.00 22.10

BOLICHEDiagonal, 508. Tel. 932171929. www.bolichecinemes.cat. La doncella VO 19.00Paterson VO 15.50 18.00 20.05 22.10La comuna VO 16.00 18.00 20.05 22.10El faro de las orcas 16.00 18.00 20.05 22.10Operación Anthropoid VO 16.15 21.45

BOsqUE MULTICINEsRambla del Prat, 103. T.902424243. www.grupbalana.com. Rogue One: una historia... 16.00 19.00 22.00Trolls 16.00 Operación Anthropoid 16.00 19.10 22.15 Villaviciosa de al lado 18.05 20.10 22.15Hasta el último hombre 16.15 19.10 22.05Animales nocturnos 22.10Vaiana 16.10 19.05Aliados 16.10 19.10 22.10La llegada 16.15 19.10 22.05Paterson 16.05 19.05 22.05Animales fantásticos... 16.00 19.00 (exc. dt.) 22.00

CINEMEs GIRONAGirona, 175. T. 931184531. www.cinemesgirona.cat. Dt., 20 h.: «Colisión». Ds., 19 h.: Casa Asia: «Taandro», VOSE. Dl i dj., 20 h.: «Priorat», C. Dj., 22 h.: «La ama». Dc., 20 h.: «Vertigo, de entre los muertos». VOSE. Grand Prix a la... C h12.00 (ds. i dg.)Bar Bahar 16.00 (dc. i dj.) 16.30 (ds. dj.) 18.00 (dv. i dj.) 21.30 (ds. i dg.)La comuna 16.00 18.00 20.00 (dv., dg. i dc.) 22.00 (dv.a dg., dc. i dj.)El tesoro VOSE, dv. 16.00 17.45 20.00 22.00El tesoro VOSE, ds. 17.45 21.30El tesoro VOSE, dg. 17.45 22.00El tesoro VOSE, dl. i dt. 16.00 18.00El tesoro VOSE, dc. i dj. 16.00 18.00 22.00La substància C, dl. i dj. 20.00Ciudades a contraluz 20.00Axel, el petit... C, ds.i dg. h12.00 16.00Free (Hadijatou... dl. a dc. 18.00

CINEsA DIAGONALSanta Fe de Nou Mèxic, s/n. T. 902333231. Golfa: divendres i vigílies de fes-tiu. Matinal: festiu. www.cinesa.es. 1898: los últimos de... 16.10 (dl. ) 17.00 (exc. dl.) 19.50 (exc. dl.) 22.40 (dv., ds., dl.)Aliados 18.35 (ds., dg. i dc.) 19.00 (dl. i dt.) 21.40 (dv. a dg.i dt.) 22.00 (dl. i dt.)Animales fantásticos... h12.20 16.30 19.20 22.10 i00.40

El editor de libros h12.15 15.50 18.00 20.20 (exc. dv.) 22.35 (ds.)El editor de libros dv. 15.50 17.00 18.00 19.20 22.10Fiesta de empresa 15.45 17.50 (exc. ds. i dg.) 20.00 (exc. ds. i dg.) 22.00 i00.45Hasta el último... VO, dt. 22.00Hasta el último hombre 16.20 19.20 (exc. dv.) 22.10 (exc. dt.) i00.50La llegada 15.45 (exc. ds. i dg.) 18.00 (exc. ds. i dt.) 20.20 (ds. a dl. i dc.) 21.00 (dt.) 22.40 (dg., dl. i dc.) i23.10Mascotas h12.15Rogue One: una... VO 15.40 (exc. dl. i dt.) 16.00 (dl. i dt.) 19.00 (dv.)Rogue One: una... VO, 3D h12.30 (ds. i dg.)Rogue One: una... 3D h12.20 (ds. i dg.) 17.10 20.00 22.30 (dg. a dc.) 22.50 (dv. i ds.) i00.15Rogue One: una... h12.00 16.20 18.00 18.35 (dv.) 19.10 20.20 (dv.) 20.50 22.00 i23.40 i00.50Sully 22.40 (dg., dt. i dc.)Trolls h12.15 16.00 (dg.) 16.20 (ds.) 18.25 (ds.)Vaiana C, dg. h12.30Vaiana h12.15 16.00 17.00 (ds. i dg.) 18.20 19.20 (ds. i dg.) Villaviciosa de al lado 16.00 (exc. ds. i dg.) 20.45 22.45 i00.45

CINEsA DIAGONAL MARDiagonal, 3. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: ds. i fest. www.cinesa.es. Hasta el último hombre VO 18.50 (dt.)Rouge One:... VO, dv. a dg. h12.15 16.40 20.50 (dt.) i00.30Rouge One:... 3D h12.30 17.10 20.00 22.30 22.45 i00.15Rouge One:... h12.00 15.45 16.20 16.55 17.25 18.00 18.35 19.10 19.45 20.20 20.50 21.25 22.00 22.35 i23.40 i00.50100 metros dl., dt. i dj. 16.05 18.15 20.10 (tots) 20.25 22.351898: los últimos... dl. a dj. h12.00 16.20 19.10 21.50 (tots) i00.35Aliados h11.55 16.20 19.05 21.50 i00.30Animales fantásticos... h12.20 16.15 19.00 21.50 i00.40Animales nocturnos 22.15 i00.45Cigüeñas h12.20Doctor Strange 17.00El faro de las orcas h12.20 15.50 18.05 20.25 22.45 i01.00Fiesta de empresa h12.10 19.40 22.00 i00.20Hasta el último hombre h12.10 15.55 18.50 21.40Jack Reacher: Nunca... i23.20Juega hasta el fin i00.35La llegada 17.00 19.30 22.05Las apariencias engañan h12.10 15.50 i23.30Mascotas h12.25Operación Anthropoid h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Sully 22.45Snowden dl., dt. i dj. 16.20 19.10 22.00Trolls h12.20 16.00 18.10Un monstruo viene a... h12.00 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Vaiana C h12.15Vaiana dv. a dl. h12.00 16.00 17.00 18.15 19.20 20.40Villaviciosa de al lado h11.50 15.50 18.00 20.05 20.25 22.10 i00.15

CINEsA HERON CITyAndreu Nin, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de festius. Mati-nals: dissabtes i festius. www.cinesa.es.Aliados h12.00 (ds.) 15.45 (dg.) 18.15 21.00 i00.00Animales fantásticos... h12.00 16.20 19.10 22.00 i00.45El editor de libros h12.15 16.30 19.30 22.00 i00.30El faro de las orcas h12.15 16.45 19.15 21.50 i00.20Fiesta de empresa h12.30 (dg.) 15.45 20.00 22.15 i00.30Hasta el último hombre h12.15 16.10 19.00 21.50 i00.35Infiltrado h12.00 15.40 19.00 21.40 i00.30La chica del tren dg. a dc. 22.45La llegada 15.45 18.00 20.20 22.40 i01.00Las apariencias engañan 15.45Mascotas h12.05Paterson 15.45 (dg.) 22.15 i00.45Rouge One: una... h12.00 16.20 18.00 19.10 20.50 22.00 i23.40 i00.50Rouge One... dv. a dg. i dc. 17.00 19.50Rouge One: una... dv. i ds. 22.30Rouge One: una... 3D h12.20 17.00 20.00 22.30 (dg. a dc.) 22.50 (dv. i ds.) Snowden dl. i dt. 15.40 19.00 22.00Trolls h12.10 15.45 17.551898: los últimos... dl. i dt. 16.00 19.001898: los... dv. a dg. i dc. h12.20 22.35Un monstruo viene... h12.10 18.15 20.40 22.55 i01.00Vaiana h12.00 16.00 18.25Vaiana dv. a dg. i dc. 17.00 19.30Vaiana C h12.15Villaviciosa de al lado h12.20 16.10 18.10 20.10 22.10 i00.10

CINEsA LA MAqUINIsTACiutat d’Asunción, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de fes-tius. Matinals: dissabtes i festius. www.cinesa.es.1898: los últimos de... 16.30 19.10 22.00 i00.30Aliados h12.15 16.25 19.00 22.10 i00.45Animales fantásticos... h12.10 16.15 19.00 22.00 i00.50Doctor Strange h12.15 17.00 19.30 22.15Fiesta de empresa h12.15 15.50 18.00 22.30 i00.40Hasta el último hombre h12.10 16.30 19.20 22.00 i00.45La llegada h12.00 16.30 19.30 22.20 i00.40Rogue One: una... 3D h12.00 16.20 19.10 22.00 i23.00 i00.50Rogue One: una... h12.10 h12.20 15.55 16.45 17.10 18.00 18.45 19.35 20.00 20.25 20.50 21.30 22.25 22.50 i23.40 i00.15

Trolls h12.20 16.00Un monstruo... dv. a dg. i dc. 16.30Un monstruo... dl. i dt. 20.20 22.35Vaiana ds. i dg. h12.10 16.00 17.00 18.20 20.10Vaiana resta 16.00 18.20 20.10Villaviciosa de al lado h12.10 16.20 18.20 20.40 22.45 i00.50

COMEDIAPasseig de Gràcia, 13. T. 933182396. www. comediacine.es.Hasta el último hombre 16.45 19.20 22.00La reina de España 16.40 19.25 22.00Operación Anthropoid 16.20 19.30 22.05Aliados 17.00 19.20 22.00El editor de libros 16.15 18.20 20.20 22.20

GLÒRIEs MULTICINEsAvinguda Diagonal, 208. T. 902 42 42 43. www.grupbalana.com. Aliados 16.00 19.50 22.10Rogue One: una historia... 16.00 17.00 19.00 22.00Rogue One: una... 3D 19.30 22.20Trolls 15.45 17.45La llegada 19.45 22.05Vaiana 16.00 19.00Fiesta de empresa 22.00Hasta el último hombre 16.10 19.05 22.00Villaviciosa de al lado 16.05 18.05 20.05 22.05Animales fantásticos... 16.00 19.00 22.00

GRAN sARRIà MULTICINEsGeneral Mitre, 38-44. T. 902 42 42 43. www.grupbalana.com. Vaiana 16.05 Operación Anthropoid 19.05 22.00Animales nocturnos 16.00 20.05Amor y amistad 18.10 22.15Hasta el último hombre 16.00 19.00 22.00El editor de libros 16.00 18.05 20.10 22.15Rogue One: una historia... 16.00 19.00 22.00Aliados 16.05 19.05 22.00Sully 16.00 20.10Villaviciosa de al lado 18.05 22.15El faro de las orcas 16.00 18.05 20.10 22.15

ICARIA yELMOSalvador Espriu, 61. T. 932217585. Mat.: ds. i fest. Dl., dt. i dj.: sessions des de les 17 h. Dc. i dv.: sessions des de les 15 h. www.yelmocines.es. Trolls VO h12.00 16.30Animales nocturnos VO h14.00 18.30 21.00 i23.30El faro de las orcas h12.45 15.45 18.00 20.15 22.40Hasta el último... VO h13.15 16.30 19.15 22.00Eternité VO h12.15 16.30 (dv.) 22.00 (dg. a dc.)1898: los últimos de... h12.30Infiltrado VO h12.15 h14.50 17.30 20.00 22.30Animales fantásticos... VO h13.45 16.45 19.30 22.15Paterson VO h12.10 h14.35 17.00 19.30 22.00Aliados VO h12.20 17.30 20.00 22.30Doctor Strange VO h14.50El contable VO h14.50La llegada VO h12.00 h14.20 16.40 19.00 21.20 i23.40Rogue One: una... VO, 3D h14.00 17.00 19.45 22.30Rogue One: una... VO h12.00 h13.00 15.45 17.30 18.30 20.15 21.15 i23.00Fiesta de empresa VO 22.45La comuna VO h12.30 h14.45 17.15 19.30 21.45El editor de libros VO h11.50 h14.00 16.10 18.20 20.30María (y los demás) 22.45La chica del tren VO h14.00Vaiana VO h11.50 16.05 18.25Sully VO h14.05 20.45 22.45La doncella VO h13.00 15.50 18.45 21.45La reina de España 17.00

MALDàPi, 5. T. 933019350. Sessió contínua. www.cinemamalda.com.Neruda h14.20Elle VO 16.00La doctora de Brest VO 18.10Yo, Daniel Blake VO 20.20 (exc. dj.)El verano con May VO 22.00 (dl. i dt.)Después de nosotros VO 22.00 (dc.)Human VO 20.30 (dj.)

MÉLIÈs CINEMEsVillarroel, 102. T. 934510051. www.meliescinemes.com.Aliados VO 16.00El porvenir VO 18.10Amor y amistad VO 20.00Historia de una pasión VO 21.45Yo, Daniel Blake VO 16.00Después de la tormenta VO 18.00Bar Bahar VO 20.05La reconquista 22.00

PALAU BALAñà MULTICINEsSant Antoni, 43. Tel. 902424243. www.grupbalana.com.La llegada 16.00 19.05 21.55Animales fantásticos... C 16.00 19.00 21.50Hasta el último hombre 15.55 18.55 21.50Vaiana C 16.10 19.05Aliados 21.55Rogue One: una... 3D 17.00 19.30 22.10Rogue One: una historia... 16.00 19.00 21.50Villaviciosa de al lado 16.00 17.55 19.55 22.05

PHENOMENASt. Antoni M. Claret, 168. T. 932527743. www.phenomena-experience.com. Perfect blue VO, ds. 15.15Rogue One: una... VO, dv. h12.00 16.00 19.00 22.00 00.45Rogue One: una... VO, ds. h12.30 17.10 19.50 22.40Rogue One: una... VO, dg. h11.00 13.35 16.20 19.00 21.40Rogue One: una... VO, dl. 16.30 19.10 22.00Rogue One: una... VO, dt. 16.40 19.15 21.50Rogue One: una... VO, dc. 16.15 19.00 21.45Rogue One: una... VO, dj. 17.00 19.40 22.20

cines h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.

Andrea Motis, un pas endavantCRÒNICA La jove cantant i trompetista, cada cop més líder, va demostrar la seva tirada popular

ROGER ROCABARCELONA

Un equip de càmeres es mo-via discretament per la platea. El fum i les llums, bastant menys discrets,

indicaven que allà es gravava. Era una nit de posada de llarg, però una posada de llarg estranya. El disc que presentaven Andrea Motis i el seu grup al Voll-Damm Festival Interna-cional de Jazz de Barcelona, Emotio-nal dance, no sortirà fins al febrer. És igual, perquè ara mateix a ella no li fa falta cap excusa per omplir el Pa-lau de la Música. «Estem aquí una ve-gada a l’any, més o menys», va dir la jove cantant i trompetista sense gens ni mica de fanfarroneria. No-més constatava l’evidència: el seu èxit és el fenomen popular més gran que ha vist el jazz en dècades. Es va presentar recolzada per la seva banda de sempre, liderada pel seu mentor, el contrabaixista Joan Chamorro. I encara que és difícil sa-ber on comença l’autonomia de l’alumna i on acaba la influència del mestre, es va veure una Motis una mi-ca més líder. El repertori passava pels llocs on va créixer quan es formava sota la tutela de Chamorro: el swing, la música brasilera, els estàndards i una mica de jazz modern. Però algu-nes eleccions eren indiscutiblement seves. Les cançons de Nancy Wilson, una de les vocalistes preferides de Motis, no estan en el menú habitu-al de les cantants de jazz. La gavina, popularitzada per Marina Rossell, la cantava Motis de petita al col·legi amb la millor amiga i divendres la va defensar en una ambiciosa versió.

Tampoc és gens comú escoltar en directe el trencaclosques Baby girl, una cançó feta a partir d’un in-tricat solo de saxofon que exigeix al-tes dosis de perícia. I aquesta és, per ara, la millor virtut de Motis com a cantant. La seva veu a estones és es-cassa, i en això tampoc la va ajudar el so, que en el primer tram de con-cert va ser més aviat confús. Però traspua música. Té ritme, musicali-tat, intenció, un fraseig àgil, idees. Amb el saxofonista Perico Sambeat de convidat, Motis a penes va tocar la trompeta, però quan la va agafar va demostrar les mateixes virtuts que amb la veu.

El més personal va arribar a la part final, quan Motis va estrenar tres composicions pròpies: dues can-çons d’una notable riquesa melòdica i una peça instrumental amb molta animació que apunten a una autora en potència. El punt culminant de la nit va ser una versió del grup de pop Els Amics de les Arts, però no va tenir l’efecte esperat en la platea. «Si vo-leu, acompanyeu-nos cantant la me-lodia. Encara que si sou gent de jazz, potser no», va proposar Chamorro. No s’hi va animar gairebé ningú. De-vien ser gent de jazz. O de Motis. H

33 Andrea Motis, acompanyada de Joan Chamorro, divendres al Palau.

FERRAN SENDRA

De petita entonava ‘La gavina’ al col·legi amb la seva millor amiga i al Palau la va defensar en una ambiciosa versió

Aquest és un projecte de l’artista Francesc Tor-res publicat per primera vegada el 1991 i que forma part de l’exposició Gelatina dura. Histò-ries escamotejades del Macba. EL PERIÓDICO publicarà les 35 preguntes originals i les 11 pro-postes per l’artista per a aquest 2016. El lector pot respondre via Twitter amb el hashtag #GelatinaDuraTorres

Preguntes al poble espanyol per un americà ignorant

Francesc Torres, 2016

44. ¿A què es deu que l’art espanyol no li importi a ningú, ni tan sols als espanyols?

MACBA. GELATINA DURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

87773

Diario

362 CM² - 34%

10057 €

78

España

18 Diciembre, 2016

P.15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4015

Bisemanal

201 CM² - 23%

699 €

47

España

16 Diciembre, 2016

P.16

Obras de Gargallo y Saura, a subasta3 Las piezas se podrán adquirir en la sala Balclis

21 Y 22 DE DICIEMBRE

La sala de subastas barcelonesa Balclis pone a la venta los próxi-mos 20 y 21 de diciembre algu-nas obras de autores aragoneses, como Pablo Gargallo o Antonio Saura.

Durante las dos jornadas se podrá comprar una obra de Pa-blo Gargallo (Maella 1881 - Reus 1934), considerado uno de los es-

cultores más innovadores e im-portantes del siglo XX. Discípulo de Eusebi Arnau y colaborador de autores como Domènech y Mon-taner en trabajos como el Palau de la Música Catalana o el Hospi-tal de Sant Pau de Barcelona en-tre otros.

A lo largo de su trayectoria combinó el clasicismo con la ex-perimentación. La obra titula-da Virgen con el Niño (lote 1685)

EL PERIÓDICOZARAGOZA

una escultura en terracota de 47x18,4x18,5 cm, y que saldrá a subasta a partir de 900€

En el apartado de pintura resal-tan unas obras de Antonio Saura (Huesca 1930 - Cuenca 1998), cu-ya su obra figurativa se caracteri-za por el conflicto con la forma. Nombrado en 1997 Doctor Ho-noris Causa por la Universidad de Castilla – La Mancha, la cual ha dado nombre al edificio de la ciudad de Cuenca que alberga la Facultad de Bellas Artes. Las pie-zas que salen a subasta llevan por título El ruedo (lote 1966), un he-liograbado firmado, numerado 25/120 y fechado en 1967 de di-mensiones 59,5x43 cm y Mari-na (lote 1993), una serigrafía de 69x48,4 cm que tienen un precio inicial de 475€ y 500€ respectiva-mente. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESCENARIO

34000

5280

Diario

181 CM² - 14%

660 €

55

España

17 Diciembre, 2016

P.17

TV3-Telenotícies Migdia

16-12-2016

El TN Migdia va emetre divendres passat el reportatge del concert de William Christie

i Les Arts Florissants amb El Messies de Händel (15 de desembre, Palau 100). El

reportatge inclou declaracions del director.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/william-christie-du-el-messies-de-handel-

al-palau-de-la-musica-amb-les-arts-florissants/video/5638050/