TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME

(1789-1870)

INS JOSEP BRUGULAT

Història del Món Contemporani

1r de Batxillerat

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870).

• 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99).• 2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814).• 3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.• 4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.• 5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48).• 6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.

1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

1.0.- Introducció: gran importància

Política: de l’absolutisme al liberalisme.

Social: de súbdits a ciutadans.

Cultural: noves formes de pensar.

Influència en tot el món.

1.1.- Causes de la Revolució Francesa.

1.2.- La conjuntura revolucionària i la convocatòria d’Estats Generals.

1.3.- La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789.

1.4.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91).

1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92).

1.6.- La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95).

1.7.- El Directori o República burgesa (1795-99).

1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiques.Pobresa del camperolat i les

classes populars urbanes+ Males collites i

pujada del preu del pa= La revolució com a única

eixida per canviar-ho tot

Burgesiaenriquida +

Els privilegiats li neguen a la burgesiael poder polític i els privilegis =

Sols una revolució li pot donar elpoder polític i social

Successió de males collites

Manca de blat(crisi de subsistència)

Forta pujadadel pa

Fam

El rei permet l’entrada deteixits anglesos a canvi de

préstecs (1786)

Els artesans francesosno poden competir

Culpenal rei

Participarana la R.F.

“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers

llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinatsa romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...).

Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talenti en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre

la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts erahumiliada.”

Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.

1.1.- Causes de la R.F. (II): socials.Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als

privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos.

La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poderpolític, malgrat tindre el poder econòmic.

“Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars.el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la

percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren elsdrets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals

al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyorconservava la propietat directa de les terres que conreaven elscamperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites (rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim

variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seunivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó

també les vexacions i abusos als quals donava lloc.”

Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981).

“Perquè sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa,fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant.Però, què heu fet per a merèixer eixes fortunes? Us heu pres

la molèstia de nàixer, però res més. Per altra banda, sou un homebastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscuramultitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan solsper a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys pera governar Espanya. M’esforce per seguir una carrera honorable

i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia,la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a

posar-me a la mà una llanceta de veterinari.”

Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874).

Presa de consciència per part dels no privilegiats de la seua injusta situació

Demandade canvis

Els privilegiatses neguen

Revolució

1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiques.Mala administració i pèssima recaptació

d’impostos (corrupció i mala organització)Molts dels diners recaptats no

arriben al govern del rei

Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI)

“És sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperitde consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seuaexistència i la seua autoritat. La plenitud de la seua autoritat que ells no

exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai en contra meua. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sensedependència i sense divisió. És per la meua autoritat que els oficials de

la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicaciói a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els

interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des delmonarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les

meues mans.”

Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766).

Convocatòria de Corts estamentals per part deLluís XVI per intentar parar la crisi

Es vota perestament

Protestes delTercer Estat

1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiques.

Crítiques dels il·lustratsa l’absolutisme, demanant:

Igualtat legal

Declaració de Drets

Fi dels privilegis ila societat estamental

Divisió de podersFi de la monarquia

absoluta

Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,... es difonen per tota França en vespres de la Revolució

Influència de la Independència dels EUA

Declaració de Drets(igualtat legal)

Model liberal deConstitució

1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona.2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell;els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevolocasió són responsables davant d’aquell.5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se idistingir-se del judicial.6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants delpoble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidènciasuficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls podenimposar impostos o expropiar la seua propietat sense el seu consentiment o el dels seus representants així elegits.

Declaració de Drets de Virgínia (1776)

1.1.- Causes de la R.F (V): financeres.

PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES.

DESPESES INGRESSOS

Despeses civils  145.802.388 Impostos directes 157.583.461

Despeses militars 165.510.050 Impostos indirectes 207.963.427

Pagament del deute  310.426.744 Resta d’ingressos 137.999.161

Total 621.739.182 Total 503.546.049

    DÈFICIT PÚBLIC 118.193.133

Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans)

Bancarrota de la Hisenda Reial

Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajuden a superar lesdificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir, d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes delgovern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assembleadels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellen i ens assisteisquen en tots els assumptes que siguen exposats davant Nos, com per a fer-mos saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiançai amor recíproc, s’aporte el més prompte possible un remei eficaç als mals de l’Estat, que els abusos de tot tipus siguen reformats i previnguts per bones i fermes disposicionsque asseguren la felicitat pública i que ens aporten a Nos particularment la calma i latranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.

Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.

1.2.- La conjuntura revolucionària i la convocatòria d’Estats Generals.

Males collitesde blat

Misèria i famdels camperols

Dificultats per pagar rendes i impostos

Els camperols demanenla fi del feudalisme

i la propietat plena de les terres

Pujada del preu del pa

+

Competència deltèxtil anglès

=

Protestes d’artesansi classes populars

a les ciutats

Bancarrota de la Hisenda (1787)

El rei demana als privilegiats que paguen impostos

Els privilegiats es neguen

Lluís XVI convoca Estats Generals

El Tercer Estatno accepta el

vot per estament

S’elaboren quaderns de queixes: atacsals privilegiats i demandes d’igualtat

legal i sobirania popular.

Art. 1.- Declarem tindre l’honor d’exposar a Sa Majestat que els pobles bretons, tant de les ciutats com del camp, són tractats com a esclaus pels nobles i membres de l’alt clergat. Forcen al Tercer Estat a moldre i coure enels seus molins i forns banals, per a ser robats per empleats infames quemalgasten el nostre blat i ens roben impunement. (...) Que ens siga permès d’ara endavant moure i coure en els molins i forns dles senyors que ens agraden més i que no hi haja ja esclaus a Bretanya sobre aquest assumpte ique cadascú siga lliure.Art. 13.- Que en endavant es triarà als dotze representants de la comunitatde Pont-L’Abbé de la següent manera: quatre d’entre els burgesos, quatred’entre els més notables artesans i quatre d’entre els més nobles llauradors; i que tots els càrrecs municipals siguen tant per a llauradors i artesans comper als burgesos. Doncs és indigne i injust privar a honestos ciutadans dels càrrecs municipals de la seua parròquia, com ho venen fent els burgesos dePont- L’Abbé des de fa pocs anys.

Quadern de queixes dels llauradors de Pont-L’Abbé.

“Ací el pobre no té dret ni a encendre el foc en la seua llar per a posar-se a l’abric del fred, si no el compra ben car al senyor per una contribuciódescomptada dels seus mitjans de subsistència i dels de la seua família. Aquest dret inhumà existeix en Broues baix el nom de dret de foc. Allíl’agricultor no té ni tan sols el dret d’alimentar el seu ramat amb l’herba quecreix en el seu camp: si la toca, se’l denuncia i castiga amb una multa quel’arruïna. L’exercici més legítim dels drets de la seua propietat està subordinat a la voluntat arbitrària del senyor, que té la pretensió al dretuniversal sobre totes les pastures del territori. S’han d’abolir tots els dretsdels senyors.”

Quadern de queixes de Marsella.

1.3.- La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789.

S’obrin els EstatsGenerals (maig 1789)

El Tercer Estat demana el vot per persona

Els privilegiats i elrei es neguen

El Tercer Estat s’atorga la representativitat de laNació i es constitueix en Assemblea Nacional

El poble recolza els seus diputats

Presa de la Bastilla

(14-VII-1789)

Violència contra elssenyors: GRAN POR

Exili de la noblesa

Ruptura amb l’absolutisme i l’Antic Règim

1.4.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91).

PRINCIPALS LLEIS DEL’ASSEMBLEA NACIONAL

Decret d’abolició del feudalisme

Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà

Llibertat i igualtat legal

Constitució Civildel clergat

Separació església-Estat

Constitució del 1791

Monarquia constitucional

Divisió de poders

Sufragi censatari

Drets i llibertats individuals

Impostos universals

Llibertat econòmica i mercat nacional

Desamortització dels béns eclesiàstics

Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament elrègim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudalscom censals, els que els refereixen a la mà morta real opersonal i a la servitud personal i aquells que les represen-ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seranfixats per l’Assemblea Nacional.Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides senseindemnització.Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguenconeguts i percebuts (...) seran abolits.Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta.Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-tics, civils o militars.Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, ala vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat éssuperior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en elseu nom pot exigir obediència.

Fragment de la Constitució francesa del 1791.

1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) (I).

LA CONTRAREVOLUCIÓ

És l’intent dels privilegiats de derrotar als revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.

Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per envair França i acabar amb la Revolució.

El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front delscontrarevolucionaris, però és capturat a Varennes.

L’Assemblea pren mesures:

Confisca els béns dels nobles exiliats

Declara la guerra a Àustria (i Prússia)

Radicalització social dels més pobres:

Els camperols demanen la propietatde les terres i deixar de pagar rendes.

Les masses urbanes reclamenDemocràcia i República.

Fi de la unitat revolucionària: els burgesosvolen frenar la revolució i els pobres anar

més enllà (igualtat, democràcia i república).

1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) (II).

Insurrecció popular de juny-agost de 1792

El poble assalta les Tulleries

Abolició de la monarquia → República

Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-versal masculí a la Convenció Nacional

1.6.- La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95) (I).

Els partits polítics de la Convenció:

Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)

Jacobins: republicans radicals populars(Danton, Robespierre, Marat)

La Plana: entre els dos grups anteriors

Els problemes de la Convenció

Guerraexterior

Perill decontrarevolució

Revoltapopular

La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.

1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (II):la Convenció girondina (set. 92 – juny 93).

Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees

Problemes enla guerra

Guerra civil interna (La Vendée):absolutistes vs. revolucionaris.

Radicalització popular(sans-culottes)+ +

Caiguda dels girondins,substituïts i executats pels

jacobins.

=

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contrad’un home, sinó prendre una mesura de salutpública... Dins d’una República, un rei destronatsols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, lade servir de mitjà per afirmar a la vegada l’unai l’altra...”

Intervenció de Robespierre en la Convenció.

1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (III):la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94).

Detenció i execució de monàrquics, contrarevolucionaris i líders girondins

Radicalització popular(influència dels sans-culottes)

Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe

Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar a tots els considerats com a enemics de la Revolució

EL TERROR

“Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resortdel govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegadala virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest;el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs,una expressió de la virtut; és menys un principi particular queuna conseqüència del principi general de la democràcia apli-cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El governde la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita contra la tirania.”

Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Públicaa París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794).

“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics dela llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacionalo els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme”

Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

Victòries militars importants: els exèrcitsestrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.

Reformes socials: repartiment de terres entre camperols, preus màxims, educació gratuïta,...

LLEI DE MÀXIMUM

“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels qualss’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,

l’oli, el vi, la sal, el ferro.Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a unpreu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del

doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”

Govern revolucionari dels jacobins (1793)

Política de descristianització: execució de refractaris, religió de la raó, nou calendari,...

Descontent dela burgesia

Dictaduradel Terror

Malestar delssans-culottes

Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (IV):la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95).

Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular

Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders

Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).

Constitució del 1795

És una constitució burgesa (moderada)

Sufragi censatari

El poder executiu recau en un Directori de cinc membres

El poder legislatiu el comparteixen dues cambres

“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; arabé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipusmés que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegatsal país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i albenestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunesesperances.(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-tat salvatge”Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-te de constitució (París, 1795).

1.7.- El Directori o República burgesa (1795-99).

Govern autoritari de la burgesia conservadora

Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició

Monàrquics absolutistes (exterior)

Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf.

L’exèrcit té cada vegada més poder

Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder

2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1815).Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia

burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat

Dos períodesConsolat (1799-1804)

Imperi (1804-1815)

Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts

Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats perdeu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no-mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...)Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti-culars, en les quals serà momentàniament substituït, quanhi haja lloc, per un dels seus col·legues.Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re-voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat, als ministres, als ambaixadors i a altres membres de lesadministracions locals i als comissaris del govern entre elstribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los.Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i TercerCònsol tenen veu consultiva.Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799).

Reforma l’administració, promulga un Codi Civil, i un Penal i desenvolupa el sistema educatiu.

Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars (Ulm,

Austerlitz, Bailén,...).

A partir de 1812 comencen les derrotesmilitars a Rússia i Espanya.

La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la

R. F.: Restauració absolutista.

3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes

Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadansLlibertat

Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).

Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.

És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.

Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Els límitsdels canvis

Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones

Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant

Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder

La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.- La Restauració suposa la tornada a

l’absolutisme anterior a la R.F.4.1.- El sistema de la Restauració: el Congrés de

Viena (1814-15).4.2.- La reordenació del mapa europeu.

4.1.- El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena (1814-15).

Congrés de Viena (1815)

Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions ala burgesia per evitar noves revolucions.

Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme

Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada

Es restaura l’absolutisme a Rússia,Àustria i Espanya.

Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

4.2.- La reordenació del mapa europeu.El Congrés de Viena i el sistema Metternich imposen un nou equilibri territorial:

remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres.

La Santa Aliança (QuadrupleAliança després) com a garantia

Nous principis depolítica internacional

La celebració de congressos com a mitjà per solucionar els problemes

LA SANTA ALIANÇA

“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe-rador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar-ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitatvertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes esprestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors:considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa-mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit-zen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre elsdits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48)

5.1.- El liberalisme.5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830.5.3.- L’experiència democràtica i social: les

revolucions del 1848.

5.1.- El liberalisme.Definició de liberalisme

Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi)

La Constitució com a norma fonamental

Diferències entre:

Liberals moderats:sufragi censatari, poques llibertats,

monarquia,...

Liberals democràtics:sufragi universal,

més llibertats,república,...

Les classes populars abandonen el liberalismequan la burgesia arriba al poder i les seues

condicions de vida no milloren → socialismei anarquisme

5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830.Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme

Tres onades revolucionàries: 1820-24, 1829-39 i 1848

L’onada revolucionàriade 1820-24

Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)

Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont

Intervenció de laSanta Aliança

Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió

L’onada revolucionàriade 1829-39

Triomfa en:

França: revolució de 1830 i monarquiaconstitucional de Lluis Felip d’Orleans

Grècia i Bèlgica: independència

Espanya: liberalisme

Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians

Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari,llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia

5.3.- L’experiència democràtica i social:les revolucions del 1848 (I).

CAUSES

Males condicions de vidad’artesans i obrers

Crisis desubsistència

Revoltes i motins

+ =

Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830

Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos

Augment de la classe obrerai les seues protestes

“Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni-ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix ambforça i amb consciència de classe; i considera necessària la seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformesde tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala-ri mínim,...Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 comuna lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran ila xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es faràla revolució de febrer, encara que després les dues burgesiestornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole-tariat.”

DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa.

DUES ZONES

Europa Oriental: aconsegueixen l’aboliciódel feudalisme (excepte a Rússia).

Europa Occidental: noves idees democrà-tiques, nacionalistes i moviment obrer.

Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po-pular, igualtat social i sufragi universal masc.

Inicis del nacionalisme als estats alemanys iitalians i a les nacions de l’Imperi Austríac

5.3.- L’experiència democràtica i social:les revolucions del 1848 (II).

LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA

Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars

República, democràcia i reformes polí-tiques i socials (Tallers Nacionals).

Fracàs de la revoluciópopular de juny

Duríssima repressió i govern liberal moderat

Segon Imperi, ambNapoleó III

BALANÇ

Les revolucions fracassen en part, peròperduraran les seues idees: democràcia,

nacionalisme i moviment obrer

La xicoteta burgesia i els camperols propietarisabandonen als obrers i no s’uniran més a ells

El proletariat adquireix consciència de classe is’organitza de manera autònoma

6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.

- Els moviments nacionalistes naixen al segle XIX i pretenen fer coincidir les fronteres dels estats amb les de les nacions.

6.1.- Nació i moviments nacionalistes.

6.2.- Els primers moviments nacionalistes (1820-30).

6.3.- La “primavera dels pobles”.

6.4.- La unificació d’Itàlia.

6.5.- La unificació d’Alemanya.

6.1.- Nació i moviments nacionalistes.

Dues definicions de nació

França: la nació com un conjunt de ciutadans units per la voluntatde viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions

Alemanya: la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna que es manifesta en una llengua i una cultura i va més enllà del desig individual o la voluntat dels ciutadans.

Tres situacions diferents

Coincideixen les fronteres de l’Estat amb les nacions: Portugal, Holanda.

Estats formats per diverses nacions: França, G.B., Espanya, Àustria.

Nacions repartides per diferents estats Alemanya i Itàlia

6.2.- Els primers moviments nacionalistes (1820-30).

Grècia s’independitza de l’Imperi Turc i Bèlgica del regne dels Països Baixos (1830).

6.3.- La “primavera dels pobles”.

Revolucions del 1848: unió del nacionalisme amb el liberalisme i els primers demòcrates

Triomfa la insurrecció a Viena

Abolició de l’Antic Règim

Nou imperi liberal amb dos Estats: Àustria i Hongria

Constitució

Model liberal amb sufragi censatari

Intents revolucionaris nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia i Piemont-Sardenya

Hongria proclama la independència i entra en guerra amb Àustria

Una monarquia amb dos Estats:Àustria i Hongria

6.4.- La unificació d’Itàlia.Estava dividida en multitud d’Estats, amb domini d’Àustria al nord

i el Regne de les dues Sicílies al sud

L’intent liberal democràtic d’unificació de Mazzinifracassa (1848-49), però no al Piemont, on

s’instaura una monarquia liberal constitucional

Les campanyes militars des de 1859 de Cavour al nord i Garibaldi al sud, aconseguint la unificació (1860-61)

La unificació es completa amb la conquesta dels Estats Pontificis en 1870 (Roma com a capital)

Problemes

Hostilitat del Papa i part dels catòlics

Contrast entre el nord i el sud del país

Caràcter incomplet: Ístria i Trento pertanyen a Àustria

6.5.- La unificació d’Alemanya.

Antecedents i intents d’unificació anteriors

La Confederació Germànica (1815)

La Unió Duanera o Zollverein (1834)

El fracassat intent d’unificació del 1848: Prússia i Àustria desconfien l’una de l’altra

La unificació es farà des de dalt, dirigida per Prússia (Bismarck) i deixant fora a Àustria

Estratègia militar, amb tres fases:

Victòria contra Dinamarca (1864):conquesta de Schleswig i Holstein

Victòria contra Àustria (1866)

Victòria a la guerra francoprussiana(1870-71), arribant fins a París

Proclamació de la unificació alemanya i elII Reich a París, amb Guillem II com aemperador i Bismarck com a canceller

Una Alemanya confederal, conservadora imilitarista, amb Prússia al front i sense Àustria