Erectèon

FITXA TÈCNICA

• Edifici: Erectèon

• Autor: Mnèsicles (segle V a.C.)• Cronologia: 421-405 a.C.

• Tipologia: temple.• Material: marbre del Pentèlic

• Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)• Estil: grec clàssic

• Dimensions: edifici principal, 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

• Alguns autors pensen en Filocles, la majoria a Mnèsicles, important arquitecte d’Atenes el segle V. És també autor dels Propileus.

• Llegenda del seu accident.

Altres obres

• 437-430 Propylaia (l’entrada a l’Acrópolis )

DESCIPCIÓ FORMAL

• Té quatre façanes diferents.• Est, principal. 6 columnes jòniques.• Oest, 4 columnes adossades.• Nord, 4 columnes + 2• Sud, balcó de les cariàtidesLes columnes suporten en tots els casos:• Entaulament amb arquitrau (3 franges), fris i

cornisa.• D’est a oest coberta a dues aigües. La resta

coberta plana.

• La planta s’adapta al terreny i al culte.• Eix principal: espai rectangular unió de

dos recintes independents.– Atena, pòrtic hexàstil i una naos (cel·la) amb

un altar.– El de Posidó i Erecteu té un vestíbul que

distribueix les dues naos de culte. La seva façana s’ha desplaçat al costat nord, olivera.

– Pòrtic de les cariàtides, escales tomba de Cècrops.

DESCRIPCIÓ FORMAL

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

• Al nord del Partenó, en un indret llegendari.

• S’adapta al cingle i es relaciona harmònicament amb els altres edificis.

Funció, contingut i significat

• Dedicació múltiple: Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu (rei d’Atenes fundador de les Panatenees)

• El relat mitològic: competició promoguda per Zeus entre Atena i Posidó. Cècropsdóna la victòria a Atena i la ciutat pren el seu nom.

• Les cariàtides (ílla de Cària) ajudaren als perses. Guarden la tomba de Cècrops.

MODELS I INFLUÈNCIES

• Segueix la tipologia i la praxi constructiva dels temples grecs i és el màxim exponent de l’ordre jònic. És també un edifici singular.

• Les cariàtides es van inspirar en una columna atribuïda a Cal·límac del santuari de Delfos.

• El model s’ha repetit en molts més moments.

12

3

4

12 3

4

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART ed. Vicens Vives, 2010