DIRECTOR

Jarmo Lampela es va graduarel 1992 en el departament decinema i televisió de laUniversitat d'Arts Industrials idesprés de realitzar unaaclamada carrera com adirector de cinema, actualmenttreballa com a vicedirector delmateix departament en el quales va graduar.

Com a director, Lampela té unestil visual claramentdistingible. La seva imatgeriaés experimental peròcontrolada, i el seu llenguatgevisual presta especial atencióals colors, als tons emocionalsi als angle de fotografia. L'estilvisual, el sentit del ritme il'enteniment de Lampelaprocedeixen del seu amor pelteatre i li fan impossiblel'espectador no identificar ambels personatges de la pel·lícula.

ARGUMENT BIOGRAFIA

JARMO LAMPELA

EILAEila és una senyora de la netejaque juntament amb les sevescompanyes de treballs'enfronta a l'Estat peracomiadaments il·legals. Elshomes de la seva vida, el seufill, el seu home i el seu exmarit, pensen que és un plainsensat: ningú pot guanyarun judici a l'Estat.EILA explica la història d'unadona que s'atreveix a prendreun risc, com a dona que estimai com a mare, i sobre el seupas de persona tímida iespantada a valenta.És una pel·lícula amb orientaciósocial que elogia la dignitathumana i el respecte pelsaltres. Està basada en fets realsque van succeir a Finlàndia alcomençament de la dècada de2000.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

Finlàndia200395 minutsJarmo LampelaTove IdströmPetri JokirantaTero KaukomaaHarri RätyJoona Louhivuori

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE25 DE MARÇ DE 201218:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1991 Ei rakkautta kiitos1994 Pidetty hiljainen1995 5011996 Solar1997 Sairaan kaunismaailma1998 Siivouspaiva1999 Rakastinepatoivoista naista2001 Joki2003 Eila

FITXA ARTÍSTICASari MällinenIlkka Koivula

Hannes SuominenKristiina Halkola

Johanna KerttulaKari Hietalahti

EilaTimoMikaPirkko KarvinenMari LainioKai Pylkkänen

COMENTARIEila és una pel·lícula detemàtica social, aixecant unabandera a favor de la dignitathumana i el respecte pelsaltres.

El director diu: es tracta d'uninteressant punt de partida. Laprotagonista és una dona dequaranta anys. Ella és l'heroïna,però encara bastantincompleta, d'altra banda, estàenvoltat per la gent comuna icorrent. Filmar a algú vivint ala corda fluixa és un grandesafiament.

El director no volia fer unapel·lícula amb brillantor iglamour, sinó una històriaquotidiana d'una dona quetroba per fi el seu ego a travésd'un procés d'enorme.Els problemes socials en lespel·lícules han estat forçamolest, sobretot a Finlàndia,a partir de les dues dècadesenrere.

La pel·lícula té diversos premis.L’any 2003 guanya el St.George d’Or en el MoscowInternational Film FestivalI l’any 2004 obté el Premi amillor direcció i millor actriu enels Jussi Awards (els Goyafinesos).