TEMA 1: L'INICI DE L'EDAT MITJANA

1. L'imperi bizant (395-1453)

Al 395 l'emperador Teodosi divideix l'imperi rom entre els seus fills

Els orgens

L'poca de ms esplendor tingu lloc durant el regnat de Justini (527-565), que va realitzar grans conquestes i intent reconstruir l'imperi rom

Desprs de la seua mort, l'imperi va anar perdent territoris. En 1453, els turcs van prendre Constantinoble i l'imperi bizant desaparegu.

Organitzaci polticaEmperador o Basileu

Funcionaris, diplomtics i exrcit

Codi de Justini

Economia y societat

Civilitzaci urbana

L'imperi va gaudir de prosperitat econmica. Els bizantins van dominar el comer del Mediterrani i les gran rutes que unien Europa amb sia i frica

Cultura i art

Cultura grega

1054: Cisma d'Orient. Esglsia ortodoxa o bizantina

Art. Esglsies amb cpules, icones i mosaics

Baslia de Santa Sofia de Constantinoble

Icones bizantines

Mosaics

3. L'Islam en l'edat mitjana

L'islam va nixer a la pennsula d'Arabia, quan Mahoma, un comerciant de la Meca, predic una nova religi.

Hgira: la marxa de Mahoma de la Meca a Medina en 622. Aquesta data marca l'inici del calendari musulm

La religi islmica

Religi monoteista: Alla s l'nic Du

Llibre sagrat: l'Alcor

Obligacions dels musulmans:

Professi de fe

Orar cinc vegades al dia de cara a la Meca

Pelegrintage a la Meca

Dejuni durant el mes del ramad

Practicar l'almoina

Gihad

Guerra santa o guerra contra l'infidel

Mesquita: lloc de reuni dels musulmans per a l'oraci

L'imperi islmic

Organitzaci poltica

Califa: era la mxima autoritat poltica i religiosa

Visirs: consellers

Vals: governaven les provncies

Ulemes: interpretaven la llei alcornica

Cadis: jutges

Societat islmicaAristocrciaNotablesLa majoria

Tenia el poder poltic

Comerciants, artesans amb taller propis i petits propietaris rurals

No posseenpropietats

Art islmic

Mesquita de la roca (Jerusalem)

Mesquita dels Omeia (Damasc)

Decoraci islmica