DAMUNTO AMUNTREVISTA D'INFORMACIÓ LOCAL - SANT JOAN - MARÇ 1.997 - NÚM. 70

CONTINGUT

NOTICIES LOCALS

Núm. 200 de Mel i SucreDia escolar de la No - ViolènciaDarrers diesCol-lectiu TeranyinesNous rètolsNecrològiquesMostra de TeatreCertamen de Treballs EscolarsCroquis ArtanencsBall de la vetllada del diumengeBona Festa des Quart DiumengeVI Fira artesanal

POEMEM I GLOSES =

Certamen Poètic Verge de ConsolacióCant d'amor de Miguel Fuster AguilóSentiments de Gabriel CompanyAl matrimoni Payeres - GomisMare de Déu de Catalina Jaume GinardFesta de pa i peix de Bárbara Mates SastreDavallament de Gabriel Company

ENTREMETES

• Toni Sastre• Toni Pardut

Miguel Florit Huguet

COLLABORACIONS

• Carta de Cristina per G.Morlá• Des d'un pedrís de la plaga per G. Morlá• Una anglesa a Mallorca per Deborah• Abans i Després de Moviment - Llicència per amatar per Joan Morey Company

Portada: cisterna del carrer del molins

Contraportada: imatges de foraviia

DAMUNT DAMUNT

Revista d'informació localSANT JOAN (MALLORCA)

Març 1.997- Núm. 70

Dipòsit legal PM-673-1991

Domicili: Major, 6807240 - SANT JOAN (MALLORCA)

Director:Miguel Flora Huguet

Redacció:Guillem Motiá Adrover

Dibuixos 1 fotograftes:

Joan Morey Company

Col-laboradors:Gabriel Company GayaMiguel Flora HugmtCatalina Jaume GinardJoan Jaume NigorraDeborah Gil'Bárbara Mates SastreJoan Morey CompanyGuillem Morlá

Imprimeix:APÓSTOL Y CIVILIZADORPETRA (MALLORCA)NOTA: Els articles publicats soisexpressen l'opinió deis seusautors. La revista no s'identificanecessàriament amb el seucontingut.

NOTICIES LOCALS 3

LA REVISTA MEL ISUCRE VA TREURE ELNÚMERO 200.

Tots els qui estam aficats dinsel món de la Premsa Foranacomprenem plenament lesparaules de Miguel CompanyFlorit, President de lal'Associació , quan diu "...aconseguir treure al carrer 200números d'una revista a unapoblació de 1.600 habitants ésuna tasca que em satisfà d'unamanera molt personal".Si ara fa 17 anys els joves quetiraren endavant amb elprojecte de Mel i Sucre , nosabent com aniria lacoexistencia de duespublicacions al poble,posteriorment aquest grup dejoves - avui no tan joves - handemostrat plenament la sevavoluntat i professionalitatarribant a n'aquest número200.De l'extens sumari d'aquestnúmero 200 destacaríem lasecció de notícies locals,l'article sobre informaciómunicipal i opinió, els articlesd'investigació de JoanaEstelrich sobre les mestres del'escola de nines, el deFrancesc Canuto sobre unmapa inèdit dels Caldererssobre el poeta Miguel - JoanNicolau de Son Font, lestitulades "Garbes del P. Ginard"transcrites i amb notes de Mn.Josep Estelrich, els articles dedivulgació sobre medicinapopular. Guerra Civil , Música,Plantes autòctones perpastura, etc. i tots els altresque no relacionam, per no fermassa !larga aquestes notesde sincera felicitació que volemtransmetre a tots elsresponsables i col.laboradorsde Mel i sucre, encara que no

sempre estiguem d'acord ambels seus escrits.Creim - juntament amb MateuSastre - que la • revista esmereix una bona puntuació ique duri el que duri la revista apartir d'ara, la feina fetaquedará per sempre.Enhorabona i molts d'anys!

Miguel Florit Huguet

DIA ESCOLAR DE LANO-VIOLÈNCIA I LA

PAU

El passat dia 30 de gener elscol.legis de moltes localitatscelebraren el "Dia de la No -violencia i la Pau (DENIP).L'Ajuntament de Manacor, que

te com ha responsable de ladelegació de Cultura, Educaciói Normalització Lingüística alsantjoaner Joan Barceló (DesPujol ) , en motiu de la Diadapublicà uns cartells on esreproduí el poema "Cantd'amor i de pau" de D. MiguelFuster Aguiló, el popularMestre Fuster, nat a Manacorl'any 1902 i mort a Sant Joanl'any 1.988. El citat cartellcontenia la següent nota:"Escriptor manacorí i mestrenacional. Fou molt apreciat detot el poble per la sevabonhomia generosa entrega almón de l'ensenyament Rebéel Reconeixement de Mèrits del'Ajuntament de Manacor l'any1.982".Per la qualitat del poemainsertam el "Cant d'amor i depau" en la secció de Poemes iGloses.

DARRERS DES

Ha passat els darrers dies i hanpassat sense pena ni glòria.isaciq quina nostàlgia recordam

aquell temps de nostrainfantesa, teníem mancança detot i molta il-lusió per totes lescoses.Aquell bullit de peu de porc,tnoniato groc i col de cabdell(els borraxons amb les plugesde desembre i les calmes degener ja havien tret nineta) peraixò hi posaven la col decabdell o bé col (bojana). Ara nil'una ni l'altre ni ha. I aquellacoca amb sobrassada feta ambfarina de xeixa, sucre roig i unpoc de carbonat perquès'estufés.Es feia un sopar que ni elmateix Pantagruel haguéssopat amb tanta fruïció. És clarque no havia de quedar resperquè l'endemà començava lacorema i era dejuni iabstinencia (encara quetenguessin bulla)Ens ho recorda la saviesa delcançoner quan diu:

Arengades, bacallà.(Ates í carabassa,

bieldes, arrop melassaarnetiles, tàperes í pa,cames roges safrà

Os cebes de bota ragapea d'escata sí n'hi ha

caragoís sense esmocaraglans, figues seques, panses

vet aquí ses vàries dansesque ara mos toca bailar.

A. B.

PROFESSORA D'ANGLÉSNATIVA

- Classes particulars a nins i adults- Preparació d'eArnens a Oxford i

Carnbñdge.- Classes de repas, B.U.P., C.O.U,

SELECTIVITAT.- Cursos pels iiiici.ir a Panglés,conversa i perfeccitzmarnent.

Traduccions.DEMANAR PER DEBORAH

646564 (13 a 16 h. i vespres) VID a Montuiri, vehicle propi.

4 NOTICIES LOCALS

COL-LECTIU TERANYINESEl passat dia 28 de febrer es reuní el Collectiu Teranyines per tal deconstituir-se com Associació legalment reconeguda.Amb anterioritat i juntament amb la convocatòria, fou enviat a cadaun dels membres un esborrany d'Estatuts, per així poder presentar ala reunió les modificacions pertinents.L'esborrany inicialment presentat fou aprovat amb lleugeresmodificacions.Seguidament els presents procediren a la elecció de la JuntaDirectiva, que va quedar constituida de la forma següent :President : Josep Estelrich Costa.Secretari: Joan Matas Gayá.Tresorer: Miguel Pastor Oliver.Vocals : Francesc Canuto Bauzá; Catalina Lluïsa Gayá Bauzá; JoanMoratinos Jaume.Els presents signaren l'Acta fundacional , on está inclosa la relaciódels membres fundadors.

NOUS RÈTOLS EN CARRETERES 1 CARRERS DESAN JOAN'

Després de la inauguració del museu dels Calderers, forencol-locats a distints indrets del nostre terme rètols indicatius perfacilitar l'arribada deis visitants a la possessió - museu.Últimament, dies abans de la Festa i Fira del Quart Diumengeforen col-locats altres rètols dins el poble, Consolació i en lescarreteres que uneixen Sant Joan amb els pobles veïns.L'indicador de Consolació ha estat cololocat al peu del marge quefou construït en la tardor .del passat any 1.996. Conté tripleindicació: Santuari, Aparcament i Cementiri. El rètol del cap decantó dels carrers Bellavista - Consolació - Manacor conté 5indicacions: Palma, Centre vila, Casa de Cultura, Centre Sanitari iConsolació.En el carrer de Palma, en front de l'oficina de Sa Nostra el nourètol compta amb 3 indicacions: Petra, Ajuntament i Policia Local.En el cap de cantó del carrer Major.- Mestre Mas ha estat col-locatun altre rètol amb les indicacions: Ajuntament i Policia Local.En les distintes carreteres que uneixen el nostre poble amb elspobles veïns, han estat col-locats uns rètols que assenyalen alláon comença el nostre terme municipal a partió de terme. Aquestsrètols, de color verd, tenen el següent text: "Terme Municipal deSant Joan. Benvinguts".Aquests rètols - fita han estat col-locats en la carretera Montuïri -Sant Joan (Costa de Mala), en la carretera de Sineu - Sant Joan(devora el Carmí de Ses Gorfes), en la carretera Lloret - SantJoan (Son Brondo) i en la de Petra - Sant Joan ( Son Alegre).El rètol de partió de terme o de "Benvinguts" no ha estat col-locaten la carretera més important que travessa el nostre terme, en lade Palma a Manacor, ni en la part de Montuïri (Son Bages -Horteta) ni en la part de Vilafranca.

NECROLOGIQUES

Catalina Oliver Barceló (deMaià), va morir el passat dia 22de febrer a I edat de 88 anys.Fou la madona Catalina deMaià, dona de demostradareligiositat, patrocinadora de ladevoció i el culte a la Mere deDéu de Lourdes durant moltsd'anys.

Bartomeu Nigorra. Picornell(Xicota), morí el passat dia 25de febrer a l'edat de 51 anys,després de !larga malaltia. Elbon carácter d'En Tomeu i de laseva esposa Maria, era motiu deque aquest matrimoni tinguésl'apreci de tots els que lestractaren. Apreci i afecte que esdemostrà el dia del funeral d'EnTomeu, centenars de personesexpressaren el condol a Maria,fills i familiars , per la pèrduad'enTomeu essent relativamentjove.Descansi en pau !

MOSTRE DE TEATREEl dissabte dia 8, a la Casa deCultura, es va iniciar la III Mostrade Teatre que organitza el GrupBiaixos i Capgirons.En aquesta vetllada el grupPrima de Sineu ens presentarl'obra "Tres pares per en Totó"que agradé als assistents queomplien la sala.Aquesta Mostra continuará elsdissabtes 15 i 22 de març ambles actuacions dels grupsd'Algaida i de Sant Jordi.Tancarà aquesta Mostra el grupBiaixos i Capgirons que ensoferirà l'obra "Mestre L'au estaconer", de Tous i Maroto.

Joan Jaume Nigorra

A les dotze del migdia,d'aquest Quart Diumenge, elbatle Gabriel Mora i regidorsacompanyats pels Consellersde Foment Joan Verger,d'Agricultura Joan Cardona i deSanitat Francesc Fiol, visitareni inauguraren la VI Fira, que enaquesta edició es va veuresuperada tant per el nombre deexpositors com també pels devisitants.

Els principals carrers dela vila acolliren el centenar de"stands", amb els mes diversosarticles, repartits entre lesdenominacions de la Fira.

Entre tanta de mostra lagent elogia, la bonapresentació dels productes

santjoaners exposats en unataula de la Pimen.

Agradà també, entrealtres mostres, la maquinaria icotxes, entre aquests elsesportius i com no la mostra del"Davallament" amb el despatxdel pastís que feien els nostresavantpassats coneguts com"engrosos", son semblants ales "oreianes" però en forma d'estrella.

Especial menció mereixla mostra de ramaderia, queomplí la plaga de la Constitucióamb uns 70 departaments, 30dels quals foren per a cavalls,24 per diferents races de cans,coloms, cabres, ovelles iánneres, entre altres animals,

ASSEMBLEA DE LA PENYA MOTORISTA

NOTICIES LOCALS 5

VI FIRA ARTESANAL, INDUSTRIAL, AGRÍCOLA I RAMADERAcompletaren aquesta exposiciócuriosa.

Pel que es va poderveure, la Fira pareix está jaconsolidada. Ara be; dinsaquesta diada tant tradicionaldel Quart Diumenge, que elsnostres padrins dedicaven enexclusiva a la Mare de Deu deConsolació, pareix esser que alsantjoaner d'avui, amant de lesnostres tradicions, no li restaun excessiu temps per dedicara aquesta mostra que acabade complir els seus sis anys decelebració.

Joan Jaume Nigorra

El passat dia 1 de marc, laPenya Motorista celebrà laseva anual Assemblea Generalen la que es va informar de lesactivitats realitzades i de la parteconómica de la Societat; almateix temps que espresentaren les inquietuds irealitzacions per aquest any enque es compleixen els 41 anysdes de la seva creació.El pla d'activitats previstes peraquest any 1.997, es comsegueix:Del 31 de marc al 6 d'abril. -

L'excursió amb visita a lesregions i ciutats de "Cuenca,Serrelada de Cuenca, Teruel,Albarracín, Maestrazgo,Peníscola, Castelló i València".Unes comarques entre lesquals el santjoaner MiguelGayá "Fideuer", les havisitades amb l'afany de trobar-hi esclata-sangs.Dia 27 d'abril Moto - CrossPrimavera, puntuable per elCampionat de Balears.Dia 8 de Juny Festa de SantCristòfol.

SANT JOANDia 10 d'agost: Excursió d'Estiuper Mallorca.Dia 30 de novembre: Diada del411 Aniversari.Després de la , celebracióextraordinari del 40 Aniversari,ara la Penya Motorista emprenamb nova empenta lacontinuïtat d'aquesta Entitatgairebé la més veterana deMallorca amb el caire esportiude motociclisme.

Joan Jaume Nigorra

EL C.E. SANT JOAN EN EL MES DE FEBREREl balanç del mes de febrer pelque fa al nostre representanten la 11 Regional, es potconsiderar de positiu, totavegada que del tres partitsjugats ha aconseguit la victòriaen dues ocasions. Hi ha querecordar que el diumenge 23fou jornada de descans.Els resultats han estats els

següents:Dia 2, Beta 2 Sant Joan O

9, Sant Joan 3 Campanet 116, Sta. Maria 1 Sant Joan 3

L'alineació que presentar elSant Joan en el darrer partitfou: Bauzá, Ferriol, Miralles,Barceló, Crespí, Pocoví,Garcies, Fullana, Prados,Nicolau i G. Mas.

Substitucions: Ernest perPrados, Jaume per Nicolau,Canyelles per Mas, Munar perMiralles i Bartomeu per Fullana.El Sant Joan segueix en el lloc13 de la classificació, ara en 28punts.

Joan Jaume Nigorra

6 NOTICIES LOCALS

Sé. CERTAMEN DE TREBALLS ESCOLARS: QUART DIUMENGE 97

Formaren el jurat ets següents membres:Francesc Josep Alzamora BauzáMiguel Estelrich MierasSandra Garcia Provenza{Catalina Lluïsa Gayá Baugá

TREBALLS PLÁSTICO-LITERARISEducació infantil (3 anys)

Primer Premi: Bel Pilar Soler PocovíSegon Premi: Rafel Roig BaugáEducació infantil (4 i 5 anys)

Primer Premi: Biel Joan Baugá BaugaSegon Premi: Toni Josep Valle Font

ler. Cicle de primaria:Primer Premi: Neus Roig AbrahamSegon Premi: Joan Mates Company

2on. Cicle de primaria:Primer Premi: Joan Francesc Roig BaugáSegon Premi: Guillem Javier Gayá Dalmau

3er. Cicle de primaria:Primer Premi: Bárbara Mariño PocovíSegon Premi: MaAntónia Nigorra Vich

ESO iD

Jaume

mB: aPrimer Premi: BaugáSegon Premi: Ramis Gual

TREBALLS EN VIDEO - PREMIS ESPECIALSPremí especial de documentació: Es Quadrat

Realització Alumnes de ler. D'ESO i 8é. D'EGBPremi especial: Sant Joan, un temps.

Realitzat pel alumnes: Pere Bonnin, Joan Company i Tomeu MatesPremi especial: Engrosador - definitiu

Realitzat pel Taller de Teatre 2on. Nivell de l'APA.APARTAT DE POESIA

Primer Premi: Catalina Ma Baugá BaugaSegon Premi: Bárbara Gayá Bujosa

CROQUIS ARTANENCSDivendres dia 7 com a primer acte del Quart Diumenge, tengué lloc al Saló d'Actes del Ajuntament la

presentació a Sant Joan del llibre del nostre Pare Ginard "Croquis Artanencs".En fou el presentador Pep Florit i parlaren de l'obra l'editor Francesc Moll, que es referí a la relació delseu pare, Francesc de Borja i Moll, amb el Pare Ginard, i Ilavors Jaume Guiscafré ens donà una visiód'aquesta recopilació de la prosa del folklorista Pare Rafel Ginard, que fou molt apreciat a la vila d'Artà.

BALL A LA VETLLADA DEL DIUMENGEAcabà la Festa amb un ball a baix del campanar en que actuaren el grup Carrutxa i el afamat grup "LosJavaloyas" en una col.laboració dels Bar Fiol i Can Tronca.També en el Tres - dos tingueren festa amb un grup d'animació i de percussió.

Joan Jaume Nigorra.

7

BONA FESTA DES QUART DIUMENGE

El dia 9 de marc varem viure la Festa des Quart Diumenge amb una bona participacióafavorida en part, per un diumenge gaiberé primaveral i ben assolellat. Els diaris apuntaren entrequatre i sis mil visitans, en aquest diumenge de Festa i de Fira.OFICI SOLEMNE- Com cada any al matí, tengue lloc al Santuari de Consolació l'Ofici solemne,l'acte més característic de la diada i amb el qual s'inicia la nostra Festa, ja l'any 1621, segons datesdel predicador d'enguany. Una missa concelebrada presidida per Mn. Josep Estelrich, acompanyatper els Rectors Mn. Antoni Riutort, P. Pere Riera, Mn. Gabriel Ferriol i el P. Rafel Jaume. Mn.Estelrich en el sermó ens oferí unes dates històriques de la Festa i del Santuari que en fou la primeraParròquia de Sant Joan. L'ofrena de flors ens deixà un altar ben guama. Acabada la missa i al'entretant el Cor Parroquia] cantava I'llimne a la Verge, la gent després dels celebrans i de lesautoritats locals, passà a adorar la venerada Imatge de la Mare de Deu i rebé les coquetes de pasense llevat, que ens recorden la multiplicació dels cinc pans i dos peixos, fet al que es refereixl'Evengeli. Bona part de la gent assistenttingué que seguí la missa de defora del Oratori, donat queunes cuatrecentes persones participaren d'aquets primer acte. •

A la sortida la gent pogué visitar l'Exposició referida al Certamen Escolar situada a C'asDonat i es va procedir a l'amollada de coloms. Diferens malentesos i altres circumstàncies, feren queenguany no tinguesim el ball de bot a l'explanada, després de l'Ofici; esperem que es pugui torna adesenvolupar l'any vinent.ROMIATGE.- Al capvespre tingué lloc la festa al Santuari, amb el concert per la Banda de Músicade Montuiri, sota la direcció de Pere Miralles. Foren també bastants de visitants que en les hores del'horabaixa desfilaren per el Cambril de la Verge. Els de fora elogiaren lo ben cuidat que está elSantuari i la bellesa de les tlors, demostració d'una veneració ben viva del poble santjoaner.XXV CERTAMEN POETIC VERGE DE CONSOLACIO I CERTAMEN ESCOLAR.

A mitjant capvespre i dins l'Oratori, va tenir lloc l'acte cultural de la nostra Festa. El Directordel Centre Escolar Josep Roig, Iletgir unes notes referides al V Certamen escolar i Ilavors ensdonaren a coneixer els guanyadors. Resultats que oferim en un altre apartat. Les guanyadores de lapart de poesia ens lletgiren els seus traballs.

I,avors el rrienbre del Jurat del Certamen Poètic, Joan Maimó procedí a la lectura delveredicte del jurat i a l' obertura de les pliques per a coneixe el nom dels guanyadors. El veredictefou el següent:er. Premi Miguel Gaya Sitjar, a l'obra "Ave Maria a Nostra Dona de Consolació", autor Rafel

Bordoy Pomar.2" Premi . Obra "Quants d'amors hareu vist neixer". Autor : Jaime Juan Bonnín.I er. Accèssit .- Obra "A nostra Dona de Consolació". Autor: Maria Lourdes Colom2' Accéssit .- Obra " Consolatrix Allictorum " Autor: Llorenç Bonnín.Els autors ens donaren a coneixe les seves poesies i reberen els premis amb l'aplaudiment delsassistens. Després el mateix Joan Maimó ens va fer un bell parlament. A continuació el Delegat deCultura de l'Ajuntament Joan Magro, expresar la felicitació als guanyadors i participans i elogiar elfet de la vinticinquena edició, d'un Certamen que cal potenciar.Claussurá l'acte que fou seguit per bastante gent, el Rector Mn. Antoni Riutort agraint a tots els quehavien possiblitat la celebració d'aquest Certamen, i felicita a els guanyadors i participans,animantlos a la vegada, a seguí en el camp de la poesia com una expresió d'estima a la Verge.Presenta lacte, ei que suscriu aquesta crónica. El Certamen Poètic va esser organitzat per laParròquia, amb ei patrocini de l'Ajuntament.

Joan Jaume Nigorra

8 POEMES 1 GLOSES

CERIVIAMEN POETIC VERGE DE CONSOLACIO

ler PremiAve Maria a nostra Dona de

Consolació

Déu vos salve Madona de Consol...Qué us cantaria jo, pobre cantaire,que no us hagin cantat?Com podria entonar la meya liracançons amb regust de Coremai brots de primavera?Quins diamants podria jo afegira la vostra corona primorosa?Com podrien els mots encendre estelsal cel de vostra glòria?

Sí sou plena de gracia...i són totes les gràcies amb Vós,si no hi ha flor prodigiosaque no us hagin ofert,ni vers que no cantás la meravellade la vostra virtut,ni colors per pintar l'encantamentque té vostra figura.

En Vós és el Senyor...amb Vós els vostres fills, plens d'esperança,que esperen tot so-l'anyque arribi el quart diumengeper retrobar-se amb Vósentre el caliu de festai la cançó dels pins.

De Déu sou honorada...honorada és la terraque Vós aconhortaui el somrís que vos neix a flor de llavis,i el guspireig joiós dels vostres ulls.Per Vós és honoradaaquesta terra nostra i nostra genti la llengua que empram per la pregàriacisellada en el cor a cops de segles.

Entre totes les dones...i entre totes les dones d'aquest món,fóreu mare gelosa,i mare amorosida i pacient,acollidora, dolça,i adolorida a l'hora de la morti el sacrifici

del fruit del vostre ventre sant,mare de tots el fills que vos estimen,que demanen de Vós pau i consol,fills que portau al cor amorosíssim,pels segles dels segles.

Santa Maria, i Mare de Jesús,que dolça que será vostra pregària,per nosaltres que som tan limitats,que ens aferram a la pols de la terraquan Vós, Madona, sou el paradís.Consolau-nos avui i per a sempre,i quan arribi l'hora de la mort,allargau-nos les vostres mans albades,les que abans bressolaren tot un Déu.

Rafel Bordoy i Pomar

2on. PremiQUANTS D'AMORS HAUREU VIST

NE1XER

Els camps ben vestits de flors.L'herba onetja, té juguera.De goig boten nostres cors.Esclata la primaveraesperam tots bona xeixa

d'aquesta anyada que creix.Quants d'amors haureu vist néixera la festa del pa i peix.

Ja l'antiga escalonadade pedra amb els seus xiprers,convida a donar con radaals sentiments vertadersi donau consol, no queixa,si dèbils feim qualque esqueix.Quants d'amors haureu vist néixera la festa de pa i peix.

Al mirador es sent l'oratgesa pur de tot el rodó.T'amara tot de paisatgecontemplar cada racói una gaubança te deixaque t'alleugera el teu feix.Quants d'amors haureu vist néixera la festa del pa i peix.

POEMES I GLOSES 9

L'amor dels santjoanersper Vós, no se pot descriure.Els que venim volanderstrobam aquí el goig de viure.I per la nostra fe créixerVerge Santa, Vós sou l'eix.Quants d'amors haureu vist néixera la festa de pa i peix.

Jo també al cim de Solandaacudesc any darrera any.En que vengui d'altra bandaaquí no em sent gens estrany,i ma fe amb Vós mai s'esqueixa,seguesc essent el mateix.Quan veureu mon amor néixera la festa del pa i peix.

Jaume Joan Bonnín

1 er. AccèssitA NOSTRA DONA DE CONSOLACIÓ

A la Verge de Consolació

De Sant Joan aimadoradels creients estel dauratsou, Verge Consoladora,Amor de la humanitat.

Dins vostra bella encontradaamb senzillesa espargiutanta Ilum, en ser trobada,resta el pastoret captiu.Al contemplar-vos Senyorael ver amor li heu portat.Sou Verge Consoladora,Amor de la humanitat.

Una capella es bastídins el mateix cor de l'illai un camí es va enllestirper donar-vos acollida.De virtuts encisadora.Ens donau ferma pietat.Sou Verge Consoladora,Amor de la humanitat.

Commemorau vostre. festacada any amb un nou afany,flaviols, tambors i orquestrael pa i peix que ve d'antany.Dins el mantell protectoradefensau-nos de maldat.Sou Verge Consoladora,Amor de la humanitat.

Els nostres graners ompliude bon blat i blanca xeixa.El gran Déu també us somriu,espléndida anyada ens deixa.Tot el poble s'enamorade la pura humilitat.Dalt del cel benefactoradels que en Vós han confiat.Sou Verge Consoladora,Amor de la humanitat.

Ma Lourdes Colom

2on. AccèssitCONSOLATRIX AFLICTORUM

Oh Senyora, acolliu aquest cantaireque una pobre cançó vol dedicar-vos.Com el fum de l'encens que es perd a l'aire,quant faré será poc per estimar-vos.

Humilment també venc com un captairei consol m'atrevesc a demanar-vos:pau, perdó per Ruanda i pel Zaire;que els negrets puguin prest les grades dar-vos.

Sé cert, Dona del Cel, que els estimau,que per ells a Jesús li suplicamun consol que sols EH pot regalar-los.

Vós que sou dolça Reina de la Pau,com a Mare en sabeu de consolar-losi amb el foc de l'Amor purificar-los.

Lloren Bonnín

10 POEMES I GLOSES

CANT D'AMOR I DE PAU

A MANACOR

Cantau, bons amics, cantau,vibrant, amb dolça fermanga,un cant de fe i esperança,un cant d'amor i de pau.

De Llevant, dins l'ampla plana,de Mallorca bell tresor,s'aixeca, gentil, ufana,la nostra vila galana,la ciutat de Manacor.

Té arrels fondes dins la terra,paró aguaita l'infinit:cercant renovada alturadel bé que sempre perdura,al cel apunta amb un dit

Muntanyes, no té muntanyes,tan sols turons a l'endret:Santa Llúcia a l'Ermita

amb gegantina llegenda,sa Roca des Castellet.

Guarda en les sayas entranyes,somnis d'or petri ficats;en les formes més estranyes,palaus, caramells i llacs...De son Fortesa germanes,coves dels Hams i del Drac.

Portocristo, riolera platja,joguina de la gran mar,a on les aigües saladas,ja tranquil-les o bé irades,van els teus peus a besar.

Activa, exemplar caserade treball fet amb primor,pel fuster i la perlera;sens faltar la sementeradel diligent conrador.

Aquí tenim la Capellaesbart d'escollits cantorsque enarbolant la senyera,i entonant la Balanguerarefilen sublims primors.

Mà en el cor, penyora sia,de germanor, nostre escut:units en sana alegria,tenguem tots, sempre per guiael progrés i la virtut.

Cantau, bons amics, cantau,vibrant , amb dolça fermanga...

Miguel Fuster Aguiló (1902 - 1988)

SENTIMENTS

Carregat de fred de peusi de mala circulacióamb els peus prop del fogóesper l'hora deis adéusrecord aquells amics meusdeis peus de Consolaciói aspar que nostre Senyorels guardi prop dels peus seus.

Gabriel Company (Forner Boveta)

AL MATRIMONI PAYERES - GOMIS

Ses mostres d'agraïmentsurtan d'un cor generósun aliment saborósque cau bé a tota la gentgrades Tomeu i Antòniaper mostrar-vos tan atentsm'alegra conèixer-vosque sigui aquesta ninetatresor del vostros amors.

Catalina Jaume de Calicant

POEMESIGLOSES

11

Tota la planta floridaencatifa aquest palaucastell del vostre habitatgede germandat i de pau.

Dins un perfum d'harmonias'alegria mos reneixvisca el vostre Santuarisa festa des Pa i es Peix.

Signe de pau i harmoniasou del cim d'aquest pujolesperant de nit i diaqui cerca vostre consol.

Vos sou vida i sou doiçura,Vos sou l'esperança nostrafeis que amb mal temps i amb bonançade cristians donem mostrai això sois s'aconsegueixamb sa protecció vostra.

Dins sa vida surten creusmolt males de suportari sí mos falta vostra ajudases forces solen fallarno mos deixeu de sa mamare nostre ven volguda.

Dins un món desconcertatvigilau vostre filiadaque no se quedi enredadadins l'aritja del pecati que en acabar sa jornadaDéu mos trobi en bon estatmos atorgui el seu perdói mos cedesqui el passaporta l'eterna mansió.

Verge de Consolacióprotegiu amb vostra graciaa tot col-laboradorels passats i els pressentsper dar nous embellimentsal nostre Consolaciósa joia més estimada de nostra població.

Catalina Jaume Ginard

Es quart diumenge és aquíamb bulla jocs i alegríafira on se fa Iluircada any va a més dia a diapugem pel suau camíamb flors contens o com sia.

Es sarró ple de dobiersper comprar les llepoliesavellanes als torronerscelebrant les bones viespanades de pa i peixmengem i ha Iluny les manies.

I contents d'alt del turóamb aire de primaveraon respiram plens d'amoramb dolça pau i quimeraque ho és de bo Consolacióper noltros és de primera.

Allá d'alt ens trobam béd'on sevulla vengui es ventcrema de bo com festernostre Romiatge ardentel devot santjoanerhi puja amb el cor rabent.

Que també hi sou? Que molts d'anysens saludan-1 amb tendresaon siguin els bons viaranysgaudint de pau i bonesaMare els nostres afanysho siguin per Vos amb fermesa.

Bárbara Mates Sastre

DEDICAT A 40AWRAFALET"DAVALLAMENT"

Has creat un precedentmolt difícil d'igualarJoan Florit i Bauzaamb el teu Davallament,lo teu és tan imponentque no se pot superari no és capaç d'explicarl'orador més eloqüent.

Gabriel Company

1 2

ENTREVISTES

Diuen que l'ésser humà, lapersonalitat, és inclassificable. Peraixò, ni aproximadament, podemintentar definir n'Antoni Sastre, unhome polifacètic, que ha estat artistaartesa, gestor empresari, polític ifuncionad públic, animador cultural imoltes més coses. Analitzar ocomentar els trets més rellevants delseu tarannà, fa que el personatge enssigui més assequible. En destacaríemla tolerancia, el "viure i deixar viure",l'altruisme, el saber fer, l'interès i l'entusiasmedemostrat en les múltiples activitats que harealitzades. Intentar fer una entrevista a AntoniSastre no ofereix, en un principi, dificultats, i áixóper mor, precisament, de la seva manera d'esser.- Quins varen esser els vostres mestres?- A ca les monges, de pàrvul, va esser sorLuciana. Més tard, vaig anar a l'escola públicafins als 12 anys i primer vaig tehir el mestre Petrodesprés el mestre "Gana".

- Quina va esser la vostra primera feina?- Als 13 anys em vaig Hogar a Solanda deporqueret, per 100 duros l'any, í amb la soldadavaig comprar una bicicleta a mestre Antoni"Carlos" per 96 duros.- Vós heu fet de ferrer, qui Nios va ensenyarl'ofici?- En Biel "Bruí", que era cosí meu, havia posatuna ferreria a mitges amb en Rafel "Sineuer", elqual, a conseqüència del Moviment, es va haverd'incorporar al servei militar. En quedar tot sol, enBiel "Brui" em va dir que jo Ii valdria per mosso, ique guanyaria quatre pessetes cada dia; elsaltres mossos només en guanyaven dues.- Quines eines fèieu servir?

- Quan vaig començar de mosso, era un tallermolt rudimentari, una fornal amb una manxa, unaencruia grossa per forjar, un aparen a base decarbur per soldar amb oxigen, una banqueta ambles eines corresponents per aferrar bisties, unsoldador d'estany - que l'encalentien a la fornaluna mola d'aigua - que la fèiem rodar amb el peu- per esmolar ganivets i el Ilambroix, i unamáquina de foradar que funciona rodant amb lama.- Quina feina fèieu?- El plat fort era la reforma de les arades de

Ti

rodes. A Sant Joan, com als altrespobles d'enrevoltant, empravenarades estrangeres, com la Bajak o laMelot, que pesaven uns 140 o 150quilos i no estaven adaptades alterreny de per aquí.A més de les arades de rodes, tambéen fèiem de llaurar blat, de llaurarfaves, sembradores i, juntament ambalguns fusters, fèiem carros imaquines de segar. Una altra feinamolt important era aferrar bísties, una

feina que es feia de bon matí perquè no hihagués mosques.- Fèieu farina?- Aleshores les farineres estaven intervingudespel Govern i es necessitava una guia per ferfarina, una guia que de vegades era malad'aconseguir. Per això vàrem intentar fer unesmoles de ferro i aplicar-les a la máquina deforadar, per així fer farina , pero no va donarresultat perquè era molt feixuga i, a més, nopodíem fer farina quan hi havia altra gent dins laferreria, perquè estava prohibit. Això va fer que elmestre es decidís a comprar unes molesd'esmeril i un motor elèctric per a les molesd'esmo:ar la máquina de foradar, i vàrem posarun embarrat per darnunt la sala on hi col.locáremun molí per fer farina, el qual podia marxar durantles n'ores de feina 1 quedava dissimulat pel renoude les moles d'esmeril o de la máquina deforadar.- Que vàreu fer després de la ferreria?- Quan el meu mestre va tancar la ferreria, vaiganar fent les feines que em sorben, Vaig anaruna temporada amb en Joan " es Canyer", quetambé era cosí meu, i féiem canya per cel-rasos ,un porxos de canya per fer ombra o paners decanya per u n a xampinyonera de Porreres, laqual enviava els xampinyons a l'estranger dinsaquests paners.- Com vos aficionáreu a la fotografia?- La primera camera de fotografia va esser unaque va comprar en Miguel "Nuviet", ja usada, i niell ni jo no sabíem com funcionava. Vaig comprarun !libre que es titulava El manual de la Retina, iaquest llibre em va despertar l'afició per lafotografia. Després vaig comprar un altre llibre,que era un manual de laboratori, i un poc guiat

PEÑA MOTORISTA

SAN JUAN

Socio

Sr, D.

74‘./..&-kCY °

El 1, 411,MDENTE,

ENTREVISTES

13

per en Vila - de la plaga de Santa Eulàlia dePalma - vaig muntar un petit laboratori de blanc inegre.Una de les causes que va fer que més m'animasa fer de retratista va esser quan es va posar demoda fer-se el carnet d'identitat. Amb el beneficique vaig tenir amb aquesta feina, em vaig podercomprar una máquina nova i un flash i les cosesimprescindibles per al laboratori. I a poc a pocvaig començar a fer reportatges de comunions,de noces i de tot el que sortia.- Quines anècdotes teniu de quan fèieu de

fotògraf?- Una de les millors anècdotes va esser a Sineu.Hi vaig anar a retratar una novia que s'havia decasar a les dotze, i aleshores era moda que elnovii anás a cercar la novia a ca seva i Ilavors lesdues famílies anaven en processó fins al'església. V a passar que es feia hora d' anar al'església i el novii no venia i ja hi havia nirvis.Una germana de la novia va començar a dir queII pareixia que ja la mos havia feta i tot era plors itristor, fins que va arribar el novii tot es vaaclarir. I varen fer unes bones noces.Però, a part de les anècdotes, el més importantés que fer de retratista em va obrir altres camins,com els viatges. Fèiem excursions en grup perles illes, per la península i fins i tot per Italia iFranca, 1 amb les fotos que em compraven elsexcursionistes, quasi es cobrien les despeses delviatge. També vaig fer molis de retrats per arecordatoris de difunts, 1 això va duerna a fer derepresentant d'una funeraria; ernperó no em vaagradar perquè, en aquest negoci, sempre haviade tractar amb gent triste 1 plorosa En canvi,amb els reportatges de comunions o noces,sempre estaven contents. a més que se solienfer uns bons dinars.

Quins bons reportatges recordau?Un deis reportatges que més bé va anar va

esser quan el senyor Isern va reorganitzar laprocessó del Divendres Sant a Sineu 1 me cridàper fotografiar-la. I va tenir tant d'èxit que quasitots els sineuers varen volen tenir un recordd'aquell esdeveniment. En canvi, un delsreportatges més fotuts va esser una excursió aMadrid que varen organitzar conjuntament laPenya Motorista i el Teleclub. Recomanats perdon Joan "Murer" vàrem anar a visitar donJoaquim Bou, que era el president del Consejodel Reino, i també venia amb nosaltres elpresident de la Diputació de les Balears. Vaig fer

moltes de fotografies perquè tenia la idea quetots els del grup voldrien sortir amb aquestssenyors. Però va anar malament, perquè quanvaig acabar el rodet que tenia posat a la maquinai en vaig anar a posar un altre, no em vaig donarcompte que posava el mateix rodet i totes lesfotografies varen sortir sobreposades. Una de lesfotografies que vaig fer dins el Palau deCongressos va esser una que estàvem assegutsa les cadires dels diputats; una altra fotografia vaesser al Valle de los Caídos, i hi havia uns brausque pasturaven... aquestes fotografies vaig anaralerta a mostrar-les, no fos cosa que s'hoprenguessin com a burla i tenguéssimproblemes.- Fieu fet esment de la Penya Motorista, vós envàreu esser un dels socis fundadors...- Sí, som el soci número dos de la Penya, i vaig

formar part de la junta directiva durant vint-i-cincanys. Ha estat una de les bones experiènciesque he tengudes, perquè a més de les moltesexcursions i festes, també em va servir per fermolts d'amics.- Una de les vostres habilitats va esser laprestidigitació o jocs de mans : com va esser?- De jovenet, vaig llegir un llibre d'en Karl Buchelisobre jocs de mans, i me'n va despertar l'afició.Per agafar práctica, abans de fer els jocs demans als meus amics, els assajava davant elmirall del guarda-robes fins que sortien bé.- Vós vàreu esser empresari de cinema, quinany començareu?- Jo no vaig esser empresari del cinema,l'empresari va esser el meu germà Miguel. Vaigcomençar de mosso de maquinista amb mestreGuillem "Pagés" i quan ell es va retirar, jo vaigquedar com a titular. Quan el meu germà va anara viure a Ciutat, ell s'encarregava de contractar iprogramar les pel-lícules i jo organitzava lapropaganda. Com a conclusió, diré que em vaigcansar primer jo, que cobrava, de veurepel-lícules, que els qui pagaven entrada.

1 4 ENTREVISTES

- També vàreu esser un collaboradord'Extensió Agrària...- En Jesús A. Moyá, d'Extensió Agrària deManacor, em va proposar esser el seucol-laborador. Vaig dir que sí i em vaig posar alcorrent: vaig anar a Reus a fer un curset i, quanvaig tornar, organitzàrem el que es va dir elPlanter d' Extensió Agrària, que es dedicava aorganitzar els pagesos joves. La nostra missióera promoure cursets de poda, d'abonaments,d'insecticides, xerrades i conferencies, i tot aixòva esser molt útil perquè el mateix queensenyàvem als altres també ho vaig aprendre

jo.- I de l' Ajuntament, quins records en teniu?- Vaig sortir elegit regidor per part del Sindicat,que aleshores s'organitzava a través de laGermandat de Llauradors. S'havien d'elegir dosregidors i vàrem sortir en Paco "Mena" per la partorgánica i jo per la part social. Vaig esser regidordurant tres legislatures i vaig compartir feina baixla presidència de tres baties, i amb els tres ensvàrem dur molt bé. El primer va esser en Llorenç"es Pubil", que quasi sempre arrambava lesresponsabilitats al secretan; ei segon va esser elmeu bon amic en Paco "Mena", que volia per aell les responsabilitats, però també els honors;el tercer va esser en Joan "des Pujol", que ja vaimplantar un sistema més democràtic i repartí lesresponsabilitats i els honors a cada un delsregidors.. Aquest darrer va esser un batle quequasi sempre va dir que sí, però que de capmanera li podies fer menjar d'allò que ell no entenia gana.- També heu passat pel Teleclub...- Sí, també vaig esser un dels animadors delTeleclub. Quan varen començar a comparèixerels televisors pels pobles, el Govern vaorganitzar la Red Nacional de Teleclubs, quemás bé es podrien haver anomenat "teledirigits"perquè havien de seguir unes directrius quedonava el Concejal Nacional del Movimiento.Quan ja el tenguérem organitzat, vàrem rebre demans del ministre Manuel Fraga un televisor noude trinques, a l'aeroport de Son Sant Joan.Al Teleclub, a més d'anar-hi a veure la televisió,també s'hi organitzaven conferències,exposicions, concursos i jocs per al jovent. Perdonar lliçons de pintura, varen venir pintors tanacreditats com en Joan Calafat, de Llucmajor, oen Miguel Brunet, de Manacor. En fotografia,vàrem organitzar una série de concursos a nivell

nacional, i rebíem fotos de per Catalunya i altresindrets. Aviat un equip de joves que venien moltpel Teleclub, hi mogueren ball els dissabtes idiumenges, i molt d'èxit que tengué. Com ésnatural, no hi faltaven les crítiques i les beates detorn deien que, en lloc d'anar-hi a bailar, hianaven a palpar.- Vós heu estat molt relacionat amb laCooperativa de Sant Joan. Qué ens en podeudir?- Vaig formar part de la junta rectora molt abansde tenir el magatzem que ara hi ha. El metgeArnau "Mena" n'era el president i jom'encarregava de distribuir qualque mercaderiaque dúiem a través de la Cooperativa, com perexemple algunes camionades d'adobs que erendistribuïdes des de dins mateix del camió. Méstard vaig intervenir en la permuta de les terres deSon Juny pel solar de la Sínia, on actualment hiha el magatzem.- Heu estat el gerent de la Cooperativa durantmolts d'anys...- Sí, vaig començar sense tenir gairesconeixements comercials, però amb unes ganesenormes de fe feina i que la Cooperativa sortísendavant. Arran d'una crisi que ens va fer tancarel magatzem, em vaig comprometre a obrir elsdematins fins que s'hagués trobat qualcú quese'n volgués encarregar. Al principi, hi anavasense cobrar res; més tard, la junta rectora vadecidir que jo tendria un dos per cent de lesvendes, i així va funcionar fins que em vaigjubilar.- Ara ja estau jubilat, quina vida duis?- Encara que m'he retirat dels afers de laCooperativa, he continuat fent feina a foravila,que és allá on més a gust me trob. A més, arafaig feines que no importa tenir esment delrendiment econòmic i les puc fer quan en tencganes. Quan fas una feina de gust, ja deixad'esser feina i passa a esser un entreteniment.Una de les coses que m'ha ensenyat la vida ésque si fas massa cas de les coses negatives,acabes amargat i malsofrit; en canvi, si posesesment en les coses positives, el viure es fa mésagradable.

Fins aquí el que ens ha dit n'Antoni Sastre.Esperam i desitjam algun dia prosseguir aquestaconversa. Gràcies!.

Miguel Florit Huguet

ENTREVISTES

1 5

Durant el passatany 1996, en la secció"FITXES A LLOURE"publicarem una relació deles botigues i comerços deSant Joan que han existitdurant aquest segle. Enaquell breu estudi quedavaben patent la desaparicióde petites botigues. Elmateix ha passat amb lescarnisseries. Han anattancant-se, desapareixent.

Perquè ens parli deles carnisseries que hanexistit a Sant Joan,parlarem amb Antoni GayaFlorit "Perdut", un carnisserde tota la vida.

Quines carnisseriesrecorda u?La primera de la que he centit parlar, és una

carnisseria de principis de segle, on despatxavaEs Teco. Estava aquí on ara está en Rafe!Solander. Era un local petit que era des'Ajuntament, que compra l'amo Rafel Alzamorade Son Virgo.

Era Es Teco un dels camissers mésanomenats?

Sí, Es Teca i mon pare, són el carnissers mésantics que jo record. Venían es cabrits a 3 duros.Eran cabrits que havien agafat per lesmuntanyes de Betlem, devers la Colònia de SantPare. Mon pare i Es Taco venien davalls'Ajuntament, aquí on hi ha la biblioteca eracarnisseria i peixateria.

Tingueren la carnisseria a altres bandes?Durant uns anys tingueren la carnisseria

davant ca ses Fernández, aquí on ara viu enMiguel Bossa, en el carrer Major n°82

I Es Teco on tenia la carnisseria?Es Teco tenia la carnisseria a ca na Catalina

de Maia al costat de can Pirris, davant can PereMaiol. Posa una altra taula (carnisseria) a canGaspar de Son Roig en el carrer Major n° 80, auna cunyada seva. Es Teco matava per la sevadona i per la cunyada.

Domés hi havia aquestes carnisseries?

Una Temporada hiarriba a haver fins a 8carnisseries.

Qúi eren i on estaven?Es Teco, que ja hem

anomenat, N'Aina Maiolad'en Gorfes, en es carrerde Palma n° 20, naMargalida Maiola delFrancesc de Consolació,en Jeroni Gorreta, en XescPoll, Cas Sabater Coix, enJoan de ses Canyes inosaltres.

I es "Matadero" oescorxador sempre haestat en el mateix lloc?

Jo he vist matar almanco a quatre o cincllocs: en es corral de casManescal, carrer de Palma

n° 25, en es carrer Ramon Llull n°13, baix del'Ajuntament, en es corral de l'Ajuntament.

Devien pagar per matar o emprar aquestslocals?

El que record que pagàvem eren dos reals (50cèntims) per Kg. de carn. Venia en Gaya Mates,que era es salador, i mos pesava la carn i méstard venia en Pep es saig a fer aquesta feina

Matàveu de tot?Matàvem un bou pel Quart Diumenge i per la

Festa d'Estiu, un nosaltres i s'altre Es Teca.Qualque any el mos partíem.

1 el "matadero" o escorxador, que estáentre els carrers Pare Ginard i de la Pau, queara está molt abandonat, per qué servia?

La nau principal, la més gran, era pels mens ibous, a l'altra porxo més baix hi mataven esporcs. Es manescal no volia la brutor dels mensamb la dels porcs. A una altra nau mataven elsconills, les gallines,... Hi havia unes solls pelsmens i cabrits,... Aquest escorxador el feren entemps de la República.

On més tinguéreu la carnisseria?Passarem al carrer de la Apotecaria o sigui el

carrer Consistori n°12 a ca na Morteta. L'amoTomeu Mort mos volia treure u duguérem un pletmolt llarg, com es de Na Maiola amb na Ballarina.

1 6 ENTREVISTES

On més estareu?Llavors passarem al carrer Major n°60 . Me'n

record que quan inaugurarem la carnisseria delcarrer Major matàrem una vedella de 80 Kg. Queduguérem de Son Rabassa de l'amo Miguel desCalderers, era una vedella molt bona.

Hi estareu molts d'anys al carrer major?Fins que la llogarem a Na Miquelona, que la

va tenir 18 anys fins que passà a ca seva on la téara, en el n°67 des carrer Major.

D'on duien els animals que mataven?A moltes cases hi havia una armadeta de

mens,... Mataven un mé els dimarts i dijous, elmos partíem amb n'Aina Maiola. Es dissabtes enmataven dos o tres i el carnissers petits venien acercar uns kg. De carn o un braç,...

Vos dúieu bé uns amb els altres?En temps de que don Ramon l'Apotecari era

batle teníem un tracto amb els altres camitsersde pagar els mens a 15 pessetes el kg. Pera esSabater les pagaya a quinze pessetes i mitja(15,50).

La parròquia estava molt repartida?Jo i en Gorges anàvem els dimecres a Sineu i

sabíem es preus,... i teníem més parròquia.Hi val molt l'experiència?Mon pare ja tenia guarda d'ovelles. Teníem el

sen Mateu Nuviet de pastor. Mon pare agafavamoltes pastures dins es terme,... El sen Nuvietfeia es formatge,... Es sestadors les teníem en esMolins,... Quan feren ses costures de ses ninescondemnaren un carrer,...

Tots aquells voltants era de la familiavostra, dels Perduts?

Es trasts de ses costures era d'en Ramon dePetra, que era un germà des sogre des SabaterCoix. S'Ajuntament II comprà es trasts. Feren unacisterna molt llarga amb tres colls: un dins sescosture. s (condemnat), un defora i un dins la casade sa mestre.

Coneixeu bé aquella barriada des Molins?En es cap de cantó des carrer de Consolació i

es Molins hi havia una casa que sortia dins escarrer,... Va esser molts d'anys la posada des'Hostalet, fins que feren la casa en el carrerMigjorn, on ara viu la teva filla,... Aquesta casaera d'un Moliner que se'n va anar a América. Eracasat amb una Fossera. Estant a s'Argentinatrobaren un nin abandonat en el riu il'adoptaren,... Aquesta Fossera feia de cosidora iera una de les millors de Sant Joan. El cabrer

Moliner tenia les cabres darrera ca es ferrerMena.

Qué recordau de quan éreu nin?Vàrem viure en el carrer Tort. Estàvem a una

casa vella de l'amo Antoni de Solanda, que araés des teu cunyat en Miguel Mena,... Més tardl'amo en Bernadí de Solanda, casat amb una deSanta Margalida, va fer una casa nava en elcarrer de s'escala, que de totd'una, quan se vaobrir, li posaren "calle Buenavista" i després delMoviment li posaren José Antonio i ara li diuenBellavista.

Heu vist obrir es carrer de s'escola?L'amo en Joan Gran, casat amb na Calderera,

era s'únic que no havia deixat obrir es carrer des'escala i es nins havien de donar sa voltaperquè en Joan Gran era caparrut i no vallaesbucar ses parets des seu corral que tancavenes carrer,... Lo d'en Joan Gran començava en escarrer Tort (lo que comprà es carter), travessavafins allá on hl havia can Esteva Borràs. Es Batleera l'amo Antoni de cas Notad de na Cauona,que era un home molt popular, ... Un vespre vafer una volta pes cafés i tavernes i les digué:Necessit uns quants homes voluntaris aquesta nitper anar a esbucar aquestes parets d'en JoanGran que tanquen es carrer i llavors hi hauràbeure per a tots a valer!. Els voluntaris no seferen pregar i s'esboldró cap es carrer des'escala. Aquell vespre ses parets des corral decan Joan Gran quedaren esbucades,... El sendemà dematí els al-lots quan anaven a escala jatrobaren es carrer obert i pogueren passar.

Gràcies l'amo Antoni, per tot el que m'heu contat.Havíem començat aquesta conversa perquè emcontassiu coses dels carnissers, de lescarnisseries i dels escorxadors i hem acabatparlant de quan se va obrir es carrer quepopularment encara avui diuen carrer des'Escala. Aquest fet d'esbucar les parets delcoi ral d'un particular per un "escuadró" d'homesacabussats pel batle, pot estar dins s'estil de la"sarri" que feren al rector Niel! i de la sevaprecipitada fuita de Sant Joan. Son anècdotes ofets històrics que sense arribar a una narració de"sang i fetge" (com diu l'historiador ArnauCompany des Centro), sí creim que podenafectar l'anàlisi històric de Sant Joan.

Miguel Florit Huguet

COLLABORACIONS

1 7

Vaig venir a Mallorca ja fa dosanys i mig, després d'haveracabat els meus estudis aAnglaterra.No sé a quin moment en vaigdecidir a viure aquí, encaraque sé el perquè.; setmanadarrera setmana, sempreestic trobant llocsmeravellosos 1 gentinteressant. La màgiad'aquesta illa mediterràniam'ha agafat i cada dia sommés feliç per això.Fins fa poc vivia a Palma; ésun bon lloc per començar aconèixer lilIa. Des de allátenia l'oportunitat de trobar-me amb molta gent amiga,trobar treball i anar d'excursióamb el meu cotxe, amb el que vaig recórrer iconèixer quasi tota l'illa, que, malgrat parèixerpetita en el mapa, és molt més gran del quecreia, per el que mai acabes de conèixer-la deltotSa varietat dels paisatges i llocs d'aquesta illa nodeixa de ser curiosa; en molt poc temps se potestar a la ciutat, a la platja, en les muntanyes oen el camp. Això és un luxe per la gent d'aquí.Palma, inalgrat esser una ciutat cosmopolita, noha oblidat les seves arrels marineres és bellcontemplar qualque cosa tan única com és lacatedral front al mar o l'edifici gòtic de sa Llotja.Quan vaig venir d'Anglaterra el que mésdesitjava era anar a la platja. Cree que vaigcomençar a enamorar-me de l'illa quan vaig tenirla sort de passar el meu segon dia a la platja delTrenc. Aquesta piatja no té res a veure amb lesfotografies que havia vist a les agencies deviatges a Anglaterra, en les quals hi haviaenormes hotels i platges comercials plenes degents ajaguda com a sardines. Quin plaerpassejar per la blanca arena i fina com el vellut,nedar dins la mar d'aigües color blau turquesa,cristallines. Des de llavors pas molts deis meusdies lliures cercant noves platges on encara elturisme massiu no ha arribat i espanyat elpaisatge. He trobat petits trossos del paradís pertota

Molts dels meus amicsanglesos pensen que ésuna bogeria viure a Mallorcaperquè associen ambMagalluf, però jo les dic queno tots els llocs turístics sónaixí. Si poguessin veure elsracons que jo he descobertallucinarien.El camp anglès es famóspel ver del seus prats, peròaquesta bellesa té el seupreu. Quasi sempre plou.En canvi aquí, gaudeixesdel camp, baix el cel blauassolellat.També faig excursions perles planes del interior opracticant les pujades alpuig de Galatxó o de l'Ofre,

des de on pots destriar impressionants vistes del'illa, o també passejar per les relaxants zones deSant Joan, Montuïri i Petra, la Mallorca rural queencara no ha perdut el seu carácter.I quan no estío fruint els paratges i la naturalesade Mallorca, que faig jo? Doncs enseny l'idiomaanglés. Crec que la comunicació és moltimportant i estic molt agraïda a , les mevesamistats per ensenyar-me el seu idioma, ja quesense ells no hauria pogut conèixer l'illa enprofunditat.Don classes d'anglès amb molt de gust perquèpens que un idioma és qualque cosa més queunes simples paraules en un !libre de text. És clarque la gramática és important, però més encaraés utilitzar convenientment l'idioma percomunicar les nostres pròpies vivències.M'agrada contemplar com els meus alumnesveuen el resultat del seu esforç des de elcomengament.1 el futur? Fa molt poc vaig deixar la ciutat pervenir a viure al camp, aquí a Montuïri, molt propde Sant Joan. Som molt feliç d'aquest canviperquè aquí he trobat la Mallorca auténtica. Ésun començar de bell nou la meya vida, onaprendré un nou idioma, el mallorquí, i coneixerégent nova. En aquest lloc és on se fa més fácilconèixer en profunditat el que és l'illa de lacalma.

Deborah Gill (Professora d'anglès)

1 8

COL.LABORACIONS

Estima/ Quillem:

Que llarg es fa el meu oía/ge quan asprees torna el carril!

(Día rera día, esgot les meves forces

empaitant quimeras utópiques, somnis impossibles,

fantasies meravelloses, ideáis inútils,...

9odejade escanyapobres, de gen! bona

que mal posa en crisi la seva deis qui em

- diuen que no torcí els forrellats de la Mía...

glaleida gàbia d'or que intenta escapsullar el meu

innocent coratge front als mercaders de la

mentida, mercaders del consum, mercaders de la

por, mercaders de fals benestar, mercaders de la

falsía, mercaders de la mor!!...

Be que serveixen els meus gemecs, els

meus esglais, fesperoneix , el xisclar, grinyolar,

cridar, bramar, rapinyar? ge de deixar castrar la

meya valentía, acalar el cap i enfonsar-me dins

finfructuás silenci?

-9Yo pur ni amb 22 anys, quedar

amagada al fons d'una presó, soimesa a la

comodltai, engrillonada per la falsa prudencia,

fermada pel sentit del ridícul, captiva de larepressió, hipnotitzada sota un fa!' laç idear!burgès... 9Yecessit teixir amb la meya vida una

teranyina de peliiíssims detalls, convertir amb

paraula la meya infinita tendresa, estimar sense

complexos ni barreres, sentirescalfor deis nins,

deis rodamóns, del folls, estar prop deis

desposseits, donar una ma als perdularts...

Com odií el meu entorn familiar 1, per cifra

part em complau el ser T ovella negre de la familia.

Quin perboc se n'han duit els meus pares amb

seva filial. 811s pensaven que enviant-me a un

deis prestigiosos col. legis religiosos de filia rebria

una bona educació i seria la filla submisa que ells

valen. Com podien Imaginar que les ensenyances

rebudes, faflançament dins falta escala soda!, lesprobibidons constanis d'establir amista! amb gen!

baixa (diguem-11 pobres, incultas, menys afavorits

material o intel. lectualmed servirla per acabar

odian! la meya posició de nina rica. Com

m' agradaría esborrar aquells anys del l' ídem& .Quedes hores perdudes intentant inculcar-nos el

respecta 1 estima a la , mal es

cansaven d'emprar arguments buits per tal

de desvirtuar fesséncia de la /guaita/ de lespersones. Creuràs que mal he pogut entendre com

aquellas caslissimes verges, que havien fet &vis de

pobresa, dedicaoen la seva vida a tenir ~ni de

les filies deis tics.

9ecord el que em digueres un dia: "estima,

estima mol?, estima tot". Wquestes paraules meferen recobrar el sentí/ de viure, poc a poc he

tema! veure el colors, que amagals per Tango/xa 1

la decepció, s havien converlit en gris _fose. ?legre

era el meu delif per t 'existencia 1 les ganes de viure

anaven apagan!. Tu me parlares d'una cifre

COL.LABORACIONS 19

món, que coexislia amb el meu, 1 que realment és

meraoellás. era el món de [amis/a!, el descobrír la

koa pròpia ui/lila!, el donar valor al que fas, el

saber veure aquestes migue/es de bondal que

acompanyen a ¡ola persona, el 'lunar per recobrar

día a día la íilusíóinodrfr la fantasía.

91' agradaría poguessis venir a casa i

parlar d' asseguis de les meves coses, però el meus

pares ja ho saps, no aproven la nostra amista ni

la poden entendre. .9emislat per a ells te sexe,

edat 1 posició social; tu no compleíxes en cap deis

tres requisíts que per a ells són básIcs. Bubl sí han

sabut mal qué era realment amista cSempre ho

han compra! tol, per a ells M preu, fas í lot

[amis/a! [amor.es& molí agrada de poder-le escriure

caries, a través d' elles me sed unida a tu perd a

oegades acús la fredor pobresa deis meus mas,

que estampas damuni un sofert paper í clososdesprés días un sobre, son ineficaços ¡nade qualsportadors de la aoac-ilat alreoíment del meu

pensar. 9'o saben lransmetre enamoral i

apassionat bakc del meu sentir. Es el tribut queens fa pagar 1a dísláncía í sois amb la fantasía

podem simular la nostra companyia.

Conlinuu sortíni amb el meu es//mal. 9Vo

creguis que no km en compla lot el que em

digueres sobre la beguda, les nostres relacions, el

nostre festeig,... amb algunes coses hem =oía.

Wbans jo feia lot ell que vol/a, ara ideal combinar

el que jo crec que he de fer amb el que ell des/ja.cValg fea nous tilllks inkni recobrar ve/lesamistas. (Poi ser m' haoia 'amada mama días el

món de la parella con sí no hí hagués res más almeu valen'. %unes vegades en qued a casa ofaig altres plans. cVisc moll latensament cada un

deis meus dio. 91e aprés a di,- "no" de tan! enleal í u deman que respecti la meya forma de ser.

9Y o sempre es pot donar un sí sense abans haver

pronuncia, un no. Esterera uns mesos separa /5 I

ara tornara sorlir junts. El que puc és que

tenc dar fas on eslic disposta arribar on no

ooldría encaminar-me mai más.

Deixa que me acomiedí de lu

estimr 9ro em ye al cap una paraula míllor

per expressar el que sed per lu. Tesiyaria en

aquests moments tenír-le al meu costal, fer-.k mil

afalagadures, estampar una besada al tez" front,

agafar-le de les mans í quedar amb sílencí, fit a

fi perded la meya mirada días la profundital

deis leus ulls... Orácies per la!Críslina

("Des d 'un pedriz de la pidoc51 no estimes els !almea! mont, í sí estimes

el maten poc a poc. (Será cerl que [amor ya

acompanyat d'un lasí de tris/esa?

Wguailaoa rera el silenci, fiter clavan! la

leva imaige, la resposta del kus ulls quan me n' he

adonal que la disláncia em feía cec í no podía

esbrínar les tepes curo lles, ni desoelllar els kus

pensaments. clines entendridores llágrímes teten

esbandrír el meu cor mentre els seus carreranysren laven amb delicadesa els meus ulls. clln

contradiclorí encís, un terbolí de sensacions

márrossegeoen entre el goz'g í enyorança, la penaí [esperança, la liuda í la utopía, el coraige ídesconhort,...

Consirás 1 adolorít m' he ofreced arriscad-

me a seguir el meu camí, beoent a glops la soledat,

compan'int amb tu el makix gust amarg. Besprás

intentaré escalfar la meya tristesa, revestid-me

d' amansidora tendresa, acaronant la oída í

atansani-me días la boira d'una do/cesa amarga í

esperançadora.

G.Morlá

2 o COL.LABORACIONS

PER LA VILA I FORA DE LA VILADÉSPRÉOYM 1010. wr arnatr

Nota prèvia: S'adverteix que alguns trossos del present article, i per la seva cruesa, poden ferir lasensibilitat del lector.

S'ha de fer un esforç d'imaginació bastant grosper situar-nos de ple dins l'ambient socio-econòmic i cultural de la nostra vila a finals delsegle XIX o principis del XX. De fet no deviaésser molt diferent del de la resta de l'illa; potserun poc millor, ja que Sant Joan disposa de bonesterres. Però segur que era distint a l'actualitat.Una profunda misèria atenallava les capes méspobres de la pagesia. Pastorets i porquerets esllogaven tot l'any, simplement per a lamanutenció. Els sostres de les possessions id'algunes cases particulars es convertien enconfortables dormitoris pels missatges. Lesfigueraleres, a sortida de sol ja eren al sementer,disposades a començar una !larga jornada.Segadors, batedors, llauradors, . nonecessitaven sabates fins que es casaven.Moltes jovenetes anaven a collir oliva amuntanya, mantengudes, sense guanyar res mésque un barrelet d'oliQué en sabien aqueixa gent de lesreivindicacions laborals, dels movimentssindicalistes o anarquistes, que estaven de modaa les zones més desenvolupades d'Europa!.En el seu interior sentien l'ofegor, per-e) no veienla Ilum del camí , treballaven i callaven.La majoria no havia anat a escala, ni sabien llegirni escriure. Alguns ni tan sols sortien mai delpoble. Depenien dels amos per a la subsistència;o, i dins un altre ordre de valors, del rector, delmetge, del notad, del secretad de l'ajuntament,...En certa manera podríem comparar aquestaestructura amb la d'una societat feudal bastantequilibrada. Els distints membres en surtenbeneficiats, com si d'una perfecta associaciósimbiótica es tractás. Els senyors oferienprotecció i feina, els obrers s'entregaven a ella.No de bades la qualitat de feiner era molt benconsiderada dins tots els estaments socials, i eraaprofitada per tothom; inclòs el més humil delsbracers es sentia orgull ós de poder exhibir lafacultat de fer feina feixuga de sol a sol; els mésdèbils eren recriminats.Però a poc a poc s'anaven produint canvis quefeien clivellar les velles estructures:

- Escolarització pública dels al-lots de les classesmés humils.- Les farineres, cimenteres, fàbriques de carbó ide les gomes,... donaven feina a un bon grapatd'obrers. Com a conseqüència sorgiren elshoraris laborals i els sous fixos.- Les millors terres de les possessions s 'havienanat establint. Els senyors de Ciutat, i per motiuseconòmics, hagueren de fragmentar la hisenda.Alguns jomalers es transformaren en petitspropietaris, o tenien la il-lusió de convertir-s'hi.- Durant aquesta época es va viure el final o elprincipi de molts esdeveniments: la Monarquia,la Dictadura, la posada en circulació del papermoneda (sense valor real) en substitució de laplata, la segona República, les eleccions,... il'esclafit final.- Una por tétrica s'escampà i arribà a tots elracons més amagats de la nostra societat.- Els propietaris de les terres, entre altres cosestemien la "repartidora".S'han de valorar profundament tots aquestsaspectes i molts altres per introduir-nos en unintent de comprendre el que va passar desprésdel Moviment. Temps en que emergiren elsinstints i les actuacions més primitives del'espècie humana: el mascle dominant exerceixpoder i intenta eliminar els adversaris ( mésintel-ligents, més ben plantats, més forts, . )Aquí comand jo i s'ha acabat!.S'havien acumulat un caramull de circumstàncies( socials, polítiques, econòmiques, culturals,... ladeclaració de guerra ) que ajudaren a precipitarels esdeveniments. La nova situació desbordàtotes les previsions. Els que sempre havienexercit de bastaixos trobaren l'oportunitat detransformar-se en capatassos. Es posà enescena una orgia de sang, venjança, odi, horror,por, enveja, fanatisme, absurd, servilisme,depravació,... tan intensa com feia anys que no s'havia vist. No eren les violentes accions del frontde batalla ( similars al de totes les guerres ), sinóles bregues • enfrontaments de veïnats contraveïnats, familiars contra familiars, santjoanerscontra altra gent,..

COL.LABORACIONS

2

A nivell local , i alrespecte, poquescoses noves espoden dir. Això sí, iper respecte històric,deixa constanciad'elles. Descriure ianomenar els fetsmés significatius;aquells que arriben aun límit que semblainsuperable.Situacions on no s'hiarriba per ideologia,partidisme,discussions prèvies,

sinó simplementper animalitathumana, macabresadisme infantil benabeurat amb bonestimbes de cassalla.Evidentment són els fets més cruus; els quequeden fixats dins la memòria col»lectiva. Inomés representen la petita punta visible del'enorme iceberg que amaga la gran massa depetites històries de repressió menys escabroses.Moltes d'aquestes accions es dugueren a termefora de la vila, però santjoaners en forenprotagonistes directes. D'altres, tot i que elssantjoaners no hi participaren, ocorregueren dinsel nostre terme, i també ens són conegudes.Es evident que d'aquests fets no en trobaremconstancia escrita i difícilment en podremcontrastar les poques informacions de les quedisposarem. Potser a alguns la imaginaciópopular hi haurà afegit o Ilevat components. Peròel que esta clar és que succeïren i que algú delsque hi eren ho contà a algú que no hi era. I aixíhan arribat a l'actualitat.ler fet - UN QUE ESPOLSAVA AMETLLESUn escamot de la vila, amb un camió (altresdiuen que era amb un cotxe descapotable ) haviaanat a fer un arruix per devers la costa deLlevant. Era pel setembre i en Bayo ja haviaestat rebutjat. Algú estava endarrer de saber elque passava per allá.El grup disposava d'una arma nova de trinca (unmáuser). Tenien. foc dins les sabates, se fonienper provar-lo. En trobaren un que espolsavaametlles damunt l'arbre. Ningú el coneixia nil'havia vist mai.

- Arriba España!!cridá un delscomponents.Aquel i no sabémassa bé el que lipertocava fer, degutsobretot a la sevadifícil situació aèria.D'un tret encertatpropi d'un boncaçador, eldespenjaren i sen'a na ren.2on fet - LA MORTDEL MESTRELLITERESHavia estat nou anysmestre de Sant Joan,fins el 34.Referent a la sevatasca docent hi ha

tota una investigació a fer, ja que és motiud'opinions diverses: ensenyava molt; pegavamolt; era molt però, posavamalnoms als al-lots i organitzava bregues entreells.Es ben possible que alguns dels seus deixeblesen quedas ressentit. I també és possible que unsaltres sabessin moure aquesta rancúnia.Referent a les circumstàncies de la seva mortn'hi ha moltes versions i cap d'elles ens treu deldubte més important.- D'on, o de qui sortí ordre per a la sevaexecució?El que sembla clar és que santjoaners foren elsseus botxins i que el mataren a Son Servera. Eldeixaren sense vida dins un forn de calç. (segurament pensaren que així el seu cadáverdesapareixeria ).3er fet - EL MORT DE S'HOSTALETUn escamot extern en liquida un ( també extern )dins terres de "s'Hostalet" de Sant Joan. Rebétres trets mortals a la pitera . El deixaren tirat dinsuna espècie de cuneta.Més tard, arriba un grup de santjoaners percremar el cadáver. Així desapareixeria per asempre i els seus familiars mai el podrien resar,ja que no sabrien on estava enterrat.Arribaren com si anassin a una festa. Amb granrebombori prepararen un fogueró gros (la carnhumana crema amb dificultat ). Mentrestantcontinuaven les burles al mort.

2 2

COL-LABORACIONS

Al cap d'una bona estona només quedaven lescendres i un poc de calivera. Un dels assistentsva veure un "bulto" rodó que no s'havia acabatde cremar de tot i Ii barrina una coge per atiar-locap al caliu.- Mal li tocás un llamp!!. Ai, ai!!.No era la calavera, sinó una pedra rodona migfumada. I venga més riallotes.Temps després, les bísties, en llaurar o passarper allá encara voltaven en arribar a l'indret ons'havia fet el fogueró.4art fet - L'AL. LOT MORTEs la més confusa de les històries. No s 'hapogut contrastar cap informació. No se'n coneixcap detall ni les circumstàncies en que vasucceir. Potser només sigui un producte de laimaginació popular. L'únic que puc assegurar ésque algú m'ho va contar.Un santjoaner va matar un al lot escuixant-lo.5è fet - ELS DITS TALLATS(cap dels protagonistes era de la vila, però succeía foravila)L 'anaren a cercar un vespre de prest.Al sentir el renou del cotxe sortiren la dona i elsal-lots. Ell havia arribat una estona abans, i comsi pressentís els esdeveniments, s'havia allargatdamunt el Hit, vestit i amb les sabates posades.Esteva cop-piu.- On és el teu home ?- Qué volíeu res? No es troba massa bé.- El volem a ell.Sortí i s' agafa del braç de la seva esposa.- Au, anem!L'estiraren cap a ells, i entre les súpliques i

imploracions de la muller, ni tan sols els infantsveieren ni sentiren com la llarga fulla d' acer,esgaiant la foscor de l'aire, pegava un cop sec.Quan je eren un tros enfora, la dona, palpant-seel braç amb la ma, i com si cercás la del seucompany, notà una especie de tebá humitatcalenta de color vermell obscur...D'en terra aplegà un parell de dits encaracalents. Els infants no es temeren massa bé delque havia passat, ni tampoc preveien el trist destíde son pare. Anaren a cercar esperit per guardaraquelles estimades penyores dins un recipient devid re.Lo endemà trobaren aquell home mort no gaireIluny d'allà . Tenia una ma mutilada.6è fet - EL MORT DE SON DEIXOPTEReferent a aquest santjoaner (el qual trobaren

penjat pel coll a la seva finca) hi ha molts puntsobscurs i poc clars.Perquè el mataren realment?Va esser a causa de no poder donar unesinformacions que no sabia, referents al'amagatall d'un villafranquer?Es vera que contra el seu cos penjat escometeren atrocitats? Foren tots santjoaners, elsseus assassins ?7è fet - LES INFERMERES REPUBLICANESFalangistes santjoaners captivaren un grupd'infermeres que havien arribat a Mallorca amb eldesembarc d'en Bayo i no havien pogut tornar-se'n.Diuen que entre elles hi havia prostitutes deBarcelona.De qui fou la brillant idea de tancar-les dins unacasa de devers el Coll de Sa Grava i utilitzar-lescarnalment?Quant temps hi estigueren ?Qui va decidir matar-les ?ACABATALL1 així i tot, quan jo era al.lot, encara vaig sentircontar moltes vegades que el poble de Sant Joanpodia estar orgullós, ja que després delMoviment, i a pesar de la repressió no havienmort cap santjoaner (...?!)Analitzant els fets exposats ( i tots els altres queno ve el cas anomenar), i sense oblidar en capmoment el rerafons de l'aixecament militar i laimposició de la Dictadura (Franco, Goded, Mola,Zayas,...); tot plegat ens deriva cap una dobleqüestió local:- Quins santjoaners veien bé aquests fets idonaven llicència o informació sobre com i quans'havia d'actuar?- Per qué molts dels que tenien obligació de mirard'aturar la barbàrie, no ho feien amb proueficàcia?Contestar aquestes preguntes suposaria treurede l'anonimat algunes persones concretesd'aquell temps que si bé no participarendirectament en quasi cap fet repressiu, sí que,per acció directori des dels seus caus, o peromissió dels seus deures davant el públic, tenenuna part de responsabilitat en els fets que s'hancontat.

Joan Morey Company

2 3

PLORADA

Anàvem junts des dels setze anys. Et vaig agafar pel braç,Ella no se "xutava". amorosidamentTan sols no va fumar mai per acompanyar-te fins al cotxe,ni un sol "porro". una vella carrossa

Joli suplicava que s'allunyás de mi. de la qual esperes un miracleElla mai no va voler eutanásicabandonar-me. a qualsevol revoltJo vaig encomanar-li de la pujada.la malaltia.Morí. A l' hora del comiat,Ara fa sis anys. quan m' allargares el sarment del teu braç,La seva familia em té per un amb els dits esquelètics,criminal. vaig abraonar la canyaHe hagut de fugir del teu cos.del nostre poble. Vinclant el teu metre norantaM'he refugiat a la muntanya. d alçada,Feliçment vaig acaronar les teves galtesm'estic morint. amb unes besades,Com veis, pare, els ossos sensuals,són uns espasins que es claven calentes, demoratives.fins a P anima. Quan sentírem ressuscitarFris d' acabar. les nostres viriors,Peló he vingut a confessar-me rompérem a plorar.perquè tenc un problema:no puc plorar. Xopats per l'esgarrifosa plujaDes de que ella morí enramparem els nostresno he pogut arrabassar-me llavis en unauna sola llàgrima. aferrissadaTampoc no tremp. besada interminable.D'això fa molt de temps. Tot

davant el xafarder Ilambreigde les madones que vénen del mercat

Sortírem a la plaça. i passen surran de nosaltresTu enllestires un coixí amb el teu abric. atropellant les passesEns asseguérem al banc. i la vogada dels senallonsEntrecreuàvem mitges paraules, tot allunyant-seenmig de silencis escandalitzades,perllongats, humits. alhora que estranyamentgairebé sagrats, avalotadesmentre ens fitàvem els ulls. per un prodigiós calfredCap dels dos baixa un sol mornent libidinós.les parpellesni la mirada. Jaume Santandreu del llibre Tristesa Amant)