BULLETIN BIMENSUEL DU

í̂Y-a-v un&

l'l^wr-

W P. S. U. DE C. AN I U . 1? ,M?4 i??o

Imprime a Fa ríe, 4, Av. dü" bél-Aif. (XIÍJ 67 bis, rué Dutot.

tECLAKAlIO-PROGRAMA DEL PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA.

Nr . 10 Le Gerent; E, Granier 67 L i s , rué Dutot. FARIS XV.

Srta la presidencia de l s e c r e t a r ! general , ccmptny Jcan Cemorera, va reunir-só e l 25 de febrer prrp-paesat e l Pie del Comité Executiu P r o v i s i m a l del P ^ r t i t Soc ia l i s t a Unificat de Catalunya. El Cemita Executiu Provis ional va prendre neta amb^profunda s a ­t i s facc ión deis considerables avanzos aecnseguits en l a tasca de recupcracic i conso l i ­d a d o del P a r t i t a Catalunya i a l ' e x t e r i o r . Anali'tza. t e t s e g u i t l a s i tuac ió prosent , in -t e r i r r i in te rnac iona l i apreva per unanimitat un pre jec te de "Declaraeic-Pregrama" i acerda pasar - lc a es tudi i discussic deis railitants per t a l que un decument de t an t a transcendencia s igui obre e fec t iva de t o t e l P a r t i t , Durant aquests t r e s méeo6 e l s m i l i ­t a r á s han d i s c u t i t a fons e l projoete do "Deelaracie-Programa i han prepesat una quan t i -t a t ccnsidorablo de questicns que e l mil lcrcn i l ' en r ique ixcn , sonse ccn t r ad i r , poro, l a l í n i a . general preposada peí Comité Executiu P rov i s iona l .

En la reunió dol dia 6 del mes cerrent» e l Comité Executiu Provis ional va f e l i c i ­t a r - so i ag ra i r la col.labor°,cic i n t e l . l i g e n t i constructiva deis m i l i t a n t s : va compro-var e l s r o s u l t a t s oxco l . l cn t s d'una sana i j u s t a a p l i c a d o del centralismo demecratio, l a p rac t i ca de l a vc r i t ab le democracia in terna i aprova ol t ex t do f in i t iu do l a "Do-claració-Prcgrana" dol P a r t i t Soc ia l i s t a Unificat de Catalunya,

Hou's acf ol t ex t do l a "Do clara ció-Pro grama", H e i del P a r t i t , elaborada peí Par -

"El Comité Executiu Provis ional saluda fraternalmént e l s Par t i t s 'Comunis tas i Obrors i los ferces progressivos que l l u i t e n per l a pau, per l a democracia i ol socialismo i particularmont e l P a r t i t guia , ol P a r t i t Comunista (b) do l a U.R.S.S, i e l nos t re mostró on marxismo-leninismo, empany S t a l i n ,

El Comité Executiu Provis ional saluda amb fervent entusiasmo l ' a l l ibc rament nac io ­nal dol poblé x inos , d i r i g i t pcl g lor iós P a r t i t Comunista do Xina i e l seu d i r igen t Mao Tse Tung ,̂ e l t r a c t a t d 'amis ta t i al ian#a do l a U.R.S.S, i l a República democrática de Xi- ' na,, v i c t o r i r s h i s te r iquos que assoguren la i n v o n c i b i l i t a t del camp a n t i i m p e r i a l i s t a , do Í i pau i del social ismo.

El C mite Executiu Provis ional saluda fraternalmént l e s démocracies populare i l l u r s P a r t i t s d i r igen te comnistes i e b r e r s , baluards de l a pau i constructors d'una vida supe­r i o r , s o c i a l i s t a , l a v ig i l anc i a revolucionaria de is quale ha desemmascarat l e s crimínale conspiracions imper i a l i s t a s i l l u r s agents Rajk, Costov, Coci Dcdze , . . .

El Comité Executiu Provis ional saluda fraternalmént e l s comunistes de Iugcslavia pe r segu i t s j t o r t u r a t s , aseass ina t s per l a banda t i t i s t a i í 'hercisme deis quals a l l i b e r a -ri e l e pcbles iugoslaus del t e r r o r f e ix i s t a de T i t c , instrument deis i m p e r i a l i s t a s , i e l s re incorpárara a l camp de l ' in te rnac ional i sme p r o l e t a r i , a l camp del social ismo;

El Comité Executiu Provis ional saluda fraternalmént e l s mi l i t an t s del P a r t i t , l a classe obrera , e l s t r e b a l l a d c r s , l e s ferces populare i e l e pa t r ió t e8 de Catalunya que l l u i t e n e n t r a e l r eg i ? f e i x i s t a de Franco i Falange i peí r e s t ab l i aen t de l a República i do los nostros l l i b e r t a t s nac icna ls . Saluda fraternalmént. l a classo obrera , o í s t r e b a ­l l a d c r s , l e s forcee populare i e l s p a t r i o t e e espanycls i molt especialmont o l P a r t i t Co­munista d'Eepanya, 1 'est i r .at p a r t i t germa i avántguardá cembatent en la l l u i t a per l a Ro-publica democratice i popular .

El Comité Executiu Provis ional rot fervont hemonatge a i s milors d ' j iorois del P a r t i t oue Han fot e l suprem s a c r i f i c i por la causa sagrada del , p r c l e t a r i a t - herois s i m b o l í z a t e

-• ñ 2 s\

"Wüp^JSIftlI^) i Conrad Mirct , Lina Odena, Casadevall , Girábau, Rcca, Sc r rc t , Carro r o , Puig-* Pidenunt, Valvcrde, Eíoetres, Fusimanya, caiguts en c l s canps do b a t a l l a do l a ncs t ra "~* guerra, en e l "maquis" francés, en c l s canps do t o r t u r a h i t l e r i a n a , en Ir. s gue r r i l l o s soviot iques .

E l s nonepolistos anglc-saxcns, d i r igente del canp imperia l is ta» de guerra i de noo-fo ix isne , cebegen Espanya per fer-nc canp de ba t a l l a i c ix í a tonic de l a guerra que h i s to r i en cnt preparen centra la Unió Soviot ioa, lesdone eracies populare i o l novinent ebrer i pregress iu in te rnac iona l . Els i n p e r i a l i s t e s anglc-saxcns s 'ap ' doren de l e s r i -ques^n b - r i q u e s , de is pe r t s i deis punts os t r a t eg ics ospanyels i sostonen amb t'ot l l u r peder ol reg ia criminal de Franco i Falange. Els i n p e r i a l i s t e s anglc-saxcns, ene."i es n c r t a l s d'una vor i tab lo democracia, d'una rxcpública dcaccrat ica espanycla, no han r o * nunciat ni renunciaran a i s plana innobles do d i s f ressa r e l franquismo anb pinzol ladcs "denoeratiques" e i la noeess i ta t de desor ientar i p a r a l i t z a r l'opinió* in tornac i nal "els hi obl iga.

Acuesta un i t a t indos t r iablo del problena ospanyel i do l a s i tuac ic i n t e rnac iona l , por bó* que augnenta l a cenploxitat do l a noetra l l u i t a , assenyala anb clarodat e l comí que hon de segui r . La l l u i t a p. r l 'anorroanent del franquisno, per l a Ropública dono-c r í t i c a i popular , per l ' o x o r c i c i l l i ú r o del dret d 'autcdctcrninació dolé poblos h i spa-n i c s , portany a l cenbat general que e l canp a n t í i n p c r i a l i s t a , do l a pau i del s o c i a l i s ­mo nena centra ol canp i m p e r i a l i s t a , provocador de guerra i f e r j a d r dol noofoixisno. Les v i c t o r i a s dol canp' an t i impe r i a l i s t a ecn l e s nest ros v i c t e r i e s i l a v i c t o r i a quo assol i ron anb l ' an ih i l anen t del regin franco-falangista canviara tí fons l a corrolació do ferecs entro . e l s d c s canpe on l 'anomonat, por h ipocres ía , "eccident c r i e t a " d'una Europa quo e l» i n p c r i a l i s t e e no saben on cementa i en acaba.

Aquesta r c á l i t a t h i s t ó r i ca augmento l a noetra rosponsab i l i t a t i ens obliga a i n t e n ­s i f i c a r i accolerar l a l l u i t a a l l i be radora , ens obliga a r c a l i t z a r i a roftixir on unos tasques fr nanentals :ergani-;zar ol P a r t i t arrou de' Catalunya i l l i g a r - l o ind iesc lub lo -nont a l a clase obrera , á l a pagosia, a l a nas6a popular; unir i d i r i g i r l a claseo obro-r a , uni r i d i r i g i r la pageaia i a l i a r - l a a l a clá.eso obrera; a s s o l i r l a un i t a t nacional conbatont dols ca t a l ans , l a un i t a t conbatont deis pe bles h i span ics , la un i ta t do l f n i a i d 'acció anb e l P a r t i t Comunista d'Espanya,

El Comité Kxecuti" Provis ional afirma, dones, que l a t asca pr inc ipa l ha de dosenvo-lupar-so a Catalunya matoix i quo la un i t a t nacional conbatont deis catalans pet a s so -l i r - s c on o l nrnent a c t u a l , sobro l a baso deis sogúonts pr incipas »

1 . - Mantoninont do l ee I n s t i t uc ions catalanes i republicanos i f e m a d o do Govcrns d ' u n i t a t nacional ;

2 . - L lu i ta por una pau durable que a l ü b e r a r a Espanya do los urpes i n p e r i a l i s t e s , de is provocadors do guerra i de noefeixiene,

3«~" Llu i ta centra o l r o g i n f ranco- fa langie ta . i o ís i n p e r i a l i s t e s que pretonon ario s -sógar Espanya ' ils horrors d'una to rcera guerra nundial .

4 . - L lu i t a cohtra t e t a nani< bra quo tondei t i t " , mitjant?ant un canvi de fasana, a sabote jar l a precia .r.ció* de l a República democrática popular.

5."" L lu i t a sonso dofa l lcnta ni ccncossicne fins a l ' an ih i l anen t conplet del rogin f c i x i s t a de Franeo i Falange, fins a l rostablimcnt do t o t s o í s d re t s democratice por una República done orática1-popular. .

6 . - L lu i t a per t a l d 'assogurar a i s catalans l ' e x e r c i c i l l i u r o dol dret ina l ienab le i imprescr ip t ib le d 'autodetominacicí .

El Comité Executiu Provis ional afirma, tambó*, que l a un i t a t nacional combatent de is catalans es necessar ia i assol ib lo per a un l l a r g períoae pos te r io r a l a liquidació" del regia f ranco- fa lang is ta , poríode de consolidació i dosenvolu^amont de l a República democrática i popular espantóla i de i s é re te i l l i b e r t a t s nac i :na l s de Catalunya. I p ro ­posa con a base de discuseío a Ics fc rees populars i p a t r i o t e s de Catalunya, e l Programa seguont t . .

— 3 —

í 1 , - Nacicnalització deis mcncpclis, de les banques i assogurances, deis sorvcis pu-blics i deis t ransper ts , de les industries d'intercs nacional. Els capitalistes estrangers i els nacicnals que. no hagin participat c nc tinguin rosponsabilitat en els crias cocieses pol regio franee-falangista serán indeunitzats conforme lee l i é i s establiran. Els bens dols falangistes i deis capitalistes corrosponsabios dols crias del regia de Franco y Falange serán cenfiscats i els crimináis, sot-aoses a la just ic ia popular.

2 . - Reforma agraria sobre la base del principi : "la torra per al que la t rcbal la" . Repartiaent en propietat de la térra necessaria a una vida humana,do l l ibe r ta t i de benstar, a jornalcrs, rabassaires, ni tgers , nasevers» arrendataria do tota mona i petite prepietaris . Anuí.lacio de doutes, hipoteques i al tres credits usu-r a r i s . Ajut d'Estat a los copperatives agraries de produccie que} voluntariamont oís pagesos organitzin. Els propictaris patriotos serán degudament indennitzats,

3 . - Unió voluntaria i anb drets iguals de les nacions que forman part do l 'Estat os-panyol en el si d'una Foderacic Democrática de Republiques hispaniques,

4 , - Rcconpixcmont sense rosorves del dret a separar-so, a cns t i t u i r - s e en Estata indepondents i sebirans, dols pcblos do l'anonenat Marrcc espanyel i d'alfcros ceIonios.

5 . - Igualtat absoluta de drets pe l í t i c s , civils i secials per a he .ios i dones. 6 . - Assogurar al poblé una vida digna i humana, lliuro i democrática, de pau. Els

principis generáis d'aquesta polít ica serán : Indonnització justa a los víctines del franquismo, tcnint cura especial deis vol l s , víduos, orfos i mutilats de guerra. Efoctivitat dol drot al t r eba l l , al repes i a la cultura. A t rcbal l igual salari igual sensé distincic d'edat ni sexo, Rcadaptacié profcssi"nal i qualificácié professicnal, especialmont de la jovon-tut obrera i pagosa. heajustament i rcgulacio do' sous i salar is per t a l d'elevar progrossivament ol peder adquisitiu del poblé. Fixacic d'un salari nínin v i ta l que satisfaci los nocesitats d'una vida civili tzada. ' : Assegurancés saciáis a carroc do l 'Esta t : vacanecs, assitcncia me.dica i farma-coutica» sanatoris i cases do ropos, oaterni ta t , vellosa, atur fcr?os, accidentes i incapacitat de t r eba l l . Eis recursos por a satisfor aqüestes noces s i ta ts serán extrots principalnont de l ' inpost progressiu sobre la renda i los heroncies i per la incautacic do los grans fortunes anuntegades dos del 18 de ju l ie l dol 1936 pcls falangistes i oís ccl.laboradors del regin franquista.

7 . - Escola única, la ica, obligatoria i gratuita. Escoles tecniques i profcssionals, ins t i tu t s i universitats al sorvei del pobló i a les quals pugui anar sonso t r a ­vos la jovontut obrera i pagesa,

8 . " Llibertat do consciencia i do cuites, igualtat de drets de croicnts i no creionts, separacie' de l 'Esglesia i de l 'Es t a t .

9.- Croacic d'un Excrcit hispanic dcnccratic detat de la técnica nos moderna, Excr­cit quo no sigui el defensor deis interessos dé classo i de casat, sino ol bra$

. _ arnat de la Fcdcració* Democrática do Republiques Hispaniques por a garantir i defonsar la independencia i soberania patrios i salvaguardar los conquestes i los l l i be r t a t s populars. En la croació d'aquest Excrcit soran u t i l i t z a t s e ls quadres do l ' ac tual que nc hagin participat on els crims del franquismo, els caps i oficiáis i cíassos de l ' an t i c Excrcit República Popular, profossicnals o procedonts de milícios i els caps guerril lera i els gucrri l lcrs que han domes-t r a t l lu r capacitat i abnegacio, heroismo i f idel i ta t 1 la causa'de la indepen­dencia d'Espanya i do les l l i be r t a t s nacionals dols poblcs hispanics.

El Comité Executiu Provisional, amb l ' a ju t entusiasta i abnegat deis militants dol Pa r t i t , sabrá for front a la seva rcspcnsabili tat , prossogüira i intensificara la l lu i t a fins a assol ir la victoria definit iva.

é

— 4 — \ i

Morin Franco i Falange ¡ Visxsa la *ederacÍG Denccratica de Repúbliques Hispaniqucsj Visca Catalunya¡ Visca e l F.S.U, de C, ¡

P a r í s , 6 Maig del 1950 ' m u l l í 1111 n ti n m u í u n i n i n t i it t i t i i t m i m i Hit 1HI I I I I l i l i II II H II <l Hit l i l i l í 11 ti 1111 'I II lt II

LA PRESIDENCIA DEL PARÍAME NT DE CATALUNYA.

E l n o s t r e s e c r e t a d gene ra l ha a d r e ? a t a l senyor I r l a una c a r t a que d i u a i x f : " P a r í s , 26 d ' a b r i l de l 1950 S r . Jcscp I r l a Honorable P r e s i d e n t de l a Gene r a l i t a t de Ca ta lunya , COGOLIN. (Var)

E s t i n a t P r e s i d e n t i a n i c i E l s s e r v é i s de l a P r e s i d e n c i a n ' h a n fe t a r r i b a r una copia a u t e n t i f i c a d a d ' una c a r ­

t a que e l senyor Marmol ferra i Mcret us á d r e l a pe r a s s a b e n t a r - v o s que h a v i a d o c i d i t prondre p o s s e s s i e de l a P r e s i d e n c i a de l P a r l a n o n t C á t a l a ,

Ccm a Diputa t de l P a r l a n o n t C á t a l a i e x - C c n s e l l c r de l a G o n c r a l i t a t en cons ide ro en e l deuro de fo r -vos sabor l a nova dipinio,

Entenc que l a d e c i s i c p e r s o n a l d e l senyor Ser ra i Moret és a r b i t r a r i a i i l , l e g a l , ca r s i t e n i n on cenpte o í s p rocodonts que pe r l l u r r e i t e r a d o t e ñ e n v a l o r do l l c i , e l scnycr Ser ra i Mcret doixa d'ÓBScr d e f i n i t i v a n e n t 'V icop re s idon t de l n o s t r e P a r l a n o n t quan accep t a de f e m a r p a r t d e l Govorb r e p ú b l i c a espanye l d ' o x i l i p r o s i d i t p e í s enye r Albornoz. •

Anb l a n o r t d e l n o s t r e i l , l u s t r e c e n p a t r i c i i a n i c Antcni Revira i V i r g i l i s ' h a e r c a t una s i tmac ic d e l i c a d a pe r a l e s I n s t i t u c i c n s c a t a l a n e s , l ' e i x de l e s q u a l s ó s , p r o -c i s a u r n t , o í P a r l a n e n t . E s t é n sonso P r e s i d e n t i sense Vi c o p r e s i d e n t s d J 1 P a r l a n o n t i , p e r t a n t , p r i v a t s de p o s a r - l o en a c c i c s i a i x í ccnvingue's a l a l l u i t a que e l n o s t r o p o ­bló nona con t ra e l r e g i n i g n i n i n i c s , f c i x i s t a , do Franco i Fa lange ,

E s , d o n e s , d ' un a l t i n t o r o s p a t r i o t i c posa r f i e l ués a v i a t p o s s i b l e a a q u e s t a s i ­t u a d o . Alf . shoros , cons ide re n e c e s s a r i que e l senyor Antcni Dot , p r i n c r S o c r e t a r i de l a Mesa d e l n o s t r e P a r l a n o n t , s ' a d r o c i a i s d i p u t a t s por t a l de ccnoixor l l u r o p i n i c i podor , do cenu a c o r d , e l e g i r una ncva Mesa d e l P a r l a n e n t i mna C c n i s s i c Peraanon t que pugui n a n -t e n i r un con t ac t e i n n e d i a t anb e l n o s t r e pcblo i p a r t i c i p a r on l a seva l l u i t a ,

-. Us sa luda a f o c t u o s a n e n t . • • Joan Conorora"

IIIIII lili IIII ¡I II I) IIIIIIIIIIIIIIII I! ¡I MU " " t i "

DOS DQCUIviEHTS INEDITS DE LENIN.

En o c a s i ó d e l 8o a n i v e r s a r i de l na ixenen t do Lon in , l ' I n s t i t u t Marx-Engols -Lonin , s e t a o í s a u s p i c i a do l Conito C e n t r a l d e l P a r t i t Ccnunis ta (b) de l a U . R . S . S , , ha m u -r a í a l p u b l i e dos .de cúnente i n o d i t s do V l a d i n i r I l i t x , on e l -primer d e i s q u a l s Lonin os basa sobre l a p o s s i b i l i t a t do l a c o e x i s t e n c i a p a c í f i c a de l P a í s d e i s S o v i e t s i d e i s paf -sos c a p i t a l i s t e s i , en e l sogen , t r a c t a n de l e e t a s q u e s de l ' e d i f i c a c i c económica do p a u , p r e c i s a i s u b r a t l l a l a impor t anc i a -do l ' e l e c t r i f i c a c i ó de Russ ia p e r a l ' c d i f i c a d ó * do l conun i sne ,

Hou'vos a c í a q u e s t s des docunonts : Sobro l a c o e x i s t e n c i a p o s s i b l o dol s i s t ema s o c i a l i s t a i e l c a p j t a l i s a .

Rospostos a l c o r r e s p o n s a l do l "Now York Evoning J c u r n a l " 1 - " E s p r r p a r c n a a t a c a r P o l o n i a i* Rumania?"

^No. En n . n d e l C c n s e l l de C c n i s a s r i s de l Pcblc i en non d e l Conito C e n t r a l E x e c u t i u de R u s s i a , hen p r o c l a n a t do l a nanera nos solenno i nes o f i c i a l l e s n o s t r o s i n t e n c i o n a p a c i f i q u e s . Malauradanon t , e l Govern c a p i t a l i s t a f rancos i n c i t a P o l o n i a - p r o b l a b l e n c n t Ronania t ambó- , a a t a c a r - n o s . Així ho i n d i c a f i n s i t o t una s e r i e de t o l e granos n e r d a n o -r i c a n s t r a n s n o s e s des do Lyon,

— 5 —

2 - "Els nos t res plans a Asia?." Elr ateixos quu a Eur pa t coexistencia p a c í f i ­ca anb e le pcbles , e l s ebrors i o ís pagoses de to t e s los nacions que os dosvet l len a una vida nova, una vida sense exp lo tac ic , senra grans t e r r a t i n e n t s , sense c a p i t a l i s t e s , sen-se narxants . La guerra imper ia l i s t a del 1914-1918, guerra deis c a p i t a l i s t e s del grup an-glc-francos - i r u s - , contra e l s c a p i t a l i s t e s del . grup geraano-austr:" ac peí repar t inent del non, ha dosvel lat Asia i hi ha e n f e r t i t , con a r r eu , l ' a s p i r a c i o a l a l l i b e r t a t , a l t r e b a l l pac f f i c , a impedir los guerres en .e l futur .

3 ~ "Les basca de l a pau anb e l s Es tn t s Units?" ^ue e l s c a p i t a l i s t e s n 'Tda.ericans nc ens t c q u i n , . Ncsaltres nc e l s tacaren pas , Estén fins i t e t dispesats a pagar-los en or l e s "¿quines , l ' u t i l l a t g e , e t c . , u p t i l s per a l t ransport i l a prcduccic i , no sc la ien t en o r , sino adhuc en r ía ter ies p r iue re s . . . .

4 - "Bllr obstacles per a una pau d'apuesta nena?" Cap per part nes t r a . L ' i npe r i a -l i sne per par t deis c a p i t a l i s t e s nordanericans, cen de t e t s e l s altres.jMi>$

5 " "La riostra opinic' sobre,1 'oxpulsic de revolucionarle russes deis Es ta t s . Uni ts?" . Nosaltres e l s hen a c l l i t . Ncsaltres nc ten in cap por de revolucicnaris ai? casa nes t r a . Nc teni ; por de ningú, en general , i s i e l s Es ta t s Units teñen per dUns contenars o n i - , l e r s de l l u r s c iutadans, ncsr. l tros es tén docid i t s a entaular conversos per t a l d ' a c c l l i r to'ts e l s ciutadans que e l s fan per , excepte, nc cal. d.ir, deis cr imináis ,

6 - "La p e s s i b i l i t a t d'una al iñaba económica entre Russia i Alenanya?". Malaurada-aient, aquesta p o s s i b i l i t a t nc es pas nc l t gran. Car e l s Scheidenan sen nals a i i a t s , No­s a l t r e s son p a r t i d a r i s d'una al ianza anb t e t s e l s paí'sos, sonso cap excopcic.

7 - "La nes t ra opinic* sobre la denanda ai jada d 'ex t rad icc ic deis fauters de guer­ra,?", Par lant ser icsanont , oís fautors de guorra sen e l s c a p i t a l i s t e s do t o t s e l s pa í ­ses , Lliureu-nos t o t s e l s grans t e r r a t i n e n t s que pesseixen nés de 100 nectareos i oís c a p i t a l i s t o s que pesseixen un cap i ta l de nos de 10.0.000 franes i ncsa l t r e s e l s onsenya-ren a t r o b a l l a r ú t i l u e n t , o í s desavosTon del paper vorgenyos,- v i l i sagnant d 'cxplo ta-ders i do fautors de guerras do rapinya do l e s cc lcnios , Llavcrs los guorros serán ben de press?. absrli'-t anont i . ipossiblos,

8 - " La inf luencia de l a pau entre ncsa l t r e s sobre l a situació* ocononica d 'Surc-pa ?" ̂ El canvi de naauines centra b l a t , l l i i a l t r e s nater ios p r ine res , pot essor beno-f i c ios per a Europa? Es evident que no pot deixar d 'osser bohoficics ,

•9 - " La nes t ra opinic sebre ol desenvciupancnt futur deis Soviets en t an t quo ferga mundial?". T;i futur pertany a l regia sov io t i c a t e t e l .non . Aixc ha c s t a t denes-t r a t pols. f o t s ; n ' h i ha prou anb mesurar l'augri.ent, per exer.plo t r i n u s t r a l , de l a quan-t i t a t do f u l l e t s , l l i b r e s , nani fos tos , dia 'r is que parlen deis Soviets i que s inpat i tzon pels Soviets en t an t seva l p a í s . Nc pet esse r d ' a l t r a nanera ¡ del. no;¿ont que e l s ebrers a ' c i ü t a t , o í s obrors agr íce les i j c rna lc r s n i ca.>p» igual quo e l s p o t i t s pagos'os, es a d i r , t o t s e l s que nc recorren a l ' exp le t ac i c d 'cbrors a s s a l a r i a t s , del acuent que aques­t a inmensa n a j r r i a de t roba l l adc r s ha cenpros quo e l s Soviets e l s donen t o t e l poder a l e s nans, e l s a l l iboron del jeu de is grans t e r r a t i n e n t s i deis c a p i t a l i s t o s , 'con os pot impedir l a v i c t o r i a del regir: s ev i e t i c a t e t c-1 :¡c'n? Per l a neva p a r t , je he on cenee e l n i t j a .

1P r "RÚ^sia pot túJe,r encara una in,te rancia ccntrarovclucicnaria do 1 ' ex te r io r?" . Malaurada icnt ha de t o n e r - l a , car e l s c a p i t a l i s t e s sen gent estúpida i gelafre . Els ca­p i t a l i s t e s han dut a cap ja una seric> d ' i n t e n t s d ' ingcrcncia t a ln -n t estúpidos i ávidos quo cal tener aquests i n t en t s nentre e l s obrers i "els pageeos de cada pa í s nc hauran reo-ducat l l u r s c a p i t a l i s t e s .

11 - " Russia es ta dispesada a en t ra r en ro lac i rns ce no re ía i s , .anb pls Es t a t s Uni ts?" . Natural, cnt que hi e s t a disposada, igual quo, por a l t r a banda, anb t o t s e l s pa i sos . '

La pau anb Es tonia , respecte l a qual ens hen nes t ra t brn conplannts, ha provat que xstaven 'dispesats , - sobro cer tes . cendicicns, a f c r , ' e n aque s t respecto , f ins i t o t cences-s ions .

V. Ulianov (N.Lenin) 18-de febrer del 1920 (Publicat sgens e l manuscrit fot en anglfcs e l 21 de febrer del 192c a l d i a r i "New Y rk Evening Journal" numoro 12 6?1. Inedi t en r u s . )

* • - f> - - -

Sobre e l carác ter essoncialnont pac í f ic do l a Unió Sovié t ica . Respestas a l corresponsal del "Daily Express"

"1 " "La n r s t r a epinic.s^bre l 'a ixecanent del blequeig?" Nosaltres l a considere:.! con un gran pas endavant. Des d ' a ra s 'cbre davant nest re l a p e s s i b i l i t a t de passar de la^ guerra que ens ha e s t a t iaposada pels Gcverns c a p i t a l i s t a s do 1'Entesa a 1 ' e d i f i c a d o pac í f ica . I per a nosa l t res es l ' e s s e n c i a l . En ablegar t r t e s los hestres forcos per a l restablir .ont de l a vida-ocene-nica del p a í s , ar ruínat primer per l a guerra entro e l s capi ­t a l i s t c s pols Dardanels i por les cé len les , por la guerra, després , deis c a p i t a l i s t e s de l 'Entesa i de Russia centra c l s obrers de RÚssia, eleboréa avui , a.ib e l cencurs d'una ée-r i e de savis i t e c n i c s , un pía d ' e l c c t r i f i c a c i ó do to t RÚssia. Aqir st pía c s^es t ab lc r t per a un- p i l a d ' anys . L 'o loc t r i f i cac ió transformara RÚssia, L'ele ctrificació* sebre l a baso dol regir, s ev i e t i c croara l a v i c to r i a de f in i t iva deis fcntuontfi del ccuunisae a l nestre p a í s , fmanents d'una vida cultivada sonso cxplotadcrs , sonso c a p i t a l i s t e s , sonso grans t e r r a t i n e n t s , sonso narxants ,

2 - "v¿uina inf luencia tindra. sobre los accione ofensivos del Poder sev io t i c l a do-c i s s i c dols Al ia t s dé" renunciar a ~I 'ofensiva?". Nosaltres non es t a t a t aca t s per l 1 Ente--sa i pols sous a l i a t s i c r i a t s 5 Kolchak, Dcnibjáin, c l s c a p i t a l i s t e s deis Es t a t s que en s vc l t cn , Nosaltres no hen a tacat ningú. Nosaltres hen signat la pau a ib Estonia i hen a c -coptat s a c r i f i c i s n a t c r i a l s .

Esperen anb $h'(¡íbti1)$% inpaciencia que l a "decis ió" deis Al ia ts s igui cenfirnada per l l u r s a c t e s . De s g radad ano n t , l a h i s t e r i a do l a pau do Vcrsal lcs i l o s seves censo-oúencios prova que entro c l s A l i a t s , l a najer par t del t enps , l e s parulos no corrosponon a i s actos i quo l e s decis icns rosten l l e t r a n e r t a .

3 - "Crnsidoron l ' " s t a t u que" con a s a t i s f a c t e r i por a l a p o l í t i c a sov ié t i ca?" SÍ , car t e t "s ta tu que" cens t i t uc ' x en p o l í t i c a e l pas de l a cosa vc l l a a l a nova, L ' " s t a t u quo" actual e s , sota n r l t s aspo'ctoB, e l pas de l a guerra a l a pau. Por a n o s a l t r e s , a-quest pas os d e s i t j a b l e . Per a ixo, i en aquesta nosura, censido re n l*"statuquo" con sa ­t i s f a c t o r i .

4- - "Els nostros ob.ioctius en r c l a c i ' a posar f i a accicns mi l i t a ra por par t dols A l i a t s?" , Els nostros cbject ius son, ce • ja ha os ta t d i t , l ' od i f i c ac i c económica de l a pau. El scu pía d e t a l l a t , b á s a t e en l ' o l o c t r i f i c a c i c , os elaborat actualuont por una Ccmissic de savis i de tecn ics -nos oxactauent, per diversos Conissicns- , d 'acord anb la roselucie do la sossió de fobror del 1920 del Ccnito Central Executiu do RÚssia,

(Escri t en angles e l 23 do febrer del 192o en e l d i a r i "Daily Express", número 6198..Publicat per pr inera vegada on llcngua russa segons e l manuscri t . )

U n it 1111111111111111 n u i l 111111 m i 11111111111111 i n i r i ,1 u n n n 11 n it 1111111111111111 t i 11 it 111111111111111111111111111111111111111111111111

ACLARINT UNA FALSA INFOhMACIO DEL 9,,P.E. . Dcnem a cont inuado e l t e x t de l a car ta que c l s cempanys Ccncrera i Valdcs han adro-

?at a l d i r e c t o r 9e l 'Of ic ina de Pronsa d'Euzkadi : " P a r í s , 29 d ' a b r i l dol l ? $ n . - Sr . Director dé l 'Of ic ina de Pro isa d 'Euzkadi-Par ís .

Dis t ing i t anics En la pagina 4 del No, 751, de data 25 d ' a b r i l del 1950 del ves t re But-l l c t í es diu que o í s se tas ignants "han anunciat públicamont l l u r s epa rado do l a d i s c i ­p l ina del P a r t i t Conunista" Con que aixc nc os v o r i t a t us preguen do publ icar o i sogúont acla.riv.imti "Elg signants sen s ec re t a r ! general i nombro del Geni t e Socntntlu del P a r t i t Soc ia l i s t a Unificat dr Catalunya, respect ivanent , i per be <juo sen txnbrcs dol Ccnito Central dol P a r t i t Comunista d'Espanya, con ho era e l conpany José Diaz i ho ós l a con-panya Delcrcs I b a r r u r i del Comité Central del P.S.U, de Catalunya, 'orgánica.:ent o í s s i g ­nants no han t ingut ni t e ten a l t r a d i s c ip l i na que l a de l l u r propi P a r t i t . Mal podiom, denes, "anunciar" ni pública..ont ni privadanent " l l u r s epa rado del P a r t i t Conunista d"Es panya". Si dos del punt de v i s t a organic c l s s ignants t inguess in l a d i s c ip l i na dol P.C. de E. tanpoc no se hauricn "separa t" , perqué no tenen cap discrepancia ideológica anb ol P a r t i t d i r igent do l a elasse obrera ospanycla.

Ce. : a d ipu ta t s a Corts do l a República, c l s s ignants feror-n par t dol. grup parlamen­t a d P.C. do E, i P.S.U, do C, I nc s 'han soparat ni teñen intenció* do for-ho.

Us saluden a tontanent , Joan Ccncrera . Miguel Valdcs

• « * • » W • •*•

FS' CSERT QUE VAN FER CREHAR EL MANIFEST COMUNISTA...

A "Llui ta" nú:-erc 253, del 26 d ' a b r i l , l l eg in : "Una de les calúnnic3 nos repugnants de Cciorera feu l a de que e l Scc re ta r i a t ha-

via fot crenar una edicío del "Manifest Craunista", de Marx i Engela, t r e s e r i n e s t i n a -ble i d ' e s tud i indispensable per a t e t s e l s cenunistesj car on c s t a b l i r l e s basca de l a ciencia dol r .a ter ia l isnc h i s t e r i c que ons ensenya les l i é i s del desenvelupanent de l a scc ic ta t sentencia' científ ica*:-nt l a nort inevi table del capitalismo i e l t r i c i f i n e v i ­table del crv.unis'-e , font de l a cual brol len l e s nestre cnorgíos inesgc tab lcs . Afirna-va quo l a rao d'havor os ta t erenada» era e l fet d'havor os td t . ed i t ada en cá ta l a . El seu prepesi t era denar un'rviotiu nos per exacerbar e l s sent inents nac i cna l i s t e s , c spoc ia l -n n t en e l s sec te r s i n t c l . l e c t u a l s del P a r t i t i , a nb un c in i s ic incroi"blo, ^n algung. i nd re t s ci tava adhüc di a i l l o c en que havia e s t a t ere nada per.donar nos ve rac i t a t a l a calumnia."

Per fer aqucst"desncntir.ont" han t r i g a t nes de vuit neses . Hauria valgut nes quo ca l l c sMn, per t a l de nc obligar-nos a p rec i sa r cosos que per d iscrcc ic callavcri. Dones, ara he faren, puix que ons hi obliguen.

Es cert quo varen for crenar l 'edicié* catalana, del Manifest Ce nunista destinada a 1 ' i n t e r i o r ; coi es cert que afoaris Soliva havia fot crenar l e s edicions catalanes per a l ' i n t e r i c r del d iscurs de Mclctov sobre e l 30 an iversar i de l a ^eve lució* d'Octubro, e l discurs de Vitxinsqui denunciant e l s provocaders de guerra a l 'O.N.U.. l ' i n f o m o d'Idanov a l a Ccnfcroncia fundacional de l 'Of ic ina d'Infornaoió deis P a r t i t e Ccnunis?-t e s i Obrers i ""El caní de la VictSia" , dol nestre scc re ta r i general? coi es cert quo Renán ha fot drenar los edicicns catalanes destinados a l ' i n t e r i c r de l e s Cartes a Na­varro -Ce s t abe l l a i a i s ebrers- c e n c t i s t e s , del nest re scc re ta r i gonoral; ccn es cert qic q'han$ fot aci odici'-ns en cas t e l l a do "Treball" i han e s t a t enviados a l ' i n t e r i c r son­so que e l s cc r e t a r i general en sabes ros; con os cert que e l s carnets de l 'anoncnada J.S.U do Catalunya sen on castoj.la. > •• .

penen a c^ntinuació e l t ex t de l a carta quo e l cenpany PerraJcrí adroya a l s cc re t a ­r i general del P a r t i t e l 2C do J u l i o l del 194-9» toxt quo e l conpany Conorera, r epe t in , per d i s c r c c i c , s 'havia refusat a fer públie ;

'. P a r i s , 20 do j u l i e l del 1949 Al conpany i e c r o t a r i general del P.S.U, de C, Es t ina t c npany i L'any 1948 e l Sec rc t a r i t del P a r t i t va prebdre l ' accrd d ' c d i t a r en cá ta la e l Mani­

fest Ccnunista (Marx-Engols). Es va fer una odicic per Franja i a l t r c s pai'scs en i n p r e s -sic cerrent i una odicio destinada a Catalunya ebprant e l natoix plon i anb paper b i ­b l i a e s p e c i a l , r'ssont l ' ún i ca di ferencia en la pertada l a qual deien "Edicicns Treba l l " , 194-8 Barcelona" i nc- hi figurava e l nen del t r aduc to r . Per t e t e l do ' x s , l ' ed i c i c ' era idén t ica -a la. fota per a Franja,

Aquesta odicic fota per, a Catalunya estiguc arreconada a l a sec re t a r i a deis cenpanys Colc-jcr i Soliva f ins a pr inors de l ' any 1949. Fcu pr r aquest tonps que e l cenpany Cgló-^or* en va ordenar crenar aoue gt Mater ia l , l a qual cosa varc ig cr - y l i r en e l le cal s i t u a t a l nunore 9 dol ca r re r . . . . _ • . . . . . ; . ' . , Pa r í s , (3) .

Aquesta- ordro en va scnblar inadequada i naneada do t e t fonanorit p e l í t i c , Rcccnoc e l neu e r ro r do nc havcr denanat les racns que nctiv'avon aquest "aute do fe" en un na-

, t e r i a l de l -va lor auc te' e l Manifest Ccnunista. El f o t , pero , ós que je varc ig ce \iplir aquesta c-rdre i l a ore na un csse r fo ta . Ccn s igui quo jo nc pedia conprendro aquesta "lesura, en varcig quedar anb dea oxenplars de l a d i t a odicic per t a l de .fer una cenpro-•saeic*, • • . • . ' . . ;

Pnss-.ts alguns dios varoig cenfrentar los ducs edicicns i ni hi varc ig t r eba r la nes p e t i t a d i ferencia que -peroetes donar un notiu valablc a l ' 6 rd r c que en dcna e l con­pany Colcner de c rena r - l a .

Dcsprcs dorefloxienar sobres aquest fot do gravetat - a l ;iou en tendre- , i abans do for-io un jud ic i de f in i t iu 'quo per nanea d'elovients podría csser equivecat , en conside­re en f 1 douro de. pesar e l fct a coneixe nent. del Sccretar i General del P.S.U, de C, a

l ' o f c c t o quo e s cenegui l a pa r t i c ipac ió* quo je he t i n g u t i e s c a t i r l o s r o s p e n s a b i l i t a t s s i h i h a g u e s s i n .

Reccncc que havont t i n g u t e l r e f l e x que aques t a ordro p o t s c r no e r a o n c e r t a d a , o l aou doure de n i l i t a n t o ra do p< s a r - h r t e t s o g u i t a c a i c i x o a o n t do l a D i r e c c i c , p o r o , o l p r i n c i p i do d i s c i p l i n a que on ...i senpre ha dcu ina t» va i n p o d i r que a i x í he f o s .

Si ce n o c o e s a r i un ccaplcuont d ' i n f c r n a c i c c s t i c i n c c n d i c i c n a l a c n t a l a d i s p o s i -cic' do l P a r t i t .

S a l u t a c i r n s c o a u n i s t e s , Franco se Po r r aaon . (adjunto un o xo r ip iar d< l ' o d i c i o c r o a a d a . "

T c t a , d e n e s , d o a o s t r a t qui os o l c a l u n n i a d e r i e l ún jq . E s t a , d e n e s , d c x s t r a t por quo e l s l o r r o u x i s t o s de l ' o x - S c c r o t a r i a t i aquos t s que o í s paguen nc v e l e n sabor r o s

n i &e l a d i s c u s s i e n i do l a i n v o s t i g a c i ó que o l 3 de Sotcabro i e l 14 do neveabro dol 1949 e l s o c r o t a r i gcnornl dol P . 5 . U . do C, va doaanar ,

Ropo t i a , aab o l ccapany Jdancv J

"La c a l u n n i a c e n t r a o í s n i l i t a n t s h o n r a t s , oncobor ta aab l a bandera de l a " v i g i ­l a n c i a " os avui e l p rocod iacn t aó*s o s t S s pe r a c n c e b r i r , por a d i s s i a u l a r una a c -t i v i t a t onen iga . En t ro o í s c a l u a n i a d c r s e s on ca l c e r c a r , nos quo c n l l o c , c l s n iue

•...'do vospos d e i s onoa ic s no d e s o n a a s c a r a t s e n c a r a " , lt lf i l lt l i l i l i l i II II I IHtt lf tt lt IMt 11(1 fltl II if ti Ittt i n t n II II II II II t i l t i l l i l i II |l II II II II II II II l i l i II II II ti II II I I I I I!

E . CAS U B ATBRICA FA DE LA "HISPANIDAD" INVENTADA PER FRANCO. -

Una d- l o s a c a s o s nos a t r e t i n a d o s d e l f r a n c o - f a l a n g i s a c aab e l scu b l a u i a p e r i ha o s t a t o l ".ito de l a " h i s p a n i d a d " , oapesca t pe r Franco pe r t a l de for crouro a i s ospanyols quo olfl l l a t i n o - a a c r i c a n s ponson d ' a l l o acs on l a "aadre P a t r i a " , s r b r e t c t t i r a n i t z a d a por c l l .

Eri o c a s i ó do l a n e r t dol f a l a n g i s t a G a l l o s t r a a Moxic, a l o s bu txaqucs dol qual feron t r e b a t s uns apunts nc gens a a a b l c s pe r a i s a o x i c a n s , han e s t a t c s c r i t s on l a p r o a -sa d ' a q u c l l p a í s i d ' a l t r e s i kopúbliquos cen t re i suda ¡o r icanes ne pees c o n o t a r i s quo I D -v e l m quina os l ' a t a c s f e r a a n t i f r a n q u i s t a on a q u e l l c e n t i n o n t .

Por cxoaplo en e l d i a r i "Novedades", do Moxic, s ' h a n pogut l l o g i r f i n s i t e t c o ­sos ce 1 a q u e s t o s , degudcs a l a p iona d o l s d i r i g e n t s do l a Unic' Nacional S i n a r q u i s t a , o r i g u i l V r g a n i t z a c i r ' f ^ i x i s t a aex icana do l a qua l Falange hav ia d i t que e r a o l " p a r t i t . Idcr leglc 'vaent goraa do l nco t ro a o v i a o n t " , "express ie ' de l ' Q p i n i ó sana do Moxic" i a l ­e r ce f l " r t o s por l ' o s t i l t " "La r e a l i t a t e s p a n y r l a s e t a o l Gr-vorn do Franco de ixa f o r -fa di. c i t j a r . E l b o n s t a r occncn ic i p o l í t i c soguoix ó s s e n t o l p r i v i l e g i o x e l u s i u de l o s ollBBoa ancacnades e l e v a d o s " , quo l o s c l a s s o s p - p u l a r s "cen t inuen r e l e g a d o s a l a é s c r u e l abandi na c n t " , o t e .

Si do Mexic s a l t o : a l ' U r u g u a i , veuroa quo e l d i a r i "El P l a t a " , do Hcn tov idou , ha o s c r i t , on c c n c n t a r a l i l i b r o i n s c l o n t dol d i p l o n a t i c f r a n q u i s t a E r n e s t o de l a Ordon M i r a d o "Uruguy, b e n j a a í n do España" t "Nc dub tea quo o l n. s t r o Gcvorn haura p ro s b o -na no ta d ' a q u e s t o s i n s ó l e m e l e s i que no do ixa ra do p r o t e s t a r prop d e l Grvcrn f a l a n g i s t a , " I agregava : " L ' a c t i t u d d ' u n a l t f u n c i o n a r ! d e l f u ñ i s t e r i ' d * A f o r a e s t r a n g e r s , cea aques t que os l ' a u t o r do l I l i b r o que contó a q u e s t o s p c r l o s , ccaprcao t o í s seus caps on v i r t u t <^c l a f a l t a i n o l igondo i do l a f a l t a i n v i g i l a n d o segons o l p r i n c i p i f c n a a o n t a l de l a l o R i f l a c i r ouc cenpronet l ' a n o por l a e rnduc ta dol sou c s c l a u i e l p r e p i c t a r i d ' un a n i -a a l en v i r t u t d e i s pro j u d i é i s que l a b e s t i a ha o c a s i o n a t " .

Por l a seva banda , "El Dia" ha d i t quo"cs$ t r a c t a d ' un I l i b r o e s c r i t p e r un t r i n i o -rairo-,- $? l a d i p l c n a c i a f r a n q u i s t a quo ha v i s c u t a i í cn tev ideu" i quo " h i d o s t i l . l a v o r i c n t r a o l n e s t r e p a í s i o l n e s t r e r e g i a d e n o c r a t i c " ,

(¿uant a l "Bien P u b l i c o " s ' h i ha pogut l l e g i r : "Hca d ' c x p r o s s a r l a n o s t r a r e p r e b a -c i por aques t l l i b r e quo no re f í c e t e i x l ' U r ó g u a i on o í s seus a n t e c e ^ c n t s n i on l a seva r e a l i t a t , quo dcsconc ix l ' c s t r u c t u r a do l scu o rd re i n t e r i o r - s o c i a l , j u r í d i c a i c i v i l -> e s t r u c t u r a t o t a l n o n t r o a l i t z a d a po l nos t ro p a í s " . .

1; ro no és solament l ' e s p e r i t democratic uru^uaia e l que es revol ta contra l ' impe r i a -lisme blau de l a Falange, sino que a Buenos Aires» "La Nación" ha e sc r i t sobre unes r e ­cents declaracions de Franco a uns per iodis tes mexivans : " Franco ha t ingut menys t a c -t e envers America, en fer un comentari h i s t o r i e que val la pena d 'esser conegut, sobre-t o t adrejat a 1'Argentina. El generalíséim fea declarat que Espanya es va r e t i r a r massa avia t d'America i que ca l ia que hi hagués r e s t a t alguns anys mes abans de 1 'emancipado, Certament, l a h i s t o r i a no es repe te ix . Chacabuco, fíaipú, Junín i Ayacucho Irán d i c t a r a l a Metrópoli una l i e i t ena?" .

•%-,- I mes ava l l : " (¿ue hauria pogut oger i r l 'Éspanya del "Deseado" Ferran VII i de l a seva f i l i a I sabel I I a America en mantenir-la sota l a t u t e l a de "la corona? Repassant l a h i s t o r i a peninsular hom no a r r iba a veu re -ho . . . "

'Mes endavant, e l d i a r i a rgent í afegía s "El 1910, l 'Argentina va celebrar e l cen­t e n a r ! de l a Revolució* de Maig. L'Éspanya monárquica s 'associa sense reserves a aquesta commemoració solemne. Quaranta anys després , pero , e l generalíséim sembla voler i n v i t a r e l s americana a condemnar l ' epopeia emancipadora,' almenys con inoportuna i prematura,"

I "La Nación" acabava engegant Franco a passeig amb aquests mets ben c a r a c t e r í s -t i c s : "Valdria mes que abans de dedicar-se a corregir l a h i s t o r i a , dediques e l seu

' ténps a donar e l s dar re r s toes a l a seva solució deis prcblemes espanyols i un ive r sa l s . " Peí o no solament "La Nación", sihó que l a prensa peronis ta diu tache e l seu aot a l

franquisme. Tannatoix, després de la forma de.lirant amb que Franco va robre l ' E v i t a Pe­rón i que s 'havia esbombat t a n t e l t r a s t a t entre Franco i e l dictador a r g o n t í , l a cosa és ben . s ign i f i ca t iva i deixa for»a mal parada l a jgalindaina de l a "hispanidad" rescal- ' fada 'pel "Caudil lo". Vegeu que diu e l d i a r i peronis ta "El Líder" , par lant de problemes in te rnac iona ls en e l s quals es vol deixar posar e l ñas a l franquisme :

""A mes, hi ha e l s antocedents del Goverh de Franco, on l a guerra, on l a cap i tu la ­d o - francesa del 1940, en los re lacions amb Hi t l e r respecte l e s possessions franceses d'Africa del Nord, cose que ropresentaven una part dol preu inposat peí generalxssim per a en t r a r en guerra a l costat do l ' E i x . "

Quan per America s ' c sc r iuen paragraf s • cern e l s t r a n s c r i t s - i no pas per prensa co­munista, precisamen*-, t o t plegat vol d i r que e l regim franco-falangis ta fa t an t de fas* t i g i es un a l i a t t an incovonient que f ins i t o t e l s paneg i t i s t e s americans de fa uns anys no v a c i l . l e n a for publiques l l u r s c r i t i ques d.'un regim que a l a b r u t a l i t a t afegeix una bar roer ia descomunal i que s'aguanta1 perqué entre e l s impor ia l i s t es de Wall Strcot la b r u t a l i t a t i - l a bar roer ia hi son l a norma mes c a r a c t e r í s t i c a de l l u r p o l í t i c a i n t e ? r i o r i e x t e r i o r , perquo Franco s inbo l i t za l a diplomacia i l a propaganda " t o t a l s " que Kis ter Acheson ha vingut a- inposar aquests dios a 1'Europa "occidental" ,

I I l t I I I I 11 II lt I I M i l l i l i I I I M M I I I I I M H H H MU l i i l (I H I I HIT II II s I I l | I I I I l i l i M i l I t l l l i l i l í l i l i I I I I I I i .* I I l i l i l i l i I I l i l i l í I I l i l i

SOTA EL SIGNE DE LA LLUITA PER BA PAU I 'LA UNITAT DE LA CLASSE OBRERA.

Parlant del Primer de l íaig, deiem en l ' a n t e r i o r B u t l l e t í , que l a Diada In t e rnac io ­nal del Treball t en ia enguany a l ' o rd re del dia la l l u i t a per l a pau i por l a u n i t a t de 1^ classe obrera nacional i internacionalment, I a i x í ha e s t a t arreu del món t a l País del socialisme t r ion fan t i camí del comunisme, a l e s democracies populars que edifiquen l a soc ie ta t s o r i a l i s t a , en e l s pai'sos c a p i t a l i s t e s en e l s quals e l neofeixisne i e l s fau-t o r s de guerra no han pogut cont ra res ta r l e s forces de l a classe obrera i de l a pau orga-n i t zades .

El Primer de Maig d1enguany ha e s t a t en e l non c a p i t a l i s t a una grandiada de l l u i t a r e i v i n d i c a t i v a , alhora que un acte d 'acusació de t o t s e l s t r eha l l adors •con t ra e l s fautors de guerra. Ha e s t a t , en e l s pai'sos a l l i b e r a t s del jou c a p i t a l i s t a i on e l s encara sotmo-sos a l regim de l ' e x p l o t a c i ó do l'home per 1'home un acte que ha refrondat l a Crida d 'Es-tocolhom contra l ' a r n a atómica, ha e s t a t un Primor de Maig de l l u i t a , d 'uri ió, d 'esporan-?á adhuc entre l e s maases explotados i t i r a n i t z a d e s f ins a lee darreres conscqúoncics on e l s paisos c o l o n i a l s , somicolonials , en e l s pob lósso tnesos encara a l fcixisme, com oís

nos t r e s , en e l s quals Franco no ha pogut ofogar l ' eco del .clamde l e s forces do l a pau que creixen i es consoliden cada'dia més-en t o t s e l s recons del p lace ta .

La l l i i i t a peí pa, la un i t a t i l a pau, inseparables aqucst Primer de Maig del cor de l e s masses que arreu del món han nahi fes ta t l l u r decis ió de l l u i t a r contra o ís fautors de guerra» ha mobi l i t za t , en primer t e r n e , raep d'un milio d'homos i dones que van d s-f i l a r davant de S ta l in duranr s i s hores per l a P l a ? a Roja de Moscú; e l s 800.000 t roba ­l l ado r s gui-áts pe í P a r t i t Socia l i s ra Unificat d'Alemanya per l a Lutsgarden del sec to r s ev i e t i c de Berlín? c l s 300.00C t reba l ladors que van des f i l a r per l a Plaja Vencoslas de Praga- l a imponent manifes tado de Varsbvia comentada.a l e s 10 del mati i acabada a l vespre; contonars do a i l e r s de manifestants a Bucarets; c l s 300.000 búlgars davant del nausolcu de Dimxtrpv a Sofí- 5 e l s 600.CCC t reba l l adors de Budapest per l a Pla<ja dols Herois davant de Matias Rakosi; o í s 1C0.0OO t reba l ladors que a Roña claaaven a l a P l a -

"?a del Pobló pcl t r o b a l l , la pau i l a l l i b o r t a t , convocats por Di V i t t o r i o ; o í s 400.000 * nipons aplop¡a.tg ,3. Tbquio davant e l palau imperial', e l s centenars do n i l e r s de t r e b a l l a ­

dors francesos que de l a Nació a l a Bas t i l l a reprosontaven e l poblc de P a r í s . . . . I amb c l l s , c l s t r eba l l ado r s de l 'Af r ica del Sud, de l i l n d i a , de l a Xina a l l i bc rada do l e s grapos do l ' imperñal ismo, on, nones a Pequín, eren 250.COC darrera l e s formacions de l 'Exe rc i t Popular dcs f i l an t davant Hao Tse Tung' i Txu En L a i . . .

On o ís t r eba l l ador s no han pogut celebrar el Primer de Maig en públ ie ha e s t a t a Espanya, setmesa a i s horrorrs del fe ix isno, com no ha pogut ésser celebrat tampoc a Gre­cia ni on molts maiscs eo l cn i a l s . Fins i t o t . e n la " l l i u r e " Anglaterra, e l Gove ni "So­c i a l i s t a " d 'At t loe havia prohibi t l a manifsta'ció* que c l s obrers b r i t a n i e s celebren ca­da any e l primer diumonge sogú'ent de l a Diada in ternacional del Trobal l , Amb t o t , A t t -lee i l a seva colla no van poder impedir que mes de 10.000 t r eba l l adors os manifostossin a Trafalgar Square i a Oxford Circus, de &ondres; que ho fessin donant ja una prova d1 internacionalismo p r o l c t a r i clamant contra l a guerra deis imper i a l i s t e s b r i t a n i e s a Malasia; clamant per l a independencia de l e s colonies. Els cops de sabré que e l cap i t a ­lismo ha manat r e p a r t i r contra e l s t r eba l l ador s han e s t a t c lavats pola renegats del so­cialismo a l a " l i b e r a l " i "democrática" Anglaterra.

Perb e l Primcr.dc Maig ha t ingut arreu del món ana res sonancia poques vegades igua­lada d'en^a del I890 que es celebra por primer cop.

Tots aquests milions d'hornos i dones han posat de r e l l eu a l l b quo es e l p r inc ipa l significad dol moment h i s t o r i e actual s que, amb la U.R.S.S, a l cap, no es pas f á c i l in t imidar l e s forces do l a pau. Forces que a l a Unib Soviética treuon l l u r potencia d 'aquest profund sentimont d ' internacionalismo p r o l c t a r i del qual e l Primor de Maig es una de l e s sovos express ions . quo arronca d 'aquesta conviccio recordada peí genoral Xtomonco, cap d ' c s t a t major de l 'Exe rc i t Sov ie t i c , segons l a qual "e ls fautors do guer­ra t roba r i en , s i e l cas venia , l ' opos ic ió decis iva deis Combatents de l a Pau arreu dol món," . _

Cmbatonts do l a Pau que, nosa l t res ca t a l ans , hem d 'a judar a for fo r t s i mes temi­b les qyc ho son avui contra t o t s o ís fautors de guerra, contra t o t e s l e s forces de l a roaccio i del neofeixisne que conspiren contra l a f au , centra Franco, un deis mós p o r i -l lo sos instruments de guerra»

II IIII tt IIII ti II ti ti II II II IIII II ti II 11 II II II IIII il ti II II II II II tt II II l< II II II lili II lili II II I M I I t II >< li II II 11 lili II ti II11 II II II H tt 11 II II ti II

F.SPANYA, SOTA EL REGIM FEIXISTA DE FRANCO I FALANGE.

Nones a l a i n d u s t r i a , e l rogin f ranee-fa langis ta . confessa que a primer d'any h l ha1

v ia . a Espanya 161.006 obrers on a tur for?ós , contra 139.425 a f iná i s do desenbro del 1948.

- Basant-se en oís preus o f i c i á i s f ranquis tos , l 'O .P .E . informa quo e l cest do l a v i ­da a l e s cap i t a l s ha pujat a 499'9 (base j u l i o l del 1936- 100). Fa un any diu quo ora de 463 '4 , perb l a r e a l i t a t és mclt mes negra,

- El nombro de l l o t r e s protostades e l 1949 ha pujat 403 milions de possetes ol nos. El 1948 fou do 339 milions do possetes i e l 19*7 no passa de 18o mi l ions .

— 11 — •

- La circulació* do b i l l e t s , quo era de 27.297 n i l ions do- pesse tos , ha augngniat de 161 n i l i o n s , segons e l balan? del 28 de febrer d'enguany fot peí Banc d'Espanya, elqual acaba do posar en circulació" una gran quant i ta t de nous b i l l e t s de 500 posse tes .

- Coa dcien en e l B u t l l e t í an t e r i o r , lee t a r i f o s fer roviar ios han c s t a t augnentad.es del 4C % per a i s v i a t g e r s , del 93 $ l es nercaderies a gran ve l cc i t a t i del 103 % l e s de p e t i t a v c l o c i t a t .

- La- RENKE ha augnentat l e s t a r i f e s . . . i e l s accidents f e r r o v i a r i s . En el curs deis t r e s darrers nesos han e s t a t fot públics 17 acc idents , c l s darrers deis quals son : e l dos carr i lano nt do Cordova anb 11 nor ts i 30 f o r i t s i e l bolcanent del co-11 de Pa ja res , a Astúr ios , anb 20 nor ts i uns 100 f e r i t s .

- Una carta que costava 0.75 possetes per a l ' e s t r a n g c r , ara cesta una pesse ta . - Ha c s t a t au to r i t zada . l a venda i e l consun de cara de balena. - En. el B u t l l e t í núnero 9 deicn que Barcelona es l a capi ta l né*s cara d'Espanya. En

e fec to , sogons les e s t ad í s t iques o f i c i á i s , una pesseta quo a üadrid te una capacitat do cenpra equivalcnt a 100, a Barcelona no val nes quo 0.86, a San Sebasti?. O.89, a Bilbao 0.91 i en canvi 1.36 a Lugc.

- El d i a r i fa langis ta "Pueblo" s 'a larnava el 27 d ' a b r i l del problcna do l ' en igac io a Anerica. Sogons aquost d i a r i , e l 1946 van s e r t i r d'Espanya 5.0C0 cn iga r t s . El 1947, orón 13.000. El 1948 feren 19.000. Les es tad ís t iquos del 1949 es tancaren anb 49.000, I enguany diu que a r r ibaran a 60.000, la na je r ia d ' c l i s e s p e c i a l i s t e s , sobrotot del canp,

- El "Boletin Of ic ia l del Estaco." ha publicat una ordro del H in i s t e r i d ' Indus t r i a i cencr? fixant e l prcu del cinent por t land, on fabrica i sense emzassar, a 313 posse­t e s l a tona , e l s ferros ccnorcials a 2.823, l e s bigues i barres a 12,963. Aquost preus , son nones , 'pero , per a i s p r c t e g i t s del regin, Tots e l s a l t r c s i n d u s t r i á i s han de passar per forja pe r l ' a r g o l l a de l ' e s t r a p e r l o .

- Per aixc l ' e d i f i c a c i c dona x i f res tan bnixes con nqu. s tes ! l a n i t j ana nonsual .d 'hab i tac icns urbanos acabados en c l s onze pr iners nesos del 1949 ha c s t a t de 1,445 cen­t r a una nitjana. do 1.614 e l s natoixos neses del 1948.

- Els autonobils "Renault", que fa poc es vjnicn a 21,000 pes se t e s , ara en cestón 41.000.

- L ' I n s t i t u t Nacional d 'Es tadfs t ica acaba de r e g i s t r a r 71.392 es t rangers a Espanya, deis quals 17.148 han e s t a t nenes do pas . Diu que hi ha s 15.977 portuguesos, 9.6l8 fran­ceses , 6.037 i t a l i a n s , 4.424 a rgen t ins , 3.944 cubans, 3.742 b r i t a n i c s , 2,754 suí'ssos i 1.93 8 no rd anc r i cans,

- I o í s alenanys? Nc en par len . Pero "Le Monde" dcia e l dia 7 d'aquest nos que han a r r i b a t a Espanya 50 t e c n i c s , anb l l u r s fani l iesV,2cr a_c£¿tr ibuir a n i l l o r a r la indus­t r i a i l a defensa nacional" . Aquests t ecn ics cobraran do 8.000 a 9.000 pessetos non-sua l s . Entro e l s cen t r ac t a t s figura e l professer Lcurich, reputat on l a branca d 'cxplo-s iu s ,

- Una filtra nanifes tac ie do penetracic estrangera : ol Govern Franco ha dorogat l a l l e i que no^pom.-tia nos en l l a del 25 % de cap i t a l s cstrangors on l a i n d u s t r i a ospanyo-l a . Por aixo l a Socictat de ccnstruccions n c t a l . l i q u o s "Wirtington" ha c s t a t a u t c r l t z a -da a augnentar e l seu cap i t a l i pot a r r i b a r a ccnyrolar "of ic ia lncnt" e l 45 % deis fons scc i a l s de l ' cnp rosa .

- Poro s i hi ha es t rangers quo van a Espanya a esprcncr - l a , n ' h i ha d ' a l t r c s que hi van a aprendre a t o r t u r a r l l u r s poblos sAquest es e l cas del coronel I n s e n t i , d i rec to r general de Soguretat a l a colontzada Bol ív ia , e l qual ha passat un vies a Madrid per os -tudoar-hi e l s notodcs gostapis tos de l a po l i c i a f ranquis ta ,

- D ' a l t r e s e s t r a n g e r s , con aquest enginyer francEs cncar'rogat de roergani tzar l a "General E l éc t r i c a Espanycla", declaren que l ' c b r e r espanyol nc pot fer hores ex t raord i ­n a r i o s , perqué va na l a l i nen t a t i aixo r e su l t a ant icccncoic , car l l u r cost nc vo nai cenpensat pcl rendinont.

.» Una rece-nt disposició* recerda quo 1'Espanya franquista ó*s un Es ta t f c i x i s t a . Es t r a c t a de 1 ' c b l i g a t o r i e t a t deis oscolars a for e l s gegants a l ' "Auxi l ic Social" abans d ' e n t r a r con apreñonts a t an t scva l e l l l o c . Sensc aixo no ex i s t e ix p o s s i b i l i t a f l o g a l " de t robar t r o b a l l .

12 —

-L'Espanya franquista és un podrinener. Així va dir-ho e l 7 de nar* ol donagog ge­neral YagUO a Burgos en recordar quo e l regin os sorvi t per "pcrsonatges i n c u l t e s , sen-so a l t r e bagatge que l l o r h a b i l i t a t per a conprar consciencios, quo s 'onriqueixen r a p i -danent i que es vanaglorie gen fins i t c t de l l u r i n d i g n i t a t " , que, "desprovistos de to t nor i t» ocupen carrees por a i s qu i l s no están p repa ra t s " . I afegf : " I quan veien t o ­t e s aqüestes ceses , cns donanen quan de etnps hauren d1aguantar encara l a nos t ra pacion-c í a , f ins quan Dou perpetra que hagjn d 'aguantar aquosts i n d i v M u s . . f " La censura esbor-ra aquost d i s c u r s , pero e l "Diario de Eurgcs" e l va pub l i ca r , car e l general Yagúc ós capita general de Castcl la la Volla.

- Pero e l salvatgo que ha nehat ol Tro?, l ' a s s a s s í d 'Astúr ios ol 1934- i de Badajoz ol 1936 ha d i t dospres davant una dolegacic de l a Falange i e l "Diario de Burgos" dol 5 d ' a b r i l l i ho ha roprodui't tanbc : "Rccordeu-vos scnprc deis servéis quo e l "Caudillo" ha p res t a t a Espanya i a la Falngo. Anb la conviccic que c l l és el "Caudillo" por rao dojs sovr n o r i t s i anb la confianza absoluta en la sova sc ren i t a t i en 0.1 sou talon'fr. 2J3ojAi_j^ \nont l e s ceve o rd re s , ccnven$uts quo os l a n i l l o r nanora do s e rv i r Espanya."

- Tot e l roprcduit en aquestos curtos no t i c i e s vol d i r que cal l l u i t a r un i t s | a 1 ' i n t e r i o r d'Espanya» cenfiant en ncsa l t rcs na to ixos , f ins a ox tominar f ins a d.arrora ccnscqucncia, e l rogin f e ix i s t a i <*Q classe f ranco-fa langis ta , sen so i l . lus i ions ni do-fa l l e necs do cap nena.

H tl IHI lí í t l l i l ti II l i l i II II II l i l i t l l l l i l i IM» l i l i II I H I I I H II l i l i II l i l i II I» I I I I I I I I I I II II I I I I I I I I II II «I II H >í ¡I .i II II

ELS J3ARRERS_DTFS DE LA iCOMUNA. DE. PARÍS,.

En cen t r a t t anb l ' e s p e r i t r u sc l c s i t que és la c a r a c t e r í s t i c a de l 'ensenyanent de l a His te r ia entre e l s oscolars deis pai'scs c a p i t a l i s t e s , "Estudis Soviot ics" ens acaba de donar una nos t ra de con hon ensenya aquesta assignatura a i s deixebles de l a classe novena a l a U0R,S.S.S equivalont a l nostre pr iner any de b a t x i l l e r a t ,

• Aquesta ha e s t a t per a "Estudis Soviot ics" una nanera ben escai¿nt de connoicrár la Conuna de P a r í s , ara que aquest f i de naig fara 79 anys que feu esclafada anb t an t d'heroisno par p a r t de i s seus defensers cen do sa lva tgor ia por par t do l a reaccic i <iols botxins nanats per G a l l i f e t .

Eston sogurs. que e l s nostros cenpanys ens agrai ran l a t radneció d 'alguns paragrafs r o l a t i u s a l a darora part dol capípol dedicat a la Conuna do P a r í s . Hcu-vos arta :

El 2.0 do na ig , l e s t r rpos vers - I lesos van onprondre l ' a s s a l t general do l a capi ­t a l . Un t r a i d o r o ís revoló, un sector feble do l a defensa deis conunal is tos , L'dndeno., dia 2 1 , o í s v c r s a l l e s r s van en t r a r a Par í s por l a porta do Saint-Cloud. Fou e l concri-$ano?rc d'una l l u i t a acarnissada pels car rers de l a c a p i t a l , l l u i t a que. ha e n t r a t a l a His tor ia se ta ol non do "Sctnana Sagnant", Ací és on es nanifosta anb t o t a l a sova gran-d i c s i t a t l ' horo isno de l a classe obrera . En la sova p rogress i é , l ' encn i c topa anb i ncos -sants barri.cados. Els conunalistos dofensaven pan a pan cada ca r r e r , cada casa, cada notro d 'onpodrat . E ls conunalistos queicn en una l l u i t a des igua l , pero no es rendion.

Entro t a n t s d ' a l t r e s , Dcnbrowski, un deis n i l l o r s caps do l a Conuna, t roba l a nort da-nunfc d'una bar r i cada . Els conunalistos van oponer una r e s i s t enc i a par t icu larnont aca r ­nissada en e l s ba r r i s pb re r s . Fins i t c t l e s denos i e l s neis dofensaven l l u r c a p i t a l , Prop de IG.OCO ebrors eren a l e s ba r r i cades , orjbcnavcn e l s f o r i t s , desenpedraven o í s c a r r e r s , engcgavch desear regué s . El Par í s obror , nodant en l a sova sang, os defonso. ho-roicanont durant t o t a una sotnana i l . l u n i n a t pols incendis que tícstruíen e l s sous car­r e r s . El 27 de na ig , on f i , e l s vorsa l lcsos van a tacar ol ba r r i obror de ü e l l e v i l l o « Prop de 200 conunalistos que s 'havien a t r inxe ra t a l cenent i r i dol Pcrc-Lachaiso feron porsegunts. A canónados, , l s vorsa l lcsos van osbotzar l e s per t^s i es van abraonar da-nunt dol grapat d 'hc ro i s quo r e s i s t i o n anb v a l e n t í a .

Louisc Micho! h- centat o i r é i s sous r rcerds o ís t o r r i b l o s conbats eos a eos quo van t e ñ i r l l o c entre los tcnbos i l o s sopul turcs .

El vespro, aquost p o t i t grup d 'hc ro i s dofensors do l a Conuna fou oncorclat i afuso-l l a t arranbat a l a^ tap ia del conon t i r i .

En connoncracié d 'aqucst osdovoninent, o í s t r c b a l l a d c r s do Par í s organitzon cada

- , - 13 —

any una &osfilada de record davant del "Mur des ^odores". La darrera barr icada caiguo e l 28 de naig a l a ruó Ranponneau. La ccntrarcvolucic

havia ven?ut. " El balan? de l a ropressió fou espantos : 30.000 ccnunalistos fcron passa ts per los

a raos , nos de 40,000 fcron onpresenats i deportats a i s p res id í s de l es llunyanos colonics, " Por bo que l a sova exis tencia fou e f íne ra , l a Ccv.iuna do Par í s ha t ingut un pnper

h i s t o r i e c n s i d o r a b i e , Fcu la princra rovelucio p r o l e t a r i a . Ccrtancnt, nc va s-bcr r e s t a r v ic t ' r iosa i caiguo, Caiguo nos quo ros» porque l a classo ebrera de Franja no ha­via adquir i t encara prou grau de naduresa, . "La. Gonuna no ten ia oncara ol sou p a r t i t ror . luc icnar i n a r x i s t a , l ' ú n i c capa? de cmduir c l s ebrers a l a v i c t o r i a sobre l a burgue­s í a . J . S t a l i n he ha renarcat quan ha e s c r i t s " . . . La direccic del P a r t i t és l ' o s s cnc i a l on la dictadura dol p r o l q t a r i a t , per pee solida i ccnplcta quo s 'ontongui , i nc pas una dictadura cen fcu, por exonplo, l a Ccnuna de París» que era una dictadura incenpleta i f r á g i l . " L'absencia d'un g a r t i t p r c l o t a r i ver i Labio. :¡cnt revolucicnari é*s a l ió que fou l a causa deis e r r e r s de l a Conuna, Quan e l s cenunalistes van enprendre l ' c f cns iva centra o ís vo r sa l l c sos , havien pordut ja un-tonps precies d'cn?a del 18 do na r? . El Conscll

¿o l a Conuna va v a c i l . l a r nassa tonps a excrc i r ol t e r r o r rovoluci' nari i va nanear d ' c -norgia en l a ropressió" do l a ce n t rarovelucio ,

"La Conuna do Par í s va havor do l l u i t a r on cendicions pa r t i cu l a r ent duros i e l sou Poder es l i n i t a v a a l a cap i ta l ostretanont encordada per los tropos onenigucs.

Una causa inper tant do l a seva desfota fcu quo nc va poder e s t a b l i r una al iñaba anb la pagesia.

IJalgrat , pero , e l s SOUB o r r o r s , l a Ccnuna do Par í s viiira oternonent en l a cens-c^encia deis t r cba l l ador s de t e t s c l s p a í s e s , e l s quals , con Marx, adniren l 'horoisno i de i s obrors parisenes quo "anavon a l ' a s s a l t del col"<,

Lonin ha pesat de r c l l c u la inf luencia considerable que l a Conuna do Par í s ha c-xorci t en la l l u i t a . d e l a classo obrera.

"Los l l i j o n s do l a Conuna de Pa r í s sen l e s que ol P a r t i t Bclxovic, d i r i g i t per Lonin i S t a l i n , ha sabut aprof i t a r on l a sova l l u i t a por l a v i c t o r i a do l a Rovolucio so­c i a l i s t a dn e l nestro p a í s , "

ii un M ti MU fintl ll ti ii ti I I tiirn muí IMI ll m i l i II il it tt n ti ti tt II il ti il tt II it tt it II II II II ft ii ll I I i M I il ii it II n it it ll I I tt it II

§ E C C I O D E C R I T I C A I A U T O C R I T I C A I I it n I I I I mi ti ti I I o i tu I I ti .i ti I I it ti i» tt it ti ti ti II I I ti un ti I I n ti tt I I tt I I ti I I ii i. ti I I I I I I I I nTi tt it"it ti tt mi

"La nanea d ' a u t o c r í t i c a provoca fatalncnt l ' o s t ancancn t , l a podridura de l ' a p a r c l l a d n i n i s t r a t i u , l 'augnent de la burocracia i l 'ofeganont de l a i n i c i a t i v a creadora do l a classo obrera, Cortanont, l ' a u c r í t i c a

dona argunents a i s cnenics . En aquost aspecto toniu rao . Pero l ' a u t c c r í ­t i c a dona igualnent n a t o r i a l s - i un i n p u l s - , a l nestro nevinent per , anar endavant, a l ' a l l ibc ra - .on t de l ' cnc rg i a constructiva de is t r e c a -l l a d o r s , a l desenvelupanent de l ' e n u l a c i o , a los brigades do xcc, e t c . . . El costat nogatiu os ccnponsat - i e c l i p s a t - , pcl c e s t a t - p e s i t i u . "

(Carta de S ta l in a Gcrqui, 17 do genor del 1930

COí.1 ELS LIwUIDADORS DEL PARTIT IflSNTEIXEN ALS HILITANTS por Evaris t Massip , Wonccslau Colo­

nor , por procuracic' , on e l nú-ioro 253 do "Llu i ta" , pubücació que fins e l dar re r d'agost de l ' any passat fou l ' o rgan del P.S.U, do Catalunya, ha t e rna t a calumniar e l nostro sc -c r e t a r i general , ccnpany Jcan Conorcra, Con t o t s o í s calunniadors, Colonor ha ccnfiat en l a bona fe deis n i l i t a n t s del P a r t i t per s e r v i r - l o s to t un cánul do nont ides . Sonso rofo-r i r - s c a l a conferencia que ol ccnpany Concrera va prenunciar davant de is n i l i t a n t s dol P a r t i t ol dia 5 d ' a b r i l proppassat , ha vclgut t e rg ive r sa r e l pensa:!cnt p o l í t i e del nos-t r e scc ro ta r i general -pensanent p o l í t i e dol P a r t i t , ¿.ensa.uent p e l í t i c n a r x i s t a - l c n i n i s -t a 6 t a l i n i s t a - , sobre ol caractor do la un i ta t nacicnal conbatent deis catalans que pro-

—T 14 ~—

pugnen i dofcnsen, Colcncr, anb l a doria de for-so bon vcure dols aaics a is quals sorvoix coa a procu­

rador , en l ' c sncn t a t a r t i e l e , parlant del cenpany Ccnorora,diu : " Per aixo presenta c l s grans burgoses i t e r r a t i n e n t s catalans cem a nos bons

neis quo o ís de la rosta d'Espanya i pretó e v i t a r que ol conbat es contr i fonancntalncnt centra o l l s , contra c l s f c ix i s t e s ca ta lans" ,^

Els cenpanys dol P a r t i t podran conprevar t o t seguit l a predisposicio a l a mentida por par t del procurador Colcncr on l l c g i r e l fraguent sogúent do' l a eonforencia pronun­ciada pcl nest re s cc re t a r i general . Hcu's-lo aci s

"Nemes ducs cías sos poden d i r i g i r la unitats l a classe burgo sa , d i rectanent o valcnt-so dol p a r t i t p o l í t i c do l a p e t i t a burgosia i la classe obrera , por n i t j a del sou p a r t i t únic. Si la un i ta t es d i r ig ida por l a burgosia se rv i rá l a p o l í t i c a del fot consunat, dol canvi do fa?ana„ Si la un i ta t ós d i r i g ida por l a p e t i t a burgosia e l r c s u l t a t se r ia ol u a t c i x , car ja saben quo l a p e t i t a burgeáia , on uononts do c r i s i h i s t 4 r i c a , fuig do l a classo obrera i os l l i u r a a l a burgosia. Si l a uni ta t os d i r ig ida por l a classo obrera Franco i Falango serán anor roa t s , oís i n p o r i a l i s t o s ex te r io r s serán esbandits i o í s i n t o r i o r s s u p r i n i t s , la República s r ra proclanada, l a Rovolucio democrática espanyola •avanzara vers ol socialismo i c l s problemas nacicnals hispanics os rescldran dofinit ivamont. Aquesta dfcjbbutió de l a un i t a t c a l , pero,^ ropot in , guanyar-la".

I e l cenpany Ccnorora va afegi r : "Per a s s o l i r l a direcció de l a u n i t a t , e l P a r t i t de l a classe obrera ha do roa-l i t z a r dos object ius : d i r i g i r i unir l a classe obrera , d i r i g i r efoctivanent l a l l u i t a n a c i o n a l " . , .

"Per -a r e a l i t z a r aquests des ob jec t ius , e l P a r t i t de l a Elassc obrera ha do t e ñ i r presonts los sovos p o s s i b i l i t a t s i los se ves l i n i t a c i o n s . Quo vol d i r aixo? Hon do protendroj cea s'ha p ro tos , que l a un i t a t ecaprengui t o t e s l e s

c lasses i o s t a n e n t s ? 0 vol dir-quo no poden se rv i r dos sonyors? ^uo hon d 'op-t a r ? " .

I e l cenpany Joan, d.esprés d'onuaorar l e s p e s s i b l i t a t s i los l imi tac iens quo ha do t e ­ñ i r presents e l P a r t i t do l a classo obrera do Catalunya per a- r o a l i t z a r l a un i t a t nac io­nal , cenbatent deis ca t a l ans , va d i r :

" Nosaltrcs pc<ioa i hea de d i r i g i r i unir t o t a la classo obrera . Nosal t rcs no poden i no hon do ptotondre d i r i g i r i unir t o t a l a pagosia, t e t s c l s i n t o l . l o c t u a l s , t o t s o í s burgeses, car por guanyar t e t s aquosts olouents hauríon do deixar dVossor marx i s t e s - l en in i s tos , abandonar l ' c b j o c t i u fonaaental , o l que ha de passar por daaunt de qualsevol a l t r o i on qualeovol situa'ció : d i r i g i r i un i r la classo obrera.".

. , . . " E 1 nacionalismo, quo ressorgi ra mes potont quo n a i , nos agrossiu que n a i , i que os 'manifestara on los formes elassiques d'un ant icaste l lanismo furient i con-

. t r a rovo luc iona r i , s i l a classo obrera , dos d ' a r a , no pren en los soves aans l a ban-, dora nac ional . Els des clonents nc poden éssor soparats de l ' a cc io i do l a conduc-. t a d'una burgosia que nc podra deixar d 'óssor f idol a l a sova h i s t o r i a . La burgo­

s ia catalana va desformar i va . t r a i r o l profünd.ziiviacnt nacicnal do S o l i d a r i t a t Catalana. La burgosia catalana va oed i r ig i r i t r a i r e l aovi .ent p o l í t i c del 1917.; La burgosia catalana va conspirar anb Primo do Rivera i va esser l a p r inc ipa l for­ja de Le.ronguer. La burgosia catalana va ossor ol dar ror"sc lda t" d'Alfons XII I . La burgosia catalana va organi tzar ln " is idrada" contra Catalunya i part icipa, on l a l i q i i i d a c i ' de la Genera l i t a t , decretada pcls f i l c f o i x i s t o s Lorrous i Gil Roblos, La burgosia catalana va conspirar amb c l s generáis t rai 'dors i col , labora anb Fran­co a l l l a r g do t o t a l a guerra i ha cc l . l abora t encara aab e l ro-giri t e r r o r i s t a do Franco i Falango, I l a burgosia catalana ha actuat sompre a i x í i ha cspoculat aab l e s idees i c l s sentirte nts nacionals i espanycls , guida única.:ent por l a idea f isa do d i r i g i r c de p a r t i c i p a r substancialnrnt en l a diroccic de l ' E s t a t cspanyol. So­r i a , poro, un g ro l lo r e r ror ' e rouro que l a burgosia catalana s 'ha l l i g a t incondic io-

. ¿— 15 —

¡nalncnt a l rogin f ranquis ta . Con l 'Esg lós ia ca"tolica, l a burgesia catalana ha t i ngu t cu-" ' I ra de a a t i s a r , de d i f e r enc i a r - s c . d 'cposar-sc a los " teor io3" o f i c i á i s autarquiquos

i nacional - s i n d i c a l i s t a s del rogin , a"l foxccsiva febro" h i t l e r i a n a del rogin. • Seriatanbé, perb , an e r ro r crcure que l a burgesia catalana pet esdovenir una for­

ja de xoc contra Franco i Falange i peí rcs tab l incnt de l a República, Fidel a si nateixa i esperenada pela nonopclistcs b r i t a n i c s que gaudoixen encara on e l sou

• • • s i de nos inf luencia quo 'c ls ncrda:-¡cric'-nss l a burgesia catalana s i sera, o l pr inc ipa l suport del fot censunat, del canvi de fagtana, t o t i saHtenint Franco, rientre l a "solució" nc hagi nadurat , I per a dur a ben f i aquesta p o l í t i c a rcace c icnar ia , l a burgesia ca ta lana, con do cestun, t r a c t a r a de .nob i l i t za r l ' a n a r c o -sindicalisrio í. e l nacicnal isne" ,

Fl procurador Colcner, conspirador r e c a l e i t r a n t contra l a u n i t a t ' d c l P a r t i t , onaot-•zinador, por consogú'ent, de l e s rc lacions entro e l P.S.U. de C. i ol P.C. d '£, l l a n j a encara uns a l t r a infania centra e l nostre s ec r e t a r i general , en d i r :

" Per aixo vol enfrentar e l s ob^ers catalans anb e l s . ob rc r s de l e s a l t r o s t o r r e s eepanyclcs que l a n i s c r i a i en no l t s cases ol t e r r o r forcen a r e s i d i r a Catalunya, protenent a ixecar barrores a r t i f i c i á i s entre e l s catalans i l a r e s t a deis ospair. . ¡ nyols" .

.-;• . Aquesta infania quoda, pero, fasi luont csnicolada. Car e l conpany Ccnorcra, on c s t u -, d i a r l a questió nac ional , va o s c l a r i r ,

" d-'una vegad per t e t e s , quo en pa r l a r deis catalans ens refor in seupro a i s t r o -ba l laders que viuon a Catalunya, hi hngin nascut o nr hi hagin nascut" ,

.: Con os pot voure per'aqu&stes nes t r e s i a l t r e s quo pcdri'cu rec; l l i r de l a col.lccció" de nentidos servidos a i s n i l i t a n t s per Ccloncr i e l s a l t r o s que per p rocu rado han pro-tos l i qu ida r e l P a r t i t Soc ia l i s ta Unificat do Catalunya, l a nontida i l a calúnnia os

• l ' un i ca base " toor ica" en l a qual recclzen, . Unes yogados nont int doscaradañent i a l -t r e s anagant i negant l a v e r i t a t deis f o t s , con os ol cas d 'havcr nanat e l prcpi Coloaor que fos cronadn l'ed.ició* catalana del Manifest Ccnuni3ta, de Marx i Engcls l a qual cosa des do l e s paginos del natoix minero de "Llui ta" os pretén nogar.

Estén, pero , segurs que e l s n i l i t a n t s s ' an i ran adenant del tori'ony que t r ep i tgen peí caní que o ís volen portal: o í s l iquidadora del T a r t i t . I que en ¡Ha nc l lunya cas t iga -.ran con es norcix e l s au te r s d1 un t a l c r in p e l í t i c ,

Perouo-Ignacig Gallero nc s ' a u t o c r í t i c a ? . \ por «Joaquín Sur.yor,- A l a f i e l s cno.iics enceberts del

F.S.U. do C, cqnonccn a d.estapar-sc. Fins ara t e t a l a canpanya d ' inhi l r ics havia c s t a t • • duta a baso d 'acusar-nos d 'enenics del P.C, d'Espanya, poro e l s ealouls e l s han f a l l a t ,

por t a l con n<~ surten senpre t a l con hen espera i aquesta vegada e l s natematics do ca t -t© s'hah e r r a t de nig a v.iig,

Nc sen Conorcra, n i Valdos, ni Valdcs,1 ni "e l s a l t r e s quo e l s seguin", e l s quo onB hen oquivocat, e l s que, por d.esconcixenent idoelegie del P a r t i t , nc heu sabut sunar va-l o r s . Sen precisanont o í s " i n f a l . l i b i o s " . Con Ignacio Gallego, posen per cas .

Si Ignacio Gallego os consideres nonys i n f a l , l i b i o i fes nés Sn to l . l i gen t s 'haur ia donat cenpto quo nc é*s e l nonont nos prcpic i per a oscriure l ' a r t i c l e que ha publ icat a l ' ox t ' raord inar i de "Mundo Obrero", Hauria copsat quo quan a l cap de vui t nesos so s 'ha pegut' presontar l e s prevé3 de cap de l e s ' " n a l i f o t o s " ni de cap de los " t r a i c i r n s " quo ons -carroguen en ccnpto e l l i e l s quo l ' h a n . p r e c o d i t , el n i l l o r ós c a l l a r , puix quo s i no os ca l la es corro e l r i s c de for e l r i d í c a l , t o t pesant a l descebert. l e s vo r i t ab los nalos intoncions de i s que ens acusón d'una fema t an barroora i re acc ionar ia .

Si Ignacio Gallego i e l s a l t r e s fe ss in nes ús i ^o-xcraticanont tío l a c r í t i c a i au­t o c r í t i c a i honrad.anent se l a fossin e las natc ixes on t rour ien ncl tos ensenyancos i a r -r i ba r i en a l a cenelusio ben clara i ben concreta quo c l l s son e l s causante de t e t s e l s e r r o r s quo r"un tenps cn^a e l P a r t i t ha cénos. I s i ostur ' iossin e l s n a t c r i a l s anb t o i a cura i nc e l s ob l i^ess in tan f ac i l ncn t , na lgra t haver-los redacta t "c l l s na t e ixos , recor-darien de pasaeada que l a cenpanya Dolores ha recerdat ?a tenps l a d i t a cervantina "Do

hcnbres es e r r a r . . . " Je vul l recordar , també nal sera de pasadáa, alguns d 'aqucsts e r r o r s . P o l í t i c a d'Hnié Nacional Espanvcla. Ignacio Gallego ha es tudia t i "analitzat s i aques

t a p o l í t i c a ostava absolutanent d'acord arib e l s p r inc ip i s n a r x i s t c s - l e n i n i s t e s ? Dissclució por r e i a l decret de l a U.G.T. I aquest , Ignacio Gallego? Esque es va e s ­

t u d i a r , d i s c u t i r , e t c . ? I quan es va veure e l e r r o r , perqué l a base sc 'n va donar cenpto és que Ignacio Gallego es va fer 1 ' au toc r í t i ca necessar ia?

Ingros . a l s Sindicats Ve r t i c a l s . Es que Ignacio Gallego ha l l e g i t l a car ta do l a cenpanya Delores i l a respesta deis rer 'acters de "Hunde Obrcc"? Abans d 'anár nos ondan vant caldra fer un a c l a r i r o t , por s i os dona e l cas que Ignacio Gallego no so n 'ha do-toat ccripte : . •

La l í n i a p o l í t i c a del P a r t i t no la narca pas la Kedacci' d'un ^ i a r i , s i n ' l a Dircc-cic dol P°r^i^ # Tói ol que es publica en un d i a r i pcr tantvci d'un p a r t i t comunista os fa sota la respens- .bi l i ta t fit l a Dircccic i nc pas do l a nofaeeie del po r iod ic . Por t a n t , sentada aquesta respe, n s a b i ü t a t , Jo en decano : (

Si dos pro* s de t r e t z e anys que dieu que el regin franquista es igual que e l s de Hi t -lo r i Hussolini i ara us doneu coupte que nc haviou cenpres exaotauent e l carác ter f e i -x i s t a del regin f ranquis ta , con podiou elaborar una l í n i a p o l í t i c a jus ta i de r e s u l t á i s p o s i t i u s ? f

S i n o tan se i s nc hi ha perspectiva p o l í t i c a , sino que a nes s'equivoquen en a l io que e l s passa peí davant dol ñas , con és possiblc que puguin. seguir d i r i g i n t e l P a r t i t ?

Intent de l i q u i d a r l o ! P.S.U. de C. Cree que Ignacio Gallego es dou pensar conoixer bé l e s t oo r i c s n a r x i s t o s - l e n i n i s t e s - s t a l i n i s t e s , que nc ha oblidat l e s consignes de l a I n t e r n a d nal Gcnunista i de l 'Of ic ina d ' Infcrnacic deis P a r t i t s Conunistcs i Obrera por l a fornacic de p a r t i t s d ' un i t a t obrera , deis quals -ol P.S.U. de 0, ha c s t a t e l p r i -ner exenple i jo^denane encara a Ignacio Gallego s s i aquesta consigna sugueix en peu, s i l 'Of ic ina d ' In fo r rac ic en la seva darrera reunió ha centinuat dcnant- la con a i n -p r sc ind ib l e , a qüin corvel l por caber que ha a r r i b a r l ' ho ra de l i qu ida r e l p a r t i t que ha r e a l i t z a t aquesta consigna i quo ha donat l 'exonple que l a un i t a t do l a classe ebro-ra era i és f ac t ib l e en oís países c a p i t a l i s t o s ?

Por que, en conptes de ve ler anar enrora, nc os preocupen de crear l e s condicions necessar ies por a fe r a la ros ta d'Espanya a l io quo e l P.b.U. ha fot a Catalunya? Alio quo han fet e l s P a r t i t s Conunistes a los dorio era cine populara, a l a zena o r i en t a l d'A» leunnya?

La fañosa Rovo lucio denocrat ice-burgesa. Ignacio G-illcge ha ana l i t z a t o l r ^ s u l t a t do l a rcunic anplia del Burc P o l í t i c del P.O. d ' E , , en l a qual e l s ec r e t a r i general del nestre P a r t i t , conpany Ccvicrora, es va quedar se l ses tenint que no es podia p a r l a r do Rev lucic d <• •oo orát ico -burgo sa? El s ec re t a r ! general del P.b.U. de C, os va quedar s o l . Aixo es va e s p r i n i r con un argunent ind i scu t ib le per a tacar e l conpany Concrcra i velent demostrarais conpanys del P a r t i t l a seva i n c a p a c i t a t . Un tcap8 després , e l cenpany Vicente Uribe va roecncixer en los eclunnes de "Hundo Obrero"-naturalnent , son­so for-se 1 ' au toc r í t i c a deguda- , que qui t en ia rae era e l conpany Conorora. I l a s e t -nann següent, "Mundo Obrero" continuava dcnan t - l i l a r a ' , pero , .seguint l a na tc ixa t á c ­t i c a do s i l e n c i a r e l s e r r o r s , no es fcia tanpec un es tvdi profund dol por quo s 'havia con&s. Aqucst c s t u d i , que ajudaria e l s d i r igen te a esser-ne i capac i ta r la e l s n i l i t a n t s per a poder conplir l a nissió* que ol P a r t i t e l s encenana, s ' cne t per raons do superbia personal o pe t se r per a enganyar la base del P a r t i t , car d 'aquesta nanora e l P a r t i t és

cec i l a provocado pot dur-se a t e n o sonse p e r i l l d ' é s se r desceber t , . > Tornant a la ^cvolució d ono orático-burgo sa , vu l l esnentar L8ar t ic le que l a conpanya

Dolores publica ol passat 14 d ' a b r i l a l ' c rgan de l 'Of ic ina B'Infcraació*, núncro 75, en e l qual ens par la de l l u i t a r per una "Espanya l l i u r o , per una Espanya deno orá t ica -popular , por una Espanya s o c i a l i s t a " .

Es c i a r , dones< que e l ce r¿anv Conorea ten ia rao . Je denano a t e t s o í s conpanys que precurin l l e g i r e l s n a t o r i a l s c s v e n t a t s i pedran

conpro^ar l a vo rac i t a t de l e s noves af i rnacicns i l a nanea d'auto c r í t i c a en c l s nedis

di r igen te del novinent comunista bspanycl. L ' au toc r í t i ca és ol roconeixe'acnt de l ' e r r o r conos, explicant-ne l e s causes i t r c ien t -nc los correepenents osporicncics . Naturalncnt que por a for-so una severa i censtruct iva au toc r í t i c a cal osser un di r igont capa? i honrat i quan aquestos dues condicione c una d ' c l l o s nanea nc es pet e s t a r a la Diroc-ció* del P a r t i t .

On os ol t i t i s n e ? So'tts acusa-el P.S.U. do C, de t i t i s t o s , t o t sabent que Tito no va velor acudir a la d iscass ic a la qual feu c r i d a t .

El P.S.U. de 0. anb e l sou sec re t a r i genera l ' a l cap, do-ianen i exipin la d i scuss ió . . El P.S.U, de G., a: ib e l sou sec re t a r i general a l davañt, exigcixen l a inyest igacio a fons de l a ' v ida p o l í t i c a , personal i f a n i l i a r de t o t s o í s d i r igen ts del novinent comu­n i s t a ospanyol,

Els inventers de calumnies, e l s cnenies áol P.S.U. do C. son o í s quo s'cpcsch a la discússic' i a la invost igacio donanada,

(¿ui sen, denes, e l s t i t i s t o s ?

La prensa i la seva nissió uqr ¡Sftbí. Sapada." En deis cbject ius nés p r inord ia l s de l a pren­

sa i nol t nés s i aquesta prensa es diu obrera e s l a d'educar o í s seus l e c t o r s . El pr iodic do l a classo obrera i pagosa guia i or ienta e l s seus l e c t o r s peí caní

que han de seguir en cada nouent h i s t o r i e per acensoguir o ís cbject ius assenya la t s . Per aquestos raons, l a n i s s ió deis pe r iod i s tes d'un org°.n obrer és una n i s s ió d ig­

na i honrada. El per iod is ta qüo redacta acuesta prensa ha de t e ñ i r una gran s o r i o s i t a t i un gran s c n t i t de rospons- ibi l i ta t . Car el per iodis ta no os deu a c l l na to ix , sino a i s seus l e c t o r s . El pe r iod i s ta ha de pensar en to t ucnont que o ís sous$lectors e l l leguixcn i l ' o s t u d i c n , caí4 on cer ta nanera és un nestro per a o l l s , -1'educador de centenars i centonara de l e c t o r s ,

Aquesta n i s s ió tan digna i honrada, ha e s t a t cblidada o no l ' han apresa n a i , OIB que dir igoixen e l setnanari "Lluita" Cr~"(.-1& ^' t» Jdirigeixen aquest setnanari i que en-bruten e l seu non, t o t d ien t - lo órgan '-•'•/i. P.S.U, de C. , han caigut tan ava l l i d'una '.añera tan huni l lan t que fan t e m a r ve rne l l t o t a persona honesta. <

D'efafa que es preduí l ' a c t u a l s i t u a d o en el r a s t r e P a r t i t i que t an t de n a l ' l i fa , e l s d i r ec to r s de "Lluita1 ' han desfornat una g r i l l e r a campanya- de calunnies centra e l s ec r e t a r i general de l 'P .S .U, de C,, conpany Joan Cenorera, El l ex ic enprat per ' aquests aventurers és inprcpi que sígui inpres en un periodic que es diu comunista i cal ex ig i r que es t i ngu i una nica nés de respecte per aquests l e c to r s henrats que, en-ganyats o por d e b i l i t a t , encara e l s sogueixen,

Davant do tan ta baixesa , peden d i r á t o t s aquests-' senyors oret ins quo han perdut l a nooic de l a d i g n i t a t con a pe r iod i s tes i con a henes :

Pa r l eu de, t r a í ' c i é i do t i t i s n e , Pero qui ha t r a i ' t ? (¿ai- ha caigut eh e l t i t i s n e ? Car o í s oetodoa que$ v c s a l t r e s cnprou son del né» pur t i t i s n e , . .

Hcu inpodif , vosa l t ros o e l s vos t res iaca i ' s , que es. cfiscuteixin l e s inforaaeions del s e c r e t a r i general i e l grup o n i l i t a n t que ha tirigut l a va len t ia do denanar a c l a r i -nents Q ha volgut d i s c u t i r ha e s t a t oxpulsat del P a r t i t ,

Els vest re l a c a i s han anat a cas deis n i l i t a r . t s i e l s han coaccicnat d'una nanera caciquis ta i o í s han hegat f i n s i t o t e l drot de pa r l a r d in t re l l u r propi d ó n i c i l i . I ol n i l i t a n t quo ha t ingut e l valor ,1e dofensar e l conpany••••.Ccncro.ra con a - sec re t a r i go-nora} del P.S.U. de C. ha e s t a t expulsat a l ' a c t c .

Parleu de denecracia i aquost not és ccnstantnent e sca rn i t per l a vos t ra piona i pc ls vos t res l l a v i s .

Parleu de d iv i s i c del P a r t i t . Pero qui sinc' vc sa l t r e s l ' heu volgut d i v i d i r ? Cap deis que roerneixon e l conpany Conorcra con s ec re t a r i general no hen pensat nai fer.'un a l t r e F.S.U. do C., car sen ol vori table . P.S.U. do C., o l nascut e l 23 de J u l i o l dol 1936, e l quo ha e s t a t Soccicfi 6ataiana do l a Internacional-Comunista, cosa que vosali ' t r - .s toniu no l ta feina a anagar, Sou v c s a l t r e s quiíy en negar l a d i scuss ió , hou i n t c n -t a t d iv id i r e l F.S'.U, de C. ,. t c ro nc ho aconsseguireu, car a r r iba ra un dia que loe nas -ses ebrers i pagoses de Catalunya ens ju t ja ran t e t s .

w Dieu que e l company Comorera es un t r a i d o r i que caura¡ com Ti to , a l e s grapes de

l ' imperial isme anglo-saxó, Pero com es por pa r la r ni es pot concebre que un senyor que no ha caigut encara a les grapes de l ' imperial isme és ja un t r a ido r? Cal pa r l a r en p r e -sent i no pas en futur . I en present , vosa l t res no podeu pa r l a r -ne , car no e x i s t e i x res absolutament de t o t e l que d ieu , fora deis vos t res i n s u l t s .

Heu propagat i propagueu que e l P.S.U, de C. t é una maduresa p o l í t i c a , I p r e c i s a -ment e l s m i l i t an t s que en teñen maduresa p o l í t i c a están a l costat del company Comorera, per t a l com e l l defensa l es eseencies del P a r t i t , la seva l l e i , i no t ra f ique ja amb e l s p r i n c i p i s , cosa solemnement condemnada per Lenin,

Kl pe r iod i s t a que és honrat i t é d i g n i t a t , que és responsable de l a seva miss ió , polemitza, d i s cu t e ix , raona, argumenta per t a l de convencer . Pero a vosa l t r e s us manca r ao , us manquen arguments .i per aixo mentiu, calumnieu, no solament e l company Comore­r a , sino e l s m i l i t an t s la vida deis qua l s , t an t p o l í t i c a com privada, es neta com una patena.

Si en vosa l t r e s existéiSt un gram de d ign i ta t i d ' e spe r i t revolucionari haurieu o-bert de bat a bat l e s portes del P a r t i t perqué hi bagues en t ra t t o t a l a v e r i t a t sense enganys ni tapadores . Haurieu deixat que cada mi l i t an t opines com l i hauria semblat, l l iu rement , sense amenaces ni coaccions de cap mena.

Car e l d i r igent q"e t é por a que l a base del P a r t i t opini i sapiga l a v e r i t a t , aquest no és un d i r igen t p o l í t i c , ni molt menys marx i s t a - l en in i s t a ,

Davant, dones, de l ' e spec tac l e que doneu fa vui t mesos, he a r r i b a t a l a conc lus i í , en l l e g i r "L lu i t a" , que vosa l t r es no esc r iv iu pas d i c t a t s peí c e rve l l , sino que només guiats per l ' es tomac.

Sancho Panza, quan v ia t java per t e r r e s de l a Manxa a l costat del seu amo, t o t a l a seva preocupado* era de dur l e s a l forges plenes de minestra, I vosa l t r e s feu i g u a l . No sou a l t r a cosa que vulgars Sancho Panza,

II IMI .1 II .1 ti II MtMIIt tf II II n 11 m i I I H i t ti II !t II i t l l I! I I I I !l I! II !l M II II 11 II l i l i l í II ti ¡ I ti ti l i l i l í l i l i l i l i II |í i I II I Mi l i I I I I l i l i II II IM I II II i I ti II l i l i II II II

SOBM hA. Dff'OChADIA BURGRSA.

"Conci l ia r , unir l a dictadura de l a burgesia amb l a dictadura del p r o l e t a r i a t j Que n ' és de s e n z i l l to t aixo¡ ^uina idea f i l i s t e a mes genial¡ Aquell que en l l e g i r Marx, no ha compres que a l a soc ie ta t c a p i t a l i s t a , en cada s i tuac io grou, en cada confl ic te de c lasses important , nomos és pos s i -ble l a dictadura de l a burgesia o la dictadura del p r o l e t a r i a t , no ha compres res de l a doctr ina económica del p r o l e t a r i a t , no ha compres res de la d o c t r i - -na económica ni de l a doctr ina p o l í t i c a do Marx."

Lenin, a b r i l del 1919

La inf luencia r ea l de un p a r t i t es mesura por l es accions que és capa? d ' o r -gani tzar i d i r i g i r ,

S t a l i n , 1925

ELS .FETS, SÓ'MTOSUTS.

"La h i s t o r i a del nostre P a r t i i - i no solament la h i s t o r i a del nostre P a r t i t -ensenya quo l a lógica de l e s coses es me's for ta que l a lógica de l e s i n t e n -cions humanes".

L ta l in a Gorqui, 17 de gener dol 1930

¡i ti n 11H11111111H u n m i u n 11111111 u n m i 11H11H u n 111111 u n H n 1111H ii 111111 ti H ti ti u n 1111H ¡1 n it 1111H it