EL FEUDALISME

Ciències socials 5è Unitat 7 CEIP Mestre Guillemet

ÍNDEX

● Dels comtats a la corona d'Aragó Els comtats carolingis Els comtats catalans La corona d'Aragó● El rei Jaume I● L'expansió per la Mediterrània● La societat Els privilegiats Els no privilegiats● La ciutat● El camp● Els castells● Els monestirs● L'art El romànic El gòtic

Els comtats carolingis

L'imperi carolingi, quan L'imperi carolingi, quan l'expansió va permetre l'expansió va permetre mantenir la cohesió i mantenir la cohesió i l'hegemonia de l'hegemonia de l'aristocràcia franca, va l'aristocràcia franca, va ser dominant en el ser dominant en el govern dels govern dels comtats catalans. Quasi tots els comtes importants de la Marca fins al 878 van ser netament francs

COMTATS CATALANS

Després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menció d'uns districtes (Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló) que reben el nom de comtat, dins dels quals hi existeixen d'altres circumscripcions menors, els pagi, com, per exemple, Berga o el Vallespir.

CORONA D'ARAGÓ

El 1134 el rei d'Aragó, Alfons, va morir sense successor i va deixar un testament força polèmic.

Aquesta corona estigué formada al començament pel regne d'Aragó i pel comtat de Barcelona.

L'EXPANSIÓ TERRITORIAL

A partir del segle XIII la Corona d'Aragó va començar l'expansió territorial i en pocs segles va ser una de les grans potències d'Europa.

EL REI JAUME I

Al segle XIII el rei Jaume I va conquerir Mallorca, Eivissa i després València i Múrcia.

PIRÀMIDE DE LA SOCIETAT

La societat estava dividida en tres estaments o grups socials. Cada estament tenia una funció: els nobles guerrejaven, el clero s'ocupava de retre culte a Déu i els pagesos treballar la terra.

PRIVILEGIATS (I)

La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats, posseïen la major part del treball dels pagesos i no pagaven impostos.

PRIVILEGIATS (II)

Nobles: juraven fidelitat al rei i n'esdevenien vassalls.

Una de les obligacions dels vassalls era ajudar el rei. I el rei els donaven terres.

PRIVILEGIATS (III)

Clero: era un grup molt nombrós, perquè la societat medieval era cristiana i seguia les seves normes

NO PRIVILEGIATS

A l'edat mitjana hi havia gent que havia de pagar impostos. Eren els no privilegiats: menestrals, pagesos, llenyataires ...

LA CIUTAT CRISTIANA

PARTS DE LA CIUTAT

Castell

Hospital

'Barri d artesans

Catedral

Llotja

Ajuntament

Plaçamajor

Hostal

Call

Sinagoga

Raval

Monestir

Cementeri

EL CAMP

Els pagesos

Eren la major part del poble.

La majoria eren serfs del senyor.

Una part del que sembraven era per al senyor.

Les eines del camp

Falç Forca Pala Arada Jou

Que hi ha al camp?

Molins de vent Molins d'aigua Horts on

sembraven llegums i hortalisses

Granges on pasturaven animals

PARTS D'UN CASTELLMEDIEVAL

ELS PRIMERS CASTELLS

Els primers castells es començaren a construir entre els segles VIII i XV, tot i que el seu origen és més antic i tenen precedents en l'arquitectura militar de la Grècia clàssica. A l'edat mitjana 'utilitzaven, com a setge defensiu, una simple palissada de fusta, però l'evolució de l'armament i de les tècniques militars van fer inservible aquest procediment. Més endavant, varen confiar en la solidesa de les construccions de pedra i en l'alçada dels murs que podien arribar a aconseguir amb aquest materia l.

PERSONES QUE VIUENALS CASTELLS

El rei

Els consellers reials

Els cavallers

El bisbe

PERSONES QUE TREBALLENALS CASTELLS

Batle

Mercader

Cap de guiat

ELS MONESTIRS

Entre els segles IV i IX els monestirs es varen estendre per tot Europa.

Els formaven les persones que vivien en comunitats.

QUÈ ÉS UN MONESTIR ?

Un monestir és un edifici per als religiosos, on viuen i mengen.

Hi havia monestirs de monjos i de monges.

COM VIVIEN ELS MONJOS?

Els monestirs eren llocs on vivien de forma pobra i fora luxes.

Els monjos dedicaven moltes hores a l'oració i al treball.

S'aixecaven a primera hora del matí i treballaven i resaven durant el dia.

Cerca la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

L'ART ROMÀNIC

L'ART GÒTIC

És l'estil artístic més important a Europa entre els segles XI i XV, i es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt decoratiu i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general. Es diferencia del romànic en el fet que cerca crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma.

ARQUITECTURA GÒTICA

Les catedrals tenen grans dimensions, són altes i molt esveltes.

Als murs hi ha grans finestral i a la façana, una gran rosassa, que donen molta claror a l'interior.

La planta té forma de creu llatina i la coberta té volta de creueria.

ESCULTURA GÒTICA

L'escultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana aproximadament des de mitjans del segle XI fins al segle XVI. Fou un tipus d'escultura que evolucionà a partir de la romànica.

PINTURA GÒTICA

La transició entre el romànic i el gòtic és molt imprecisa però podem veure en les característiques d'aquest estil una pintura més fosca i emocional que en el període precedent..

Aquest treball l'han fet

XISCA     MARC     AINHOAANTONI     MAXI     PAULAGUILLEM     FRANCISCA

ALBA     FABIANE     ALANANDREU     ELA     FELIP

MARIA     IVAN