linia baix maresme 03 ok

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · Abril de 2015 · Núm. 3

Comarca pàg 29

Els municipis costanersi la Generalitat fan frontcomú per les platges

Josep Triadó pàg 23

“Volem que Premià de Dalt sigui un dels poblesamb menys atur del país”

Vilassar de Dalt pàg 24

L’Unics Fashion Market,un impuls econòmic iturístic per a Can Nolla

El Masnou pàg 27

Compte enrere per a una nova edició de la Fira Comercial i Gastronòmica

Cabrils pàg 25

En marxa una nova associació de comerciants

Esports pàg 30

La UE Vilassar certifica el seudescens a Primera Catalana

La Marea Groga revifaa Vilassar de Mar i Cabrera

Les associacions de mares i pares dels dos municipis impulsen el moviment en defensa de l’escola pública pàg 3

Entrevista a Miquel BuchAlcalde de Premià de Mar i

candidat de CiU a la reelecció

pàgs 12 i 13

“L’alcaldia és el meu sostre polític. Si sóc

reelegit, acabaré el mandat”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat Abril 2015

En Portada 3 | líniamar.catAbril 2015

Diverses Associacions de Maresi Pares (AMPES) de centreseducatius de Vilassar de Mar iCabrera de Mar han decidit re-activar als dos municipis lesmobilitzacions de la Marea Gro-ga, moviment social en defensade l’educació pública.

El tret de sortida va ser unapresentació celebrada el 14 d’a-bril a la Sala Galbany de Vilas-sar, en què hi van ser presentsels representants de les AM-PES de les escoles Els Alocs, Plade l’Avellà, Pérez Sala, Escola delMar, Vaixell Burriac i de l’Insti-tut Pere Ribot de Vilassar deMar. Totes juntes van exposarels principals problemes que, se-

gons el seu punt de vista, pateixl’ensenyament públic als dosmunicipis.

En el cas de Vilassar de Mar,la principal denúncia de la co-munitat educativa és la supres-sió d’una de les dues línies de P3a l’escola Pérez Sala de cara alcurs vinent. “El departamentd’Ensenyament justifica la re-tallada argumentant una baixa-da demogràfica de cara al cursque ve”, afirma David Paricio,membre de l’AMPA del centre.“Sabem que la reducció de nensque faran P3 el curs que ve éspuntual, i si no es recupera la lí-nia en els següents cursos, la res-ta de centres estaran massifi-cats”, argumenta Paricio.

A més, l’AMPA de l’escolaPérez Sala lamenta que la su-pressió de la línia es dugués aterme abans del període de

preinscripció pel curs 2015-2016, la qual cosa, segons afir-men, limitava la capacitat d’e-lecció dels pares. “La nostraproposta era mantenir la línia deP3, encara que haguessin baixatles ràtios d’alumnes per aula”,afirma Paricio.

L’altra reivindicació principala Vilassar de Mar neix a l’insti-tut Pere Ribot, que l’any que veoferirà una línia més a 1r d’ESO.“Temem que la infraestructuradel centre no estigui preparadaper aquesta ampliació”, alertaParicio.

ESCOLA BRESSOLPer la seva banda, a Cabrera deMar la principal denúncia de lacomunitat educativa és el tan-cament de l’escola bressol ElCastellet, que aquest curs ja nova obrir les seves portes. Això va

deixar l’escola bressol Marina-da com l’únic centre públic d’a-questes característiques exis-tent al municipi. “Denunciemque hi ha massa nens per cadaprofessor i els problemes que hiha amb les substitucions dels do-cents de baixa”, explica DanielMeroño, membre de l’AMPAde l’escola Pla de l’Avellà. “Amés, encara que l’escola bressolsigui pública, és gestionada peruna empresa privada. Volemque la seva gestió sigui assumi-da directament pel consistori”,diu Meroño.

La comunitat educativa temque el tancament de l’escolabressol El Castellet serveixi deprecedent per l’escola Pla de l’A-vellà. I és que el pròxim any seràel primer que l’Ajuntament de Vi-lassar no ajudarà el consistori deCabrera en la subvenció del cen-

tre. “Això ens fa posar els pèls depunta perquè el tancament del’escola bressol El Castellet va serjustificat per pèrdues econòmi-ques”, recorda Meroño.

LLUITA GLOBALLes AMPES de Cabrera i Vilas-sar han vinculat les seves rei-vindicacions a la Iniciativa Le-gislativa Popular (ILP) impul-sada per entitats de la comuni-tat educativa catalana. La ILP de-fensa una educació pública, dequalitat i en català i es posicionacontra la Llei d’Educació de Ca-talunya i la Llei Orgànica deMillora de la Qualitat Educativa.Recollir firmes per a la ILP i por-tar samarretes grogues als cen-tres educatius són les primeresmobilitzacions que la MareaGroga té previst realitzar a Vi-lassar de Mar i Cabrera de Mar.

Tornen les mobilitzacions» AMPES de Vilassar de Mar i Cabrera impulsen de nou la Marea Groga en defensa de l’escola pública

» Els promotors vinculen la lluita global amb reivindicacions a les seves escoles i instituts

Un moment de la presentació celebrada a la Sala Galbany de Vilassar de Mar. Foto: Marea Groga

Andreu MerinoVILASSAR

Opinió| 4 líniamar.cat Abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

És denigrant i demolidora lapolítica del PP en l’àmbit deJustícia. De fet, la proposta deprivatització del Registre Civil ésabsolutament regressiva. El Re-gistre Civil és un servei públic queha de continuar en l’àmbit del’Administració de Justícia. Lareforma que pretén portar aterme el govern central és unfrau, ja que per efectuar uns trà-mits de serveis bàsics s’hauria depagar. També implicaria el tras-pàs i gestió de dades personalsdels ciutadans als registradorsmercantils. Aquesta privatitzacióés un pas enrere en l’Estat sociali democràtic de dret. Es preténdestruir un servei públic univer-sal per tal d’afavorir uns deter-minats col·lectius plutocràtics.

Aquesta arbitrària privatitza-ció també comportaria un nouatac contra l’equilibri territorial;és a dir, que per dur a termequalsevol tràmit que avui en diaes pot realitzar en el mateix mu-nicipi caldria desplaçar-se a lacapital de la província. Per a Ca-talunya això representaria unaestocada de mort contra els petitsmunicipis i les comarques; se-ria com tornar als anys vui-tanta del segle passat. Per altrabanda, aquesta mesura tambécomportaria una pèrdua de llocsde treball en un moment en quèl’atur és un drama social.

En síntesi, la privatització delRegistre Civil és una autènticaaberració que cal aturar. Ara ésmolt important que es presentinmocions a tots els ajuntaments,consells comarcals i diputa-cions per tal fer retirar aquestallei que pot comportar un greuretrocés per a la gran majoria dela població catalana.

4Registre civilper Josep Loste

#Semifinals#Tradició #Lapsus?

4Mediterranis i europeus!per Marta Pascal, presidenta de la JNC

És ben cert que Podemos ha ac-tivat un vector d'esperança a Es-paña, un fet que era necessari.Altra cosa és que, aquest ne-cessari canvi, l'aconseguiran enuns pocs anys quan la inèrcia so-cial i cultural a España porta se-gles d'un ADN nacional con-quistador, imperial i negador del'alteritat.

Però l'esperança que pot ge-nerar Podemos necessita, nonomés aconseguir presència alCongreso i ser-hi una veu més,sinó que és esperança en la me-sura que pugui guanyar permajoria absoluta fins i tot, i pu-gui impulsar un procés consti-tuent a l'Estat espanyol per a re-formar-lo de dalt a baix.

I ha semblat que aquestapromesa d'un Podemos gua-nyador que escombrés la castaera possible degut a una com-binació conjuntural de factors:una gran necessitat social enaquest sentit en la societat es-panyola, totalment desmora-litzada per la prepotència i lacorrupció i sense esperancesdes del 15M, sumat a una hàbilmaniobra mediàtica amb in-gent quota de pantalla ben uti-litzada, i també afegint-hi unanecessitat dels poders fàcticsespanyols de crear un efectedesestabilitzador de l'únic vec-tor d'esperança que, fins lla-

vors, generava passions dinsl'Estat, l'independentista.

La crua realitat, i és que la re-alitat és tossuda, és adonar-se'nque Podemos no només no po-drà forçar un procés constituent,sinó que ni tan sols podrà gua-nyar el govern. En les passadeseleccions andaluses, van apun-tar-se maneres que seguramentseran extrapolables en gran me-sura a la societat espanyola.

Per una banda, hi ha gransromanents de vot en el PP iPSOE, que els continuaran fentdecisius (no com a Grècia que elPasok ha desaparegut!!! ElPSOE no és el que era, però nimolt menys desapareixerà).

I per altra banda, ja han tro-bat l'antídot que ha de neutra-litzar la fuga de descontents capa l'esquerra disfressada de "nidrets ni esquerres", o almenysuna porció d'ells de la mà d'unpartit de centre-dreta que síque no és d'esquerres i que vanéixer en oposició al catala-nisme, creant barricades iden-titàries en una societat que, enbona mesura, ja estava passantpàgina d'això per bastir pro-jectes conjunts plurals i inte-gradors. I és que el poder ho téclar: "España, antes roja querota", però a continuació ac-cepten: "España, antes 'na-ranja' que roja".

per Jordi Oriola

4El fenomen de Podemos

Durant el seu discurs de la in-auguració de la Cimera Antiji-hadista celebrada a Barcelona,el president Artur Mas va tenirl’oportunitat de dirigir-se a la capde la diplomàcia europea i a mésd’una trentena de ministresd’exteriors reunits a Barcelonagràcies a la Unió pel Mediterra-ni. S’hi reunien en aquesta ci-mera que va concretar acordsimportants des de la perspecti-va d’impulsar el diàleg i la co-operació entre les ribes nord isud de la mediterrània per ferfront a noves amenaces glo-bals, com és el cas del jihadisme.

El repte de fer front a aques-ta amenaça és de dimensionsdescomunals. I probablementtotes aquelles respostes plante-jades a la cimera tindran un im-pacte més a llarg termini que noa curt termini, però eren moltnecessàries. Ens caldrà moltadeterminació per vèncer noves

amenaces i conquerir els reptes:cooperar, dialogar, potenciar laformació, polítiques d’immi-gració, enfortir les polítiquesde seguretat i de cooperació, etc.

El president Mas va esceni-ficar una vegada més el com-promís de Catalunya i de Bar-celona amb la capitalitat medi-terrània. El nostre món és elmón i en volem ser actors deprimera línia. Determinació in-ternacional i vocació de capita-litat. I aquesta vocació i deter-minació viuen el seu punt cul-minant amb la consecució d’unEstat propi per Catalunya. Ni lesamenaces, ni les pors, ni les que-relles que constantment ensdedica el Govern espanyol po-dran frenar aquesta vocacióque trobem plasmada a cadapàgina de la nostra història.Som catalans, som mediterra-nis i som europeus. Ho som in’exercim com a tals.

@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i aramateix acabo d'escoltar la llista dels lli-bres més venuts d’aquest Sant Jordi.#anemtard.

@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal:"Hemos trabajado mucho para saquear anuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el tra-bajo que tenías que crear no era ese.

@MigRico: Fútbol y oficio. Partido com-pleto. El Barça semifinalista de Champions.8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0.#MésQueUnClub.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniamar.catAbril 2015

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]| 6 líniamar.cat Abril 2015

@xvila_catradio: Obama diu que assu-meix tota la responsabilitat per les opera-cions amb drones que provoquen 2 víc-times col.laterals d'origen EUA i Itàlia.

@JosepCatt: Abans aniran a presó elsresponsables del 9-N que no pas Rato iMillet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.

@JaumeNaveira: Seis de las ocho regionescon más paro de Europa son españolas.Pero sí, la recuperación económica ya estáaquí.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Començo aquest article lamentant el ter-rible assassinat de dilluns al matí comèsen l'IES Joan Fuster de Barcelona. Jasé que episodis com aquest i d’altres sónfets aïllats i que de desgràcies i misèriessempre n’hi han hagut, però algunacosa més hauríem de fer a banda de la-mentar-nos i condemnar els fets. L’e-ducació, motiu de convivència i de dig-nitat en tota societat, és massa impor-tant com per no esmerçar tots els re-cursos que siguin necessaris després d’a-quests tristos anys de crisi i desespera-ció per massa gent. La crisi no explica nijustifica res del que ha passat però, ésobvi, que la manca de recursos ho com-plica tot més.

Aquests darrers dies s’ha conegut lanotícia de la impugnació, per part delGovern espanyol, de la figura de recentcreació, del Comissionat de la TransicióNacional, càrrec que recau en la perso-na de Carles Viver Pi-Sunyer. No és unfet qualsevol, ja que ens indica que elgrau de bel·ligerància per part de l’Es-tat no minva i que els partits que podrienconvertir-se en alternativa al PP –PSOE,Podemos i Ciudadanos- no presenten al-ternatives, a grans trets, a la particularvisió que té el partit de Rajoy sobre Ca-talunya i l’anomenat “procés”.

Les pròximes eleccions espanyo-les, en principi previstes per a desprésdels comicis catalans del 27-S està en-cara per veure si suposaran la fi del bi-partidisme dominant, però no semblaque hagin de suposar, tot i la fragmen-tació que s’intueix, cap canvi d’enver-gadura de la tradicional visió que, a dre-ta i esquerra, es té del conegut com a“problema catalán”. M’atreveixo a afir-mar que amb independència dels re-sultats, en el millor dels casos ens tro-barem davant la famosa “conllevanciaorteguiana” i en el pitjor, i tal vegadamés realista, amb un intent, ara sí to-talment desemmascarat, de recentra-lització competencial i buidatge delnostre, ja de per si limitat, autogovern.Per a una determinada visió d’Espanya,la broma de les autonomies i de les ex-

travagàncies catalanes ha anat massalluny i dura massa temps. Si pot, i go-verna, el PP s’endinsarà per aquests via-ranys amb l‘aquiescència més oberta otancada del bàndol progressista i l’a-plaudiment entusiasta de Ciudadanos.I en bona mesura hem de convenir queés normal que ho facin, ja que si iniciesuna guerra i la perds, o diem-ho d’unaaltra manera, que no la vols guanyar perpor o manca de convicció, els fets t’a-caben passant factura i amb aquestescircumstàncies l’Estat espanyol no ha es-tat mai ni una ventafocs ni una germa-neta de la caritat cristiana. La seva vic-tòria els farà tancar el cercle que la LOA-PA no els va permetre i que la voluntati necessitat política del moment noaconsellà. La partida és clara: o guany-em, això és la independència; o perdemdins el marc delirant i contradictori delcentralisme més uniformador que me-nys amb el nom els efectes seran con-cloents i asfixiants per la catalanitat. Unclar objectiu de valencianització delPrincipat, em temo no exagerar, enscaurà com a dura i repressiva llosa.

No és hora de diletantismes ni de te-meritats absurdes tampoc, però sí queés l’hora de convèncer-nos que molt,massa, està en joc i si no empenyem devalent l’anomenat “procés” acabaremdesgastant a propis i estranys. A vells in-dependentistes i als acabats d’arribar.Fora bo aparcar diferències que, ara perara, són sobreres i en res contribueixena la Catalunya plena que anhelem totsels sobiranistes i concentrar temps i es-forços en tot allò que ens uneix. Altrespobles ho han fet i practicat en momentsde dificultat i d’incertesa, i val a dir, queel remei els ha enfortit. Cal matar l’au-tonomia per fer el salt cap a la inde-pendència. L’autonomisme ha empeti-tit les nostres mires i horitzons i ha afe-blit el nostre cor. No caiem, d’una vegadaper totes, en autorebaixes tan llastimo-ses i estèrils i demostrem que som un solpoble i ben unit ara amb un noble ob-jectiu d’independència nacional i pros-peritat social.

4L’Espanya que veper Marc Gafarot

L’austeritat crea inseguretat en els bar-ris. L’atur i els salaris baixos generen in-certesa sobre el futur. Especialment, enels joves, en els més grans de 45 anys ien les persones que van arribar d’altrespaïsos i es va usar la seva mà d’obra, mésbarata, en els anys del boom. Per usar-los ara de boc expiatori.

La crisi econòmica mina la con-fiança de moltes persones en la socie-tat. Aquells que atien la crisi econò-mica han laminat la classe mitjana ihan aprofitat la crisi per reduir l’Estatde Benestar. Resultat final: augmentnotable de la sensació d’inseguretat enla gent.

Sabem que es pot atiar el foc perdesprés presentar-se com a bomber. Éstípic de l’extremisme. L’austeritat ha es-tat un extremisme, i encara ho és, quedisminueix el benestar i vol les condi-cions de felicitat només per a una partpetita de la població.

Fa unes setmanes hem vist una ac-tuació important dels Mossos d’Es-quadra davant la jihad a Catalunya.Hem vist que hi havia persones nascu-des aquí, entre les detingudes. Els ex-perts han assenyalat la necessitat deruptura d’aquests joves, d’una ideologiaforta que ompli el buit, i la desconfian-ça cap al nostre sistema social. Moltsd’ells habiten en barris de l’àrea me-tropolitana. Barris que amb la crisis’han desatès.

Crec que cal aixecar una banderaper la bona feina, i pionera a tot Euro-pa, que va suposar la Llei de Barris delgovern Tripartit, que van encapçalar elspresidents Maragall i Montilla, amb elsuport del PSC, d’ERC i d’ICV-EUiA.Van fer una bona feina, i torna a ser ne-cessària. Molt necessària.

Fa pocs mesos, en una cimera alsEUA, Obama es mostrava preocupat perl’amenaça global que suposa la jihad, iespecialment feia un requeriment alsseus socis europeus, de més atenció alsbarris, als llocs desatesos, amb atur, po-bresa, als barris de les metròpolis eu-ropees. En els últims anys hem vist ex-plosió de malestar social a barris de Lon-dres i de París.

Tenim al davant les eleccions mu-nicipals, i al setembre les eleccions ca-talanes. Catalunya ha d’avançar en so-birania i hauria de ser un país referentper la qualitat social de les seves ciutatsi barris. Convé triar alcaldies i governssensibles a les persones, inclusius, queinverteixen en drets socials, que gene-rin seguretat.

I, sobretot, compte amb el cant desirenes dels que atien la inseguretatper guanyar vots i després desman-tellen la salut, l’escola i els serveis so-cials. I són incapaços, encara ara, decondemnar el règim dictatorial que de1939 a 1952 va afusellar 1.700 perso-nes al Camp de la Bóta.

4Austeritat, inseguretat i eleccionsper Josep Xurigué

El Masnoulíniamar.cat Abril 2015

| 8

El Centre d’Empreses Casa delMarquès ja ha començat a im-partir les primeres accions for-matives previstes pels mesosd’abril i maig, amb l’objectiu defacilitar el desenvolupamentde les empreses i els professio-nals de la zona.

Les formacions són gratuïtes,tenen una durada mitjana de 20hores i se centren en sessions so-bre diferents eines ofimàtiques,domini de les plataformes i lesxarxes socials, i assessoramenten temes legals i financers. “Elnostre objectiu és facilitar einesper millorar la competitivitat deles empreses que recorren alcentre, així com dels diferentsprojectes impulsats per empre-nedors”, afirma el regidor dePromoció Econòmica del Mas-nou, Quim Fàbregas.

XARXES SOCIALSPel que fa a aquesta competiti-vitat, un dels factors que segonsFàbregas ajuden a garantir-la ésel domini de les xarxes socials.“Els projectes empresarials re-quereixen una renovació cons-tant i cal formar-se sobre la uti-lització que es pot fer de les no-ves tecnologies”, argumentaFàbregas. En aquest sentit, Fa-cebook representa la xarxa so-cial per excel·lència, però enl’àmbit laboral Linkedin és unaeina de referència. Precisa-ment, aquesta xarxa va ser laprotagonista de la primera ses-sió d’aquesta nova programació

de formacions gratuïtes, el pas-sat 15 d’abril.

Un dels valors afegits de lesformacions al Centre d’Empre-ses Casa del Marquès és el seupetit format. “No fem classesmagistrals en aules plenes degent”, recorda el regidor dePromoció Econòmica. De fet,l’aula del centre dedicada a lesnoves tecnologies té una capa-citat per a 12 alumnes.

FISCALITATL’altra aula del centre està de-dicada a la formació en finan-ces i fiscalitat. Durant el mesd’abril s’han organitzat duesformacions relacionades ambaquest aspecte. Una, dedicadaa aspectes comptables desti-nada als treballadors autònoms,i una altra sobre el control degestió del negoci. L’aula de fi-nances i fiscalitat té una capa-citat superior a la de noves tec-nologies, i pot arribar a acollirun màxim de vint alumnes.

PERFILL’Ajuntament del Masnou esmostra satisfet per l’acollidaque han tingut la programacióde noves formacions. Al llargdel mes d’abril ja són 69 les per-sones que han participat en al-guna de les sessions.

Pel que fa al perfil delsalumnes, la major part d’ins-cripcions són de persones res-ponsables de microempreses ipetits comerços, o d’emprene-dors que tenen un projecte enun grau de desenvolupamentavançat. “De moment, encaraens costa arribar a les grans em-preses”, reconeix Fàbregas. Du-rant l’últim més, el 60% delsalumnes han estat dones i el40% homes.

La majoria dels participantsde les sessions són ciutadansdel Masnou, Alella o Teià.“Quan vam inaugurar el centre,la voluntat ja era que oferísserveis a veïns d’aquests tresmunicipis”, recorda el regidor.

El centre ofereix formació per a empresaris i emprenedors. Foto: Gerard Poch

La Casa del Marquès potenciales noves tecnologies

» Les xarxes socials tenen un pes específic en l’oferta formativa» El centre d’empreses també ofereix sessions sobre fiscalitat

Prohibida l’estada de gossos a la platja fins al 30 d’octubre

ORDENANCES4Fins al 30 d’oc-tubre estarà prohibida la cir-culació i estada de gossos a leszones de bany de les platges delMasnou i d’Ocata. La normas’aplica des de l’any 2007, quanel Ple Municipal va aprovarl’ordenança de tinença d’ani-mals domèstics. Un any més,doncs, la norma s’aplica en elperíode de temporada de plat-ja, que comença l’1 d’abril iacaba a finals d’octubre.

Els amos dels animals, aixòsí, podran passejar els gossospel camí de terra de les platgesi el passeig marítim. El princi-pal objectiu de l’Ajuntament

és controlar la presència dedefecacions dels gossos a lazona de bany. “Volem evitarque els banyistes arribin a laplatja i es trobin que els animalshan fet allà les seves necessi-tats”, argumenta el regidor deMedi Ambient, Jordi Matas.

Les multes per l’incompli-ment de l’ordenança oscil·lenentre els 100 i els 1.000 euros,però Matas avisa que la policiamunicipal advertirà abans desancionar, i la penalització eco-nòmica serà aplicada als rein-cidents. “Cal conscienciar sobreles obligacions que implica te-nir un gos”, conclou Matas.

Les aquarel·les com a einaformativa a les escoles

CULTURA4Del 9 al 30 de maig,la Biblioteca Municipal delMasnou acollirà un any mésl’exposició Taller d’aquarel·lesde Carles de la Torre, on es po-dran veure 500 pintures ela-borades per alumnes de 3r i 4tde Primària de diverses escolesdel Masnou.

Ja fa divuit anys que el pin-tor Carles de la Torre imparteixclasses d’aquarel·la als centreseductius masnovins i, com éstradicional, a finals de curss’encarrega de coordinar l’ex-posició dels treballs dels seus

alumnes. “Tinc ganes de fercoses pel poble, i la millor ma-nera de fer-ho és treballar ambels nens i nenes, que són el fu-tur”, afirma de la Torre. “Els in-fants són autèntiques espongesa l’hora d’aprendre”, afegeix.

Segons de la Torre, les clas-ses es plantegen dos objectius.En primer lloc, els bons hàbitsque transmet la pintura, com lahigiene i l’ordre. I en segon lloc,destaca la importància d’educaren la sensibilitat cap a l’art. “Lagent quedarà bocabadada ambles pintures”, adverteix.

Meses electorals | Sorteig per als comicis municipalsL’Ajuntament del Masnou va celebrar el passat 27 d’abril el Ple Extraordinari per a laformació de les meses electorals de la jornada de comicis municipals del 24 de maig.En el decurs dels pròxims dies, representants municipals comunicaran la designació

a les persones que han sortit escollides mitjançant un sorteig informàtic.

RedaccióEL MASNOU

Premià de Marlíniamar.cat Abril 2015

| 10

La Plataforma Estació Premiàes mostra insatisfeta amb laproposta de reforma de l’esta-ció de Renfe del municipi, fetapel Departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitati Adif. És per això que el 27 d’a-bril va començar la recollida defirmes per demanar a la Gene-ralitat i als ajuntaments de Pre-mià de Mar, Premià de Dalt iVilassar de Mar que empren-guin totes les mesures que tin-guin al seu abast, fins i tot la viajudicial, per aconseguir quel’estació ferroviària torni a sercòmoda i accessible per alsusuaris.

El primer motiu de rebuig ésfruit de l’escepticisme. “Faltapoc pels comicis municipals, isabem que és un bon momentper fer promeses”, afirma Llu-ís Soler, membre de la plata-forma. Soler recorda que l’ac-tual és l’última de moltes pro-meses de reformar la infraes-tructura, que fins ara no s’hancomplert.

D’altra banda, la plataformaconsidera insuficient la pro-posta d’obres de millora fetesper Renfe, que es concentren al’interior de l’estació i consis-teixen en l’ampliació del vestí-bul, la reconfiguració de la ba-rrera de validació i la reubica-ció de les portes d’accés al ves-tíbul i a l’ascensor. Tot plegat,segons Soler, no respon a laprincipal demanda de la plata-forma, centrada a aconseguir

una major accessibilitat i co-moditat a la infraestructura.“Renfe no obrirà el pa soterratactualment tancat, i els usuarishauran de fer el mateix reco-rregut que ara per dins l’esta-ció”, lamenta. Soler valora po-sitivament l’anunci de canviarels ascensors, però recorda quees tracta d’una qüestió urgent,a causa de la impossibilitat deles persones amb cadira de ro-des d’entrar-hi, i pel fet que desde fa un any no funcionen deforma regular.

REFORMES EXTERIORSEl projecte de reforma presen-tat també preveu reformes altram de via pública de la zonade l’estació. Les obres han estatpresentades pel Departamentde Territori i la seva execucióanirà a càrrec de l’Ajuntament.“Entenem com un greuge queun nyap fet per Renfe hagi deser solucionat amb diners del’administració local”, afirma

Soler. En aquest sentit, l’alcal-de de Premià de Mar, MiquelBuch, treu importància a la cà-rrega econòmica que haurà desuportar el consistori. “El mésimportant per als usuaris no ésqui paga les reformes, sinó queaquestes es duguin a terme”,considera.

D’altra banda, Buch no des-carta la via judicial si Renfe nocompleix amb la seva part delprojecte de reformes. “Si con-tinuo sent alcalde, seguramentoptarem per aquesta via”, afir-ma el batlle en l’entrevista con-cedida a Línia Mar [veure pà-gines 12 i 13]. “Ara bé, esperemque això no calgui”, afegeix.

La Plataforma Estació Pre-mià ha anunciat que presenta-rà les firmes recollides als con-sistoris després de les elec-cions municipals. A més, laplataforma preveu convocaruna concentració davant l’es-tació durant la primera quin-zena de maig.

Estació de Renfe de Premià de Mar. Foto: Arxiu

La Plataforma Estació Premiàcomença la recollida de firmes

» El col·lectiu està descontent amb la proposta de reforma de l’estació» Presentarà les signatures després de les eleccions municipals

El poble torna a tenir llibreria sis anys després

CULTURA4Després del tanca-ment de Proa al 2009, Premiàde Mar havia quedat orfe de lli-breries, fins que la inauguracióde Vapor Vell el passat 14 d’abrilva posar fi a aquesta mancança,sis anys després.

La nova llibreria és iniciativade Xavier Boronat, veí de Premiàque es mostra orgullós d’oferiraquest servei al poble. “Particu-larment, des que va tancar Proa,havia d’anar a Mataró o Barce-lona per trobar una oferta queem satisfés”, argumenta. És peraixò que Boronat es va acollir auna baixa incentivada a l’em-presa metal·lúrgia on treballavaper iniciar aquesta aventura.

Des del dia de la inauguració,ja són molts els veïns que hananat a felicitar-lo. “La rebuda haestat bona. Si la dinàmica se-gueix com aquests primers dies,tindrem llibreria per anys”, diuesperançat Boronat.

Vapor Vell no serà només unpunt de venda de llibres, sinóque també organitzarà tallers ipresentacions de llibres. Boro-nat admet el repte que suposaobrir la llibreria, però es mostraconvençut del pas que ha fet.“Només vivim una vegada, jo te-nia un somni i tothom ha entèsque l’hagi posat en marxa”, con-clou. Caldrà veure si el poble l’a-companya en l’aventura.

El futur de Transmesa, en mans del pròxim govern

EQUIPAMENTS4El govern sor-tint de les eleccions municipalsdel 24 de maig serà l’encarregatde determinar els futurs usosdel solar de l’empresa Trans-mesa i de l’aparcament del Pal-mar, tal com va avançar l’al-calde, Miquel Buch, en el PleMunicipal del 22 d’abril.

En declaracions a LíniaMar, el regidor d’Urbanisme,Antoni Sobirà, explica que lavoluntat de l’actual govern mu-nicipal seria vincular el futur deles dues zones. “El nostre ob-jectiu seria alliberar de cotxes

el Palmar i crear una nova zonad’aparcament als terrenys pro-pietat de Transmesa”, afirma.“D’aquesta manera, podríemconvertir el Palmar en unazona esportiva i àrea verda”,afegeix.

Sobirà recorda que Trans-mesa no ha plantejat cap accióconcreta per definir el futurús del terreny. “Suposo quetard o d’hora presentaran unprojecte”, pronostica el regidord’Urbanisme. Actualment, lazona continua qualificada desòl industrial.

Enric Granados | Tall de trànsitA partir de dilluns 27 d’abril, els vehicles no podran circular pel tram del carrer

Enric Granados comprès entre la Riera i el carrer de la Plaça, a causa dels treballs d’asfalt que s’estan realitzant a la zona. Està previst que l’impediment de circulació per als vehicles tingui una durada aproximada de quinze dies.

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

Queda un mes per a leseleccions municipals. Qui-nes perspectives té de

cara a aquests comicis?Poder guanyar i poder governar.Però és el municipi que ha de de-cidir qui està més capacitat per pi-lotar aquest vaixell.

Creu que el fet d’haver governaten els últims vuit anys pot su-posar un desgast que faci baixarels suports que ha rebut en lesúltimes eleccions?Tot va en funció de la participació.A mi em preocupa més el fet quea les últimes eleccions va haver-hiun miler de vots en blanc.

Els vots en blanc representen,generalment, una falta de sin-tonia dels ciutadans amb elspartits polítics.Aquestes persones volen anar avotar, però no hem sabut estimu-lar prou el seu vot. Espero queCiU faci el seu paper i sàpigaatraure aquestes persones, peròtambé espero que la resta de for-

ces ho facin. Nosaltres no podemfallar a la societat.

És la tercera vegada consecutivaque es presenta. Què en pensade la limitació de mandats?A mi m'agradaria que això estiguésregulat per llei. L'Associació Cata-lana de Municipis, de la qual sócpresident, ha fet un procés per des-criure com han de ser els ajunta-ments en un hipotètic nou estatcatalà, i un dels punts que valoremés la limitació de mandats. No sé sihan de ser dos mandats de quatreo cinc anys, tres mandats de quatreanys... Però hem de tenir clar queno és bo que un alcalde s’eternitzien el càrrec, ja que no és positiu decara a la regeneració democràtica.Des que sóc alcalde, cada diapenso que un dia baixaré les esca-les de l'Ajuntament per no tornar-les a pujar.

Quina valoració fa del mandatque està a punt d’acabar?Nosaltres vam establir el rumbd'aquest mandat en quatre granseixos. El primer era l'atenció so-cial i estar al costat de les perso-nes que més pateixen, i crec quehi hem estat. El segon pilar eratrencar la tendència d’anteriors

ajuntaments que havien gover-nat de cara a la galeria. Hem in-vertit en subsòl, clavegueres,aigües, serveis... Són diners que elciutadà no veu. Els percep, peròno els veu. El tercer gran pilar eramillorar la qualitat democràtica através de la transparència i la par-

ticipació ciutadana. Vam aprovarun reglament en aquest sentit,que ha estat copiat per comuni-tats autònomes i ciutats grans del'estat espanyol, i hem anat aug-mentat la participació ciutadana.De fet, el programa de CiU per ales eleccions del 24 de maig s’estàelaborant també a través de laparticipació.

I el quart pilar?Afrontar bé una situació en quèdisminueixen els ingressos, aug-menta la demanda social i arri-

ben lleis de Madrid que collencada cop més els ajuntaments, ijo crec que el nostre consistori haestat a l’altura.

El Pacte per la Ciutat de Premià,signat el juliol de 2012, va mar-car les bases del pacte de governamb el PSC. Què ha estat possi-ble fer amb els socialistes que nos'hauria pogut fer en solitari?Tradicionalment a Premià de Marhi ha hagut alternança entre CiUi PSC. Vam fer una aposta que elspartits de l'oposició ens van criti-car molt però que crec que éspositiva: deixar de banda les di-ferències que poguéssim tenir.Tocava no fer partidisme sinó po-lítica. L'important era el nostredenominador comú del serveials ciutadans. No era fàcil i crecque ens n'hem sortit prou bé.Quan el govern el formen 14 de21 regidors, vol dir que hem arri-bat a un consens ampli. I aixòsempre acaba repercutint en unamillora de la ciutat, del dia a dia.

Els principals eixos del pacteeren la reactivació econòmica,la lluita contra l'atur i les políti-ques de benestar social i salut.Dins d'aquests àmbits, quines

tasques quedaran pendents uncop acabi el mandat?Ho pregunta a algú optimista i in-conformista. Ens queden per fermoltíssimes coses i per això enstornem a presentar.

És optimista també a l'hora deplantejar la renovació del pacteamb el PSC?En aquest mandat hem governatamb el PSC però altres grups enshan anat donant suport puntual.Hem d’abandonar el debat parti-dista i afrontar el debat social quereclama la ciutadania.

Vostè aposta per una reediciódel pacte, però?Ens entendrem amb qui tingui vo-luntat de treballar pel poble. Hi hapartits amb els quals pot ser mésfàcil per qüestions ideològiques ipel clima polític nacional. Ara bé,tampoc cal governar amb algúaltre. Es pot governar amb majo-ria absoluta i en minoria.

Passant a temes concrets, enquin moment es troba el procésd’expropiació de Can Sanpere?Estem en el procés burocràtic perpoder començar l'expropiació iaixò és lent. Comptem que l’ex-

Miquel BuchAlcalde de Premià de Mar i candidat de CiU a la reelecció

Text: Andreu MerinoFotografia: Neus Mármol

“Hem d’abandonar el debat partidistai afrontar el debat social”

“Ens queden per fer

moltíssimes coses

i per això ens tornem

a presentar”

Entrevista| 12 líniamar.cat Abril 2015

propiació començarà a finalsd’any. A partir d'aquí això es poteternitzar si no hi ha acord ambel propietari. De totes maneres,els ciutadans han dit que volenexpropiar.

Aquest procés burocràtic lentpot fer que es replantegin altresopcions alternatives a l’expro-piació dels terrenys?Els ciutadans van aprovar l’expro-piació en una consulta ciutadana.A partir d'aquí, qualsevol que de-cideixi anar en contra del que handecidit els ciutadans tindrà unproblema, i jo vull complir amb elmandat expressat pels premia-nencs i premianenques.

Queda enrere, doncs, l'especula-ció sobre una possible permuta-

ció de terrenys de Can Sanpereamb els de la fàbrica Transmesa?Això ho ha de preguntar als grupsde l'oposició, que les fan i lesdiuen.

En les converses mantingudesamb Transmesa, l’empresa va feraquesta oferta concreta?Hem rebut quaranta ofertes perCan Sanpere.

I aquesta en concret?Sí, aquesta i quaranta més. A par-tir d'aquí, dónes importància a al-gunes ofertes i a altres no. Quanl'oferta ve d'un bufet d'arquitec-tes, un dels quals és exconsellerdel tripartit, algú es preocupa i hoentenc. Nosaltres no li vam donarimportància i els grups de l'opo-sició sí. Si volen embrutar, mentir,

fer demagògia... És la seva formade fer política, no la meva.

Si vostè continua sent alcalde,té previst aplicar el model deconsulta de Can Sanpere a al-tres decisions que s'hagin deprendre al municipi?No pots fer una consulta de cadacosa, és impossible. Però amb lescoses importants és clar que hopodem fer.

La importància vindria determi-nada per la quantitat de dinerspúblics que s'haurien de desti-nar a la de decisió en concret, ohi ha altres barems a tenir encompte?Si nosaltres seguim governant, ladecisió serà presa per la junta deportaveus i no sempre serà per

una qüestió econòmica. Marcarun reglament estricte és difícil. Pertant, haurà de ser fruit del con-sens.

La reforma de l'estació podriaser una de les qüestions sus-ceptibles de ser consultades alsciutadans?Només podem decidir el quepassa a casa nostra, i l'estació detren no és competència nostra.Ho podríem fer només a nivellconsultiu. De tota manera, no calrecollir gaires opinions, tots tenimmolt clar que l'estació és un nyap.

Com valora la proposta de mi-llora de l'estació que ha fet elDepartament de Territori i Sos-tenibilitat de la Generalitat iRenfe?Molt positivament. Nosaltres sem-pre ens hi posarem molt bé, perarribar on la resta d'administra-cions no arribin, sempre i quantreballem per la seguretat i la co-moditat.

Al maig de 2013 l'Ajuntament vaavisar que emprendria accionslegals si Renfe no realitzava lesobres de millora demandades al'estació. Si els canvis es demo-ren o no es produeixen, i vostèsegueix sent alcalde, l'opció dela via judicial es manté?Si jo continuo sent l’alcalde, la partexterior, que depèn de la Generali-tat i l'Ajuntament, es repararà segur.Si , per la seva part, Renfe no aplicaels canvis a la part interior, segura-ment optarem per aquesta via. Detotes maneres, esperem que aixòno calgui.

I respecte a l'escola Mar Nova,que actualment està en barra-cons, què pot fer el consistoriper millorar-ne les condicions?Això és competència de la Genera-litat. Nosaltres ja hem fet tot el quepodíem fer.

Parlant d’ensenyament, i pelque fa a la demanda de recupe-rar la setena línia de P3 feta perla Plataforma Premià per l'Es-cola Pública, contempla recupe-rar-la en el pròxim mandat?Nosaltres vam decidir que tin-dríem respecte absolut als ciuta-dans de Premià de Mar, quedecideixen quin model educatiuvolen a la preinscripció. Nosal-tres no decidim el model educa-tiu de Premià de Mar, que vedeterminat per la Llei d'Educacióde Catalunya.

La Plataforma considera que l'A-juntament no potencia prou l'es-cola pública...I les propostes on són? Nosaltreshem invertit en l’escola pública il’hem promocionat. A partir d’a-quí, no podem entrar en el debatd’escola pública o privada, això vedeterminat per la Llei d’Educacióde Catalunya.

Aixecant la mirada i analitzant elprocés sobiranista, quin paper hipot jugar el govern municipalsortint de les eleccions a Premiàde Mar?El que hem de fer és seguir elmandat del poble català que surtide les eleccions del 27 de setem-bre. I si el govern municipal dePremià de Mar el lidero jo, potestar segur que així ho farem comhem fet sempre.

Vostè mateix ha dit que algundia baixaria les escales d'aquestajuntament per no tornar-les apujar. Ho farà per pujar-ne unesaltres que el portin a un càrrecnacional a la Generalitat o alpropi partit?No, l’alcaldia és el meu sostre polí-tic i el que em satisfà.

Si és reelegit alcalde, acabarà elmandat a l'Ajuntament?I tant.

“Els ciutadans van

aprovar l’expropiació

de Can Sanpere i jo

vull complir amb el

seu mandat”

“Tots tenim molt

clar que l’estació de

trens és un nyap.

No cal recollir

gaires opinions”

Entrevista 13 | líniamar.catAbril 2015

“Hem invertit en subsòl, clavegueres, aigües, serveis... Són diners

que el ciutadà no veu”

Premià de Mar - Eleccions municipals 2015 15 | líniamar.catAbril 2015

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal, del qual el PSC ha formatpart, durant aquest mandat?Crec que la gestió d'aquest mandat, en ter-mes globals, ha estat molt positiva. El PSC vaentrar al govern sota tres premisses, que crecque s'han complert, com són millorar latransparència i la participació, garantir l’esta-bilitat institucional per fer front a grans reptescom ara Can Sanpere o desencallar el futurdel Port i donar un contingut social a total'acció política de l'ajuntament, com ara am-pliar les beques menjador.

Estaria disposat a revalidar el pacte de go-vern amb CiU?El nostre pacte i compromís és amb els veïnsi veïnes de Premià de Mar. Hem treballat bécom a equip, ens hem entès i hem tirat en-davant projectes clau pel futur de la nostraciutat. Per tant, si a partir del 24 de maig laciutadania ens demana que ens entenguem,nosaltres farem allò que més convingui alspremianencs i premianenques.

Si el maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?Convocar els agents socials a la Taula d'Inclu-sió Social per tal de posar en marxa la cons-titució del Fons d'Ajuda Social i poderconcretar la Garantia Social Bàsica, per talque la pobresa i l'exclusió social no tinguincabuda al nostre poble.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball al consistori?Serà constructiva per impregnar de contin-gut i progrés social l'acció de govern. Però nohem d'oblidar que el paper de l'oposició ésel de fiscalitzar l'equip de govern, i aquíserem contundents.

Quin paper han de jugar els governs mu-nicipals sortints de les eleccions de cara alprocés sobiranista?Crec que cal no confondre les coses. El prò-xim 24 de maig el que votaran els premia-nencs és quin projecte de ciutat volen per aPremià de Mar i quin equip de personesvolen que els representi.

David Gutiérrez (PSC)

La veu de la resta de partits a Premià» El PSC deixa la porta oberta a renovar el pacte de govern amb CiU, en cas que sigui necessari

» A l’oposició, només el PP aprova la gestió municipal, mentre que la Crida i ICV-EUiA la suspenen

“Amb CiU ens hementès, hem treballat bé

i hem tirat endavant projectes clau”

Joaquín Briones (PP)

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquest mandat?Es podria valorar amb un 5, és a dir, amb unaprovat justet. Encara que no estem d'acordamb temes de tipus independentista ambl'equip de govern, valorem positivament eltema econòmic. Tenim un Ajuntament sa-nejat, s'ha reduït molt el deute i es paguenels proveïdors en 14 dies. D'altra banda, però,seguim tenint carrers bruts i barris molt fos-cos, i poca presència policial. A més, un ciu-tadà de Premià de Mar no pot escollir enquina llengua oficial li han de ser notificadesles coses.

Si el maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?Buscar fórmules per crear ocupació, ja quedes del PP creiem que s'ha de generar mésfeina. Tenim l'obligació d'ajudar a crear em-preses, afavorir els emprenedors i millorar elcomerç local.

Quines són les principals propostes queha fet el PP des de l’oposició?Hem proposat que s’incrementin les ajudessocials i a les famílies, així com la creaciód’una policia de proximitat, d’un carril bici, ihem demanat la restitució de la bandera na-cional a l’Ajuntament.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Si aquest fos el cas, seguiríem fent una polí-tica de control de l’equip de govern, propo-sant o donant suport a opcions alternativesa la seva actuació.

Quina influència tindran les eleccions mu-nicipals del 24 de maig en el context deprocés sobiranista que viu Catalunya?Totes les enquestes coincideixen a asse-nyalar una baixada de les expectatives in-dependentistes. A tall d’exemple, el 9 denovembre només va registrar una partici-pació del 30%, és a dir, només 1 de cada 3catalans van anar a votar. Aquests són totsels independentistes que hi ha a Catalunya,per això crec que aquest factor no influiràgaire en les eleccions municipals.

“Tenim l’obligació d’ajudar els

emprenedors i de millorar el comerç”

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquest mandat?No més d’un 3. És un govern propagandístici presidencialista, que amb 14 regidors haestat incapaç de crear un projecte de ciutatil·lusionant. La incorporació del PSC reforçala idea d’un model de govern basat en quo-tes de manteniment de poder.

Què ha estat el millor i el pitjor que ha fetel govern municipal els darrers quatreanys, des del seu punt de vista?La programació de l'Amistat i, amb totes lesmancances, l'aprovació del Reglament deGovern Obert són les accions de govern quees poden valorar de forma favorable. Res-pecte al pitjor, la gestió de les polítiques so-cials ha estat deplorable, i les polítiquesd’urbanisme han estat un despropòsit en laseva planificació a mitjà i a llarg termini.

Si el maig és alcalde, quina serà la primeradecisió que prendrà?El primer que faríem, des de l'alcaldia i desdel desplegament de les regidories, és reor-denar els serveis municipals per fer-los méseficients, suspendre el Pla Urbanístic i iniciaruna Pla Estratègic de Ciutat, amb participaciói transparència, on els serveis socials hi tin-drien un paper preeminent.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball al consistori?Tant si governem com si estem a l’oposició,demanarem un retorn de competències alPle que ara exerceix per delegació el governgràcies als vots de CiU i PSC. Seguirem con-trolant l’acció de govern i desplegarem lesnostres propostes a través de les mocions.Practicarem una oposició capaç d'articulardes del carrer un model alternatiu que qües-tioni el relat oficial.

La Crida Premianenca treballarà conjun-tament amb la Crida de Premià de Dalt?Evidentment treballarem braç a braç perdesenvolupar els reptes conjunts que ja ahores d’ara ens hem plantejat, per exemple,per mancomunar serveis. Els lligams amb elpoble veí han de ser més estrets.

“Suspendrem el Pla Urbanístic i iniciarem un Pla

Estratègic de ciutat”De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant l’últim mandat?Li posaria un 3. El govern municipal no haprioritzat el fet de donar resposta a l'emer-gència social o econòmica que viuen mol-tes llars de Premià de Mar.

Si el maig és alcaldessa, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?La primera decisió que prendré és fer front aaquestes situacions d'emergència a les qualshe fet referència anteriorment. Unes situa-cions que són viscudes per diversos veïns iveïnes. En primer lloc, caldrà reforçar i millo-rar la gestió actual dels serveis socials de Pre-mià de Mar.

Com valora la tasca que el grup d'ICV-EUiA ha fet des de l'oposició al consistoripremianenc?Doncs, en aquest cas, la nota que li posariaés d’un 8 sobre 10. Faig una valoració posi-tiva de la tasca que hem fet des de l’oposicióen els últims quatre anys, i sobretot destacoles aportacions que hem fet en defensa del'escola pública.

Si finalment, després de les eleccions, esqueda a l'oposició, quina serà la seva líniade treball a l’Ajuntament?En el cas que ens quedem a l’oposició, la líniade treball de la coalició d’ICV-EUiA es basaràa continuar amb la línia que hem seguit enaquest últim mandat. En aquest sentit, faremaportacions amb l’objectiu que aquestes re-percuteixin en la millora de la vida de les ve-ïnes i els veïns.

Hi ha algun partit amb el qual ja pot avan-çar que no pactaria després de les elec-cions municipals del 24 de maig?Sí, de fet n’hi ha més d'un amb el qual nopactaríem. No pactarem mai amb els par-tits polítics que no defensen els drets de lamajoria de ciutadans i ciutadanes. No pac-tarem amb Convergència i Unió, tampocamb el Partit Popular, ni amb altres forcespolítiques que actualment no tenen repre-sentació a l’Ajuntament i que ideològica-ment se situen a la dreta.

“No pactarem amb CiU ni amb el PP,

ni amb cap altre partit de dretes”

Joan Ribet (CP-CUP-PA) Elena Martín (ICV-EUiA)

Vilassar de Marlíniamar.cat Abril 2015

| 16

Els organitzadors de la Setma-na de la Salut a Vilassar deMar fan una valoració molt po-sitiva de la iniciativa promo-guda per la Comissió d’Estils deVida Saludables, integrada perla regidoria de Salut de l’Ajun-tament, les Associacions de Pa-res i Mares de les escoles i elCAP Dr. Masriera.

Del 10 al 17 d’abril el muni-cipi va acollir la tercera edicióde la Setmana de la Salut, queva oferir diverses activitats re-lacionades amb els hàbits devida saludables i va culminaramb la inauguració del circuitSumant Capacitats, una ruta es-portiva adaptada per a personesamb mobilitat reduïda.

INCLUSIÓJa fa dos anys que Vilassar deMar disposa de les anomenades“rutes saludables”, camins querecorren el poble amb l’objectiude potenciar l’activitat física ique s’emmarquen dins el Plad'activitat física, esport i salutde la Generalitat. Ara, amb lainauguració del circuit SumantCapacitats, també s’aconse-gueix que les persones amb al-guna discapacitat física puguingaudir d’aquest projecte.“Aquest circuit era una neces-sitat, i ara cal ampliar aquestaoferta”, afirma Dani Grèbol,membre de l’AMPA de l’Esco-la Pérez Sala. “El circuit pot serun reclam per a gent d’arreu delterritori que busqui espais com

aquest”, augura la regidora Dé-bora Jover-Santiñá.

CREAR HÀBITSMés enllà de les activitats pun-tuals de la Setmana de la Salut,la Comissió d’Estils de VidaSaludables valora positivamentla influència que té la iniciativaen la vida quotidiana dels vi-lassarencs. “Hem aconseguitque durant la setmana els veïnsparticipin en activitats saluda-bles, no hi han anat només a es-coltar xerrades. Això crea unshàbits positius”, considera Grè-bol. “El que busquem és trans-metre que la salut és un con-cepte molt ampli i no nomésl’hem de tenir en compte quanestem malalts”, recorda Jover-Santiñá.

El bon balanç que la Co-missió fa de la Setmana de laSalut provoca que els seus in-tegrants ja pensin en l’edició del2016. Una edició que, en algunsaspectes com el foment de la

participació, seguirà la mateixafórmula d’enguany. “La festa esdivideix en tres àmbits que ga-ranteixen la participació”, ar-gumenta Grèbol, fent referèn-cia a les propostes fetes a les es-coles, les jornades de portesobertes de les entitats i l’ofertad’activitats a l’aire lliure.

DUBTES AMB LES DATESLes dates triades per la Setma-na de la Salut del 2015 han ge-nerat dubtes a la Comissió d’Es-tils de Vida Saludables. En con-cret, els seus responsables noestan del tot convençuts que lamillor opció sigui situar-la des-prés de les vacances escolars deSetmana Santa. De fet, l’Ajun-tament ja ha avançat a LíniaMar que proposarà que futuresedicions es duguin a termeabans del període vacacional.“Fer-ho després de les vacancesdificulta l’organització de l’es-deveniment”, argumenta la re-gidora de Salut.

Una vintena de persones van participar en la inauguració. Foto: Ajuntament

Aposta per la inclusió amb el circuit ‘Sumant Capacitats’

» La iniciativa està destinada a persones amb mobilitat reduïda» La inauguració s’ha emmarcat dins la Setmana de la Salut

‘Fàbriques, oficis i comerç’,exercici de memòria col·lectiva

HISTÒRIA4Fins al 14 de junyl’Espai Cultural Can Bisa aculll’exposició Fàbriques, oficis icomerç, un recull d’imatgesque evoca el passat de Vilassarde Mar a través d’oficis, esta-bliments i indrets que ja noexisteixen o han viscut unagran transformació.

Les fotografies formen partde la col·lecció de l’Arxiu Mu-nicipal, encara que diversosparticulars també n’han apor-tat. Els visitants poden trobar-hi imatges del segle XIX fins aprincipis de la dècada dels 70del segle passat. “És un relat dela transformació del poble”,resumeix Cristina Simó, res-ponsable de l’arxiu.

Entre les fotografies mésemblemàtiques, cal destacarles que mostren l’antic escor-xador, ubicació actual de l’Es-cola Pérez Sala, les de la fàbri-ca de Can Civil, que va estardempeus fins als anys 60, o lesque retraten l’ofici dels lleters.

Simó defensa la necessitatde recuperar la memòria his-tòrica del poble i consideraque aquesta exposició és nomésun tast. “L’ideal seria fer unaexposició com aquesta cadaany”, afirma. A partir del 22 dejuny, l’exposició es traslladaràa la Biblioteca, on també s’hiexposaran imatges relaciona-des amb la tradició oral de Vi-lassar de Mar.

Vilassar de Mar, seu de la cultura del foc

TRADICIÓ4El passat dissabte25 d’abril, Vilassar de Mar vaacollir per tercera vegada elVilafoc, una iniciativa organit-zada pels Mansuets de Foc i elsdiables de Vilassar de Mar. Lafesta va tenir com a escenariprincipal el pati de l’escola Pé-rez Sala i va tenir com a platsforts la celebració d’un con-curs de pirotècnia, una fira de-dicada al món del foc, l'Expo-piro, i una fira d'artesania, a

més de cercaviles i moltes ac-tivitats dedicades als infants.

Un dels principals atrac-tius que de nou ha presentat elVilafoc és la possibilitat de co-nèixer les figures de foc d'arreude Catalunya.

El fi de festa va tenir formade concert, i va anar a càrrecdels grups Un Gos Robant iEbri Night. Caldrà esperar sil’any que ve el municipi tornaa apostar pel Vilafoc.

Cultura | Presentació de ‘Cartes d’Amèrica’El 7 de maig es presentarà a l’Ateneu Vilassanès el curtmetratge Cartes d’Amèrica.

La pel·lícula és fruit del taller de cinema organitzat per la Regidoria de Serveis Socials, Família i Gent Gran dins el programa d'activitats formatives per a la gent

gran del curs passat. La presentació començarà a les vuit del vespre.

RedaccióVILASSAR DE MAR

líniamar.cat Abril 2015

| 18

Alella

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

El govern municipal ja s’hamarcat un dels principals ob-jectius pel pròxim mandat. Elconsistori planteja convertirAlella en una destinació turís-tica de referència, amb la cul-tura vitivinícola com a reclam iamb l’impuls de la marca “Ale-lla, la vinya de Barcelona”. Elprojecte, segons afirma la regi-dora de Promoció d’Alella, Cris-tina Xaxart, ajudaria a la reac-tivació econòmica del munici-pi. “Volem fer valdre que som ladestinació enoturística més pro-pera a Barcelona”, afirma. Elpatrimoni cultural i la naturacompletarien l’oferta.

Més enllà d’atreure el turis-me familiar de fora del poble,un dels objectius de la iniciati-va és reforçar el sentiment depertinença al municipi per partdels veïns. “La nova marca seràun nou paraigua sota el qual l’A-

juntament, els cellers, els esta-bliments de restauració i el pe-tit comerç treballarem conjun-tament”, explica Xatart.

EQUIPAMENTSL’impuls de la nova marca tu-rística requerirà un reforç delsequipaments públics, així comla creació de noves iniciatives

privades. En aquest sentit, la re-gidora de Promoció consideranecessària una ampliació del’oficina de turisme. D’altrabanda, també confia en la pos-sibilitat d’ampliar l’oferta ho-telera. “Hi ha un parell de pro-jectes que, si tot va bé, tiraranendavant, com el de la Torre delGovernador”, avisa Xatart.

Acte de presentació de la nova marca turística d’Alella. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament vol promocionarl’enoturisme al poble

SOCIETAT4L’Associació AlellaNegocis va fer, a principis demes, una donació de 1.114 eurosa l’Ajuntament del municipi,que seran destinats íntegra-ment a cobrir les necessitats bà-siques dels veïns i veïnes del po-ble amb una situació econòmi-ca més precària.

Els diners van ser recollitsper l’entitat durant la festa so-lidària organitzada al mes dedesembre. Alella Negocis i l’A-juntament han signat un con-veni de col·laboració segons elqual el consistori es comprometa destinar aquests diners a aju-des d’urgència social, entre lesque s’inclouen, entre d’altres, elpagament de subministramentsbàsics com les factures d’ai-gua, gas i llum, necessitats bà-siques per alimentació, higieneo medicaments.

D’altra banda, l’Ajuntamentd’Alella també es compromet aelaborar una memòria justifi-cativa del destí de l’aportacióeconòmica, que es gestionarà através dels Serveis Socials.

Alella Negocisdóna diners al’Ajuntament

El poble obté elreconeixementde Vila Florida

MEDI AMBIENT4Des d’aquestmes d’abril, Alella ja forma partde la llista de Viles Florides. Estracta d’una iniciativa promo-guda per la Confederaciód’Horticultura Ornamental deCatalunya, amb l'objectiu defer un reconeixement a aquellsmunicipis que destaquen perl’actuació real, conscient i dellarga durada en matèria d’en-jardinament i millora de l‘espaiurbà i la qualitat de vida delsseus habitants.

A part d’Alella, una seixan-tena de municipis de tot Cata-lunya ja formen part d’aquestallista.

RedaccióALELLA

Ajudes a menors | Convocatòria obertaFins a l'11 de maig es poden demanar les prestacions econòmiques per a menjador,

llibres i material i escolarització de 0 a 3 anys de cara al curs 2015-2016. Les sol·lici-tuds s'han de lliurar, juntament amb tota la documentació requerida, abans de l'11 de

maig a les dependències municipals de Serveis Socials (Torrent Vallbona, 75-77).

Teiàlíniamar.cat Abril 2015

19 |

El Grup Dones 21 vol portar la seva feina a l’Institut

IGUALTAT4El Grup Dones 21s’ha convertit en un referent delfeminisme i la reivindicació dela igualtat a Teià. El grup es reu-neix setmanalment i s’encarre-ga de preparar actes al llarg del’any, especialment en datescom el 8 de març, Dia Interna-cional de la Dona Treballadora,el 25 de novembre, Dia Inter-nacional per a l’Eliminació de laViolència envers les dones, o enels aniversaris de la mort d’au-tores catalanes il·lustres comMercè Rodoreda o Víctor Cata-là (pseudònim de l’escriptoraCaterina Albert).

Carme Gisbert, membre delgrup, insisteix en la necessitat dereivindicar el paper de la donaen la societat. “Cal recordarproblemes com la violènciamasclista, la diferència de sousentre homes i dones o la in-existència d’un repartimentequitatiu en les tasques domès-tiques o de cures”, enumeraGisbert, a tall d’exemple.

CONSCIENCIACIÓ JUVENIL El Grup de Dones 21 conside-ra que per aconseguir una so-

cietat realment igualitària és in-dispensable comptar amb lagent jove. “Molts joves pensenque la situació ja està norma-litzada, però quan creixen estroben amb què això no ésaixí”, lamenta Gisbert.

Per aquesta raó, el GrupDones 21 es planteja un dobleobjectiu. En primer lloc, ga-rantir el seu relleu generacio-nal, ja que l’edat mitjana de lesseves integrants és de 50 a 60anys.

D’altra banda, Gisbert con-firma que aposten per portar laseva feina a l’Institut Turó d’enBaldiri. “La directora del cen-tre s’ha mostrat predisposadaa dur a terme aquest treballconjunt i ara caldrà concretar-ne el funcionament”, diu Gis-bert. “Entre la gent jove tambétrobem submissió de les noiesrespecte als nois”, afegeix. Unade les eines per aconseguir-hoés, segons Gisbert, acabar ambl’estigma que acompanya elconcepte de feminisme. “El fe-minisme no és res més que de-fensar els drets de les dones”,conclou.

Teià ha tornat a celebrar en-guany la Setmana Cultural, or-ganitzada per la Biblioteca CanLlaurador i la regidoria de Cul-tura de l’Ajuntament, i que hacomptat amb el suport de la Di-putació de Barcelona i la Ge-neralitat de Catalunya. La ini-ciativa va finalitzar el passat 26d’abril i va tenir com a acte cen-tral la Ruta Literària Retrum,amb la presentació del llibre detítol homònim, obra de Fran-cesc Miralles i ambientat a Teià.

Més enllà d’aquest acte, laSetmana Cultural ha constatde més d’una vintena d’activi-tats diverses, destinades a gentde totes les edats. Les exhibi-cions gastronòmiques i les ru-tes per zones emblemàtiquesdel patrimoni teianenc hanacompanyat els actes relacio-nats amb la lectura, que de fethan representat sempre el nu-

cli de la Setmana Cultural. “Laidea original era oferir actes re-lacionats amb la lectura i l’es-criptura els dies previs i poste-riors a la diada de Sant Jordis”,recorda la tècnica de cultura del’Ajuntament, Maria Federico.“Hem anat afegint activitats i elventall de propostes és mésampli”, afegeix.

PETIT FORMATUn any més, les activitats de laSetmana Cultural s’han carac-teritzat pel petit format. “Nosón propostes fetes per convo-car molta gent”, argumenta Fe-derico, que avança que el bonresultat d’aquesta estratègiafarà que el model es mantinguide cara a les pròximes edicions.

Els organitzadors aposten per les activitats de petit format. Foto: Ajuntament

La Setmana Cultural 2015acaba amb un balanç positiu

RedaccióTEIÀ

Fira de Sant Ponç | El 9 i 10 de maig, a Can GodóTeià celebrarà la tradicional fira de Sant Ponç durant el 9 i el 10 de maig al parc

de Can Godó i a la plaça de les Ordidores i les Teixidores. L’Ajuntament es planteja la fira com un impuls per al comerç, l’artesania i la indústria local, així com un lloc de trobada per a les diferents entitats presents al municipi.

Premià de Daltlíniamar.cat Abril 2015

| 20

L’antic ajuntament, camíd’esdevenir un centre cívic

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentde Premià de Dalt ja ha analit-zat les propostes fetes pelsveïns i veïnes, en el marc delprocés participatiu impulsatper decidir quins han de ser elsusos de l’edifici de l’antic ajun-tament. El període de recollidade propostes es va dur a termedel 5 al 26 de març, i la pro-posta més demandada ha estatconvertir la primera planta del’antic consistori en un espaipolivalent que aculli les activi-tats d’entitats i associacionsdel poble, que farà les funcionsde centre cívic.

A banda d’aquesta propos-ta majoritària, l’Ajuntamenttambé ha recollit idees per con-vertir la primera planta de l’e-difici en un hotel d’entitats o enuna àrea destinada a serveismunicipals.

REFORMA DE LA PLAÇAEl procés participatiu impulsatper l’Ajuntament ha recollit untotal de tretze propostes for-mals. “Aquestes propostes hanestat treballades i analitzadesamb detall abans de ser pre-

sentades, i algunes han comp-tat amb la participació d’enti-tats del poble”, afirma l’alcaldepremianenc, Josep Triadó.

Mentre els usos de la pri-mera planta de l’antic ajunta-ment van camí de definir-se, jase sap que la Policia Municipalseguirà ubicada a la planta bai-xa, un espai que també acolli-rà una sala polivalent. D’altrabanda, el Jutjat de Pau seràtraslladat a la segona planta.

La reforma de l’edifici tam-bé suposarà una reforma de laPlaça de la Vila. “Actualment, laplaça és inaccessible, i no la po-dem deixar així”, resumeixTriadó. L’alcalde confirma queles reformes de l’espai comen-çaran un cop finalitzin els tre-balls a l’edifici. La primeraobra de millora serà la instal·la-ció d’una plataforma d’entrada,així com un tractament de lasorra de la plaça per minimit-zar els efectes que provocaquan plou. “Mantindrem laseva essència”, assegura l’al-calde. El projecte de reformaqueda aturat fins després de leseleccions municipals.

Continua el serial pel projectede Can Vilar. Mentre l’Associa-ció de Veïns de La Floresta esmostra “resignada” davant lainclusió d’un supermercat en elprojecte de remodelació del so-lar i el PSC, principal partit del’oposició, critica obertament elprojecte, en considerar que eraviable sense la injecció econò-mica que suposa la superfíciecomercial semi soterrada, aral’alcalde, Josep Triadó, defen-sa del procés participatiu alrespecte impulsat per l’Ajunta-ment.

Segons el batlle, les conver-ses amb els veïns han permèssolucionar els temors d’aquestsenvers el supermercat. “Elsveïns no s’oposaven al super-mercat, sinó que estaven preo-cupats per la circulació de ve-hicles que suposaria i per l’im-pacte visual del projecte”, afir-

ma Triadó. “Hem treballat con-juntament amb ells per establirun consens”, afegeix l’alcalde enl’entrevista que publica avuiLínia Mar [veure pàgina 23].

Precisament, Triadó de-fensa el procés participatiuengegat per l’Ajuntament. “Nohi ha cap projecte en la histò-ria del poble que s'hagi discu-

tit tant amb els veïns. Estemdonant tota la informació demanera transparent”, assegu-ra el batlle.

L’alcalde critica l’oposició, iafirma que “el PSC va votar encontra de la modificació de l’es-pai, la qual cosa hauria impeditfer-hi cap projecte”. El debat,amb tot, no s’acaba.

Triadó defensa la participacióveïnal en el projecte de Can Vilar

RedaccióPREMIÀ DE DALT

Recreació virtual del projecte per al solar de Can Vilar. Foto: Ajuntament

Escoles bressol municipals | Comença la preinscripcióDel 4 al 15 de maig es durà a terme el procés de preinscripció a les escoles bressolmunicipals, Cristòfol Ferrer i Santa Anna. El full de preinscripció es pot obtenir a

través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya o bé de forma presencial a partir del 4 de maig a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del Municipi.

En el balanç de mandat pu-blicat per l'Ajuntament, vos-tè diu estar satisfet de l'ac-

ció del govern municipal en elsdarrers quatre anys. Quins són elsmotius d'aquesta satisfacció?El problema que hem tingut en elsdarrers anys a les administracionspúbliques de diferents àmbits ésque s'ha fet una política d'abús delcrèdit, i això implica que s'han depagar molts interessos, i a la llargahas d’apujar impostos o fer reta-llades. Nosaltres tenim una eco-nomia sanejada, amb un dels deu-tes municipals més baixos del país.Aquest és el principal motiu de sa-tisfacció.

Quin percentatge de deute téactualment l’Ajuntament?Un 18%, però des de l'any 2008 nodemanem cap crèdit ni préstec alsbancs. Estem portant a terme mol-tes obres i millores que altres poblesdifícilment poden fer sense recórrera crèdits. Des del 2007 hem triplicatles ajudes socials, i no hi ha cap aju-da que es demani a serveis socialsque tingui una negativa per res-posta.

Quins altres reptes ha assolit elgovern que vostè ha liderat en elsúltims sis mesos?Un cop teníem cobertes les ne-cessitats dels premianencs, hem po-gut abaixar els impostos. Hemabaixat l'IBI dos anys consecutius,hem reduït la taxa d'escombrariesun 10% i hem millorat el servei per-què l'hem assumit des de l'Ajunta-ment. Altres mesures són la millo-ra que hem fet al servei de bus, pelque fa a la freqüència de pas, i lagratuïtat del transport públic per alsjoves, jubilats i discapacitats. Aixòho podem fer tenint recursos, ja quedes del 2007 paguem mig milióanual menys d'interessos de deu-

te respecte als que es pagavenfins aquell moment.

Quines diferències s’han pogutveure entre la seva gestió i la del’anterior alcalde del municipi,Joan Baliarda?Jo abans estava acostumat a fer fei-na de gestió, i ara estic més en con-tacte amb la gent. Des que sóc al-calde m'he reunit amb entitats,associacions i ciutadans per apro-par-me al màxim a tots ells. La fei-na ha estat generar molta proxi-mitat, i a partir d'aquí intentar co-brir les necessitats que m'expressenels ciutadans.

Creu que el fet de ser un alcalde noelegit directament pot generar in-comprensió entre la ciutadania?Jo crec que la gent ho ha entès per-fectament. Baliarda portava 20anys a l’Ajuntament i ha estat un re-lleu natural, no forçat. Jo portavaquinze anys al seu costat i ja es vi-sualitzava des de feia temps que joseria el relleu. Ara bé, quan sigui es-collit en unes eleccions em senti-ré totalment reconegut.

Per primer cop vostè serà cap dellista a les eleccions. Com encaraaquest nou rol i quins seran elspunts principals del programa deCiU per a les eleccions?Volem seguir en aquesta línia d'a-judar les persones necessitades iaconseguir que Premià de Dalt si-gui un dels pobles amb la taxa d'a-tur més baixa del país.

En aquest sentit, les dades delmes de març reflecteixen un 13%d’atur. Quines polítiques ja s’han

desenvolupat per lluitar contral’ocupació?Hem fet plans d'ocupació propisper incorporar gent al mercat detreball, aportant 3.000 euros a lesempreses que contractin gent delnostre poble. També hem ajudat elsemprenedors a través del projecteForma’t, i hem buscat nuclis demercat on hi ha demanda de feinaper a la gent a l’atur. En aquest sen-tit, volem ajudar a la formació, i a ni-vell educatiu volem potenciar queels nens i nenes de l'escola públicatinguin un bon nivell d'anglès. I uncop cobertes les necessitats bàsi-ques, volem ser referència d'es-port i cultura.

Com?Volem potenciar dos aspectes, quehem batejat com ‘viu Premià deDalt’ i ‘visit Premià de Dalt’, perquètambé la gent de fora pugui gau-dir del nostre poble.

Quin plantejament de promocióturística durà a terme si guanya leseleccions?És un eix més de la promoció cul-tural i esportiva. L'objectiu és or-ganitzar-ho a través de rutes es-portives o naturals.

Quin perfil de turista buscaran?Un turisme familiar i també de gentjove. Tot tipus de turisme que s'im-pliqui en els diferents espais quetinguem. Si volen quedar-se a dormir,també potenciarem els hotels. Tot ique aquí no en tenim, però hi ha pro-jectes de futur a altres municipis dela zona i jo aposto per col·laborar ambles poblacions veïnes. Comptemamb la potenciació de l'enoturismed'Alella, i el primer pas és col·laboraramb la DO Alella. Tot plegat donaràun impuls al nostre comerç.

Precisament la inclusió d'unazona comercial semi soterrada alprojecte de Can Vilar ha generatrebuig entre els veïns i el princi-pal partit de l'oposició, el PSC. Ésnecessària aquesta inclusió d'un

supermercat per tirar endavantel projecte?El supermercat permet donar unservei que no existeix al barri de laFloresta, a més d’ajudar en el fi-nançament del projecte. No hi hacap projecte en la història del po-ble que s'hagi discutit tant amb elsveïns, estem donant tota la infor-mació de manera transparent. Elsveïns no s’oposaven al supermercat,sinó que estaven preocupats per lacirculació de vehicles que suposa-ria i per l’impacte visual del projecte,i hem treballat conjuntament ambells per establir un consens.

Els veïns i el PSC també demana-ven una consulta popular per de-cidir com havia de ser el nou espaide Can Vilar. Per què l'Ajuntamentha decidit no celebrar-la?És un projecte llargament treballat,i a dos mesos de les eleccions, elmillor és que cadascú presenti elseu projecte als comicis. De mo-ment, l'única proposta que s'hapresentat és la nostra, no hi ha capaltre partit que hagi presentat unaproposta analitzada pels departa-ments tècnics i econòmics del mu-nicipi.

Mirant enrere, el mandat va co-mençar amb un pacte amb el PPi a finals de 2014 els dos regidorspopulars que formaven part delgovern van decidir deixar el par-tit per la denúncia que l’executivava interposar a la Generalitat,arran de la celebració del 9N. Amés, la regidora de Solidaritat

també es va incorporar al govern.Un mandat mogut, no?Ha estat un mandat complicat, sí. Al'inici, el pacte amb el PP va ser l'ú-nic possible. Des que jo sóc alcaldehe intentat basar-me en el diàleg ihem estat governant amb onze re-gidors dels disset que té el consis-tori. La meva voluntat és governaramb el màxim de gent possible.

Quatre anys després, l’únic pacteque s’albira factible després de leseleccions és amb ERC?El PSC ha fet una oposició destruc-tiva, sense aportar propostes, però hoha fet des de sempre. Les directriusde CiU marquen que la prioritat éspactar amb forces sobiranistes. Desque sóc alcalde he creat la junta deportaveus, i tothom que vol ha vin-gut. Lamentablement, el PSC no havingut mai. Jo crec que hem d'aca-bar amb la tendència de governaramb majories justes. Hem de buscarmajories àmplies, aquí i a tot arreu.

Quin rol creu que han de tenir elsajuntaments en relació amb elprocés sobiranista?Han de ser la base. Si un edifici noté els seus fonaments sòlids, lacosa es complica. Estem en unanova manera de fer les coses, hi had'haver molta més participació ihem de poder unir la política ambel ciutadà, que per moments sem-blava allunyada. Els ajuntamentssom les administracions més pro-peres, i en temes com el dret a de-cidir i la transparència, hem de serels primers a posar-ho en marxa.

Entrevistalíniamar.cat Abril 2015

23 |

“Volem que Premià de Daltsigui un dels pobles amb

menys atur del país”

“Quan sigui escollit

en unes eleccions,

em sentiré totalment

reconegut”

Perfil | Diplomat en Ciències Empresarials i exfutbolistaJosep Triadó va convertir-se en alcalde de Premià de Dalt el 20 d’octubre de 2014, després de la renúncia

del seu predecessor, Joan Baliarda. Triadó és diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat PompeuFabra i anteriorment havia ocupat les regidories d’Hisenda, Economia, Cultura, Esports i Ensenyament.

En l’àmbit personal, es confessa amant de l’esport i va ser futbolista del Club Esportiu Premià de Dalt.

Josep Triadó / Alcalde de Premià de Dalt

L’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, ens rep quan falta menys d’un mesper a les eleccions municipals del 24 de maig. El batlle fa balanç del mig any

que porta al capdavant del govern municipal i repassa temes d’actualitat comel projecte per al solar de Can Vilar o la definició d’usos de l’antic ajuntament.

Andreu MerinoPREMIÀ DE DALT

Vilassar de Daltlíniamar.cat Abril 2015

| 24

De l’1 al 3 de maig, Vilassar deDalt serà el primer municipimaresmenc que acollirà l’U-nics Fashion Market, desprésd’un conveni de col·laboraciósignat entre el Consell Comar-cal del Maresme i l’empresaSuperficies de AlimentaciónS.A, promotora del complexSorli Emocions, situat a CanNolla i espai on se celebraràl’esdeveniment.

L’Unics Fashion Market ésuna iniciativa amb doble ves-sant. Per una banda, un delsprincipals objectius és promo-cionar la feina dels dissenya-dors tèxtils locals, que pro-dueixen una moda de proximi-tat, ètica, sostenible i respon-sable. Però més enllà d’esdeve-nir un punt de compres, la ini-ciativa també centre els seus es-forços en esdevenir un puntde networking, o el que és el

mateix, de treball en xarxa. Lavoluntat és que al llarg delstres dies, diferents professionalstèxtils es posin en contacte,amb l’Unics Fashion Marketcom a punt de trobada.

BONES EXPECTATIVESL’alcalde de Vilassar de Dalt,Xavier Godàs confia que el cer-tamen tingui una gran afluèn-cia, i que la festivitat de l’1 de

maig faci venir gent de fora lacomarca. En aquest sentit, elbatlle confia en el potencial deCan Nolla. “Volem convertir lazona en un punt turístic i d’ocique atregui gent de tot el terri-tori”, avisa. “A l’estiu planteja-rem més activitats en aquest en-torn, amb les quals volem por-tar més gent a Vilassar de Dalti també potenciar el nostre tei-xit productiu”, conclou.

L’Ajuntament vol promocionar la zona de Can Nolla. Foto: Arxiu

L’Unics Fashion Market, impulsturístic i econòmic a Can Nolla

SOSTENIBILITAT4L’Ajunta-ment de Vilassar de Dalt ha de-cidit prorrogar el contracte deconsum d’energia elèctrica ver-da signat amb Endesa EnergiaSAU fins al 31 de març del2016. L’Ajuntament, a través del’Associació Catalana de Muni-cipis va firmar el 2013 un con-tracte que expirava al març de2014, però que finalment va serprorrogat fins al passat mes demarç. Ara, el consistori apostaper una altra pròrroga, queallargarà el contracte un anymés. Més enllà de la pròrroga,l’acord representa la fixació denous preus amb una disminu-ció de l' 1,6% sobre el preu vi-gent des de gener del 2015.

D’altra banda, l’energia elèc-trica que consumirà l’Ajunta-ment serà totalment verda, laqual cosa significa que tots elsedificis i equipaments munici-pals no emetran diòxid de car-boni pel consum d’energia elèc-trica. Això significa que lesemissions nocives es reduiranun 58%.

Un any més de consum d’energia verda

Presentació deRevela-T, festivalde foto analògica

CULTURA4El festival Revela-Tés l’únic certamen del món de-dicat exclusivament a la foto-grafia analògica, i un any més secelebrarà a Vilassar de Dalt del19 al 21 de juny.

El certamen inclourà expo-sicions, xerrades, tallers i tro-bades de col·lectius especialit-zats en fotografia analògica.Els visitants hi podran trobarobres de Joana Biarnés, AndreuBuenafuente o Estela de Castro.Una de les principals novetatsde l’edició d’enguany és la in-corporació d’espais expositius,com l’antiga nau de Cal Garbato l’antic Mercat del Carme.

RedaccióVILASSAR DE DALT

Eleccions municipals | Canvis en els col·legis electoralsLes eleccions municipals del 24 de maig comptaran amb canvis en les ubicacions dels

col·legis electorals al municipi. Les persones que votaven a Can Rafart ho hauran defer a Can Robinat, les que ho feien al Centre Cultural hauran d’anar a l’edifici de la

Tela, i les que ho feien al CAP, hauran de votar a la Bbiblioteca de Can Manyer.

Cabrilslíniamar.cat Abril 2015

25 |

Recta final de la Festa Major de la Santa Creu

CULTURA4Els actes de la Fes-ta Major de la Santa Creu con-tinuaran fins al 10 de maig,quan el grup teatre Bonzo re-presentarà a La Fàbrica l’obraSchmurtz.

Abans, però, encara hi hatemps per gaudir d’una granquantitat de propostes, co-mençant pel pregó, que aquestany anirà a càrrec del grup deTeatre la Concòrdia i tindrà

lloc l’1 de maig a les vuit del ves-pre a la Plaça de l’Església. Elmateix 1 de maig se celebrarà lacercavila i el correfoc, mentreque l’arrossada de Festa Majorse celebrarà el dia 2. El dia 3 secelebrarà la benedicció de laCreueta, i el plat fort del 4 demaig serà l’espectacle de circAquí no hi ha ningú. Final-ment, la Hip Hop Party 2015tindrà lloc el dia 9 de maig.

Veïns Independents de Cabrilsno es presentarà a les eleccionsPOLÍTICA4Veïns Indepen-dents de Cabrils (VIC) no espresentarà a les pròximes elec-cions municipals del 24 demaig. Després que el presidentdel partit i únic regidor de laformació al consistori, AlfredoSerrano, renunciés a presentar-se, ell mateix va desautoritzarun intent de llista impulsat permembres de la formació. “Vo-lien crear una llista de tarannàindependentista i m’hi vaig

oposar. La funció del partit ésaportar professionals que aju-din en la gestió municipal, notreballar per l’independentis-me”, argumenta Serrano.

Després de tres legislaturesamb representació a l’Ajunta-ment, VIC renuncia a obtenirrepresentació institucional, toti que, segons el seu president,la formació continuarà activa.“Estem oberts a presentar-nosa futures eleccions”, conclou.

La primera Fira de Professio-nals i Emprenedors de Cabrils,celebrada el 18 i el 19 d’abril, vareunir 24 empreses expositoresi també va comptar amb la pre-sència de 32 professionals iemprenedors a la sessió de net-working.

Aquestes xifres serveixen per-què l’Ajuntament, impulsor del’esdeveniment, valori positiva-ment la primera edició del cer-tamen. “Estem molt contentsperquè el certamen ha servit perpotenciar l’economia local i els di-ferents expositors han establertmolts contactes entre ells”, afir-ma la regidora de Promoció Eco-nòmica del municipi, Isabel Tam-boleo. La regidora també consi-dera positiva la presència a la firadel president de PIMEC JovesEmpresaris, Marc Tarrés. “Totsels emprenedors que han vinguthan tingut l’oportunitat d’inter-

canviar opinions amb ell”, afirmaTamboleo.

Ara bé, l’Ajuntament tambéreconeix que hi ha marge de mi-llora de cara a les pròximesedicions. “Ens ha faltat tenir unespai per als nens i nens, quehauria atret més visitants”, ar-gumenta la regidora de Pro-moció Econòmica.

NOVA ASSOCIACIÓNo caldrà esperar, però, a l’anyvinent per veure els resultats dela fira de professionals i em-prenedors. El treball dut a ter-me al certamen cristal·litzarà enla creació d’una nova associacióde comerciants i industrials aCabrils, tal com ha avançatTamboleo a Línia Mar.

El Conseller Felip Puig, present a la clausura. Foto: Cabrils Professional

Una associació de comerciantsfruit de la Fira de Professionals

RedaccióCABRILS

Famílies amb infants | Ajudes individualsLes famílies que considerin que tenen dificultats econòmiques per fer front a la quota

mensual de l’Escola Bressol Municipal de Cabrils poden sol·licitar cita amb els Serveis Socials municipals per valorar la seva situació socioeconòmica, d’acord amb

els criteris del Reglament per a l’atorgament de prestacions econòmiques.

Cabrera de Marlíniamar.cat Abril 2015

| 26

Menys delictes comesos al municipi durant el 2014

SEGURETAT4Al llarg del 2014,a Cabrera de Mar es van pro-duir un 18,5% menys de delic-tes i faltes respecte a l’any an-terior. Dins de les xifres globals,presentades per la Junta Localde Seguretat del municipi, des-taca la reducció del 65% delsrobatoris produïts en domicilis

particulars. La presentació deles xifres va tractar la seguretaturbana, però també la forestal.En aquest sentit, l’Ajuntamentva reclamar que s’obligui els ca-çadors a informar de formamés eficient sobre les batudesde senglars que es duen a ter-me al municipi.

Obres de millora imanteniment a Cal Conde

EQUIPAMENTS4L’Ajunta-ment de Cabrera de Mar pre-veu iniciar pròximament di-verses accions de millora imanteniment a la Masia de CalConde. En primer lloc, el con-sistori vol restaurar la façanade l’equipament, per la qualcosa la Diputació de Barcelo-na aportarà una subvenció perun import total de 49.000 eu-ros.

Les millores se centraran enla restauració del ferro, la solerai la ceràmica dels balcons. Tam-bé es duran a terme treballs de

reparació als finestrals, quetambé es pintaran, i la substi-tució dels porticons de fusta.Pel que fa a la bassa, s’hi ins-tal·larà un nou enllumenat i escanviarà el sistema de circula-ció de l’aigua, per aconseguirque aquesta estigui en bonescondicions.

Per altra banda, les goteresde la teulada fan que aquestapart de l’edifici també necessitiser restaurada. En aquest cas,la inversió necessària per dura terme les obres serà de53.000 euros.

L’Ajuntament de Cabrera deMar vol donar una nova em-penta a la promoció turística delmunicipi. Després de la inau-guració del punt d’informacióturística a la Plaça de la Fàbri-ca i l’estrena de rutes pel patri-moni històric de la localitat,ara el consistori pretén fer unpas més i començar els tràmitsperquè els principals jacimentsarqueològics del municipi pas-sin a ser de titularitat pública.

Cabrera de Mar és un mu-nicipi amb abundants jacimentsarqueològics, que són el millortestimoni de la història del po-ble. Ara bé, la majoria d’a-quests es troben en terrenys depropietat privada, i això fa quel’Ajuntament no pugui treu-re’n tot el profit possible. El Plad’Ordenació Urbanística Mu-nicipal, ja aprovat, preveu ofe-rir als propietaris de les zones

on actualment hi ha aquests ja-ciments una permuta de te-rrenys. D’aquesta manera, elsparticulars obtindrien novesparcel·les a canvi de cedir alconsistori els jaciments. “Tenimprevist començar a negociaraquestes permutes a mitjans demaig”, afirma l’alcalde de Ca-brera, Jordi Mir.

L’Ajuntament de Cabrerade Mar també preveu oferir alspropietaris drets de construccióen altres zones del municipi,com a opció alternativa al bes-canvi de terrenys. Un dels ob-jectius prioritari del consistoriés municipalitzar el jaciment deCa l’Arnau, important puntd’interès turístic.

El jaciment de Ca l’Arnau, atractiu turístic del municipi. Foto: Turisme Cabrera

L’Ajuntament vol municipalitzarels jaciments arqueològics

Andreu MerinoCABRERA DE MAR

Carrer Canigó | Noves vinyetes d’aparcamentEls cabrerencs i cabrerenques que tinguin la vinyeta que els permet aparcar el seu ve-hicle a l’àrea de residents del Carrer Canigó ja no podran fer servir la de l’any passat i

l’hauran de renovar. Les persones interessades a renovar la vinyeta i poder aparcarcom a residents la poden sol·licitar a l’Ajuntament a un preu de 5 euros l’any.

Comerçlíniamar.cat Abril 2015

27 |

Premià de Mar | Fira Comercial de PrimaveraComerços Associats de Premià va celebrar diumenge 26 d’abril la Festa Comercial de

Primavera a la Plaça dels Països Catalans de Premià de Mar, amb la participació de16 comerços. L’acte va servir perquè els veïns i veïnes poguessin adquirir productes

d’altres temporades a bon preu, així com per gaudir de diverses activitats.

El 16 i 17 de maig el port delMasnou acollirà per tercera ve-gada la Fira Comercial i Gas-tronòmica, organitzada per laFederació de Comerç, Indústriai Turisme i que compta amb elsuport de l’Ajuntament del mu-nicipi.

Segons ha pogut saber LíniaMar, que serà el periòdic oficialde la fira, enguany hi partici-paran entre 65 i 70 establi-ments comercials. Tot i queaquesta xifra se situa per sotadels 90 participants de l’ante-rior edició, el president de la Fe-deració, Miquel Tripiana, esmostra satisfet. “Sempre és unabona notícia superar les 50 ins-cripcions. Nosaltres no som fi-raires professionals”, afirma.

Precisament, el regidor dePromoció Econòmica del Mas-

nou, Quim Fàbregas, posa l’ac-cent en aquesta qüestió. “No-saltres no busquem firaires pro-fessionals que vagin cada cap desetmana a una fira”, apunta.“Volem que la fira sigui un apa-rador pel petit comerç del Mas-nou”, afegeix. En aquest sentit,Tripiana considera bàsica lapromoció de botigues i restau-rants. “Jo fa 21 anys que vaigobrir el meu taller, i fins fa qua-tre dies encara hi havia algúque no sabia que era meu”, ex-plica el president de la Federa-ció, que considera que la fira ésuna bona oportunitat per teixirsinergies entre es diferents co-merciants del poble. Més enllàdels comerços locals, enguanyentre 10 i 15 comerços de foradel poble participaran en la fira.

GASTRONOMIADes que la fira es va traslladar alport, la gastronomia va guanyarpes dins el certamen, i aquest as-pecte es mantindrà enguany,

amb el suport de l’associacióde comerços del port. A part demenjar i beure, els visitantstambé tindran al seu abast di-verses activitats complementà-ries a la proposta comercial. Hihaurà tallers i activitats per alsnens i nenes i es recuperarà ladesfilada de moda que la fira ha-via organitzat en els seus orí-gens, gràcies a la col·laboració debotigues de moda, escoles de te-atre i dansa i perruqueries.

La Fira Comercial i Gastro-nòmica també busca potenciarla cultura marinera del poble, iper això el Club Nàutic oferiràpassejos en veler per poder co-nèixer el municipi des del mar.La Federació també aprofitaràla cita per incentivar el consuma les botigues locals, i els pri-mers 200 visitants rebran unxec de descompte de 5 euros pergastar en comerços del Masnou.El dia 4 de maig, la Federacióconvocarà tots els expositorsper enllestir els preparatius.

El Masnou potencia el petit comerç» La Federació de Comerç organitzarà la Fira Comercial i Gastronòmica el 16 i 17 de maig

» Es consolida la ubicació de l’esdeveniment al port i l’aposta per la gastronomia

Els organitzadors confien a repetir l’èxit de l’any passat. Foto: Arxiu

RedaccióEL MASNOU

COMUNICACIÓ4Línia Mar haestat escollit el periòdic oficial dela fira i editarà, el pròxim 14 demaig, un especial Diari de la Firade 48 pàgines a color i 20.000exemplars que es distribuiran enel recinte firal i per tot el BaixMaresme. A més, Línia Mar tin-

drà un expositor propi a la fira,on es donarà a conèixer entretots els interessats.

Compromès amb la pro-moció i la defensa del petit co-merç, Línia Mar vol contribuira difondre la vida comercial delBaix Maresme.

Línia Mar, el periòdic de la fira

Comarcalíniamar.cat Abril 2015

| 28

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióBAIX MARESME

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

Comarcalíniamar.cat Abril 2015

29 |

Segueixen les reticències delsmunicipis costaners de la co-marca respecte al projecte derecuperació i estabilització deles platges presentat pel Mi-nisteri de Medi Ambient. Elpla té l’objectiu d’evitar la pèr-dua de sorra que cada any pa-teixen les platges maresmen-ques, i la voluntat del govern es-tatal és dur-lo a terme al llargdels pròxims 15 anys amb unpressupost estimat de 52 mi-lions d’euros. Ara mateix, però,d’aquesta quantitat el Ministe-ri només es compromet a pagar30 milions, corresponents a lesaccions necessàries a les zo-nes qualificades de prioritatalta.

Els municipis mantenen elseu rebuig al pressupost marcatper l’Estat i, de fet, demanenque sigui el Ministeri qui paguila totalitat de les obres. “Les zo-

nes marítimes públiques sóncompetència del govern centrali, per tant, entenem que és l’Es-tat qui s’ha de fer càrrec de lesdespeses”, afirma Jordi Mir,alcalde de Cabrera de Mar iportaveu dels municipis ma-resmencs afectats pel projectede recuperació de les platges. Amés, els municipis tenen el su-port de la Generalitat, que s’hacompromès a convocar una co-missió bilateral amb l’Estat perabordar la problemàtica.

En la comissió, entre altresqüestions, la Generalitat plan-tejarà la possibilitat que el Mi-

nisteri de Foment també desti-ni fons al projecte, ja que elsprimers vuit metres de costa ad-jacents a les vies de tren sóncompetència d’Adif i Renfe. Sil’Estat no s’hi mostra receptiu,Mir planteja l’opció que aquestampliï la dotació econòmicaanual per a les obres de les zo-nes prioritàries. “D’aquesta ma-nera s’escurçarien els terminisde realització d’aquests tre-balls, i un cop l’Estat hagi apor-tat els 30 milions als quals s’hacompromès, podríem negociarles condicions per la resta d’o-bres”, conclou Mir.

Els municipis i la Generalitatfan front comú per les platges

DRETS LABORALS4La Coor-dinadora Obrera Sindical hadecidit impulsar la xarxa desuport mutu “Resposta Soli-dària” a la comarca.

L’objectiu de la iniciativaés donar resposta als acomia-daments, casos d’assetjamentlaboral o de vulneració de dretslaborals. També busca denun-ciar l’incompliment de conveniscol·lectius i les situacions d’aturperllongat i exclusió social. “Ésuna eina més flexible per com-batre casos que són difícils de

treballar des dels sindicats”,afirma el militant de la COS Au-siàs Ferrer. La iniciativa s’or-ganitzarà a través d’assemble-es, campanyes i accions direc-tes a centres de treball on alguntreballador vegi vulnerats elsseus drets. “No volem controlarla xarxa de suport mutu des dela COS, sinó que tingui vidapròpia”, afegeix Ferrer. Enaquest sentit, la voluntat ésobrir les assemblees a tothom,sense necessitat de pertànyer acap sindicat o col·lectiu.

Eleccions municipals | Publicades les llistes electoralsDes del 22 d’abril ja són públiques les llistes amb les quals els partits polítics conco-

rreran a les eleccions municipals del 24 de maig. Vilassar de Mar és el municipi on sen’han presentat més, amb un total de 9, seguit de Premià de Mar amb 8, El Masnou,

Alella i Cabrils amb 7 i Premià de Dalt, Teià, Vilassar de Dalt i Cabrera amb 6.


El sindicat COS impulsauna nova xarxa de suport

Esportslíniamar.cat Abril 2015

| 30

Després d’una temporada peroblidar, la UE Vilassar va certi-ficar el seu descens a Primera Ca-talana amb la derrota en la visi-ta al CF Palamós del passat 18d’abril (5-1). La següent jornada,ja sense res a fer de cara a la clas-sificació, els de Toni Romerovan aconseguir un empat a casadavant un dels equips que s’es-tà jugant l’ascens, l’AE Prat (1-1).A partir d’ara, els esforços dels secentraran en la confecció de laplantilla de la temporada 2015-2016, en la qual el gran repte seràtornar a la Tercera Divisió.

Per la seva banda, el CDMasnou va aconseguir una con-tundent victòria a la Bòbila, elcamp del CF Gavà (0-3). El par-tit es va posar de cara per alsmasnovins ben aviat, amb un gol

d’Eric quan només s’havien ju-gat 5 minuts. Amb l’avantatge almarcador, els locals es van esti-rar, però el Masnou va aconse-guir controlar els atacs dels ga-vanencs. Ja a la segona part, elsmaresmencs van sentenciar elpartit amb dos gols més en 10

minuts, obra de Jonathan Tole-do, al minut 70, i el japonèsYuki al 79. Després d’aquest re-sultat, els homes de Miguel Ló-pez són onzens a la classificació,i tot apunta que aconseguiran laseva millor classificació històri-ca a la categoria.

La derrota al camp del Palamós va certificar el descens. Foto: CFP

La UE Vilassar certifica el seudescens a Primera Catalana

» El CD Masnou serà l’únic representant del Maresme a Tercera lapròxima temporada, mentre que els vilassarencs buscaran l’ascens

Més de 1.000 participants en la Caminada dels 3 pobles

COMARCA4El passat 12 d’a-bril, 1.013 persones van partici-par en la desena edició de la Ca-minada dels 3 pobles, que fa unadècada que organitzen conjun-tament els ajuntaments de Teià,Alella i el Masnou. Aquesta citaestà pensada per fusionar lapràctica esportiva amb amics ofamiliars amb el descobrimentde nous racons del Parc Serra-lada Litoral, un dels escenarismés majestuosos de l’entorn na-

tural de la rodalia dels tres mu-nicipis.

Com ja és habitual, en l’or-ganització hi van participar en-titats com els Trabucaires del Vid’Alella, el Club Atlètic el Mas-nou o el Club Excursionista Teià.

En l’edició d’enguany els par-ticipants podien triar entre dosrecorreguts: el curt, d’11 quilò-metres, i el llarg, de 16 quilò-metres, tots dos amb un desni-vell màxim d’uns 350 metres.

Sumskis i López, vencedors ala Cursa Popular del Masnou

EL MASNOU4L’atleta letó Ed-gars Sumskis i la corredora So-nia López es van imposar a latercera edició de la Cursa Po-pular del Masnou, una cita atlè-tica que va organitzar el ClubAtletisme La Sansi el passatdiumenge 26 d’abril, i en la qualhi van participar més de 800atletes de totes les edats. Laprova constava d’un únic reco-rregut de 5 quilòmetres al llargdel passeig marítim de la vila. Enacabar la cursa es va organitzarun esmorzar al Club Nàutic.

Sumskis, del CA La Sansi, és

un dels corredors en millor for-ma de l’entitat, i sembla que li téla mida presa a les curses que secelebren a la comarca, ja que elpassat mes de gener es va im-posar a la segona Sansi de Ma-taró. L’atleta bàltic va comple-tar el recorregut en 15 minuts i42 segons.

Per la seva banda, Sonia Ló-pez va ser la més ràpida encompletar el circuit, per davantde dues atletes del CA La Sansi,Patricia Fernández i Sonia Gó-mez. López va aturar el cronò-metres als 19 minuts i 48 segons.

El Farra-O organitza elcampionat català d’orientacióVILASSAR DE DALT4El Club Es-portiu Farra-O, de Vilassar deDalt, va organitzar el Campionatde Catalunya Llarga Farra d’o-rientació de llarga distància.

La data triada va ser el passatdiumenge 19 d’abril, i els esce-naris de la competició van ser elsboscos de duna continental quehi ha entre Pals i Begur, al BaixEmpordà.

Hi van participar més de migmiler d’orientadors, arribats de

tot Catalunya i de diversos païsoseuropeus, que no van voler per-dre’s la cita tot i la pluja que vacaure durant tot el dia.

El millor resultat per als 14 es-portistes del CE Farra-O que vanparticipar va ser la segona posi-ció de Luis Hens en la categoriad’homes de més de 21 anys.

En la categoria elit, els ven-cedors van ser Marc Serrallonga,del Go-Xtrem Sant Feliu, i An-nabel Valledor, del BO Badalona.

Premià de Dalt | Derrota del CV Premià de Dalt a Santa MargaridaEl sènior femení del Club Voleibol Premià de Dalt va perdre en la seva visita al CV Monjos (3-1) a la darrera jornada. Les premianenques van perdre els dos primers sets del partit (25-20 i 25-19) i tot i

aconseguir imposar-se amb claredat en la tercera màniga (17-25), van deixar escapar el quart i definitiuset (25-23). Després d’aquest resultat, les del Baix Maresme són quartes, a 2 victòries del Bordils.


Un moment de la caminada. Foto: Ajuntament de Teià

Agenda 31 | líniamar.catAbril 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALAGENDA MENSUALDISSABTE 2 DE MAIG20:00 Presentació del nou disc d’Exassens. La ban-

da presenta al Masnou el seu nou disc, com-post i gravat per tota la banda en directe i edi-tat al Japó. La presentació tindrà lloc a l’Es-pai Escènic Ca n’Humet.

DIVENDRES 8 DE MAIG21:30 Concert “Europa, dansa!” a l’Espai l’Amistat.

Espectacle del quintet de corda de l´Or-questra Camerata XXI, que dirigeix Tobias Gos-mann, amb David Puertas com a narrador.S’interpretaran peces de Bartok, Brahms,Falla o Txaikovski.

DIVENDRES 15 DE MAIG21:30 Teatre amateur: La sra. Florentina i el seu

amor Homer. L'Associació de formació personalCreixent presenta l’obra de Mercè Rodoredaa l’Amistat. Les entrades anticipades costen5 euros i mig, i a taquilla 6 euros.

DIUMENGE 10 DE MAIG12:00 Partit de futbol entre la UE Vilassar de Mari la UE Rubí. Tot i el descens certificat, els localses volen acomiadar de Tercera amb una victò-ria davant la seva afició.

DIVENDRES 8 DE MAIG20:O0 Inici del Cicle de diàlegs d’economia, or-

ganitzat per la Fundació Ernest Lluch. Un de-bat sobre el deute públic obrirà el cicle. A laBiblioteca Municipal Ernest Lluch.

DISSABTE 9 DE MAIG19:30 Hip Hop Party.. Dins la programació

d’actes d’enguany de la Festa Major de la San-ta Creu, els cabrilencs i cabrilenques que hovulguin podran gaudir d’una activitat cen-trada totalment en la música i la cultura hiphop, la Hip Hop Party 2015. Hi haurà exhi-bicions, classes obertes, Dj’s, photocall, pro-jeccions tant per a infants i joves com per aadults. L’activitat tindrà lloc a La Fàbrica i fi-nalitzarà a les 21:30 de la nit. L’activitat seràgratuïta.

FINS AL 9 DE MAIG20:O0 Òpera: L’Òpera de 3 rals. Representació de

l’òpera de Bertol Brecht i música de Kurt Weilla La Flor de la Palma. A càrrec del grup Teia-tre i dirigida per Jordi Almirall.

EL MASNOU CABRILS TEIÀVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

El grup de teatre Bonzo, antic grup deteatre jove de Cabrils, tancarà la Fes-ta Major de la Santa Creu amb l’obrade teatre “Schmurtz”, escrita per Ro-ger Danès. Serà a La Fàbrica i el preude l’entrada serà de 6 euros.

L’obra “Schmurtz” posarà fi a la Festa Major de la Santa Creu

Dg. 10 de maig a les 19:00

El sènior femení de l’AB Premià dis-putarà el penúltim partit com a localde la lliga regular de Primera Catala-na. Les premianenques, quartes perla cua, es veuran les cares amb el St.An-dreu de Natzaret, tercer classificat.

AB Premià-AE Sant Andreu de Natzaret

Ds. 2 de maig a les 16:00

La sala polivalent de la BibliotecaJoan Coromines acollirà una conferènciaa càrrec de Josep Amat, seguida d'uncol·loqui obert a la participació del pú-blic assistent a l’acte. Quin o sigui soci,hi podrà assistir amb invitació.

Conferència: Robots humanoides i el seu futur

Dm. 5 de maig a les 18:30h

En Fort Farell conegut també amb elnom del Gegant del Pi és el més po-pular gegant català. La teianenca Nú-ria Delgado explicarà el conte a la Bi-blioteca de Can Llaurador.

Teià explica contes: El gegant del Pi

Dm. 5 de maig a les 18h

| 32 líniamar.cat Abril 2015 Pròxima edició: 14 de maig

linia baix maresme 03 ok

Documents