TEMA 2

Liberalisme i nacionalisme

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

A finals del segle XVIII, França era una monarquia absoluta governada per Lluís XVI .

Es despertar del tercer estat, gravat de 1789

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

- En les darreries del segle XVIII, França va patir nombrosos episodis de males collites i crisis de subsistència.-La burgesia no gaudia de drets polítics.-El triomf de la Revolució Americana i la influència de les idees de la Il·lustració.-L’estat francès passava per una situació financera molt dolenta a causa de les elevades despeses de la cort i l’alt cost de l’ajuda francesa a la guerra de les 13 colònies americanes.

Lluís XVI va convocar l’any 1789 els Estats Generals amb la intenció d’aprovar una reforma fiscal que obligués als privilegiats à pagar impostos i aquests es negaren (Revolta dels Privilegiats)

Els membres del 3r Estat (estament popular) van exigir un canvi en el sistema de votació (en funció del nombre de diputats i no per estaments, com era habitual). També van exigir un nombre superior de diputats, ja que representaven a la majoria de la societat.

El jurament del Jeu de Paume, de Jacques Louis David

Els privilegiats no van acceptar les exigències del Tercer Estament i els seus diputats van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea Nacional i es van comprometre a redactar una constitució per a França.

El 14 de juliol de 1789, la població de París es va llençar al carrer en defensa dels seus diputats i va assaltar la Bastilla. També al camp hi va haver diverses revoltes antisenyorials.Davant aquesta situació Lluís XVI acceptà l’Assemblea Nacional la tardor de 1789.

FASES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Al llarg de la Revolució Francesa es van posar en pràctica diferents formes de govern noves fins alesnores:

MONARQUIA CONSTITUCIONAL(1789-1792)

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)

REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)Sans-culottes

MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

L’estiu de 1789, l’Assemblea Nacional va abolir el feudalisme i va aprovar una Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.L’any 1791 es redactà una Constitució basada en els principis del liberalisme (sobirania nacional i divisió de poders). França es convertí en una Monarquia Constitucional.Aquesta Constitució afavoria els interssos de la burgesia, ja que els membres de l’Assemblea eren escollits a partir d’un sufragi censatari (només els ciutadans més rics podien participar-hi). El rei tenia dret de veto.Els béns de l’església es van expropiar i es van vendre a particulars (desamortització).

´Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de França i reunir-se amb l’exercit austríac, que planejava envair el país i restaurar l’absolutisme.

Van ser descoberts i obligats a tornar a París.

Els sans-culottes van assaltar el palau reial i van empresonar el rei i la seva esposa proclamant la República

LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)

Es divideix en dos períodes: Convenció girondina (1792-1793) i Convenció jacobina (1793-1794). La Convenció va substituir l’Assemblea Nacional. Els seus membres eren escollits a través d’un sufragi universal masculí. Durant la Convenció girondina, Lluís XVI i la seva dona van ser jutjats i executats a la guillotina.

Gorra frígia Danton (1759-1794) Robespierre (1758-1794)

CONVENCIÓ JACOBINADurant aquest període, el procés revolucionari es va radicalitzar. Els jacobins van redactar una nova constitució. Van crear el Comitè de Salvació Pública, que va suspendre les llibertats i va aplicar una política de Terror, a través de la qual es va empresonar o executar totes les persones contràries al poder (Llei de sospitosos).També van decretar una lleva massiva obligatòria per fer front l’amenaça exterior de les potències absolutistes i van aprovar lleis favorables a les classes populars com la Llei del Maximum per controlar els preus i els salaris, la instrucció`pública obligatòria, la subhasta de béns de l’església i el repartiment dels béns dels contrarevolucionaris entre els sectors més pobres de la població.

Els jacobins també van instaurar el culte a la deesa raó i un nou calendari basat en la natura.

La mort de Marat, de Jacques-Louis David

LA REPÚBLICA DEMOC`RÀTICA (1794-1799)

L’estiu de 1794, un cop d’estat (cop d’estat de Termidor) va posar fi al govern jacobí i els seus representats van ser empresonats o executats.

França va tornar a quedar sota el control de la burgesia, que impulsà la redacció d’una nova constitució.

El govern restà en mans d’un Directori i el legislatiu es dividia en dues cambres (Consell dels 500 i Consell d’ancians. També s’instaurà un sufragi censatari.

El Directori va anul·lar les lleis aprovades durant el període jacobí.

Aquest període va acabar amb un nou cop d’estat encapçalat per Napoleó Bonaparte.Retrat de Napoleó Bonaparte (Jacques-Louis

David)

EL PERÍODE NAPOLEÒNIC (1799-1815)

El podem dividir en dues parts:

CONSOLAT (1799-1804)IMPERI (1804-1815)

A nivell intern, Napoleó va introduir nombroses reformes en l’estat francès (nou codi civil, creació de la figura del prefeste, reforma de l’ensenyament…) i el va transformar en un estat fortament centralitzat al voltant de la seva persona. També va signar un concordat (acord) am els Estats Pontificis, a partir del qual s’establia a Frnça la llibertat de culte.

A nivell extern, Napoleó va continuar lluitant contra els països absolutistes i les seves victòries militars van consolidar enormement el seu prestigi com a militar i com a governant.Retrat de Napoleó (Ingres)

La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1807)

Napoleó va organitzar els territoris conquerits a partir del model francès, destituint els monarques absolutistes i suprimint el feudalisme. Al capdavant d’aquests estats va col·locar membres de la seva família o generals dels seus exercits.

Les primeres derrotes militars de Napoleó van tenir lloc a Espanya i a Rússia. Va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo (1815) i es va haver d’exiliar a l’illa de Santa Elena.

Al llarg de les seves campanyes militars, les tropes de Napoleó es van apoderar de nombroses obres d’art, moltes de les quals van haver de ser retornades després de la fi de l’imperi napoleònic.

Durant el període napoleònic les idees liberals es van escampar per Europa. La resistència i la lluita dels diferents pobles eurpeus contra els exercits napoleònics van incrementar el patriotisme i el nacionalisme entre els mateixos.

EL CONGRÉS DE VIENA

L’any 1815, les potències absolutistes que havien derrotat Napoleó (amb Rússia, Prússia i l’imperi austríac al capdavant) van organitzar el congrés de Viena amb els objectius següents:

-Refer les fronteres d’Europa, retornant a les monarquies absolutes els seus antics territoris.

-Restaurar l’absolutisme a Europa.

-La creació de la Santa Aliança. Les potències absolutistes intervendrien militarment si esclatava una revolució en algun país europeu.

Canceller Metternich

(1773-1859=

LIBERALISME I NACIONALISME

Al llarg del segle XIX, l’Àntic Règim s’haurà d’enfrontar a dues grans forces ideològiques:

EL LIBERALISME: Els liberals defensaven la sobirania nacional, la divisió de poders, les llibertats individuals i col·lectives i la propietat privada.

EL NACIONALISME: Els nacionalistes defensaven el dret d’autodeterminació de les nacions. Al llarg de tot el segle XIX hi haurà moviments nacionalistes que buscaran la indepència dels grans imperis i altres que perseguiran la unificació de nacions que fins aleshores havies viscut fragmentades.

La matança de Quíos, d’Eugène Delacroix

LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS

Durant la primera meitat del segle XIX, Europa va viure tres onades revolucionàries els anys 1820, 1830 i 1848. En alguns casos van ser només revoltes de tipus polític i en altres també hi va haver reivindicacions nacionals.

1820: Els grecs es van aixecar contra l’imperi turc i van assolir la seva independència. També hi va haver una revolta liberal a Espanya. A Amèrica del Sud van aparèixer els primers moviments independentistes.

1830: A França una onada revolucionària acabà definitivament amb l’absolutisme.

La llibertat guiant el poble, d’ Eugène Delacroix

1848: Hi va haver una participació important per part de la classe obrera, que reividicava drets polítics (sufragi universal) i més drets socials.A França es proclamà la República.A l’impe´ri austríac, Itàlia i Alemanya hi va haver revoltes a nombroses ciutats. En aquests casos, també van ser molt importants les reivindicacions nacionals (Primavera dels Pobles). La majoria d’aquestes revoltes van ser sufocades.

Marxa dels pobles cap a la llibertat

LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA

Van tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX i presenten algunes semblances:

-Van ser impulsades pels territoris més desenvolupats: el Piemont a Itàlia i Prússia a Alemanya.-En ambdós casos hi va haver conflictes armats.-Van ser impulsades per la burgesia, que acabà pactant amb els antics grups privilegiats.

EL CAS ITALIÀ (1859-1870)

A mitjans del segle XIX, Itàlia estava dividida en 6 estats i el nord (Llombardia i Vènero) estaven sota el domini de l’imperi austríac.El Piemont, anb el seu primer ministre Cavour al capdavant, va encapçalar la lluita dontra els austríacs al nord d’Itàlia. Els estats del sud i el centre del país van ser conquerits per un exercit popular encapçalat per Giuseppe Garibaldi. Els Estats Pontifics van ser el darrer territori que s’incorporà al nou estat italià. Victor Manuel de Savoia va ser proclamat rei d’Itàlia.

Otto von Bismarck (1815-1898)

EL CAS ALEMANY (1862-1871)

Per la seva banda, Alemanya estava dividida en 36 estats. La unificació va estar liderada per Prússia a partir de la figura del canceller Otto von bismarck. La unificació es va dur a terme a partir de dues guerres contra Àustria (1866) i contra França (1870) i d’una unió duanera (Zollverein) l’any 1871.

L’any 1871 es va proclamar el II Reich i Guillem I de Prússia va ser nomenat kaiser (emperador).

Proclamació de Guillem I d’Alemanya (1871)