4t.

ES

O

Pro

fess

or:

Fe

rran

Go

nzà

lez

EL

S T

EM

PS

MO

DE

RN

S (

SE

GL

ES

X

V-X

VI)

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

2

ELS TEMPS MODERNS (SEGLES XV I XVI)

1.1.Els temps moderns: canvis i continuïtats L’Edat Moderna és el període de la història d’Europa que va des del descobriment d’Amèrica(1492) a la Revolució Francesa(1789).

a) Canvis respecte a l’Edat Mitjana:

L´ampliació de l’espai geogràfic conegut pels europeus.

Un considerable avenç de les idees científiques i sobre l’univers, juntament amb la invenció de la imprenta.

Una manera diferent d’entendre el món.

La divisió religiosa d’Europa, desencadenada per les idees i les protestes d’un frare anomenat Martí Luter i els seus seguidors.

b) Continuïtats respecte l’Edat Mitjana:

La major part de la gent treballava i vivia al camp.

Les maneres de treballar la terra i la tecnologia agrària.

Les fams i les caresties periòdiques per manca d’aliments.

La pervivència del feudalisme. Conscients de la importància d’aquests canvis, alguns intel.lectuals del segle XV van qualificar la seva època com a moderna per comparació als segles medievals. 1.2. L’ampliació del món conegut: els descobriments geogràfics

Al començament del segle XV, el món que coneixien els europeus i les europees es reduïa a Europa, la costa del nord d’Àfrica i el centre i el sud d’Àsia. Va ser durant l’Edat Moderna quan s’amplia l’espai geogràfic:

s’entra en contacte amb Amèrica.

es coneix bona part d’Àfrica i Àsia.

es fa la primera volta al món.

L’Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica el 1492. A la foto, planisferi de Cantino 1502, la primera carta (que es conserva) mostrant les exploracions de Colom per l'Amèrica Central, Corte-Real a Terranova, Gama a l'Índia i Cabral al Brasil.

La Revolució Francesa marca la fi de l’Edat Moderna i l’inici de l’Edat contemporània. A la foto un gravat de la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

3

Aquests descobriments van ser portats a terme per Portugal, Castella, França, Anglaterra i Països Baixos. 2.1 Portugal: capdavanter dels descobriments Els portuguesos foren els primers protagonistes dels descobriments geogràfics. El princep Enric de Portugal, conegut com el navegant va crear una escola naval i va impulsar les expedicions marítimes. Fets importants:

L’any 1432 els portuguesos ja havien descobert i ocupat les illes Açores i Madeira.

L’any 1487 Bartolomeu Dias va arribar al cap d’Àfrica del Sud, que va ser anomenat de Bona Esperança.

L’any 1498 sota el comandament de Vasco de Gama, els portuguesos van arribar a Calicut(costa d’Índia).

Com a resultat de tot això quedava oberta una nova ruta comercial que seguia el següent recorregut:Lisboa, Açores, illes del Cap Verd, cap de Bona Esperança, Montbassa i Calicut. 2.2 El descobriment d’Europa del Nou Món L’any 1487, el regne de Castella havia ocupat les illes Canàries. Cristòfor Colom (navegant d’origen desconegut). Creia que la terra era esfèrica i que el seu diàmetre era un terç més petit del que és en realitat. Per això va presentar el projecte al rei Joan de Portugal de navegar cap a l’oest per arribar a l’Índia i no li va fer cas. Aquesta iniciativa va ser acceptada pels Reis Catòlics l’any 1492. El dia 3 d’agost de 1492, Colom sortí del Port de Palos de Moguer(Huelva) amb els germans Pinzón en dues caravel.les(la Pinta i la Niña) i una nau(la Santa Maria). Va fer escala a les illes Canàries i es va endinsar a l’oceà Atlàntic. El 12 d’octubre de 1492 arribaren a l’illa de Guanahaní(arxipèlag de les Bahames). Va recórrer Cuba i Haití i va tornar a Barcelona. Aleshores els Reis Catòlics demanaren al papa el reconeixement de la

Mapa que mostra els viatges de l’explorador portuguès Vasco de Gama al voltant del continent africà fins arribar a l’Índia.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

4

incorporació de les terres descobertes per Colom. S’obrí un conflicte amb Portugal que es va resoldre mitjançant el tractat de Tordesillas, en el qual s’establí una línia situada al meridià 46º oest. Les terres situades a l’est d’aquest meridià quedarien sota el domini portuguès i les que es trobessin a l’oest, en mans de Castella. Cristòfor Colom en el segon viatge va arribar a les illes de Montserrat, Dominica i Puerto Rico. En el tercer viatge va arribar a la illa Trinitat i a la costa de Veneçuela. En tots aquests viatges Colom i els seus homes es pensaven haver arribat a Àsia i van posar a aquelles terres el nom d’Índies. El descobriment decisiu per demostrar que les índies no eren Àsia el va realitzar Vasco Nuñez de Balboa, que va travessar a peu l’istme de Panamà i va descobrir l’oceà Pacífic. S´havia demostrat que per arribar a Àsia, calia continuar navegant cap a l’oest per aquest nou oceà.. 2.3 La primera volta al món A partir del descobriment europeu del Nou Món, tant la Corona de Castella com Portugal es van llançar a la conquesta i a la colonització de l’Amèrica del Sud i Central. Els anglesos i francesos se centraren en Amèrica del Nord. L’any 1915, una nova expedició comandada per Magalhaes, que a través del sud del Nou Continent(estret que després es dirà de Magallanes) va arribar a l’oceà Pacífic. Va ser una navegació molt difícil per aquest oceà que era més gran del que es pensaven. Van arribar a les illes Filipines i Mariannes. Allí Magallanes va morir amb un enfrontament amb els indígenes. Juan Sebastián el Cano es va haver de fer càrrec de l’expedició i va poder retornar a la Península Ibèrica. Aquest viatge fou important per diferents raons:s’havia fet la primera volta al món, s’havia provat l’existència d’un nou continent i s’havia demostrat l’esfericitat de la Terra.

Esquema d’una caravel·la.(audiovisual)

El 1519 el navegant portuguès Fernando Magallanes (foto a dalt),va iniciar la que seria la primera volta al món.(audiovisual) El viatge va estar ple de dificultats. Magallanes moriria en el seu transcurs i el completaria un dels seus capitans, Juan Sebastián Elcano.(foto dreta)

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

5

3. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS 3.1 Les causes El comerç més rendible a l’època medieval era el que es feia amb l’Orient:la Xina, el Japó i l’Índia. Els productes que donaven més beneficis eren les espècies, els quals arribaven a Venècia des d’on es distribuïen per Europa. Aquest comerç va entrar en crisi a causa de la conquesta de Contastinoble pels turcs. La primera causa va ser la busca de noves rutes marítimes que arribessin a les Índies sense passar per la zona turc Una altra causa va ser l’impacte provocat en la imaginació i mentalitat d’aquells europeus per les aventures de coneguts viatgers a l’Orient, com ara el comerciant Marco Polo.(enllaç web)

La tercera causa van ser els avenços científics i tècnics(els vaixells es van perfeccionar), els nous instruments d’orientació com la la brúixola i els progressos de la cartografia. 3.2 Les conseqüències Quan els descobridors castellans arribaren a Amèrica, van entrar en contacte sobretot amb dues civilitzacions:l’imperi asteca(actual Mèxic) i l’imperi inca(altipans de la serralada dels Andes). Aquests pobles van ser sotmesos pels

Itinerari de la primera volta al món realitzada per Magallanes i finalitzada per Elcano.

L’astrolabi (enllaç web) serveix per a medir la latitud aproximada a la que s’està navegant. A la foto, un astrolabi del s.XVI.

La brúixola (audiovisual) serveix per mantenir el rumb quan s’abandona la línia de la costa. A la foto, brúixola del s. XV.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

6

conqueridors:Hernan Cortés(al nord del continent) i Francisco Pizarro(al sud). El primer resultat dels descobriments va ser, per tant, la formació dels imperis colonials:l´hispànic, el portugués, el britànic i el francès. Això va comportar tres grans conseqüències:

a) Augment del comerç i el desplaçament d’aquesta activitat econòmica del Mediterrani a l’Atlàntic. Això va provocar la crisi dels ports mediterranis i l’expansió d’altres com Sevilla, Lisboa, Londres i Anvers. També va contribuir a l’enriquiment de la burguesía comercial de les ciutats atlàntiques. Els colonitzadors explotaren l’or i la plata i introduïren a Europa productes agrícoles americans com el blat de moro, la patata i el tabac.

Van organitzar l’agricultura al nou continent en grans plantacions.

c) L’excedent de població europea s’adreçava al

nou continent.

d) Gran mortaldat dins de la població indígena per la transmissió de noves malalties contra les quals no hi estaven immunitzats i per la duresa dels treballs. Els indígenes van ser substituïts pels esclaus de l’Àfrica occidental. Els europeus van imposar la seva cultural i van anihilar les aportacions de les civilitzacions anteriors, anomenades precolombines.

4. L’AMPLIACIÓ I LA DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT Al mateix temps que s’ampliaven els horitzons geogràfics s’anaven eixamplant els coneixements científics i tècnics. Cal destacar-ne dos:la imprenta i la nova concepció de l’univers. 4.1 La impremta (enllaç web) Fins al segle XV, els llibres s’havien de copiar a mà. A mitjan segle XV, l’alemany Johan Gutenberg va inventar un sistema que permetia reproduir molt més ràpidament els llibres:la impremta (foto a la dreta).

L’arribada dels europeus a terres desconegudes acabaria provocant una gran mortaldat entre els indígenes: guerres, fams, epidèmies... A la foto, gravat on es representa l’arribada d’Hernan Cortés a les costes de Mèxic.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

7

4.2 Una nova concepció de l’univers Durant l’Edat Mitjana, la visió de l’univers es va caracteritzar pel geocentrisme (video),és a dir, per la teoria segons la qual la Terra estava situada al centre de l’univers i tots el sastres giraven al seu voltant. Nicolau Copèrnic (enllaç web) va arribar a la conclusió que el Sol és el centre de l’univers i que la Terra té un moviment de rotació diari i un altre de translació anual al voltant del Sol. Aquesta teoria s’anomenava heliocèntrica i va significar un canvi revolucionari. Establia que el treball de la ciència se centrava en l’estudi dels fets a partir de l’observació i en la formulació de lleis capaces d’explicar aquests fets. Neixen les bases de la revolució científica. El sistema de Copèrnic fou perfeccionat per Johannes Kepler que va defensar que les òrbites del sastres eren el.líptiques i per Galileu Galilei que va confirmar la teoria heliocèntrica a través de l’observació. Amb Galileu va néixer la ciència moderna, una nova manera de veure el món basada en l’observació intel.ligent de la natura, el mètode experimental i la formulació de les teories físiques d’acord amb els fets reals. 5.LA REFORMA PROTESTANT La Reforma protestant és el moviment de trencament de la unitat del cristianisme iniciat al segle XVI a l’Europa occidental i que va dividir els cristians en dos grans blocs: els catòlics (també anomenats papistes) i els protestants. 5.1 La crisi de l’Església (video) Des de finals de l’ Edat Mitjana, els europeus experimentaren una aguda inquietud davant la mort i la salvació de la seva ànima. Per salvar l’ànima o intercedir per les ànimes dels difunts, es confiava en les pregàries del clergat i les indulgències (actes mitjançant els quals les persones podien obtenir la remissió de la pena deguda als seus pecats). Els papes com és el cas d’Alexandre VI o de Juli II s’envoltaven de luxe i vivien amb una moral relaxada i es preocupaven més de projectes polítics i militars que no pas de la religió. Molts bisbes i abats no residien a les seves diòcesis o convents , però en cobraven les rendes. Aquest ambient era criticat pels humanistes, que demanaven reformes profundes de l’Església.

Retrat de Galileu Galilei (audiovisual)

Gravat medieval on es veuen uns càrrecs religiosos (esquerra) venent indulgències als “pecadors”.

Retrat de Martí Luter realitzat pel pintor Lucas Cranach, el Vell el 1529 (Museu dels Uffizi, Florència)

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

8

5.2 L’esclat de la Reforma: Luter Luter (monjo agustí) va començar les crítiques a l’Església el 1517, negant el valor de les indulgències i el poder de l’Església per concedir-les i elaborà una nova doctrina religiosa. Les doctrines de Luter es basaven en el retorn al missatge autèntic del cristianisme que, segons ell, es trobava en la lectura lliure de la Bíblia, la va traduir a l’alemany. Afirmava que només la fe podia salvar al creient de les penes de l’infern. Ell negava la necessitat de tota la jerarquia eclesiàstica. Molts prínceps alemanys trobaren justificació en aquestes noves idees per confiscar les propietats de l’Església. 5.3 L’extensió de la Reforma Les noves doctrines de Luter obriren el camí a diverses interpretacions de la Bíblia i, com a conseqüència, van anar apareixent diverses esglésies diferenciades entre si. Les dues separacions més importants van ser la protagonitzada per Joan Calví a Suïssa i el trencament amb Roma de l’Església d’Anglaterra en temps del rei EnricVIII. El calvinisme es distingia per la creença en la predestinació. 5.4 La Contrareforma catòlica Davant del reformisme religiós, l’Església catòlica va promoure un moviment contrari a la Reforma dirigit pel papa. Aquest moviment trobà el seu motor en la persona d’Ignasi de Loyola, el qual va fundar l’ordre dels jesuïtes, que va fer de l’obediència al papa un dels seus preceptes fonamentals. Els jesuïtes van dirigir una acció antiprotestant coneguda com a Contrarreforma. A partir de 1545 es reuní el concili de Trento, que va revisar i aclarar les afirmacions de la doctrina de l’Església. Els dogmes van quedar formulats de manera que no admetessin discussió, i els vicis dels bisbes i els clergues van ser eradicats i es reforçava l’autoritat papal. Els diferents reis d’Europa van prendre partit per la Reforma o bé per la Contrareforma.

Una de les sessions del Concili de Trento (1545-1563)

Un dels monarques que més va combatre als protestants va ser Carles V. A la foto retrat de Carles V a la batalla de Mülhberg pintat per Tizià ( Museo del Prado, Madrid)

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

9

5. UNA NOVA ACTITUD HUMANA: L’HUMANISME I EL RENAIXEMENT Durant el segle XV a Itàlia i al llarg del segle XVI a la resta d’Europa els intel.lectuals van considerar que l’antiguitat grega i romana era el model a seguir i que l’Edat Mitjana era una etapa bàrbara i obscura. Aquesta renovació reflectia un canvi d’actitud humana,és a dir, es va passar d’una actitud teocèntrica (Déu ho fonamentava tot) a una actitud antropocèntrica(tot girava al voltant de l’ésser humà). Els protagonistes d’aquest canvi van ser els humanistes i els artistes del període anomenat Renaixement. 5.1 L’humanisme L´humanisme va ser un moviment de renovació cultural que nasqué a Italia durant el segle XV i es va estendtre per Europa durant la primera meitat del segle XVI. Es va caracteritzar pel renaixement de la cultura clàssica grega i llatina i per la preocupació per l’ ésser humà i la seva relació amb la natura. Els humanistes van traduir i comentar manuscrits dels autors de l’Antiguitat. Exaltaven la dignitat humana i pensaven que a través de l’educació i el coneixement desapareixeria la maldat al món. Humanistes destacats:Giovanni Pico Della Mirandola i Erasme de Rotterdam. 5.2 El Renaixement a Itàlia El Renaixement (video) és un moviment italià que arribà acompanyat per l’humanisme racional del segle XV. Gràcies als humanistes, a les universitats s’estudiaren els textos clàssics, es van debatre els postulats teològics, es divulga la cultura escrita gràcies a la imprenta, i es van eixamplar els horitzons gràcies als descobriments geogràfics. Si a l’Edat Mitjana l’art tenia una funció religiosa, en el Renaixement, la influència de l’humanisme va promoure la recuperació de les regles de l’art clàssic. Així, l’individu i la natura van ser tractats com un tot harmònic del qual es pretenia destacar la seva bellesa. L’ésser humà passa a convertir-se en el centre de l’univers i els artistes volen reflectir en les seves obres un ideal de bellesa. 5.3 Itàlia, bressol del Renaixement. El quattrocento El Renaixement va sorgir a Florència al segle XV(1400-1500) en una època de prosperitat econòmica i de grans mecenes com la familia Mèdici.

Home vitruvià, estudi de les mesures humanes de Leonardo da Vinci, un dels grans humanistes del renaixement.

Un dels elements que recuperarà el renaixement del passat grecoromà seràn els òrdres arquitectònics clàssics.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

10

Els artistes del Renaixement es van preocupar per trobar les proporcions humanes, per mitjà d’una geometria simple que permetés establir proporcions senzilles. Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint-hi elements simples ordenats i proporcionats, que contribuïren a crear un espai racional. Aquests elements són semblants als components clàssics:arcs de mig punt, frontons, cornises i cúpules. Brunelleschi.Va projector l’enorme cúpula de la catedral de Florència. Altres construccions a Florència :l’església de Sant LLorenç, l’hospital dels innocents, la capella Pazzi i la cúpula de la catedral. Els escultors van buscar la proporció harmònica del cos humà, que sovint es representava nu. Donatello ,escultor florentí. Expressava en els seus treballls vitalitat i elegància. Destaquen les seves escultures de marbre per a la catedral de Florència, el David de bronze i l’estàtua eqüestre de Gattamelana. Els pintors també van buscar el domini de l’espai i estudiaren com es podia representar en una superfície plana la tercera dimensió o profunditat. Masaccio, Piero Della Francesca i Botticelli són els pintors més representatius. De Botticelli destaquen La primavera i El naixement de Venus. 5.4 El cinquecento, Roma, centre artístic Al final del segle XV, el Renaixement es va escampar per diverses ciutats d’Itàlia i d’Europa i la capital de l’art passà de Florència a Roma. El cinquecento (1500-1600) es va convertir en el període de maduració del Renaixement i en el de més gran expressió artística. Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa Juli II encarrega a Bramante la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Més endavant Miquel Àngel continuà les obres de Sant Pere i va culminar el treball erigint-hi una cúpula impressionant. Miquel Àngel es convertí en un gran artista(arquitecte, pintor i escultor) que va anar més enllà del quattrocento i volia expressar sentiments en les seves obres.

Dos genis més de la pintura del cinquecento van ser Leonardo da Vinci i Rafaello Sanzio.

La cúpula de la catedral de Florència de l’arquitecte Brunelleschi és una de les obres mestres de l’art i de la tècnica del renaixement.

El David (1501-1504) de Miquel Àngel és una de les escultures més importants del renaixement.

Unitat 1 Els temps moderns (XV-XVI)

11

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART DEL RENAIXEMENT

ARQUITECTURA

Utilització dels elements

formals clàssics(sistema

arquitravat,columnes(dòriq

ues, jòniques i corínties)i

compostes, sistema de

volta de canó i cúpula.

Racionalització de l’espai

,és a dir, aplicació a

l’arquitectura de les

matemàtiques i les formes

geomètriques bàsiques.

LA PINTURA

Representació de la realitat

tal com es veu, però

idealitzant la natura i els

personatges.

Utilització perfecta de la

prespectiva.

Utilització de l’oli sobre el

llenç.

La naturalitat en la

composició(els personatges

apareixen ben integrats dins

el marc paisagístic o

arquitectònic.

Aparició de nous temes com

el mitològic.

L’elegància de l’actitud,

l’expressió serena i l’equilibri

entre el moviment i el repòs

ESCULTURA

Preferència del marbre i el bronze

a d’altres materials.

El predomini de les figures

exemptes.

La figura humana com a tema

fonamental.

La recuperació del cos nu com a

model estètic de bellesa.

L’elegància de l’actitud, l’expressió

serena i l’equilibri entre el

moviment i el repòs