Taula de contingut

“Aquest any cantarà tothom al Concert de Sant Esteve”Ara - 24/12/2017

Nadales que arriben al CorEl Punt Avui - 24/12/2017

TV3 retransmet dimarts en directe el Concert de Sant Esteve al PalauDiari de Sabadell - 23/12/2017

El concert de Sant EsteveEl Punt Avui Girona - 27/12/2017

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

ClàssicaLa Vanguardia - Catalán - 24/12/2017

L'exili d'un científicEl Periódico de Catalunya - Catalán - 25/12/2017

El Palau, la pàtria i lamúsicaLa Vanguardia - Catalán - 27/12/2017

Concert de Sant Esteve Quina profunda tristesa vaigLa Vanguardia - Catalán - 28/12/2017

Los niños del coro del Palau cantan con lazos amarillos y '' esteladas''El Mundo - 28/12/2017

De melodia catalana a nadala universalDiari de Girona Dominical - 24/12/2017

A POR 2018Women's Health - 01/01/2018

Temps demessiesLa Vanguardia - Catalán - 24/12/2017

La gran festa deRAC1La Vanguardia Vivir - Catalán - 25/12/2017

ALICANTE SERÁ TABARNIAInformación - 28/12/2017

Una singular alquímiaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 28/12/2017

Deuanys sensePavarotti... i sense relleuLa Vanguardia - Catalán - 28/12/2017

Un 2018 d’estrellesEl Punt Avui - 25/12/2017

UN DESAFÍO REDOBLADO

4

5

6

7

9

10

11

12

13

14

15

17

19

20

21

22

24

25

27

P.2

El Mundo Extra - 28/12/2017

«Las empresas públicas deberían ser mucho más transparentes»El Periódico de Aragón - 24/12/2017

El Palau de la Música serà l'escenari escollit durant dues vetllades que es preveuen emotives del comiatde Chambao com a grup, una de les indiscutiblesLa Vanguardia - Catalán - 24/12/2017

ESPECIAL NADALENC D’’EL MÓN A RAC1’Ara - 24/12/2017

El pacte entre Puigdemont i ERC, pendent de si tornaLa Vanguardia - Catalán - 24/12/2017

Exemplar ' Messies' amb HigginbottomEl Periódico de Catalunya - Catalán - 24/12/2017

El món de ManolitaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 24/12/2017

¿Alguna salida al laberinto?El Periódico de Catalunya Más Periódico - 24/12/2017

Cataluña se parte en dosEl País - 24/12/2017

29

30

31

32

35

36

37

38

P.3

era tornar al format de concert més clàssic, sense dramatúrgia. Però també calia sortir del bloc del con-cert estàtic i buscar mobilitat al ser-vei de la música, amb moviments simbòlics amb els nens i més abs-tractes amb els adults”, explica Co-ma. L’objectiu és aconseguir més di-namisme en les actuacions d’acord amb la realització televisiva, per-què, un cop més, el Concert de Sant Esteve es podrà seguir per TV3 –l’audiència del 2016 va arribar als 200.000 espectadors–. A més, Cata-lunya Ràdio oferirà a la Unió Euro-pea de Radiodifusió la possibilitat d’emetre el concert.

Un poema de Narcís Comadira Halsey tindrà a la seva disposició tots els cors de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música i un conjunt instrumental per inter-pretar un programa que té com a leitmotiv la nadala Fum, fum, fum, de la qual es cantarà una versió adaptada per Albert Guinovart, que també n’ha fet d’El petit vailet i El di-moni escuat. “Intervinc bastant en el concert”, admet Guinovart, que també ha compost una nadala nova,

Mira’ns i prou, amb text del poeta Narcís Comadira, que s’estrenarà a la segona part del concert. “He es-crit una vintena de poemes nada-lencs, però cap era per ser cantat. En aquest cas és diferent –diu Comadi-ra–. L’Albert em va demanar permís per canviar l’ordre d’alguna estro-fa i li vaig dir que podia fer el que vol-gués, perquè entenc que la música té les seves necessitats”.

El repertori del concert tindrà un clar accent català. “Hi haurà molta música local i la intentarem situar en un context internacional”, expli-ca Halsey. Es cantaran cançons tra-dicionals i de Joan Lamote de Grig-

non i Lluís Maria Millet, inserides en un programa que inclou peces de Bach, John Rutter, Jan Sweelink, Mark Sirett i Craig Hella Johnson, l’autor de Considering Matthew Shepard.

El Concert de Sant Esteve, que ja fa setmanes que té les entrades ex-haurides, tindrà una estructura cir-cular. Els diferents cors cantaran conjuntament més sovint que altres anys, perquè, com diu Halsey, hi ha-gi més connexió entre els cors”, i tots plegats protagonitzaran el grand finale: la interpretació del tercer moviment del Gloria de John Rutter.e

Una imatge del Concert de Sant Esteve que es va celebrar l’any passat al Palau de la Música. ANTONI BOFILL / PALAU DE LA MÚSICA

“Aquest any cantarà tothom al Concert de Sant Esteve”

‘Fum, fum, fum’ serà el leitmotiv al Palau de la Música

MÚSICA

“El nostre model de família coral és únic al món i cal posar-lo en valor”, diu el director dels cors de l’Orfeó Català, Simon Halsey, que aquest any viurà el seu segon Concert de Sant Esteve al Palau de la Música. El seu propòsit ha sigut “prioritzar la intervenció conjunta dels cors”. “És un concert de Nadal, una actuació conjunta de comunió entre els can-taires i el públic. Aquest any canta-rà tothom”, diu Halsey.

El cant sempre ha sigut el centre del Concert de Sant Esteve des del 1913, però el d’aquest dimarts can-via la dinàmica de les últimes edi-cions, en què els elements escènics i la dramatúrgia tenien molt de pes. “Havíem arribat al límit de sotme-tre el concert a un guió extramusi-cal. El nivell d’estrès de l’any passat darrere l’escenari va ser molt gran”, recorda el director general del Palau de la Música, Joan Oller. Això no significa que desaparegui la direcció escènica. N’hi haurà i se n’encarre-garà Dani Coma. “La petició inicial

BARCELONAXAVIER CERVANTES Propòsit

Simon Halsey ha volgut “prioritzar la intervenció conjunta dels cors”

Novetats Albert Guinovart ha fet nous arranjaments de tres nadales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

22117

Diario

328 CM² - 39%

2067 €

53

España

24 Diciembre, 2017

P.4

Ja tenim aquí els torrons,els polvorons, els llargs di-nars familiars i, amb tot ai-xò, una de les fites més im-portants del Palau de laMúsica, el Concert de SantEsteve. Aquest any, el con-cert recuperarà el formattradicional amb un con-tingut, pràcticament, lo-cal; amb nadales i cançonscatalanes, però sense per-dre la projecció interna-cional de l’edició amb unrepertori d’altres països iamb la direcció de l’OrfeóCatalà a mans de SimonHalsey. Precisament, la

batuta del concert serà latradicional nadala Fum,fum, fum. Així doncs, elsorfeons, els cors de cam-bra i els cantants solistesteixiran el concert partintde tres versions d’AlbertGuinovart de la tradicio-

nal nadala catalana que di-vidiran la trobada en tresparts, tenint en compte lapart final dels bisos i les ac-tuacions reglamentariesd’El cant de la senyera, Elssegadors i El noi de la ma-re.

En l’edició d’aquest anycal destacar l’actuació delCor Infantil amb el Cor deCambra, en la primerapart del concert, en què elsmés petits cantaran unaversió d’El petit vailet i elFum, fum, fum, que seràla cançó d’unió amb elscantants sèniors. I així, in-centivar les noves expe-riències dels joves amb elsgrans.

Des de l’any 1984 elConcert de Sant Esteve esretransmet per TV3 i Ca-talunya Ràdio, l’any pas-sat un total de 200.000 es-pectadors van seguir-lo endirecte. És per aquest mo-tiu que l’edició d’enguanypresenta una sinergiaamb la realització televisi-va per tal que cap personaque el miri per televisióse’n perdi ni un detall.L’encarregat de dur a ter-

me aquesta comunió deta-llista entre el concert i larealització és el directorescènic, Dani Coma, queafegeix efectes especials imoviments simbòlics alscantants per fer un con-cert més dinàmic mante-nint el format clàssic.

Aquest any també ésuna ocasió especial perl’estrena de la nova crea-ció del compositor AlbertGuinovart, juntament

amb el poeta Narcís Coma-dira, anomenada Mira’nsi prou, interpretada pelscors Jove, de Noies, Infan-til i Mitjans i Petits.

Amb les entrades ex-haurides i amb més edi-cions que el Concert d’AnyNou de Viena, el Concertde Sant Esteve del Palaude la Música pretén conso-lidar-se, encara més, en latradició dels concerts na-dalencs d’Europa. ■

L’Orfeó Català i el Cor de Cambra delPalau, junts en el Concert de Sant Esteve

Nadales quearriben al CorA.B.R.BARCELONA

Moment del Concert de Sant Esteve de l’any passat al Palau de la Música ■ ANTONI BOFILL

El Cor Infantil iel Cor de Cambrainterpretaran,per primeravegada junts, el‘Fum, fum, fum’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

102000

25238

Diario

440 CM² - 41%

4040 €

41

España

24 Diciembre, 2017

P.5

TV3 retransmet dimarts en directeel Concert de Sant Esteve al PalauAmb m6s intervencions conjuntes dels cors, tindr/t una estructura circular

El dimarts 26 de desembre,a los 19.00h, TV3, Cata[un-ya R~dio i Catalunya Mdsioatransmetran simult~niamenten directe, des del Palau dela Mdsica Catalana, el Con-oert de Sant Esteve, arab laparticipaci6 dels cots de FOr-re6 Catal~ i el Cor de Cambradel Palau de ia Mgsica, ambun oonjunt instrumental i e[spianistes Pau Casan, Jordi Ar-mongol, Josep Surinyao, LaiaArmengol i Josep Bufom.

~,lex Robles conduir~ latransmis$i6 del oonoert perCatalunya Mdsica, TV3 i Ca-talunya R~dio. Per primera ve-gada, Cata[unya Mdsica i TV3oferiran el senyal d’~udio i vr-deo de la transmissi6 d’aquestconcert a la Uni~ Europea deRadiodifusi6, i ser~ em~s endiferit per la R~dio Finlandesa.

Programa

Aquest any el concert, que haexhaurit totes les entradea,presentar~ un format m~s tra-dicional, arab un programa denadales i can(:ons catalanes d’altres paisos. Tindr~ una es-tructura circular: ela cors can-taran oonjuntament en m~socasions i los intervenoionsde ¢adasoun es~aran m(~s uni-ficades, per donar m~s agilitata la vetllada.

Aixf, es comen£ar’& i s’acaba-r& arab el "Gloria" de John Rut-ter, arab el primer movimentcantat per tots els cots al prin-cipi del concert, i arab el tercermoviment al final, arab ]’Orfe5Catal~, Cot de Cambra, i elscors Jove, de Noies i Infantil,dirigits per Simon Halsey.

De la primera part, en desta-ca I’actuaci5 conjunta, per pri-mera vegada, de] Cor Infantil iel Cot de Cambra, amb la pri-mera versi6 d’Albert Guinovartde "Fum, rum, rum".

Tamb~ I’actuaci5 conjuntadels cots Petits i Mitjans ambdues nadales. Aquesta partacabar~ amb I’actuaci6 n~-vament de tots els cors ambla nadala "El dimoni escuat",amb arranjaments d’Albert

[] Concert de Sant F.steve del Palau de la Mtisica t~ 104 anys d’histbria

X.G./AAOS

Una escena del <<Cod fan tutte~ sabadellenc, estre.at el 25 d’octubre

E1 <<Cosi fan tutte>> dels Amics de l’Operade Sabadell, a La Xarxa i Movistar+

Aquest dissabte 23 dedesembre, a les 18 h, lestelevisions locals de .laXarxa, i i tamb~ el Canal159 de Movistar+ emetranla funci6 de rbpera Cosl fan

tutte (2017), de Mozart,enregistrada al Teatre Auditoride Granollers el 12 denovembre pasat en el marc dela gira del cicle ’Opera aCatalunya’. La producci6 de

I’Associaci6 d’Amics deI’~)pera de Sabadell (AAOS)eat& dirig~da per Daniel Gilde Tejada, arab PauMonterde a la direcci6d’escena.

WC

Guinovart, sota la direcci6 deHalsey, que convidar~ el pdblica cantar.

Un interludi musical de[ pro-pi Guinovart, arab la melodiadel "Fum, rum, rum" corn abase d’un popurri de nadalesiniciar~ la segona part.

L’Escola Coral (cots Jove,de Noies, Infantil, Mitjans iPetits), dirigida per Esteve Na-bona, protagonitzar~ I’estrenade "Mira’ns i prou" del mateixcompositor, amb text de Nar-cfs Comadira. Per dltim, caldestacar la tercera versi6 del"Fum, rum, fum" arab tots elscors, que s’aniran afegint a lanadala un per un, dirigits perHalsey.

Bisos

A l’apartat de bisos, no hifaltaran "El noi de la mare" i"El cant de la Senyera", quecantaran tots els cots. I s’in-terpretar& igualment "EIs Se-gadors" (arab arranjaments deJoaquim Badia) i un fragmentde "Considering Matthew She-pard" de Craig Hella Johnson,que tamb6 ¢antaran tots elscors.

Dani Coma ser~ I’encarragatde la direcci5 esc~nica, perdonar m~s dinamisme a losactuations, en estrata co[-[a-boraci5 amb la realitzaci6 te-]evisiva.

Pr~viament al concert, unsminuts abans el conjunt ins-trumental oferir& una actuaci5mentre el pdblic va entrant a laSala de Concerts.

104 anys d’hist~ria

El Concert de Sant Esteve,arab 104 anys d’hist6ria, dsun dels de mEs Ilarga tradici6a Europa, m~s fins i tot que elConcert d’Any Nou de Viena.AI Ilarg d’aquest segle Ilarghomes s’ha interromput percauses excepcionals (per laGuerra Civil, a la primera post-guerra o per la gran nevada del1962 a Barcelona).

La transmissi6 en directed’aquest concert estar& dispo-nible durant un mes als websde Catalunya Mdsica i Catalun-ya R&dio ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

4438

Martes a sábados

805 CM² - 87%

1174 €

43

España

23 Diciembre, 2017

P.6

i ha dues dites populars,“Per Nadal, cada ovellaal seu corral” i “Per SantEsteve, cada ovella a casa

seva”, que es perden en la nit delstemps, però que tenen una basehistòrica. Les festes saturnals ro-manes, que coincidien amb l’entra-da del signe capricorn i el solsticid’hivern, celebraven l’arribada delsol invictus. Van ser cristianitza-des per l’Església i, així, no tan solses van mantenir com una de lesprincipals fites de l’any, sinó queel costum de reunir les famílies ala casa pairal, l’allargament de lesvetllades i les complicacions deri-vades de fer el camí de tornadade nit, van provocar que, normal-ment, els convidats ajornessin elviatge de tornada fins l’endemà.Un ús que va esdevenir costum,fins que, amb l’imperi Carolingi,es va establir que els dies poste-riors a les tres grans celebracionslligades als cicles de l’any (Nadal,Pasqua Florida i Pasqua Granada)fossin festius, i així s’ha mantinguten molts països europeus que vanestar sotmesos a aquell domini, en-tre els quals hi ha Catalunya, queha transformat Sant Esteve en unacontinuació del cicle festiu i en undia propici per gaudir del lleure.

En un context de Revolució In-dustrial, el 15 de desembre del1913, la junta directiva de l’OrfeóCatalà va decidir que la tarda deldia de Sant Esteve la coral faria unconcert extraordinari que se cen-traria en les nadales, d’autors cata-lans com ara Pujol, Millet i Nicolau,i temes clàssics de Bach, Brahms iHändel. Una aposta guanyadora ipopular que va superar l’inicial cai-re familiar i reivindicatiu de l’espe-rit català i va esdevenir una cita

Hsingular, imprescindible, que s’haestès per molts pobles i ciutats delPrincipat.

A les nostres comarques, hi haautèntics clàssics com ara la can-tada del Cor Maragall a la capital,el concert de la coral El Progrés aPalamós i el de la cobla Principald’Olot al Casal Marià, però el nostrerelat se centra en la preparació dela diada per part de la coral Cantai-res de Caldes de Malavella –una deles associacions més actives de laSelva–, que el 2016 va complir vintanys i que està dirigida per una for-ça de l’esperit, Assumpta Fonta-nals, filla de Sabadell i antiga direc-tora i professora de l’Escola Muni-cipal de Cerdanyola del Vallès. Enel llibre de celebració de l’efemèri-

de, Fontanals escrivia: “Per motiusde salut vaig haver d’abandonar lafeina i per amor vaig canviar de po-ble. El 1995 vaig arribar a Caldesde Malavella sense conèixer res niningú, llevat del meu marit. Va sercom començar de zero. Sabia queera un inici amb molts reptes i queel camí seria difícil i desconegut.”

Tot i que arribava a un poble ambuna llarga tradició en aquest àmbit,amb músics de renom i orquestrescom la Maravella, i tot i estar afec-tada per una complicada malaltiaocular, Fontanals va continuar tre-ballant per la música, i no li va cos-tar afegir-se al grup de caldencs queaquell any havien decidit recuperarles cantades de goigs pel diumengede Rams i per Pasqua. “La noia deSabadell, a poc a poc –es pot llegiren el llibre–, sense fer fressa i amb

l’assentiment general, es va anarfent amb el grup; al principi quedaesverada de veure que cantàvemsense solfa, començant les cançonsamb el to del més atrevit, i ambproblemes de gargamella per aca-bar-les; després, de mica en mica,ella ens dona el to adequat, ens en-senya a modular la veu, a respirari a no cridar innecessàriament.”

Membres de l’antic grup delsgoigs reconeixen que hi havia vo-luntat d’avançar, però que faltavadirecció, i que amb Fontanals vantrobar la mà de ferro i la dona sàviaque els va permetre pujar un escalói transformar el que era un grupd’aficionats al cant en els Cantairesde Caldes. L’agrupació, que enténla música com un element de dina-mització i trobada, va debutar perla festa major del 1996 a la plaça deSant Grau. Pilar Quer ho explica:“Aquell diumenge de festa major nol’oblidarem mai. Tots catorze –enaquells primers temps n’érem ca-torze– vam anar a fer veu i, sobre-tot, a prendre una mena d’infusióa casa de la Sumpta per poder can-tar millor. Això és el que ens va dir...Sort de la til·la que crec que ens vaposar! Enfilàvem el carrer Pla i Da-niel, rumb cap a Sant Grau, i a totsens bategava fort el cor; semblàvemnens petits. «Sort que no hi hauràgaire gent», va dir algú tot cami-nant. Arribem allà i no hi cabia nin-gú més. Llavors sí que les camesens feien figa, però, malgrat tot,va ser el nostre petit gran concert.Així va començar la nostra trajectò-ria com a Cantaires de Caldes.”

Va ser un baptisme de foc queencara avui és recordat pels mem-bres d’una agrupació que s’ha disci-plinat, s’ha enfortit i, en el seu pro-cés de creixement, ha tingut el su-port de personalitats com ara JordiColomer, antic director de Came-rart-Orquestra del Maresme, i el

compositor Antoni Mas Bou, undels músics més rellevants delPrincipat, que no s’ha estat de de-clarar: “A Caldes, un servidor hi hatrobat dos valuosos aliats: la coralcom a conjunt i la seva directoracom a solista. Tant és així, que pucassegurar que la sardana Doll deCatalunya sense ells no existiria...La meva relació amb l’Assumpta iels seus Cantaires de Caldes afe-geix a l’amistat personal la compli-citat entre l’autor i els seus intèr-prets i en resulta un sentiment di-fícil d’explicar, però, en qualsevolcas, cordial, sincer i intens.”

Els tres adjectius utilitzats perAntoni Mas es podrien aplicar alsassajos que aquests dies han fet elscantaires per preparar el concertde Sant Esteve. El primer concertde la sèrie es va fer a l’església par-roquial el 29 de desembre de l’anyde la fundació de la coral. Així es vainiciar una llarga travessa que el

Miquel Torns / Pau LanaoCALDES DE MALAVELLA

CANTADA · ‘Somiem tots junts’ és el títol de la nadala amb què les tres corals deCaldes de Malavella van tancar el concert d’aquest any EVOLUCIÓ · AssumptaFontanals ha transformat un grup que cantava goigs en una magnífica coral

El concertde SantEsteve

1996Va néixer la coral Can-taires de Caldes. Abanshavia començat comun grup que cantavagoigs pel diumenge deRams i per Pasqua, peròla intervenció i el mes-tratge d’Assumpta Fon-tanals, una sabadellen-ca que es va establir alpoble per amor i quehavia estat directora del’Escola de Música deCerdanyola, van canviarmaneres de treballari mentalitats, i avuil’agrupació és una deles més actives de lescomarques gironines.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Llavors sí que lescames ens feien figa,però va ser el nostrepetit gran concert”

Estampes de Nadal

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES GIRONINES

44000

8970

Diario

1770 CM² - 165%

6778 €

32-33

España

27 Diciembre, 2017

P.7

1997 ja va situar la celebració l’en-demà de Nadal, una data que haesdevingut definitiva i que per alscaldencs s’ha convertit en una deles cites familiars i musicals mésremarcables de l’any.

Assumpta Fontanals i MiquelRiera (directora i president de l’as-sociació) expliquen que a Caldeshi ha dos concerts a l’any, el deNadal i el de la festa major, en elsquals participen conjuntamenttres corals (infantil, juvenil i sè-nior), la qual cosa vol dir que s’hade fer un tipus d’assaig diferentper a cada edat. “La coral infantil–diu Miquel Vinyes– és molt agra-ïda. Normalment els nens s’hiapunten pel boca-orella, i perquèposem cartells a les escoles i a lesbotigues per informar-los que,quan han complert cinc anys, japoden venir a cantar. Els pares hiresponen i no tenim tantes compli-cacions com amb la coral juvenil,

formada per antics cantaires quehan arribat a l’adolescència i que,malgrat les obligacions escolars ifamiliars, han decidit continuarcantant.” “Tenen voluntat i ànims–explica Fontanals–; el que passaés que no troben prou hores per fertotes les activitats i, quan volemassajar, ens hem de posar d’acorden el dia i l’hora. Normalment hofem a casa meva i ens estalviem de-manar les sales amb antelació.”

La coral dels mes grans, integra-da per persones de Caldes, peròtambé de Llagostera, Cassà i altrespobles dels voltants, ha viscut unametamorfosi: de ser un grup d’afi-cionats amb aspiracions –tot i nodedicar-se professionalment aaquesta activitat– han passat a serun conjunt compacte i han sabutdeixar al marge les ideologies, lesmaneres d’actuar i les preferènciespersonals. “També és un equip, enquè cadascú té una tasca: totes di-

ferents, totes iguals d’importants.La meva és dirigir, però sense laseva tenacitat i el seu entusiasmeno hauríem aconseguit res”, asse-gura Fontanals. Aquestes dues vir-tuts porten la directora i RobertGázquez, “gran pianista i milloramic”, a cremar hores i hores per“fer adaptacions intentant trobarel to, buscant veus i ritmes dife-rents i ajustant els instruments”.“Quan hem trobat les solucions–assegura Fontanals–, hi comen-cem a treballar amb les corals in-fantil i juvenil. La gent es pensaque la feina que es fa amb les coralsés retallar i enganxar, però no sa-ben que, darrere de cada represen-tació, hi ha moltes hores i moltadedicació. Jo –continua la directo-ra– faig la feina per amor a l’art,però puc dir que aquesta és una deles tasques més gratificants de lameva vida. Quan veig que a la gentli agrada, que disfruta, em sento re-

confortada i agraeixo als Cantairesde Caldes aquest món que han sa-but crear, aquesta família i aquestequip que tant m’ha ajudat.”

Com cada any –i ja en fa més devint–, l’església de Sant Esteve esva omplir per escoltar els seus can-taires. Entre altres peces, la coralinfantil va cantar El ninot de neui El trineu. La juvenil, acompanya-da pel piano de Robert Gázquez,la trompeta de Pere Infante, labateria de Cesc Canet, el clarinetd’Oriol Picó i el violoncel d’AdriàPicó, va interpretar Aquest Nadal,de Manu Guix, i White Christmas.La coral sènior, per la seva banda,amb l’acompanyament de MontseCasas al piano, es va enfrontar al’Al·leluia d’El messies de Händel.I tots plegats, petits i grans, van in-terpretar Somiem tots junts. Comdiu la lletra, busquen “un nou de-mà, un nou món, fet d’amor, sensepor, sense dolor”. ■

Sant Esteve altemple. Les trescorals de Caldes deMalavella (la sènior,la juvenil i la infantil),durant una de lesúltimes actuacionsnadalenques al’església parroquial.A la dreta, AssumptaFontanals, dirigintun assaig en un salódel balneari Prats.Interior del templeel dia de Sant Esteve.La coral dels infants,amb barretina icantant el ‘Fum, fum,fum’ ■ CANTAIRES DE

CALDES / PAU LANAO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES GIRONINES

44000

8970

Diario

1770 CM² - 165%

6778 €

32-33

España

27 Diciembre, 2017

P.8

PALAU DE LA MUSICA CATALANA DE BARCELONA

P.9

DIUMENGE, 24 DESEMBRE 2017 LAVANGUARDIA 57

CHAMBAO27 I 29/XII

PALAU DE LA MÚSICA. 21 HORES

El Palau de laMúsicaserà l’escenari escollitdurant dues vetlladesque es preveuen emoti-ves del comiat de Cham-bao com a grup, una deles indiscutibles refe-rències del que al seudia es va denominarflamenco chill, és a dir,una addictiva fusió deflamenc imúsica elec-trònica ambient. El grupmalagueny, liderat peraquella entregada can-tant i força de la natura-lesa que respon perLamari, està fent unagira de comiat com agrup, cosa que no signi-fica que la sanguíniaintèrpret no continuï laseva exitosa carreraprofessional. En aquestsconcerts de comiat elgrup per complet oferiràun repàs antològic d’unrepertori que va arren-car discogràficament el2001.

ALS SOTERRANIS DE LA HISTÒRIA. El Nadal ésun temps propici per visitar exposicions.No són dies de grans novetats, però eltemps lliure ens brinda una nova oportu-nitat per repescar propostes que ningú nos’hauria de perdre i que d’aquí a poc hau-ran desaparegut de la cartellera. És el casdeLa capsa entròpica. El museu dels objec-tes perduts, una instal·lació de FrancescTorres que reflexiona sobre la relació en-tre art i història, a partir d’obres fetesmal-bé que ell ha rescatat dels magatzems delMNAC. Des de nus femenins esquinçatsamb un objecte punxant durant el Con-grés Eucarístic de Barcelona del 1952 (pelque sembla per ungrupde seminaristes) ales pintures de Sert cremades a la catedralde Vic durant la Guerra Civil o les portesde la casa Batlló llançades al carrer i res-catades perAinauddeLasarte. Valmolt lapena.MNAC. FINS AL 14/I/2018

TRES EN UN.Un altre museu que ofereix unprograma molt desitjable és el Macba, oncoincideixen tres mostres cadascuna deles quals mereix per si mateixa una visitaindividualitzada: Poesia Brossa (una revi-sió del treball de l’artista amb curiosesressonàncies amb l’actualitat política i so-cial), una retrospectiva de la novaiorque-sa Rosemarie Castoro (un joiós descobri-ment) i una selecció d’obres de la sevacol·lecció titulada Sota la superfície.MACBA. DIVERSES DATES DE TANCAMENT

MEDITANT AMB ERNESTO NETO. Els qui des-prés d’aquestes dates de tràfec i reunionsfamiliarsdesitginunespaiper a lamedita-ció i el retrobament amb un mateix, unabona idea és acostar-se a la BlueprojectFoundation, on el brasiler Ernesto Netoha concebut una gran instal·lació de gan-xet en forma de peix, Um dia tots fomospeixes, que s’activa quan el visitant acce-deix a l’interior.BLUEPROJECT FOUNDATION. CARRER PRINCESA, 57

ArtTERESA SESÉ

CAP D’ANY MUSICAL AL TEATRE. Com cada 31de desembre, una de les possibilitats mésinteressants per acabar l’any és anar al te-atre i celebrar el canvi dedata amb la restade públic, els artistes i una copa de cava icotilló. I d’oferta no en faltarà per deixarel 2017, desde les salesmés grans fins a lesmés íntimes. Sobretot, hi haurà molt demusical. Labarrejade cabaret, circ imúsi-cadeThe hole zerodonarà labenvingudaal’any nou al Coliseum, i el musical Dirtydancing ho farà al Tívoli.Cabaret acomia-darà el 2017 al Victòria, i a l’Apolo ho faràla nova creació de Ricard Reguant,Rouge,fantastic love, amb la cantant Gisela. Sen-se arribar amenjar el raïm, almateixApo-lo a les 19.30hLaMaña i FernandoEstesooferiran una de les funcions del comiatdels escenaris de la vedet, que porta pertítol Un reencuentro inolvidable. Un altrecop amb raïm i cotilló, a l’Almeria Teatrehi haurà el musical Paquito forever, basat

en lahistòria dePacoAlonso, bailaor, can-taor, actor i transformista català que vacomençar al Paral·lel dels anys cinquantai va recórrer elmón.Encaraunaltremusi-cal: el retorn de Comedy tonight, d’Els Pi-rates, a l’íntim El Maldà. I al teatre Gaudíespodrà veureTick, tick... boom!, unmusi-cal autobiogràfic de Jonathan Larsson,autor de Rent.

CAP D’ANY AMB MÀGIA I HUMOR. Al Condalserà el Mag Lari l’encarregat de donar labenvinguda al 2018 amb 25 il·lusions, ambquèelmagcelebraunquartde segle comaprofessional en escena. Al Goya la queajudarà a canviar d’any serà la popularLolita amb Luis Mottola, amb la comèdiaPrefiero que seamos amigos.

CAPD’ANYAL TEATRE SENSE TEATRE.Comsem-pre, després del raïm, l’Antic Teatre orga-nitza a les 0.30 hores de l’1 de gener unapopular festa electrònica (20 euros entra-da anticipada, 25 a taquilla) amb dj i vj.

TeatreJUSTO BARRANCO

EN CLAU NADALENCA. Zalon, conegut en unprimer moment com a corista d’AmyWi-nehouse i esdevingut veu referencial delneosoul britànic, torna a Barcelona ambun repertori de clàssics del soul i temesnadalencs.27/XII. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

INTENS FOLK-ROCK. La banda barceloninaThe Black Suns es va estrenar discogràfi-cament fa uns mesos amb un Milk & Coo-kies molt ben acollit, i que estan presen-tant en viu. Folk-rock intens, cru i malen-coniós, acústic i fosc.29/XII. LA [2] DE APOLO. 21.15 HORES

CONSTEL·LACIÓ FUNK-SOUL.Capitanejats mu-sicalment per l’incombustible Lalo López(Fundación Tony Manero), un luxóscol·lectiu de músics i vocalistes reten ho-menatge al gloriós Otis Redding en el cin-quantè aniversari de la seva mort. En

aquest excepcional Otis Redding Shows’ha format un dream team de l’escenafunk-soul barcelonina ambManuel Bení-tez (Los Fulanos), Hèctor Moras (Choca-delia Internacional), Jordi Blanch (TheExcitements) o The Sey Sisters.29/XII. BIKINI. 20.30 HORES

LA CONNEXIÓ ZANÓN - BRIGHTON 64.Els vete-rans Brighton 64 dels germans Albert iRicky Gil presenten en escenari barceloníEl tren de la bruja, o el que és el mateix, lainsòlita trobada de la música de la bandabarcelonina amb la fascinant escripturade Carlos Zanón.29/XII. SIDECAR. 21 HORES

UNA ESCENA QUE NO PARA. Als Slingshotstambé se’ls pot incloure enaquesta escenalocal que beu del funk i el soul canònics,tot i que amb bones dosis de múscul con-vincent, tal com acaben de demostrar enel seu flamant Spread the mud.30/XII. APOLO. 20 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

SANT ESTEVE AMB SIMON HALSEY. El Concertde Sant Esteve al Palau reuneix tots elscors de l’Orfeó en mans del seu titular, elbritànic SimonHalsey, i ambunaacció es-cènica dissenyada per Dani Coma. El re-pertori és tradicional català i internacio-nal, i inclou nous arranjaments i algunesestrenes. Una fita anual que encomanal’entusiasme dels cantaires.26/XII. PALAU DE LA MÚSICA. 19 HORES

DUES DAMES DEL BELCANTO I EL FLAMENC. Ex-cepcional i original trobada la que tindràlloc aquesta setmana al Festival delMil·lenni entre la soprano basca AinhoaArteta i la cantaoraEstrellaMorente.Quesuenen con alegríaés el títol del xouenquèinterpretaran (i reinterpretaran) una sè-riede temesdel cançonernadalenc, junta-ment amb diversos clàssics i alguns temesnous.28/XII. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 21 HORES

GUINOVART ACOMPANYA DICKENS. La sopra-no Ana SanMartín i el tenor Albert MoraposenveualGranTeatredelLiceualCon-te de sorra, que s’inspira enelConte de Na-dal de Charles Dickens i al qual posa mú-sica Albert Guinovart. La companyia Ytu-quepintas construeix la narració i lahistòria de l’usurer Scrooge amb la poèti-ca plasticitat de la sorra. I amb la Simfòni-ca del Liceu acompanyada del cor infantilAmics de la Unió de Granollers en la in-terpretació musical.30/XII. GRAN TEATRE DEL LICEU. 12 HORES

ANYNOUAMBLABANDAMUNICIPAL.El barce-loní Salvador Brotons dirigeix la BandaMunicipal de Barcelona en un concert decap d’any en què, a part del tradicionalvals del Danubi blau, de Johann Strauss,s’interpretarà El llac dels cignes, de Txai-kovski, i les alegresObertures de La damade piques, d’Offenbach, i de La scala di se-ta, de Rossini,30/XII. L’AUDITORI. 19 HORES

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

CITES de la setmanaSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

128465

Diario

159 CM² - 14%

7014 €

57

España

24 Diciembre, 2017

P.10

programació tv de Sant Esteve 59DIMARTS, 26 DE DESEMBRE DEL 2017DILLUNS, 25 DE DESEMBRE DEL 2017

Dijous, 21 de desembreTV-3 i La Sexta lideren les eleccionsMentre que a Catalunya TV-3 va ser líder la nit electoral, a Espanya va dominar La Sexta amb Antonio García Ferreras (foto), tot i que el rànquing del dia va estar encap-çalat per La que se avecina.

12345678910

12345678910

TV-3*TV-3*TV-3*TV-3*TV-3*TV-3*La SextaLa SextaLa SextaTV-3

E17: Els resultatsE17: Les reaccionsE17: El compte enrereTelenotícies migdiaE17: L'anàlisiTelenotícies comarquesAl rojo vivo 21-DAl rojo vivo (previa)La Sexta noticias 14hCom si fos ahir

1.2041.098

544469383357323307276247

Tele 5TVE-1*La SextaTVE-1*Tele 5A-3Tele 5La SextaTele 5Tele 5

La que se avecina Telediario 2Al rojo vivo: 21-DTelediario 1PasapalabraNoticias 1Informativos 21 hAl rojo vivo (previo)Informativos (15.00 h)Sálvame limón

13,6

9,0

3,0

9,2

4,1

10,7

2.5242.1572.0181.9371.9361.7651.7371.7301.6421.503

5,2

1,5

2,7

5,5

7,6

24,3

10,6

CADENES MÉS VISTES DEL DIA

CADENES MÉS VISTES DEL DIA

CATALUNYA

* Emissions en multidifusió amb altres cadenes del grup * Emissions en multidifusió amb altres cadenes del grup

MILERS DE TELEESPECTADORS XIFRES EN

PERCENTATGEXIFRES EN

PERCENTATGEESPANYA

MILERS DETELEESPECTADORS

les audiències

les pel·lícules per Txerra Cirbián

Monstruos University22.00 CUATRO Animació EEEDirecció: Dan Scanlon País: EUA (2013) 96 minuts

3Tercera de les aventures de la sa-ga iniciada pels estudis Pixar el 2001 amb la molt divertida Mons-truos SA. De fet, és una preqüela en què s’explica l’origen de l’amis-tat del petitó Mike i el gros i pelut James, que no eren amics ni es podien suportar quan es van co-nèixer a la Universitat. José Mota i Santiago Segura els posen veu en castellà.

El hobbit: la desolación de Smaug22.40 ANTENA 3 TVAventures-3 EEEDirecció: Peter Jackson Actors: Martin Freeman, Richard Armitage, Ian McKellen, Aidan Turner, Luke Evans, Orlando Bloom País: EUA (2013)160 m.

3Després de condensar la geganti-

Trols, aranyesgegants i un drac

na El senyor dels anells en tres pel-lícules meravelloses, que fins i tot es feien curtes, donada la magnitud del referent literari original, Jackson va allargar com un xiclet El hòbbit en una nova trilogia de gairebé nou ho-res. Sort que, després de la feixu-guesa d’Un viatge inesperat, aques-ta segona entrega oferia un canvi de ritme i una aventura amb tots els in-gredients per fer feliços els fans de J.R.R. Tolkien. En aquesta, Bilbo Saquet, el mag Gandalf i els 13 nans prossegueixen el seu viatge, ple de perills: els orcs i els trols, les aranyes gegants del bosc negre i el llegenda-ri drac Smaug, amb una presència espectacular.

El diario de Bridget Jones: sobreviviré22.40 LA SEXTA // ComèdiaEEDirecció: Beeban Kidron Actors: Renée Zellweger, Hugh Grant, Colin Firth, Jim Broadbent, Jacinda Barrett, Sally Philips País: Regne Unit (2004) 108 m.

3Segona de les tres comèdies so-bre la popular novel·la de Helen Fiel-ding, amb Renée Zellweger com la grassoneta protagonista. Oblidat l’embolic amb el seu cap (Grant), Bridget Jones viu amb el noi dels seus somnis (Firth). Però una secre-tària (Barrett) tonteja amb ell i reapa-reix la gelosia... i el seu excap.

Un marido a precio fijo22.00 LA 2 // Comèdia EEDirecció: Gonzalo Delgrás Actors: Lina Yegros, Rafael Durán, Luis Villasiul, Jorge Greiner, Lili Vicenti, Ana María Campoy País: Espanya (1942) 104 min.

3Una guapa hereva deixa plantat el seu nòvio de sempre i se’n va de vi-atge per Europa. Un dia s’enamora d’un galant i, sense pensar, es casa amb ell, però ell marxa amb els seus diners i les seves joies. La descon-solada noia coneix després un ho-me al tren i li proposa pagar-li per-què es faci passar pel seu marit i evi-tar passar vergonya amb la família.

L’aviador23.35 TV-3 // Drama EEEDirecció: Martin Scorsese Actors: Leonardo DiCaprio, Cate Blanchett, Kate Beckinsale, Alec Baldwin, Alan Alda, Willem Dafoe País: EUA (2004) 166 m.

3Peculiar retrat de Howard Hughes, un megalòman, aventurer, empre-sari, productor i faldiller, que va aca-bar obsessionat amb la idea que tothom volia contaminar-lo. Martin Scorsese es va centrar en les seves experiències com a aviador, els seus intents de crear una compa-nyia aèria i la seva relació amb Kat-harine Hepburn i Ava Gardner.

Amar es para siempre16.30 ANTENA 3 3 Durán troba la manera d’acorralar Requena. Orte-ga descobreix que qui s’amaga darrere el pseudònim d’Orlando Arenal és la seva dona. Benito i Ma-nolita fan veure a Benigna (Anabel Alonso, foto) el motiu de les seves fantasies religioses. El gall dindi se-gueix sembrant la discòrdia i quan volen cuinar-lo... ressuscita.

Traición22.35 TVE-1 3 Pilar (Ana Belén, a la foto) reuneix els seus fills per anunciar-los que Joaquín és el pa-re biològic de Claudia. Els revela també les fosques intencions d’aquest. Però ara mateix, la per-sona per qui Claudia sent preocu-pació és Carlos. Tots dos s’estan acostant perillosament a la veritat de Lupei.

les sèries

El accidente22.40TELE 5 3 María (Berta Váz-quez, foto) troba Lucía accidentada al mig de la carretera i la porta a l’hospital on, després de fer-li les proves pertinents, descobreixen que està embarassada. La noia no-més comparteix la notícia amb la seva amiga Isabel i no ho explica a José, ja que no està completament segura de voler tenir-lo.

els fills Del sol

l’exili d’un científic22.00 TV-3Estrena de la minisèrie sobre la vi-da del científic català Ferran Cal-vet, interpretat per Pablo Der-qui, que, després del cop d’Estat

del 1936, s’ha d’exiliar amb la se-va família a Alemanya, Estocolm i Edimburg des de Galícia. En el re-partiment també figuren Vicky Lu-engo i Tamar Novas.

els suggeriments

especial

Concert de Sant Esteve al Palau19.00 TV-3Retransmissió, des del Palau de la Música Catalana, del Concert de Sant Esteve, amb els cors de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música i un grup de pianistes.

programa inesperaT

Les millors entrevistes20.05 LA 2El Programa inesperat de Sergi Mas (foto) ofereix un especi-al amb les millors entrevistes de l’espai, com les de Lolita, Luis Mottola, Joan Pera, Elena Gadel, Bruno Oro i Eva Hache.

pÁgina 2

L’últim llibrede Javier Sierra21.30 LA 2Óscar López repassa les nove-tats literàries nadalenques i en-trevista Javier Sierra (foto), que parlarà del seu últim llibre, El fue-go invisible, amb el qual ha gua-nyat el premi Planeta.

DocumenTos Tv

Els perills de l’obesitat infantil23.40 LA 2El documental de producció britànica Peligro: niños obesos mostra com els adolescents que passen a adults amb obe-sitat mòrbida es converteixen en malalts crònics.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

457000

79409

Diario

309 CM² - 29%

7279 €

59

España

25 Diciembre, 2017

P.11

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIMECRES, 27 DESEMBRE 2017

La ucraïnesa Anna Muzy-chuk(27)s’hanegatadefen-

sar els seus títols de campiona delmón d’escacs ràpids i llampec enels tornejos que esdisputen a l’AràbiaSaudita, a causa deles imposicions del’organització a lesjugadores. PÀGINA 44

LA SEGONA

Més que papers

AQUESTNadals’haestrenatambèxitdepúblicidecríticaThePost,deStevenSpielberg,quenarrael treballdelsperiodistesdeTheWashing-tonPost iTheNewYorkTimes,quevandifondre

el1971elsanomenatspapersdelPentàgon,undocumentsecretqueexplicavalaparticipaciómilitardelsEstatsUnitsalVietnamentreel1945iel1967.Lapublicacióvaprovocarla indignaciódelpaíscontraelpresidentRichardNixon,quevaposar lamaquinàriadelgovernenmarxapercensuraraquesta informacióconfidencial.Elspapersdemostravenuncomportamentinconstitucionaldediversospresidents,aixícomlaviolaciódelsseusjuraments.Lapel·lículaésunareflexiósobrela importànciadela

llibertatdepremsaenlessocietatsdemocràtiques,peròtambédelsesforçosdesdelpoderpercoartar-la.ThePostgairebécoincideixambelprimeranydeDonaldTrumpalaCasaBlanca,onhatingutseriososenfrontamentsambelsdosgransdiarisdelsEstatsUnitsquevanfiltrarelspapers

delPentàgon.Diarisquehanvistcréixerel2017lasevarelle-vància–ielsseussubscriptors–pelcompromísamblade-fensadelsvalors i llibertatsquefigurenalaConstituciódelsEstatsUnits,queTrumpeludeixomenystéambfreqüència.El filmtambéésunhomenatgeal’editoradelPost,Kathari-neGraham,pelsriscosquevasaberprendre, iaBenBradlee,eldirector,per l’audàciadesaberfinsonpodiaarribar.Brad-leeexplicaenlesmemòriesunahistòriaquevapassardes-apercebudaalseudiari: lanarraciódecomelpresidentdelSupremvarebreenpijamaiunapistolaalamàdosperiodis-tesalesportesdecasaseva(noelshihaviaagafatel telèfon),quevoliensabersielgovernhaviacontactatambellperparalitzar ladifusiódelspapers.ThomasJeffersonhaviaditel1789que,sihaguésd’elegirentreungovernsensediarisodiarissensegovern, triaria lasegonaopció.EstariabésabersiTrumphocomparteix.

El líder de la patronalCEOE dona suport a l’in-

crementd’un20%entresanysdelsalari mínim. Rosell defensa desde fa tempsqueapu-jar l’SMInoafecta lacreació d’ocupació iajuda a combatrel’economia submer-gida. PÀGINA 47

El màxim responsable deComissions Obreres saluda

l’acord sobre el salari mínim comun pas perquè els treballadorsmés mal pagats co-mencin a recuperarel poder adquisitiu,després d’anys dedura crisi econò-mica. PÀGINA 47

Per al líder sindical PepeÁlvarez, aquest nou fruit del

diàleg social –pel qual el salari mí-nim arribarà als 850 euros en tresanys– ha d’impulsarla negociació amb lapatronal sobre la pu-jada salarial per alstreballadors ambconveni.PÀGINA47

Hoeskstra és un ambaixa-dor de Trump, aficionat

com ell a les mentides. Sort queun periodista neerlandès ha po-gut demostrar-lique, en contra delque ara deia, sí quehavia criticat la in-seguretat dels Paï-sos Baixos. PÀGINA 6

CalidesaanimalEl Centre d’Acollida d’Ani-mals de Companyia de lacarretera de la Rabassadaha posat enmarxa el proto-col Coixinets, gràcies al qualels gats dormen calentons alcostat de radiadors i els gos-sos sota mantes i jerseis dequatre mànigues per afrontarla baixada de les temperatu-res d’aquests dies.

El Palau, la pàtria i lamúsica Lesmàfies del relloguer

Enels últims anys, cada actuació de l’Orfeó Catalàés també una reivindicació de la pàtria catalana.Una cosa que el seu director, SimonHalsey, res-

pecta alhora que ignora. No li interessa. És un home delmón. La seva pàtria és la música. I ahir això es va fer visi-ble en la tradicional celebració del dia de Sant Esteve alPalau de laMúsica. Halsey dirigia tots els cors de la casa...també el de Cambra, el Jove, el de Noies i l’Infantil totinterpretant un conjunt de nadales que van arrencar ambelGlòria de John Rutter. Una funció fresca i joiosa –supe-rada la transcendència– en la qual els crits de llibertat i enrecord dels polítics que són a la presó van adquirir mésvolum quemai a la sala. PeròHalsey no cedeix ni ungram a favor del clamor per la independència. Ahir a lanit va tallar les proclames donant ràpidament l’entrada aEl noi de la mare. I, ja fora de l’emissió en directe per TV3,va fer un bis amb lamolt reivindicativa –encara que d’unaltre color–ConsideringMatthew Sheppard.

Famigany, laMontse,propietàriad’unpisa laBarcelo-netaquehavia llogataun joveestranger, esvaveureobligadaaocuparel seupropihabitatge.Hova feral

saberqueel seupisestavaofertat aAirbnbcomaapartamentturístic sensequeellahohaguésautoritzat.Va tenir lapacièn-cia i la sang fredad’entrara laplataforma i ferunareservaperrecuperarelqueeraseu.Desprésdemesosd’advocats i con-versesambl’Ajuntament resnohacanviat.Esperaqueeljutjat lidonipermísper tornaraarrendar l’habitatge.Lesmàfiesqueesdediquenal relloguerd’habitatgesperdestinar-losalpuixant i lucratiunegocidelspisos turísticsnoparendecréixer i semblaquenohihaunaadministraciócapaçd’atu-rar-les.Els casos semblantsalsde laMontsese succeeixen ilesmultes imposadesper l’Ajuntamentperacovardiraques-tesmàfiescauenensac foradat.Utilitzendocumentació falsai els infractorsno tenendomicili fixon fer-losarribar lesmultes. Serànecessari canviar la legislacióperevitarque lesmàfiescontinuïnestafant i campantambllibertat.

EI web de

‘COMER’Sis sopars d’última hora perpreparar aquesta nit de Capd’Any.

CULTURAEls grans descobrimentsarqueològics del 2017.

E-KONOMIAInvertir en bitcoin? El profes-sor Gay de Liébana ofereix laresposta definitiva.

‘LISTA’Així són els deu habitatgesmés forassenyats compratspels superrics el 2017.

Internacional 3Política 13Opinió 20Tendències 26Necrològiques 31Cultura 32Cartellera 36Esports 41Anuncis classificats 46Economia 47

PÀGINES 64

AnnaMuzychukCAMPIONAMUNDIAL D’ESCACS

Juan RosellPRESIDENTDE LA CEOE

Unai SordoSECRETARI GENERAL DE CC.OO.

Pepe ÁlvarezSECRETARI GENERAL D’UGT

Pete HoeskstraAMBAIXADORDELS EUA AHOLANDA

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Una famíliaa la Gran PomaGerard Piqué iShakira passenel Nadal aNova Yorkamb els fillsper deixarenrere elsrumors de crisien la parella.

SUMARI

INTERNACIONAL

Penediment tardàL’exmandatari del Perú AlbertoFujimori demana perdó perprimera vegada als peruansdesprés del polèmic indult “hu-manitari” concedit la Nit deNadal pel president Pedro Pa-blo Kuczynski. PÀGINA 7

POLÍTICA

Un procés fallitEntrevista a Jordi Amat, queacaba de publicar La confabula-ció dels irresponsables, en quèassenyala els errors que hancreat la crisi catalana. PÀGINA 16

EDITORIALS

Negociació i victòriaEl pacte per apujar el salarimínim assolit per patronal,sindicats i Govern espanyol; i lamés que probable reelecció deVladímir Putin com a presidentde Rússia. PÀGINA 20

OPINIÓ

Senyals de decadènciaLluís Foix analitza la situaciópolítica: “Diria que és qüestiód’anys perquè Barcelona, perexemple, tan adormida i ambmenys pes polític i cultural aCatalunya i a Espanya del queva tenir, es posi com a objectiurecuperar aquell esperit delsanys vuitanta, el maragallismesomniador i la ciutat prodigiosa,per convertir-se en una de lesimprescindibles ciutats europe-es en la cultura oberta, en l’ar-quitectura i en les noves tecno-logies. Colau està en les sevesambigüitats”. PÀGINA 22

TENDÈNCIES

Mal temps peninsularLa borrasca Brunomanté enalerta gairebé tot Espanya da-vant la previsió de forts vents,pluja, neu i temporals. PÀGINA 29

CULTURA

Revelació incòmodaEncara que s’ha confirmat quela novel·lista que hi ha darreredel pseudònim literari ElenaFerrante és la napolitana AnitaRaja, els seus editors continuenpublicant els llibres mantenintles notes de solapa on es diu que“la identitat de l’autora és unmisteri”. PÀGINA 34

ESPORTS

L’au fènix del tennisRafa Nadal ha tornat a superar-se aquesta campanya per tancarla temporada com a número 1del rànquing de l’ATP quanpocs ho esperaven i per conver-tir-se als seus 31 anys en el juga-dor demés edat que acaba a daltde tot. PÀGINA 42

ECONOMIA

El cost de la jubilacióLa Seguretat Social ha destinatel desembre 8.881 milions d’eu-ros al pagament de les pensionscontributives, un 2,99%mésque el mateix mes del 2016, fetque suposa una xifra rècord,segons les dades publicades pelMinisteri d’Ocupació i Segure-tat Social. PÀGINA 48SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

561000

120418

Diario

113 CM² - 10%

2940 €

2

España

27 Diciembre, 2017

P.12

24 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIJOUS, 28 DESEMBRE 2017

Més respecte i diàlegMoltes persones pensem que

és hora de treballar per superarl’actual atzucac en les relacionsentre Catalunya i Espanya, per-què les eleccions del 21-D no hanresolt el tema. Mitja Catalunyavol la independència i l’altra mit-ja no, per tant tenimun problemapolític i tothom ho ha d’acceptar.S’ha demostrat que el tema nos’acaba ni amb la DUI, ni ambmés accions judicials, i que no tésolució fàcil o definitiva. És ur-gent parlar en unmarc de respec-temutua la recercad’una sortida.Quan es recuperi laGeneralitat

i retornin presos i exiliats, caldrànegociar i buscar el camí del mig.Si la Constitució del 1978 ja parlade nacionalitats i regions, per quèno buscar suports per precisarque Catalunya, Euskadi i Galíciasón les tres nacionalitats històri-ques amb llengua i cultura prò-pia, i amb voluntat de ser-ho?Potser no cal ni canviar la Cons-titució, només desenvolupar-larespectant la diversitat.És urgent superar l’atzucac ac-

tual per poder afrontar els altrestemes pendents.

FERRAN PONT I PUNTIGAMSubscriptorTerrassa

Puede ser la hecatombeHacemuchos años le comen-

tabanaXabierArzalluzelproble-ma que tenía España con ETA.Arzalluz respondió que el pro-blema lo tenía, sobre todo, el PaísVasco. Con la república catalanaocurre lo mismo: el principalproblema lo tiene Catalunya, noEspaña. Más de la mitad de loscatalanes no la quieren y, sin em-bargo, para la otra mitad su futu-ro sólo tiene sentido con ella.España lo puede pasar mal, peroparaCatalunyapuede ser laheca-tombe.

SALVADORRUIZ-FARGUETATorrent

Espíritu democráticoSoy catalana y vivo en Cata-

lunya, pero no me siento repre-sentada por Puigdemont ni porJunqueras. Cuando oigo las dife-rentes emisoras catalanas o laprensa catalana, tengo la impre-sióndequehabitualmente los pe-riodistas y los tertulianos se diri-gen masivamente a la mitad de lapoblación que ha votado inde-pendencia y se olvidan de que laotra mitad de los votos emitidosel 21-D, les guste ono, apoyabaunno rotundo a la independencia.¿Cuándo habrá un mayor res-

peto a las opiniones diversas?

¿Saben qué se consigue con eseempecinamiento? Que los dosbloques estén cada vezmás aleja-dos y que la convivencia sea másdifícil. Deberían demostrar másespíritu democrático aceptandoque no hay una única opción enCatalunya y que eso no significaque no seamos catalanes. Por fa-vor, no se apropien de esa deno-minación de origen: catalanes so-mos todos aunque no seamos in-dependentistas.

PILAR CRESPOÁLVAREZTerrassa

L’origen és l’1-OLa lectora Isa Busquets es

pregunta en una bonica carta(“Carta a un amic”, 24/XII/2017)des de quan s’ha allunyat d’ella elseu amic independentista. Jo lidonaré una pista: des de l’1 d’oc-tubre. La gravetat dels fetsd’aquell diaofènde talmaneraelsindepes que passen amirarmala-ment els qui allò els ofèn poc ogens. Si tothom famemòria, qual-sevol disputa amb un amic sobreaquest tema és posterior a aques-ta data.L’empresonament de líders

polítics posterior només afegeixsal a la ferida. Ferida que es tan-carà perfectament tan bon punt

s’arribi a un acord polític. Torna-rem a conviure amb aquesta dife-rència política sense cap proble-ma com hem fet sempre.El bloqueig judicial etern al

conflicte català, i en especiall’abús de poder, pot donar moltsvots a Espanya però als catalansels provoca un problema. Als ca-talans no indepes els primers, ajutjar per l’origen de les queixessobre la fractura social.

FRANCESCHERNANZCOSTASant Cugat del Vallès

Restituir la concordiaEl Gobierno del PP anuncia a

bombo y platillo el aumento del4% del salario mínimo inter-profesional (SMI) y supresidenteañade que “permite un horizontede optimismo”. Gas Naturalanuncia una subida del 6,2%, y laelectricidad, un 4,2%. Piensen yverán qué magnífico horizontede optimismo nos dibujan. Ytodavía no se ha pronunciado elagua.En cuanto a la política en Cata-

lunya, InésArrimadas, quehaob-tenido la mayoría de los votos, yOriol Junqueras, que tiene el va-lor de pasar estos días en la cárcely no entre bosques y jardines, de-berían tratar de llegar a un acuer-

do. Los dos tienen votos suficien-tes para restituir la concordia eneste país nuestro, tan incompren-dido y tan falto de lluvia.

AVELINA FENOLLOSASuscriptoraBarcelona

TabarniaAlgunos oirán la palabra Ta-

barnia haciendo una mueca, conrespingo incluido. Otros (no po-cos) sonreirán.Losquenos llevandando lecciones de democracia ylibertad durante mucho tiempointentarán ignorarlo, predicandoconmás fuerzapor la república deCatalandia.Pero ¿y si Tabarnia y eso de

“Barcelona is not Catalonia” paraformar una nueva autonomía nofuera una broma?

JUAN FERNÁNDEZ SÁNCHEZStuttgart

Concert de Sant EsteveQuina profunda tristesa vaig

sentir el dia de Sant Esteve a latarda en veure per TV3 la part fi-nal del tradicional concert deSant Esteve al Palau de laMúsicaCatalana. La manifesta exhibiciód’estelades independentistes al’hora del Cant de la senyera des

de ja fa uns anys trenca tot el sen-tit que fins fa pocs anys teniaaquest concert de Nadal. Ha dei-xat de ser un concert de tots elscatalans per convertir-se en unconcert d’una part de la societatcatalana.Ja no és tampoc el meu con-

cert. Ho lamento. Entre altres co-ses perquè com a concerts sónmagnífics. I aquest últim tambéhova ser. Però tots els bonsvalorsal voltant de l’espiritualitat, art,tolerància, integració, unitat queaquest concert havia representathan quedat en un segon terme ohan deixat de ser vàlids. Ésaquesta una mostra del nou paísque volem construir? Tinguemseny, senyors governants!

JORDI POMÉS VIVESSubscriptorCanet deMar

Records dels JesuïtesLlegint la carta “Recuerdos

de la escuela” (16/XII/2017),voldria afegir la meva experièn-cia. Vaig entrar als Jesuïtes deSarrià l’any 1946 a tota pensió,com tots els estudiants que noérem de Barcelona, i vaig ser-hiset anys, que era el temps dedurada del batxillerat en aquelltemps. Evidentment tot es feia encastellà, peròmai ningú no ens vaprohibir parlar en català entre elscatalanoparlants.En una ocasió, i estant a prop

de les vacances de Nadal, fèiemtertúlia amb un professor jesuïtacastellanoparlant i li dèiemel queesperàvem menjar per les festes.Un company, osonenc, li etzibà:“Yo, por cabezade año,me come-ré un huevo herrado”.

XAVIER IGLESIAS GUIUSubscriptorBarcelona

Zonas verdes¿Por qué los residentes y be-

neficiarios de las zonas verdes(en mi caso, el área 13) perdemosel beneficio de poder aparcar ennuestros barrios los fines de se-manay festivos?Enmizonaestánubicados El Corte Inglés y L’IllaDiagonal, y los fines de semana yfestivos de comercios abiertos esimposible aparcar en nuestrasplazas de residentes habituales alestar libres de cobro. ¿Qué senti-do tiene tener esos beneficios atiempo parcial? Agradecería anuestro excelentísimo Ayunta-miento que pusiera seny y dejenuestras zonas de residentes los365 días del año para los que vivi-mos en estas zonas.

JOANC. PALENCIAMOLINABarcelona

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

CARTESDELS LECTORS

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ PresidentCarlos Godó Valls ..................................................Conseller DelegatJosep Caminal ........................................................Director General de PresidènciaAna Godó...................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de VanguardiaJaumeGurt ..............................................................Director General Corporatiu - Negoci PremsaPere G. Guardiola ..................................................Director General ComercialXavier de Pol ...........................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .....................................................Director General de Negoci DigitalAlbert Gimeno .......................................................Director de Comunicació

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-EditorÒscar Ferrer .............................................................Director GerentXavierMartín ..........................................................ControllerJuan Carlos Ruedas ..............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2017. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per capmitjà,siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitatde fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718 (edició impresa)ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, MadridDistribueixMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040Barcelona. Tel.: 93 361 36 00ANUNCIS I ESQUELES PUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusió controlada por OJD

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartas@lavanguardia.esDefensor del lectordefensor@lavanguardia.es

Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

NOUSOKUPES.“Estádemodaocuparplazasdeminusválidosconcochesnoautorizados.Nocoincidesumatrículaconlaseñalvertical.Llamasal112ycuandollegalagrúacuriosamenteapareceelcívicoconductoryretirasuvehículosinsanción”,esqueixaJorgeJuandeTomás.

L A F O T O D E L L E C T O R

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

561000

120418

Diario

113 CM² - 10%

2940 €

24

España

28 Diciembre, 2017

P.13

EL MUNDO. JUEVES 28 DE DICIEMBRE DE 2017

8

ESPAÑA i

MARC CERVERA BARCELONA Con lazos amarillos en apoyo a los presos independentistas y varias es-teladas aparecieron la noche del sá-bado los niños del coro del Orfeó Català y parte del público asistente al tradicional concierto de San Este-ban en el Palau de la Música.

La acción, que fue acompañada con la exhibición de pancartas de Òmnium en defensa de la demo-cracia, fue aplaudida por el audito-rio y secundada en redes sociales por ex representantes del Gobier-no catalán como Dolors Bassa, en libertad bajo fianza, que agradeció el gesto de «las magníficas voces en clamor por la libertad».

Después de que el pasado año el público cantara de forma espontá-

nea el himno nacional catalán, el repertorio que se escuchó el sába-do incluyó el Els Segadors, además de El cant de la Senyera, himno de la coral. Al final de la actuación, se escucharon gritos en defensa de la independencia y por la libertad de los presos Oriol Junqueras y Joa-quim Forn, ahora diputados electos, y Jordi Sànchez y Jordi Cuixart, lí-deres de la ANC y Òmnium, respec-tivamente.

El hecho de que el Palau de la Música haya sido la sede de este ac-to reivindicativo forma parte del propio simbolismo de la institución, que defiende en su página web: «La excelencia, la participación, el com-promiso social y la catalanidad son los valores que impulsan el posicio-

namiento estratégico de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Ca-talana, los mismos que en 1905 mo-vieron al Orfeó Català a construir el Palau de la Música y a consolidar el panorama coral del siglo XX».

La presidenta de la Fundació, Ma-riona Carulla, lleva ocho años al frente de la institución tras la sacu-dida que supuso el escándalo del desvío de dinero público que prota-gonizó su predecesor, Fèlix Millet, y su mano derecha, Jordi Montull. El proceso judicial, que está visto para sentencia y se espera que se resuel-va en unas semanas, pretende de-purar responsabilidades de los más de 30 millones de euros que salie-ron de las arcas del Palau en los diez años de la era Millet. El mismo

ex presidente de la institución con-fesó haberse apropiado de fondos de la entidad y admitió el desvío de dinero público a CDC, así como su instrumentalización por empresas adjudicatarias de obra pública del Govern nacionalista.

«El Palau ha renacido», señalaba en una reciente entrevista a este diario Mariona Carulla, que fue vi-cepresidenta de la institución du-rante 11 años de la etapa Millet. «En el futuro se escribirá que el es-cándalo fue positivo porque supu-so otro renacimiento del Palau. Hu-bo otras caídas como la Guerra Ci-vil o la Dictadura de Primo de Rivera, pero ésta, diferente, ha si-do muy importante», admitía.

Además del Palau de la Música,

otras instituciones culturales catala-nas de prestigio, como El Liceu, se han visto recientemente influidas por la deriva independentista. El pú-blico del Liceu entonó de manera espontánea Els Segadors y lanzó gritos de «Votarem» al inicio de la función de Il viaggio a Reims, de Rossini, la misma noche en que la comitiva judicial registraba la sede del Departamento de Economía de la Generalitat, el 20 de septiembre,

en vísperas de la votación del refe-réndum ilegal del 1 de octubre y con la noticia de la detención de una quincena de miembros de la Conselleria. Aquella misma noche, en muchos teatros de Cataluña se leyó un manifiesto en que se recla-maba la solución dialogada al con-flicto político. De la misma forma, desde el encarcelamiento de los lí-deres independentistas, se han re-producido llamamientos a la liber-tad de los «presos políticos» en el inicio de otras funciones teatrales en distintos puntos de Cataluña.

En la misma línea de lo ocurrido en el concierto de San Esteban y también durante el pasado fin de se-mana, se convocaron distintos con-ciertos de villancicos en Barcelona, frente a la emblemática antigua pri-sión Modelo, y en Gerona, en la pla-za del Vi ante el Ayuntamiento, pa-ra reivindicar la libertad de los en-carcelados. Actos presididos por el color amarillo de bufandas y gorros y con abundante presencia de ni-ños. Las actuaciones fueron promo-vidas por la Assemblea Nacional y Òmnium a través de las redes socia-les con el hasthag #NadalGroc (Na-vidad Amarilla).

ELECCIONES CATALANAS 2017 LA PROPAGANDA INDEPENDENTISTA

Los niños del coro del Palau cantan con lazos amarillos y ‘esteladas’ La iniciativa se produjo en el marco del concierto tradicional de San Esteban

Los niños del coro portando varias ‘esteladas’ en el tradicional concierto de San Esteban en el Palau de la Música de Barcelona. TV3 / ATLAS

Dos concejales de la CUP de Reus fueron detenidos ayer por los Mossos d’Esquadra por la comisión de un supuesto delito de odio hacia la Policía durante la jornada del 1 de octubre. El juzgado de Reus (Tarragona) notificó en la mañana de ayer la orden de detención de los dos concejales, que esperaron la ejecución dentro del Ayuntamiento, informa Europa Press.

«Nos han notificado la orden de detención de dos de los concejales de la CUP Reus a raíz

de las movilizaciones del 1-O. Ante la represión del Estado, nosotros seguimos en pie, alegres y combatientes. Las calles serán siempre nuestras», publicó la CUP de la localidad en su perfil de Twitter.

Los concejales de la CUP Marta Llorens y Oriol Ciurana no se habían presentado en las dos anteriores ocasiones que fueron requeridos por el Juzgado de Instrucción 2 de Reus, que investiga la causa. A su salida del consistorio, Llorens explicó que no se han

presentado ante el juez porque no reconocen el marco de la justicia española y están en contra «del aparato del Estado que pone en evidencia que no hay separación de poderes». Además, aseguró que volverían a hacer lo acaecido en octubre «las veces que sea necesario» y vaticinó que la represión sigue, irá en aumento y será de larga duración.

Asimismo, la juez acordó citar como investigada para el día 29 a las 10.00 horas a la edil de la CUP de Reus, Maria Assumpció Cuadrada, después de que la primera vez que fue citada no se pudo llevar a cabo.

DETENIDOS DOS EDILES DE LA CUP EN REUS POR UN DELITO DE ODIO A LA POLICÍA

Los concejales de la CUP de Reus, Marta Llorens y Oriol Ciurana, ayer. EFE

«La participación, el compromiso social y el catalanismo», base del Palau

Cantadas políticas de villancicos también movilizaron a niños en Gerona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

662000

112857

Diario

1036 CM² - 100%

41200 €

8

España

28 Diciembre, 2017

P.14

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

20000

5389

Semanal

1826 CM² - 163%

7188 €

8-9

España

24 Diciembre, 2017

P.15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

20000

5389

Semanal

1826 CM² - 163%

7188 €

8-9

España

24 Diciembre, 2017

P.16

A POI 2018Le damos la bienvenida al Nuevo Afio con las mallas puestas

y haciendo lo que rods nos gusta...

I EJERCITANDO CUERPO Y MENTE

A si desconectamos con una sesi6n de ColorYoga organizada por Reebok e impartidapot nuestra yogui Xuan-Lan en un espacio

..... dis t into qu e se llen6 de azules relajantespara la clase y verdes apetecibles para elaperitivo "heaIth~:..~Namast~!

RELAJ~NDONOS

plan de "a fretwork’que un concierto en elPalau de Ia Mlisica

Catalana?BravoporWonderbox ysu propuestade cofr~s conactividades

culturales. Esteafio sus Majestadeslos t~eyes Magos d eOriente lo tendrdnmuchomdsfdcil...

D~qDOLE DURO CON UN TRIATLON DEPORTIVO

Hay unas mallas para cada deporte, iy quien diga Io contrarioes que todavia no conoce la nueva coIecci6n Nike Pants Studio!Nosotras damos f e de ello despuds de probar en p rim era persona losbeneficios de ejercitarn os con una prenda dise~ ada especialmentepa ra la act ividad con la sesi6n de "training’de danza, "boxing’y yoga que organiz6 Nike de lama no de Paula Butraguefio enBOXBAt~CELONA. iDescubre la verdadera cultura malla!

RECARGANDO PILAS

i Vivimos la ’ yogui experience’con Yogabrunch ! Arrancacon una "masterclass’ de yoga y culmina con un "brunch’saludable, iy todo con la mejor m(tsica y compafila! i Quelevante la rn ano la qu e no quiera sumergirse en es te planapto para practicantes ’amateurs" y autgnticas "yoguinis 7

8 ] WOMEN S HEALTH I Enero Febrero 2018 womenshealth es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

20226

Semestral

1040 CM² - 200%

22640 €

8-9

España

1 Enero, 2018

P.17

~Has visto lo espectacular que est~ Adriana? Esta es lafoto de familia de parte del team clue ha hecho posibleesta sesi6n de f~tos. De izq. a der.: Giuly Vesce y Beatr~zCha¢6n, del equipo de estilismo; Edu Garcla, fot6grafo;Adriana; ~/nuestra d~ectora, M6nica Martfnez.

LANOCHEDEPAZ

~Todavianohas escuchadoeldiscursoreivindicativoque dio la actrizPaz Vega al recibirelpremio MujerWomen’s Health enlos Premios Men’sHealth Hombresdel Afio? Entra enwomenshealth.esy vibra con suemotivo mensaje.La sevillana quisodedicdrselo a"todas las mujeresqueluchanpor unmundo mds justoy que alzan su vozante el abuso y laopresi6n’:

COCINANDO FELICIDAD

Nos apuntamos a la Mood Food,tendencia nutricional que buscael b ienestar incorporando anuestras recetas determinadosalimentos que n os hacen segregarhormonas como la serotonina y ladopamina, lo que nos proporcionauna gran sensaci6n de placer ybienestar. Aqul es tamos en acci6nen el taller de la escuela de cocinaAlambique, que ha contado conlas frutas de VL P-ManzanasVal Venosta como grandesprotagonistas.

y LAS EMBAJADORAS

DE ESTE N~MEI~O DE

#ENFORMAMIFORMA SON..

@petukita

CR~EO QUEREIRSE ESLA MEJORMANERA DE(IUEMA~RCALORIAS

@real_and not_perfect

Etiqueta a@womenshealthesp en tus

fotos y comparte con nosotrasc6mo sacas tu mejor versi6n...

ino olvides el ’hash tag’#EnFormaMiForma!

womenshealthes I Enero-Febrero2018 I WOi~EN S NEALTH I 9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

20226

Semestral

1040 CM² - 200%

22640 €

8-9

España

1 Enero, 2018

P.18

DIUMENGE, 24 DESEMBRE 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 53

Tribalistas fora de temps

Han passat ja més detres lustres des del’eclosió de Tribalis-tas i de l’èxit absolut

dins i fora del Brasil del disc de tí-tolhomònim.AquellBrasil quevaassistir a aquell enllumenamentmusical vivia temps complicats:socialment la crisi era galopant imusicalment l’escenalocaleraòr-fena de noves referències d’estre-badapopular.Enaquellescoorde-nades, la complicitat d’ArnaldoAntunes, Carlinhos Brown i Ma-risaMonte va suposar un esdeve-niment no només perquè tresgrans artistesdonaven formaaunsupergrup sinó també perquès’ajuntaven tres notables compo-sitors,unarranjadordecampane-tes iunade lesveusmésatractives–Monte– de la Música PopularBrasilera.

El retorn ara del gloriós trio es

produeixambunàlbumquetornaa dir-se comells, sensemés afegi-tons lexicogràfics.Per transmetreuna idea de continuïtat malgrataquest lapse de quinze anys?Mésaviatno,perquèaquellTribalistasera provocatiu, optava per la rup-tura i ensumava en altres estilísti-ques que també eren genuïna-mentbrasilerescomelfunkcario-ca però que habitualment havienestat obviades. Ara, en canvi, elTribalistas del 2017 mancad’aquell ímpetu transgressor, en-cara que sigui plàsticament atrac-tiuilleugeramentpoètic.Nos’evi-dencia una inquietud per treba-llar en noves sonoritats opresentar un discurs públic detints agitadors. Més aviat, el quees proposa en aquest agradablecomeback produït per MarisaMonte és mostrar-se optimistes imés lúcids.

Esteban Linés

TribalistasTRIBALISTASBRASIL/

PHONOMOTOR/UNIVERSAL

Walk themoon

WHAT IF NOTHINGPOP-ROCK/

RCA/SONY

Amb el Shut up anddance de fa tres tem-porades, la bandad’Ohio va fer uninsospitat salt al cimde l’èxit mainstream,i ara opten per unainvitació allunyadade les contagiosesmelodies guitarreresd’altres temps i sí peruna sonoritat mésaparatosa.

obra mestra / excel·lent / molt bé / bo / en fi... / oblidableCRÍT ICA DE MÚSICA

Moncho

MIS QUERIDOS BOLEROSBOLERO/

SATÉLITE K

Ubicablesencoor-denadesgarageres, eltriocatalàdebutadiscogràficamentambla fresca i reconeixe-doraproducciódeJoanColomo.Lletrescontra lesquals recor-renal sarcasme i laironiaambsentit, bencontrapesadesenmelodies simples irítmicasensepausa.

El gloriós intèrpretcatalà trenca la sevaretirada obligadadels escenaris ambaquesta reconfortantcol·lecció de clàssicsbolerístics, que haviagravat el 2010 ambfaixats músics cu-bans (Changuito, ElTosco, Jorge Reyes)des d’una òpticaactual.

Fetus

L’EPICENTRE DEL FANGARROCK/

BANKROBBER

Tempsdemessies

‘Messies’deHandel

Intèrprets:GabrieliConsort&Players (PaulMcCreesh);CapellaReial iConcertdesNations (JordiSavall); Instrumentsof Time&Truth(EdwardHigginbottom)Llocidates:PalaudelaMúsica(19,20i21/XII/2017)

JORGE DE PERSIA

Aquest Nadal, potser un dels mésincertsenmoltsanysperaCatalu-nya, i certament molt marcat pelmessianisme, s’ha vist preceditper diverses interpretacions delMessies de Handel. És clar quel’obra de Handel és art i bellesaque conjuga raó i fe,mentreque laderivada messiànica sol ser ficcióperillosa de poca transcendència.Nohi haurà resmés benaventuratque la feina ben feta i el respecte,per això en l’escena musical, quetendeixaharmonitzarlavistaambl’audició, desentona exhibir sím-bols externs, respectables, això sí,enelpensamentdecadascú.Tres Messies (sense El, com in-

sisteix un comentarista en el pro-

grama de mà, com si això tinguésalgun significat) es van proposaren dies successius. Tots amb or-questra petita (fins i tot sense cla-vecí la versió de Higginbottom), ino pas més de 13 cordes altes endoscors, isiPaulMcCreeshvatre-ballar amb 4 violoncels i dos con-trabaixos en el participatiu de LaCaixa, a la seva orquestra li vamancarintencionalitatimisterienelfraseigielso,cosaquevamarcaraquesta versió amb escassa imbri-cació entre solistes (baix i sopra-no) amb el discurs instrumental iescassamusicalitat enel tenor i enels passatges corals dels GabrieliConsort & Players. Un Messiesamb cos i sense esperit. Entusias-me,sí,enelscantaires,totiquecal-dria pensar a renovar aquests corsper revitalitzar projecte i ex-pressió.L’endemà(20)vaarribar lapro-

posta de Jordi Savall, eficaç comsempre, tot i que una versió quehauria d’aprofundir en sensibili-tat.Enaquestconcert,comeneldeLa Caixa, el contratenor va haverde ser substituït, i aquí va poderlluir lasevaprofessionalitat inatu-ralitatGabrielDíaz, que és part de

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

Celebració feliç

HappyReunion

Intèrprets:JordiSabatés,piano;TotiSoler, guitarra;LauraSimó,veu;CarlesBenavent,baix;Hora-cioFumero, contrabaix;DavidSimó,bateriaLlocidata:NovaJazzCavadeTerrassa(22/XII/2017)

KARLES TORRA

Músic emergent a finals dels 60,Jordi Sabatés va ser un dels prota-gonistesprincipals en l’escenade lafusió jazzística ibèrica de la dècadasegüent, i l’únic que va assolir ambundisc laqualificaciódecincestre-llesperpartde larevistanord-ame-ricanaDown Beat, la bíblia del jazz.Revitalitzador del ragtime i de lesseves coreografies, aquest il·lustrepianista i compositor barceloní éstotunmestreen l’artdecrearmúsi-quesperagransclàssicsdelcinemamut,o silent, comell l’anomena.Per celebrar els seus primers

50 anys en elmónde lamúsica, Sa-batés va oferir un concert que es vainiciaramblaprojecciódeTheplay-house de Buster Keaton, musicada

ambmoltagràcia.Totseguit, tambéapianosol,unapreciosaLadyHari-maguada del seu últim disc, Mave-rick.Jaaduoambel fenomenalbai-xista Carles Benavent, va revisitarun dels seus originals més preuats,Stonehenge, premiada amb unaovaciódegalaperpartdelpúblic.No menys emocionant va resul-

tar, poc després, la versió projecta-da a la pantalla del mateix tema, aduo amb Tete Montoliu –amb quivagravarelmíticVampyria–proce-dent d’un concert televisat. Per in-troduir, després, el gran contrabai-xista Horacio Fumero i el dinàmicbateriaDavid Simó, i tocar a trio al-guns temesdeMaverick.Elconcertva arribar al punt àlgid amb l’entra-daenescenadeToti Soler, el col·la-borador més proper del primigeniSabatés, juntament amb el qual vapublicar un celebrat disc a duo depiano i guitarra, amb perles comMoyennegirloPoemadoBrasil.Ja al final, va recuperar les seves

adaptacions jazzístiques de can-çons trobadoresques del segle XII,com Amor no vull anar-me’n nordenllà, amb la impagable veu d’unaesplèndidaLauraSimó.Vaser laci-reretad’unacelebració feliç.

CRÍT ICA DE JAZZ

la Capella Reial, molt aplaudit. Laversió va ser eloqüent en so, ambcorporalitat els petits cors de laCapella, isibélalíniavocaldelsso-listes no va ser homogènia (petitsproblemes en el registre baix deltenor), tant soprano combaix vanresultar convincents. Tempos ho-mogenis, poc recurs a matisos dedinàmica i contrastos en cors i or-questra i en algun cas climes pocsubratllats en relació amb el text,com puntejos lluminosos de la ti-orbaenambientsde tenebra.Finalment Higginbottom va fer

unMessiesplede frescor i intensi-tatexpressiva i interioritat. Inatu-ralitat en veus molt joves i de ca-ràcter (Rowan Pierce i AlexanderChance en els registres aguts, elconvincentievangèlictenorDani-el Norman, i el baix NicholasMogg). La gran tradició d’Oxfordera allà, configurada a través de laimportància de la paraula clausubratllada, i amb ornamentaciósenzilla ipocartificial.En l’instru-mental, elgrupméspetitperòmésexpressiu de tots, sense la rítmicadel clavecí, i el continu sustentat al’orgue. El cor (amb quatre veusper secció i com a alts quatre con-tratenors) va deixar veure unaharmonia suculenta i contrastosdetimbresambundirectorquesa-biaelquedeia ivaaprofundiren larecercade la sensibilitat.

Veuràs el que t’agrada!Venda d’entrades · Descomptes · Invitacions · I molts més avantatges

L’ELISIR D’AMORE DONIZETTIDEL 7 AL 28 DE GENER DE 2018

12% dte.

INNOCÈNCIA, PICARDIA I FELICITAT.DEIXA’T SEDUIR PER UNA POCIÓ QUE ENAMORA.

VVVV

* Consulta condicions awww.entradasdevanguardia.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

128465

Diario

249 CM² - 22%

11022 €

53

España

24 Diciembre, 2017

P.19

25-26 DESEMBRE 2017 V I U R E LAVANGUARDIA 15

Graella elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Pantalles

#014.00Minuto#0.15.05 Pel·lícula: El osoYogui.16.27 Pel·lícula:StarWars Episodio IV:Una nueva esperanza.19.04 Cero enHistoria.20.04 Conquistadores Ad-ventvm.21.03 Vergüenza:Lovering is call.22.00Ilustres ignorantes.23.00Pel·lícula: El último boyscout.0.45Diario Vice.MOVISTAR SERIES XTRA14.00Nacido paramatar.14.55 Bajo la superficie.15.50 Juego de TronosT7: El encuentro en PozoDragón.16.10Arma letal.18.30Riverdale.20.05Inhumans.21.35Nacidoparamatar.22.30River-dale.23.20Mr. Robot.DCINE ESPAÑOL 15.00 Bi-envenidoMisterMarshall.16.25 Saeta del ruiseñor.17.55 Tarde de toros.19.20 Siete días de enero.21.30Mar adentro.23.40Informe cine.23.55Díascontados.XTRM14.15 Pel·lícula:Coche policial.15.44Pel·lícula: La leyendadelMinotauro.17.16Pel·lícula: Screamers:asesinos cibernéticos II.18.55 Pel·lícula: OnceFallen.20.29 Teenwolf:

After Images.22.00Pel·lícula: El justiciero.23.46 Pel·lícula: Hitman.DISNEY JUNIOR15.40Ricitos y Osito y elMapaMágico.15.50 Trulli tales.16.00Ricitos y Osito.16.25MickeyMousejerci-cios.16.30 La guardia delleón.16.55Historias de laDoctora Juguetes.17.00Mickey y los súper pilotos.17.25Vampirina.17.35¡Es imbungasionante!17.45 PJMasks.17.55Historias de la DoctoraJuguetes.18.00DoctoraJuguetes.18.25 El paraísode lasmascotas.18.35La princesa Sofía.18.55Tsum Tsum.19.00Doc-tora Juguetes.19.25 ¡Esimbungasionante!19.30Ricitos y Osito.19.55Historias de la DoctoraJuguetes.DISNEY CHANNEL 15.06DisneyMickeyMouse.15.10 Prodigiosa: Lasaventuras de Ladybug.16.00DisneyMickeyMouse.16.05 Star contralas fuerzas delmal.16.30Pat, el perro.17.20 Pa-toaventuras.17.45DisneyMickeyMouse.18.15Phineas y Ferb.18.40 StarWars: las aventuras de los

Freemaker.19.05 Phineasy Ferb.19.30Mickey y lossúper pilotos.19.55 Pat,el perro.ODISEA 13.16Schwarzenegger presentalas escenasmás extremas.14.48 Empeños a lobestia.15.14Animalesbebé.16.04 Planeta azulsalvaje.17.01Animalesbebé.17.50 Imperios delreino animal.18.45Muer-tos de risa.19.37GPS:una guerra global.20.39Guerra cibernética.21.40Top 10 clima extremo.22.30Gaycation.23.22F*ck That’s Delicious.0.15Gaycation.NATGEOWILD 12.26As-esinos venenosos.13.13Wild Alaska.14.00 Laenciclopedia de los pingüi-nos.14.47 Tras el telónde acero de Rusia.15.37Wild Antártida.16.25Wild Canadá.17.09Invierno salvaje.18.00 Eloso del hielo.18.53 Trasel telón de acero de Rusia.19.47Wild Antártida.20.40 El oso del hielo.21.34 El increíble doctorPol.22.27 Losmás peli-grosos de África: sangrejoven.23.21Asesinosvenenosos.

9.45600’’: FC Barcelona-Málaga CF (17/18).10.00El partit de Champions:FC Barcelona-Juventus FC(17/18).11.45 L’últimpartit del Barça: RealMadrid CF-FC Barcelona(17/18).13.30Històries:El somni de l’Ayelen.

14.00365 dies en blau-grana.14.452017#Sem-preIniesta.16.30 El partitde Copa: FC Barcelona-De-portivo Alavés (17).18.30800’’: RealMadrid CF-FCBarcelona (17/18).18.45Promeses: resum2017.19.30 Els 500 gols de

Messi.21.00 L’últim partitdel Barça: RealMadridCF-FC Barcelona (17/18).22.45600’’: FC BarcelonaB-Albacete (17/18).23.00Històries: 2 Katsikas, unlloc sense temps/Seccionsno professionals.23.30365 dies en blaugrana.

10.25 Codi de barris.(Rep.)11.30 La cartellera.(Rep.)12.30 SlowBTV.13.05 Cases ecològiques.13.30Va passar aquí.(Rep.)14.00 BTVNotíciesmigdia.14.25 Lògic.

15.00Volcans.15.30 Riusde tinta.16.00 Vist desdel cel. (ST)16.55 SlowBTV.17.35 Va passar aquí.(Rep.)18.05 Curtmetratg-es. (Rep.)18.35 Terrícoles.19.05 Cases ecològiques.

(Rep.)19.30 Cròniquesde Barcelona.20.00 BTVNotícies vespre.20.25El temps.20.30Nit decinema22.15Deuwatts.22.45 Primera sessió0.20Terrícoles. (Rep.)

6.01 La vaca Connie.6.44La Supermots. (ST)7.09Loopdidoo. (ST)7.35 RaaRaa, el lleó escandalós.(ST)8.04 Pat, el carter:Servei d’entregues espe-cial. (ST)8.33Mic.9.00Dora, l’exploradora. (ST)9.30 Pel·lícula: Nico, el renque volia volar. (ST)10.52Tom& Jerry. (ST)11.26Kung Fu Panda: Llegendesincreïbles. (ST)12.23 Elspingüins deMadagascar.(ST)13.12Doraemon.

(ST)14.02 Shin Chan. (ST)14.52 Pirata i Capitano.(ST)15.35 Pel·lícula: Tomi Jerry: Els petits ajudantsde Santa Claus. (ST)15.57 Pel·lícula: Tom iJerry. El trencanous. (ST)16.47 El petit Nicolas.(ST)17.15 ElMic i els seusamics.17.40 Ella BellaBingo. (ST)17.53 Piratai Capitano. (ST)18.20Lazy Town. (ST)18.50 Elsgermans Kratt. (ST)19.35Kukurota: Els invisibles.

(ST)20.05 Pel·lícula: Eldetectiu Conan: cruïlla al’antiga capital. (ST)22.00Simfonova.23.50 Concertde Sant Esteve. (ST)1.35Les costes franceses desde l’aire. (ST)1.45 Lescostes franceses des del’aire:Mònaco. (ST)1.55OhHappy Day!:Mo-ments OHD: actuacionsemocionants. (ST)2.45Ritmes a l’estudi.3.45Jazz a l’estudi.4.45 Bluesa l’estudi.

CONSULTEU AQUÍ LA PROGRAMACIÓ D’AVUII DELS PROPERS DOS DIES DE TOTS ELS CANALShttp://parrilla-tv.lavanguardia.com/

‘És Nadal al món’ omple de gom a gom el Palau de laMúsica en l’any del rècord d’audiència de l’emissora

La gran festadeRAC1

BARCELONA Redacció

El Nadal és una d’aquellesfestes que s’ha de celebraramb la gent que estimes.Per això, des de fa onze

anys, RAC1 el celebra amb els seusoients, en una trobada al Palau de laMúsica que ja s’ha convertit en unclàssic d’aquestes dates. L’especialdeNadal d’Elmón aRAC1 és una co-munió que fa tangible la complicitatentre els professionals de la casa i laseva audiència, que aquest any s’haenfilat fins a límits insospitats.L’emissorahafregatelmiliód’oients,la xifra més elevada de la història delaràdioencatalà.“Moltesgràciesperser-hi.Inonomésavui,sinósempre”,elsvaagrairJordiBastéa l’inicide lesmés de tres hores de programa,aquestdiumenge.TotselsprofessionalsdeRAC1van

desfilar per l’escenari del Palau, plede gom a gom, amb més de 2.000oients convidats, alguns dels qualss’havien llevat abans de les cinc de lamatinadaper fer cua i ser elsprimersa entrar. Sens dubte, l’actuació méscelebrada va ser la de la gent d’es-ports, que va aconseguir el que sem-blava impossible: deixar Jordi Bastésenseparaules.Elsmembresdelaredaccióqueca-

pitanejaRaül Llimós van aparèixer al’escenari vestits de rapers (a excep-ció de Gerard Costafreda, que va re-definir el concepte de vergonya alie-naguarnitambperruca,minifaldilla ipits postissos) per versionar un delsèxits musicals de l’any, el Despacito,deLuis Fonsi, convertit enBastecito.Qui tambévaaconseguirun impossi-ble, per cert, va ser el polifacètic Àn-gel Llàcer, que va convèncer JordiBasté per cantar a duo un tema delmusical El Petit Príncep, acompa-nyatsalpianoperManuGuix.Laredacciód’informatiusvaferun

recull de fake news, comara la torna-daclandestinadeCarlesPuigdemont

a Catalunya disfressat de tió. Tambévan donar les xifres d’assistència alPalau: quatre persones segons laDelegació del Govern espanyol i tresmilionssegonslapoliciabelga(lesxi-fres dels Mossos no les tenien per-què, segons van dir, Josep Lluís Tra-pero encara n’estava fent les foto-còpies).“Bon Nadal als que sou aquí, als

quesouacasaialsquesónalapresó”,vasaludarToniClapés,quevaferde-butar al Palau dos dels muppets delVersió RAC1. Eren la Nunú i el seumarit, l’Alfonso, que es queixava quefins al moment totes les actuacionsmusicals havien estat en català: “Ca-da any el mateix, això és adoctrina-ment”.

Minuts més tard, Els Amics de lesArts feienesclatarelPalauencritsde“Llibertat!” ambunanadala que aca-bava recordant que, aquestes festes,“en algunes cases no hi podran sertots: cinc són a l’exili i en tenim qua-trea lapresó”.Albert Om i l’equip d’Islàndia van

engrescar el públic per jugar a unamena de Pasapalabra repassant elsgrans conceptes d’aquest 2017, comaraDUI (mètode anticonceptiupolí-tic) o urna (objecte de culte que arri-ba de matinada). Els que també vanconvidar els oients a jugar van serQuimMorales i l’equip de La segonahora, que vanmuntar un quinto grà-cies a l’eficient productora del pro-grama, Cèlia Roura, que va irromprea l’escenari patinant i amb el bomboperferelsorteig.IelsÒscars(Andreui Dalmau) van convocar tots els per-sonatges deLa competènciaper reci-

tar el tradicional verset. L’Angelinesva demostrar haver captat l’essènciadelNadal ambel seupoema: “Dema-neumoltes coses, poliu-vos els sous;coses grans i formoses, per exempleunspitsnous”.Iaixòquenovapoderrecitarl’altre

poema que s’havia preparat, titulatLlévame a Logroño. Qui sí que va sa-ber capturar l’esperit d’aquestes fes-tesvaserXaviBundó.L’equipdelVialliurevaposarelpuntemotiual’espe-cial regalant abraçades entre el pú-blic i enviantunrecordaBlaiMorell,guionista del programa, que recent-menthahagutdediradeualseupare.ElisendaCamps i l’equipdelTot és

possible van confeccionar en viu unallistaamblescançonspreferidesdelsoients. I la redacció d’Elmón aRAC1vaversionarenclaurockeralanadalaWhiteChristmas, desprésqueel sub-director del programa, Jofre Llom-bart, obsequiés el públic amb unaimitació prou aconseguida d’un delstertulians més controvertits, Gonza-loBernardos.Si deixemdebanda les voluntario-

ses actuacions dels treballadors deRAC1, l’especial al Palau va tenir ungran nivell musical. La veu càlida dePavvla va inaugurar una llarga llistadedirectes, ambgransnomscomaraBlaumut,LaIaia,MarinaTuset,Gas-par, Manel Navarro o Mishima, queva acabar l’actuació entre crits de“Carabén,president!”.Mencióapartper a La Casa Azul de Guille Milky-way, quevapresentar enprimíciauntemadel seupròximdisc (Hastaper-derelcontrol)ivaestrenarlaversióencatalàd’undels grans èxits de laban-da, La revolución sexual. El final defesta el van posar Los Manolos, quevan fer aixecar el públic amb el seuAmigos para siempre, mentre Bastéacomiadavaelprogramadesitjantalsoients que passin un Nadal “de co-llons” i demanant als treballadors deRAC1 que continuïn sent, coma ell liagradadir, “unacolladesonats”.

ORIOL MIRALLES

Gran foto de la família de RAC1 amb el públic al Palau de laMúsica Catalana

ESPECTACLE MASSIU

Tots els professionalsde la ràdio vanparticipar davantde 2.000 convidats

movistarplus.es/cine Elige todo

El bebé jefazoSus deseos son órdenes.

2017DreamWorksAnimation,L.L.C.

Dial 30

Disponible BAJO DEMANDA.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANTALLAS

561000

120418

Diario

646 CM² - 57%

17841 €

15

España

25 Diciembre, 2017

P.20

��

�

�

ue Cataluña consiga la inde-pendencia es cuestión detiempo. No mucho tiempo.Cualquiera de mi generación

con una salud aceptable lo vivirá. Quizáslos Eduardos Mendoza y Félix de Azúa,tan cuidado, para su estupor, antes de al-canzar la ancianidad, también. Hay cues-tiones del corazón que la razón no en-tiende. Y aquí, palabras mayores, habla-mos de sentimientos íntimos, como la fe yla religión. Profundamente enquistado.Atravesando por igual a los de derechas ya los de izquierdas.

El martes no perdí detalle del Concertde Sant Esteve que tiene lugar desde en el Palau de la Música. El acto en símismo es una exaltación de catalanismo.De un tiempo a esta parte más. Lo de esteaño rozó el delirio. Todos los miembrosdel Orfeó Català y el Cor de Cambra por-taban el lazo amarillo. Los directores ymúsicos también. Cuando sonó el Cant

de la Senyera comenzaron a salir estela-des de debajo de los asientos, de los pal-cos, desde el escenario. También desde elescenario. Y pancartillas donde se pedíalibertad a los presos políticos. Cómo secuida el atrezzo en estas concentracio-nes. Los gritos de llibertad, proferidos porigual desde la platea que desde el escena-rio, dieron paso a los de la palabra de ma-rras, pronunciada sílaba a sílaba: «In-de-pen-den-cia». Hasta que cantaron Els Se-

gadors y llegó el acabose.Quienes abarrotaban el Palau eran de

Barcelona y las comarcas cercanas. De

esa área que los medios unionistas handado en llamar Tabarnia, la zona del áreametropolitana de la capital dispuesta aresistir ante la fuerza de los «indepes».Viendo el Concert de Sant Esteve nadie lodiría. Me remitió a otro concierto cele-brado en octubre en el Liceu, donde Ma-ría del Mar Bonet celebró sus años enel escenario. También lo seguí íntegro.Cuando al final cantó Què volen aquesta

gent el atrezzo invadió todos los rinconesdel teatro. Los cánticos. Y de nuevo el de-lirio. La única diferencia es que al Liceu síhabían acudido seguidores tanto de Ta-barnia como de Cataluña. Como dice lapelícula, «mientras tanto, en una galaxia

lejana…», pues sí, mientras tanto, en Ali-cante, durante la campaña navideña, en-tre los centenares de anuncios sólo se hacolado uno en valenciano. Uno. Se pro-yecta delante de todas las películas quese proyectan en cines. Es el de la Genera-litat, y apela a las emociones en plenacampaña de promoción del valenciano,con el lema Tots a una veu. La felicitaciónnavideña de tal organismo nos presentauna serie de hahstag (etiquetas con moti-vos navideños del tipo panxaplena, quese suponen conectan con lo más íntimode nuestras comarcas). ¿panxaplena?¿En Alicante y alrededores? Cataluña seráRepública independiente. Nadie lo dude.Y cuando ello se produzca y quieran am-pliar territorio, al final será Alicante, consus comarcas sureñas en tropel, la que seconvierta en nueva Tabarnia, la nueva re-sistencia. Por la cuenta que nos trae. LaTabarnia que ahora comentan los medioses flor de un día.

Q

Antonio Sempere

En pocas palabras

ALICANTE SERÁ TABARNIACataluña será república independiente.Nadie lo dude. Y cuando ello se produzca yquieran ampliar territorio, será Alicante,con sus comarcas sureñas en tropel, la que se convierta en nueva Tabarnia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VOCES Y MIRADAS

187000

17194

Diario

298 CM² - 26%

1550 €

25

España

28 Diciembre, 2017

P.21

espectacles DIJOUS50 28 DE DESEMBRE DEL 2017

Dues poderoses veus s’han unit per insuflar nova vida a cançons de la tradició popular. La sopra·no basca Ainhoa Arteta i la can-taora granadina Estrella Moren·te exploren nadales i coplas, tan·gos i alguna sorpresa aportant cadascuna la seva experiència en la lírica i el flamenc, respectiva·ment. Totes dues estan vivint un moment dolç, amb el reconeixe·ment del públic i la crítica, una maduresa brillant i molta sinto·nia entre totes dues, com podran comprovar els que assisteixin al concert que ofereixen avui al Pa·lau de la Música Catalana, dins de la programació del Festival Mil·lenni. «Posem els nostres cors al servei de la música com dues ar-tistes que s’admiren i compartei-xen el llenguatge universal de la música», afirmen.

Alquímia, segons la Real Acade·mia Española (RAE), és una «trans-mutació meravellosa i increïble». Ai·xò és precisament el que esperen aconseguir a l’unir les seves veus to·tes dues artistes, cadascuna des de la seva sensibilitat i personalitat. El cert és que entre totes dues ha sor·git una connexió especial. «A més de ser una de les veus lí-riques més importants que tenim al nostre país, Ainhoa ha sigut un des-cobriment com a persona. ¡És una delícia! Per mi és més important el cor i la bondat de les persones que la seva condició artística», comen·ta la gran del clan Morente, una fa·mília que respira art per tots cos·tats. Van iniciar la gira ¡Que suenen con alegría! el dia 20 passat al Teatro Villamarta de Jerez i acabaran de·mà al Teatro Cervantes de Màlaga. Juntes interpreten, entre altres, la Canción de cuna para un niño sin cu-na, la Bulería de los Reyes Magos, la Na-

MARTA CERVERABARCELONA

Una singular alquímiaEstrella Morente i Ainhoa Arteta uneixen flamenc i lírica en un concert al Palau

DUES VEUS PODEROSES AL FESTIVAL MIL·LENNI

na de Jerez i nadales com Noche de paz i el tradicional Adeste fideles, en llatí. Per la seva part, Arteta també canta·rà un tema del cançoner basc, Hator hator, així com Balada del niño Jesús i La Virgen se está peinando. El concert obre a duo amb una cançó d’un nen sense bressol que Federico García Lorca va recollir del

JOSÉ LUIS ROCA

Estrella Morente

«Els nostres mons han encaixat no només en l’àmbit musical sinó també en el personal»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

457000

79409

Diario

894 CM² - 84%

16541 €

50-51

España

28 Diciembre, 2017

P.22

espectacles 28 DE DESEMBRE DEL 2017 51DIJOUS

Artetaestàtanorgullosacomlasevacompanyad’apostarperunrepertoripropibasatenlatradi-ció,alqualaportenuntocdemo-dernitatatravésd’unsarranja-mentsiunaposadaenescenaes-pecial.«Aquest projecte és molt emocionant»,vaadmetreArtetaenlapresentaciódelagira.Ellahaconfessatquedisfrutaambl’espe-ritnadalenc.«Per Nadal s’ajunten les famílies, les experiències i, nor-malment, per Nadal parlem molt des de l’ànima. Aquest concert va molt d’això, per això m’agrada cantar amb Estrella, perquè canta des de l’ànima i aquesta és la veri-tat del cant i d’un artista, la que co-munica sense trampa amb l’oient».IMorente,rememorantelquevadirelseupare,elgranEnriqueMo-rente,afirma:«Tant de bo tots ens abracéssim, perdonéssim i fós-sim més afectuosos i atents amb els altres no només per Nadal sinó tot l’any». Enaquestaocasió,lesduesdi-vescomptenambLucíaMorenoalpiano,SantiagoLaraalaguitar-ra,elmultiinstrumentistaDiegoVillegas,AntonioCorralesalcon-trabaixiEduardoAguirredeCár-ceralespercussions,amésdelto-caorMontoyita,AntonioCarbonelliPedroGabarre.Aurora,lamared’Estrella,hafetelvestuariperalasevafilla.«Ella em coneix millor que ningú i, a més de pintora i es-cultora, té un do per dissenyar. És una sort comptar amb ella».H

cançonerpopularivainterpretarLaArgentinita.Apartird’aquíinda-garanjuntesoperseparatenpecesméslíriques,flamenquesoclàssi-ques.«Els nostres mons han encai-xat no només en l’àmbit musical si-nó també en el personal. Fins i tot els nostres músics han connectat tant que deixem la porta oberta a

portar aquest diàleg universal més enllà i explorar nou repertori»,avan-çalacantaora,encantadaambl’ex-periència.«La gira està resultant entranyable, familiar i amena». Estrelladisfrutad’aquestscon-certs,sobretotperquèhatrobatenArtetaunaespècied’ànimabesso-na.Totesduess’admirenmútua-mentinonoméscomaprofessio-nals.«La part humana és la més im-portant perquè si ets bona persona i no ets bon artista tens possibili-tats de tirar endavant. Al revés, si ets molt bon artista i no vals com a persona, per a mi no vals un duro»,declaravaEstrellafapocabansdelasevaúltimavisitaalseuestimatPa-laudelaMúsicaenlainauguraciódelfestival¡DeCajón!

Repertori tradicional

Aratornaambunaltretipusderepertorienquèassumeixlares-ponsabilitatdecantarenllatíAdes-te fideles.«He après moltíssim amb Ainhoa. El seu carinyo i la seva pro-ximitat m’han ajudat en aquest nou repertori. Tant ella com jo ens hem hagut d’adaptar per cantar jun-tes. Ainhoa m’ha ajudat amb cer-tes maneres de projectar la veu i jo he compartit amb ella alguns dei-xos que sap brodar perquè té un art meravellós i és espanyola. Ella és del nord, jo del sud, però totes du-es ens sentim espanyoles i valorem l’enorme riquesa cultural del nos-tre país».

CARLOS MONTAÑÉS

Ainhoa Arteta

«Estrella canta des de l’ànimai aquesta és la veritat del cant i d’un artista»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

457000

79409

Diario

894 CM² - 84%

16541 €

50-51

España

28 Diciembre, 2017

P.23

DIJOUS, 28 DESEMBRE 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

La seva vídua, NicolettaMantovani, no veu un hereu natural del tenor però dona un parell de noms; els experts opinen

DeuanyssensePavarotti... i senserelleuMARICEL CHAVARRÍABarcelona

Aquest any ha fet unadècada de la mort delgran tenor del segleXX. Ielmóncontinuaesperant una veu que

espuguiconsiderarquen’és la suc-cessora. Luciano Pavarotti –la sevavídua, Nicoletta Mantovani, enmantéviuelrecordiel llegat–tornaa estar en voga després de la publi-cació, del segell Decca, d’un doblecedéd’àries i cançons–Nessundor-ma,Ladonnaèmobile,Osolemio...–que per primeravegada incloul’edició autorit-zada d’extractesdel debut aLabo-hème, l’any 1961.Per no parlar deldevedé amb eldocumentalAvo-ice for the ages(Una veu per a laposteritat), amb entrevistes al divo,actuacions amb estrelles del popcomSting, StevieWonder oBono, iel recital que va oferir el 1989 al Li-ceu, ambelpúblicdret...Habemus o no habemus succes-

sordePavarotti?“No ho crec –respon Nicoletta

Mantovani al telèfon–, perquè enLuciano era especial en tot, no no-més en la veu. Tot i això, estariamoltcontentdelsresultatsdeVitto-

rio Grigolo, el seu últim alumne,que va preparar per debutar en Labohème dos mesos abans de morir.Per en Luciano eramolt importantajudarels joves”, afirma.Per això lasevafundaciócontinuaatorgantbe-ques, apartde ferconcerts comme-moratius i mantenir la casa museudeMòdena.APavarotti li encantava la veude

JuanDiegoFlórez. I li encantaria lade Francesco Meli a Un ballo inmaschera, diulavídua.“Peròlasevaera molt especial, i el seu carismatambé. Era un ésser generós. Nocantava per la fama; pensava que

havia rebut undode Déu, i el voliacompartir. La se-va gran aportació–diu– va ser durl’òpera a tots elspúblics, cantanten llocs on maiabanshihaviaha-gut veus líriques,com el Madison

Square Garden. Va entendre quecalia treure l’òpera del teatre i por-tar-laagransarenesiambunreper-torimixt. ‘Lagentquenovaa l’òpe-raésperquèno laconeix’, deia”.Per la directora artística del Li-

ceu, Christina Scheppelmann, par-lar d’unhereudePavarotti és aven-turat. “Ell va ser una estrella en elcontextdelseutempsi lasevagene-ració. El d’avui és un altre tipus decantant.Hihamoltbonstenors,pe-

rò,pelquefaaveu,facilitat,musica-litatnatural,charme ipresència,Pa-varotti eraúnic”. Segons el directorartístic del Palau de laMúsica, Víc-torGarcia deGomar, actualment lalínia de Pavarotti la segueix JuanDiegoFlórez. “I potser tambéPiotrBeczala, sense trepitjarelbel canto,unPavarottimésmadur”.El crític deLaVanguardiaRoger

Alier diu que el divo italià va ser elmillor tenor del món. “El primerquevaferelsfamososnoudosdepitdeLa fille du régiment. I en tàndemamb la soprano Joan Sutherland,dirigits per Richard Bonynge, vadeixar els millors enregistramentsde l’edat d’or del cedé: Lucia diLammermoor, Rigoletto, La travia-ta, L’elisir d’amore, La sonnambula,I puritani (ambuna famosa nota enfalset que encara avui imposa) i, es-clar,elseufamósCalafdeTurandot,per molts el millor Nessum dormagravatenviu.Alier veu difícil parlar d’un re-

lleu. Per la puresa de la veu, la per-fecció del registre agut, l’aportacióal repertori belcantista i el carisma,amb què va popularitzar l’òperacom ningú amb Els Tres Tenors iamb la sèrie Pavarotti & friends.“JuanDiego Flórez és tècnicamentmés perfecte i elegant, però no té laforçavitaldeveudePavarotti.Ides-préshihaeltocamericàquelivado-nar el fet d’haver estat l’estrella delMet deNova York durant anys. Untocdedivouniversal”,conclou.

GIANLUCA NAPHTALINA CAMPORESI

NicolettaMantovani davant un retrat del divo a Itàlia, a casa seva

DeccapublicadosCDque incloueneldebuta ‘Labohème’ (1961) iunDVDambel recitaldel 1989alLiceu

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

120418

Diario

533 CM² - 47%

14711 €

39

España

28 Diciembre, 2017

P.24

Cultura i Espectacles

Conscients que l’entradaper a un concert pot ser unregal de Reis o de tió per-fecte, les promotores fatemps que no desaprofi-ten l’ocasió de vendre unbon feix de tiquets coinci-dint amb les festes nada-lenques. D’opcions per al2018 n’hi ha a cabassos,perquè la nova temporadade concerts a Barcelona,almenys pel que fa a espec-tacles de gran format, ésde les més imponents delsdarrers anys.

Xous de mida granLady Gaga, amb els dosconcerts reprogramatsdel Joanne World Tourque s’haurien d’haver fetal setembre, encetarà el14 i el 16 de gener l’activi-tat del Palau Sant Jordi.L’oferta d’estrelles pop aMontjuïc es completa ambles visites, al Sant Jordi, del’ex-One Direction HarryStyles (30 de març),d’Imagine Dragons (6d’abril), de Lana del Rey(19 d’abril), d’Arcade Fire(21 d’abril) i de SamSmith (15 de maig), i, al’estadi olímpic Lluís Com-

panys, de Bruno Mars,una altra vegada amb el24K Magic World Tour(20 de juny). Shakira, pe-rò, una altra diva que vasuspendre els seus con-certs de la tardor, encarano ha anunciat cap dataeuropea per al 2018. Ro-ger Waters, en el marcd’una gira, Us & Them, enla qual no hi falta cap granèxit de Pink Floyd (13 i 14d’abril), Pearl Jam (vete-rans del grunge que, el 10de juliol, retornaran a Ca-talunya després de dotzeanys) i el beatle RingoStarr (26 de juny, al cap-

davant de l’All-Starr Bandi en el marc d’un exultantFestival Guitar BCN2018) representen, demoment, la quota de clàs-sics en agenda al PalauSant Jordi. En aquesta ca-tegoria potser caldria afe-gir-hi l’espectacle ElvisPresley The Wonder ofYou, amb el rei del rock enuna gran pantalla, una vo-luminosa orquestra i lapresència de PriscillaPresley, vídua del cantant(12 de juny).

Clàssics del ‘hard’Que es preparin la butxa-

ca, d’altra banda, els afi-cionats al rock dur i al me-tal. Metallica, el 7 de febreral Sant Jordi, obrirà unatemporada especialmentlluïda pels amants del cuir,en la qual sobresurt tambéla visita de Guns n’ Roses(1 de juliol a l’estadi olím-pic, amb Axl Rose, Slash iDuff McKagan compartintnovament la banda) i, na-turalment, la programa-ció del cada estiu mésmusculós Rock Fest, queels dies 5, 6 i 7 de juliol du-rà a Santa Coloma de Gra-menet Ozzy Osbourne,Kiss, Scorpions, Judas

Priest, Helloween i Mega-deth, entre d’altres ban-des. Qui no es vulgui espe-rar fins aleshores, semprepot anar a veure Accept el26 de gener a Razzmatazzi Steel Panther, a la matei-xa sala, l’11 de febrer.

D’Alborán a ManoloEl Palau Sant Jordi, d’al-tra banda, i com és habi-tual, serà seu de moltes gi-res d’estrelles del pop-rockespanyol, com per exem-ple les de Fito & Fitipaldis(12 de maig), VetustaMorla (19 de maig), DaniMartín (26 de maig), Pa-

Un 2018 d’estrellesAstres pop (Lady Gaga i Bruno Mars), clàssics del rock (Bob Dylan, Roger Waters, iPearl Jam) i herois del ‘hard’ (Metallica, Kiss, i Guns n’ Roses) visitaran Barcelona

Guillem VidalBARCELONA

Bob Dylan (a la imatge, en la sevadarrera visita a Barcelona, l’estiu del2015 a Pedralbes) actuarà dues nitsal Liceu. A l’altra pàgina, Axl Rose, deGuns n’Roses (1 de juliol, estadiolímpic), l’ex-Pink Floyd RogerWaters (13 i 14 d’abril, Palau SantJordi), Lady Gaga (14 i 16 de gener,Sant Jordi) i Bruno Mars (20 de juny,Estadi) ■ MARTÍ E. BERENGUER /ARXIU /

JUANMA RAMOS / AFP / REUTERS

Els concerts de l’any que ve

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

102000

22388

Diario

1760 CM² - 164%

11221 €

30-31

España

25 Diciembre, 2017

P.25

blo Alborán (8 i 9 de juny),Bisbal (16 de juny), Rap-hael (28 de setembre) iManolo García (que el 20d’octubre hi farà aterraruna gira que haurà co-mençat el 6 d’abril a l’Au-ditori de Girona).

Dylan, per fi, al LiceuLa música del 2018, d’al-tra banda, tindrà el Nobelde literatura Bob Dylanentre els noms propis. Elseu debut al Liceu tindràlloc els dies 30 i 31 demarç, com a part d’un Gui-tar BCN que, aquests prò-xims mesos, també duràels escocesos Deacon Blue(que l’1 de febrer al Barts,oferiran el seu primer con-cert a Catalunya des del1993), Benjamin Clemen-tine (21 de març, Razzma-tazz), l’aliança entre elguitar hero Joe Satriani,John Petrucci i Uli JonRoth (7 de abril, Auditoridel Fòrum), Asaf Avidan(26 d’abril) i Angel Olsen(9 de maig), així com l’es-trena del nou disc dels oso-nencs Obeses (20 d’abril,Barts) i dues de les pare-

lles de moda de la músicafeta al país: Rosalía & Re-free (1 de març, Palau de laMúsica) i Maria Arnal &Marcel Bagés (3 de març,Tívoli). Per la seva part, elMil·lenni, una altra de lesprogramacions destaca-des del primer semestred’any a Barcelona, propo-sa en la seva 19a ediciónoms com els de VintageTrouble (9 de gener, Apo-lo), Carla Bruni (12 de ge-ner, Palau), Michael Ny-man (17 de febrer, Palau),2 Cellos (12 i 13 de maig,Auditori Fòrum) i JethroTull (22 de maig, Palau).

El Festival Suite, alGran Teatre del Liceu, télligats artistes com ElsAmics de les Arts (23 degener), Gregory Porter(16 de març), el cantantde Spandau Ballet TonyHadley (23 de març) i No-rah Jones (5 d’abril). I elseu festival germà, elRoom, simultani aquestavegada a Madrid, durà aRazzmatazz músics comKiko Veneno (9 de març),Mishima (13 d’abril) iAmy MacDonald (14

d’abril). El Barnasants, fi-nalment, amb més d’uncentenar de recitals a lagraella, presentarà l’histò-rica cantant italiana Gio-vanna Marini (3 de febrer,Teatre Joventut de l’Hos-pitalet de Llobregat) aixícom un homenatge al can-tautor Ramon Muntaner(10 de febrer, Teatre Jo-ventut) i l’estrena de Par-nàs, el nou disc de RogerMas (16 de març, L’Audi-tori).

Festivals per tot el paísQuant a festivals arreu delterritori, destaquen l’Stre-nes de Girona (amb visi-tes, entre el 24 de març il’1 de maig, de Luz Casal,Xavi Sarrià, Roger Mas,Morcheeba i Joan Dausà,que començarà a fer girarel disc Ara som gegants);el Músiques Sensibles deLleida (amb el guitarristaucraïnès Estas Tonne l’11de març); el Black MusicFestival de Salt (amb elguitarrista Eric Gales, el 3de març, i un clàssic ma-júscul del soul: Martha Re-eves & The Vandellas,

dues setmanes després);el Festival de Jazz de Ter-rassa (amb Steve Kuhn,Nnenna Freelon, TerenceBlanchard & The E-Collec-tive i Uri Caine entre el 7 iel 24 de març) i el badaloníBlues & Ritmes entre el 16i el 25 del mateix mes, ambnoms com els de RachidTaha, Jim Lauderdale iThe James Hunter Six.

L’oferta en sales barce-lonines, independent-ment de festivals, tambépresenta un reguitzell denoms a tenir en compte:Alt-J (8 de gener, Sant Jor-di Club), Clap Your HandsSay Yeah (13 de gener,Apolo), Goran Bregovic(15 de gener, Apolo), Ste-reophonics (1 i 2 de febrer,Apolo), Jake Bugg (8 de fe-brer, Apolo), Colter Wall(9 de febrer, Rocksound),Liam Gallagher (24 de fe-brer, Razzmatazz), Tric-ky (4 de març, Bikini),Chris Robinson Brother-hood (6 de març, Bikini)),Cindy Wilson de The B-52’s (8 de març, Marula) iMachine Head (7 d’abril,Razzmatazz). ■

El Primavera Sound –entre el30 de maig i el 2 de juny– ésl’únic dels grans festivals del’estiu a Barcelona que no haanunciat encara cap nom delcartell (tot i que deu perso-nes, fruit d’un concurs orga-nitzat pel festival van poderconèixer-lo fa alguns diesamb exclusivitat i amb la pro-mesa de confidencialitat). Laresta d’esdeveniments, però,ja fa dies que han revelat al-guns dels seus caps de car-tell. El Sonar, previst per alsdies 13, 14 i 15 de juny, ja hafet saber que tindrà als Gori-llaz de Damon Albarn i JamieHewlett, els retornats LCDSoundsystem i el discjòquei iproductor Diplo. Coincidintamb el seu vint-i-cinquè ani-versari, i en el marc d’un delsseus clàssics cops d’efecte, elfestival de música electròni-ca ha enviat a l’espai exteriortrenta-tres peces de músicade Richie Hawtin, Jean MichelJarre i Laurent Garnier, entred’altres artistes habituals delfestival, amb l’objectiu de

“buscar vida extraterrestre”.Més festivals: el Cruïlla, al

Parc del Fòrum, rebrà entreels dies 7 i 8 de juliol l’ex-Tal-king Heads David Byrne, Da-mian JR Gong Marley, Izal,Bomba Estéreo i Joana Ser-rat. Abans, però, farà la sego-na edició del Cruïlla de Prima-vera, amb l’estrena del noudisc d’Els Catarres (6 d’abril,Poble Espanyol). El Vida, a Vi-lanova i la Geltrú, festejarà elseu cinquè aniversari entre el28 de juny i l’1 de juliol ambFranz Ferdinand, Iron & Wine,Calexico, St. Vincent i NickMulvey. El Canet Rock, el 7 dejuliol, té anunciats Macaco,La Raíz i Sense Sal. El Clow-nia, entre el 28 de juny i l’1 dejuliol a Sant Joan de les Aba-desses, rebrà Amparanoia iTxarango. Pel que fa als festi-vals d’estiu a comarques giro-nines, Porta Ferrada, a SantFeliu de Guíxols, convidaràJack Johnson (13 de juliol) iPablo Alborán (7 d’agost), iPeralada, el tenor JonasKaufmann (28 de juliol). ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Gorillaz i David Byrne, en festivals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

102000

22388

Diario

1760 CM² - 164%

11221 €

30-31

España

25 Diciembre, 2017

P.26

EL MUNDO. JUEVES 28 DE DICIEMBRE DE 201744 AGENDA

UN DESAFÍO REDOBLADO Los resultados electorales del 21-D relanzan la hoja de ruta independentista

CAROL ÁLVAREZ / BARCELONA

Las recientes elecciones autonómi-cas en Cataluña han dibujado un escenario político con dos realida-des incontestables: la hegemonía del bloque independentista en unas circunstancias de lo más ex-cepcionales y el fortalecimiento de una fuerza que nació justo a la contra, Ciudadanos, con una apuesta que ha logrado atraer a los constitucionalistas hasta ahora di-vididos en otras opciones como el Partido Popular o el mismo PSC.

La hoja de ruta independentista y sus distintos órdagos seguirán, sin duda, marcando los próximos me-ses ante un frente político que en el Parlament liderará Inés Arrimadas con sus 36 diputados y otro frente, el judicial, que continuará estre-chando el cerco penal a los promo-tores y protagonistas del procés.

En efecto, la investigación abierta por el juzgado de instruc-ción número 13 de Barcelona se-guirá su tramitación por los deli-tos de desobediencia y prevarica-ción centrada en los miembros del Govern, en especial en las áreas de economía y telecomuni-caciones, que habrían desplegado estructuras ilegales para posibili-tar la celebración del referéndum del pasado 1 de octubre, así como la agilización del proceso de des-conexión de la Administración ca-talana del resto de España.

Diputados electos que previsi-blemente recogerán el acta en la sesión de constitución del Parla-ment como Josep Maria Jové y Lluís Salvadó, los dos hombres fuertes en Hacienda de la conse-jería que dirigía Oriol Junqueras, están imputados en el marco de esa causa. De igual forma que otros diputados de Esquerra co-mo Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell, Carles Mundó o Dolors Bassa.

Otros ni siquiera están en el país, temerosos de la acción de la justicia. Es el caso de los diputa-dos por ERC Antoni Comín y Me-ritxell Serret, o el mismísimo Carles Puigdemont, que nunca dejó de considerarse president de la Generalitat ni cuando Ma-riano Rajoy, en aplicación del ar-

tículo 155 y con el respaldo del Senado, cesó a todo el Executiu de la Generalitat.

Sobre el papel que desempeñe Puigdemont pivota buena parte del pulso político del año en Cata-luña. Su regreso a España para recoger el acta tendría que produ-cirse de forma inmediata, y su consiguiente ingreso en prisión es incuestionable, dada la naturale-za de los hechos que le imputa el Tribunal Supremo, relacionados con la sedición y la rebelión. Este descabezamiento del independen-tismo, que ya tiene a su otro líder entre rejas en Estremera, Oriol Junqueras, no es ninguna garan-tía para el fin del procés, con un movimiento que se ha renovado a marchas forzadas y ha dado paso a nuevas figuras como Elsa Arta-di por Junts per Catalunya o Car-les Mundó, de perfil bajo hasta su reciente paso por prisión.

Por un referéndum legal pactado Justo por ello, es sólida la opción de mantener un president autole-gitimado por las urnas y por el propio relato secesionista en el extranjero, y darle a la presiden-cia formal de Cataluña otro candi-dato mediante alguna pirueta téc-nica. Desde el extranjero y sobre todo en libertad, Puigdemont pue-de seguir su labor de internacio-nalización del conflicto de acuer-do con su hoja de ruta: él mismo señaló ya tras el 1 de octubre que el apoyo de las urnas (aquellas prohibidas, las del 21 de diciem-bre puestas por Rajoy) sería su palanca para mover a la comuni-dad internacional en su apoyo. Para reducir las suspicacias, los independentistas apostarán a buen seguro por retroceder un par de casillas y volver a poner sobre la mesa la petición de un re-feréndum legal pactado.

Esta vía tiene la ventaja de que puede sumar la complicidad de Catalunya Sí que es Pot, que tras los últimos comicios ha quedado desdibujada y con una relevancia muy limitada al perder tres diputa-dos y quedarse en ocho. Los de Colau sólo tienen esa baza para hacerse un hueco en el escenario

VISTO PARA SENTENCIAEl Supremo resolverá el caso este añoDesde el punto de vista jurídico, el conflicto catalán está lleno de

peculiaridades. Una de ellas es que la investigación gira en torno a

un delito, el de rebelión, apenas utilizado en la historia de la

democracia. Otra, que el protagonismo de aforados ante el Tribunal

Supremo hace que sea éste el órgano judicial encargado de la

investigación y eventual enjuiciamiento. Esto, a su vez, permite

hacer una afirmación sobre el calendario de 2018: en este año se

EL ETERNO RETORNO DEL PROCÉS2018

terminará la instrucción, se celebrará el juicio y se dictará la sentencia.

Así lo prevé el propio tribunal, que prevé la vista oral incluso antes del

verano. La sentencia tampoco se demoraría. Al tratarse del Supremo, el

fallo sería automáticamente firme y las posibles condenas podrían

ejecutarse de inmediato. Por ejemplo, la inhabilitación de los políticos o

su ingreso en prisión si finalmente se condena por rebelión o sedición.

Sobre el encarcelamiento, si las penas fueran inferiores a cinco años

cabría la opción de que el Tribunal Constitucional aceptase dejarlo en

suspenso ante los recursos de amparo. Esa suspensión también podría

resolverse a finales de 2018. / MANUEL MARRACO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

662000

112857

Variable

1658 CM² - 160%

65920 €

4-5

España

28 Diciembre, 2017

P.27

EL MUNDO. JUEVES 28 DE DICIEMBRE DE 2017 AGENDA 5

político que ya les deja sólo de margen la autoridad de la alcalde-sa de Barcelona en el peor mo-mento de su mandato. Tras rom-per con el PSC, que daba solidez a su gobierno en minoría en la capi-tal catalana, sus próximos pasos en el terreno municipal estarán es-trechamente marcados por una fe-roz oposición del PP, Ciutadans y los socialistas catalanes, de la que sólo podrá escabullirse con el abrazo del oso de ERC y hasta un PDeCAT volcado en el tacticismo.

De hecho, el partido que ha avalado la estrategia de la lista de Puigdemont, con un ojo puesto en un plan B que no contaba con él, vira a marchas forzadas su dis-curso, y ya se reordena con vistas al previsible congreso extraordi-nario que busca fortalecer la mar-

ca Junts per Catalunya y dar al nuevo pinyol de Puigdemont más poder.

Esta nueva vuelta de tuerca a la re-fundación de la antigua

Convergència puede suponer la salida de algún dirigente, y sería quizá el momento para que du-rante este 2018 confluyan las dis-tintas corrientes y sensibilidades nacionalistas que han quedado atrás en esta carrera por la sece-sión unilateral.

Desde Santi Vila, ex conseller del ala moderada del PDeCAT, que saltó del barco la noche antes de la aprobación de la declaración unilateral de independencia, has-ta Germà Gordó, ex conseller y hombre fuerte del gobierno de Ar-tur Mas, pasando por Antoni Fer-nàndez Teixidó y su partido Lliu-res, y Carlos Losada, de Units per Avançar, que cuenta con el ex con-seller de Unió Ramon Espadaler con un escaño en el nuevo Parla-ment a constituir, son ya muchas las voces que podrían ponerse ma-nos a la obra para configurar una alternativa nacionalista moderada con la que poner freno a la hoja de ruta predominante ahora y, al mis-

mo tiempo, dar satisfacción a una bolsa de votantes huérfana tras la desaparición de CDC.

Esquerra, con su líder indiscu-tido Oriol Junqueras en prisión, será rehén de los malos resulta-dos cosechados el 21-D, donde partía como favorita, pero ade-más deberá apechugar con el re-proche de haber perdido hasta tres diputados para el bloque in-dependentista por negarse a su-mar fuerzas en una lista conjunta con Puigdemont, tal y como pe-dían los del PDeCAT.

Su nueva estrategia pacificadora y orientada a recuperar la vía de la negociación con el Gobierno espa-ñol, de la que hizo gala durante la campaña, tendrá serias dificultades para imponerse ante una CUP aún decisiva pese a su batacazo electo-

ral y un Puigdemont con un lideraz-go fortalecido que busca el cuerpo a cuerpo con Rajoy, más que un acuerdo que implique renuncias.

Ni siquiera la inminente resolu-ción del caso Palau, el juicio por la financiación ilegal de CDC a partir del desvío de dinero público del Pa-lau de la Música que obtenía de constructoras adjudicatarias del Go-vern, puede ser un obstáculo serio para los planes independentistas. Una condena afectaría a las diezma-das arcas del partido, sí, y sería un duro golpe a Artur Mas, pero el re-lato procesista arranca el año fuerte y hará lo posible por esquivar el cas-tigo moral que conlleve la sentencia.

Los otros actores en el escenario catalán también se verán sacudi-dos en los próximos meses por los efectos del 21-D. Aunque el lide-razgo de Miquel Iceta no está cuestionado, los socialistas catala-nes deberán revisar su mensaje: su defensa del 155 no convenció a su caladero de votos, que sospecha aún de sus guiños al nacionalismo y entiende su actitud conciliadora como debilidad ante la mayor amenaza a la unidad de España y la estabilidad que se ha vivido en la época reciente.

La misma desconfianza fue la que castigó aún más al Partido Po-pular de Albiol. Si Alberto Fernán-dez Díaz, desde el grupo municipal del Ayuntamiento de Barcelona, es víctima frecuente del voto en clave española y no focalizado en su ges-

tión, el líder del PP catalán se ha visto arrastrado por el rechazo de las bases po-pulares ante la gestión de Ra-joy del 155, que muchos consideraron tibia y tardía. Un relevo en la cúpula del PP catalán podría producirse en los próximos meses como un correctivo a modo de giro

para recuperar apoyos. El fantasma de una repetición

electoral sigue vivo por lo ajustado de la victoria del bloque indepen-dentista, con 19 diputados electos investigados, algunos huidos y otros presos, y la imposibilidad matemática de formar una alterna-tiva constitucionalista.

Esa opción podría beneficiar en cualquier caso al independentis-mo, tradicionalmente muy movili-zado: la participación récord del 21-D, sólo equiparable a la de paí-ses con el sufragio obligatorio, ha-ce difícil creer que pueda reprodu-cirse una nueva afluencia excep-cional a las urnas.

¿EL AÑO DE REFORMAR LA CONSTITUCIÓN?

Una promesa y muchas dudas. La crisis de Cataluña puede

ser un factor clave a la hora de desatascar la tantas veces

anunciada reforma de la Constitución. El Congreso ha puesto en

marcha una comisión para el análisis del modelo territorial,

impulsada por el PSOE, que desde enero y durante los próximos

seis meses quiere estudiar cómo abordar una mejora del sistema

autonómico. Los socialistas pretenden que sea la antesala de la

reforma constitucional, pero por ahora Podemos, PNV y los

independentistas catalanes se niegan a participar. Pedro

Sánchez logró arrancar a Mariano Rajoy, en las conversaciones

sobre el apoyo del PSOE a la aplicación del 155, la promesa de

crear en seis meses una subcomisión para la reforma. Pero hay

muchas dudas de que pueda dar resultado por las diferencias.

Más allá del juicio clave

Ninguna decisión judicial será tan importante como la que ponga

fina a la causa por rebelión, pero no será la única. Otros

tribunales también resolverán asuntos vinculados al ‘procés’. Por

ejemplo, un juzgado de Barcelona investiga a varios no aforados

del 1-O, como también lo hace la Audiencia Nacional (al ex jefe de

los Mossos Josep Lluis Trapero). Los tribunales ordinarios son

siempre más lentos que el Supremo y es razonable pensar que

esperarán a ver qué resuelve el TS para celebrar ellos el juicio

siguiendo ese camino. Así que, aunque las investigaciones

concluyan, tal vez los juicios no se celebren en 2018. También

avanzarán este año causas como las relacionadas con el asedio a

las Fuerzas de Seguridad en hoteles de Cataluña o la actuación de

algunos profesores ante hijos de Guardias Civiles. La Fiscalía tendrá

que decidir este año si finalmente actúa contra los alcaldes que

apoyaron en 1-O. Y, por ejemplo, el Tribunal de Cuentas comenzará

el juicio contra Artur Mas y otros por los gastos del referéndum

ilegal del 9-N. La sentencia resolverá si el embargo provisional de

las propiedades del ex president acaba siendo definitivo. / M. M.

EL ETERNO RETORNO DEL PROCÉS2018

CCarles

Puigdemont

durante el acto

institucional

de la Diada

celebrado

el pasado 11

de septiembre.

/ SANTI COGOLLUDO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

662000

112857

Variable

1658 CM² - 160%

65920 €

4-5

España

28 Diciembre, 2017

P.28

«Las empresas públicas deberían ser mucho más transparentes»

Joan Llinares Director de la Oficina Antifraude de la Comunidad Valenciana. Destapó el ‘Caso Palau’A. IBÁÑEZantonioi@aragon.elperiodico.comZARAGOZA

--¿Qué ofrece una oficina anti-fraude que no ofrezca otro ente fiscalizador, como una cámara de cuentas o la Agencia de Éti-ca Pública, recientemente apro-bada en Aragón?--Ofrece la especialidad. Las agen-cias se crean específicamente para la prevención y para la re-presión. Eso no se contempla en otros órganos. Otro aspecto im-portante desde mi punto de vis-ta, es que los tribunales de cuen-tas se realizan mediante acuer-dos políticos, mientras que los nombramientos de la oficina an-tifraude surgen de las asociacio-nes que destacan por la transpa-rencia y la lucha por la corrup-ción, como sucedió en mi caso.

--¿Por qué se ha tardado tanto en contituir oficinas de este tipo?--Son un mandato de la Unión Eu-ropea para todos los países. Esto lo cumplieron muchos, pero no fue el caso de España. Sí lo hicie-ron algunas comunidades cuan-do aprobaron sus estatutos y vie-ron necesario crear órganos espe-cializados contra la corrupción.

--¿Las dotan bien de fondos?--El presupuesto de arranque que propuse cuando me nombraron se me aceptó. En ese aspecto no estoy teniendo problemas. Es mu-cho más laborioso elegir bien al funcionariado que se tiene que incorporar a la oficina.

--¿Está encontrando facilidades de los partidos e instituciones?--Estamos empezando, pero no despertamos muchas simpatías.

--Si no reciben información, su labor queda en nada...--No dar información que se soli-cita es una falta grave. Nuestro ámbito de actuación no solo son las administraciones públicas y el entramado público empresa-rial, sino también los partidos y los sindicatos.

--¿Tienen sintonía con la Fiscalía Anticorrupción?--Tenemos muy buena relación. Nuestra cultura ha propiciado una serie de conductas que son malas prácticas aunque no sean delito. Pueden generan indefen-sión ante el ciudadano y a las em-presas. Solo les queda dirigirse a los tribunales, y conocemos el coste que eso supone en tiempo y en dinero. Es duro ver a un fun-cionario pleitear por algo que es justo y tiene razón y que no sabe cuándo acabará su litigio. Por eso

la agencia incluye las malas prác-ticas de ilícitos administrativos, con un campo de actuación que no tiene por qué tener la condi-ción de una conducta tipificada en el código penal.

--Son útiles los portales de trans-parencia?--Hay de todo. Las hay con la infor-mación bien estructurada y bús-queda sencilla y otros son un sim-ple vuelco de información sin cla-sificar, por lo que un ciudadano sin formación especializada difí-cilmente va a encontrar lo que busca. Hay un debate sobre lo que se debe o no se debe publicar.

Hay contenciosos para que no se publiquen determinadas retri-buciones de altos cargos. ¿Quié-nes son altos cargos, quiénes no? Con eso juegan algunos directi-vos que tienen sueldos públicos pero inician procesos numanti-nos para que no conozcamos las retribuciones. Cuando ellos mis-mos no quieren que las conozca-mos, será porque les avergüen-za. Es en el sector público empre-sarial donde se dan muchísimos casos de corrupción. Precisamen-te estas empresas públicas debe-rían ser aún más transparentes. Muchas de ellas han huido de los controles para establecer una

33La Asociación para la Defensa de la Función Pública invitó a Llinares.

CHUS MARCHADOR

«En el sector público empresarial se dan muchos casos de corrupción»

constelación de gente que entra por procedimientos que no tie-nen que ver con el acceso a la función pública. Desde un pun-to de vista de control financiero y en materia de contratos dejan bastante que desear...

--¿Dónde hay más corrupción?--Si clasificamos la corrupción por sectores, el urbanismo se ha puesto las botas. Cuando se hun-de la burbuja, la corrupción llega a la contratación pública, a tra-vés de las obras, servicios y sumi-nistros y a través de las concesio-nes. Si además se hace a través de empresas mercantiles creadas ex-

«La corrupción nos ha costado 40.000 millones que habrían evitado muchos recortes»

«Siempre pensé que algunos se envolvieron en banderas para tapar sus fechorías»

presamente para ello, aún más fá-cil. Otro ámbito con considerable dosis de corrupción es en las sub-venciones y también en los pro-cesos de acceso a la función pú-blica, que estamos usando toda-vía los procedimientos del siglo XIX y todavía hay auténticas di-nastías en las administraciones públicas. Hay mucho nepotismo y favoritismo, así como muchos puestos politizados que deberían ser funcionarios de carrera.

--¿Hay instituciones más procli-ves a la corrupción?--Antes he comentado el sector empresarial, que estaría en el nú-mero uno del ránking. El segun-do sería el de los ayuntamientos, por la debilidad de sus sistemas de econtrol y la dependencia de los funcionarios de habilitación estatal respecto a aquellos que deben ser los órganos controla-dos por ellos. Son los mismos que fijan sus retribuciones, y además de forma arbitraria. Conozco in-terventores que al poner reparos en su función fiscalizadora se les ha eliminado el complemento es-pecífico, que puede ser la mitad del sueldo. Esto no son corrupte-las. Es corrupción.

--¿Está la corrupción impregna-da en toda la sociedad?--Si no hay una conciencia de que tenemos un grave proble-ma que nos aleja de los países que envidiamos por su nivel de vida y administración ejemplar, es que mal vamos. Esto significa una pérdida del prestigio social, una pérdida de recursos que em-pobrecen el país... Quien no en-tienda que esos 40.000 millones que ha costado la corrupción ha-brían evitado muchos recortes. La corrupción no es un fenóme-no del pasado. Es un riesgo que anida allí donde hay recursos públicos. Por eso es fundamen-tal la autorregulación de la ad-ministración y la prevención, co-mo se hace con los accidentes la-borales o se hizo muy bien para combatir la droga. Me parece te-rrible quien usa esa frase terrible de «Tú harías lo mismo si estuvie-ras ahí». Y hay que fortalecer la fi-gura del alertador. Se le conside-ra un chivato o delator, cuando es una persona ejemplar.

--Usted destapó muchas alfom-bras de corrupción en Cataluña. ¿Tiene algo que ver con todo lo que estamos viviendo ahora?--No voy a calificar a todo el mun-do, pero siempre pensé que a al-gunos les vino muy bien envol-verse en banderas para tapar sus fechorías. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ARAGON

34000

5347

Diario

1058 CM² - 82%

3797 €

10

España

24 Diciembre, 2017

P.29

DIUMENGE, 24 DESEMBRE 2017 LAVANGUARDIA 57

CHAMBAO27 I 29/XII

PALAU DE LA MÚSICA. 21 HORES

El Palau de laMúsicaserà l’escenari escollitdurant dues vetlladesque es preveuen emoti-ves del comiat de Cham-bao com a grup, una deles indiscutibles refe-rències del que al seudia es va denominarflamenco chill, és a dir,una addictiva fusió deflamenc imúsica elec-trònica ambient. El grupmalagueny, liderat peraquella entregada can-tant i força de la natura-lesa que respon perLamari, està fent unagira de comiat com agrup, cosa que no signi-fica que la sanguíniaintèrpret no continuï laseva exitosa carreraprofessional. En aquestsconcerts de comiat elgrup per complet oferiràun repàs antològic d’unrepertori que va arren-car discogràficament el2001.

ALS SOTERRANIS DE LA HISTÒRIA. El Nadal ésun temps propici per visitar exposicions.No són dies de grans novetats, però eltemps lliure ens brinda una nova oportu-nitat per repescar propostes que ningú nos’hauria de perdre i que d’aquí a poc hau-ran desaparegut de la cartellera. És el casdeLa capsa entròpica. El museu dels objec-tes perduts, una instal·lació de FrancescTorres que reflexiona sobre la relació en-tre art i història, a partir d’obres fetesmal-bé que ell ha rescatat dels magatzems delMNAC. Des de nus femenins esquinçatsamb un objecte punxant durant el Con-grés Eucarístic de Barcelona del 1952 (pelque sembla per ungrupde seminaristes) ales pintures de Sert cremades a la catedralde Vic durant la Guerra Civil o les portesde la casa Batlló llançades al carrer i res-catades perAinauddeLasarte. Valmolt lapena.MNAC. FINS AL 14/I/2018

TRES EN UN.Un altre museu que ofereix unprograma molt desitjable és el Macba, oncoincideixen tres mostres cadascuna deles quals mereix per si mateixa una visitaindividualitzada: Poesia Brossa (una revi-sió del treball de l’artista amb curiosesressonàncies amb l’actualitat política i so-cial), una retrospectiva de la novaiorque-sa Rosemarie Castoro (un joiós descobri-ment) i una selecció d’obres de la sevacol·lecció titulada Sota la superfície.MACBA. DIVERSES DATES DE TANCAMENT

MEDITANT AMB ERNESTO NETO. Els qui des-prés d’aquestes dates de tràfec i reunionsfamiliarsdesitginunespaiper a lamedita-ció i el retrobament amb un mateix, unabona idea és acostar-se a la BlueprojectFoundation, on el brasiler Ernesto Netoha concebut una gran instal·lació de gan-xet en forma de peix, Um dia tots fomospeixes, que s’activa quan el visitant acce-deix a l’interior.BLUEPROJECT FOUNDATION. CARRER PRINCESA, 57

ArtTERESA SESÉ

CAP D’ANY MUSICAL AL TEATRE. Com cada 31de desembre, una de les possibilitats mésinteressants per acabar l’any és anar al te-atre i celebrar el canvi dedata amb la restade públic, els artistes i una copa de cava icotilló. I d’oferta no en faltarà per deixarel 2017, desde les salesmés grans fins a lesmés íntimes. Sobretot, hi haurà molt demusical. Labarrejade cabaret, circ imúsi-cadeThe hole zerodonarà labenvingudaal’any nou al Coliseum, i el musical Dirtydancing ho farà al Tívoli.Cabaret acomia-darà el 2017 al Victòria, i a l’Apolo ho faràla nova creació de Ricard Reguant,Rouge,fantastic love, amb la cantant Gisela. Sen-se arribar amenjar el raïm, almateixApo-lo a les 19.30hLaMaña i FernandoEstesooferiran una de les funcions del comiatdels escenaris de la vedet, que porta pertítol Un reencuentro inolvidable. Un altrecop amb raïm i cotilló, a l’Almeria Teatrehi haurà el musical Paquito forever, basat

en lahistòria dePacoAlonso, bailaor, can-taor, actor i transformista català que vacomençar al Paral·lel dels anys cinquantai va recórrer elmón.Encaraunaltremusi-cal: el retorn de Comedy tonight, d’Els Pi-rates, a l’íntim El Maldà. I al teatre Gaudíespodrà veureTick, tick... boom!, unmusi-cal autobiogràfic de Jonathan Larsson,autor de Rent.

CAP D’ANY AMB MÀGIA I HUMOR. Al Condalserà el Mag Lari l’encarregat de donar labenvinguda al 2018 amb 25 il·lusions, ambquèelmagcelebraunquartde segle comaprofessional en escena. Al Goya la queajudarà a canviar d’any serà la popularLolita amb Luis Mottola, amb la comèdiaPrefiero que seamos amigos.

CAPD’ANYAL TEATRE SENSE TEATRE.Comsem-pre, després del raïm, l’Antic Teatre orga-nitza a les 0.30 hores de l’1 de gener unapopular festa electrònica (20 euros entra-da anticipada, 25 a taquilla) amb dj i vj.

TeatreJUSTO BARRANCO

EN CLAU NADALENCA. Zalon, conegut en unprimer moment com a corista d’AmyWi-nehouse i esdevingut veu referencial delneosoul britànic, torna a Barcelona ambun repertori de clàssics del soul i temesnadalencs.27/XII. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

INTENS FOLK-ROCK. La banda barceloninaThe Black Suns es va estrenar discogràfi-cament fa uns mesos amb un Milk & Coo-kies molt ben acollit, i que estan presen-tant en viu. Folk-rock intens, cru i malen-coniós, acústic i fosc.29/XII. LA [2] DE APOLO. 21.15 HORES

CONSTEL·LACIÓ FUNK-SOUL.Capitanejats mu-sicalment per l’incombustible Lalo López(Fundación Tony Manero), un luxóscol·lectiu de músics i vocalistes reten ho-menatge al gloriós Otis Redding en el cin-quantè aniversari de la seva mort. En

aquest excepcional Otis Redding Shows’ha format un dream team de l’escenafunk-soul barcelonina ambManuel Bení-tez (Los Fulanos), Hèctor Moras (Choca-delia Internacional), Jordi Blanch (TheExcitements) o The Sey Sisters.29/XII. BIKINI. 20.30 HORES

LA CONNEXIÓ ZANÓN - BRIGHTON 64.Els vete-rans Brighton 64 dels germans Albert iRicky Gil presenten en escenari barceloníEl tren de la bruja, o el que és el mateix, lainsòlita trobada de la música de la bandabarcelonina amb la fascinant escripturade Carlos Zanón.29/XII. SIDECAR. 21 HORES

UNA ESCENA QUE NO PARA. Als Slingshotstambé se’ls pot incloure enaquesta escenalocal que beu del funk i el soul canònics,tot i que amb bones dosis de múscul con-vincent, tal com acaben de demostrar enel seu flamant Spread the mud.30/XII. APOLO. 20 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

SANT ESTEVE AMB SIMON HALSEY. El Concertde Sant Esteve al Palau reuneix tots elscors de l’Orfeó en mans del seu titular, elbritànic SimonHalsey, i ambunaacció es-cènica dissenyada per Dani Coma. El re-pertori és tradicional català i internacio-nal, i inclou nous arranjaments i algunesestrenes. Una fita anual que encomanal’entusiasme dels cantaires.26/XII. PALAU DE LA MÚSICA. 19 HORES

DUES DAMES DEL BELCANTO I EL FLAMENC. Ex-cepcional i original trobada la que tindràlloc aquesta setmana al Festival delMil·lenni entre la soprano basca AinhoaArteta i la cantaoraEstrellaMorente.Quesuenen con alegríaés el títol del xouenquèinterpretaran (i reinterpretaran) una sè-riede temesdel cançonernadalenc, junta-ment amb diversos clàssics i alguns temesnous.28/XII. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. 21 HORES

GUINOVART ACOMPANYA DICKENS. La sopra-no Ana SanMartín i el tenor Albert MoraposenveualGranTeatredelLiceualCon-te de sorra, que s’inspira enelConte de Na-dal de Charles Dickens i al qual posa mú-sica Albert Guinovart. La companyia Ytu-quepintas construeix la narració i lahistòria de l’usurer Scrooge amb la poèti-ca plasticitat de la sorra. I amb la Simfòni-ca del Liceu acompanyada del cor infantilAmics de la Unió de Granollers en la in-terpretació musical.30/XII. GRAN TEATRE DEL LICEU. 12 HORES

ANYNOUAMBLABANDAMUNICIPAL.El barce-loní Salvador Brotons dirigeix la BandaMunicipal de Barcelona en un concert decap d’any en què, a part del tradicionalvals del Danubi blau, de Johann Strauss,s’interpretarà El llac dels cignes, de Txai-kovski, i les alegresObertures de La damade piques, d’Offenbach, i de La scala di se-ta, de Rossini,30/XII. L’AUDITORI. 19 HORES

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

128465

Diario

420 CM² - 37%

18537 €

57

España

24 Diciembre, 2017

P.30

Com és tradició, RAC1 celebra avui l’edició nadalenca d’El món a RAC1 al Palau de la Música. És Nadal al món, que s’emet des de les 10.30 hores fins a les 13.30 hores,

comptarà amb les actuacions de Mishima, La Casa Azul, Els Amics de les Arts, PAVVLA, Blaumut, Manu Guix i Àngel Llàcer, entre d’altres. A més, també

formaran part de la festa els equips de La Competència, el Versió RAC1, el Via Lliure, La segona hora, el Tot és possible i els redactors d’informatius i esports.

ESPECIAL NADALENC D’’EL MÓN A RAC1’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MEDIA

115000

22117

Diario

84 CM² - 10%

530 €

67

España

24 Diciembre, 2017

P.31

El cotxeque canviaràelmón

MAGAZINE

Vandalismea la ramblade Sants

VIURE 1 i 2

œL’expresident assegura que desitjatornar a Catalunya, però admet quea la presó no pot defensar el càrrec

œEls republicans volen que el líderde JxCat aclareixi la seva situacióabans d’obrir negociacions POLÍTICA 16

ElGovernadmet riscosper alsinversors

El pacte entre Puigdemonti ERC, pendent de si torna

L’informeperiòdicque laGenera-litat emet per a inversors estran-gers recull en el seu número deldesembre l’existència de “riscosinterns relacionats amb tensionspolítiques”. ECONOMIA 75

DENIS DOYLE / GETTY

NADALBLAUGRANA

ESPORTS 62 A 69

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

DIUMENGE, 24 DE DESEMBRE DEL 2017 / Número 48.948

Els nous governsde l’Est desafienla UE amb reformesantidemocràtiques

L’auge dela ultradretacondicionael futurd’Europa

Els governs autoritaris en païsoscom Polònia, Hongria i Romaniaestan afegintmaldecaps a laUnióEuropea amb la reclamació de ladevolució de poder per als estats.INTERNACIONAL 3, 4 i EDITORIAL

L’EXHIBICIÓDEL BARÇAALBERNABEU (0-3)DEIXA EL REIALMADRID A 14 PUNTS

París tornaa brillardos anys

després delBataclan

INTERNACIONAL 14 i 15

www.lavanguardia.cat 2,50 € (Puig Doria 8,45 €+Joc 10,45 €+Claves 12,45 €+Òpera 12,45 €)

AVUI

COLLARETS I ARRACADES

DISSENYATS PER PUIG DORIA

ÚLTIMA ENTREGA

7,95 €+ cupódel dia

JOCS DE TAULA HASBRO

ÚLTIMA ENTREGA: CONECTA 4

5,95 €+ cupódel dia

yaencontre.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

561000

128465

Diario

1270 CM² - 112%

56112 €

1,16-17

España

24 Diciembre, 2017

P.32

16 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 24 DESEMBRE 2017

dubte que és el que hauria fetFrancescMacià”.Les decisions s’hauran d’acce-

lerar, perquè Mariano Rajoy, queés l’encarregat de convocar el plede constitució del Parlament, novol esgotar els terminis i situarà lasessió abansdel 20degener, quanel límit és el 23.

Les negociacions entre JxCat iERC s’han de desplegar en dosàmbits i sense treva del Suprem.Al Parlament hi haurà 19 diputatselectes imputats en la causa persedició i rebel·lió i es dubta que 8d’ells puguin exercir el seu dret avot. No hi ha problema que tantPuigdemont com els quatre con-

La negociació entre Puigdemonti ERC, pendent del seu retornPuigdemont admet que des de la presó no podria “defensar” la Generalitat

Aclarir si Carles Puigdemont tor-na a Catalunya o es queda a Brus-sel·lesés laclauperquès’engeguinles negociacions entre Junts perCatalunya i ERC que permetinformar un nouGovern després deles eleccions de dijous. Puigde-mont iel seuequip insisteixenquela seva intenció és ser present a laconstitució del Parlament i anar aundebat d’investidura, però la se-va tornada està amenaçada perl’ordre de detenció dictada pelTribunal Suprem, quemanté Ori-ol Junqueras a la presó d’Estre-mera.Puigdemont vol tornar a Cata-

lunya “com més aviat millor, aramateix”, i fins i tot s’atreveix a re-clamarque“calfertotelqueespu-gui”perquèell ielsseusconsellers

tornin, però també afirmaquedesde lapresó“nopodriadefensar” lainstitució. “Per això soc a Brus-sel·les”, vaconfessarenunaentre-vista aReuters.Després de l’èxit electoral de

Junts per Catalunya, Puigdemontha reunit aBrussel·lespart del seuequip de campanya amb Elsa Ar-tadi,JosepRius,DamiàCalvet,Al-bert Batet i Eduard Pujol com aportaveu per planificar els passossegüents que ha de fer. Els vanacompanyar alguns diputats elec-tes que van passar la nit electoralamb Puigdemont, mentre que elsrepresentants del PDECat DavidBonvehí, Ferran Bel i Maria Sen-serrichvan tornardivendres.Els 34 diputats obtinguts, afe-

gitsals32d’ERC,davantels65quesuma el bloc constitucionalista iels comuns donen prou marge demaniobra perquè els antics socisdel Govern tornin a entendre’ssense sucumbir a un boicot de laCUP.

Tot i això, els resultats electo-rals tambéhanreobert algunes fe-rides entre republicans i excon-vergents.ERCesperaquePuigde-mont aclareixi quin és el seu plaper seure a negociar, encara queMarta Rovira, després de visitarOriol Junqueras a la presó d’Es-tremera, ja ha posat data al tret desortida. El 27 dedesembre. Els re-publicans afirmen que ha arribatel moment que Puigdemont diguiquè vol fer i recordenque en cam-panyaesvacomprometrea tornaraCatalunyasiguanyava leselecci-ons al marge de les actuacions ju-dicials.Va ser exactament això el que li

vaposar sobre la taula JoanTardàa Twitter amb un tret a la línia deflotació de l’estratègia de Puigde-mont: “La ciutadania ha restituïtdemocràticament el Govern legí-timiavostècomapresident.L’es-peremperquècomandilaGenera-litat juntament amb el vicepresi-dent Junqueras. No tingui cap

sellers cessats refugiats a Brus-sel·lesprenguinpossessió,perònopodran exercir el seu dret al vot.Els tres empresonats –Junqueras,Joaquim Forn i Jordi Sánchez–dependrand’unpermísdel jutge.Els independentistes necessi-

ten lamajoriaabsolutapernoper-dreelcontroldelaMesadelParla-ment, així que la primera decisióque han de prendre és si, almenyssisd’ells, renunciena l’escó.Elpassegüentéselde la investi-

dura. ERC només es compromet,de moment, a fer president Puig-demont, així que qualsevol altraalternativa obriria unnouescena-ri. I hi insisteixen: “Puigdemonthad’explicar-se”.De moment JxCat se centra a

reclamar que es restitueixin lesinstitucions catalanes i a reclamarque el Rei aprofiti el seu discursd’aquesta nit per arbitrar en elconflicte català. Com els últimsanysTV3noemetrà eldiscurs.Tot i això, no falten idees sobre

PolíticaLa qüestió catalana

EL PROGRAMA

Rovira, després devisitar Junqueras a lapresó, fixa l’inici dela negociació el dia 27

LA CRÒNICA

Isabel Garcia PaganBarcelona

JEFF J MITCHELL / GETTY

Puigdemont és present als carrers de Barcelona als cartells electorals; si torna de Brussel·les, serà detingut per ordre del Suprem

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

561000

128465

Diario

1270 CM² - 112%

56112 €

1,16-17

España

24 Diciembre, 2017

P.33

DIUMENGE, 24 DESEMBRE 2017 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 17

la tauladePuigdemont.Desd’unareforma del reglament del Parla-ment per poder ser investit en ab-sència fins a plantejar canvis peresquivar la restricció estatutàriad’un any entre convocatòriad’eleccions. Puigdemont no volfer “un pas al costat” com va ferMas obligat per la CUP la passadalegislatura, així que s’estudia unaoperacióElsa,quelamateixaArta-di desmenteix, sense descartaruna investiduraalternativa.En paral·lel, s’entaula una bata-

lla en l’espai postconvergent.Junts per Catalunya ja no té seu–el local del carrer Jesús l’haviend’abandonar l’endemàde les elec-cions–, però la marca està en mo-viment. Fa dies que el PDECat vadonarordresalsseusalcaldesper-quèregistressinelsequivalentslo-cals de Junts amb la vista posadaenlesmunicipalsdel2019.Els430alcaldes de l’antiga Convergèncias’enfrontaran a ERC i Junts perCatalunya és un producte políticd’èxit. També d’això són consci-ents els republicans, que situencom una prioritat negociar i tan-car el Govern, però sense menys-

prear el reptede les eleccionsmu-nicipals.Tant l’equip de Puigdemont

com la direcció del partit coinci-deixen que convé donar continuï-tat a lamarca. Encara que els seusobjectius immediats no són elsmateixos. Artur Mas creu queJxCat pot ser el punt de partidaperampliarlabasesocialdelPDE-Cat i tornar al concepte de casagran que va llançar l’expresidentel 2007, i amb el qual pretenia re-fundar el catalanisme.Marta Pas-cal, encanvi,parladecompletar la“refundació” ideològica que elpartitnohapogut ferenel seuanyescàs de vida. El que pretén la co-ordinadora general és solidificarJunts per Catalunya, però sensematar el partit. I l’equip de Puig-demont no enténper què lamobi-lització generada amb la llista delpresident ha d’estar sotmesa a lescotilles de locals i militància i aunaherència convergent pendentencaradelasentènciadelPalaudelaMúsica,queveurà la llumprevi-siblementdesprésdelNadal, i quetéMascomamàximexponent.Junts per Catalunya també ha

tingut la virtut de superar la dinà-mica de famílies de l’antiga CDC.El rullisme i el turullisme avui vanjunts i es presenten com l’enllaçperfecte entre el nou “artefactepolític” de Puigdemont i el PDE-Cat, propietari dels seus “dretselectorals”.

El nucli de Puigdemont va debatre abans de la DUI les opcions del llavors president

Otegi o Assange

ISABEL GARCIA PAGAN Barcelona

En els dos mesos que faqueésaBrussel·lesCar-lesPuigdemonts’haen-frontat a un procés

d’extradició que va ser retirat, haprotagonitzat la primera campa-nya en línia de la història amb unèxit notable i s’ha consolidat comel referent de l’independentismeamb una marca d’èxit creada adhoc fa pocmés d’unmes. Des delseu refugi belga ara explora totsels escenaris per fer efectiva elquedenomina“restauració”de laseva presidència i que té en l’or-dre de detenció del Tribunal Su-premlasevaprincipal amenaça.Si Puigdemont vol ser investit

presidenthauràde tornar aCata-lunya. “És l’única opció” que té,tal com confessa un dels seus ad-vocats, Jaume Alonso Cuevillas,una vegada explorats tots els ra-cons del reglament del Parla-ment. “El candidat a la presidèn-cia presenta davant el ple el seuprograma de govern i sol·licita laconfiança de la Cambra”. Article146. El que no preveu el regla-mentsónlesintervencionspervi-deoconferència davant del ple,queéscomPuigdemonthatriom-fatencampanya.L’elecció d’instal·lar-se a la ca-

pital comunitària no va ser im-provisada. L’entorn de Puigde-mont havia estudiat la legislacióde diferents països europeus a larecerca de la més garantista te-nint en compte les acusacions derebel·lió i sedició, però tambés’havia valorat elmarge demani-obrapolític.Hi vahaverundebat estratègic

paral·lel a les reunionsalPalaude

laGeneralitatpocsdiesabansquePuigdemont descartés in extre-mis la convocatòria d’eleccions iel Parlament votés la declaraciód’independència.Unade les citesva ser aMontserrat. La tensió en-tre Puigdemont i el PDECat des-

viava l’atenció imolts van pensarque el que s’abordava a la reunióera l’escissió dels hereus de Con-vergència.AmbelsJordisa lapresódeSo-

todelReal, el debat sobre el futurde Puigdemont es va posar sobrela taula. “Quinmodelhaviade se-guir el president? Otegi o Assan-

ge?”.Laconclusióvaserquealse-gle XXI ésmés rendible política-ment refugiar-se a l’estranger imantenirviuelteudiscursqueunmàrtir emmudit per les parets dela presó. Aquest grup va acabarsent l’embrió de l’equip de cam-

panya de Puigdemont: Jordi Tu-rull, Elsa Artadi, Jaume Clotet,Josep Rius, Jordi Cuminal...També van participar a la reunióVíctor Cullell, Miquel Àngel Es-cobar iMiquelBuch.EsvanoposarquePuigdemont

convoqués eleccions i quanho vaferMarianoRajoyvandefensarla

llista unitària independentista,primer, i van impulsar una agru-paciód’electors,després, finsquevanprovocarunpacteentrePuig-demont i el PDECat pel qual elpartit cedia a favor de la llista delpresident. La direcció del partitno seria a la candidatura, però engestionariaels “dretselectorals”.El13denovembreClotet,Riusi

l’alcalde de Valls, Albert Batet,van ser convocats pel president aBrussel·les. Elsa Artadi es va afe-gir al grup a última hora desprésde la baixa d’una altra de les per-sones citades per Puigdemont.L’“artefacte polític” que va aca-barsentJuntsperCatalunyaesvagestar en tres dies. El nucli deconfiança de Puigdemont era re-lativament inexpert en l’organit-zació de campanyes, així que s’hiva incorporar Jordi Cuminal iDamiàCalvetpergestionarestra-tègies i argumentaris. El dia quevaarrencar la campanyahivaha-ver noves incorporacions. JordiTurull i Josep Rull sortien de lapresó. Havien passat un mescompartint cel·la a Estremera ientre ells s’havia desdibuixat ladinàmicadefamíliesconvergentsqueelPDECatarrossegadesdelaseva fundació.L’equip de campanya confessa

que s’ha sentit abandonat perl’‘establishment’ que tradicional-ment acompanyava CDC. Hi hahagut “decepcions”, però s’hantrobat amb col·laboracions ines-peradesquehansuplertlafaltaderecursos inicial. Empreses quehan ajudat amb el material decampanya, facilitat el transport iles connexions des de Brussel·lesenelsmítings. “Sieraperalpresi-dent...”.Esvanplantejarduesviesperquè Puigdemont fos presentals escenaris a través d’un holo-grama,peròunsistemaeramassacar i l’altre massa arriscat tecno-lògicament, així que es va optarperunplatóalsaforesdelacapitalcomunitària. La connexió dePuigdemontalmenysenelmítingde la tardanohafallatenels 15di-es de campanya, encara que unavegada es va improvisar des de laseva residència perquè la neul’impediade traslladar-se al platóhabitual.La resta va ser d’allò més clàs-

sic.Mínims riscos, màxim rendi-ment. Reunió a les 8 del matí perfixarmissatges i agendes, conne-xióambunPuigdemontmoltdis-ciplinat després dels errors desortida amb el referèndum de laUE i els dubtes sobre si podriaprendrepossessióde l’escó.Lanitelectoralhivahavercon-

nexiófixaambBrussel·lesalater-ceraplantadelquartergeneraldeJxCat. Quan la foto es va fixar apartir del 50% de l’escrutini, vacomençar la festa que alguns in-trèpidsvanacabarales4delama-tinada al mateix local on va co-mençar.

SENSE HOLOGRAMES

Laneuvaimpediralcandidatarribaralplatóperaunmíting;vaconnectardesdecasa

NOUS RECURSOS

S’ha substituïtl’‘establishment’convergent pelsfidels a Puigdemont

EL PARLAMENT

El vot dels presos i elsrefugiats a Brussel·lessón necessaris percontrolar laMesa

PUIGDEMONT I EL PARTIT

Fa diverses setmanesque els alcaldesdel PDECat registrenlamarca Junts

STEPHANIE LECOCQ / EFE

Carles Puigdemont va seguir la nit de les eleccions a Brussel·les amb altres candidats de JxCat

.

El comitè de campanya de JxCat celebra el resultat a Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

561000

128465

Diario

1270 CM² - 112%

56112 €

1,16-17

España

24 Diciembre, 2017

P.34

LLL

espectacles 24 DE DESEMBRE DEL 2017 57DIUMENGE

pais mai transitats abans per figures de la lírica amb actuacions al Madi-son Square Garden de Nova York i en icònics parcs com el Central Park no-vaiorquès i el Hyde Park londinenc. Mantovani assegura que el reci-tal de Barcelona el 1989 també va ser molt important per a ell. «Va ser una manera de presentar l’òpera com a ell li agradava. Luciano sempre deia: ‘Molta gent no estima l’òpera perquè no la coneix prou. Però si la conegues-sin segur que se n’enamorarien’». No li costa reconèixer que ella va ser pre-cisament una d’aquelles persones que van descobrir la lírica gràcies a ell. «Jo no sabia gens d’òpera quan el vaig co-nèixer. Amb ell vaig aprendre a estimar-la», re-corda aquesta dona, 36 anys més jove que Pa-varotti, que va començar tre-ballant com la seva secretària. El tenor va m a r c a r u n a època i un estil. «Luciano mai va ser convencional. Una de les característi-ques que el van fer únic i famós, més enllà de la seva increïble veu, va ser l’obertura de mires. Mai va fer dife-rències entre els gèneres musicals, entre la música culta i la resta. No-més diferenciava entre música bo-nica i lletja, sense importar-li si era òpera, pop o electrònica. Sempre es va mostrar disposat a escoltar coses noves i a descobrir altres tendències». Tampoc va tenir por, recorda la viu-da. Ja no tenia res a demostrar quan als 60 anys va decidir posar-se a pro-va i debutar en un nou rol escenifi-cant Andrea Chenier. «Llavors ja tenia una carrerassa a l’esquena, no tenia res a demostrar, però es va voler ar-riscar amb una cosa nova. Ell era ai-

xí, li agradava provar d’innovar». En aquest sentit, la imatge triada a l’interior del nou recopilatori, po-sant les mans al voltant de la boca, com si fossin un altaveu per llan-çar una bona nova, és per a ella un fidel reflex de l’esperit de Pa-varotti. «Aquesta foto forma part de la seva personalitat. Sempre va ser positiu, alegre i bromista».

MESTRE I AMIC / No sabria dir què ha sigut el més difícil d’assumir des-prés de la seva pèrdua, el 6 de se-tembre del 2007, quan un càncer de pàncrees va acabar amb la vida

del cantant a casa seva, a Mò-dena, converti-da en museu. «Tot ha sigut di-fícil perquè era el meu marit i el pare de la meva filla –sub-ratlla–. Va ser un mestre de vida i un amic extraordinari. El més bo que tenia Luciano

és que feia sortir el millor dels al-tres. Vaig tenir la sort de trobar-lo. En presència seva un era més bona persona, aconseguia sem-pre concentrar-se en la part posi-tiva de la gent. Ell em va ensenyar a fixar-me només en les coses bo-niques. Si et dediques a criticar, tu mateix et contamines; en can-vi, si intentes veure les coses posi-tives, t’enriqueixes com a perso-na, et fas millor». Malgrat que entre ells la seva cançó sempre va ser La mia canzo-ne al vento, a casa, en canvi, no el va sentir cantar gaire. «El que a ell li encantava era xiular. Era bravísi-mo. Tant, que hauria pogut gravar un disc», assegura Mantovani mi-rant enrere. H

EFE / GIANLUCA NAPHTALINA CAMPORESI

EFE / MARCOS DELGADO

Exemplar ‘Messies’ amb HigginbottomCRÒNICA Lluminosa versió tradicional de l’oratori de Händel al Palau de la Música

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Final de luxe d’una intensa setmana d’interpretacions d’El Messies de Georg Frie-drich Händel, totes elles al

Palau de la Música Catalana. Des-prés de la versió participativa de l’universal oratori que cada any pro-posa La Caixa, aquesta vegada sota la batuta de Paul McCreesh, i la de di-mecres amb el debut messiànic de Jordi Savall, va arribar dijous el torn del mestre britànic Edward Higgin-bottom, dins de la temporada d’Iber-camera. I va valer la pena repetir. Higginbottom es va po-sar al capdavant de les seves formacions Ins-truments of Time & Truth i Oxford Voices i de quatre grans solis-tes per oferir una de les recreacions més llumi-noses i aferrades a la tradició interpretativa d’aquesta monumen-tal peça que hàgim es-coltat en aquests úl-tims temps. Conegut també com «el sacerdot de Händel» apel·latiu guanyat per la fidelitat amb la qual transmet el llegat del compositor barroc, el director anglès va sa-ber desplegar els ele-ments de què disposa-va de forma magistral, unificant a la perfecció la sonoritat i la coor-dinació entre tots ells amb una versió trans-parent, lleugera, àgil i extremadament sen-sible. Amb la reduïda mida de l’or-questra i la d’un prodigiós cor de no-més 16 veus i uns solistes a l’altura del desafiament, el mestre Higgin-bottom va fer meravelles. De fet, la seva proposta, oferta en la versió ín-tegra, s’acosta més que cap altra al que va disposar Händel per a la in-terpretació de la seva obra.

PRECISIÓ DE LES VEUS / El viatge de la foscor a la llum d’aquesta obra tran-sita des del naixement del fill de Déu fins a la reflexió sobre l’acció re-demptora de Crist, passant per la Passió, Resurrecció i glorificació del Messies amb el cèlebre Al·leluia. I tot aquest camí el van recórrer els intèr-prets de manera exemplar. És sor-prenent la precisió d’aquest cor d’ex-traordinària qualitat tímbrica i de gran equilibri entre les diferents pa-letes vocals, però no ho és menys

l’acoblament que hi ha entre les veus i la formació instrumental, for-mada per grans músics especia- litzats en el barroc i units en aquest sòlid i recent projecte. No resulta menys impactant l’empastament amb el quartet de cantants, que inte-gren el celestial contratenor Alexan-der Chande, el rotund baix Nicholas Mogg, el sòlid tenor Daniel Norman, destacat protagonista de versions de l’Evangelista de la Passió segons sant Joan, i la cristal·lina soprano Rowan Pierce. La inconfusible aroma de l’esco-la d’Oxford, de la qual Higginbot-

tom és un dels pilars, rellueix en aquest oratori. Resulta difícil fer distincions entre un o altre passat-ge d’aquest homogeni El Messies que commou i entreté, però que, sobre-tot, inunda l’ambient d’una emo-cionant espiritualitat que sobre-vola per damunt de la peculiaritat dels seus trets operístics. L’explosió d’aplaudiments i bravos del respec-table públic al finalitzar l’Amén final va ser més que merescuda. Que tor-nin aviat. H

33 El mestre Edward Higginbottom, al Palau.

JORDI ROCA

La proposta del director alemany s’acosta més que cap altra al que va disposar el compositor

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

457000

75564

Diario

351 CM² - 33%

12692 €

57

España

24 Diciembre, 2017

P.35

DIUMENGE 4724 DE DESEMBRE DEL 2017

Barcelona és una ciutat de gats que hi va haver un dia que es va veure envol-tada de gossos de carrer i

li va venir un atac, però com que tot va passar, ja els dedica exposicions i conferències. No és que la cultura amanseixi les feres, és que les tanca i les exhibeix. La cultura és un zoo dominical on el perill el tenen els animals. Ja n’hi ha prou de pensar com van acabar Nietzsche, Baude-laire i, és clar, també Rimbaud. Els seus llibres són retalls de la seva pell, pells esteses amb què adornem casa nostra, que posem a terra per poder caminar confortablement descalços. Barcelona va ser una ciutat de gossos de dia i gats de nit. Quan a la vella Europa, és a dir a Londres, es van publicar Dràcula, L’home in-visible i la primera novel·la de Sher-lock Holmes (Estudio en escarlata), a Barcelona s’inaugurava un tuguri per a noctàmbuls, que avui encan-ta els turistes i que es diu Els Quatre Gats. Vivim en una ciutat que ha con-vertit la seva indolència de classe mitjana en esnobisme de pa sucat amb oli, i per això tot el que pas-sa queda sempre una mica demodé. El més modern era fer-se invisible, beure sang, supurar intel·ligència en l’aire viciat dels baixos fons, pe-rò aquí miràvem a París, preferíem el xampany a la ginebra, la burge-sia de ploma de marabú als diners fets amb el fuet, i per això Els Qua-tre Gats agafava el seu estil, el seu nom, d’un cabaret de Montmartre que acabava de xapar: Le Chat Noir. ¿Recorden del gat negre, el conte de

El món de ManolitaPoe que tant agradava a Baudelai-re? La història d’amor entre els Es-tats Units i França, és a dir el món modern, és el que va d’aquell gat borni i el seu alcohòlic propietari a la pantera rosa i l’inspector Clouse-au. Però Marcos em matarà, perquè li vaig dir que la crònica d’avui seria per parlar del seu llibre i encara no he començat. Al dibuixant Marcos Isamat l’ajuntament li acaba d’edi-tar Bcn.Gat, gatejant per la ciutat, un llibre on a base de traços gatifica, transforma en gats paisatges, per-sonatges i escenes de la Barcelona contemporània. Deambulen per les seves pàgines alguns dels felins que ha donat la nostra ciutat, com Ga-to Pérez, naturalment, o aquell gat terrible de 13, Rue del Percebe, que lligava el ratolí a un coet (el posa per il·lustrar les terrasses dels edificis), o el gat Mao del Perich («érem veïns, diu, era un gat enorme i no especi-alment simpàtic»), i fins i tot el Gat Fèlix davant el Palau de la Música com a doble homenatge a dos Fèlix d’urpes ben diferents.

Un clàssicMarcos Isamat dibuixa sempre amb llapis, i ser del grafit abans que del grafiti el converteix en un clàs-sic. Representen la seva obra un pa-rell de galeristes, al llibre dels gats ha tirat més cap al còmic i el terreny il·lustratiu; però el fascina ficar-se en dibuixos grossos, alguns de fins a tres metres, impregnats de llima-dures de fer punta als llapis. Els gri-sos, els fons, els fa amb tot aques-ta polsina misteriosa i que segueix

sent llapis, l’ha extret dels Staedt-ler, dels Faber Castell, fent-los fer voltes amb la maquineta del temps. Per totes les parets de casa seva hi ha penjat el que en diu «restes d’ex-posicions». Els dibuixos del vapor de les xe-meneies a la fàbrica de sucre d’Ol-medo són meravellosos. Com que és científic (s’ha dedicat molts anys a la recerca, i també abans, quan es-tudiava Biologia a Edimburg, feia els cartells del teatre universitari), es manifesta en aquests dibuixos de columnes de vapor de la sucrera

Els dibuixos d’Isamat transformen en gats paisatges, personatges i escenes de Barcelona

RICARD FADRIQUE

33 Marcos Isamat i la seva gata Manolita.

JAVIER

Pérez AndújarBARceloNejANt

la seva curiositat per tot el que sem-bla viu; mostra una capacitat pro-funda per captar el funcionament del que anomenaríem inert. Encara col·labora amb un equip que es de-dica al redisseny de molècules hu-manes. Això és el que fa: vorejar la vida amb la punteta del llapis ben afilada, a veure si reacciona. Té una gata que es diu Manolita, i seguint-la per les escales apareixen emmar-cats uns dibuixos de la palla acaba-da de tallar al camp de Valladolid, o els dibuixos de les joguines dels seus fills, els ninots, les tortugues Ninja, tots junts en un bodegó, a la manera de les vanités del segle XVII amb què aquells pintors meditaven sobre el pas del temps i la inutilitat de les passions.

Monges carmelitesMarcos viu amb la seva família en un antic taller de monges carmeli-tes, on es reparaven orgues, al cor del barri de Gràcia. És una casa molt grossa i fascinant. Quan la va trobar estava plena de teclats d’eben i mar-fil, i hi havia també una màquina de manxes per afinar els tubs. Bona part de tot això ho guarda ara el Mu-seu de la Música. Manolita obre la porta de l’ar-mari blanc de la cuina per demanar menjar i, quan el seu amo n’hi po-sa, el bol de vidre de la gata cascabe-lleja. Així es trenca el silenci extra-ordinari que ha deixat a la casa l’ab-sència d’aquells orgues. Sobre la taula hi ha una font de codonys que els han donat uns amics de Lleida i que també li agrada dibuixar a Mar-cos. Com que avui fa fred, porta un mocador al coll i s’ha cordat l’armi-lla de punt, de color carbassa. S’en-rotlla un cigarret i les ulleres li pen-gen obertes sobre les espatlles com unes velles alforges. H

Vivim en una ciutat que ha convertit la seva indolència de classe mitjana en esnobisme

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

457000

75564

Diario

575 CM² - 54%

20768 €

47

España

24 Diciembre, 2017

P.36

política catalana Exmiembros del Gobierno en Bruselas, otros encarcelados, un referéndum reprimido, una DUI no implementada, una autonomía suspendida y unas elecciones que no han servido para dar con una salida clara al atolladero. Así ha sido este convulso otoño.

TRIVIAL 2017

2¿Sabría decir cuándo

quedó visto para

sentencia el ‘caso Millet’?

A. Hace seis meses.

B. Hace dos meses.

C. Hace un año.

D. Hace un año y medio.

5¿Qué porcentaje de

votos obtuvo el ‘sí’ en el

referéndum del 1 de octubre?

A. 87,1%.

B. 90,2%.

C. 95,7%.

D. 85,3%.

4¿Cuántos diputados del

Parlament votaron la

declaración unilateral de

independencia?

A. 72.

B. 68.

C. 74.

D. 70.

1¿Cuántas personas

fallecieron en los

atentados terroristas de

Barcelona y Cambrils?

A. 8.

B. 16.

C. 20.

D. 13.

3¿Cuántos votos obtuvo

Ciutadans en las pasadas

elecciones del 21-D?

A. 1,5 millones.

B. 1,1 millones.

C. 900.000.

D. 730.000.

8¿Qué partido o partidos

integrarán el grupo mixto

en el nuevo Parlament?

A. El PPC.

B. El PPC y la CUP.

C. Ninguno.

D. PPC, CUP, PACMA y Recor-tes cero.

9Jordi Sànchez y Jordi

Cuixart están en prisión

preventiva en Soto del Real

desde el 16 de octubre; Oriol

Junqueras y Joaquim Forn, desde el 2 de noviembre,

todos ellos acusados por

sedición. ¿En qué cárcel están

los exmiembros del Govern?

A. En Soto del Real.

B. En Alcalá Meco.

C. En Estremera.

D. En Can Brians.

6¿Cuántos diputados del

nuevo Parlament están

imputados por cuestiones

relacionados con el ‘procés’?

A. 19.

B. 25.

C. 13.

D. 8.

10¿Cuántos barcos

policiales desplegó

el Ministerio del Interior en

Catalunya para el 1-O?

A. Uno, el conocido como Pio-lín, que atracó en Barcelona para alojar a policías y guar-dias civiles desplazados.

B. Dos: el Piolín en Barcelona y otro crucero de refuerzo en Tarragona.C. Tres: dos en Barcelona y otro más en Tarragona.

D. Cuatro: dos en Barcelona, uno en Tarragona y otro más en Girona, este último deco-rado con motivos de Frozen.

7¿Qué partidos votaron en

el Senado en favor de la

aplicación del artículo 155

de la Constitución?

A. PP, PSOE y Ciudadanos.

B. PP y PNV.

C. PP, PSOE, Ciudadanos, Fo-ro Asturias, UPN y Coalición Canaria.

D. PP, Podemos y Bildu.

FERRAN SENDRA

JUAN MANUEL PRATS

campanada dESdE BRUSELaS. Puigdemont, el jueves, al conocer los resultados.

EncaRcELadO. Junqueras, tras dejar la AudienciaNacional, antes de ingresar en prisión preventiva.

¿Alguna salida al laberinto?

c’S gana. Arrimadas venció en votos y escaños, pero el bloque independentista revalidóla mayoría absoluta.

JOSE LUIS ROCA

6 24 DE DICIEMBRE DEL 2017más Periódico

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

457000

75564

Semanal

1064 CM² - 100%

30170 €

6

España

24 Diciembre, 2017

P.37

CONSECUENCIAS DE LA CRISIS POLÍTICA CATALANA TRAS LAS ELECCIONES

En Canovelles, una localidad dela provincia de Barcelona, la ma-yoría larga de sus 16.000 habitan-tes votaron por partidos no inde-

d i A i kiló

obrero que creció en suelo edifica-do para albergar las olasmigrato-rias en las décadas de los cincuen-ta y sesenta. L’Ametlla es un pue-

blo residencial, con casas de vera-neo, muchas de ellas modernis-tas, testimonios del pasado glorio-so de principios del siglo XX. Ca-

novelles sigue el patrón de la Bar-celona que mira al mar. L’Amet-lla refleja un paísmás de interior.Ambos, en síntesis, simbolizanlas dos Cataluñas que salieron del i d d di idid

La vida en dos localidades de Barcelona refleja en la calle los resultadosde la convocatoria del 21-D: una sociedad aún más dividida y polarizada

Cataluña se parte en dosCRISTIAN SEGURA, Barcelona

las urnas: una sociedad dividida,cada vez más polarizada, en laque la tierra de nadie se despue-bla poco a poco. “La división va amás. Estoy preocupado con eso”,dice Nicolás Mico, un vecino deCanovelles. PÁGINAS 18 Y 19

pendentistas. A cinco kilómetrosde allí, en L’Ametlla del Vallès, de8.500 vecinos, el resultado de lavotación del pasado 21 de diciem-bre fue la contraria. En Canove-lles, la población tiene raíces fue-ra de Cataluña; es un municipio

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1080000

264604

Diario

2138 CM² - 189%

168021 €

1,18-19

España

24 Diciembre, 2017

P.38

El viernes postelectoral en Cano-velles discurre entre fiestas esco-lares de Navidad y los corrillosque las abuelas delmunicipio for-man en la callemientras vigilan asusnietos. Las abuelas charlan enlos bancos de la calle Diagonal ro-deadas por los niños. Alguna deellas deja caer un comentario so-bre los resultados de las eleccio-nes, pero lo hace con discreción,para no abrir una indeseada dis-cusión. Canovelles, pueblo en elcircuito industrial del VallèsOriental (provincia de Barcelona)y con buena parte de sus 16.000habitantes con raíces fuera de Ca-taluña, era de hegemonía socialis-ta hasta que llegó Ciudadanos. El70% de sus vecinos ha votado porpartidos no independentistas. Acincokilómetros de allí, en L’Ame-tlla del Vallès, la situación esopuesta: el 64% optó por las listasde las fuerzas separatistas.

Los resultados del 21-D hanconfirmado la polarización. Laequidistancia de los comunes —lacandidatura en la que se integróPodemos, esta vez con el nombreCatalunya en Comú— y el catala-nismomoderado del PSC pierdenpeso: entre los dos sumaban 27diputados en 2015; ahora bajan a25. Cataluña está, tras el jueves,más dividida en dos mitades.

En L’Ametlla del Vallès (8.300habitantes) se impuso Junts perCatalunya con el 36% de los votosy ERC fue segunda con el 24%.

L’Ametlla formaparte de lamino-ría en una suerte de corredor geo-gráfico que recorre el litoral deTarragona hasta las puertas deGirona, y que incluye las comar-cas del prelitoral industrial delVallès y el Llobregat. Es un terri-torio en el que Ciudadanos ha si-do el vencedor en la mayoría delas circunscripciones electora-les, arrebatando el primer pues-to al PSC y jugándose el lideraz-go con los republicanos. Canove-lles sigue el patrón de lo sucedi-do en gran parte de esta Catalu-ña que mira al mar: Ciudadanosya arrebató en 2015 el primerpuesto al PSC y en 2017 afianzasu posición aumentando los vo-tos conseguidos: del 28% al 37%.Los socialistas se mantienen se-gundos con un apoyo del 20%.Frente al corredor naranja se le-vanta la Cataluña interior, unma-pa casimonocolor donde el domi-nio de Carles Puigdemont y deERC es casi incontestable.

La división social queda pa-tente sobre el mapa y en el día adía. Las escuelas de Canovellesse reunieron el viernes en el pa-bellón deportivo Tagament paracelebrar una fiesta navideña.Hubo actuaciones y sorteo depremios. En la puerta, NicolásMico, trabajador de los serviciosde emergencia de la Cruz Roja,corroboraba que Canovelles yL’Ametlla, donde vive su herma-no, son mundos paralelos, lasdos Cataluñas que se oponen: Ca-

novelles es un municipio obreroque creció en suelo edificado pa-ra albergar a la inmigración delas décadas del desarrollismo;L’Ametlla es un pueblo residen-cial con sus villas de veraneo,muchas de ellas modernistas,testimonios del pasado gloriosode principios del siglo XX, comoCan Millet, hoy una residenciageriátrica propiedad de los Mi-llet, la gran estirpe de la burgue-sía catalanista. La oveja negrade la familia, Félix Millet, juzga-do por el saqueo del Palau de laMúsica, reside en L’Ametlla.

Mico es contrario a la inde-pendencia y teme por la estabili-dad social. “Estoymuy preocupa-do porque la sociedad está frac-turada. La división va a más”,dice. Y admite que en el trabajono hablan de la cuestión paraevitar broncas: “Antes había unaconvivencia desde el respeto,ahora se ha perdido el respeto.Espero que el nacionalismo en-tienda que el país no está prepa-rado para la independencia sinuna gran mayoría absoluta”.

Un grupo de amigasIsabel Gendre, frutera jubiladade Canovelles, aunque oriundade L’Ametlla, se identifica como“la catalana” del grupo de veci-nas de la Calle Diagonal. Explicaque recientemente tuvo un en-contronazo con una amiga por lacuestión de la independencia y

esta todavía no ha vuelto al sane-drín de los mediodías. Al lado deGendre se sienta Dolores Marín,de 80 años, granadina de origeny lamitad de su vida en Cataluña.Se instaló en Canovelles siguien-do a su marido, empleado enMurtra, histórica empresa textilde la cercana Granollers. Marínno quiere discutir y solo dice quela independencia no la quiere nien pintura. Gendre añade que aella en verdad lo que le interesaes, pase lo que pase, que le man-tengan la pensión.

Se apunta al diálogo AdelaMo-rilla, de 58 años y con ganas deresaltar que ha votado por Mi-quel Iceta porque en su familia,nacidos en Sevilla, el socialismoes un sentimiento y una tradi-ción. Morilla comenta que en Ca-novelles la mayoría no está por laindependencia, pero ella ha pasa-do malos tragos con amigos: “Al-gunos se han hecho independen-tistas porque dicen que Cataluñales ha dado un hogar y una vidaconfortable. Si túno eres indepen-dentista, te llaman botiflera [trai-dora] pese a que, en mi caso, es-toy plenamente integrada en lacultura catalana: hablo catalán,en casa celebramos el tió [la tradi-ción catalana para los regalos deNochebuena]…Esta división no lahabíamos vivido nunca”.

“Lo de la división social no esverdad. Enmi familia hay de todoy nos llevamos bien, y en el pue-blo tengo amigos del PP. Sonmen-

El resultado electoral retrata el creciente enfrentamiento de la sociedad catalana. Parte del separatismosigue negando que exista una fractura, que sí preocupa a quienes defienden seguir en España

Cataluña sale más dividida del 21-DCRISTIAN SEGURA, Barcelona

Una mujer pasea el pasado jueves, día de las elecciones, por una calle de Viladecans, el municipio de Barcelona en el que más creció el apoyo a Ciudadanos. / SAMUEL SÁNCHEZ

En el trabajo deNicolás Mico eludenel ‘procés’ paraevitar broncas

Emilia Cózar sostieneque los votantesde Ciudadanosson más incultos

El alcalde deCanovelles cree queal PSC le perjudica sudiscurso matizado

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1080000

264604

Diario

2138 CM² - 189%

168021 €

1,18-19

España

24 Diciembre, 2017

P.39

tiras, como las del PSC. Ellos tam-bién quieren aniquilar la identi-dad catalana”, dice Emilia Cózar,empleada de la pastelería SantJordi de L’Ametlla. Sergi, uno desus clientes, añade que la separa-ción en bloques siempre ha existi-do: “Antes era entre izquierda yderecha, ahora es por lo nacional.Al final unas elecciones son un sío un no a un proyecto. Y los queno se mojan son los que salenmás perjudicados”, sostiene.

Educación y dineroNacida en Albacete, Cózar ha vi-vido en Ecuador y en Sevilla,donde fue militante socialista.Cózar dice votar por los antica-pitalistas de la CUP y esperaque ERC y el PDeCAT gobiernende nuevo “para conseguir la in-dependencia, pero haciendo lascosas con más cautela, con mástiempo y sin que sea algo drásti-co”. Cózar no tiene duda de porqué en L’Ametlla predomina elsecesionismo: “Porque aquí haygente más catalana y con un ni-vel cultural más elevado. En Ca-novelles hay más inmigración,también de origen africano y la-tino, y sientenmiedo a perder loque tienen”, afirma.

Ramón Cotarelo, catedráticode Ciencia Política de la UNED,propagandista del independen-tismo y componente de la listaelectoral de ERC, popularizó elanálisis clasista de la división so-cial en Cataluña con unmensajeen Twitter el pasado 6 de diciem-bre: “Los más antindependentis-tas, los analfabetos seguidos delos que no tienen estudios. Quecada cual saque sus conclusio-nes”, escribió. El jueves, en lajornada electoral en Viladecans,el municipio de la coronametro-politana de Barcelona en el queha crecido más Ciudadanos, el

apoderado de Junts per Catalun-ya Àlex Gallo exponía a EL PAÍSelmismo razonamiento: “Vilade-cans y Cornellà son los munici-pios del Llobregat en los que larenta per cápita y el nivel educa-tivo sonmás bajos; por eso crecetanto Ciudadanos”.

Si parte del separatismo nie-ga que haya fractura social, losvotantes constitucionalistas pa-recen tener pocas dudas al res-pecto, y así se expresaron veci-nos de Viladecans preguntadospor este periódico: “La sociedadcontinuará muy dividida, cadagrupo tiene sus ideas y de ahíno salen. Mi mejor amigo y yo,por ejemplo, ya no nos habla-mos”, explicó Pablo Rama; “sehan creado dos bandos; en lavida hay matices y ahora nocuentan”, reflexionaba Luz Co-rrea, química gallega llegadahace seis años a Cataluña.

Emilio Cordero, alcalde so-cialista de Canovelles, espera ala salida del pabellón Tagama-nent para despedir a las fami-lias y a los equipos de maestros.Cordero responde a Cózar so-bre las diferencias sociológicas:“En Canovelles hay mucha gen-te trabajadora venida de todaEspaña, mientras que L’Amet-lla es una población más bur-guesa; no hay mucho más secre-to”, dice. Cordero también in-tenta razonar la progresiva sus-titución del PSC por Ciudada-nos en los municipios industria-les de la provincia de Barcelonacomo el que él gobierna: “Ciuda-danos ha ofrecido un mensajefácil del que no sabemos la rece-ta pero que es claro. Nosotroshemos sido claros pero hemosintroducidomatices, y hoy el ga-nador es el que usa discursosde blanco o negro”.

Fran Rosa dirige junto a sumujer la empresa de cerrajeríaMarFran de L’Ametlla del Va-llès. Compraron en 2004 una na-ve que cuatro años después, po-co antes de estallar la burbujainmobiliaria, podrían haber ven-dido por el doble de precio. Ro-sa tiene 49 años y emigró deExtremadura hace 20 para pro-bar fortuna en el Vallès Orien-tal. Con mucho esfuerzo levantóuna empresa que hoy tiene sieteempleados. Rosa dice tener mie-do, “miedo a que vuelva el ja-leo”. “Me da igual si Cataluña esindependiente, lo que quiero estranquilidad”, señala. “En octu-bre el trabajo cayó y sufrimos.Mis inicios fueron muy duros, yno quiero volver a empezar”.

Sectores del independentismoesgrimen que el éxito deCiudadanos radica en su tirónen municipios con un menornivel adquisitivo y educativo,pero lo cierto es que el domi-nio de la lista de Inés Arrima-das se ha producido tanto enzonas ricas como en pobres.Más que el nivel de bienestarparece pesar el sentimientonacional de cada votante, su

deseo o no de romper con elresto de España y el origende sus raíces familiares.

Ciudadanos ha ganado enbarrios acomodados de Barce-lona como Pedralbes o TresTorres y se ha impuesto enmunicipios de la costa conuna renta per cápita superiora la media catalana comoPremià de Mar o Sitges, tam-

bién en la rica comarca pire-naica del Valle de Arán. Porsu parte, el independentismono solo lideró el 21-D en zo-nas de clase media acomoda-da, también ganó en munici-pios con una renta per cápitanotablemente inferior a la dela media en Cataluña: es elcaso del dominio de Esque-rra Republicana (ERC) en lascomarcas del Ebro o el deJunts per Catalunya en lascomarcas de Lleida. El “votoidentitario, el nacionalismo,suele ser interclasista”, recor-daba ayer en La Vanguardiael analista Carles Castro.

Los dos bloques ganan enpoblaciones ricas y pobres

La herida social espatente con el mapaelectoral y en el díaa día de los vecinos

“Antes la separaciónera entre izquierda yderecha; ahora, por lonacional”, dice Sergi

AdelaMorilla: “Hablocatalán y celebro el‘tió’, pero me llaman‘botiflera’ [traidora]”

Una vecina de L’Ametlla del Vallès (Barcelona) sale de un comercio el 21-D. / CRISTÓBAL CASTRO

Edificio de viviendas en Viladecans, en la provincia de Barcelona. / S. S.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1080000

264604

Diario

2138 CM² - 189%

168021 €

1,18-19

España

24 Diciembre, 2017

P.40