LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 1 • juliol 2001

Acció de la Plataforma davant la presència de lacomissària europea Viviene Reding

Amb motiu de la Diada de SantJordi, membres de Plataforma per laLlengua es van manifestar a la pre-sentació de l'Any Europeu de lesLlengües 2001, que va tenir lloc alSaló del Tinell de Barcelona. Elsmanifestants van mostrar el seurebuig davant el tractament d'unasèrie de dades que en la pàgina webwww.eurolang2001.org de la Unióeuropea, es falseja la informaciórelativa a la llengua catalana, laqual cosa significa una discrimina-ció d’11 milions d’europeus. Malgratles cartes enviades, la Unió Europeaencara no ha rectificat la seva pàgi-na web. És per aquest motiu que 15membres de la Plataforma per la

llengua vam irrompre l'acte ambsamarretes on apareixia escrit"Quan el català serà llengua-mem-bre de la UE?", alhora que es vandistribuir octavetes explicatives del'acció a la gent que hi assistia coma públic.

Però l'acció també fou una res-posta davant la contínua discrimi-nació que pateix la nostra llengua:el català és una llengua amb unnombre de parlants superior o iguala d'altres llengües oficials europees,com el finès, el suec o el grec, peròen canvi és tractada com a mino-ritària. I és que precisament, enaquest any dedicat a les llengüesd'Europa, pensem que el català s'ha

de projectar a Europa, i entrar comuna "llengua-membre" més, enrepresentació d'una gran comunitatlingüística, tot i que no tingui unestat al darrere. Fem palès que leslleis de l'Estat espanyol no són favo-rables a aquesta projecció i que sino es fa des de la mateixa UE, dinsaquest marc de l'any de les llengüesd'Europa, és difícil afavorir enaquest sentit el reconeixement de lanostra llengua.

És per aquests motius que vamvoler fer saber a la comissària euro-pea Viviane Reding que, des de lasocietat civil catalana, hem rebutjatde nou la discriminació dels nostresdrets lingüístics.

• 2 •

SUMARI

1

3

4566

7

8/9

101112

1313

141415

16

PortadaAcció de la Plataforma davant la presència

de la comissària europea Viviene Reding

EditorialLa lluita per la llengua la guanyem dia a dia

Campanyes“A taula, en català”. Per a un consum normalitzat

La Plataforma per la Llengua i el català en el món empresarialTres anys després de la Llei de Política Lingüística...

Presentació de la nova campanya d’universitats

TrobadaPrimera trobada d’entitats per la llengua catalana:

resultats i perspectives de futur

EntrevistaEntrevista a Concha Costas, presidenta d’A Mesa pola

Normalización Lingüística de Galícia

ActivismeMembres de la Plataforma despleguen una pancartaa la presentació del diari Metro directo amb el lema

“Metro directo discrimina el català”Millora la presència del català en l’etiquetatge al Principat

Llengües i nacions a l’Estat francès

TerritoriPonent: “tot està per fer, tot és possible avui”

País Valencià: I, per fi, l’Academia!

OpinióLa llengua catalana, una llengua del món

Immigració, font de diversitat. El català, llengua de cohesióCal seguir empenyent

ContraportadaLa tendència en l’etiquetatge, clarament favorable al català

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. 93 321 18 03 / fax 93 321 12 71plataforma@estelnet.com - www.estelnet.com/plataforma

per aportacions econòmiques: 2059-0800-85-8000089893

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: Martí Gasull, Jordi Manent iDaniel Mundet. Han col·laborat en aquest número: R. Benavent, R. Buch,J. Carol, A. Cortils, T. Escudé, B. Gasull, L. Oliveras, O. Pérez, J.Sànchez,X. Sanz i R. Sordé.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 425 21 75)Impressió: Offset Color

Amb el suport de:Fundació Catalunya

Fundació Enciclopèdia CatalanaFundació Josep Irla

• 3 •

EDITORIAL

La Plataforma per la Llengua ésuna entitat que engloba alhoradiverses associacions i persones quecomparteixen un objectiu comú:garantir la presència de ple dret dela nostra llengua en tots els àmbitsi a tot el territori de llengua catala-na. Pensem que el català ha de ser lallengua comuna dels catalans, elvehicle transmissor de comunicació,sigui quina sigui la seva primerallengua.

La Plataforma per laLlengua treballa, en líniesgenerals, seguint tres viesprincipals: en primer lloc,denunciant i responent ales agressions a què és sot-mesa la nostra llengua; ensegon lloc, normalitzantcamps concrets, a base decampanyes que incideixendirectament en àmbits moltdelimitats; i, en tercer lloc,pressionant i exigint unanova legislació en matèrialingüística.

D’acord amb la nostravoluntat d’aglutinaresforços i d’encabir tothomque vulgui participar en elprojecte de reconstrucciólingüística, us presentemara una nova eina destinadaa difondre la tasca de laPlataforma per la Llengua,on trobareu un bon grapatd'informacions relacionadesamb la nostra llengua, laseva normalització i elsseus avenços.

La nostra plataforma vanéixer el 1993, i d'aleshores ençàmai havíem tingut cap butlletí queparlés de les campanyes que fèiem idels èxits aconseguits. Potser no hidonàvem importància... Potser anà-vem massa enfeinats... Tot i això,apareixien notícies de la Plataforma

als butlletins i revistes de les diver-ses entitats que en formaven part -ien formen- o a d'altres que ens sónproperes. A això calia afegir-hi lesinformacions que es difonien pelsmitjans de comunicació o lacol·laboració en forma d'article d'al-guns membres o portaveus a diaris irevistes.

Finalment hem arribat a la con-clusió que calia fer un butlletí querecollís totes les campanyes de la

nostra entitat. Són diversos elsobjectius que ens menen a fer-lo:d'una banda, aquest butlletí preténser un punt de trobada d'entre totesles entitats i persones que formenpart de la Plataforma; la Corbella—no hi vegéssiu aquí cap relació

amb el famós doctor— serà a partird'ara el nostre mitjà de comunicaciód'un discurs que ja fa temps quedifonem: “Volem viure plenamenten català”, “El català llengua decohesió”, etc. D'altra banda, laCorbella ha de ser una eina infor-mativa per a tothom que rebi larevista, ja siguin o no socis de laPalataforma. En aquest sentit,també ha de ser una eina de presen-tació als possibles nous col·labora-

dors i als interessats.La Corbella, que tindrà

una periodicitat semes-tral, conté unes quantesseccions: des de la clàssi-ca portada-editorial finsa l'obligada secció queinformarà sobre les cam-panyes. Hi haurà, també,un espai per a una entre-vista d'algun personatgerelacionat amb la lluitaper la llengua (activista,sociolingüista, polític,intel-lectual, etc.), unapartat d'articles d'opinió(hemeroteca), una mis-cel·lània a l'estil calaix desastre i una secció on lesdiverses veus de laCoordinadora nacional hipodran dir la seva.

Amics i amigues: lalluita per la llengua noestà perduda, ni de bontros. Ans el contrari: laguanyem dia a dia ambels continus èxits que laPlataforma per laLlengua va aconseguint

en la normalització de la llenguacatalana en els diversos àmbits on litoca ser present, és a dir, a tots elsàmbits sense excepció. Des d'aquí usencoratgem a treballar amb nosal-tres pel redreçament de la llenguacatalana al lloc on li pertoca.

La lluita per la llenguala guanyem dia a dia

Material divers editat per la Plataforma

• 4 •

CAMPANYES

Des del proppasat mes dedesembre hem reprès aquesta cam-panya, conjuntament amb l’ADEC(Associació en Defensa del’Etiquetatge en Català), que preténl’augment del consum de productesetiquetats en català a través de lesadhesions tant d’entitats privadescom públiques. Per aconseguir-ho,ens hem fixat, de primer, en tresproductes: l’aigua, el vi i el cava. Siaconseguim que hi hagi una grandemanda d’aquests productes eti-quetats en català, farem que lesempreses productores que encarano ho fan es plantegin etiquetar encatalà.

De moment hem aconseguitl’adhesió de 200 ajuntaments, 3consells comarcals i 3 universitats, amés de partits polítics i diversesentitats privades. Pel que fa a ajun-taments i entitats locals, hem man-tingut reunions amb l’AssociacióCatalana de Municipis, l’Ajuntamentde Barcelona, i els ajuntamentsd’Arbúcies, Viladrau i Sant Hilari. Entots els casos la resposta ha estatpositiva, sobretot pel que fa a l’a-juntament d’Arbúcies, en què l’al-calde ens va concertar una entrevis-ta amb els caps de les plantesembotelladores ubicades al seumunicipi. L’entrevista va servir perexplicar la campanya a VichyCatalan i a Font Agudes, a més demantenir una petita entrevista ambperiodistes d’ El Punt i CatalunyaRàdio. També ens hem reunit amb elsecretari general del Departamentde Sanitat, amb el director generalde Transports, el secretari generaldel Departament d’Indústria i ladirectora general de Patrimoni.També ha estat positiva la respostaen tots els casos, encara que ambdiferents resultats. En algun cas hiha un compromís d’incloure clàusu-les pel consum dels productes eti-

quetats en català, i en algun altre lareunió ha servit per tenir més con-tactes per poder estendre la cam-panya a d’altres àmbits. També vammantenir una reunió amb el Sr.Antoni Negre, president de laCambra de Comerç de Barcelona,juntament amb la comissió empre-ses. Hi pot haver col·laboració en lapublicació d’algun anunci o article ipotser en una roda de premsa.

Paral·lelament, estem concertantentrevistes amb les empreses pro-ductores per exposar-los aquestsresultats. A les que etiqueten encatalà els volem demanar que ofe-reixin les màximes facilitats en ladistribució dels seus productes. A lesque no ho fan, volem que es deci-deixin a fer-ho tan bon punt haginvist la gran demanda que podentenir. Així mateix, també mantin-drem entrevistes amb alcaldes depoblacions adherides on hi ha plan-tes embotelledores de les empresesque etiqueten només en castellà,com Arbúcies, Viladrau o Sant Hilari,amb l’objectiu que ens ajudin en lesconverses amb les empreses pro-ductores i aconseguir que etiquetinalmenys en català.

Ben aviat preveiem fer una rodade premsa per mostrar els resultatsobtinguts fins ara. Per això hempensat que un dels marcs més ade-quats seria el Congrés de Municipis.D’altra banda, deixaríem per a mésendavant un acte de presentació demés envergadura, ja que a la darre-ra reunió de la Coordinadora de laPlataforma es va acordar de fer ungran acte cap a l’octubre d’àmbitPaïsos Catalans. Amb l’obligació, ésclar, d’haver aconseguit abansadhesions a la resta del territoricatalà: País Valencià, Illes, Franja iCatalunya Nord.

Xavier SanzComissió “A taula, en català”

“A taula, en català”Per a un consum normalitzat

Ajuntaments adherits:Agullana, Els Alamús, Albesa, L’Albí, Alcoletge, L’Aldea,L’Aleixar, Alforja, Altafulla, L’Arboç, Arbúcies, Arenysde Mar, Arenys de Munt, Argentona, L’Armentera,Artés, Bagà, Balenyà, Balsareny, Bellcaire d’Urgell,Bell-lloc d’Urgell, Bellvei, Bellver de Cerdanya,Benavent de Segrià, Benissanet, Bescanó, Biosca,Boadella d’Empordà, Les Borges del Camp, Bràfim,Cabanes d’Empordà, Les Cabanyes, Cabra del Camp,Cabrera de Mar, Caldes de Montbui, Calldetenes,Callús, Calonge de Segarra, Campelles, Canet de Mar,Capmany, Cassà de la Selva, Castellar del Riu,Castellcir, Castellterçol, Castellví de la Marca,Centelles, Cervera, Cervià de Ter, Clariana de Cardener,Colera, La Coma i La Pedra, Conca de Dalt, Cornellà deLlobregat, Cornellà de Terri, Cunit, L’Espluga Calba, LaFatarella, Figaró-Montmany, La Figuera, Figueres,Figuerola del Camp, Fogars de la Selva, Fonollosa,Gallifa, La Granadella, Granera, Guissona, Hostalric,Isona i Conca Dellà, Ivorra, La Jonquera, Llanars, Llers,Llobera, Lluçà, Manlleu, Martorelles, Maspujols,Molins de Rei, Mollet del Vallès, Monistrol de Calders,Montesquiu, Montmany de Puiggraciós, Montoliu deLlenir, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Muntanyola,Navata, Odèn, Ogassa, Olesa de Montserrat, Olot,Oristà, Palafrugell, Palau Saverdera, Els Pallaresos, ElPerelló, Pinell del Solsonès, Pinós, Prats de Lluçanès,Premià de Dalt, Quart, Queralbs, Renau, Reus, La Rierade Gaià, Ripoll, Riudaria, Riudecanyes, Riudellots de laSelva, Riudoms, Roda de Ter, Sallent, Salt, Sant Aniolde Finestres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià deVallalta, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve dePalautordera, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, SantHipòlit de Voltregà, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jaumede Llierca, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià deVilatorta, Sant Llorenç de Morunys, Sant Mateu deBages, Sant Pau de Segúries, Sant Pere de Ribes, SantPere de Riudebitlles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirzede Besora, Sant Quirze Safaja, Sant Sadurní d’Anoia,Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet,Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç de Torelló, SantaMaria d’Oló, Santa Maria de Martorelles, Santa Mariade Palautordera, Setcases, Seva, Sitges, Solsona, Sort,Subirats, Sudanell, Tagamanent, Tàrrega, Tivenys,Torà, Torelló, La Torre de Capdella, Torredembarra,Torrefarrera, Torroella de Montgrí, Toses, Vallfogonade Ripollès, Vallforgona de Riucorb, Vallromanes,Valls, Vic, Vilabella, Vilabertran, Viladamat, Vilafant,Vilafranca del Penedès, Vilaller, Vilanova i la Geltrú,Vila-Sacra, Vilaverd, El Vilosell, Vinaixa i Xerta.

• 5 •

CAMPANYES

Malgrat que la Plataforma per laLlengua, entre moltes d’altres enti-tats, va reivindicar una regulacióper llei per tal d’arribar a la norma-litat en el món empresarial, i espe-cíficament en la imatge i servei queofereix al consumidor, ara com arala legislació preveu poques regula-cions en aquest aspecte.

Un cas fóra el de les etiquetes deproductes comercialitzats alPrincipat, que tenint el vist-i-plaudel Tribunal Constitucional peraprovar per part del Parlamentmesures per obligar la presència delcatalà en l’etiquetatge, la nova lleino preveu una regulació global enaquest apartat. Així, ni tan sols lallei assegura que tota la propagandai els prospectes d'informació al con-sumidor (productes farmacèutics,electrodomèstics, etc.) hagin de sercom a mínim en català.Malauradament, doncs, ara com arala denúncia legal és difícil. La novaLlei de Política lingüística, en aquesti en molts aspectes, és una autènti-ca burla com a llei que ni tan solspreveu d’una manera seriosa unaactuació envers tots aquells queatempten seriosament el seu com-

pliment, de manera que perd credi-bilitat, ensems que no hi ha unavoluntat clara de desenvolupamentdels diferents punts que s’entre-veuen tal i com es va deixar enten-dre en un començament. És, doncs,una declaració de bones intencionsque anteposa els interessos polítics,per tal d’obtenir el suport de grupsextremistes, amb un ampli suportperò, a l’Estat espanyol, per davantdels drets dels ciutadans i l’èticademocràtica.

Tanmateix, en alguns pocs puntssí que podem actuar per la via penalo de denúncia legal. I és així comtambé la Plataforma hi està treba-llant en una de les altres campa-nyes, per tal d’afavorir la denúnciad’aquest pocs aspectes que sovintper ignorància o manca de difusió elciutadà desconeix.

A desgrat, però, de tot això, elciutadà sí que té d’altres recursosper actuar. Més enllà del contactedirecte amb empreses, s’han obtin-gut resultats molt engrescadors: desde l’etiquetatge en el món del cavao la difusió de productes informà-tics, la retolació de grans superfí-cies; molt sovint la reclamaciódirecta per part del ciutadà, ambinsistència i tossuderia, és el millormètode per aconseguir la normalit-zació en el món empresarial.

Malgrat que sovint pensem queels esforços es veuen difícilmentrecompensats, la realitat a vegadesens sorprèn; la modernització de lesempreses i la competitivitat obliga atenir molt en compte el client, demanera que ens trobem amb unasensibilitat més gran per part delmón empresarial. Naturalment quesempre hi ha qui, degut a concep-cions ideològiques, es negarà dràsti-cament a tenir en consideració elsconsumidors, però en general, i cadacop més, l’acontentament del client

és una part essencial per el bon fun-cionament i la imatge pública d’unproducte

Des de la Plataforma per laLlengua animem, doncs, a prendrepart activa i a queixar-nos directa-ment a les empreses a través delsdiaris com a consumidors que som.Exercim el nostre dret com a usua-ris, amb una llengua oficial recone-guda i una legislació vigent que, toti que insuficient, sovint no conei-xem prou bé.

La Plataforma per la Llenguatambé està endegant múltiples ini-ciatives per altres bandes, com és lacampanya “A taula, en català”, fetaconjuntament amb l’ADEC(Associació en Defensa del’Etiquetatge en Català), que jacompte amb el suport de més de200 ajuntaments d’arreu del nostrepaís, universitats, consells comar-cals i moltes entitats, que es com-prometen en tots els actes queorganitzin el consum de begudes,principalment aigües, vins i caves,etiquetats en català.

Finalment voldríem assenyalarque tot i que les estadístiques enca-ra ens són desfavorables, cada copel català és més present dins d’a-quest àmbit. A hores d’ara més de1.800 empreses del nostre país jaetiqueten en català. Entre aquestesn’hi ha algunes prou importants delsector de grans superfícies comCaprabo, Condis, Valvi, Esclat i BonPreu. És clar que sempre hi haalguns casos com LIDL, Carrefour,Ikea, Decathlon, etc. que l’ignorentotalment en tots els camps (retola-ció , etiquetatge, catàlegs, publici-tat...), o que hi és testimonial en lapublicitat a la televisió o en unsmolts pocs rètols en les superfícies.

Bernat GasullComissió empreses

La Plataforma per la Llengua i el catalàen el món empresarial

Etiqueta d’un producte en català

• 6 •

CAMPANYES

Amb més de tres anys de vigèn-cia de l’actual Llei de PolíticaLingüística 1/1998, la valoració éstotalment desencisadora. Com quel’aprovació de la llei, tot i ser gaire-bé simbòlica, va aixecar tot tipus depolèmica i de crítiques, s’ha aplicatgairebé de puntetes per intentar nofer més enrenou, de tal manera quegairebé són nul·les les millores acon-seguides en aquest àmbit.

Paral·lelament, els atacs a la llen-gua catalana cada cop són mésefectius, reduint les poques cotes enquè el català gaudeix de certa pro-tecció o que resta en un pla d’igual-tat respecte el castellà. Amb la cam-panya de queixes, la Plataforma perla Llengua pretén reivindicar i exigir,com a mínim, l’aplicació de la Llei dePolítica Lingüística i, concretament,l’aplicació de l’article 32.3 de la llei,

que fa referència a l’obligació de lesempreses a tenir com a mínim laretolació i senyalització de la infor-mació bàsica als consumidors iusuaris en català. Com a consumi-dors tenim dret a ser informats mit-jançant els senyals de l’establiment,els cartells d’informació general i elsrètols permanents en català, a rebreels documents d’ofertes de serveisen català i a ser atesos en català.

La campanya consistirà a infor-mar la societat catalana dels seusdrets lingüístics i incentivar la sevareivindicació; despertant la sensibili-tat per la llengua i intentant impli-car-la en la campanya. Alhora,denunciant, mitjançant l’InstitutCatalà del Consum i el Síndic deGreuges, les violacions lingüístiquesde les grans empreses i àrees comer-cials; i, finalment, fent el seguiment

i publicitat de les denúncies interpo-sades, i esdevenint, així, una força depressió als partits polítics per la vet-lla del compliment de la normativaen matèria lingüística.

Per començar, hem adreçat lacampanya cap a una empresa enconcret: els supermercats de des-compte LIDL, els quals incompleixenla normativa lingüística i que, per lesseves dimensions i implantació arreudel Principat, han estat escollits perla Plataforma per la Llengua per ini-ciar la present campanya. Volem qued’aquesta manera l’administració esvegi obligada a reconèixer la violaciód’aquesta empresa a les seves obli-gacions en matèria lingüística i ainstar el seu compliment, amb possi-bilitat i tot de sancionar-les.

Rosina SordéComissió de queixes

Tres anys després de la Llei de Política Lingüística...

La Comissió d’universitats vasorgir arran de la preocupació d’unsquants estudiants de diferents dis-ciplines (arquitectura, medicina,dret, filologies, etc) sobre la davalla-da de l’ús del català a l’aula univer-sitària.

Ja fa uns quants anys que lapresència d’estudiants estrangers ala universitat catalana ha fet variarel tarannà de les classes. Ara ja noaprenem exclusivament en la nostrallengua sinó que els professors lacanvien només que hi hagi una per-sona que ho demani.

La problemàtica principal és quemolts d’aquests estudiants quanarriben a Catalunya no saben queaquí parlem una altra llengua dife-rent de la castellana. I quan ho des-cobreixen, sovint no tenen capinterès en aprendre-la.

Aquest fet, en bona part, succe-eix per culpa de les mateixes uni-versitats catalanes, ja que no infor-

men a les facultats d’origen d’a-quests forasters.

Però és evident que nosaltres,com a estudiants catalans, tenimtot el dret a rebre l’ensenyament enla nostra llengua i no creiem quesigui una falta de respecte poderescoltar les classes en català.

Com que veiem que aquest pro-blema està empitjorant progressiva-ment –ara les estadístiques ja par-len d’un 50% de classes en català-,hem cregut del tot necessari dur aterme una campanya per conscien-ciar els rectorats, els professors, elsalumnes d’aquí i els de fora.

Però també volem aconseguirque s’aprovi una llei que reguli l’o-bligatorietat de cursar estudisbàsics de català, almenys per poderseguir les classes.

El projecte més imminent queestem preparant és un festival debenvinguda pels Erasmus.

Com que molts d’ells arribaran

desinformats i sense cap coneixençade la nostra vida quotidiana, hemconsiderat del tot oportú organitzardues setmanes culturals que acaba-ran amb una jornada reivindicativade caire més festiu.

Des de primera hora de la tardafins ben entrada la matinadapodrem gaudir d’uns bons castells,d’un correfoc, d’una paella popular,de grups de música catalans i d’al-tres sorpreses.

La nostra intenció és que elsestudiants estrangers i també elsd’aquí s’adonin de la importànciaque té la llengua en l’àmbit univer-sitari i que no la podem perdre per-què estarem perdent la nostra iden-titat.

A més, volem que les autoritatses posicionin davant la demandad’una societat estudiantil quedemana a crits ser respectada.

Anna CortilsComissió universitats

Presentació de la nova campanya d’universitats

• 7 •

TROBADA

Els passats 15, 16 i 17 de novem-bre se celebrà, a la UniversitatPolitècnica de Catalunya, la 1aTrobada d'Entitats per la LlenguaCatalana. Aquesta era una iniciativaque havia sorgit un any abans arrand'unes converses entre laCoordinadora per la Llengua de laUniversitat d'Alacant i la Plataformaper la Llengua. Les dues associacions"pares" de la idea veien amb certapreocupació la dispersió de la granquantitat d'entitats i serveis lingüís-tics que treballen pel català arreudels Països Catalans, i creien neces-sari de fer-les coincidir en una tro-bada on s'esdevingués un primercontacte recíproc entre elles. Pocmesos més tard es constituïa elcomitè organitzador que era formatper, a més de les dues associacionsanteriorment esmentades, els Jovesde Mallorca per la Llengua, laCoordinador d'Associacions per laLlengua Catalana (CAL),Organització pel Multilingüisme,Associació Voluntariat Lingüístic iLlengües Vives. Els objectius marcatsen aquesta trobada eren bàsicamentquatre: en primer lloc, i com ja s'hacomentat, possibilitar la coneixençaentre les entitats que treballen per lallengua i les persones que les inte-gren; en segon lloc, calia fornir-lesamb formació pràctica per a millorarel seu treball; calia, també, a causadel trossejament administratiu quesofreixen els territoris de parla cata-

lana, informar als presents sobre lasituació actual de la llengua catala-na en tot el seu àmbit lingüístic; i,finalment, calia reflexionar sobre elpaper de l'activisme lingüístic en elfutur de la llengua catalana.

Per assolir els objectius proposatses preveieren quatre tipus d'activi-tats: conferències, taules rodones,xerrades de formació i el que ano-menàrem "campanyes viscudes", unespai destinat específicament per ales entitats amb l'objectiu queaquestes expliquessin el seu mètodede treball, el seu camp d'actuació i elresultat de les seves activitats. Entreles xerrades de formació es parlà deles possibles vies de finançament del'activisme lingüístic, de l'ús que espot fer de les noves tecnologies, dela manera de fer activisme lingüísticdes dels mitjans de comunicació, dela gestió dels recursos humans en lesentitats per la llengua i la seva orga-nització, de l'activisme lingüístic enentorns multiculturals i, finalment, imolt important, dels arguments i elscontraarguments en els nous debatssobre la normalització lingüística. Enuna de les taules rodones s'aconse-guí de tenir tots els representants dela política lingüística dels diversosterritoris de parla catalana; ConchaCostas i Xabier Mendiguren, màximsrepresentants d'A Mesa polaNormalización Lingüística de Galíciai del Consell dels Organismes Socialsde l'Èuscar, respectivament, s'enca-rregaren de donar la seva visió de lasituació lingüística de cada territori iexplicaren quines eren les estratè-gies per a aconseguir que el gallec iel basc avancin a cada territori. Eldarrer dia hi hagué dues taulesrodones: una girà entorn del català il'economia en l'era de la globalitza-ció, i una altra analitzà la incidènciade l'activisme lingüístic en el futurdel català.

Durant aquells tres dies hi assis-tiren més de dues-centes persones,més de cinquanta ponents i hi forenrepresentades prop de cinquantaentitats que treballen per la llenguacatalana. L'objectiu d'una bonarepresentació de les entitats s'assolí:vingueren entitats de Mallorca,Menorca, Eivissa, la Franja, el PaísValencià (Alacant, València iCastelló), d'arreu de Catalunya i dela Catalunya del Nord. Els únics llocsorfes, i dels quals l'organització enpren nota per a una propera vegada,foren Andorra i l'Alguer.

Aquesta 1a Trobada ha aconse-guit uns objectius i se n'ha proposatuns altres que, encara que per amolts puguin semblar modestos, sónrealistes. En primer lloc, s'impulsaràla creació d'un portal de les entitatsper la llengua a Internet, a fi depotenciar la comunicació entre lesentitats, d'una banda, i entre lesentitats i la societat, de l'altra. Ensegon lloc, i amb l'objectiu de trobareines efectives de col·laboració entreles entitats, s'impulsarà la creació dellistes de distribució electrònica. I,finalment, els organitzadors de la 1aTrobada es comprometen a organit-zar-ne una segona.

Els organitzadors de la trobadacreiem fonamental col·laborar icoordinar-nos, entre les diversesentitats. Malauradament, lesdiferències político-sociolingüísti-ques més que rellevants que imperenen cada territori fan difícil, ara comara, que les vies de col·laboració nosiguin prou aprofundides. Però totarribarà. Aquesta trobada d'entitatssignifica un primer pas. Els organit-zadors no dubtem que properamentdonarà més fruits.

Jordi ManentCoordinador general de la

1a Trobada d'Entitats per laLlengua Catalana

Primera trobada d’entitats per la llengua catalana: resultats i perspectives de futur

• 8 •

ENTREVISTA

Jordi Manent: Quin any va nèi-xer A mesa i en quin context?

Concha Costas: A Mesa polaNormalización Lingüística naceucomo proxecto no mes de abril doano 1986, fai agora 15 anos. Naquelmomento, transcorridos tres anosdesde a aprobación da Lei deNormalización Lingüística sen queeste feito dese os froitos agardados,diversas organizacións convocaronun encontro sobre o estado da nor-malización lingüística que reuniu amáis de 500 persoas de distintosámbitos. Unha das resolucións deseencontro foi a creación dunha MesaPermanente pola NormalizaciónLingüística que se encargase delevar á práctica as conclusiónsdaquel encontro. Nacia asi unhaplataforma de entidades que, poucotempo despois, constituida xa enorganización independente, iniciabaun traballo que habia de converté-lano referente da normalización lin-güística en Galiza, A Mesa, da quehoxe son sócias 3.000 persoas.

JM: Quines campanyes us hanfet més famosos? Quines campan-yes són les que han tingut mésèxit?

CC: Unha das liñas de traballo de

maior impacto é a que ten que vercoa reivindicación do uso das formascorrectas da nosa toponímia: enviosde centos de cartas a empresas einstitucións, denúncias, campañasde sensibilización social, etc. Poloseu impacto social, destacan espe-cialmente as campañas desenvolvi-das para restaurar as formas ACoruña e Ourense nas províncias(neste último caso, centrada no usodas letras OU nas matrículas coaexitosa campaña “Ourense por dig-nidade”) ou a longa campaña de rei-vindicación do uso da forma ACoruña para esta cidade galega,cunha dobre cara: a xudicial e asocial.

Tamén tiveron moito impactocampañas dirixidas a empresas pri-vadas como o caso de SEAT candodecidiu sacar ao mercado o seumodelo AROSA, cunha forma detur-pada do topónimo galego Arousa, oumáis recentemente a campaña diri-xida a demandar facturas en galegopor parte de Unión Fenosa, a compa-ñía eléctrica, que despois de un anode presión (campaña de presiónsocial, negativa da Mesa a pagar asfacturas co conseguinte corte desubministro eléctrico, etc.) rematoucoa incorporación do galego nasfacturas. Outras iniciativas de moitoéxito foron as campañas de recupe-ración dos nomes próprios de persoa,de reivindicación da dobraxe decinema ao galego ou de introduc-ción do galego no séctor do comér-cio.

JM: Quines campanyes dueu aterme actualment?

CC: Nestes momentos estamos apiques de comezar diversas iniciati-vas de difusión e extensión da própiaorganización, con motivo do cum-primento dos seus 15 anos de vida,entre elas unha campaña xeral desensibilización e unha campaña de.Ademais, estamos traballando entres iniciativas que terán como ele-mento central a denúncia da escasapresenza do galego no sistema edu-cativo e o incumprimento da lexisla-ción vixente neste ámbito.

JM: En quins àmbits de la vos-tra societat creieu que el gallec tépoca entrada o és pràcticamentimpermeable?

CC: Son ámbitos especialmentedifíciles o mundo da empresa e ocomércio, a administración de xusti-za, os medios de comunicación ou aigrexa, por exemplo.

JM: Hi ha immersió lingüísticaa Galícia?

CC: Non, non hai programas deinmersión lingüística. O uso do gale-go no sistema educativo regula-sepor un decreto que establece a esco-larización dos nenos e nenas en fun-ción da lingua materna dominantena aula (tal e como están os usos lin-güísticos nas familias, isto prexudicaclaramente aos nenos e nenas gale-go-falantes) e logo estabelece unsmínimos de uso para os distintosníveis educativos: o principal proble-ma é que non hai vontade políticapara facer avanzar o uso do galegono ensino (como acontece noutrosmoitos ámbitos) e a lexislación lin-güística, que xa é de mínimos,incumpre-se nalguns níveis en índi-ces que chegan ao 50%, sen que aXunta de Galiza faga nada efeitivoao respeito.

Entrevista a Concha Costas, presidenta d’A Mesapola Normalización Lingüística de Galícia

Concha Costas.

Polo seu impactosocial, destacanespecialmenteas campañas

desenvolvidas pararestaurar as formasA Coruña e Ourense

• 9 •

JM: Els joves saben parlar elgallec? L'usen?

CC: Como indicaba antes, un dosprincipais problemas nestesmomentos é o baixo índice de uso dogalego nas novas xeracións, espe-cialmente nas cidades e vilas gran-des. Xa non teñen os prexuízos dexeracións anteriores, cren que ogalego é unha língua perfeitamenteválida para calquer uso, en xeralestán capacitados para falá-lo, peroos índices reais de uso son baixos.Este é o gran reto dos próximos anos.

JM: Quina és la situació lin-güística dels mitjans de comunica-ció de Galícia?

CC: Como xa dixen, este un dosámbitos onde a presenza do galego émoi testemuñal. De feito, ese foi noano 2000 o elemento central de rei-vindicación das organizacións queanualmente convocamos unhamanifestación en defensa da línguao 17 de maio. Por poñer un exemplo,A Mesa acaba de facer públicos osdatos de uso do galego dun informerealizado pola Xunta de Galiza noano 1999, que non chegaran a coñe-cer-se: aquel ano o governo galegodestinou case 250 millóns de pese-tas á promoción do galego nos 8principais xornais diários galegos,que estaban nunha média de uso dogalego que non chegaba ao 4%,estabelecendo que a finais de anoestes xornais tiñan que chegar a un8% de presenza do galego; a finaisde ano o que máis uso do galegoapresentaba estaba nun 6% ealguns mesmo retrocederan. A pesar

de que ningun dos xornais chegou ao8% pactado, os 250 millóns dos con-vénios pagaron-se integramente eestes xornais viron renovados osconvénios millonários no ano 2000.Creo que o exemplo é significativode cal é a presenza do galego nosprincipais xornais e cal é política daXunta de Galiza ao respeito.

JM: El govern actual de Galíciaés gaire favorable a la normalitza-ció del gallec?

CC: Nos máis de 10 anos dogoverno do PP de Manuel Fraga naXunta de Galiza gastaron-se milesde millóns de política lingüística enperpetuar unha imaxe folclórica e unuso litúrxico da língua, en tentardemostrar socialmente que enGaliza vivimos o que eles chaman“biligüismo harmónico”, unha convi-véncia equlibrada dos dous idiomas,sen conflicto social, etc. Pero a reali-dade é outra e todos os estudos,mesmo os que a própria Xunta deGaliza realiza, demostran que ogalego segue a perder falantes a unritmo máis que preocupante. A Mesaacaba de realizar e apresentar publi-camente un polémico informe sobre

a situación actual da Dirección Xeralde Política Lingüística: ausénciatotal de planificación e de control dodiñeiro, convénios incumpridos quese pagan integramente, subvenciónsmillonárias ás que ninguén lles faiun seguimento, millóns de pesetasgastados en libros e materiais didác-ticos que non se distribúen, nulointerese en facer cumprir a Lei nensequer naqueles casos en que hai

denúncias concretas (nen a própriaXunta de Galiza é quen de garantirque ela mesma cumpra coa Lei), etc.Lamentabelmente, as denúnciascontra a propia administración daXunta de Galiza seguen a ocuparunha boa parte do noso traballo edas nosas enerxias e recursos, feitoque fai que desde hai anos estexa-mos totalmente á marxe das sub-vencións oficias.

Concha Costas, presidenta d’A Mesa pola Normalización Lingüística de Galícia

ENTREVISTA

Entrevista feta perJordi Manent

un dos principaisproblemas nestes

momentos é o baixoíndice de uso do galego

nas novas xeracións

todos os estudosdemostran queo galego segue

a perder falantesa un ritmo máis que

preocupante

• 10 •

ACTIVISME

Membres de la Plataforma per laLlengua van interrompre la presen-tació del nou diari de distribuciógratuïta Metro directo, en desplegaruna pancarta de punta a punta de lataula que presidia l’acte amb ellema “Metro directo discrimina elcatalà”. Durant l’acte es van repartirtambé octavetes explicatives alsassistents, majoritàriament perio-distes, que es trobaven a la presen-tació d’aquest nou mitjà. La roda depremsa de presentació d’aquestdiari es produia just l’endemà de l’a-parició del seu primer exemplar, el 5de març d’enguany.

Com que Barcelona y m@s iMetro directo es distribueixen mésenllà dels propis límits de l’àreametropolitana de Barcelona, nor-malment a través dels accessos alstransports públics com les boquesde metro de Barcelona, però tambéa l'Hospitalet, Cornellà, SantaColoma, Badalona, Terrassa,Sabadell, Cerdanyola, Vilanova,Sitges, Sant Cugat, Sant Boi, etc.Tots dos segueixen unes caracterís-tiques molt semblants que arreu deles grans ciutats d’Europa ja fa anysque practiquen: la gratuïtat, elspunts de distribució i l’edició des-mesurada d’exemplars (mentre queBarcelona y m@s distribueix100.000 exemplars, Metro directo,200.000). D’aquesta manera, alsmatins és pràcticament impossiblemoure’s amb transport públic peraquesta àrea sense topar-se amb undistribuïdor de diaris gratuïts; així

podem observar que tothom llegeixun o l’altre, però aquests es llegei-xen molt més que diaris de quiosc.

Al més pur estil de quan i com vasortir Barcelona y m@s, Metrodirecto va apostar d'entrada pelcastellà, llevat d'una pàgina a l'inte-rior que va dedicada a notícies deCatalunya, perquè no fos dit. Al pri-mer número la presència del catalàfou d'un 1%, amb la qual cosa laPlataforma per la Llengua va consi-derar-ho una altra mostra d’into-lerància envers la ciutadania catala-na la marginant la nostra llengua, ivam emprendre la resposta adient elmateix dia. Per aquest mateix pro-cediment tots plegats vam aconse-guir que Barcelona y m@s incre-mentés substancialment la presèn-cia del català (ara mateix 50-60% a

la portada i 40% de l'interior encatalà, i la promesa d'augmentar-hoen els propers mesos).

Tot i que després de l’acció de lapancarta a la sala de premsa delCol·legi de periodistes, el senyorPedrós es va comprometre pública-ment a augmentar la presència delcatalà en el seu mitjà d’un 50%, elsexemplars de les darreres setmanesdemostren el poc compromís en lesseves paraules, ja que continua dis-criminant la nostra llengua.

Us convidem, doncs, a contiuarenviant queixes a la redacció deldiari, sobre vulneració dels nostresdrets i la demanda que l’edició esfaci en català.

Àrea de comunicacióPlataforma per la Llengua

Membres de la Plataforma despleguen una pancartaa la presentació del diari Metro directo amb el lema

“Metro directo discrimina el català”

La Plataforma ja era present al carrer amb diferents campanyes

• 11 •

ACTIVISME

La Plataforma per la Llengua vaconvocar el darrer 6 de juny unaroda de premsa per presentar unsestudis inèdits sobre l'estat delcatalà als supermercats i hipermer-cats, amb dades reveladores, aixícom també les propostes per a laseva completa normalització. Elsestudis volen fer evident les diferèn-cies entre grups, i s’observa latendència general del tractament dela nostra llengua en aquest àmbit: elcatalà en els 6 primers grups de dis-tribució minorista a Catalunya, i elcatalà en els hipermercats (més de2.500 m2) del barcelonès.

L'estudi fa palès que el català éscada vegada més present a lessuperfícies d'alimentació. Quant ales sis principals marques que ope-ren al Principat, la presència delcatalà arriba al 67%. Si l'estudi esrefereix als hipermercats delBarcelonès, la presència arriba al71%. La comissió empreses, artífexde l’estudi, s’ha fixat en qüestionscom la retolació, l'etiquetatge, elscatàlegs i les webs d'empresa, i s’handonat les “notes” de l'examen a quèhem sotmès, pel que fa a la presèn-

cia del català als establiments, alssupermercats i hipermercats delPrincipat.

Així, donem per aprovats: BonPreu, Ahold (Kampio), Condis,Caprabo i Grup Miquel (Gourmet).Tot i que la millora és evident,mereixen un suspens, Carrefour i ElCorte Inglés, que haurien d'augmen-tar en més d'un 40% la presència delcatalà. Algunes, com El Corte Inglés,han signat convenis per a l'ús delcatalà amb la Generalitat; l'estudi endemana un seguiment. La preocupa-

ció es fa més evident amb el grupCarrefour, on la presència del catalàés mínima, atesa la forta implanta-ció que té al territori. La Plataformas'adreçarà a les empreses que suspe-nen l'estudi, i els recorda que l'ús delcatalà actua com a element afavori-dor de la compra.

L’estudi es pot llegir íntegramenten format pdf a la web de l’entitat:www.estelnet.com /plataforma

Sònia LlinàsMembre del Secretariat

de la Plataforma per la Llengua

Millora la presència del catalàen l’etiquetatge al Principat

Percentatges de presència del català en diferents grups del ram de l’alimentació

Adquireix l’obra seriada de Perejaume,feta per encàrrec

de la Plataforma per la Llengua.

Ajuda’ns a tirar endavantels nostres projectes

comprant les obres seriades o cartells.

• 12 •

ACTIVISME

El passat 4 d’abril va tenir lloc laquarta edició del Mercat del Llibre ila Creació de la Universitat deLleida, que organitza, com cada any,el Departament de FilologiaCatalana.

Aquest any, a més de comptaramb la col·laboració del VoluntariatLingüístic de la Universitat i de laCoordinadora d’Estudiants delsPaïsos Catalans (CEPC), va comptartambé amb el suport especial de laPlataforma per la Llengua-Ponentque va participar en tots els actesque es van dur a terme al llarg deldia i que al vespre va organitzar,juntament amb el VoluntariatLingüístic, la CEPC i el propiDepartament de Filologia Catalana,un acte sobre “Llengües i nacions al’Estat francès” en motiu de l’anyeuropeu de les llengües.

L’acte va comptar amb represen-tants de diverses comunitats que, al’entrada del segle XXI, encara cla-men per no ser oblidades i per sertingudes en compte pels seus res-pectius pobles.

Països Catalans, Occitània,Euskal Herria, Bretanya, Còrsega i

Alsàcia: no parlem, doncs, de cap fetlocal ni puntual. El missatge: el casdel català és un més dels moltscasos que a l’Europa a què tantsovint s’apel·la cal que solucioni. Noens podem permetre una Europaexcloent, basada només en les llen-gües de les constitucions estatals,que s’imposen en territoris que sónresultats, sovint, a cops de compàs,de tractats de guerra i –si s’escau-de matrimonis de conveniència.

Un dels estats que amb mésforça ha intentat reduir la llenguacatalana és precisament el francès:per això aquesta atenció especial.Justament ara fa tres segles queLluís XIV tirava endavant la primeraprohibició explícita del català alnord del nostre país. Tant tempsdesprés, les coses no han canviatgaire. La llengua, avui, de “laRepública” és “el” francès. El català,doncs, no existeix segons la consti-tució francesa. Però és que tampocexisteixen d’altres llengües ambindèntica situació. L’occità, perexemple, la nostra llengua germana,ha estat víctima d’un veritableintent de substitució lingüística

explícitament deliberat. El mateixpodem dir del bretó, una llengua dela branca cèltica (com l’escocès, l’ir-landès, el gal·lès o el còrnic). Delbasc. De l’alsacià (una variant del’alemany). Del cors (tan proper altoscà o italià estàndard…). Del fla-menc (o neerlandès). Del franco-provençal. I també d’altres llengüesno territorials que l’Estat francèssimula desconèixer.

L’oblit de la situació de laCatalunya del Nord és generalitzaten aquest costat de la frontera polí-tica. I també ho és el de qualsevolaltra realitat que se’ns assembli.També per aquest motiu, laPlataforma per la Llengua, una orga-nització compromesa en la defensa ipromoció de la nostra llengua, vavoler donar a conèixer, en el marc dela ciutat de Lleida, la situació queviu avui l’Estat francès. Potser aixíens adonarem de l’artificialitat deles fronteres estatals. I també veu-rem, tal volta, que el nostre contextno té res d’extraordinari. Que la nos-tra feina no és gens localista.

Lourdes OliverasPlataforma per la Llengua-Ponent

Llengües i nacions a l’Estat francès

Representants de les diferents nacions sense estat que participaren a l’acte

• 13 •

TERRITORI

Escriure sobre la situació de lallengua catalana a Ponent no és gensfàcil, tant per la seua complexitatcom per les seues particularitats, i ésprecisament per això que cal parlar-ne, per la senzilla raó que volerincloure-la en una descripció con-junta amb altres parts de la comuni-nat lingüística catalana no tindriacap mena de sentit. Transportant-hoal camp de la medicina podríem dirque gairebé tots els individus respo-nen de manera diferent davant d’unamateixa malaltia, i que abans dereceptar res és imprescindible estu-diar els símptomes de cada malalt.Les terres de Lleida, com qualsevolpacient, es mereixen un metge quese les miri de dalt a baix; a laPlataforma per la Llengua de Ponentel nostre compromís amb la llenguaens obliga a posar-nos la bata blan-

ca, observar, diagnosticar i començara signar receptes.

He començat parlant de malalts,símptomes... Si això fos una conver-sa i algú ens sentís, possiblementse’ns acostaria i ens faria quatre pre-guntes: qui dieu que està malalt?Què té? Ja ho sap? Se’n sortirà?

Anem a pams:Qui diueu que està malalt? Com

acostuma a passar, és a la ciutat onel català viu una situació de majoranormalitat, i això no només és pre-ocupant pel nombre de parlants, sinótambé pels efectes que un determi-nat comportament lingüístic pottenir en la resta del territori.

Què té? Possiblement el proble-ma sigui només psicològic... Es parlacatalà, però molt poca gent li dóna elprestigi que es mereix; així, doncs,podem trobar una massiva retolació

en espanyol d’establiments dirigitsper empresaris catalanoparlants;uns lectors que parlen català i lle-geixen el diari en espanyol o unsparlants que quan es dirigeixen aautoritats, o individus desconeguts,ho fan –per defecte- en espanyol.

Ja ho sap? La resposta és clara:NO! I és precisament en aquest nivellque la Plataforma ha de centrar elsseus esforços en fer comprendre a lagent que ha de canviar d’hàbits oposarà en perill la seva llengua.

Se’n sortirà? Hi ha qui diu que totplegat no és un constipat i que ja enspodem treure la bata, però laPlataforma per la Llengua de Ponentho tenim molt clar: “ tot està per fer,tot és possible avui...” (Miquel Martíi Pol / Lluís Llach. Germanies 2007).

Jordi Carol i SabriàPlataforma per la Llengua-Ponent

Ponent: “tot està per fer, tot és possible avui”

Quina sort tenim els no-sé-què-parlants del País Valencià, ja tenimqui ens dirà què parlem, i, el que ésmés important, com ho hem de fer.S’ha acabat el famós conflicte.Perquè fins ara, miserables de nosal-tres, no en teníem ni idea, i, és clar,cadascú parlava com podia. Hemviscut en pecat, però, ara sí, pel béde tots, i una mica per salut també,l’Acadèmia Valenciana de la Llenguaens redimirà de tots els pecats.

Dues tasques molt complexes liesperen. Primer, determinar quin ésel nom d’allò que parlem, eixa cosaanònima que des dels tempsd’Ausiàs March fins ara ha anat pas-sant de generacions en generacionscom un testimoni mut, i determinarquina és la normativa que regiràaquesta llengua.

Hi ha qui vol sentir-se consolatamb el fet que alguns membres del’Acadèmia són reconeguts filòlegs ies limitaran a donar-li oficialitat a lasituació normativa existent en l’ac-

tualitat. Però: que fèm amb laresta?... Enginyers, ex-coronels, polí-tics, membres destacats d’organitza-cions secessionistes... Totes aquestespersones amb uns coneixementsfilològics sobradament contrastats,què diran al respecte?

Poca cosa es pot esperar d’unaacadèmia que naix de cul a la uni-versitat i amb quotes polítiques. Peròsobretot naix impulsada, controladai manipulada per la mà del PP; així,doncs, què es pot esperar? Ja hosabem sobradament amb el menys-preu que han demostrat cap a figu-res de la nostra cultura (Joan Fuster,Vicent Andrés Estellés, Enric Valor iOvidi Montllor); o amb la persecucióa mestres i professors per usar elstermes “País Valencià” i “català”; oamb les continuades subvencions aentitats secessionistes; o amb la dis-minució de la presència del català enles emissores de RTVV; o amb la cen-sura prèvia als llibres de text perquèno hi figure cap referència a la uni-

tat de la llengua... Totes aquestesaccions bel·ligerants no permeten lamés mínima confiança en la bondatfinal de l’AVL.

Si hi ha conflicte, aquest és denoms (català-valencià) i no de nor-matives, la qual cosa fa pensar queel final del suposat conflicte té solu-ció, no en una nova entitat normati-vitzadora, sinó en el reconeixementlegal de la doble denominació:català-valencià per referir-se a lallengua dels valencians.

I ara què? No ens podem quedarde braços creuats mentre gent queapenes coneix la llengua, en el millordels casos, fa i desfà al Palau de laGeneralitat. És el moment d’articularuna Plataforma per la Llengua quetreballe en la defensa de la unitatlingüística i lluite per un major ús.Una Plataforma per unir gent ambun objectiu comú: voler viure plena-ment en català!.

Rubén BenaventPlataforma per la Llengua-País Valencià

País Valencià: I, per fi, l’Acadèmia!

• 14 •

OPINIÓ

Totes les llengües són un bé cul-tural, un patrimoni de la humanitatque s’ha de preservar, potenciar itambé donar a conèixer. Per aquestmotiu, dins el procés de normalitza-ció de la nostra llengua, no enspodem centrar i limitar a actuar dinsl’àmbit català o dins el marc del’Estat espanyol. Això vol dir quehem d’adoptar una perspectiva glo-bal i recórrer a tots aquells esta-ments i institucions que contribuei-xin a la normalització i difusió de lallengua catalana. Així, per exemple,la tarja de presentació de la literatu-ra catalana, per citar un dels ele-ments de la nostra cultura és, enparaules de Matthew Tree, “tanexcel·lent i tan internacional com lade molts països reconeguts oficial-ment”.

A la comissió internacional pen-sem que cal ser presents i actuardesacomplexadament en tots elsàmbits: l’europeu per la seva

incidència més directa en el nostrefutur, però també més enllà en d’al-tres contextos. És per tot això queestem treballant amb aquest objec-tiu. Sabem que és un procés lent ique requereix constància, d’això pre-cisament no ens en falta pas, i que fafalta una feina rigorosa coordinadaamb l’assessorament i ajut de pro-fessionals. És necessari actuar des dediferents àrees a la vegada amb l’ob-jectiu de donar a conèixer la nostrallengua i les seves necessitats, i ferque sigui present i tingui el seu reco-neixement en els àmbits institucio-nals propers, com podria ser el del’Estat espanyol i també en l’àmbiteuropeu i internacional.

El català té futur, i el que és mésimportant, té un potencial que calsaber: una àrea geogràfica de mésd’onze milions d’habitants i una cul-tura viva i activa en totes les sevesvessants. Aquest potencial s’ha depoder explicar i desenvolupar mit-

jançant tots aquells instruments ifacilitats necessàries. D’aquestamanera la llengua i cultura catalanespodran continuar fent, i millorar,aportacions a la cultura universal.Cal trencar esquemes i, sobretot,opinions i equemes preconcebuts,tant en l’àmbit català com en l’àmbitinternacional, que limitin la projec-ció de la llengua catalana i el rein-grés de la seva cultura en el correntinternacional. Per assolir aquestobjectiu de fons que a llarg terminies creïn les sinèrgies necessàries.Entre d’altres coses, és molt impor-tant, per no dir imprescindible, acon-seguir que la nostra llengua tingui elreconeixement, l’estatus i, en defini-tiva, el marc legal que tenen la restade llengües oficials.

Sense complexos ni prejudicis,només per justícia i sentit comú!

Daniel MundetMembre del Secretariat

de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana,una llengua del món

Últimament s’ha parlat molt deltema de la immigració. És evidentque aquest fenomen suscita debat iinquietuds en la nostra societat. AlsPaïsos Catalans, però, això no ésnou: les nostres terres han estat desde sempre terres de pas, obertes adiferents pobles i enriquides cons-tanment a partir d’aquestes novesaportacions. Tots aquests elementshan anat conformant una cultura iuna identitat pròpia. La nostra llen-gua, la llengua catalana, com a llen-gua comuna dels habitants d’aquestpaís, n’ha estat el vehicle integrador,ha estat un dels principals mitjanspels quals els nouvinguts s’han sen-tit catalans, i com a catalans han

treballat en una terra que ha esde-vingut de tots.

L’onada immigratòria davant laqual ens trobem no és la més impor-tant que ha rebut el nostre país alllarg de la seva història, com ésconegut per tothom. El problemaque tenim plantejat és que el català,en zones molt importants del país,ha deixat de ser una llengua impres-cindible a causa de les circumstà-cies polítiques prou conegudes quecomporta pertànyer en uns estatscom l’espanyol o el francès, que dis-criminen clarament per llei la nostrallengua. Actualment no tenim elsinstruments necessaris perquè lallengua continuï desenvolupant el

paper integrador de sempre queassegurava una bona convivència, iaixò és preocupant.

Considerem que cal continuartreballant en tots els àmbits perquèel català sigui útil i imprescindible.Des de la Plataforma estem projec-tant actuar sempre amb el lema “elcatalà, llengua d’acollida”, en diver-ses llengües. Cal, però, que els nou-vinguts tinguin totes les eines pertal de poder aprendre el català, coma via de relació i d’entesa amb elpaís que els acull. Fet així, l’actitudd’aquestes persones serà molt bona.

Martí GasullCoordinador de programes

Immigració, font de diversitat.El català, llengua de cohesió

• 15 •

OPINIÓ

La defensa activa de la llengua catalana continua avuisent una necessitat. Una mirada als esdeveniments delsdarrers anys, fins i tot a les últimes dècades, posa al desco-bert que l’extensió de l’ús del català i la seva major presèn-cia fora de l’administració ha anat només raonablement bé.És un tòpic, però no per això menys cert, que encara avui lamajor part de l’activitat econòmica en general continuavehiculant-se en espanyol. L’oferta lúdica i cultural de mas-ses (cinema, televisió...) té només una petita expressió enllengua catalana. Motius, doncs, no en falten per manteniruna defensa activa.

Per un altre costat, s’ha posat de manifest diverses vega-des que només amb una pressió ciutadana visible el catalàha assolit un espai com a llengua utilitzada. Recordo el tre-ball que durant una bona part de la dècada dels vuitantanombrosos col·lectius i moviments varen protagonitzar perimpulsar la presència del català. Especialment significatiuper mi és el rècord del treball de la Crida a la Solidaritat.Sense algunes d’aquelles iniciatives probablement el catalàhagués arribat molt més tard del que ho va fer a empresestan emblemàtiques com RENFE, Telefónica, El Corte Inglés itantes d’altres. I és evident que la Crida no va actuar sola,altres col·lectius com el Grups de Defensa de la Llengua omés tard l’Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Catalàvaren ser també factors importants en la defensa activa del’ús del català.

Avui, com fa quinze anys, continua sent necessari l’acti-visme lingüístic. Les coses només es mouen si algú lesempeny, i és evident que l’ús del català necessita unaembranzida. La llengua, i el seu ús, en el cas d’una llenguaminoritzada com la nostra, no sortirà del seu statu quoactual de clara supeditació pel que fa a la seva presència imajoria d’aquells que utilitzen en les grans empreses la llen-gua espanyola fins que no facin un canvi. Però també és evi-dent que si ningú els fa veure la urgència que utilitzin elcatalà –com a mínim equitativament a l’ús de l’espanyol– lapresència de la nostra llengua continuarà en situació subòp-tima.

L’activisme lingüístic, quan es produeix, dóna resultats. Hiha recentment proves ben evidents d’aquesta afirmació endiverses empreses. Aquesta és, doncs, la raó principal per laqual avui continuem practicant una defensa activa i orga-nitzada de la llengua catalana. Sabem que si ens ho propo-sem podem activar la presència del català. No fer-ho és nonomés resignar-se a una situació de desigualtat lingüística,sinó perdre una oportunitat d’accedir a una normalitat d’úsque pot ser clau per salvaguardar la nostra llengua en elfutur, i amb ella, qui sap si també la nostra identitat.

Jordi SànchezMembre del Consell Consultiu

de la Plataforma per la Llengua

Cal seguir empenyent

Punt de llibre editat per al SantJordi d’enguany.És a la vostra disposició al localde la Plataforma, on ens podeutrobar de dilluns a divendres de10 a 14 i de 16 a 20 hores.

Entitat Oficina DC Número de compte

Si la dècada dels vuitanta va suposar la catalanitzacióde l’administració local i de la nova Generalitat, en elsúltims 10 anys s’ha fet un salt important però encarainsuficient en la catalanització de l’empresa privada.Podem observar que, tot i les i les prudències dels nostresgovernants i de força empresaris, hi ha una clara tendèn-cia en l’etiquetatge que ens permet assegurar que en 4 o5 anys el panorama en aquest sector haurà variat consi-derablement en favor del català. Pel que fa a la retolacióexterior dels comerços i a la llengua de la publicitataquest salt no s’ha fet de manera simètrica en tot el terri-tori, però també s’ha vist un canvi important des de 1990.Avui, per exemple, en la majoria de barris de Barcelona elcatalà és la llengua més usada en la retolació exterior delscomerços. D’altra banda, i com exemple, són comptatsamb els dits d’una mà les grans superfícies que només uti-litzen el castellà en la seva retolació interna.

El cert és que, des de fa pocs anys, comprar en catalàen algunes seccions del supermercat ja no és una feina deltot descoratjadora. Anem a fer una visita: podemcomençar pel sector dels ous, on gairebé tots estan eti-quetats en català! Seguim pels làctics i trobem que algu-nes de les grans marques com Cacaolat, ATO, Plana de Vico Letel, utilitzen també el català amb normalitat.Continuem per les aigües i veiem que aquí també ens ésben fàcil fer la tria: es pot triar Aigua de Ribes, Aigua delMontseny, Arinsal o Sant Aniol, per citar algunes marques,i, en canvi, deixem de comprar Viladrau, Font Vella,Fontdor o Vichy Catalan que, tot i els seus noms, no s’a-donen per on bufen els canvis. Passem al cava on fins faun any només podíem comprar Sumarroca, Raventós iBlanc i moltes altres marques que, per ser de poca difusió,només les podíem trobar en botigues especialitzades. Araja podem comprar la triomfadora de la temporada, l’Annade Codorniu bilingüe, i ben aviat altres productes deCodorniu, de Montferrant i probablement també deCanals i Nubiola que pertany al grup Freixenet. Altres pro-ductes gens marginals que, entre els molts que em deixo,

també etiqueten normalment en català són l’oli Borges ola mantega de la cooperativa Cadí. No cal dir que aquellsconsumidors exigents en temes lingüístics ja poden anarfent feina... A l’hora de triar el producte només cal fixar-se, a més del preu, la qualitat i la presentació, en la llen-gua. Fa uns anys aquesta tria era impossible, ja que sem-blava que l’etiquetatge en català estava reservat nomésals productes de tipus artesanal. Ara, doncs, en algunsracons del supermercat ja es pot comprar normalment encatalà, i fent-ho estarem tibant la tendència cap a la nor-malització de la llengua que es dóna en aquest àmbit.

Tot això sense comptar amb les marques blanques quecomercialitzen els supermercats, que cada dia triomfenmés, com per exemple Caprabo, Condis, Consum o Grup80, que utilitzen completament o parcialment el català.Gràcies a aquestes cadenes de supermercats per primeravegada hem trobat etiquetats en català productes comara lleixiu, suavitzant, pasta dentrífica o bolquers i tova-lloletes pels nadons. Això és nou i es consolida. En canvi,altres marques com Continente o Dia continuen apostantnomés pel castellà o altres idiomes.

Aquesta indiscutible tendència positiva és deguda alfet que les estratègies de màrqueting cada dia afinen mési es fa evident que el producte etiquetat en català suposaen igualtat de preu i qualitat un reclam, ja que se l’asso-cia a producte de qualitat. Hi ha molts estudis que demos-tren que el català a Catalunya és un factor que tendeixmés a afavorir la compra que no pas a desincentivar-la. Amés, el consumidor cada cop és més exigent i es començaa queixar quan no entén perquè empreses amb beneficisde milers de milions menystenen el català. En pocs anysanirem veient com el panorama de l’etiquetatge acabaràde fer el salt qualitatiu. Ni els empresaris voldran anarcontracorrent de la tendència encetada, ni els consumi-dors restaran callats davant aquelles altres empreses queincomprensiblement s’aferrin a les rutines d’abans.

Roger Buch i Ros Plataforma per la Llengua

La tendència en l’etiquetatge,clarament favorable al català

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 2000 ptes al trimestre) Normal (1500 ptes al trimestre) Reduïda (500 ptes al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!