Taula de contingut

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 15/03/2018

El Bolero'' de Ravel a La Farándula amb E1 piano'' de Michael NymanDiari de Sabadell - 15/03/2018

UnaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 15/03/2018

E LLa Vanguardia - Catalán - 15/03/2018

“No callarem”El Punt Avui - 15/03/2018

3

4

5

6

8

P.2

TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Pere Andreu

Jariod tria el millor de la setmana

¯ ’La truita’ de SchubertTres dels solisLes instrumentals m~s destacaLs del moment, IsabelleFaust (violD, Jean-Guihen Queyras (violoncel)i Alexander Melnikov(piano) -acompanyats per Boris Faust (viola), Laur~ne Durantel

(contrabaix) i Georg Nigl (bariton)-, interpretaran obres de Schubert,inci~s el fam6s quintet per a piano i cordes La truita.

--) Palau de la MQsica Catalana. M: Urquinaona. Dilluns 19.20.30 h. 15-80

~I’ Andrea Ch6nierUn dels t~tols m~s esperats del que queda de temporada al Liceu,sobretot per un primer repartiment amb Jonas Kaufmann,Carlos

~,lvarez i Sondra Radvanovsky. Pinchas Steinberg dirigeix I’Orquestra iel Cor delTeatre, i la direcci5 d’escena 6s de David McVicar.--> Gran Teatre del Liceu. M: Liceu. Fins a128 de mart. 20 h. 11-385

¯ AndrOs SchiffEl mbsic oferir~ una selecci~ dels concerts per a clavec[de Bach, enversi6 de piano,acompanyat de la Cappella Andrea Marca.Tot i que

Bach va con~ixer el piano cap al final de la seva vida, no va compondrecap obra especfficament per a aquest instrument, per~ s~per a teclat.-> Palau de la Mdsica Catalana. M: Urquinaona. Dimarts 20.20.30 h. 27-116 ¢.

MI~S INFO ATIMEOUT.CAT/CONCERTS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

208 CM² - 40%

4220 €

35

España

15 Marzo, 2018

P.3

E1 ’Bolero’ de Ravel a La Far/ ndulaamb ’El piano’ de Michael NymanE1 concert de la Simf6nica del Vall6s arriba tamb6 a Lleida i el PalauLa Simf6nica del Vall~ses posa minimalistaaquesta setmana,si fern v&lid aquestg~nere aplicat a lamdsica el 1968 perMichael Nyman. Laseva mdsica repetitivaper a la pel.lrcula Elpiano acompanya, entot cas, el programaque encap~;ala elBolero de Ravel aquestdivendres al teatre LaFar&ndula.

Amb el constant ritme de [acaixa -un gran repte pel per-cussionista, let que ha aprofi-tat I’OSV per un d[vertit v[’deopromotional lent broma sobreaix~- i la seva me[odia d’aireoriental o ’hispano~rab’ queva embo]callant [’oient, el fa-mosfssim Bolero que va com-pondre Maufice Ravel el 1928~s el principal atractiu dei con-cert de I’Orquestra Simf6nicadel Vall~s aquest divendres(20.30h) a La Far&ndula.

Per6 el programa, dirigit peltitular James Ross i arab Enri-que Lapaz al piano, t6 quatrepeces m6s de Michael Nyman,John Adams o Steve Reichque justifiquen aquest accent’minimalista’ que vol captar elpdblic.

S’obre el concert (que s’ofe-reix tamb~ aquest dijous a

Imatge promocional del director James Ross per il-lustrar el concert

I’Auditori Enric Granados deLleida i dissabte al Palau dela Mdsica Catalana) arab elConcert per a piano en Sol Ma-jor del mateix Rave[, i que elmdsic franc~s va comen~ar acompondre el ~.928 poc des-pros de tomar d’una gira pelsEstats Units. Aix~) explica elsritmes sincopats que, potserinspirats en el jazz m~s pri-merenc o el ragtime, donen elcontrapunt a ]a part m~s cal-mada de I’obra, m~s mozartia-

Enrique Lapaz al piano

Enrique Lapaz (guanyador delpremi intemacional Ricard Vi-ties), ~s el piano solista en

un dels compositors vius delsEstats Units m~s interpretatsarreu del m6n.

M~s enll~ de si es pot qua-lificar de ’minimalista’ el c~le-bre Bolero o no, deixem cons-t~ncia d’algunes curiositsts.Enc~rrec de la ballarina russaIda Lvovna Rubinstein, que[i va demanar un ,ballet decaracter espanyol,, la melodiainvariable assoleix un ’cres-cendo’ potent en els prop de16 minuts que dura, sobre la

Un repertori’minimalista’ que

inclou Steve Reich iJohn Adams

aquesta primera part, que con-tinuar~ amb la c~lebre Suiteper a orquestra i piano del bfi-t~nic Michael Nyman per a lapel.lfcula El piano (:~993, de ladirectora neozelandesa JaneCampion i guanyadora de tresOscar).

Perb el moviment minima-lista, que tindria precursors

secci6, Marc Cabero.[ abans del Bolero a I’esperat

color6 -]’OSV cita Rave[ corn,,l’ancestre dec minima[isme,,-,emergir& John Adams amb TheChairman Dances (Foxtrot pera orquestra), de "1985. Corr~positor convidat del Palau dela Mdsica Catalana aqueststemporada, Adams ~s tamb~

base omnipresent del tambor.D[uen que quan Ca va es-

criure, Maurice Ravel (t875-"193"7) ja patia una malaltianeurolOgica degenerativa queli afectaria greument despr~sel [lenguatge parlat i escrit,arab un final dramatic. Aix6 potexpl[car la reiteraci6 obsessiva(ostinato) que la caracteritza.Es calcu[a que cada 10 minutssona en algun [Ioc del m6n... ̄

corn Erik Sat[e, t~ un de[s pri- . .................................................................................................mers exponents en el compc-sitor Steve Reich [ I’OSV noho passa per air: d’el[ tocar~corn a inic[ de la segona partI’emblem&tica Clapping music(~972) per a dos interprets.

Aquf I’interpretar& la secciOde percussi6 de la Simf(Snicadel Vall~s liderada pel cap de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4438

Martes a sábados

620 CM² - 67%

737 €

25

España

15 Marzo, 2018

P.4

33

3

/

H

H

33 8

HSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

457000

72662

Diario

319 CM² - 30%

6026 €

52

España

15 Marzo, 2018

P.5

38 LAVANGUARDIA DIJOUS, 15 MARÇ 2018

E

L

El tenor Camarena s’afegeix a Plácido i Kaufmann en l’ofertalírica del festival, que porta Serrat, Bruni, Pagés i Zakhàrova

L’òperad’unanit d’estiu

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

L’aventura conti-nua... a Perala-da. L’òpera i ladansa seguei-xen sent les se-nyes d’identitat

del festival empordanès, tal comhauria desitjat Carmen Mateu, lasevafundadora i impulsora, recent-mentdesapareguda.Elseugranlle-gatnoés tantel certamenensi, sinóla voluntat continuista dels seusfills, a qui va saber inculcar l’amorper les arts. L’actual presidenta delfestival, Isabel Suqué, va anunciarque la sevamareseràpresentenca-da espectacle d’aquesta 32a edició,amb un homenatge en tres àmbits:elmusical,ambelRèquiemdeVerdique tant li agradava i amb el quall’OBC obre el festival el 5 de juliol;l’expositiu, amb unamostra a la bi-bliotecadelCastell sobre la seva fa-ceta de mecenes, i l’àmbit filantrò-pic, ambel 1r premiCarmenMateude la Música i la Dansa per a jovestalents, “que era una sorpresa queteníem aquest any per a ella”, vaapuntar la seva successora. “Lacul-tura i la música –va dir Suqué– sónbénspreuats ihemdeprotegir-los”.Així començavaahirunapresen-

tacióemocionant,pelrecordiper laprojecció de futur, perquè el cartellés demolidor: a l’òpera en concertThaïs ambPlácidoDomingo al cos-tat de la soprano Ermonela Jaho(29/VII) i al recital de Jonas Kauf-mann amb l’Orquestra del TeatroReal (28/VII) s’hi afegeix un cara-

mel anomenat Camarena. El tenorde la veu d’or farà un recital líric enla intimitat de l’església del Carmeel dia 27. I a aquest cap de setmanaexplosiu el seguirà un altre de nomenys intens. El 5 d’agost –idesprés que Josep Bros ofereixi elseu recital de 25 anysde carrera (3/VIII)–, l’esglésiaacolliràRinaldo, laprimera òpera que va compondreHändelperalpúblicanglès.Seràenversió concertant, amb el contrate-nor Xavier Sabata com a protago-nista, que amés és l’artista resident

del festival i queestaràacompanyatentrealtresperlasopranoNúriaRi-al i el conjuntVespres d’Arnadí, di-rigitperDaniEspasa.“El que em fascina de Rinaldo és

la capacitat deHändeld’adaptar-seals artistes per fer les coses possi-bles –comentava Sabata–. Faremuna versió poc coneguda, perquè

Cultura

l’obraesvaestrenarperauncastra-to mezzosoprano i després la vacantar un contralt. Aquesta segonaversiós’hafetpoc,peròtémoltafor-ça”,vadirelcontratenorcatalà,quepromet acció teatral dins del possi-ble i aprofitant l’espai del Carmeper la seva temàticade lescroades.Aquestnoés l’únicHändelquehi

haurà al festival (ni l’única actuacióde Sabata, que tindrà la seva nit decabaret dirigida perRafael R. Villa-lobos). El dia 8 d’agost es posarà enescena una de les noves producci-ons de Peralada,Acis i Galatea, ba-sada en la Metamorfosi d’Ovidi iconsideradaunadelesgransòperesanglesesdeHändel.DenouVillalo-bos–un talentde ladirecciód’esce-naquedebuta aPeralada i que jahafet per exempleunDido iEneaspera joves al Teatro Real– utilitzarà elclaustre del Carme com a escenariper recalcar el caràcter pastoral del’obra,quenarrauntriangleamorósentreGalatea, el seu amantAcis i eltitànicPolifem.El repartiment seràlocal i dirigirà musicalment el flo-rentí Fausto Nardi al capdavant deVespresd’Arnadí.Quantalgranplatfortdelfestival,

és a dir, la seva gran òpera escenifi-cada, aquesta vegada seràLa flautamàgicadeMozart (6 i 7/VIII), peròambsorpresa,perquèeldirectorar-tístic del certamen,OriolAguilà, haproposat al director d’escena OriolBroggiques’estrenienelcampope-rístic. “Sabiaque teniaaquestaòpe-racoma icònica”,diu.Broggi, per part seva, aposta per

pujar l’orquestraa l’escenari–ladelLiceu, amb Josep Pons al capda-

DAVID AIROB

vant– i desenvolupar l’acció al seuvoltant. “Buscava un lloc on no po-guéstrencarcapnorma,noallunyarel cantant del públic ni fer-li pujarrampespronunciades.Ésunaòperabenconegudainoempucpermetreerrors, i per tant es tractaràd’unes-pai buit, per treballar sense moles-tar ningú. Sent una faula, l’espaimental i abstracte és adequat”, vaassegurarelqueésalseutorndirec-tor del Teatre de la Biblioteca deCatalunya.Entre el repartiment d’aquesta

FlautahihadospremisViñas:OlgaKultxinska (Pamina), també premiOperalia, iAnaisConstants (prime-radama).IdestaquenespecialmentKathryn Lewek com a Reina de laNit, que ho ha estat a les grans pro-duccions del Met de Nova York iaquest estiu ho serà sense anarméslluny a Ais de Provença. I AdrianËrodcomaPapagenooLiparitAve-tisyancomaTamino.L’aposta del festival per la dansa

nofapascurt: feia21anysqueelBa-llet du Capitole de Tolosa de Llen-guadoc no aterrava a Peralada. I hofarà amb una Giselle (13/VII) quedurà lamirada emocional deKaderBelarbi, el director artístic de lacompanyia, sobre el clàssic de Per-rot i Coralli del 1841. “Una versió

fresca i emocionant –en paraulesd’Aguilà–, perquè Belarbi s’allunyade la perfecció espartana i acosta latradició als nostres dies”. El fla-menc de María Pagés serà tambépresent (20/VII)ambelquesegonslacreadorasevillanaéselseuespec-taclemésambiciós.Unaodaaltiem-po, ques’estrenaal’abrilalsTeatros

P

OriolBroggidirigirà lasevaprimeraòpera–‘Laflautamàgica’–, iXavierSabataseràRinaldoeneltítoldeHändel

2 3

4

5

1

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

106084

Diario

1690 CM² - 149%

43806 €

38-39

España

15 Marzo, 2018

P.6

DIJOUS, 15MARÇ 2018 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

A

R A

A

DtacleAmore (13/VIII), amb tres en-càrrecs que va fer per a ella a tresnoms de fama mundial: Iuri Pos-sokhov,PatrickdeBana iMarguer-tie Donlon. I finalment una apostapel hip-hop, però sobre músiquesbarroques: parlem de Folia (17/VI-II), una coproducció de Les Nuitsde Fourvière i el Centre Coreogrà-fic Nacional de Créteil, amb coreo-grafia de Mourad Merzouki, el di-rectord’aquestúltim.Méscoses:Serratactuaperdisse-

tena vegada aPeralada, amb la sevagiraMediterráneo da capo (6/VII),seguit de Rufus Wainwright (7/VII). Carla Bruni inclou Peraladaen la seva gira internacional deFrenchTouch, queesvaveurealPa-laude laMúsica21/VII), i SílviaPé-rez Cruz crea per a l’ocasió un xouamb el pianista Marco Mezquida(9/VIII), producció del festival. I ala guitarra de Santana (11/VIII) laseguirà el final de festa amb el funkdeKool&TheGang(15/VIII).Parlem de les novetats: el cartell

del festival el firma Lita Cabellut,artista de referència internacional.I bé, s’instaura el Capvespre a Ma-laveïna, una sessió de jazz amb Ig-nasi Terraza Trio entre les vinyesd’un paratge de somni. Un format,asseguren, que ha arribat per que-dar-se.El pressupost és de 4,4 milions

d’euros,quecobreixenenun35%lataquilla, un 15% els patrocinis i un6%o7%els diners públics. La restavaacomptede laFundació.

#tuitsdecultura @B52Malmet Barbara Malmet Artista

Els estudiants de 3.000 escoles sortiran alcarrer avui al matí 17 minuts a les deu, unper a cada víctima de #Parkland. Espero quetots els polítics escoltin, mirin i n’aprenguin.#NeverAgain @yokoono

Yoko Ono Artista

Tots tenim una fortaconnexió amb totesles estrelles a l’univers.Ho sentiu?

@SusanSarandon Susan Sarandon Actriu

A tots els estudiants que surten avui al carrer per honrar els17 assassinats a Parkland i per demanar accions contra la violèn-cia armada: nosaltres seguirem el vostre exemple i protestaremamb les nostres veus, cossos i vots. Això és només el principi.Ens veiem aWashington el dia 24. #NationalWalkoutDay @juansotoivars

Juan Soto Ivars Periodista

“Todos queremossalvar el planeta y anadie le gusta sacar labasura”. Isabel Coixet.

el Canal, versa sobre “la contem-oraneïtat, lamemòria i la idea cir-ular del temps, des de la tradició aamodernitat”, vaexplicarPagés.Idelflamencnovamentalclàssic,millor, neoclàssic. Lamítica Svet-ana Zakhàrova del Bolxoi –quenys enrere va fer temptativa d’ac-tuaraBarcelona–duràelseuespec-

JuliàGuillamon

Krapp, últimafilmació

Krapp, última gravació és una obra deteatre de Samuel Beckett. L’any 2007se’n va estrenar una versió catalana deJoaquim Mallafré, dirigida per Jordi

Coca, i a YouTube en corre una altra interpretadaper Harold Pinter. Cada any, pel seu aniversari,Krapp fa un enregistrament on passa revista delquehaestat la seva vida fins aquellmoment.Quanté seixanta-nou anys, està fotut i sol, decideix po-sar-se les cintes i, esperonat pel quehi sent, fa unaúltima gravació. Del dia que va declarar el seuamor a aquella noia no en queda res, hanmort lespersones que estimava, tots els castells mentalsd’èxits, felicitats i llibertatshanacabat esfondrats:a penes surt de casa. És demolidor.Jo estic encara en una etapa de la vida que em

ve de gust, moderadament, recordar. I ambaquesta intenció vaig anar a buscar el projectorMinolta per veure unes quantes pel·lícules de sú-per 8. Als anys setanta, abans de la popularitzaciódel vídeo, la gent hi tenia molta fal·lera. Et venienuna mena de cartutxos de tres minuts. Quan elshavies filmat anaves a una botiga de fotografia, etficaven el cartutx en unpaquet hermètic i l’envia-ven a la casa Kodak, que ves a saber on parava.Quinze dies després t’arribava un rodet, tancat enun sobre groc amb les lletres vermelles: ho domi-naven, això del disseny, els de la Kodak. Gairebémai la veies immediatament, perquè havies de ferun parament tan gran que els rodets es quedaventemps i temps dins del sobre, fins que un dia hihavia algunesdeveniment familiar, es treia el pro-jector i la pantalla, si en tenies. Generalment fil-

mava el pare. Si no en sabia gaire, com acostuma-va a ser el cas, li queia un xàfec. Havia filmat acontrallum. O de cara al sol, i la lent feia tot detriangles iridescents. “Sembla en Lazarov!”, elrenyaven, recordant un realitzador de televisióque feia anar la càmera amunt i avall i marejaval’audiència, de vegades feia coses psicodèliquessense voler.De totes les il·lusions vanes dels anys seixanta i

setanta (els tamborsdedetergent, l’òrganambrit-mes, els xupa-xups amb un xiclet a dintre, els so-bres sorpresa i els cotxes Austin fabricats a Pam-plona), el súper 8 va ser una de lesmés lleugeres iinconsistents. “Preservarem la infantesa dels nos-tres fills”, deien els nostres pares. Ep, unamica sí.Però era tot tan primari i havia de caducar tan depressa...M’imagino el Krapp deBeckett intentantmirar els seus súper 8per, en acabat, filmar la dar-rera pel·lícula bombant-ho tot. Engega: començaa sortir fum de plàstic cremat. Obre i es troba ques’ha rostit un circuit. Treu un projector de recan-vi: col·loca la pel·lícula, que s’encalla a l’instant: esva menjant la cinta blanca fins que, angoixat, hade col·locar al carro els primers fotogrames emul-sionats, pregant perquè el projector no elsmaste-gui i es perdin per sempre. El projector ronca im-passible. Quan finalment aconsegueix projectar-la, la cinta no entra a la bobina i va caient a terrafeta unmanyoc. Ha d’aturar la màquina de segui-da! Esgotat, enlloc de començar la filípica sobreles il·lusions de la joventut, plega el projector, va ala nevera i s’amorra a una cervesa.

Sembla enLazarov!, el renyaven,recordant un realitzador detelevisió que feia anar la càmeraamunt i avall imarejava l’audiència

Perles. Sílvia PérezCruz cantarà unacosa nova ambMarcoMezquida(1), Jonas Kauf-mann farà unconcert l’Auditori(2), Carla Bruniiniciarà la giraFrench touch (3),María Pagés tindrà

estrena catalana(4), Javier Camare-na farà recital líric alCarme (5), SvetlanaZakhàrova vindràamb estrelles delBolxoi (6), PlácidoDomingo protago-nitzarà Thaïs (7), iSerrat,Mediterrá-neo da capo (8)

depocula

olaantu

VENDA D’ENTRADES Aentradasdevanguardia.com10%DESCOMPTECLUBAVANTGUARDAROBERTO RICCI / FESTIVAL CASTELL PERALAD

6 7

8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

106084

Diario

1690 CM² - 149%

43806 €

38-39

España

15 Marzo, 2018

P.7

uan vaig coincidir amb l’homede teatre Joan Lluís Bozzo i elmúsic Gerard Quintana a la por-

ta de l’Antic Teatre de Barcelona, lacomparació –salvant les distàncies–amb els anys setanta va ser inevita-ble. La pressió sobre l’Estat ha fet quereaccioni a través del seu aparell eco-nòmic, polític, judicial i policial. La re-pressió és a la vista i es multipliquenels conflictes, les condemnes per ba-janades i altres atemptats contra lallibertat d’expressió. Per aquest mo-tiu, la plataforma No Callarem va con-vocar ahir a l’Antic Teatre, al costat delPalau de la Música, una roda depremsa en què infinitat de col·lectiusvan llegir manifestos que partiend’una declaració de principis: “Davantde fets com la ratificació per part delTribunal Suprem de la condemna del’Audiencia Nacional imposada al ra-per Valtònyc de tres anys i mig depresó, la recent resolució pronuncia-da per l’Audiencia Nacional sobre elcas Pablo Hasél, el segrest del llibreFariña per un jutge, la retirada de l’ar-tista Santiago Sierra de la Fira Inter-nacional d’Art Contemporani Arco i lapersecució a tuitaires, humoristes,periodistes... No Callarem preparauna sèrie d’accions.”

Ahir, en la convocatòria, aquestcronista va poder veure, alineats dar-rere la taula de la roda de premsa, ianimant, aplaudint el cantant de rapValtonyc o llegint adhesions els es-mentats, a més dels germans Fortunyde la Dharma, Txarango, Za, Marinahd’Ojos de Brujo, Cesk Freixas, GemmaHumet, Pep Espelt (Konvent Zero), lanord-americana Tory Sparks i Ekhi(Delorean), entre molts altres. Valto-nyc va insistir que no demanaria dis-

Q culpes ni es retractaria perquè la sevaintenció no era ferir ningú sinó ex-pressar-se amb llibertat. Després vamanifestar que patia la incertesa deno saber quan hauria d’entrar a com-plir la condemna de tres anys i mig ra-tificada. I amb to irònic hi va afegir: “Apartir d’ara enaltiré la corona i con-demnaré el terrorisme”, per remarcarque el gran perill és “caure en l’auto-censura”. La plataforma No Callarem

va anunciar un concert sorpresa peral mateix dimecres de Valtonyc aFreedonia i tot un calendari d’activi-tats, que tindran el punt culminant lasetmana del 9 al 15 d’abril amb l’ob-jectiu de recaptar fons “en defensa detotes les encausades per la censura”.En to combatiu i de festa, una de lesportaveus dels col·lectius de defensadels drets humans, Thais Bonilla, vaafirmar: “No callarem mentre hi hagiuna sola persona amenaçada a l’Estatespanyol per expressar opinions a lesxarxes socials. No callarem mentre hihagi lleis per emmordassar-nos.”També va accentuar que “la llibertatd’expressió és clau per a la defensad’una societat democràtica. Però laderiva mostrada per l’Estat espanyolen els darrers temps posa en perillaquest element bàsic de l’esperit crí-tic”. També s’hi va sumar la poeta Ai-na Torres per tancar la seva interven-ció amb una cita de la malaguanyadaMontserrat Roig: “Les paraules no es

poden tancar dins una gàbia. Volensoles.”

Una de les constants denunciadespels afectats és la necessitat de soli-daritat davant la deriva autoritàriaque ha manifestat la dreta espanyolaquan s’ha vist assetjada i ha contem-plat atònita el perill de desintegracióque han intentat els independentistescatalans. Si als anys setanta, la dretacarpetovetònica va cedir, ni que fos enaparença, el poder, l’actual s’ha vistdesbordada pels esdeveniments i enl’actualitat s’està excedint en els cops,singularment contra la llibertat de lespersones i la llibertat d’expressió, imés quan s’ha sentit reforçada pelsorganismes europeus i internacionals.On arribarem? En un altre moment dela nostra història, s’hauria sentit el so-roll dels sabres; avui és una incògnita,que anem descobrint cada dia amb eldeteriorament de les llibertats públi-ques. Pot anar un noi com Valtonyc ala presó per una cançó d’un gènereagressiu –però en el nostre país finsara inofensiu– com el rap? Ens hembegut l’enteniment?

Ahir, un grapat de músics, gent delteatre i escriptors van donar suport alraper, però cal exigir, com van repetirels implicats, una reforma del CodiPenal que no posi mordasses a la lli-bertat d’expressió. “Què dirà Boadellad’aquest cas flagrant?”, em preguntaun excomponent d’Els Joglars... Quiho sap? Quaranta anys després delcas La torna, es repeteixen les dinà-miques. Alguns dels protagonistescom l’Albert han canviat de bàndol,cosa que m’entristeix més enllà de lesseves opinions polítiques, legítimes,respectables. Entre els llibertaris, sesentiria més còmode. ■

“No callarem”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

El cantant de rap mallorquí Valtonyc envoltat dels seus companys ahir a l’Antic Teatre del barri de Sant Pere ■ DANI CAJAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La poeta Aina Torres va citarMontserrat Roig: “Lesparaules no es poden tancardins una gàbia, volen soles”

DavidCastillo

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

102000

21081

Diario

579 CM² - 54%

3695 €

10

España

15 Marzo, 2018

P.8

TVE-L’informatiu

10-3-2018

Entrevista al director i compositor Antoni Ros Marbà amb motiu del concert que va

dirigir l’11 de març al Palau, al capdavant de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.

El concert, titulat “Wagner & Brahms: per molts anys, mestre!”, estava emmarcat en la

proposta “Quatre vegades vint” que el Palau de la Música Catalana dedica a Antoni

Ros Marbà amb motiu del seu 80è aniversari.

Enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/lentrevista-antoni-ros-marba/4519598/