TEMA 2:

LIBERALISME I NACIONALISME

LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS.

Sostenim per evidents, per si mateixes, aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats; que sempre que una forma de govern es faça destructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que es fonamente en els esmentats principis, i organitzar els seus poders en la forma que al seu judici siga la més adequada per aconseguir la seguretat i felicitat. (...) Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, té el dret, té el deure, d'enderrocar aquest govern i establir noves garanties per a la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d'aquestes colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. (...)Per tant, els representants dels Estats Units d'Amèrica convocats en un Congrés General (...) fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser-ho per dret, Estats Lliures i Independents (...) i que tota vinculació política entre elles i l'estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta (...).

Declaració d’Independència dels Estats Units. Filadèlfia (1776).

LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

ASSEMBLEA CONSTITUENT (1789-1791):• 14 Juliol de 1789. La població de París pren la presó de la Bastilla (símbol de l’absolutisme).• Agost de 1789. Atacs contra castells de nobles a zones rurals (“Gran Por”).• Agost de 1789. S’aboleixen els drets feudals i s’aprova la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.• Setembre de 1791. S’aprova la Constitució (sobirania nacional, drets fonamentals, divisió de poders, monarquia, sufragi

restringit.

ASSEMBLEA LEGISLATIVA (1791- 1792):• Nova Assemblea després de les eleccions. Apareixen els grups polítics. Molts privilegiats fugen i conspiren contra la

revolució.• Abril 1792. Les monarquies europees (absolutistes) declaren la guerra a França.• Jacobins i sans-culottes volien reformes més intenses.• Agost 1792. El poble de París assalta el palau de rei i el destitueix.

LA CONVENCIÓ (1792-1795):• 1792. Noves eleccions i control del Girondins. Proclamació de la República.• Gener de 1793. Condemna per traició i execució de Lluis XVI. Guerra contra França.• Juny de 1793. Cop d’estat dels sans-culottes contra els Girondins. Robespierre al poder.• S’implanta el “Terror” (tribunals contra sospitosos de no ser revolucionaris).• Juliol de 1794. Els moderats detenen Robespierre i el condemnen a mort.

EL DIRECTORI (1795-1799):• Govern moderat i nova Constitució (1795).• Poder executiu en mans d’un Directori de cinc membres.• Revoltes: Conjura del Iguals (Babeuf) i revolta absolutista (detinguda per Napoleó).• Victòries de Napoleó en l’exterior i augment de la seua popularitat.

EL CONSOLAT (1799-1804):• Cop d’Estat de Napoleó, recolzat per la burgesia (1799).• Inici del Consolat amb tres dirigents polítics al front: Napoleó, Ducos i Sieyès.

"(...) En conseqüència, l'Assemblea Nacional reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l'ésser suprem, els següents drets de l'home i del ciutadà:1. Els homes naixen i permaneixen lliures i iguals en drets. Les distincions socials no poden estar fundades en la utilitat comuna.2. L'objecte de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu pot exercir autoritat que no emaneexpressament d'ella (...).6 La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a contribuir personalment, o per mitjà dels seus representants a la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tots, tant per protegir com per castigar. Sent els ciutadans iguals davant els seus ulls (...).10. Ningú ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no altere l'ordre públic establert per la llei.11. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels més preciosos drets de l'home. Tot ciutadà pot doncs parlar, escriure, imprimir lliurement, llevat de l'obligació de respondre de l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinatsper la llei (...).13. Per al manteniment de la força pública i per a les despeses d'administració, és indispensable una contribució comuna. Aquesta contribució ha de ser repartida per igual entre tots els ciutadans, en raó de les seves facultats. (...)16. Tota societat en què la garantia dels drets no estiga assegurada ni la separació dels poders determinada no té Constitució.17. Sent la propietat un dret inviolable i sagrat, ningú pot ser privat d'ella, si no és en els casos en què la necessitat pública, legalment comprovada, ho exigeixga evidentment, i sota la condició d'una indemnització justa i prèvia. "

Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà. París. 26-8-1789.

L’IMPERI NAPOLEÒNIC.

LA RESTAURACIÓ.

“En nom de la molt Santa i indivisible Trinitat.L'Emperador d'Àustria, el Rei de Prússia, i l'Emperador de Rússia, com a conseqüència dels grans esdeveniments que han assenyalat Europa en el curs dels tres últims anys (...).En conseqüència, Les seues Majestats han convingut els articles següents:Art. I. Conforme a les paraules de les Santes Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels llaços d'una vertadera i indissoluble fraternitat i es consideraran com a patriotes, es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors...Art. II. En conseqüència, l'únic principi en vigor, ja siga entre dites governantes, ja siga entre els súbdits, serà el de prestar-se recíprocament servei.Fet, triplicat i signat a París l'any de gràcia de 1815, el 26 de setembre. Francisco, Federico-Guillermo i Alejandro."

EL NACIONALISME I LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA.

Garibaldi segueix la via directa, Cavour l'obliqua. El primer està instintivament inspirat per la lògica de la revolució; el segon adopta deliberadament la tàctica oportuna per a aconseguir reformes (...). Garibaldi té per lema: no reforma, sinó revolució. Una Itàlia lliure, en lloc de més Itàlies servils i dividides. (...) Sorgit de l'aristocràcia del país i aristocràtic per naturalesa (...) ni teoria, sense saviesa excepte aquella treta de Maquiavel, dels interessos, Cavour no creu en el poble, no estima al poble. Nascut en el poble, democràtic per hàbits, educat en la Jove Itàlia en el culte de les idees, dels principis, Garibaldi estima al poble i creu en ell. (...) Garibaldi busca la pròpia força d’Itàlia, en el seu poble, en l'admirable actitud guerrera de la seua joventut, en la seua set de Pàtria, en la potència impulsora de la insurrecció (...).Està darrere de Garibaldi la Itàlia no oficial, la Itàlia del poble. (...) Cavour ha arrabassat Niça a Itàlia; Garibaldi ha donat a Itàlia l'illa de Sicília. Cavour és per la força ministre d'Afers exteriors; Garibaldi és el soldat ciutadà de la pàtria italiana.

G. Mazzini, Sobre la unitat italiana, 25 de juliol de 1860.