equilibri hidroelectrolític.ppt

Click here to load reader

Post on 08-Nov-2014

114 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

EQUILIBRI METABLIC DE LQUIDS I ELECTRLITSUNITAT DIDCTICA 2 0.CONCEPTES I VOCABULARI

Introducci Lequilibri de lquids i electrlits es clau per el

tractament de qualsevol pacient. Les mesures bsiques son:

I sodi I potassi Clorur Urea Creatinina Hidrogencarbonat

Compartiments del lquid corporal El principal component del

cos es aigua, en una persona mitjana duns 70 kg, hi ha uns 42L daigua. Daquests uns 28L es troben dins les cllules i 14l en lespai extracellular

Plasma 3.5L Lquid intersticial 10.5 L

Les sortides Tracte urinari Evapotranspiraci Les entrades Via oral Perfusi Venosa

Signes i smptomes de les prdues de lquids La prdua de lquid intracellular Letargia, confusi i coma La prdua de sang, que cont una part del lquid

extracellular

Collapse circulatori, fracs renal i xoc hipovolmic

Els signes de la disminuci de lquid no sobserven

fins que aquesta es substancial i normalment es reparteix entre els dos compartiments. Lestat dhidrataci del pacient sestima a partir de dades clniques i no bioqumiques

Signes clnics de trastorns greus dhidrataciSigne Pols TA Turgncia de la pell Globus oculars Membranes mucoses Diresis Conscincia Deshidrataci Augmentat Disminut Disminut Tous o enfonsats Seques Disminuda Disminuda Hiperhidrataci Normal Normal o augmentat Augmentat Normals Normals Normal o disminuda Disminuda

Electrlits Son ions carregats positivament o negativament que es

troben dissolts en els lquids corporals.

Na+ el principal cati extracellular K+ el principal cati intracellular

Dins les cllules els principals anions son les protenes i

el fosfat En el lquid extracellular predominen el Cl- i el hidrogen carbonat HCO3-. La petici de medici de la concentraci delectrlits en el plasma sol proporcionar els valors de concentraci dels ions sodi, potassi, clor i hidrogen carbonat. Li sodi s el que es troba en major quantitat en el plasma i per tant ser el responsable de la osmolaritat del plasma.

Tot i que la concentraci de li potassi al plasma

ser molt petita en comparaci amb la intracellular les seves variacions son duna gran importncia clnica. Les concentracions durea i creatinina es mesuren conjuntament amb els electrlits i proporcionen un ndex de la funci renal. De manera que altes concentracions daquests indiquen un caudal de filtrat glomerular disminut.

Valors de referncia I sodi I potassi I clorur Hidrogen carbonat Urea Creatinina

mmol/L 135-145 mmol/L 3,5-5,0 mmol/L 100-106 mmol/litro 22-26 mmol/L 1,7-6,7 micromol/L 35-105

Osmolaritat Els lquids corporals varien la seva composici, per el

nombre global de entitats moleculars de solut, que es coneix amb el nom dosmolaritat es idntica. Els compartiments corporals estan separats per membranes semipermeables a travs de les quals laigua es mou amb facilitat. La pressi osmtica ha de ser sempre la mateixa a ambds costats i amb aquesta finalitat laigua es mou a travs de les membranes per mantenir la osmolaritat. La osmolaritat sexpressa en mmols de solut/Kg de dissolvent

En els humans la osmolaritat del plasma i de la resta de

lquids corporals est al voltant de 282mmols/kg La osmolaritat del srum o plasma pot mesurar-se directament o pot calcular-se en funci de les concentracions dels principals soluts. La frmula clnica ms senzilla es:

Osmolaritat del plasma (mmol/kg)=2(concentraci di Na en plasma mmols/L)

Aquesta frmula noms s valida si la concentraci de

urea i glucosa en plasma estan dins linterval fisiolgic La diferncia inica s la diferncia entre l'osmolaritat mesurada i la calculada.

EQUILIBRI METABLIC DE LQUIDS I ELECTRLITSUNITAT DIDCTICA 2 1.AIGUA I I SODI

1.0 Introducci L'aigua corporal i els electrlits que cont mantenen un flux

constant.

Bevem, mengem, eliminem orina i suem; durant tots els processos,

el cos ha de mantenir una homestasi. desequilibri daquesta homestasi.

Les prdues o guanys de lquids corporals son importants en el

Som vulnerables als canvis en els nostres compartiments de lquid i

existeix una srie de mecanismes homeosttics importants per prevenir-los o minimitzar-los. mantenen mnims.

Els canvis de la concentraci dels electrlits en el plasma tamb es

Per

sobreviure, els organismes pluricellulars han de mantenir el volum del seu lquid extracellular. Els ssers humans privats de lquids moren al cap de pocs dies, per un collapse circulatori com a resultat de la reducci de l'aigua corporal. La impossibilitat per mantenir el volum del lquid extracellular amb la conseqncia d'una circulaci sangunia afectada, dna lloc rpidament a la mort tissular a causa de la deficincia d'oxigen i nutrients, i a la incapacitat per eliminar els productes de deixalla.

1.1 Laigua L'entrada d'aigua depn en gran part dels hbits socials i s molt

variable. La set rarament s un factor decisiu per a la ingesti d'aigua en les societats occidentals. Les prdues d'aigua tamb sn variables i es veuen normalment com a canvis en el volum de l'orina produda. El rony pot respondre rpidament per establir la necessitat del cos d'eliminar aigua. L'aigua corporal total es mant clarament constant en la persona sana malgrat les fluctuacions massives en la ingesti. L'excreci d'aigua pel rony est estretament controlada per la vasopressina. El cos tamb est perdent aigua contnuament a travs de la pell en forma de transpiraci i des dels pulmons durant la respiraci. Aquestes es coneixen com a prdues insensibles. Aquesta prdua d'aigua no est regulada i el seu volum oscilla entre 500 i 850 ml cada dia. L'aigua tamb pot perdre's en cas de malaltia a travs de fstules, per diarrees o a causa de vmits perllongats.

1.1.1 La vasopressina L'hormona

antidirtica (ADH) o vasopressina s un dels elements ms importants en la regulaci del flux urinari i per tant del balan d'aigua. La vasopressina es forma a d'hipotlem i semmagatzema a la neurohipfisi.

Accions de la ADH Acci a nivell renal

Produeix un augment de la permeabilitat a l'aigua del tbul collector

Si no existeix ADH la permeabilitat d'aquest epiteli s molt baixa i laigua no seria reabsorbida i en conseqncia l'orina resultaria molt diluda i en major volum.

En el recorregut dels tbuls collectors cap a la pelvis renal aquests

travessen la regi de la medulla renal que t una gradient d'osmolaritat creixent Quan existeix vasopressina, el lquid a l'interior dels tbuls collectors s'equilibra amb aquest ambient hiperosmtic i l'osmolaritat de l'orina s'apropa al del fluid intersticial de la regi de la medulla renal. En absncia de vasopressina, el flux urinari s ms alt

Control del balan aqus El balan de l'aigua est controlat per un sistema que involucra la

regulaci precisa de la ingesta d'aigua, via mecanisme de la set, i el control de l'excreci d'aigua, via vasopressina. Les prdues en un individu adult sn de 2,5 a 3 l. d'aigua per dia i, si existeix lliure accs a l'aigua i normalitat dels sistemes, l'aigua corporal total rares vegades varia ms d'un 1-2%. Del volum d'aigua necessari per a cada dia, al voltant de 1200 ml sn provets en menjars no lquids i per la producci del metabolisme oxidatiu. La resta ha de ser ingerit com a lquids o aigua.

La capacitat del rony per concentrar l'orina juga un

rol molt important en el manteniment del balan hdric. Un adult normal excreta al voltant d'1,5 l. d'orina per dia amb una osmolaritat de 600 mOsm/kg (miliosmols) d'aigua, s a dir el doble de la concentraci plasmtica.

Control de la set i la secreci de ADH Els dos mecanismes ms importants sn la deshidrataci cellular i

la deshidrataci extracellular.

A. Deshidrataci cellular

Ocorre quan l'osmolaritat del lquid extracellular augmenta producte de la presncia d'un solut que no pot penetrar les membranes cellulars. Aix porta a una sortida d'aigua des de la cllula cap a l'espai extracellular amb el consegent augment de l'osmolaritat intracellular. Aquest fet activa la necessitat de beure lquid s a dir el mecanisme de la set (aix va ser provat mitjanant experiments amb gossos conscients als quals se'ls augmentava artificialment l'osmolaritat plasmtica amb solucions hipertniques provocant-los set.

B. Deshidrataci del fluid extracelular La disminuci del lquid extracellular produeix un increment en la secreci de vasopressina i set. Aquests reflexos sactiven amb prdues d'un 10% o ms. La secreci de vasopressina pel que fa al volum extracellular es fa exponencial desprs d'aquest lmit i el seu rol seria tamb en el de mantenir la pressi arterial mitjanant la seva acci com vasoconstrictor.

Hipovolmia i set

Les vies per les quals la hipovolmia estimula la set i la secreci de vasopressina no estan encara clares per sembla involucrar dos mecanismes principals:

Eix renina-angiotensina. L'angiotensina II s un potent dipsogen que sallibera en situaci dhipovolmia; a ms, en presncia d'osmolaritat plasmtica elevada l'angiotensina pot estimular la secreci de vasopressina. Regulaci mitjanant baroreceptors situats en les aurcules i en la circulaci pulmonar que detecten la disminuci de la pressi arterial provocada per la hipovolmia. Quan la hipovolmia s ms greu, s'activen tamb els reflexos originats en els baroreceptors arterials. L'activitat dels baroreceptors es transmet a les cllules de d'hipotlem i d'acord a aix es regula la secreci de ADH

En la regulaci habitual del balan d'aigua una caiguda

en el volum extracellular produeix un augment en la secreci de vasopressina que ser major en el cas que existeixi a ms un increment en l'osmolaritat plasmtica.

En els casos de deshidrataci, ocorre un increment en

l'osmolaritat plasmtica i una sort