Taula de contingut

Festí de música sacra al PalauEl Periódico de Catalunya - Catalán - 30/01/2019

Inoblidable i fascinantEl Punt Avui - 30/01/2019

AGENDA D'ACTIVITATS20 Minutos Barcelona Oci.Cat - 30/01/2019

Razones para escoger la música contemporáneaABC Cataluña - 30/01/2019

«Tinc ganes de treballar per construir un futur millor per als ciutadans de Berga»Regió 7 - 30/01/2019

3

5

6

7

8

P.2

48 el PeriódicoDIMECRES 30 DE GENER DEL 2019espectacles

Festí de música sacra al Palau

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

El Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart (1791) sempre omple audito-ris, i l’ofert dilluns en la temporada Palau 100 a càrrec del sempre ben-vingut Balthasar Neumann Chor und Ensemble dirigits pel seu funda-dor, Thomas Hengelbrock, no va ser una excepció, ja que va atapeir el co-liseu modernista i pràcticament va esgotar localitats.

L’obra més popular del composi-tor austríac va formar part d’una sor-prenent i innovadora –per aquests in-drets– proposta a l’oferir-se sense so-lució de continuïtat després de la Mis-sa Superba de Johann Caspar Kerll (1674). La brevetat d’aquesta última, molt poc programada avui dia, po-dria justificar aquesta opció, com també el fet que les dues peces tin-guin llibrets en llatí, tot i que el caràc-ter tan dissímil de les peces –una mis-

sa a l’ús i una altra de difunts escrites amb més d’un segle de diferència– podria haver requerit almenys un pa-rèntesi d’aplaudiments.

COHERÈNCIA / Hengelbrock, en canvi, va optar per un atac immediat del Rè-quiem tot just acabada la Missa, do-nant unitat a un discurs que, sobre l’escenari, va aportar absoluta cohe-rència des del punt de vista de la lec-tura musical. La veritat és que la pro-

CRÒNICA Thomas Hengelbrock dirigeix una proposta edificant

posta va funcionar, encara més en un programa d’una hora i quart que no va cansar el públic; més aviat el con-trari, va deixar els assistents amb ga-

nes de més música. La Missa Superba, amb les parts ha-

bituals de la litúrgia catòlica, va comptar amb un cor i un conjunt

33 El director d’orquestra alemany Thomas Hengelbrock, al Palau.

TONI BOFILL

DEL CAMP DE FUTBOL A LA CARPA

La màgia de Messi inspira el Cirque du Soleil3 L’espectacle sobre l’astre s’estrenarà a BCN el 10 d’octubre

MARTA CERVERA BARCELONA

Leo Messi, un futbolista que meravella el món, ha inspi-rat un ambiciós espectacle del Cirque du Soleil que s’es-

trenarà a Barcelona el pròxim 10 d’octubre al parc del Fòrum. Les en-trades per a Messi10, presentat ahir a la Pedrera, sortiran a la venda a par-tir de 7 de febrer. Del 4 al 6, els socis i penyistes del Barça podran comprar-les amb temps al web del club. Per a la resta d’interessats, la prevenda es realitzarà a través de www.messicir-que.com. Després de Barcelona –únic lloc d’Espanya on es veurà el xou fins al 10 de novembre– hi haurà una gira internacional.

Quaranta-sis artistes participa-ran en aquest nou projecte en una carpa rectangular amb capacitat per a 3.000 espectadors. La pista de circ es convertirà en un estadi de futbol, on, en lloc d’esportistes, hi haurà especialistes en acrobàcies executant tota mena de piruetes. La pilota tampoc hi faltarà. El talent de Messi i la màgia dels seus increïbles gols seran protagonistes en un muntatge que utilitzarà en ocasions una enorme pantalla panoràmica

per acostar la figura del davanter blaugrana a tots els espectadors.

HISTÒRIA D’UN SOMNI / La història de Lio nel Messi, la seva il·lusió per com-plir un somni, els seus valors i els de l’esport són la base de Messi10. «El guió mostra un jove amb l’ambició de superar-se i com descobreix els elements que el converteixen en un dels millors jugadors de tots els temps», va destacar Mukhtar Omar Sharif Mukhtar, director de l’espec-tacle, un apassionat del futbol deci-dit a reproduir sota la carpa tota l’emoció del futbol. La música serà gravada i combinarà «cançons origi-nals compostes per a l’espectacle amb d’altres que han sigut especials en la vida de Leo i volem reproduir l’ambient dels càntics que se senten als estadis», va assenyalar Afo Verde, CEO de Sony Music per a Llatinoamè-rica, Espanya i Portugal. També hi haurà «grans cançons de la història que estan sent adaptades per al xou pels seus creadors».

Aquest gran projecte es va co-mençar a gestar fa uns dos anys. «El circ i el futbol ens permeten somiar. Tots dos necessiten moltes hores d’entrenament i esforç per poder

aconseguir màgia a la pista o al ter-reny de joc», va afegir Mukhtar. José Manuel Pinto, exporter blaugrana i gran amic de Messi reconvertit en músic, també col·labora en aquesta nova i singular aposta que van pre-sentar Charles F. Joron, productor executiu del Cirque du Soleil; Ser-gio Lavié i Matías Loizaga, cofun -dador i director respectivament de PopArt Music, empresa argentina organitzadora de concerts. Messi, que s’entrenava amb el Barça, no hi va poder assistir.

La proposta durarà igual que un partit: dues parts de 45 minuts cada una i un descans. Tot i que els colors blaugrana tindran presència en l’es-pectacle, la idea és superar la identi-ficació de Messi amb el Barça «per-

què tots els entusiastes del futbol i fins i tot aquells que no segueixin aquest esport connectin fàcilment amb l’espectacle».

ENTUSIASMAT / A l’esportista el va en-tusiasmar el projecte i s’ha anat reu-nint cada dos mesos des del setem-bre amb l’equip creatiu per seguir de prop l’evolució de l’espectacle perquè sigui al màxim de fidel al seu esperit. «Messi s’ha vist reflectit des del principi en aquesta propos-ta», va assegurar Pinto. «Quan vam anar al Canadà per conèixer el Cir-que du Soleil, vam veure que l’es-forç i la passió dels seus artistes i els seus valors són similars als de Messi, un ésser honest i lleial que es preo-cupa pels altres».

Mukhtar, director del xou ‘Messi10’, i Pinto, exporter blaugrana, ahir a la Pedrera.

«La passió dels artistes i els seus valors són similars als de Leo», diu Pinto, que treballa en el muntatge

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

319 CM² - 30%

6026 €

48-49

España

30 Enero, 2019

P.3

49el PeriódicoDIMECRES 30 DE GENER DEL 2019espectacles

Fa 50 anys, el 30 de gener de 1969, el grup de Liverpool va reaparèixer tocant al terrat d’Apple Records, a Londres, mentre el seu equilibri interior s’ensorrava

L’últim xou dels BeatlesEPISODI MÍTIC DEL ROCK

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

Feia més de dos anys que no trepit-javen un escenari, farts del desfici de les gires i que la cridòria dels fans els impedís sentir-se quan to-caven, i es trobaven en una cruïlla de camins quan van tenir una idea: un concert únic i singular, potser en un barco, o al londinenc Roundhouse, o en un amfiteatre romà a Tunísia, o a les dunes del Sàhara. Sospesant pros i contres, es van decidir per un camí més fà-cil: «¡Pugem al terrat!». I així va néixer una de les extravagàncies llegendàries del rock, el que seria últim concert, o més o menys, dels Beatles, el 30 de gener de 1969.

Un episodi amb què la banda va provar desesperadament de sal-var-se, superant les diferències personals i les friccions amb el món exterior. Anant a les arrels: cap allà apuntava Get back, cançó que havia de donar títol al disc i el documental que serien coneguts amb un altre nom, Let it be. Cruesa rockera dalt de l’immoble que allotjava la seva discogràfica, Apple, al número 2 de Savile Row, al centre de Londres.

Els abrics de les dones

Només van haver de pujar cinc pi-sos per recordar al món que conti-nuaven sent un grup. Els va acom-panyar el teclista Billy Preston, que atribueix a John Lennon la idea. D’altres apunten a Ringo Starr, o el gerent d’Apple, Ken Mansfield. Era una tarda freda de gener, i Lennon va agafar l’abric de pells de Yoko Ono, i Ringo Starr es va posar l’impermeable vermell de la seva dona, Maureen.

D’aquesta manera van arren-car amb Get back (dues preses), a la qual van seguir peces com Don’t let me down, composició també acaba-da de gravar, i un rescat dels inicis del grup, One after 909. A càrrec de la gravació hi havia Alan Parsons, que estava canviant de cinta quan els Beatles van jugar amb una ver-sió de l’himne britànic, God save the Queen.

Mentrestant, al carrer, s’acu-mulaven transeünts desorientats. Inevitablement va aparèixer la po-licia, que va pujar al terrat i va for-çar el final de la funció. Lennon la va rubricar amb ironia, agraint la seva presència: «Espero que hà-gim passat la prova».

Els agents van actuar amb ma-neres civilitzades, per a decepció de Ringo Starr, com va reconèixer tres dècades després en el llibre confessionari Anthology. «Quan van aparèixer estava tocant i vaig pen-sar: ‘¡Oh, genial! Tant de bo se

m’emportin arrossegant’. Volia que els policies em traguessin de mala manera –¡fora aquesta bateria!– per-què ens estaven filmant i hauria quedat fantàstic veure’ls donant co-ces als timbals». No va ser el cas.

El concert va durar 42 minuts, dels quals 21 van anar a parar al do-cumental Let it be (1970), excloent preses duplicades i informalitats com la versió de la cançó tradicio-nal irlandesa Danny boy. El metrat-ge va retratar el grup en el cor de la seva crisi interna, encallat en unes sessions que Lennon, contra el de-sig de McCartney, entregaria al pro-ductor Phil Spector. Encara hi hau-ria temps i ànim per a un últim in-tent de recuperar la vella camara-deria amb Abbey road, cita final amb George Martin.

Poc a veure amb la música

Però el grup havia arribat fins allà després d’haver-se convertit en «un freak show», va arribar a dir Len-non. «Els Beatles eren el xou i la música no tenia res a veure amb això». Punt d’inflexió: estiu del

1966, quan van sortir d’una visi-ta a les Filipines poc menys que en globus, multats i amenaçats per plantar la primera dama Imelda Marcos, que volia dinar amb ells.

Mentrestant, la frase «som més famosos que Jesucrist» els havia posat en el punt de mira del Ku Klux Klan, i els seus con-certs, amb amplificadors Vox ofe-gats per la cridòria dels estadis, eren frustrants. L’última estació va ser San Francisco, el 29 d’agost de 1966. Al tornar a Londres tots quatre tenien decidit el seu adeu a les gires.

Ara, 50 anys després, el con-cert de la teulada queda com un símbol de la determinació de l’ar-tista davant el seu destí i de la complexa gestió emocional del fenomen de la fama. No van ser els primers (abans que ells, Rober-to Carlos i Jefferson Airplane es van enfilar als terrats) ni els úl-tims (els imitarien U2, Red Hot Chili Peppers i fins i tot Sopa de Cabra), però sí, potser, els més carregats de raons. H

Dels 42 minuts que va durar el recital, 21 van anar a parar al documental ‘Let it be’ del 1970

GETTY IMAGES / ‘EVENING STANDARD’ / HULTON ARCHIVE

33 Inoblidable 8 Els Beatles, durant el seu mític concert al terrat d’Apple Records, a Londres.

És un símbol de la determinació de l’artista davant el seu destí i de la difícil gestió de la fama

instrumental brillants. I si llavors no va ser rellevant la qualitat de les nombroses intervencions dels solis-tes, aquest detall sí que va acabar sent un llast en el Rèquiem. Sol pas-sar en aquest tipus de gires que els solistes provinguin de les mateixes agrupacions contractades, però aquesta última obra, amb quatre cantants de primer nivell, hauria convertit la vetllada en inoblidable en lloc de deixar-la només en un bon concert. La creativitat de Hen-gelbrock va quedar clara en les se-ves apostes de tempi i d’agògica; el Kirie va ser impressionant i els con-trastos dramàtics en el Recordare i en el Confutatis van ser alliçonadors, mentre que el Lacrimosa apareixia dibuixat amb gran força teatral, a estones gairebé irreconeixible. H

RICARD CUGAT

La producció de l’espectacle es re-alitza al Canadà, però una part dels assajos es faran al centre creatiu que la companyia té a l’Hospitalet. Al parc del Fòrum, el Cirque du Soleil ocuparà 12.000 metres quadrats, 2.500 dels quals es destinaran al Messi Challenge. Aquesta activitat, que es ven per separat, permetrà al pú-blic demostrar els seus coneixe-ments del davanter abans del xou mitjançant una sèrie d’experiències teòriques i pràctiques. Hi haurà des de preguntes elaborades pel mateix Messi sobre aspectes poc coneguts de la seva carrera esportiva fins a proves amb pilota on caldrà imitar, entre d’altres, els seus gols de falta. El gua-nyador serà nomenat Messi del Dia i rebrà un tracte especial. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

319 CM² - 30%

6026 €

48-49

España

30 Enero, 2019

P.4

i ha concerts quedeixen per sempremés una petjada a

les nostres memòries. Di-lluns, al Palau, la visita delBalthasar Neumann Chorund Orchester sota la di-

H

recció de Thomas Hengel-brock per interpretar elRèquiem (1791) de Mozartva acabar per erigir-se enun concert d’aquesta cate-goria. I no era, en absolut,fàcil fer-ho en una salaque, el 1991, va acollir unade les versions més extra-ordinàries mai realitzadesd’aquesta obra amb J.E.Gardiner com a protago-

nista. Si el 1991 es va fer el5 de desembre (la data dela mort del geni salzbur-guès), ara Hengelbrock hoha fet un dia després de ladata del seu naixement.Escriure sobre Hengel-brock és fer-ho sobre undels noms referencials imés versàtils de l’actualpanorama. Sorgit del mónde l’anomenada interpre-

tació històrica, ha acabat,però, dirigint orquestresmodernes i en espais il-lustres com el Festival deBayreuth. La seva concep-ció s’entronca amb unconcepte radical de la in-terpretació on aquesta es-tà posada més al servei dela recreació que no al de latransmissió. La recreacióel va portar, així, a inter-

pretar amb grans forcescorals i orquestrals unaobra de petit format comla Missa superba de J.C.Kerll, a enllaçar el finald’aquesta amb l’Introitusdel Rèquiem, a convertir elDies irae en una manifes-tació d’expressionismeque ens va fer saltar lesllàgrimes, a reformular elquartet vocal del Recorda-

re en una nova formulacióamb intervencions corals,a revelar-nos l’Agnus Deicom un número romàntic.Va ser una versió al serveide l’exhibició d’unes forcescorals i orquestrals de pri-mer ordre que van coronaruna versió tan personalcom fascinant, fins al puntque a alguns els va costarpoder dormir a la nit.

Balthasar NeumannChor und OrchesterThomas HengelbrockPalau de la Música, 28 de gener

Inoblidable i fascinant

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica Oriol Pérez Treviño

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

215 CM² - 20%

1368 €

24

España

30 Enero, 2019

P.5

20MINUTOS — OCICAT — Dimecres, 30 de gener del 2019 7

T&T BCN

30 DE GENER-6 DE FEBRER: AGENDA D’ACTIVITATS DIMECRES 30

MÚSICA

CONCERT SOLIDARI AMB LOVE OF LESBIAN

Love of Lesbian, Els Catarres, Joana Serrat, Joan Dausà i Elefantes actuen a Razzma-tazz a benefici del Casal dels Infants. BARCELONA. Almogàvers, 122. A les 20.30h. Preu: 22 i 15 €. salarazzmatazz.com.

DIJOUS 31

CONCERT

TRIOS DE SCHUBERT

El Trio Wanderer, format pel pianista Vicent Coq, el violinista Jean-Marc Philips-Varjadbédian i el viol·loncelista Raphaël Pidoux, torna al Palau de la Música 9 anys després per interpretar els Trios de Franz Schubert. BARCELONA. Palau de la Música. A les 20 h. Preu: 35 €. palaumusica.cat.

DIVENDRES 1

ESCENA

BERTOLT BRECHT

La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht, i amb direcció d’Oriol Broggi, arriba a la Sala Gran del TNC i amb els actors Clara Segura i Joan Carreras, entre altres. BARCELONA. TNC. Fins al 17 de març. De 14,50 a 29 €. www.tnc.cat.

DISSABTE 2

FESTIVAL

PALO ALTO NEW FAMILIES

Els nous models de família són els convidats especials del Palo Alto Fest d’aquest cap de setmana al seu recinte habitual al Poblenou. BARCELONA. Pellaires, 30. Dissabte i diumenge de les 11 a les 21 hores. Preu de les entrades: 3 €. Més informació: paloaltomarket.com.

DIUMENGE 3

ESPORT

TRIAL INDOOR Segona prova del campionat del món, al Palau Sant Jordi. Els pilots Toni Bou i Adam Raga són favorits. BARCELONA. trialendurobcn.com.

DILLUNS 4

CONCERT

BS O DE PEL·LÍCULES

L’orquestra simfònica líder en

música de cinema torna a l’Auditori amb una gira dedicada al compositor John Williams. BARCELONA. Lepant, 150. (19 h). 28 a 52 €. filmsymphony.es.

DIMARTS 5

ART

DURER I EL RENAIXEMENT

La mostra Durer. Mestre del Renaixement recull gravats de l’artista al Reial Cercle Artístic, la Catedral i el Museu Diocesà

de Barcelona. BARCELONA. Diferents espais. Preu: 10 €.

DIMECRES 6

MÚSICA

ADRIÀ PUNTÍ

L’artista gironí presenta al Guitar BCN l’espectacle de teatre «real» i tecnologia Enriu-te’n fins que el cor et digui prou, un disc de col·leccionista. BARCELONA. Barts. A les 21 hores. Des de 25€. guitarbcn.com.

‘AMOR X AMOR’ El 4 de febrer el @Teatre_Condal acull #AmorxAmor. Cançons d’amor per donar amor a les persones que més ho

necessiten. Els beneficis del musical aniran destinats al projecte Dones Acció de la @fundacioaroa. @BCN_Eixample

CAP DE SETMANA DEL XATÓ El 2 i 3 de febrer, un cap de setmana per viure diferents experiències al voltant del xató del Vendrell @elvendrell

CINEMA CUBÀ A MOLLET 12è Cicle de Cinema Cubà #Mollet Segona sessió del Cicle amb el documental Community Managers, fet per Pastores por la Paz, que

ens parla dels estudiants nord-americans que va acollir Cuba per estudiar a l’ELAM. Dissabte 2 de febrer a les 17.30 h. Lloc: CC La Marineta. @molletambcuba

CANÇONS TRADICIONALS @ArnauTordera i @MagiCanyelles a l’Auditori el 2 de febrer amb el concert @CanconsNostres @ateneubanyoles

RECOMANAT A LES XARXES

oci Cat SETMANARI DIVULGATIU EN CATALÀ D’OCI I CULTURA DE 20MINUTOS

Han col·laborat en aquest número. Puri Caro, Carla Mercader, Oriol Hosta, Iker Morán, Maria Almenar i Pilar Maurell (redacció), Isabel Serrano (coordinació editorial), María del Sol García (disseny).

TRANSPORT PÚBLIC BUS A DEMANDA A TORRE BARÓ. 2281 - Av. de Vallbona – CAP Ciutat Meridiana, 2328 - Estació RENFE, 2330 - Av. Ra-sos Peguera – Pl. Roja, 3053 - Metro Torre Baró – Vallbona, 3055 - Casal de Barri Torre Baró, 3056 - Av. Escolapi Càncer – Masquefa, 3057 - Escolapi Càncer – St Quirze Safaja, 3058 - Escolapi Càncer – Castellfollit, 3059 - Torre Baró, 3060 - Bellprat – St Feliu Codines, 3061 - St Feliu Codines – Cas-tellfollit, 3062 - St Feliu Codines – Oris, 3063 - St Feliu Codi-

nes – Vilatorta, 3064 - St Feliu Codines, 3065 - St Feliu Codi-nes – Metro Torre Baró/Vallbona, 3092 - Escolapi Càncer – Metro Torre Baró/Vallbona, 3164 - CEIP Elisenda Montcada, 3604 - Vallcivera –Rasos Peguera, 3663 - Vallcivera, 3664 - St Feliu Codines – Pau Sabater, 3665 - St Feliu Codines – Vi-latorta, 3666 - St Quirze Safaja – St Feliu Codines, 3667 - Castellf. – St Feliu Codines, 3668 - Castellf.– Trav. Castellf., 3669 - Prats Rei – Castell d’Argençola, 3670 - Castellví – Lliçà, 3671 - Argençola – Lliçà i 3672 Pruit – Escolapi Càncer.

@NEM-HI

Dalt, exposició Durer. Mestre del Renaixement. A sota, a l’esquerra, els actors Clara Segura i Joan Carreras, que actuen al TNC. Sobre aquestes línies, el cantautor de Salt Adrià Puntí. Dalt, a la dreta, el Palo Alto Fest. FOTOS: DAVID RUANO I TNC / PALO ALTO MARKET / ARXIU

MOSTRA

EXPOSICIÓ

CETACIS DEL MEDITERRANI L’exposició de l’Associació Cetàcea ens mostra les espècies de cetacis que viuen al nostre mar i ens sensibilitza sobre la seva conservació. Nou espècies de cetacis amb poblacions estables habiten a les costes catalanes i en podem aprendre més de manera gratuïta al Centre Cívic Can Deu. BARCELONA. www.cccandeu.com

20 Minutos BarcelonaOci.Cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

108000

75066

Semanal

721 CM² - 71%

10260 €

7

España

30 Enero, 2019

P.6

INÉS BAUCELLS Bernard Henri Lévy, Josep Ramon Bosch y Boadella, en Barcelona

DAVID MORÁN

BARCELONA

Se le había visto como presidente le-gítimo de una república imaginaria, pisando lo justo suelo barcelonés para poner rumbo a su casa de Jafre, en Ge-rona, e incluso fondeando en un bar-co atracado en el puerto de la capital catalana mientras firmaba ejempla-res de «¡Viva Tabarnia!» (Espasa). Pero han tenido que pasar quince años para que Albert Boadella se haya animado a regresar a Barcelona para subir de nuevo a un escenario catalán. «¿Que por qué ahora? Pues porque me da la gana, que es una razón de peso», rela-tivizó ayer el dramaturgo sobre un re-torno que le llevará a colaborar con Bernard-Henri Lévy en las funciones españolas de «Looking For Europe», versión actualizada de aquella «Hotel Europa» que el filósofo y escritor fran-cés estrenó en 2004.

En la pieza original, un intelectual permanece aislado en la habitación de un hotel de Sarajevo mientras intenta escribir un discurso sobre una Europa atenazada por los fantasmas del na-cionalismo, el populismo, el racismo y el antisemitismo. «Sarajevo es un sím-bolo de la dejadez que que tuvo Euro-pa respecto al conflicto de los Balca-nes», destacó Boadella al tiempo que desveló que sus intervenciones en la obra consisten en reflejar «la enorme pesadez del nacionalismo». «Me he dado cuenta de que el problema es que no hay argumentos: quizá las cosas han

ido como han ido porque la ficción lo ha moldeado todo», apunta el director sobre una obra que, si bien «no es so-bre Cataluña», sí que busca reflexio-nar sobre «los riesgos del populismo y el nacionalismo». En el horizonte, el «procés» comparte protagonismo con el Brexit, el auge de los populismos o el discurso de la Liga Norte italiana. «La importancia de la obra de Lévy es que plantea una reflexión muy profun-da e irónica sobre Europa. El humor es el gran antídoto del fundamentalis-mo», defendió Boadella.

«Looking For Europe» se estrenará el próximo 20 de marzo en el teatro Olímpia de Valencia y posteriormente podrá verse en Barcelona (el día 25 en el Coliseum) y Madrid (el 26 en el Apo-lo) en una gira auspiciada por Socie-dad Civil Catalana (SCC), una de las en-tidades que, apuntó Boadella, han con-tribuido a su regreso a Cataluña. «Una de las cosas que ha cambiado en estos quince años es que el régimen nacio-nalista ha fracasado. Está acorralado y sin salida, aunque tenga el poder ins-titucional. Hace quince años no exis-tían entidades como SCC o partidos que se enfrentasen a ese régimen que me obligó a marcharme presentándo-me como un traidor apestado», relató.

A su lado, Lévy aprovechó la pre-sentación de la obra para lamentar que Barcelona, antaño sinónimo de con-vivencia, se haya convertido en una «capital del populismo», y afear al pre-sidente de la Generalitat, Quim Torra, su manera de entender la política ins-titucional. «Hace unas semanas ha-blaba de la vía eslovena para resolver el conflicto. La vía eslovena quiere de-cir una cosa muy precisa: docenas de muertos. No me parece que esté al ni-vel de un responsable político», expli-có.

Boadella vuelve a Cataluña: «El régimen está acorralado» ∑ Colabora con el escritor

francés Bernard-Henri Lévy en la obra «Looking for Europe»

FERNANDO DEL VALLE MÁLAGA

Fueron muchas las voces que arro-paron a Lluís Pasqual cuando tuvo que dimitir como director del Tea-tro Lliure el pasado mes de septiem-bre. Pesos pesados del mundo de la cultura que lo defendieron del ata-que particular de la actriz Andrea Ros, que le acusaba de prácticas des-póticas. Y del general de un colecti-vo supuestamente feminista, deno-minado Dones i Cultura. Sin cabe-zas visibles, pero cuya fuerza terminó por cobrarse su cabeza. Entre los apoyos del director escénico sobre-salía un nombre por lo internacio-nal del mismo. Ahora se sabe por qué. El Teatro del Soho Caixabank, el ambicioso proyecto que Antonio Banderas alumbrará este año en Má-laga, su ciudad natal, anunció ayer que Lluís Pasqual será su director artístico.

Pasqual es uno de los directores de escena más reconocidos en Espa-ña. Dirigió el Teatro Lliure hasta que fue nombrado, en 1983, director del Centro Dramático Nacional de Es-paña. También ha dirigido el Odéon-théâtre de l’Europe, la Bienal de Tea-tro de Venecia y el Teatro Arriaga de Bilbao. En 2011 regresó a la dirección del Teatre Lliure, del que salió abrup-tamente el año pasado. Pero para el próximo otoño, tendrá otra ocupa-ción fija: liderar un sueño, el del ac-tor malagueño, que desde hace años persigue dotar a Málaga de un gran centro relacionado con las artes es-cénicas. Y que por fin, después de no pocas dificultades y sinsabores, pa-rece que está cerca de lograrlo.

«Me hace especial ilusión empren-der una nueva aventura teatral tan especial con mi amigo Antonio Ban-deras y en una ciudad como Mála-ga», expresó ayer el director teatral en una nota remitida a los medios. También se felicitó el propio Bande-ras. «Con su experiencia y su talen-to se afianza un proyecto que busca ser un referente cultural en el mun-do entero. Con él en la dirección, esa meta está aún más cerca», decía en esa misma nota.

Banderas pretende quitarse con este teatro la espinita del malogra-do proyecto que concibió junto con el arquitecto José Seguí y los gesto-res del festival Starlite para rehabi-litar los antiguos cines Astoria y Vic-toria en plena plaza de la Merced, lu-gar de nacimiento de Pablo Picasso. Ganadores de un concurso no vin-culante para hacerse cargo de dicha manzana, los grupos de oposición en el Ayuntamiento terminaron por hacerles desistir después de que fue-ran objeto de innumerables críticas por entender que se lo estaban otor-gando «a dedo».

Lluís Pasqual dirigirá el teatro de Antonio Banderas en Málaga

El próximo otoño

Razones para escoger la música contemporánea

EXAUDI

Música: B. Harrison, L. C. Smith, F.

Frey, S. Sciarrino y M. Feldman.

Intérpretes: Exaudi. James Weeks.

Lugar: L’Auditori. Fecha: 27-1-19.

PEP GORGORI

El pasado domingo los equipamien-tos musicales de Barcelona pusieron en un aprieto a los melómanos loca-les, al programar casi simultánea-mente tres conciertos dignos de ser tenidos en cuenta. En el Liceu se ce-lebraba el concierto de ganadores del Concurso Internacional Tenor Viñas. En el Palau de la Música Xavier Puig se estrenaba como nuevo director principal del Cor de Cambra del Pa-lau. Finalmente, el ciclo Sampler Se-ries de L’Auditori proponía un con-cierto de contemporánea con un gru-po de referencia en este campo.

Difícil elección, pues: la primera y más demoledora crítica es decidir a qué conciertos no se asiste. Habien-do estado en la final del Concurso Vi-ñas el viernes, la opción de volver a constatar el bajo nivel de los aspiran-tes de este año en el concierto final quedaba descartada. El estreno de Puig en el Palau era francamente ten-tador, pero habrá muchas más oca-siones para comprobar su estado de forma. Así pues, triunfó la música contemporánea. Fue una decisión acertada, por varios motivos. El pri-mero, que con la entrada iba inclui-da una visita a la instalación sonora creada por Jürg Frey para el Museu de la Música. El compositor suizo fue el protagonista de la cita, ya que ade-más estrenaba una obra encargada por L’Auditori para este concierto.

Otro motivo fue descubrir músi-cas escritas recientemente, casi to-das entre 2007 y el año pasado. Aún otro más: ver L’Auditori desde una nueva perspectiva, ya que el público se situaba en el escenario, mirando hacia el patio de butacas vacío y te-nuemente iluminado. Una experien-cia que no es nada habitual. El reper-torio escogido giraba alrededor de esa «gravedad cero» de Frey. La in-terpretación de Exaudi, aun esmera-da, adolecía de cierta irregularidad en la calidad de las voces y un equi-librio escorado hacia las sopranos. Con todo, el nivel fue el esperado en un grupo de su prestigio, auténtica autoridad en el campo de la música coral contemporánea. Ahora bien, a una formación de su talla, compro-metida con la nueva creación y su transmisión al público, cabría exigir-le una presencia escénica más moti-vadora y que vaya más allá del esta-tismo de los brazos caídos y las pu-pilas derrapando por las partituras, sin gesto alguno de complicidad ni entre ellos ni con el director.

Crítica de música

abc.es/culturaABC MIÉRCOLES, 30 DE ENERO DE 2019 CULTURA 53SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

7000

2186

Diario

255 CM² - 28%

1191 €

53

España

30 Enero, 2019

P.7

EntrevistaJordi SabataCANDIDAT DEL PDECAT A BERGA

«Redefinir-nosés un dretquetenimtots» �12

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

26000

5336

Diario

729 CM² - 81%

1706 €

1,12

España

30 Enero, 2019

P.8

Entrevista Jordi Sabata Freixa

L’alcaldable del PdeCAT, JordiSabata (Berga, ) és enginyertècnic en Telecomunicacions, téel grau superior de cant clàssic icontemporani, un màster de ges-tió cultural i un postgrau de polí-tiques culturals. És professor del'Escola Municipal de Música deBerga, posteriorment del Conser-vatori de Música dels Pirineus, i ésdirector del cor i la bandad'aquest centre i membre del'equip directiu. També va formarpart del cor de Cambra del Palaude la Música.

El dia es presenta com a al-caldable en un sopar al restau-rant Travé de Berga. Expliqui:qui és el fill del Toni Sabata?

Soc un perfil de persona unamica eclèctic perquè la meva for-mació prové tant del vessant tèc-nic com humanístic. Em definiriacom una persona capaç de con-nectar aquests dos mons: el mónde les humanitats, de les idees, dela reflexió amb el món de la con-creció i definir prioritats.

I que me’n diu, de la part delseu pare, Toni Sabata, que va serregidor de Berga?

El meu pare era una personaque lluitava per les coses en quècreia. El que he après d’ell és a tre-ballar sempre, contínuament, deno renunciar als projectes propisi de seguir treballant fins i tot quanles coses van malament. S’hi hotraslladem a la seva faceta al mónde la política local, on va estarmolt anys, sempre va treballar peraconseguir un objectiu per inas-solible i llunyà que semblés. I aixòva fer-ho amb humilitat tractantbé les persones, tothom pot apor-tar coses positives a un projecte.Em quedo això.

És jove però àmpliament pre-parat, com deia un anunci?

[somriu] Àmpliament prepa-rat? Crec que mai s’està àmplia-ment preparat en res. Tinc una ne-cessitat gairebé existencial d’estu-diar, ara mateix no estic estudiantres i trobo a faltar una cosa a lameva vida. Tinc ganes de fer undoctorat en gestió de patrimoni ide fer estudis de gestió públicaperquè sempre m’han agradat es-tudiar, ara em trobo una mica orfede fer anar el cervell. Crec que lavida és una formació contínua.

Per què la llista es dirà Juntsper Berga? A vostè l’han triatcom a alcaldable militants delPDeCAT, l’antiga Convergència.Potser li fa por que aquestes si-gles li prenguin suports?

Crec que no, que és positiu.Tots tenim dret a redefinir-nos enqualsevol moment de la nostravida. Actualment el context socio-polític fa que això sigui necessari:una redefinició de plantejamentsi sobretot una cerca de la transver-salitat, no tant pel mantenimentde cadires en llocs determinatssinó perquè la societat catalana hacanviat. Ens hem de mirar al mi-rall i hem de dir com ens volemconstruir. Ho trobo una opciómolt bona, de presentar-nos coma Junts per Berga.

Però no per què renegui deConvergència?

No, absolutament. Vinc d’unaherència familiar, d’unes accionsde polítiques de les quals algunessón més positives i d’altres mésnegatives. Si ho redueixo a l’expe-riència de casa, estic molt contentde la feina que es va fer en certsmoments. I si, fins i tot, des d’unpunt de vista romàntic. Recordohaver anat a buscar amb el meupare el Pi de les Tres Branques queestà plantat a la plaça dels PaïsosCatalans [somriu].

Si és independent, per què espresenta amb el suport el PDe-CATi representant-lo?

El meu entorn polític és el queés. En el seu moment em vaig sen-tir vinculat a un projecte polític

determinat però soc independenti ho soc volgudament. Tenia moltinterès per la política local quan elmeu pare hi va ser però la mevavida va anar per altres coses, so-bretot per la part artística, vaig co-mençar a formar part del cor decambra del Palau de la Música iaixò em va portar unes perspecti-ves de vida completament allu-nyades de la gestió política local.I això fa que tot i així em senti vin-culat al passat polític de casa, emsento més o menys al lloc on emtoca, per dir-ho d’alguna manera.

Creu que el PDeCAT pot fre-nar el seu projecte transversal ide ciutat?

No, crec que no. Des del minutzero faig la reflexió que hi ha unanecessitat de renovació i transver-salitat. Ara, falta casar tot això ambles herències que recollim. No socpartidari de trencar res, evident-ment, sinó d’estructurar un espaipolític perquè en el futur altrespersones puguin treballar perl’Ajuntament de Berga. Tinc cla-ríssim que no estaré anys al’Ajuntament, per tant, hem detreballar per aconseguir crear li-deratges futurs. Això és una feinamolt de partit.

Per què vol ser alcaldable?Era una cosa que en el seu mo-

ment havia descartat completa-ment de la meva vida. A mim’agrada molt la política: anaramb els de casa pel carrer ambuna llibreteta per apuntar si s’ha-via d’arreglar això o allò, si hi haviaforats al carrer. Quan em trobo

amb una proposta per ser alcal-dable, hi ha una part que em farespecte però sobretot és il·lusióperquè et demanen com creusque s’ha de construir la teva ciutaten el futur. La voluntat és aquesta:perquè tinc ganes de treballar perla meva ciutat, per construir unfutur millor pels ciutadans de Ber-ga. Estic segur que ho podemaconseguir si ho fem junts. Hemde fugir de les promeses buides,intentar pensar coses noves queens permetin fer aquest salt al fu-tur. Ho trobo importantíssim.

Vostè és membre de l’equipdirectiu de l’Escola Municipalde Música. El cas de la recentdenúncia per presumptes abu-sos sexuals d’una alumna me-nor d’edat el el perjudicacom a alcaldable?

Sincerament crec que depèn deles ganes que tingui la gent de fersafareig d’una qüestió que és dedifícil gestió. La manera que s’hafet des de l’equip de govern i tam-bé el directiu de l’escola diria queha estat excel·lent fins i tot.

Per què?Aquí es tracta de protegir drets

de les persones i la seva intimitat,i això és molt important. El ques’ha fet i s’ha proposat que es fesdes d’instàncies com Inspecciód’Ensenyament o, en el seu mo-ment, la Diputació de Barcelona,que també ens va fer un assesso-rament, s’ha treballat de maneracorrecta. Si tothom té la conscièn-cia que s’ha treballat de maneracorrecta no crec que hagi de ser

un element distorsionador de lacampanya electoral. M’agradariaque no fos així. Si entrem a deba-tre aquestes qüestions, estem re-victimitzant les persones una altravegada, hem de protegir-les a totsnivells, és molt important Hi pothaver una crítica a com es fan lescoses? Sí, hi pot ser, evidentment,però hem de ser molt respectuo-sos. Tots som prou madurs i adultsper entendre que hi ha situacionsque sobrepassen el joc polític.Això és una situació de gestiócomplexa que s’ha portat de ma-nera exquisida gairebé, i hem deser capaços de desvincular-lo dela campanya. No per ego meusinó per protegir la intimitat de lespersones. És fonamental perquèno podem revictimitzar les perso-nes. És important que ho tractemamb la cura necessària.

Qui hi haurà a la seva llista?Hi haurà gent del PDeCAT i

d’altres que no tindran carnet. Hihaurà gent bona, gent amb capa-citat de lideratge, amb capacitatde generar projectes i sobretotpersones que connectin amb laciutadania, ens interessa molt,que sigui la gent que ens faci arri-bar propostes, que nosaltres lesanem a buscar i que amb totaquest teixit de propostes cons-truïm un programa electoral con-juntament. En el mes que ve, enmes i mig, hem de tenir tancadauna llista gran. Anar a fer de repre-sentants del poble a l’Ajuntamentés una tasca complexa, a vegadestinc la sensació que no es valoraprou la feina de tots (tots els par-tits) s’ha de posar en valor perquèsom gent que decidim a treballarper la col·lectivitat.

Quins objectius s’ha fixat pera les eleccions del -M?

Crec que podem construir unequip capaç de governar la ciutat.Podem aportar un projecte de fu-tur, de visió global de cap onanem. On és el futur de Berga? Unprograma electoral ha de tenir ac-cions concretes però també hi had’haver una part de planificació.Hem de fer un exercici d’on veiemBerga d’aquí a uns quants anys,hem de treballar-hi. Jo veig unaciutat endreçada amb un espaipúblic de primera qualitat, en quèquan hi sortim ens sentim acollitscom si fos casa nostra, això fa pu-jar l’autoestima. També ha de seruna ciutat on passin coses, habi-table, perquè els serveis siguinbons i accessible pel màxim nom-bre de persones.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«Tinc ganes de treballar per construir unfutur millor per als ciutadans de Berga»

Alcaldable del PDeCAT a Berga. El jove candidat independent de l’antiga Convergència s’estrena en l’arena política local com a cap de llista delPDeCAT per recuperar el govern de la capital, durant anys un bastió inexpugnable que volen reconquerir amb un projecte amb cares i idees noves

�Sabata prepara una llista «amb bons professionals, amb capacitat de lideratge, de generar projectes i que connecti amb la gent»

BERGA

Dolors Clotet

D.C.

Jordi Sabata fotografiat a les fonts del passeig de la Indústria (el Vall) de Berga, ahir

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

26000

5336

Diario

729 CM² - 81%

1706 €

1,12

España

30 Enero, 2019

P.9

REVISTA MUSICAL CATALANA web 29-1-2019

Per Josep Pasqual

CONCERTS

Més Marinada! TARDES AL PALAU. Cobla Marinada. Albert Guinovart, piano. Dir.: Marc Timón. Obres de J.

Lamote de Grignon, Josep Serra, E. Morera, J. Garreta, I. Stravinsky, A. Guinovart, G.

Gershwin i M. Timón. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE GENER DE 2019.

El camp de la cobla disposa d’esplèndids treballs musicogràfics que evidencien el paper

rellevant que ha tingut aquesta formació instrumental en l’evolució de la música al país. La

historiadora Anna Costal s’encarrega de recordar-nos-ho amb la presentació regular de treballs

que ens permeten de veure des de totes les òptiques possibles com de polièdrica és la visió de

la cobla entesa com un dels conjunts instrumentals més genuïns que puguem tenir a l’abast. I

per fer-nos-en una imatge del tot perimetral també és bo de recórrer als corpus literaris de Lluís

Subirana i Jaume Ayats, entre d’altres, per comprovar com d’intens és el paper de la cobla en

la vida cultural i social, a cavall entre la música popular i el món simfònic amb nivells excel·lents

en tots dos àmbits. En tot cas, res millor que una classe pràctica per copsar-ho de primera mà.

El meticulós programa que va construir la Cobla Marinada en la seva proposta de Tardes al

Palau va permetre observar la cobla justament des d’aquest punt de vista historiogràfic. Mentre

que la primera part recollia joies de la literatura per a cobla d’ara fa un segle en un moment de

màxima exposició internacional, la segona part ens traslladava a un present que, si bé és

probable que no assoleixi aquesta volguda internacionalització, no és pas a causa del seu

esplèndid momentum, tant creatiu com interpretatiu, que la projecta al futur. La comunió entre

la Cobla Marinada i la batuta de Marc Timón, el seu director per a l’ocasió, van palesar de

manera esplèndida aquest momentum, que va rebre amb la reverencial complicitat d’un dels

màxims valedors actuals de la cobla, Albert Guinovart.

© David Juan García

Les sardanes de Lamote de Grignon, Serra, Morera i Garreta es configuraven com a mostres

de la gran capacitat de seducció de la cobla i de la sardana en músics de talla mundial, com

Falla, Strauss i Stravinsky, i van sublimar la primera part justament amb una obra d’aquest

darrer, el “Khorovod – sardana” de L’ocell de foc en arranjament de Josep M. Serracant,

sorgida justament per aquesta capacitat seductora. Del gest decidit i amigable de la batuta de

Marc Timón van sorgir tota mena d’intencionalitats carregades de matisos que la Cobla

Marinada va recollir amb guant de seda. Els canvis de dinàmica de Davant la verge de Morera

van dotar l’obra d’una espiritualitat rotunda, abonada per la cerimoniositat de David Solernou a

la trompeta i la litúrgia dels fiscorns de Daniel Navarro i Martí Fontclara, mentre que la

profunditat de la tenora d’Isaac Vilanova i l’amable cremositat, tant geniüda com melosa en els

moments oportuns, del tible de Xavier Piñol van dotar de lluïssors especials la Rosa del

Folló de Lamote i els Records de ma terra de Serra. En tot cas, va ser en la

garretiana Llicorella que la formació va exposar de manera descarnada una decidida voluntat

de conjunt sotmetent de manera precisa cadascuna de les intervencions individuals sense cap

altra voluntat que destacar la imbricada línia melòdica i harmònica, una de les més belles

creades per a cobla.

A la segona part la cobla va endinsar el respectable en l’actualitat més candent de la cobla

contemporània i, fins i tot, va apuntar les tendències cap al futur més immediat. Com no podia

ser d’una altra manera, Gershwin amb la seva Rhapsody in blue es va erigir en el veritable

protagonista (cosa que, d’altra banda, ja posava en evidència el propi títol del concert) gràcies

al magnífic arranjament de Bernat Castillejo, amb el qual aconsegueix posar en dubte si

Gershwin no pensava justament en una cobla a l’hora de dissenyar les sonoritats d’aquesta

obra. En tot cas, per al públic més avesat l’interès se centrava en les altres dues obres, el

delicat i introspectiu Nocturn a Solsona de Guinovart, que se sentia per primera vegada al

Palau, i l’extravertida i extasiant suite Coses de Palamós, obra de Marc Timón que feia la seva

primera audició justament en aquest escenari. En conjunt, un vespre al Palau que va permetre

l’auditori marxar amb la satisfacció d’haver presenciat una cita irrepetible.

Imatge destacada: © David Juan García