DAM NTDAMUNT

REVISTA D'INFORMACIÓ LOCAL

SANT JOAN - NOVEMBRE 1994 - N2 42

CONTINGUT

NOTICIES LOCALS

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

CARTES AL DIRECTOR

COMUNICATS -ALTRES INFORMACIONS

ENTREVISTA

FOTO AMB HISTÒRIA

RECORDANT A MIQUEL FIOL

COL.LABORACIONS

- Domund - ajuda al tercer món

- Els rectors de Sant Joan

- Solucions per a les terres baixes

PREGO '93

RECORDANT... Toni Karmany

DAMUNT DAMUNTRevista d'Informació local

SANT JOAN (Mallorca)

Octubre 1993 - Núm. 29

Depósit legal PM-673-1991

Domicili:

Major, 68

07240 Sant Joan (Mallorca)

Tel. 52 61 83

Director:

Miquel Florit Huguet

Col.laboradors:

Antoni Amengual Barceló

Antònia Amengual Salvà

Francesc Alzamora Bauzà

Joan Barceló Serra

Margalida Bauzà Bover

Guillem Company Bauzà

Gabriel Company Gayà

Nino Company Pérez

Carles Costa Salom

Josep Estelrich Costa

Catalina Lluïsa Gayà Bauza

Antònia-Pilar Mas Jaume

Cati Fullana Matas

Gabriel Monserrat Monserrat

Catalina Jaume Ginard

Joan Jaume Nigorra

Bàrbara Matas Sastre

Joan Matas Sastre

Guillem Bou Mas

Joan Gayà Matas

Antònia Torrens Jaume

Maria Ordinas

Marc Vidal Bonet

Imprimeix:

TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

Tirada: 400 exemplars

NOTÍCIES LOCALS

Aires de pagesia

El grup Aires de Pagesia, en motiu de commemorar el di-vuitè aniversari de la seva creació, organitzà el passat dia 22d'Octubre una vetlada folklòrica que resultà molt animada,participant-hi altres agrupacions vingudes d'altres bandes. Elgrup Sis Som i els grups de ball de les barriades de Son Fe-rriol i de Son Roca de Palma, se sumaren a la vetlada.

La festa s'allargà fins passat mitja nit i acabà a la Casa deCultura amb un sopar.

Joan Matas "Datiler",perd un dit a conseqüència

d'un accident de trànsit

El pasat dia 18 de Novembre, Joan Matas Munar "Dati-ler" sofrí un accident de trànsit a conseqüència del qual ha-gueren d'amputar-li el dit índex de la mà esquerra.

L'accident va ocórrer a Ciutat, quan Joan Matas que cir-culava amb la moto, fou envestit per endarrera per un cotxe,que el va fer caure, i el pes de la moto l'engrunà el dit.

Sorprèn la valentia i fortalesa d'aquest jove santjoaner,que unes hores després de l'accident, com si res hagués pas-sat, explicava fil per randa els detalls de l'accident.

Notícies de la parròquia

La col.lecta que organitzà la Parròquia de Sant Joan, elpassat dia 23 d'Octubre en motiu del Dia del Domund acon-seguí la quantitat de 340.830 pessetes.

D'altra banda el diumenge dia 13 de Novembre en motiudel Dia de l'Església Diocesana s'aconseguí la quantitat de101.540 pessetes.

Diada commemorativade la Penya motorista

En cl moment de l'arribada d'aquesta revista als lectors,la Penya Motorista Sant Joan ja haurà celebrat la diada co-memorativa del 38è aniversari prevista per al diumenge dia20 de Novembre.

Entre els actes programats per aquest dia està la Missa al'Església Parroquial que se celebrarà a les 11 30 h. i a les1330 h., se farà el dinar de germanor, conegut com el "dinarde matances", que tindrà lloc en el restaurant de Can Tron-ca.

Aquest dinar sol convocar, a més dels socis santjoaners, apersones foranes: Polítics autonòmics o els seus represen-tants, gent vinculada amb el món de l'esport, l'art i la cultu-

ra.

Hortolanes-venedores de SantJoan en el Mercat Pere Garau

És sabut de tothom que els bons professionals, són elshortolanes de Sant Joan.

El suplement que edita el Diario de Mallorca titulat "Pal-ma Ciutat", en el fascicle núm. 11 que sortí el passat dia 11de novembre i que estava dedicat als mercats de Ciutat, hiapareixien fotogrfiades dues hortolanes-venedores santjoane-res.

Fou una agradable sorpresa el veure a la portada la fotode Catalina Bou Mas (Cotoneta) i en les pàgines interiors lade n'Antónia Fontirroig Gual (filla d'en Gaspar).

Ignoram si les fotografies són obra d'aquest bon profes-sional que és Climent Picornell o si el fotògraf desconegut esguià únicament per la fotogènia de les nostres venedores.

Noves Generacions del PPde Sant Joan

El passat dia 22 d'Octubre fou constituïda la junta localde Noves Generacions del Partit Popular de Sant Joan.

Resultà elegit president Miquel Gayà Rotger (Duran) isecretària Margalida Gayà Matas (Saladora).

Els altres vocals elegits són els següents:Antoni Bonet (Síndic), Guillem Magro, Antònia Gayà

(Fideuer), Sebastià Mayol (Rumbet), Francesc Juan (To-rre de s'Aigo), Miquel Vaquer (Son Cucuí) i Cati Gayà(Fideuer).

Nofre Torres, rectorde Sant Joan, ha passatun mes i mig a Montreal

(Canadà)

El nostre Rector Mn. Nofre Torres ha passat 45 dies aMontreal (Canadà) fent un curs de psicoteràpia, necessari perconèixer les pròpies necessitats que tota persona humana té,perquè des del moment que un coneix les seves pròpies ne-cessitats pot conèixer les dels altres i ajudar-los a distingir elque són necessitats i no desitjos.

Una reflexió resumida que Mn. Torres ha fet d'aquestaexperiència, la trobareu en les pàgines dedicades a "Co1.1a-boracions" amb el títol "El problema més personal és el pro-blema més general".

3

diari

NOTÍCIES LOCALS

Joan Sastre (Marió) i Margalida Estelrich(de Can Turricano) màxims responsablesdel sindicat Unió de Pagesos de Mallorca

El darrer cap de setmana del pas-sat mes d'octubre se celebrà a Mon-tuïri el V Congrés del sindicat agrariUnió de Pagesos de Mallorca.

Dues persones santjoaneres sónels màxims responsables del sindi-cat. Na Margalida Estelrich (filla dePep Turricano) és la Coordinadora iJoan Sastre (Marió) n'és el SecretariGeneral.

Segons els màxims responsablesd'aquest sindicat, Unió de Pagesoshan aconseguit consolidar-se, mal-grat la crisi que travessa el sectorprimari mallorquí.

En el congrés foren tractats i es-tudiats diversos temes d'informaciótècnica sobre agricultura biològicales possibilitats de l'agroturisme, ai-xí com diverses reivindicacions queafecten el sector agrari, com són lapolítica de subvencions, producció icomercialització, integració dels jo-ves, els problemes de la dona agri-

El passat dia 10 de Novenibt41,::4~1 . 0!$ aIunnes;# .0kg9.440:.: ...,:::j$:On"Juny de Sant Joan visitaren les iiiStithiéldii§::Üèrdi— '`.• -#.$;:''''..""...::iüidó";delanantLtiuecnompranSí. faGs dels seus professors....'.:::'''''''''''............—

diari

rturiita000 ' 94est. diari re-bent infogrtUae.....,n iPinformació sobre ari i es nins santjoai ers.:'pogueren fer

. ......--tota mena 41:...,ppgggkçg',$oh.t0::0l-

.:,....AqueS.i.i'VíSità.:EPtiiwia:à,fidò':,,à.da'tk,',,,:com:,:est:01$»-im:.amb'uti::::.:t i

ière •arrt ."roductes cedits per la marca "Bimbo.'",

D...'''.... mr

Dies el dijous dia 17 E1 Díit:.5-MrIvi

'.fié:•;,H,„ riiilt,..,., . , • :,.:::•;N::::::..i,..... undo" donava la notícia a les

pt:0V:fssots.„.,:,:,;,;;:::,:::: .!ffl",,... :::: i::,: :rO„.tOs..,,:,, ,,,0„..0: i.,:,:,0:<,,,y0,ta els .::::runs i nines, amb els seu.• `sescoltant atentament:•:. .:::: ,

.::::::posant • somrients i'en' una'WtrTinstanthnia,les explicacions que els donaren.

. , : •

cultora, cooperativisme, explota-cions familiars, racionalització del'ús de l'aigua, etc.

A l'acte de clausura, que es feu enel restaurant Es Cantó (Montuïri) hiva assistir, entre altres personalitats,el Conseller d'Agricultura Pere J.Morey. Hi va haver diferents inter-vencions. Prengueren la paraula Ma-teu Morro, secretari general delPSM; Francesc Triay, del PSOE;Miquel Àngel March, del GOB; To-meu Torres, president de l'Associa-ció de Cooperatives; Jaume GrimaltDelegat Provincial del Ministerid'Agricultura i Pesca i el ja anome-nat Pere J. Morey, a més d'altrespersonalitats.

El darrer congrés s'havia fet arafa dos anys a Establiments. AquestV Congrés s'ha desenvolupat dinsun clima de diàleg i aquesta convo-catòria ha estat un gran èxit per lamassiva assistència de pagesos, es-sent un total de 920 els afiliats alsindicat UPM.

Joan Sastre (Marió) ha estat reele-git altra vegada com a Secretari Ge-neral de la comissió permanent. EnJoan Marió ocupa aquest càrrec desecretari general des del congrés deLlucmajor de l'any 1989, càrrec quesimultanea amb gerent de la Coope-rativa Agrícola de Sant Joan, commolts de santjoaners saben.

Els distints diaris d'àmbit provin-cial s'han fet ressò d'aquest V Con-grés d'UPM. El "Diario de Mallor-ca" de dia primer de novembre pu-blicava una entrevista, a tota pàgina,on el periodista i l'entrevistat JoanMarió donaven un repàs als proble-mes agraris i plantejaments desd'Unió de Pagesos.

4

Matances en els Calderers

NOTÍCIES LOCALS

Antoni Karmany altra vegada al pòdium

Aquesta darreria d'octubre, el nostre ciclis-ta Toni Karmany ha obtingut bones actuacions;que li han volgut esser notícia i comentari enels diaris i altres mitjans de comunicació. Alpaís basc on en Toni hi passà bones tempora-des a l'època de ciclista professional, la TVEregional, va donar la notícia. Això va fer quealguns aficionats telefonassin a Sant Joan per a

prova dels amics que hi deixà elnostre corredor.

Primer fou a la Volta Internacional de Ma-llorca per a veterans els dies 22, 23, 24 i 25.Després de què a la darrera etapa a l'alt deMontission de Porreres fos el primer de la sevacategoria, es va classificar en tercer lloc com-partint el pòdium de guanyadors amb dos ci-clistes estrangers.

Però, la seva, tal volta, millor actuació, fouel Campionat d'Europa que es va disputar elmatí del diumenge dia 30 d'Octubre, als vol-tants de Magaluf, per primera vegada a Mallor-ca.

Aquí sí que demostrà Toni Karmany estaren bona forma, ja que es presentà a la metadestacat amb l'alemany H. Ohlendorf, que peruns pocs metres es va imposar a l'es-print i fou el Campió, obtenint en Tonila segona plaça (subcampió) i el belgaA. Vangeel la tercera posició. Així elnostre ciclista obtingué una ben guan-yada i meritòria medalla d'argentd'aquest Campionat d'Europa, per da-vant de molts d'altres corredors, com ésel cas del Campió d'Espanya 94, Fran-cisco Ygual, que no pogué aguantarl'escapada dels tres primers que roda-ren a una mitja de 40578 kms. hora.

En 4a posició es classificà J.Opausky (Suècia) que arribà a 115, en5a J. Casasnovas (França) a 237 i en 6aGuillem Timoner a 325.

Des d'aquí sols ens manca felicitara Toni Karmany per tan bona tempora-da, que ha completat amb aquesta da-rrera victòria que l'acredita corn a Sub-campió d'Europa.

mitan de útikació s"han ocupat en bastantes d'ocasions del

es matan9es.. com lesde ce-

eguts santjoaners, que gràcies als mitjans de zonranieaéló.. CFV- i diaris)o sigui fent la feina prèpia de.ueren..:YOUTO:lrfieff-:-plena

s.that.anc6lia.dioo'Miquel Bover (Nuviet), Antoni Rehasa (de Ci sGarriguer i Sebas-

tià dual (tik :lvióiii:6),féíèd'IdOIW : feixugues, p.rOpieS:41í.:::homes iii4üWüy;,:::Bàibara Pui; les gei.M'aties Cata-

ina i Antónia Banza.Ferriol (Beines) MargaIida gayà(Caia) ::.feren els tre-. als..propis,.4e les dones.

Damunt Damunt vol exclaina com feu un televident santjoaner:hó és Saint Joani.

la manera aricsanal i

cr tal avinentesa es feren en }

. Transforper16-(,:i46''mag.

presentació dels productes elahorats u pariir del porc --64bàllorquitradicional iwatt- a totes les llars

5

PER L'ETIQUETATGEEN CATALÀ

de la Coca-Cola

cridau altelèfon del

consumidorde Coca-Cola

(gratuït)

900-60 60 60

Plataformaper la

Llengua

POSAU EL FEMS DINS BOSSESPer al vidre, paper i ferralla

utilitzau els contenidors especialsLa recollida es farà

dimarts, dijous i diumengesal vespre

Gràcies per col laboraren la neteja del poble

AJUNTAMENT

DE SANT «ICIAN

NOTÍCIES LOCALS

Maria Alzamora ha passata jugar a Primera Divisió

(Voleibol femení)

El passat dia 20 d'octubre feu la presentació l'equip devoleibol femení Veloz Sport Pennzoil Palma, de PrimeraDivisió, en el Polideportiu Hermanos Escalas de Son Gotleu,on jugarà els seus partits, sota les directrius d'Antoni Pe-ricàs.

La plantilla està composta per jugadores de les categoriesjuvenil i cadetes, en total 16 jugadores entre les que hi ha lasantjoanera Maria Alzamora Bauzà.

El pont de Sa Llova,un "punt negre"

de les nostres carreteres

Les fortes pluges del passat mes d'Octubre s'han anat re-petint a principis del mes de Novembre i altra vegada ha es-tat la part de Son Gual i Les Algorfes els llocs més castigatsper l'aigua, el que ha fet que la circulació hagi estat talladadurant unes hores, en motiu del desbordament del torrent enel lloc conegut per "El Pont de Sa Llova", un "punt negre"de les nostres carreteres que s'hauria de solucionar.

La coral Univesitàriaobté la medalla de bronze en elfestival internacional de Corals

Durant els dies 9 al 13 de Novembre es va celebrar a Ate-nes la V edició del Festival Internacional de Corals on parti-cipà la Coral Univesitària de les Illes Balears que dirigeix elnostre paisà Joan Company Florit.

La Coral Univesitària ha obtingut un important triomf,aconseguint la medalla de bronze en les quatre categoriesparticipants com eren els coros masculins, femenins, càmarai coro mixte.

En aquest Festival Internacional estaven inscrites 82 co-rals de 25 països, essent la Coral Univesitària Balear l'únicarepresentació espanyola.

6

* * *

Coraan.:9...nsiarem en.la.Tevista del passat tus d'Ootubre. la santjoa-

nera Mar. ia::::teónor Bauzà .'-'-ds'Estany va esser agraciada amb un cotxe

OpelLa foto recolleix eI moment de Pentrega..debgotxeel passat dia 4.de

Novembre, per part del Delegat de Zona de`Sa Nostra" 'D. Josep Garau.

NOTÍCIES LOCALS

La revista "Lluc" i Miquel Gayà Sitjar

La revista "Lluc" en el número 782corresponent Setembre-Octubre 1994,editat amb el suport econòmic del'Ajuntament de Sant Joan, dedicà unabona part d'aquest número a presentarla personalitat i obra de l'escriptorsantjoaner Miquel Gayà Sitjar.

Aquest número de "Lluc" inclou totun conjunt d'articles dedicats a MiquelGayà Sitjar, escriptor mallorquí de lageneració del 36, poeta, traductor i es-tudiós dels autors de l'Escola Mallor-quina.

A la pàgina 7 (150) Joan Mas i Vi-ves, presenta el nostre paisà com "unhome honest dedicat al conreu d'unabona partida de fidelitats".

A les pàgines 11 i 12 Damià Pons iPons sintetitza les dades bàsiques de laseva vida i a les pàgines 13, 14, 15 i 16el mateix autor l'entrevista.

A les pàgines 17, 18, 19, 20, 21 i22 Nicolau Dols i Salas titulat "La veude la veu" fa un estudi de les claus dela poesia inicial de Miquel Gayà Sitjar.

Pere Rosselló Bover en les pàgines23 al 32 analitza l'aportació de MiquelGayà Sitjar als estudis literaris, incluintun Apèndix amb la relació dels articles

de crítica literària que Miquel GayàSitjar va anar publicant al llarg delsanys.

Tots els articles relacionats, queocupen un total de 23 pàgines, estanilustrats amb fotografies de distintesepoques de la seva vida i altres de fa-miliars, així com reproducció de la co-berta de distintes obres publicades.

Per tots aquells que estimem la Po-esia i la Cultura, per tots els santjoa-ners, la lectura d'aquest número de larevista "Lluc" ens confirma el que jasabíem o intuïem: que Miquel GayàSitjar és un gran poeta intelectual icom diu Joan Mas i Vives "Ha estat iés, sobretot, un home honest".

En el mateix núm. 782 de la revista"Lluc" (pàgines 3, 4 i 5 el també sant-joaner Joan Company i Florit, Directorde la Coral Univesitària, fa una sem-blança del creador de FAuditúrium,Marc Ferragut, que segons Joan Com-pany era "un home valent, tenaç, idea-lista i culte".

* * *

No volem acabar aquest petit arti-cle sense expressar la nostra públicaadhesió a l'Ajuntament de Sant Joanque va decidir concedir la subvencióde 65.000 pessetes per l'edició del'anomenat número de la revista"Lluc".

7

NOTÍCIES LOCALS

Necrològiques

Miquel Fiol Company, va morir el passat dia 18 d'octu-bre a l'edat de 66 anys.

La personaliat i bonhomia de Miquel Fiol fa que ampliemla notícia a altres pàgines d'aquesta revista.

Antoni Pastor Oliver (de Solan-da), va morir el passat dia 25 d'octubrea l'edat de 46 anys.

És n'Antoni de Solanda, i ambmolta avantatge, el més jove de tots els difunts que aquestmes de Novembre 1994, dúiem a les pàgines de Damunt Da-munt.

* * *

Andreu Bauzà Galmés (Pobil), morí el passat dia 21 d'oc-tubre a l'edat de 81 anys. Residia a Pal-ma. La seva esposa Catalina PayerasAmengual va morir el 10 d'abril de 1991.

* * *

* * *

Descansin en pau els difunts i rebitz el nostre condolaquestes famílies que ploren la mort d'un ésser estimat.

Naixements

La IIar de Pedro Mestre EstélrichIlWisabel Matas Ginardveurc . alegratduna nina el passatda 26 d'ab-tubre5r::

A la reeér141 ;:narli-1,- se li ha posateL nom de C4:1'511Iii441Iéeè.

* * *

La-.lIar de Mífi-

es va veure alegrat amb el naixe-ment düii el passat dia 1 0d'octubre.

Al recgnt nat?-se li ha posat el

La nostra enhorabona als paresaltra família per aquest feliç es-

deveniment.

La llar de Ilàrtorneu Bauzà--Jaume i de Margalida Mas 110-

icaveure alegrat amb

naixement d"un nin e1 passat dia31 d'oeu.tbre,:

Al recent nat se li ha posat el:tiótitdeBartomeu-Sebastià.-„:„:::.

8

Leonor Gayà Bauzà (Fideuer), vamorir el passat dia 22 d'Octubre a l'edatde 75 anys.

El seu marit Antoni rebassa Bauzà ha-via mort el dia 2 de gener de 1972 al'edat de 73 anys.

* * *

Maria Gayà Gayà (filla de l'amoTomeu Mort), va morir el passat dia 26d'octubre a l'edat de 72 anys.

Era viuda de Josep Galmés Nicolau(Sobrassada o d'Horteta). Residia al Pontd'Inca des de fa uns 50 anys. Deixà 4 fillsi 4 nets.

* * *

El matrimoni Català-Nigorra amb duesde les seves netes

Bartomeu Català Bauzà (Moli-ner), va morir el passat dia 8 de No-vembre a l'edat de 91 anys.

L'amo Tomeu Català i la seva es-posa Margalida Nigorra Català eren elmatrimoni més vell del poble i duien 66anys de casats. Aquest matrimoni tin-gué 10 fills dels que en viuen 9 (7 ho-mes i 2 dones) 16 néts i 4 renéts.

* * *

ota freda 1994

Lo que Pont de Sa Llova,-, ..-,s ,,, ,

es cas molt espantósha sortit tres pics a prova,

lavidóscs

.....:..': 'rn` ha fet cova

t

iql:.:1:1'.: 16-ci'll'ueendtadt desastrós.brou més sgausatrOs.

ploventsa csm

aror

bmo lthl t a aellin-ba'nmdaquf'

Aquest any

noranta -quatre-unioaspata

oldrecs

erlllamps

qps ui et eds donant-nos

aml a 4.e sor.

Pous i cisternes tot plearruixades tot a una onad'aiguaen tenim a volerper molt de temps i estonano hi importa dur-ne

es vaixells de Barcelona.

Com que feia tant de tenips•:.que de ploure no en sabiamos fallaven tots es ventssenyals i meteorologiai ara n'estam contentsque hem recobrat s' alegria.

Gràcies a Déu ja està bé

:és ben verd totaixòaixo st, no cs pot llaurarí.':: . •enguany es foravilerdins el noti anyfir :§éinbrarà

Bàrbara Matas i Sastre

Catalina Jaume de Calicant

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

Plorant ambels qui ploren

Quan fuig un ser estimatd'una mort inesperadaels que queden afectatsse troben desconcertatsuna Ilarga temporada,Déu les hagi perdonati en el cel tenguin posada.

Per les famílies que plorenla mort d'un ser estimatrebin Déu meu, vostra ajudaconsol i conformitati concediu la Santa Glòriaen els que mos han deixat.

Catalina Jaume de Calicant

En memòria de LeonorGayà (Fideuer)

Dia 21 d'Octubre

Dia vint-i-u d'octubrede noltros se despedíuna quinta i bona amigafugí d'un món pelegrí.

Déu Ii hagi reservaten el cel feliç destíen recompensa des béque en aquest món va exercir.

La mort de na Leonormolta gent va entristirpensant que la seva fillaperdia la companyiamés bona que pot tenir.

La seva mare era agudai dona de bon manamentque l'hagi ben acollidanostre Déu Omnipotent.

I que nostra Mare Mariaprotegesqui aquesta fillaara i en tot momentper haver cuidat sa maretaamb carinyo i molt d'esment.

Catalina Jaume de Calicant

Sentint profundamentla mort de Miquel Fiol

El pisà Miquel Fiolper molta de gent estimatla mort traidora el citàun moment inesperat

Per ser un homo formalera ben consideratera atent i educati dotat d'un cor Ileial.

Que l'hagi ben acollitel Pare Celestiali recobrin forma i valortots els qui l'han estimat,pensant que Déu l'ha cridata una vida millor.

Si la mort ve de sorpresaBon Jesús perdonau-nosnoltros volem estar amb vósperdonau nostra flaquesa.

El carrer de nostra llar:Consolació 94

Estic que esclat d'alegriai forçat ho he de dircom que hi pens de nit i diade meravella és aixímés ben fet ja no es podiael nou i acertat camí

Sia el Batle o Regidorde qui és la iniciativa?lo cert és que és un honorque als santjoaners encativaon tenim gran devociói nostra mirada instintiva.

Enhorabona de tot cord'aquesta feina acertadaper a mi sembla un tresorel camí i l'esplanadaon hi tenim tot l'amora la muntanya sagrada

Bàrbara Matas i Sastre

9

POEMES, GLOSES I GLOSADORS

Les obres de l'Ajuntament

(Camí de Consolació,clastes i cementeri)(Vistes pel Forner)

D'ençà que s'Ajuntamentcuida tant es cementeris'acabà aquell desverique envergonyia la genthan fet un aparcamentque és digne d'un Ministerii fa ganes, sense comedide posar-se cos present.

Tot el camí heu adobatsense fer gens de renouheu asfaltat de bell nouno se tracta d'un pagati aquell passeig ha quedatque es veure'l mos commoui és homenatge de dolpels qui ja mos han deixat.

Quan hi torni haver eleccionssi se tornen presentara tots haurem de votarperquè tenen condicionsper administrar els milionsque entre tots hem de pagari serà lo que Déu voldràsegons les meves raons.

És molt hermós el paisatgede damunt Consolaciói de d'alt d'aquell turófa bon prendre-hi s'oratgeperò això no és cap avantatgesi fa fred o fa calorsi es camí és vell o noquan feim es darrer viatge.

Perdonau l'atrevimentd'aquest pobre pecadorque diu la seva opiniósense gaire miramentpodria esser més prudentperò m'acosta és ser-hoi disposau d'un servidorDigníssim Ajuntament.

Gabriel Company(Forner Boveta)

Amb diada alegrearribam

als seixanta anys

Trobada alegre i emotiva,és aquesta la nostra celebraciója que en goig i satisfacció,tenim festa ben significativa.

Seixanta són els anys que complim,en una etapa ben activa;donem gràcies a Déu per la vidai per l'enfiloi d'anys que tenim.

És garrit aquest compartir,poder comptar amb bona amistat;és tot un tresor ben apreciatel retrobar-nos avui aquí.

Ens sorgeixen els bells recordsde joventut i d'infantesa,amb anys de penes i tendresaanam despullant de la vida, les flors.

Encara que siguem seixantins,dins els cors no hi manca la il.lusió,ni l'alegria que ens dóna la germanor;ja que l'estimació arrelà ben endins.

Ens ha donat alegria i emociónostre company, bon esportista;en Toni Karmany, esforçat ciclistaaconseguí d'Europa el Sub-campió.

Amb enyorança volem recordar,els tres companys que ja moriren.Els dos que a fora Mallorca viueni els que no ens han pogut acompanyar.

Poguem altra volta trobar-nos,perduri entre tots l'amistat;cresquem amb joia dins l'edat.Molts d'anys en dia tan venturós.

Sant Joan - Can Tronca 06-11-1994El vostre company

Joan Jaume Nigorra.

'artes.

~OralÌ.se*W:ffig,

WOgiN4004ROop, ::mkg .00PW:

Wifiàr

ni titnc pihan t:601ph

zam.

fi

1 asfalt és tò,iç

per tots els organis-vius i també pels (ésser humans).,La comissió hanria

aquets aspectes, delinipacte ecològic

nega=„:::.

tiu, en un futur, ahans.d'.erilprendre reformes.

re

10

CARTES AL DIRECTOR

Associació de Paresdel C.P. Son Juny

Benvolguts pares i mares delsalumnes del Col.legi Públic de SantJoan.

La Junta Directiva de l'Associa-ció de pares vol aprofitar aquest mitjàde comunicació per fer arribar a lespersones interessades el motiud'aquesta carta.

El motiu és l'agraïment pel su-port donat als membres de la nova jun-ta per la confiança dipositada en ells,esperant cumplir les tasques el millorpossible.

L'associació de pares vol ferarribar a tots PagraYment i el bon aco-Iliment que han tingut les activitats ex-traescolars organitzades per aquestaorganització, amb el suport de l'esco-la.

Els organitzadors, saben que notot es pot fer al gust de tothom, volíemintentar que les activitats fossin gratuï-tes però no és possible.

Volem agrair a totes les famíliesel suport econòmic de l'organització,el que dóna ànims per seguir conti-nuant.

Voldríem que aquelles famíliesque es consideren contràries a aquestaaportació fessin el possible per ferarribar la seva insatisfacció i quin és elmotiu pel qual no volen esser conside-rats dins de l'associació.

L'Associació de pares està obertaa tothom i també oberta al diàleg pertotes aquelles persones que ens vul-guin ajudar a millorar.

Molt agraïts.

La Junta Directiva, El PresidentJOAN SERRA

Al meu amic Nofre Torres

dDe la mà -,'-'1,41.1 grup de vertaders pr

ofessionals de mica en mi-ants 4 la c v i vènciaan teiries troi nteress e on

snce

humana.

eiaoqr inels$: aae, s cevitaoda nena nrsteç l °° reraent Icat at°i iról I

trant

mec tpeeelles

,

a.n irteer ns i I s odipf ietri ieldxssi'aef níni at

de bxda les dt...i311) va r eda, nelsl eca.xriure,Pt èecrirn li qae. unp o ee s.

fert a I: d:::: tcpx uPioelcrise ssvdesaegi 11-óu:anar

seguit

xdeee-,• a i

edat, nivell social 1 cultural, lloo de Preeedènela.

De tarribar m1 i'c(a) etNeas mob amentnet ,r edsocnc r ev c ga lvaleilni3e..c

mP

reSt 1 tiMsQia I, t6 quei runeitriningúgràcies

nu bva°1 taluamvm!r:atvga pdo-0s

cubninan va serut .esar

Noi, 'esti molt agriit, pertl-• a aig O ,tir aquesta "bada 's _____Alitlown____erš, gent 4tres pobles des pla i del ratguer, del

,..

PiIr• eguesta

1e. iansula i e l'es' trnagerquetots al$ si

carta, els hi-faig ,arrib, arlde qiie

, len

al na ocasió tenen 1 , 0portunitat d asststir at Teiefon s orança no la deixin escapar,

ue eJ cap de seute em citnana novaig guayar tot eI g

tir d'aqueS nionient la meva •vidaun després d'aquest curset.

Nota: Agrament a l'equip del Te2fon de l'Esperança,.i els fanti-.bars que es van fer càrrec dels infants petits.

Joan Serra CuxartMargalida Bou Gayà

Aniic Nofre, fa uns dies vas convidariPtlhiicament a totesaquelles persones que estakSin disposades a perdre tttt cap de set-

en vaktrobar unes quantes que te van escoltar, també unstres que a rdéS a més d'escoltarte van decidir perdre un cap de set-

anW•Aquestes persones devien pensar que en un cap de setmana

110 es podia sabien el que trobarietten aquest deter-'thinat cap de segtri.- anaPerò es van arriscar. .

Aink Notk.•; nt ineu.• vas aconseguir reunir un griipi•dé'personerfl oti-

vades per unsmon

anarià.la citació...q aelteressvpao fbesel,r a

--

ü1161'd --e'POtrvingu

d

practicaffientiungt4no:::eone,x .11a::: ,11.Ing11:

11

COMUNICATS - ALTRES INFORMACIONS

Si jo fos

A la "salutació" de la revista co-rresponent al passat mes de Juny fé-rem una crida demanant la col.labo-ració dels lectors perquè aportassinidees i suggerències baix del títolgenèric de "Si jo fos..."

Les idees i suggerencies arribadesa aquesta redacció durant aquest pas-sat estiu han estat vàries, encara queno lo nombroses que hauríem desit-jat.

Perquè la gent parla a darrera i noes vol comprometre a expressar lesseves idees, per escrit o verbalment?

Creim que aquesta pregunta que-da contestada a la "suggerència" quemés avall transcrivim. "Si jo fos Capde Redacció de Damunt Damunt..."

La majoria d'idees que han arri-bat a aquesta Redacció es refereixena problemes molt concrets, algunspropis de l'època estiuenca.

Com comprovarà el lector, algunsd'aquests "problemes" han estat "so-lucionats" per qui correspon. No obs-tant publicam (abreujades) les idees,queixes o "denúncies" aportades pelslectors. No publicar-les seria unmenyspreu a qui s'ha molestat enrespondre a la nostra cridada.

La falta d'espai i l'excés d'escritsoriginals ha fet que ajornàssim la pu-blicació de les "suggerències" a la re-vista del passat mes de setembre

* * *

Si jo fos Cap de Redacció deDamunt Damunt no publicaria cap"suggerència", perquè qui diu laveritat per l'amistat i tothom espensa anar bé i ningú vol que li fa-cin els comptes... ( Catalina, 61 anys)

Gràcies. Possiblement has encer-tat.

* * *

Si jo fos Regidor d'Obres fariaeixamplar el Carrer Mirador ocol.locaria una barrera protectoraper evitar que algun xòfer despis-tat es precipitàs per avall (Miquel,64 anys)

* * *

Si jo fos propietari de bar ins-tal.laria aire condicionat.

Aquest estiu passat era desitjable.

* * *

Si de mi depengués rehabilita-ria la memòria del metge Don Se-bastià Soler, dedicant-li un carrer,escrivint la seva biografia, cercantel testimoni dels qui el tractarendirectament, incloent algun "histè-ric" dels que propiciaren la sevapersecució i marginació (Josep, 67anys)

Esperem que les persones a quicorrespon agafin aquesta suggència.

* * *

Si jo fos fadrí no em casaria (Jo-an, 36 anys)

Creim que n'hi ha més d'un (ho-mes i dones) que pensen com tu... al-gun moment.

* * *

Si jo fos directiu de la TerceraEdat, procuraria:

a) Que tots els actes fossin tanparticipats com les excursions, és adir, majoritaris.

b) Posar en funcionament elmenjador, fet a la cuina del local oencarregat a un dels restaurantslocals. Se podria començar fent laprova dels diumenges.

Els quintos i quintes jubilats els

agrada sortir qualque diumenge decasa seva.

* * *

Si jo fos batle prohibiria el tenircans, en els corrals de les cases,dins el poble i així evitaria lesmolèsties que causen aquests ani-mals quan Iladren durant la nit.

Sabem d'algun cas concet quel'Ajuntament s'ha preocupat de solu-cionar aquest problema.

* * *

Si jo fos batle, al dia següentd'una pluja d'aquestes que arros-seguen macs i grava que quedapels carrers i caps de cantons, po-sant en perill els conductors de mo-tos, bicicletes, cotxes i vianants, or-denaria que la grava fos retirada.

A les primeres pluges no fou reti-rada la grava immediatament, però ales següents, que aquesta tardor hanestat bastantes, sí que ha estat retira-da la grava immediatament.

* * *

Si jo fos Batle o responsable decirculació vial no hauria col.locatdiscs obligant a aparcar una quin-zena a la dreta i l'altra a l'esque-rra, perquè així a l'estiu un potdeixar el cotxe a l'ombra.

Aquesta mesura està establertaper quasi tot arreu. Possiblement al-guns dels carrers de Sant Joan ho ne-cessiten més que els altres.

* * *

Si jo fos Rector, per als dies defuneral, prendria dues mesures:

a) Faria "desfilar" els assistentsper davant els parents, banc per

12

rccra vegada ,:tltural el grup «tx000k.de la vila de Sant Joan. Han part icipat'„

4.441#410 :

0.4n Mates Uayà. Hartonieu

E1 dissabtlocal de IObra

rancegok

les. El cotleacció aju

esalwrosea... ,

g¥PkO$Wgel r-000.40:1»"PgRkk:,:1WPoi nue trehallà en Ja recerca

compta amb la previsibie ajuda econòmila

:• 'xecuttt.s. cle mercat. Però eI col

al manco rcialmcnt. les scves publicaci".venda de #4411111b444tOOD5.0dè

destinarà a ció de #0Vn0;th.bnn•on

1 .tothorn

queda per 9nc IntiYonor .eoordinaclor presetta un projecte gaci .en els arxius

municipal ..-.-. etnent per ser distri-parroquial

biída la ca entre bre del eoLlectiu, i constituir amb la in-fó'

Es replegad a v .. j3jel: elirn:adereundi67 sPPerdia1 °dsiiscsaj,i6 tegendei raa17. de gener de

995 , ocal de I Obra Cultural. El Col.lectiu Teran-yines .està olti a tothom i qualsevol persona interessada en assistir ales reunions serà molt ben rebuda.

13

e.onym

COMUNICATS - ALTRES INFORMACIONS

banc, començant pel primer bancdarrera els familiars i així succes-sivament fins arribar al darrerbanc. Per això el Rector o oficiantpregaria als assistents que així esfes. Si els assistents continuassinamb el mateix costum d'ara, elmateix Rector o escolà "regula-rien" el "tràfic" interior, ordenantals ocupants de cada banc el mo-ment d'aixecar-se i anar a "conso-lar". Tot això fins a crear un hàbit"positiu" i evitar el present desor-dre, que no existeix a altres poblesper haver pres aquesta mesura jafa temps.

b) Faria desfilar homes i dones,de dreta a esquerra o viceversa,per davant tots els familiars (ho-mes i dones).

Damunt Damunt no és una revis-ta "clerical" encara que quasi tots elsmesos publica unes notes titulades"Notícies de la Parròquia. Per tantno es pronuncia sobre aquest tema.

Nota de la redacció.- Els textostranscrits en lletra negreta correspo-nen a les "suggerències" rebudes perescrit o verbalment, que aquesta re-dacció ha abreujat o condensat. Elbreu comentari que segueix (en lletranormal) és d'aquesta Redacció.

Respectant la llibertat de pensa-ment i expressió, hem iniciat aquestasecció, que no sabem si tindrà conti-nuïtat.

Quasi totes les suggerències fanreferència al Batle-Ajuntament i alRector-Parròquia, persones i institu-cions que mereixen tot el nostre res-pecte i recolzament, però (com diuun comunicat) no són "intocables" iper tan susceptibles de rebre sug-gerències tal volta agrair-los-ho.

Concurs de betlems

Bases del coneurs1.- Un jurat determinarà el guanyador del concurs mitjançant puntuacions

que aniran de P1 al 5.2.- La decisió del jurat és inapel.lah ..3.- El jurat estarà compost de 4 persones mes 1 reserva que votarà única-

ment quan el thuiar d'un els betlems sigui familiar de qualsevol dels membresdel jurat, Ilavors votarà el membre reserva.

Cada membre del jurat anotarà la seyaputttuació en una.targeta l :Irg ..httro»duirà en un sobre que el tancarà al mateix lloc. En aquest.. thre s'aptrntarà elnúmero del betlem, número que coincidirà amb el que prèViament, a l'horad'inscriure's -haitrà rebut el participant.

4.- Es mirarà sobretot el bon gust, iniciativa, creativitat i la composiciósense tenir massa en compte la grandària del betlern sinó 1a idea en tots elsscus detalls.

5.- La quantia dels premis serà:I r premi: 45.000 pta.2n. premi: 10.000 pta.3r. premi: 8.000 pta.

premi: 6.000 pta.Hi haurà un obsequi per a tots els participants.6.- La visita del jui•titrpét'Veure el betlem serà el dia 1 de gener de l'anydlI a I3hores.

7.- La decisió d'entrega de premis es donarà a coneixer el dia dels rcis,pocs minuts abans de que comenci l'entrega de juguelcs.

8.- Per apuntar-se hi ha texnps fins clivendres clia 30 de desembre als se-güents llocs:, :.- AjtintametW:Caes Monges; i Oficines de sa Nostra, BancaMarch i la

*Organitza i patrocina: AJUNTAMENT DE SANT JOAN.*Entitats col.laboradores: SA NOSTRA, BANCA MARCH i LA CAIXA.

GOVERN BALEARConseile: . Educació

tods

COMUNICATS - ALTRES INFORMACIONS

Els esportistes balears participants en competicions oficialspodran viatjar a la península amb un 50 % de descompte

Per primera vegada a la nostraComunitat Autònoma, la Conselle-ria de Cultura, Educació i Esportsdel Govern Balear i la companyiaTRASMEDITERRANEA, SA hansignat un acord que permetrà alsesportistes balears obtenir un des-compte del 50 go en trajectes esta-blerts en itineraris entre les illes ila península.

A través d'aquest conveni elsgrups o equips de les associacionsesportives enregistrades a la Con-selleria de Cultura, Educació i Es-ports que per disputar partits decompetició oficial o d'altres esde-veniments culturals o esportius uti-litzin els serveis regulars de lacompanyia TRASMEDITERRA-NEA, SA es podran beneficiar deles següents tarifes especials

-Un 50 Vo de descompte en tra-jectes establerts des de les illes a laPenínsula i de tornada, en qualse-vol de les tarifes aplicables tant apassatgers com als vehicles.

-En trajectes establerts entre lesilles s'aplicarà la tarifa promocio-nal establerta de 2.610 pta. per aresidents i de 5.700 pts. per cotxe.

La companyia TRASMEDITE-RRANEA SA fa extensible aquestdescompte en tots els trajectes querealitzi dins el territori espanyolen conseqüència, serà aplicable aqualsevol destinació que tinguicom a punts de sortida o d'arribadaels ports de Palma, Maó o Eivissa.

El conveni preveu que els be-neficiaris siguin els grups, com amínim de quatre persones, formatper esportistes, tècnics o directiusacreditats de l'associació esportivaa què l'equip pertany, amb la con-dició imprescindible que sigui unaassociació balear.

Conselleria de Cultura, Educaciói Esports.

14

ENTREVISTA

Conversa amb Joan Matas Matas("de sa Bastida"): quasi tres anys amb els rojos

-L'amo en Joan quan vàreu néi-xer.9

-Vaig néixer dia 2 de juny de 1914.Tenc ara 80 anys.

-Per què vos diuen de "Sa Basti-da"?

-Això ve d'enrera. Es meu padrí,son padre de mon pare, va estar moltsd'anys a Sa Bastida.

-Devers quins anys va esser això?-Exactament no ho sé... però ses

meves ties, germanes de mon pare, escasaren estant allà.

-Sa tradició o fonts orals diuenque ses al.lotes de Sa Bastida toteseren molt guapes... i que es gendresque "esperaven a ser" es dies de fes-tejar esperaven que es fes l'hora is'entretenien enrevoltant una figue-ra que amb el temps fou conegudaper "Sa figuera dets enamorats"

-Mon pare era Joan com es padrí.Mon pare tenia de germans a n'Antoni,es sogre d'en Miquel Bossa i d'en JoanEsnavet, a en Pep que se'n va anar aBons Aires i es casà per allà, a sa tiaFrancisca que es casà amb un petrer, asa tia Maria que es casà amb l'amo Ar-nau Faleu i a sa tia Margalida que escasà amb l'amo en Joan Pagès.

-Sempre estaren a Sa Bastida?-A Sa Bastida hi estaren fins que ho

comprà l'amo Antoni Camps (el parede don Joan i Francesc), però abans ha-via duit la possessió de Carrutxa, queera independent de Son Gual, però Ca-rrutxa cra molt fred i malsà, hi haviamoltes tercianes, hi feia mal viure i peraixò passaren a Sa Bastida.

-I de sa padrina no en sabeu res?-Sa padrina era Catalina de nom i

era de Son Santos.-Fins ara hem parlat dels padrins

per part del vostre pare. Què en sa-beu dels padrins per part de la vos-tra mare?

-Es padrí Garaví, son pare de mamarc 1i dcien Miquel Matas, (per això

jo som Matas Matas) i feia de ferrer iper això a ma mare i a sa tia casadaamb l'amo Miquel des Pujol les deien"Ferreres".

-On tenia la ferreria?-Primer va posar sa ferreria a Can

Cambuix, en el número 83 del carrerMajor i llavors comprà aquí a on viscjo ara, la casa número 72 des mateixcarrer Major. En aquesta casa abans hihavia una farinera, que era de mestreComes.

-Una farinera, aquí en es costatde la casa coneguda per "Ca DonXim"?

-Sí, aquí hi va haver una farinera,això abans de "Sa Farinera Vella" i de"Sa Farinera Nova".

-Què més coses sabeu dels pa-drins per part de la vostra mare?

-Es meu padrí Miquel Garaví vamorir quan ma mare tenia devers 12anys i mai l'he conegut. Era germà deson pare d'Es Sabater Coix.

-I què sabeu de la padrina?-A sa padrina "Ferrera"Ii deien To-

ninaina Gayà Bonet i era germana desmenescal vell don Guillem. Son paredes menescal vell Ii deien es "FerrerReüll" i es meu padrí hi feia de mossoamb ell.

-Deixem els vostres padrins per-què ara ja sabem les vostres arrels.Anem a un altre tema: On féreu elservei militar?

-Me vaig entregar l' any 1935 vo-luntari i me destinaren a Getafe (Ma-drid), on vaig estar 14 mesos en es Par-que d'Artilleria i feia feina d'ajustadori l'any 1936 me destinaren a Maó.Això era pes mes d'abril.

-Què hi féieu a Maó?-Muntàvem uns canons molt gros-

sos damunt la Mola. Eren uns canonstan grossos que un homo hi podia pas-sar per dins es tubo. Jo moltes vegadeshi vaig passar per dins es tubo, quanels tenícm esment.

-Per què eren aquests canons tangrossos?

-Eren uns canons que "tir segur"arribaven a 40 kilOmetres i "bala per-duda" encara allargaven molt més.

-Estàreu molt de temps a Maó?-No tenia altra elecció i vaig estar

de l'any 1936 fins l'any 1939, tot estemps de la Guerra Civil amb l'exèrcitde la República fent d'ajustador.

-Què féreu durant aquests tresanys?

-Quan esclatà el Moviment anàrema Ciutadella i la nostra feina erainstal.lar bateries i canons per la costa:a la platja de Santandrea, Son Oliveret,Faro de Cavalleria, Bajolí o "Es Samà-foro"...

-Visquéreu moments de perill du-rant aquests tres anys?

-L'aviació "nacional" va yenir mol-tes vegades a bombardejar Maó. Unavegada els canons anti-aeris de Maóferiren un avió italià, que va haverd'aterrar. Els dos pilots italians mosdeien: "Rojillo ser bueno, no ser ma-lo... traer un poco de tabaco".

-Totes les guerres són dolentestant pels guanyadors com pelsvençuts, però un historiador diu queles guerres civils són les "més brutesde les guerres" i ara mateix ho estamveient a l'antiga Iugoslàvia. Visqué-reu o presenciàreu algun episodi trà-gic?

-Ciutadella s'aixecà contra la restade les forces lleials a la República. Elcomandant Riutort, que era parent de ladona de l'apotecari Don Climent, teniaun germà a Mallorca i enviaren unemissari, un pescador amb una barcapetita. Molts d'oficials adictes als "na-cionals- , que s'havien sublevat... i lahistòria diu el que passà...

-Recordau quan "caigué" Maó?-Dia 8 de febrer de 1939 donaren es

cop de Ciutadella i dia 9 o 10 vingue-ren les forces de Mallorca i no hi va

15

Jordà i fos per lo que fos, crec que hopassaren més malament que jo.

-L'amo en Joan és hora de quèdeixem la Guerra Civil pels historia-dors i parlem d'altres coses vostres,com per exemple les "puntuals cami-nades" que feis cada dia?

-De ses meves caminades de cada

però després de la guerra espanyola,l'any 1940 mos tornaren mobilitzar ime destinaren a s'Horta de Felanitx imés tard al Mal Pas o Pas de Sa Cade-na...

-Gràcies l'amo en Joan per ha-ver-nos donat aquesta informació.

dia, ja en parlarem en una altra ocasió, Miquel Florit Huguet.

Foto amb

t `, ;>or. eXITG:U10

MINISTERIO DEL AIRE

DIRECCIÓN GENERAL

DE AVIACIÓN CIVIL

TíTULO

E

01( Cit.0 .t21.1_1113_1L.

Expedido oiovor cie D. Qç".

Itt3¢1.2,___,

,E1:›Pbroclor Goaaral. DomIcIllo dol Iltular

/ Firena tnl ti n War,

pi-e. Aji.il<r.íds'tfa defechu5..% tielatI1..2c!e ana Otr.AVClu. va

,:e7,veni,..;:oorote

Nota hístètie.a dela nostra aviació, ' vaBarcelona;,;:i,tedUe'de més tirada .40...fpta Espanya, anjb'data 26 d'oettibredel 1935. TouloMusoe:aim, 1,.,..en.7t,;.,d.e1::::rop,o:t..„.de:aa:

.Passa

celona t

g

de dsiat 2145dr 't..)40,ceturibr,e.

De Ca

de 1935.Entrades d'aek0.-#0.4s en el aeròdrom de la "Cia Air-France": arriba de

. 50,w,.: 0) dos....pssa g i mere ,t ers, correus aderies.'M' - --- 1':- !-Íei:f1, k . 0::.ç g. ......::.::.:::.,. i . deries

De Marsella :- ., '''.-.:.. .• o --- eu meica ,

'es..40,1W09...a ,- - 1 i '..:50 - 15.iib dos passatgers „e !..f...:

Correu 'li" ...d'Ameerica: -: - :L'avió postal de la "Cia. Air France" que sortí de Bons Aires cl dia

20 de l'actual mes, arribava ahir a Dakar a les 7 . 10 h. i sortí rumb a Euro- -pa a les 8:49,ep9ntla seva.gribada a Barcelona el dia d'avui.

Nou pilot aviador:En el . dia,14,aVir va passar les proveS:ekigideslii111antntent i obtingué

el títol de pitot:.. :',:iidor doi . Esteve Mayol i Juan, un altre alumne déi•la ve-terana cscola d'avió de Bareelona. Actuaren de comisaris, cl tincrit pilotdon Miquel Garcia PgdaLdon Josep M. Carrera i don Jaume Camaraia,::::;:-el nou i jove pilot rebé fortes felicitacions de tots: els presents, obteninClemateixes-tottFprofessorat.

En la data mencionada va ser el pilot niés jove cr espanya: 18 anys.

ENTREVISTA

haver cap tir.-Hi havia altres santjoaners a

Maó?-En Toni Cocover i en Guillem Sa-

rral estaven també a Maó, però havienvingut de permís i quan estallà es Mo-viment pel Juliol del 36, els trobà aMallorca.

-Estàveu enterats del curs de laguerra, del que els "rojos" o lleials ala República reculaven i que els "na-cionals" avançaven?

-Qualque cosa sabíem. Després dela caiguda de Barcelona, quasi els ma-teixos dies va caure Maó.

-Què passà després?-Quan entraren es nacionals està-

vem amb la condició de presoners aCiutadella, a Bajoli.

-Com era la vida a Bajoli?-Es barcos francesos que feien la

travessia d'Alger a Marsella havien defer la senya de pas. Cada setmana ve-nia un barco "des control", anglès ofrancès i se'n duia la correspondència ales persones "autoritzades" per sortirde l'illa.

-Estàveu tancats?-No érem presoners però cada ves-

pre hi havia un control, que passavenllista, això durant un mes. Cada dissab-te anàvem a l'ajuntament de Ciutadellai mos donaven un duro per poder men-jar.

-Vos feren consell de guerra o ju-dici?

-Mos feren comparèixer davant untribunal, una i altra vegada, mos feienpreguntes un dia d'una manera i un diad'altra per si mos trobaven "bruts". Enes qui trobaren bruts no els tornàremveure. Jo que no tenia res que amagar,era només un soldat, no me passà res.

-Com acabà?-En es mes de juliol de 1939 mos

enviaren cap a ca nostra. Una vegada aMallorca havíem d'anar a Montuïri, enes quarter de la Guàrdia Civil, peròaixò només va esser en es principi.

-Sabeu d'altre soldat santjoaner,que com vos, quan "estallà el Movi-ment" o sigui en el Juliol de 1936 estrobàs en el bando de la República,encara que no voluntàriament?

-Sí, en Toni des Pujol i en Cosme

16

Així veig...així era el meu pare

És difícil, molt dificil escriure alguna pa-raula sobre el caire personal d'algú que acabad'anar-se'n, sense córrer el risc que restin méscoses a la ment que es puguin expressar al pa-per, o sentir el temor que es pugui minirnitzar -0 potser exagerar, mai se sapla vida d'aquellesser que encara sents tan proper a la teva vidaquotidiana i tan.„ ..aprop del teu cor...ITerfi el risc.

En Miquel era un home que destil.lavaenergia per cada un dels pors de la pell. Energiai vitalitat. Optimisme, activitat..

Adquiria compromissos, de vegades tants,.„..que hi havia dies atribles hores justes per satis-fer-los; s'ablidava d'ell i mesurava la validcsade la seva existència en funció a la felicitat quepoOés aportar als altres... que eres tu, que era"s- o hi havia color ni distinció. Per això, pot

ai es preocupà de saber si podia ser maltetat o utilitzat; de fet, no tenia una visió

iiinediata quefer; ell divisava un horit-ttiflcador als seus esforços mes enllà del

si del nostre espai.,avj.koi'algus, de dies, que s'orienta-

arka :ornateix al seu entorn. Esdeve-bomeplàcid carinyós i rialler. I feia

de descobrir-q perquè era

ore que estimava arnh'força.'EWtaWt, per poder omplir aquest

a es presenten ocasions quesemblen esrites a les estr09. Ara , en aquests

in-ipaciéneia un esdeveni-Olérxer el seu tercer nét,

Margalida, la seva muller -bona amrtInè el via:aber 49,9r.x1PaRYar en les

se cabòries ll la pactèneia i la gràciaes necessta per eompartir la vida amb

tan realista com utòpic, tan pragmàticcom qu:mèrie-idè, na Margalida, volia una nt-na. ,B1

ai e L'atOr ha fet que fos

cl

éts pr

es::PPerat que: no et coneixeràal egada,.: :Perquè'''6h . 111quel vtksaber

tt-'sentit havia e donar a la seva vida la vacórrer intensa i vekownent, i una fatalitat

de treure daqiest nÓn, ja que, amb les se-es condicions hauria pogut viure molts d'anys

més.

RECORDANT A MIQUEL FIOL

Miquel Fiol, el nostre bon amic

El seu rostre era tot bondat i veure a mon pare amb ell era veu-re alegria.

Nasqueren el mateix dia. Aprengueren junts els secrets dels in-fants i, junts, corregueren pels carrers de la vila. Junts estrenarenjoventut i, junts, s'enfrontaren a la vida.

Eren els amics de l'ànima. En Fiol i mon pare, mon pare i enFiol.

I ara en Fiol se n'ha anat. Només Déu sap la dessolació quesent el meu pare. Li ha fuit el seu amic més estimat.

Són coses que només poden entendre aquells que saben el queés tenir un amic de veritat.

Dóna gràcies a Déu per entendre-ho i te don les gràcies a tu,Miquel Fiol, per haver estat l'amic del meu pare, perquè tenir unamic com tu, és tenir un tresor.

Mon pare te va veure morir, mai oblidarà la imatge. Però tu,ara, des del cel, faràs que ell vulgui viure. N'estic segura.

Gràcies Miquel Fiol, gràcies per seguir essent l'amic del meupare.

Rosa Sastre.

17

Miquel Fiol vist per Eduardo Bonnin

Repassant la herneroteca, en un .exemplar del diari-13'"a¥ares",de: data trobam una definició de MiquebRUL:feta per

.....Eduardo ifortilín, rector dels Cursets de Cristiandat company seu.Deia així Edtiardo: .

SI he de dir Ia pura veritat, només puc parlar bé Welf Miquelcrec que en.Mktiel és un hUme de tot cor, un entusiasta que, a

més a més, ho sap comunicar tot rnolt bé. Si voleu, en Miquel és massabon al.lot... Té criteri, però, per a nq,deagofitar aqueixa ``bon lote-ria" dins el camp de la política. Crée . tatfibeque en Fiót no complicaràmai la vida ftYfét en tot la seva fe, la seva esperança i laseva caritat. Allà on se complica la vida és quan hom hi posa laprudència i la fortalesa, la qual cosa no crec que façi en Miquel Fiol...Ell sap viure cristià sense emprar-hi la etiqueta, amb tóta:Oattitallitat..."

La mort de Miquel Fiol a la premsa

La revista 7 Setmanari de Llevant, en la seva edició del 21d'Octubre, publicava una notícia firmada per C. Julve on es recollia lanotícia de la mort de Miquel Fiol. La crònica, degudament traduïdadeia així:

"L'ex-conseller del Consell Insular de Mallorca (CIM) i indus-trial natural de Sant Joan, Miquel Fiol, va morir el dimarts a conse-qüencia de les ferides sofrides en un accident de tràfic que es va pro-duir a les quatre de l'horabaixa, en el kilómetre 44.7 de la carretera quecondueix de Manacor a Palma. Altres cinc persones resultaren feridesen l'accident, dues d'elles de gravetat, segons la informació de la Guàr-dia Civil de Tràfic de Manacor. El sinistre es va produir en un tramdret, en el que un Ford Fiesta, matrícula PM-9423-BN va xocar de ma-nera frontal contra l'Audi 90, en el que viatjava l'ex-conseller MiquelFiol, de 66 anys, que va morir a l'acte. Els dos ocupants del Ford Fies-ta, Jorge Zora Gavà, de 27 anys i Lluís Mariano Sastre Mazazo de 34resultaren ferits de gravetat. Per alliberar els dos ferits de l'interior delcotxe fou necessària la intervenció del cos de bombers del Serpreisal,que va haver de serrar la part superior del cotxe, convertit en un cara-mull de ferros.

La resta d'ocupants de l'Audi 90 eren en Mateu Fiol Jordà de 32anys, fill del mort, Gabriel Company Bauzà de 30 anys i Miquel SastreGayà de 66. Aquestes persones resultaren lleugerament ferides. Mal-grat que en el moment de la col.lissió estava plovent la Guàrdia Civilconsidera que aquesta no fou la causa de l'accident.

El mort, Miquel Company era propietari de la fàbrica d'embotitsFiol i va estar, durant quatre anys, al front de la comissió d'Acció so-cial del CIM pel Partit Demòcrata Popular. El succeït va commoure ala gent de Montuïri, on el mort havia fixat la seva residència després decontreure matrimoni amb la montukera Margalida Jordà. Fiol haviaocupat el càrrec de regidor a lAjuntament d'aquest poble. Després dela restauració de la democràcia fou elegit regidor per l'extinta UCD".

RECORDANT A MIQUEL FIOL

Miquel IFiol morten accident

Coneixia a'Miquel Fiol desde fa inolts d'anys, d' un CtifSée deCristiandat, on vaig assistir quanl.estava en "Pedat de les rebeldies",quan un deixa Fadolescencia i .es-trena la prírnerajoveiitut.

Sent unà: ::t4Wg'tatitud per totel que In'ajud:Miquel Fiol etaquell COCO. difícil i des de lla-vors in he considerat sempre amicseu. Un dels.eentenars d'amics . quetenia Miquel Fiol, tal volta milersd'amics que tenia Miquel Fiol.Sols ens véiern de tant en tant,d'una manera. ,..,.fugaç, un adéu desde lluny, ur calorosa i.forta'.estre-ta de rnans, unes poqUel)araule -5.

Miquel Fiol infondia entus-siasme, irradiava optimisme. Elseu pensar i les seves paraules.bromes -tenia un hurnor 1 -1 una grà- .cia especial per contar anecdo.teOgi""'''eren sempre positives.

Per la meva feina, cada setmana vaig unes quantes vegades aManacor. I quan he passat el Pontdes Caparó i he arribat a l'indretla nau-factoria d'articles artesans d'oliyera Sansó: . : acudeixenineya,,fltent,dtiermatges stiperpo-44.0k:y .04:: :#44 -0 .a

de'4Wftitx:4::::4tlafats cosduna persona allargada a terra, coberta per tina - manta, però tatithé

eig, com si suràs damunt . aquellasóbrecóllidora, cl rostre :

sornrient'afitbied'aquel1 Miqttet-Fiol amic de tothom, quetenia unes paraules optimistes i en- -2coratjadores.

I vull quedar-me amb aquesta -darrera imatge. La d'un MiquelFrol somrient i que sempre teniaparaules optimistes i eriCoratjado-res, perquè així ens seguiras aju-dant amic Miquel Fiol.

M.F.

18

RECORDANT A MIQUEL FIOL

a vida

Miquel Fio! Company, vajoan cl dia 13. .

dX:abril de 198. Aquest mateixdia naixia també a Sant Joan, elseu arnic dc tota la vida, MiquelSastr6:Gayà.

El destí o la fatalitat vaque aquests dos homes éstasin apunt de morir

Miquel acompanyavaa Miquel Fiol aquell fatídic dia18 d:55.ctubre. Estava al seient dedarrere, dins el mateix cotxequan":4devenf-Ja...tragè.tdia-

UthitiStát::4CP4::::i Sastre, vedes 'de la seva infància. Es a

d'aspirants d'AccióCatòlica on comencencoliaioració pràctica. Eren

aquells dies ie la postuerra, demancança de maltes óses i depocs doblers. Júniament anib

,..::Antoni Sastre NigDrra tots tresmolt jovenet . Perb- reSponsahles,munten un taller de joguines defusta:Aquest petit taller artesàfou muntat als baixos.‘le la sa-cristia i els objectes fabricats nosón comercialitzats, es destinen a

. "prerais per entrégar als ninsk.:que es ..distingeixen entre els as-

sistents a la -Doetrina".„:p'aqueg..:improvisat taller unes joguines<beff•fetes, originals'tsistens, que foren les delícies,originals i resistents, que forenles détkies i la il.lusió delsmiats". Eren unes joguinespa.reix)en fetes per professionalsi prova d'aíxè és que una dro-guerig::::::£1w1vIontMri s'intéressàper Ia seva comercialització o in-tercathri,

Era Miquel Fiol un gran aeionat a les rnotos des ce la seva

primera joventut. Aquesta dèriaque han sentit tants i tants d'ado-leseents i joves, gencració darre-ra generació .. la setitia MiquelFiol en aqtiells anys comhern havia poegd6lAers.AixO el va dur a "aSkd6iiise" al-tra vegada arnb Miquel Sastre,l'amie de tota la vida , i a mitgescompraren una moto. Era unaVillof.

Si bé, Miquel Fiol no haviarealitzat estudis a 1a Universitat,sí.. tenia una gran cultura, moltmOrit?iria ja que s'haVia .:anat for-mant a base de lectures continua-des. Des de nin i, juntament ambMiqucl SAstre../4 e.época

havia Ilegit la gran majoriae s: . Hltbres de l'eXtétka4h54 en

aquells dies ben al dia-ca Paaoquial.

1441nel havia fet, rnolte decoses d'unaanònima, sen§4010#111ffingü:::'nísme o profit propi. aia aju-dat a amic políti"0:1.:.W.O.KOéens.Aquesta ajuda

escatimada dins elnión industrial, un m6n tan com-petitiu com el món polític.daixò en té constanciaéLseuamiciklquel Saste,

Miquel Fiol era un gran viat-ger. Havia realitzat múltiplesviatges p4:::.:Europa (França, Ho-landa, Itàlia, etc.), per :::„Am.rica,el Marroc, el Japk:Pijip,ine$;1:.etc.

NAta aquesta:':::aft9t6 alsges li venia de la primera èpocajuvenil quan juntament .amb Mi-quel Sastre, amb.el. :seu cosLioan

ta a nedar a la platja que pa-

reixia, més propera de Sant Joan-Son Serra de Marina, amb l'ob-‹jeete deltedar i "conèixer te -

ns etriniY''cia enularitat de Miquel Fiol

la seva joventut, com,. La pop

a,..dikig... 'nkd:Acció Catòlica i pro-fessor 4els Cursets de Cristian-dat.

t9.. 'és maneréS'. és la sevaincursió dins el métii:iiie la

!.. lifi

ca que fa que el seu nom apa. .é„siqu'ptels mitjans de comunica-ció, i la seva activitat polItica ésconeguda arreu de tota Mallorcai 0.i'a::.-^Mallorca, com ha quedatdemostrat en motiu de la sevamort. Són moltes les personali-

dolorl.aE".polítiques que s'htt sumat al

-

la família.

(Ill

M

am ics

aznadnob

mqPuDoeiPtis)fo, ciluJzaavvgíicearti(iRne auxp-dérirreezs i6.(deledPo' lOttsic.-

..a $t) i

car A ( atié'' . &"''W'

nt del

n als de Miquel Fiol.

ahres ...T". segre

s PelsOE-

tsi'tsiniqc .;:e;zqluaefsatbisreiccMatci iqótide 'lemFbi°o 1-

..

L'industria

94',.

t r r. acreditare ar 45 u

4:egid: ..-.#97::a-va la f

,ci mo 4 arqpròpies, sortides unes m

ca I :i.,:::...::110,i3O.0'::.:Moes

....,„"j°4X'L Es . '''''- es ;°"Jri

triom far " '1Uelraír:k :llor

s

Sanenaegstrórsceialri c"icà t°1 quesformant 1.4,'sallicytai

Miquel:....: el Comn

bé nt-. arquitecte i tIse%)iatio

immob .se amb un '

......:':::-..: t FIARCOSA, S.L. Aquestes són, bastant resurni-

de$, les dades que ens ha donatsobre Miquel Fiol Company el

1seu a' Miquel Sastre

...:,..... seu amicde sempre,..„

de tota la vtda en MiGayà.

Company (avui el Pare Com-•i- pany), els tres anaven en bicicle-

19

omun tercer món

la rniseria e .

• de ntorir-sede fam,

ició reco l za

S'ha d'exigír a tots els g(Wettailt.5.- déIs . diferents nivells que comples-

quin amb el compromís del 07 %. No voler escoltar,.,..4s,ppntinuar, amb la

polftka de la eéguesa que el Nord ric sempre han practicat.

Però hem de ser coherents amb abc'eitte dernan'arn. Hem de fotiieittarentre nosaltres actituds concretes d'austeritat i solidaritat, .Mgunes

sis i parròquies han començat ja a destinar el 07 % dels seus ingressos a

projectes d'ajuda al TercrMón; hi ha ciutadans que entrepen el 07 dels-seus sous.

Aquest és el camí: exigir i predicar amb l'exemple. I els cristianshem d'estar a primera som nosaltres els seguidors d'Aquell que

cns dirà, a la tarda de la vida Vaig tenir fam, i donares que menjar?

., ssen (.7 A ,tit'de Justízia humana.

o:4s.elü"t49

tats ai„b el 0 7 0, J.

Ax

sírnbol de soliclaritat. Així i tot, fa faltaaquestaj f- th,Vt

toffiguuri

una.t.R.41çg:. :

Mallorca, an

deha

lopinió

'retard hüln à ec°n°

p

nostre

r4. íik en que el 65 oiiYiP tè;••:..:.•:.ènqgk!L....

RECORDANT A MIQUEL FIOL

Miquel Fiol políticA una altra part d'aquest revista se

diu que la popularitat de Miquel Fiol

s'inicià en la seva primera joventut,

com a militant d'Acció Catòlica. Co-

mença com "aspirant" i arribà esser

president comarcal en temps del P. To-

meu Nicolau. Més tard, com a profes-

sor dels Cursets de Cristiandat, parti-

cipà en més de 50 dels primers 100

que s' impartiren a Mallorca.

Aquest sentir cristià se traduí en la

seva trajectòria política i durant els 4

anys que va estar com a Conseller

d'Acció Social, se preocupà del que

s'entenia per "beneficència" es con-

vertís en "benestar social".

Avui que se parla tant de corrupció

política, Miquel Fiol va deixar dit:

"Un polític ha de ser transparent

en tot moment, ha d'estar disposat a

rendir comptes al poble que l'ha vo-

tat"

Dins el camp de la política Miquel

Fiol no veia enemics ni contraris polí-

tics. Ell preferia dir que el seu partit

sols era "una alternativa".

Fou regidor de Cultura de l'Ajunta-

ment de Montuïri, des de 1971 fins a

1977, essent reelegit regidor en les pri-

meres eleccions democràtiques.

L'any 1977, fou un dels fundadors

de la Unió Democràtica de les Illes

Balears (UDIB). Poc després, s'incor-

porà a Unió de Centre Democràtic

(UCD) i fou elegit regidor de Montuïri

de 1979 a 1983. Quan se desfé UCD,

ingressà al Partit Demòcrata Popular

(PDP). L'any 1983 fou elegit diputat

per Mallorca.

De 1983 a 1987 ocupà el càrrec de

conseller d'Acció Social, promovent la

creació de clubs de la tercera edat

arreu de tot Mallorca.

L'any 1987 el PDP designà a Mi-

quel Fiol com a candidat a la Presidèn-

cia de la Comunitat Autònoma de les

Balears.

Després de la desaparició del PDP

Miquel Fiol va decidir retirar-se de la

vida política.

20

COL.LABORACIONS

Els rectors de Sant Joan (ss. XVI-XIX)Notes biogràfiques (7)

SALVADOR MAS, doctor en teolo-gia (1756-1767)

Aquest va ser el primer rector de laparròquia de Sant Joan nomenat per de-cret reial, de resultes del Concordat sig-nat entre la Santa Seu i la Corona d'Es-panya l'any 1753. El nomenament foudespatxat a Sant Llorenç de l'Escorialel 14 d'octubre de 1756. El Dr. Salva-dor Mas comptava trenta-quatre anysd'edat quan pregué possessori de la rec-toria de Sant Joan el dia 8 de novembresegüent. Actuà de procurador del nourector el seu germà prevere Rnd. Ga-briel Mas, i l'acte va ser autoritzat pelRnd. Joan Gayà, procurador fiscal ecle-siàstic, en presència del batle reial de lavila honor Andreu Fiol, del regidor ho-nor Mateu Rosselló, dels preveres de laparròquia i de moltes altres persones delpoble, seguint el ritual de costum. (1)

El seu antecessor li havia deixat ini-ciada una tasca que el rector Mas vaaceptar ben de bon grat: la renovació del'oratori de Consolació, del qual havienacabat la primera volta a principisd'aquell mateix any. Durant el rectoratde Mn. Mas es varen fer les rafes o con-traforts per reforçar la paret de la partde tramuntana, i la segona i tercera vol-tes de la nau, acabades respectivamentels anys 1760 i 1765. El rector va pagardels seus propis diners els materials i lamà d'obra de la tercera volta. Quans'acabà la quarta i última volta de l'es-glésia l'any 1772, Mn. Salvador enviàdes de Sóller, d'on era aleshores rector,cinc lliures per contribuir a les obres.(2)

Una altra empresa que havia restatinacabada d'en temps del rector RafelAmengual era el retaule de l'altar majorde la parròquia, que havien estrenatsense daurar-lo l'any 1752. Mentre estrobaven a la plena les obres de la sego-na volta de l'església de Consolació, esva emprendre l'obra de daurar el retaulcmajor de l'església parroquial, amb labona qualitat i factura que encara es potcomprovar en cls elements d'aquell re-

taule que es guarden en el museu de laparròquia. (3)

Mn. Salvador Mas era un home co-ratjós i emprenedor que va concebre unprojecte encara més ambiciós que aque-Iles dues obres que havia trobat incom-pletes quan arribà a Sant Joan. El tem-ple parroquial, construït tres seglesabans amb escassetat de recursos i ambles limitacions que imposava l'estretord'una població reduïda i pobra, necessi-tava amb urgència una tasca de restau-ració i ennobliment, certament costosa,però inajornable. Sense acoquinar-seper l'esforç que exigien les obres de re-novació i engrandiment de l'oratori deConsolació que encara no havien arribata mitjan camí, es va decidir a empren-dre la nova construcció de tota la cober-ta de l'església parroquial i la restaura-ció de tota la nau i capelles. Així el lli-natge Mas era incorporat a la històriadel temple parroquial de Sant Joan amitjan segle XVIII amb Mn. SalvadorMas, com ho seria novament cap a lameitat del segle XX amb Mn. FrancescMas i Galmés.

Prest va trobar el rector una bonaocasió per presentar al poble el seu pro-jecte i demanar la col.laboració dels fe-ligresos. Les cròniques de les missionspopulars dirigides a Mallorca pels mis-sioners de sant Vicenç de Paül registrenuna missió predicada a la parròquia deSant Joan pels PP. Ferrer, Ribes i Roca-mora, del 6 de gener al 5 de febrer de1760. Aquesta mesada de predicació vacommoure tota la feligresia i va acabaramb una comunió general en la qualparticiparen, segons la crònica, 1.500persones (4). D'aquesta missió en que-daren algunes iniciatives concretes: esva introduk la pràctica de l'oració men-tal, fou creada una escola o costura pera nines i al.lotetes (5), i sobretot es vadespertar l'entusiasme popular per se-cundar aquell projecte agosarat del rec-tor Mas.

El dia 20 de març de 1760, el rector,el batle, els regidors i els obrers de

l'Obra de l'església elegiren cobrador idepositari el vicari de la parròquia Rnd.Miquel Gayà i Gayà, a. puruc (1715c.-1795), el qual va iniciar la Relació detotes les persones de esta Vila de St.Juan qui han oferit donatius vulunta-ris per la obra de la Parroquial Iglé-sia de la present vila, un llibre en elqual va anotar escrupulosament totesles entrades i despeses de les obres, finsque va cessar en el càrrec a l'octubre de1768. Al compte de l'Obra ingressaven,a més dels donatius dels feligresos, elsobrant anual de totes les obreries, i lataxa -entre dues i tres lliures- que paga-ven les famílies que volien enterrar elsseus difunts dins l'església (6).

Durant aquests vuit anys i mig s'es-merçaren en els obres 1.400 lliures;molts de feligresos col.laboraren desin-teressadament en la mà d'obra i eltransport de materials. El rector Masoferí per donatiu vuluntari per totadita obra, vivint i essent rector de di-ta vila, 400 lliures. Va fer la primeraaportació, de 51 Ils., el 6 d'abril de1760; amb• un darrer donatiu de 74 Ils.10 ss., consignat el 4 de setembre de1766, arrodoní en 300 Ils. la seva con-tribució personal a les obres, més d'unaquinta part del total invertit durant elseu rectorat (7).

La comptabilitat que portava el co-brador i depositari Mn. Miquel Gayàdóna poca informació concreta dels tre-balls que es feien. Consta la renovacióde les capelles de les Animes, de santAntoni, i de sant Joaquim i santa Anna,avui de la Puríssima; es mencionentambé obres a la sagristia. A les darre-ries de 1766 es va tomar el cor per fer-lo de bell nou i es va fer la façana prin-cipal de l'església, de la qual en quedenuns vestigis a la façana del temple ac-tual. Les obres serien continuades i re-matades pels dos successors de Mn.Salvador Mas.

Cap al final d'aquest rectorat, del 26al 28 d'octubre de 1766, visità la parrò-quia el bisbe don Francisco Garrido de

21

COL.LABORACIONS

la Vega. Monsenyor deixà consignadala seva satisfacció i reconeixement perles obres realitzades i per les que es tro-baven en curs, por los muchos cauda-les que se han recogidoy expendido...y no puede dexar de confesar que,siendo efecto de la mucha piedad ydevoción de los vecinos de esta villa,también se han notado el celo y apli-cación de el Rector en promoberlos yexecutarlos con su exemplo y obras, yeran dignos de la gratitud de su Ilma.que, edificado de la mucha piedadcon que contribuien a el maior ador-no de la casa de Dios y su templo, co-mo se dexa ver en su ffibrica y estpatente en las quentas de este libro,ha querido manifestar su gozo en estaprovidencia (8).

La capacitat i bones disposicions delRnd. Salvador Mas el recomanaven pera un camp de treball més ample, i aixíva ser quan pel juny de 1767 fou nome-nat rector de la parròquia de Sóller. Peral temps de la vacant, el 7 de l'indicatmes de juny va ser designat ecónom deSant Joan el Rnd. llicenciat Antoni Ma-yol i Florit (1730c.-1813), germà deldoctor en medicina Pere Mayol (9). Elrector Salvador Mas en el seu testamentde 7 de novembre de 1781 es recordà dela seva antiga feligresia i llegà als po-bres de Sant Joan un censal de 9 lliuresanuals (10).

JOAQUIM PERELLO, doctor(1767-1779)

El día 31 d'agost de 1767, el Rnd.Miquel Pellisser, procurador fiscal ecle-siàstic, a presència del batle reial honorMateu Rosselló i dels regidors AntoniFiol i Joan Barceló, donà possessori dela rectoria de Sant Joan al Rnd. doctorJoaquim Perelló, representat pel seugermà Mn. Salvador Perelló, beneficiatde la Scu (11). El nou rector comptavatrenta anys d'edat.

Mn. Joaquim Perelló ha de ser enca-sellat, com el seu antecessor, en el gre-mi dels rectors picapedrers, ja que ladotzena d'anys del seu rectorat fou mar-cada majorment per les obres de refor-ma i restauració dels dos temples sant-joaners, l'oratori de Consolació i l'es-glésia parroquial.

Les obres de l'església de Consola-ció, iniciades durant el rectorat de Mn.

Rafel Amengual i continuades pel rec-tor Salvador Mas, varen ser quasi total-ment acabades pel rector Perelló: entrela Pasqua de 1769 i el Quart Diumengede 1772 construïren la darrera volta,amb la galeria del cor i l'escala exteriorper pujar-hi; a la primavera de 1779 co-mençaren les obres per allargar l'esglé-sia amb l'edificació del presbiteri icambril de la Mare de Déu, però Mn.Joaquim ja no era a la parròquia quan esvaren inaugurar, el Quart Diumenge de1780 (12).

La documentació referent a lesobres del temple parroquial, que dura-ren una trentena d'anys (1760-1790), ésmolt escassa a l'arxiu parroquial. Ensproporcionen alguna informació lesdescripcions de dos viatgers insignes: elcuriós i erudit Jeroni Berard i l'arxiducLluís Salvador d'Austria (13).

Reunint totes les dades, deduïm que,de la volta de canó amb què varen co-brir tota la nau, el rector Perelló va aca-bar la secció immediata a la façanaprincipal, construída en los aflos de1763 a 1778 (Arxiduc). i va continuarla part restant, que lleva las fechas1768 y 1778 (Arxiduc), sense comple-tar-la; va fer el baptisteri, a la capella onara hi ha l'entrada a l'escala del campa-nar -a la qual abans s'entrava pel racóde la capella del Cor de Jesús-, con larns propia decencia, con la que de-bería estar indispensablemente en to-das las demãs parroquias: tiene suportada de dos pilares, arcos, rematey adornos al estilo de Klauber, ale-nAn, y de estuco blanco; dentro correa modo de camaril con arcos ochava-dos sobre pilaritos y lunetones releva-dos por el mismo estilo, todo con só-colos pedestales sobre una curiosagrada; la pila, al centro, sube sobreun pedestal a modo de capitel de co-lumna dórica, todo ochavado de mu-chos ángulos a lo antiguo, cubiertacon su piramidal puerta y vestidura(Berard); també és obra seva el cor,muy grande y con balconada de bue-na piedra arenisca, blanqueada, consu regia escalera (Berard). El baptisteriel construïren els anys 1771-1772, i elcor a 1778-1779(14).

De les obres materials del Rd. Joa-quim Perelló en queden tres modestes

relíquies amb un valor merament testi-monial: vora el portal lateral de l'oratoride Consolació, l'escala per on pujavenal cor, ja enderrocat; al peu del campa-nar, dins l'església parroquial, la porta-da del baptisteri; i en el museu parro-quial, un tros de l'arrambador de la mo-numental escala del cor, que Berardqualificà de regia.

El rector Perelló, havent cobert dot-ze anys de servei parroquial a la feligre-sia de Sant Joan, volgué mudar deparròquia i acudí al concurs per a provi-sió de parròquies, convocat pel bisbedon Pedro Rubio Benedicto; entre lesparròquies de Sineu i Santa Maria delCamí a les quals tenia opció, s'inclinàper aquesta darrera. Cessà en el càrrecde rector de Sant Joan en complir-sequasi dia per dia els dotze anys del seunomenament, i el 30 d'agost de 1779 laparròquia fou confiada amb títol d'ecó-nom durant la vacant, a l'esmentat Mn.Miquel Gayà, vicari i administrador del'obra de l'església (15). Mn. Perelló,rector ja de Santa Maria, cedí per l'obrade l'església de Sant Joan 12 Ils. 2ss.6ds. que el prevere Mn. Antoni Mayol iFlorit havia cobrat per orde de l'ex-rec-tor, per endarreriments d'alguns feligre-sos (16).

Cal recordar que durant aquests dosrectorats va transcórrer la vida del ser-vent de Déu Fr. Lluís Jaume: en tempsdel rector Salvador Mas va vestir l'hàbitfranciscà (27 de setembre 1760), va ferla professió religiosa (28 de setembrede 1761) i va ser ordenat prevere (22 dedesembre de 1764); i els dies del rectorJoaquim Perelló va embarcar cap a Ca-lifòrnia (5 de març de 1769), i morí amans dels indis (5 de novembre de1775). Sens dubte un i altre rector esvaren sentir afectats, amb tota la feligre-sia, per les noticies d'aquests esdeveni-ments decisius en la vida del membremés qualificat de la família parroquialsantjoanera.

Josep Estelrich i Costa

NOTES

1. APSJ (Arxiu parroquial de SantJoan), Visites pastorals, 21.3, fs. 118-119.

22

COL.LABORACIONS

Mallorca té una pluviometria forçairregular, com pertoca a un país de la Me-diterrània, el que fa que uns anys sienmolt eixuts i uns altres massa amarats.

Fins i tots es dóna, a vegades, el casde que plogui massa una determinadaèpoca (generalment a la tardor i hivern)i tot seguit no plogui la resta de l'any, elque fa que mentres les terres baixes s'hananegades, les altes tenen dificultats persalvar la collita; ho diu clar aquestacançó.Es Rafal és lloc fotuta l'amo cada any l'hi pega,sa terra bona s'anegai sa prima se mor d'eixut.

Però aquí volíem comentar aquellespossibles solucions per a salvar les terresbaixes de Pembassament degut a plogu-des excessives.

Els nostres avantpassats, no disposa-ven amb més força que la dels seusbraços ni més eines que el càvec i els ga-vilans, solucionaren en gran mesura elproblema, obrint una bona xarxa de sí-quies, a les quals desembocaven nombro-sos albellons.

Així aconseguiren posar en cultiu te-rres improductives per embassament, delspobles del pla, entre elles les del Pla deSes Veles de Sant Joan.

Si n'hi havia de kilómetres de síquies,més n'hi havia d'albellons i d'aquestseren populars el que donàvem nom al co-mellar que va des de la serra de la Tra-muntana del poble cap a Sa Bastida "Co-mellar d'ets Aubellons" o també el quetravessava la possessió d'Els Calderers,del Camp Rafal, al peu del Puig de Bo-nany, fins a la Bassa de s'Ermità, al camídit d'Els Calderers.

Però els nostres padrins no sols ha-vien fet aquestes obres, sinó que les con-servaven: netejaven les síquies, eixermantromaguers i arbusts, o reconstruint elstrams d'albello que s'havien obstruït.

Fou a partir de la maquinització del'agricultura, amb la subsegüent baixadade persones emprades, quan s'abandona-ren aquelles feines; els torrents i síquiess'invadiren de romaguers i arbusts, ade-més d'omplir-se de deixalles (geleres,

cuines, plàstics) fins el punt que a moltsd'indrets les aigües obriren nous caus alcostat dels vells, inundant les terres pro-peres.

Per altra part, els albellons, foren,molts d'ells, destrossats per les llauradesde gran fondària o amb el pas del tempss'han tapat amb la terra que han arrosse-gat l'aigua filtrada, pel que tampoc com-pleixen amb la seva missió d'eixugar elsobrant de l'aigua de les terres.

Total, que els anys d'alta pluviome-tria, com la tardor d'aquest 94, l'aiguaque la terra no s'ha begut, per estar ja"gata" no té sortida i el "moll" perduratan llarg temps, que molts de sementersquedaran sense poder-se sembrar.

La solució no seria massa difícil, imanco tenint els medis actuals:

Els torrents i síquies que s'ha omplitde terra l'haurien de "buidar" amb "retro-excavadores".

La vegetació espontània (romaguers,canyes, etc.) s'eliminen fàcilment, tanmecànicament amb "capoladores", comquímicament amb herbicides; herbicidesdessecants per plantes anuals o sistèmicsper a plantes llenyoses (Lifosats).

En quan als albellons es podrien susti-tuir els antics fets de pedres i macs, ambels moderns sistemes de drenatge ambtubs de plàstic porós, o senzillament ambtubs normals però sense impermeabilitzarles unions, per on pugui filtrar l'aigua.

Per algunes parts, fora de Mallorcas'utilitza un "topo" (subsolador de camallarga) que té un forat a la punta, per ons'hi passa una manguera de suficients dià-metre, que, enganxada a un potent tractor,va enterrant la dita manguera a més d'unmetre de fondària i dóna bons resultatsper eixugar terres.

A vegades s'ha parlat si seria bo quela Conselleria d'Agricultura (o altre orga-nisme o entitat vinculada a la pagesia) ad-quirís una d'aquestes màquines, per llavorllogar als interessats.

Perquè és clar: alguna cosa s'hauriade fer per seguir aprofitant els anysamarats les millors terres del Pla.

Josep Estelrich i Mieras.

2. APSJ, Obreries, 61.3, fs. 17-18; Obres, 34.1, f. 76. Vegeu ES-TELRICH I COSTA, Josep. El pu-jol de Consolació de Sant Joan.Mallorca 1993, pàgs. 60-61.

3. APSJ, Obreries, 61.3, fs. 34.35v.-36v.

4. La xifra és evidentment exage-rada: segons els padrons parroquials,el nombre total de feligresos en edadde combregar era de 1.100 l'any1751, i de 1.118 l'any 1766. APSJ,Visites pastorals, 21.3, f. 112v.;21.4,f. 7.

5. Vegeu MEL I SUCRE, Gave-Iles per a la història. IX. Profes-sions liberals, nro. 169 (juliol 1994),pàg. 29.

6. Llibre de la cobrança de losdonatius han oferits per la obra dela Iglésia de esta Vila de SantJuan, comensant a 20 mars 1760.APSJ, Obres, 34.1.

7. APSJ, Obres, 34.1, f. 1.8. APSJ, Obreries, 61.3, fs.

I 68v.-169.9. Cfr. Llibres de difunts, APSJ,

13.4, f. 96 - 13.5,f. 12.10. APSJ, Almoines dels po-

bres, 41.2, fs. 16. 20.11. APSJ, Visites pastorals,

21.4, fs. 14-18.12. APSJ, Obreries, 61.4, fs. 2-

15. Vegeu El pujol... cit., pàgs. 61-62.

13. Jerónimo de BERARD. Viajea las Villas de Mallorca. 1789.Transcripción del manuscrito de laBiblioteca municipal de esta Ciudad,introducción i notas por Lorenzo Pé-rez. Ajuntament de Palma, 1983,pàgs. 217-218. Arxiduc LLUISSALVADOR. Descripció de la vila iterme de Sant Joan, de l'obra DieBalearen in Wort und Bild, traduc-ció de l'original alemany per Fran-cesc de B. Moll, a DOCUMENTA,pàgs. 90-93.

14. APSJ, Confraries, 63.1, f.200; Visites pastorals, 21.4, f. 22v..

15. ADM (Arxiu diocesà de Ma-llorca), 111/161/19; APSJ, Visitespastorals, 21.4, 38. Cfr. Llibres dedifunts, 13.6, 88-104.

16. APSJ, Confraries, 63.1, f.91.

Temps d'amaror

Solucions per a les terres baixes

23

o

93

Toni Karmany

En la revista del passat mes de Setembre, en la crònicarelativa a les Festes Patronals 94, quan parlavem de l'edi-ció del Programa, feiem la suggerencia a l'Ajuntanzent del'inclusió dels Pregons que des de l'any 1993 se venen pro-nunciant. Per gentilesa de Maria Matas Sastre (Cartera)que ens ha enviat el pronunciat l'any passat, publicamaquest pregó.

Santjoaners i santjoaneres:Des d'aquest balcó de "Sa Casa de la Vila", vull transme-

tre la satisfacció i l'orgull que sent pel fet de ser aquí enaquests moments.

Ha estat una grata sorpresa que s'hagi pensat en mi perfer aquesta feina, i ha estat grata perquè la persona elegida

per fer el primer pregó de les nostres festes, no ha es-tat cap personatge famós, ni cap senyor, ni tan sols

cap autoritat, és a dir, no han estat les forces vivesde sempre. Per primera vegada, qui puja a feraquest pregó és, ni més ni manco, una dona, unasantjoanera, senzilla, que l'únic mèrit que pot tenirés estimar el poble on va néixer.

És veritat, però, que quim'ha donat aquest honor, ha es-

Corn una mà sempre estesaque convida a reposar.

Però com que de festes es tracta i ja es comencen a sentirles xeremies i pens que les festes són. han de ser, una demos-tració d'alegria, posem-nos el vestit nou, que ara es tracta dehulla, de renou, de germanor, de comunicació, de participar-hi, de córrer davant el dimoni, de ballar fins que surti el sol,de coets i de rodes de foc i també de parar una bona taula onens puguem envoltar amb els nostres familiars i amics.

Per tot això, vull dir a tots els santjoaners i també a totsels qui ens acompanyen, que vénend'altres indrets de la nostra estimadaMallorca i fins i tot de fora, "siau ben-vinguts". Gràcies i molts d'anys.Comencen les festes!Visca Sant Joan i visca Mallorca!

Sant Joan, 20 d'agost de 1993Maria Matas Sastre, "Cartera"

tat aquest consistori, un consis-tori de diferents colors i diferentsidees, totes elles respectables.Per això, no vull llevar el mèritque té per a mi que davant la ce-lebració d'unes festes popularses doni la paraula al poble. Fetscom aquests ajuden i ensenyenque la convivència entre nosal-tres sigui més sana i oberta.

També vull dir, i m'agra-daria que em creguéssiu, que tancontenta estaria si en llocd'aquesta dona que us parla hihagués aquí qualsevol de vosal-tres que m'estau escoltant. Desd'aquest balcó vull animar elconsistori perquè aquesta no si-gui la darrera vegada que faciparticipar el poble.

Aprofitant aquest motiu,i ja que mai no havia tengut oca-sió de dirigir-me a vosaltres, usdemanaria que féssim de la nos-

tra vila un lloc on els rancors, l'enveja,l'odi i altres males herbes, no trobin estadaen cap de nosaltres, ni grans ni petits.

Facem honor a la nostra tradició de po-ble pagès, honest, treballador, alegre i hos-pitalari i convertim-lo, com diu la conegu-da poctessa Ilucmajorera Maria AntòniaSalvà, en unaVolguda Casa Pagesa,plaent com una escomesa,oberta com un mà.

24