mel i BucrObra Cultural Balear SANTJOAN Desembre 1988, núm. 102

MEL I SUCRE- Desembre 88. Núm. 102Butlletí informatiu de l'Obra Cul-tural Balear a Sant Joan.

LOCAL SOCIAL - Casa de Cultura, c/"José Antonio", num.13.

CONSELL DE REDACCIO- Guillem Florit,Arnau Company, Joan Font, Joan Morey,Mateu Sastre, Gracià Sánchez, CosmeJ. Nigorra, Joan Moratinos, Joan Sas-tre, Miquel Company.

TIRADA ACTUAL: 6000 exemplars

EIs articles originals s'han d'entre-gar abans de dia 20 del mes en curs.

NOTA: S'adverteix als possibles lectorsde MeI i Sucre que, aquesta revista, ambels seus escrits i comentari pot ferirIa sensibilitat dels esperits no acostu-mats.

Dipòsit Legal- 49.1.983Imprimeix - No ho sabem

COBERTA .- Fotografia de Guillem Florit.

A AQUEST NUMERO HI TROBAREU .-

- Notícies locals, del que succeeixal poble fins a l'hora de tancar l'e-dició, perl'O.C.B. Sembla mentida quea un poble petit com és el nostre i entan poc temps hi puguin passar tantescoses, però és que...

-Bestiari, Ia Dona Vulgaris Melysuccha-ris, breu estudi sobre Ia companyera i£superable, per Joan Morey, Cosme Nigo-rra i altres.

- Crisis a l'Ajuntament. Les sospitesde prevaricació anunciades el mes pas-sat aclarides magistralment pel nostreregidor de cultura Joan Sastre Joan.

- AUMASA. La vergonya que no tenen, perMateu Sastre.

- CONVERSA amb NADAL CAPDANY i REIS,

per Mateu Sastre i Arnau Company.

- Passatemps , per Joan Sastre Joan ialtres.

fl^t>

i**VI

Per no perdre pus roda, perquè ja està bé i per retornar als vells temps/ens atrevim a publicar el número 102 de MeI i Sucre sense gens de retràs. I com és desuposar tot el que llegireu a continuació és de Io més seriós per poder entretenir elpersonal i passar una estona de Io més agradable.

N 0 T I C I E S L 0 C A L S

— PeI dia de Cap d'Any Ia Conselleria de Cultura i Esports de Ia nostra Co-munitat Autònoma ens ofereix Ia possibilitat d'espaiar el cos amb una amollada de glo-bus aerostàtics de color de rosa. S'ha triat Ia nostra v i l a com a cmap Base núm - 3 peroferir bon aspecte i per mantenir bones relacions. Tots aquells que hi vulguin pujarhan d'anar a agafar els bitllets a Ca Ses Monges. Es tracta de fer el cap viu i que nopassi com altres vegades en que han fet una passatjada interessant, ha estat com que a-nar a aferra-pilla.

Es visitarà, entre altres coses, i si el temps ho permet ( es a dir nobufa de costat ) els Castellots, Can Dil.lo, Son Pere-Tià i el Clot de Ses Pipes. D'a-questa manera es pretén donar una clara visió tridimensional de l'espai natural que ensenrevolta.

— Com cada any per aquest temps el carrer Major del nostre poble s'ha vistadornat amb bombetes col.locades en forma d'estrella als llocs més estratègics. Es veuque no ha prosperat l'idea d'al-tres anys. Ara veurem si tambésembraran aquell pinarro just d£va l l el campanar de l'església.

— Un grup de santjo-aners agossarats han comprat u-na maquinota d'aquelles de ferneu, de segona mà. Es que fa poctemps visitaren estacions d'es-quí per devers els Pirineus itornaren amb una enveja rabiosade veure tan de moviment. Entreells pensaren que seria bona o-casió per provar ventura. I nohi donaren pus voltes,els passà pel cap de muntar durant l'hi/ernel complexe Supercon-solació, on hi haurà de tot i molt: Pista base núm 1 a Ia banda de baix; Gran Pistadels Esclats un poc més amunt; i Ia Superpista al cap curucull. Tot això suposant quepuguin acabar d'omplir aquell caminot.

Tot està previst, una vegada en marxa, s'obrirà altra vegada Cas Donati venga gent,..., i de Io milloret. Com que n'hi hagués que ja s'ho pensaven, es compra^ren unes botes per anar a esquiar.

\

— S'admeten tota classe de donacions per a poder comprar ( i llavors posar)un porquer automàtic enrevoltant l'edifici escolar del Col.legi Públic de Sant Joan. Esque segons pareix, per allà dalt, els dies de festa hi ha més trui que enmig de Ia pla-ça del poble. Sense anar més enfora, el dia de Ia Puríssima un mestre i un regidor del'Ajuntament hi anaren per fer una passada i trobaren dos interfectes fent voltes perallà de dins,..., i com si fos Io més natural d'aquest món, al.legaren que com que es-tava obert havien entrat a cercar un traball de naturals.

AixI, amb els porquers, al manco els despistats es fotran alguna enram-padota.

— EIs covers de Ia vila no tenen por de res. Un dia d'aquests provists demartells i escàrperes anaren a acabar de fer el forat ( començat fa una mesada ) a Iacova d'En Nyico. I pica que picaràs, material cap a defora. Però els seus esforços fo-ren recompensats. A base de paciència aconseguiren llevar totes les pedrotes que altretemps havien caigut, tapant l'opertura interior que permet seguir. I per endins s'hadit. Trobaren fondals, encletxes, sales i aigua a voler, llavors enforinyalls i més en-forinyalls,..., i n'hi havia d'escarrinxades !, ..., però, qui ha dit por ?. Al cap detres dies, haguent recorregut una llarga gatera subvertical tornaren veure Ia llum delsol a Ia banda de Vilafranca, concretament per Can Tocahores.

Les sospites venien d'enrera, i s'han pogut confirmar gràcies a Ia capa-rrudesa d'una estol d'elements que estaven ( hi ha que dir-ho ) motivats per altres re-cents exploracions i descobriments. Ens referim, com és de suposar, a Ia trobada de pe-ces d'or antigues dins aquell caixonet mig rovellat que veren després de cercar deses-peradament durant dos dies dins Ia cova Argentera del Puig de Pedruixella. Es que hi haque veure-Ho, a vegades les llegendes tenen una forta base real.

Amb això es completa el que serà el més gran descobriment d'espeleologiacontenporània del món occidental. Com sempre ja n'hi ha que pensen en els possiblesvisitants: és que és molt bonica.

També, i dins els mateix ordre de coses, l'equip d'estudiosos de Ia fau-na cavernícola i intersticial de les Balears ( que anaven amb ells ) han pogut classi-ficar dos ortòpters trogldites que ja es donaven per extingits a les nostres latituds.Es tracta ni més ni manco que del "Zariquieya trogloytes " ( primera figura de Ia pàgi-na anterior ) i del " Ildobates neboti " ( Ia segona )

— TaI com anunciàvem el mes passat, els al.lots de setè i vuitè d'E.G.B.del nostre poble, pel curs 89 /90 ja no assistiran pus a classes al col.legi públic deSant Joan. Segons O.M. del B.O.E. núm 3546, paràg-15 el nostre municipi queda exent.Qui ho hagués dit fa uns anys,..., tanta escola per no res !!. A Io vist Sineu té pre-ferència i allè és farà un nou centre escolar que acollirà tots els alumnes dels poblesvoltants compresos entre 12 i 13 anys. El govern té cada idea ....

— Es veu que el batle del nostre municipi té bo. Ha aconseguit ( ningú sapcom ) que Sant Joan sigui •« »r p IVi l l a Olímpica pel 92. Totsels afeccionats tendran Iagran sort de poder observarde prop les finals de velo-citat atlètica i Ia perse-cució individual i per e-quips de bicicleters ( es-port ben arrelat dins elnostre municipi, sgons po-deu observar a l'instantà-

V^

nia ). Les pistes es cons-truiran a l'explanada deGossalba a partir de qual-sevol moment.

La seriositat, davant tot, serà el lema. Tots els atletes, àrbitres ipúblic en general hauran de passar el control antidopping, per això s'hauran de aturara fer un roi devora el revolt d'En Pago, a dins Ia síquia. Llavors, el líquid element( prèvia canalització ) baix baix vorera arribarà al xibiu d'un poc més avall i allà hiferan els oportuns anàlisis. Si algú es renega, o dóna positiu, cap a Ciutat pel camívell d'Algaida,.., els altres cap a Ia competició.

— El nostre ajuntament està carregat de bones idees. Al tauló d'anuncis ve-rem escrit un dia d'aquests una convocatòria per quatre serenos, que el primer de l'anynou han de començar a actuar.

Tot té una explicació lògica. A partir del 89 i segons Ia nova normativavigent, ningú tendrà Ia clau de caseva. Durant el dia sempre estarà obert i a posta desol sortirà el sereno ( un a cada quadrant ) que tancarà per tot arreu. Llavors, si unvol entrar a case>flcridara: Serenoooo !!!, i aquest corrensos anirà a obrir.

Aprofitant que tota Ia nit haurà d'estar pel carrer, a més d'aquesta fei-na també tendrà com a missió donar a cada hora una breu però clara informació en veu

alta de l'estat del temps a defora. Ben pensat està bé, ja que totes els portes de Iavila podran tenir el mateix pany, un pany especial, que es podrà obrir sense clau dededins cap a defora sempre, de defora cap a dedins durant el dia, i de nit,unicamentamb Ia clau del sereno. El problema possible és que durant el dia tothom podria entrarper els cases, però això no succeirà. Per una part els al.lots, des de petits, estaraneducats de tal manera que no sàpiguen entrar tot sols més que a caseva o a les casespúbliques, i a les altres només hi sàpiguen entrar acompanyats de l'amo o Ia madona.Per altra part i fins que aquest costum no hagi arrelat profundament dins Ia conductaquotidiana, es crearà una espècie de guàrdies a cada carrer que vigilaran durant el diael compliment de Ia normativa. També, a Ia llarga els serenos desapareixeran, ja que Iapor a dormir amb Ia porta empès haurà fuit per a sempre de Ia emnt de tots els ciuta -dans. Però mentres tant hem de reconèixer que Ia seva funció serà positiva.

Les oposicions seran de Io més disputat que es recorda, ja que una vega-da dins l'escalafó tendran bona paga estatal, i a més cobraran un sobresou d'un 40% acàrrec de REPSOL.

Per a més informació veniu a noltros i vos prepararem a conciència.

— Desprès d'una llarga agonia moria a Sant JOan el Saig dia 21-12-88. Elnostre més profund condol a tots els seus familiars i amics.

— La vaga general del 14-D va esser gros. Per tots els pobles semblava quehavien tocat l'estat de queda. NO hi havia ni una rata pels carrers. EIs piquets ho co£trolaven tot. A Sant Joan se'n formà un davant Ca Na Mates i a tots aquells que veien

anar a fer feina Ii prenien el nom i l'a-puntaven a un paper, llavors Ii fotien duesbetcollades. N'hi va haver que provaren detornar-se, al.legant que tenien dret a anarallà on les parexia, i que era anticonsti-tucional,... va esser pitjor. Així mateixes va sentir a dir que a l'entrada de IaCasa de Ia ViIa sentien renouet, i com queun mirà pel forat del pany vegé un grup depicapedrers que feien feina d'amagat: es

— salvaren de bones !!, els piquets, a-companyats de bombo i platillos feien voltes pels carrers ( vegeu Ia foto )

El MeI i Sucre, per no quedar darrera convoca a tots els sectors a unavaga indefinida a partir de Cap d'Any que no llegeixin de cap manera el MeI i Sucre,en no esser en privat. Perquè si no , i si els piquets vos hi troben serà blau.

— Al club de futbol de Sant Joan Ii han tancat el camp per dos partits. Elmotiu de Ia sanció, segons pareix, és no atupar l'àrbitre.

— No va massa d'aigua, no, Ii agrada més el vent. Ho provà, però només escontabilitzaren uns 10 mm de pluja a mitjan mes. A pesar de tot, Ia Conselleria d'Obresté previst fer un pou fond, no per treure aigua, sinó perquè l'aigua que s'embassa alcamí del Clotal, atravessi Ia capa d'argila del subsol i arribi a Ia macada blanca i

fKT.c-'- -T^M3--, ,«j BH H

— Hem sentit a dir quedins el nostre terme es volen po-sar dos vivers de tortugues gros-ses d'aigua. Segons pareix tota Iamaniobra es fa en vistes al nourestaurant que es vol obrir a CaNa Seca ( just darrera les Roquesdel Dimoni ), lloc privilegiat perl'any olímpic.

Això es diu tenir visióde futur ! !.

Per aquells temps estaràde moda Ia cuina francesa i el menú predilecte, o sia l'especialitat de Ia casa,sera elmateix que oferí Na Babette a aquella pobra gent nòrdica. A veure:

- De primer, sopa de tortuga; de segon, blinis Demidoff; de tercer, guàtleres ensarcòfag; de quart, babà al ron; i per beure vins amontillats, xampan Moet-Chandon,vins negres de reserva, amb una paraula ...!!

Com sempre, Ia massa haurà de pegar més primet i per ells es ferà un me-nú més assequible. A veure:

- De primer, sopes de ca; de segon, coca borratxa; de tercer, panades de butzetes;de quart, bava de caragol amb allioli; i per beure, vi de potada.

— L'aprovació de les normes subsidiàries i del PIa General d'Ordenació delterritori ha duit una sèrie de modificacions referents al casc urbà de Sant Joan, i queés precís tenir present de cara al futur:

- Per esser com els altres, s'ha de construir un camp de golf de 548 clots ( apro-fitant en Io possible els que hi ha ) dins Ia zona del Camp.

- Tots els veïns de Ia zona tenen mig any de temps per buidar.

- Creació d'una zona residencial al Revellar, per acollir Ia migració.

- L'asfalt, ja encomenat, s'utilitzarà pel camp d'aviació del PIa de Mallorca.

--- Segons reunió del Consell Escolar de dia 13-12-88, a partir del curs quive, el Col.legi Públic de Sant Joan tendrà legalitzat l'ensenyament en llengua catalana.Esperem que tal decisió sigui per una millor educació dels alumnes de Ia nostra pobla-ció.

--- EIs autocars de línia AUMASA tornen esser ( tristament ) notícia. Un diael vehicle que feia el trajecte Palma- Sant Joan, com que s'aturàs pel camí i no el po-guessin arreglar, els passatgers tingueren que arribar als seus respectius destins fentauto-stop. Un altre dia, i ja entrant dins el poble, de Ia furia que duia adressà el re_volt del carrer de Ciutat, per finalment, i amb Ia mateixa endenada, quedar empotratdins Ia cantonada de Can Pirris. Així mateix un parell de veinades a base de sempentesel posaren enmig del carrer. Lo més gros del cas és que el conductor tan sols no debotà

a veure el que succeia; segurament deu esser perquè està molt avesat a que Ii passinxiscarrillos d'aquests.

Però Ia festa s'acabarà. PeIs reis els han de dur un autocar nou d'a -quells de dos pisos. Per tal motiu, l'Associació de Ia Tercera Edat ja Ii ha posat Iavista damunt i el té llogat pel dia de Ia Mare de Deu Candelera, i anar a fer una pas-sajada amb el lema " Descobriu Ia Fosca amb autocar ". N'han de venir de fora per veu-re-ho.

— Dins Ia cova de Sa Bastida s'ha realitzat fa poc temps un descobrimentrelativament important: una

,v<"<

barramenta fossilitzada d'unprimitiu exemplar de Melysuc-charis ( com podeu veure a Iaforografia adjunta en aquelltemps ja eren barruts )

EIs estudiosos del temas'ho agafat amb molta il.lusiói per això estan disposts a fer;Ii Ia prova del C-14 a l'I.T.LL( Institut Tècnic de Llurito ).

Males llengües afirmen queel tal especímen morí d'una ga-rrotada darrera les orelles undia horabaixa, de tard, quan

anava a cercar coverbos allà on no hi plou. També, cert grupet de científics assegurenque no hi ha tal Melysuccharis, més bé és un primitiu exemplar de H.H. Teleclupensis.

— Ningú s'ho acaba de creure, però potser vera. La cosa ja ve d'enrera. EIstres bancs de Sant Joan s'han fusionat en un sol mitjançant un pacte secret que es vaconcretar enmig dels quatre cantons. A partir d'ara tot ferà ú i pujaran els interessos.El nom del gran banc santjoaner ha de ser " La Nostra Caixa d'En Marc ". A pesar delsbons indicis es veu que a algú no Ii ha caigut bé, ja que com mentres es feia Ia reunióun que passava i escoltava, agafà per Ia post del pits a un dels interfectes fent-lorecular un estol de passes.

— Sant Joan és un poble que prospera de cada dia, sempre hi ha novetats; jaho podeu veure. Encara no està acabat d'estrenar el taller-mostrador de Ia casa Renault,a Baix de Ia ViIa, ja se'n ha començat a construir un altre a Ia carretera de Palma,just passat Ia capavallada d'En Pavana, ja dins Son Juny, un poc abans d'arribar a So-landa.

A hores d'ara ningú ens ha sabut aclarir amb certesa Ia marca dels cot-xes que s'hi han d'exposar. Alguns asseguren que seran cotxes estrangers, d'aquellsbons, de segona mà, de importació,... Uns altres diuen que serà Ia marca Citroen, perallò de Ia competència. Però tant si és d'una manera com de l'altra està clara una cosa:l'Ajuntament, per donar el permís d'opertura ha de fer firmar uns papers que diguin que

Ia tal casa comercial ha de regalar el vehicle adequat a totes aquelles entitats que hosol.licitin per instància aclaratòria, on hi figuri formalment el motiu pel qual l'hande menester. En aquest cas l'O.C.B. de Sant Joan ja en té pensada una: demanarà un trai-ler i si no pot esser, una cosa més petita, per tal de poder repartir millor les revis-tes.

— Fa poc tempstingué lloc el campionatdel món de b i l l a r a tresbandes, al local del te-atre principal de Palma.AIs santjoaners els vapassar per alt i no hiforen a temps a presen-tar el seu especialista.Però no passarà el mateixpel campionat del món debillar, modalitat artís-tica, sinó vegeu el nos-tre representant fent u-na demostració davant el

públic local: d'un bolero a Ia bofla amb el taco feu un retrosse que reculà deu pams,del mateix picat pujà damunt Ia banda i Ia recorregué tota longitudinalment, llavors de-botà foté una ceba al genoll d'un qui badava i encara tingué força per tornar pujar ifer Ia carambola,..., ja ho veurem qui serà capàç de guanyar-li a aquest bergant.

— L'institut tècnic de geodèsia local ha tret al carrer una informació se-gons Ia qual es preveu un possible moviment de terres a Ia zona de les Roques. Es diuque el plegament es mourà cap a l'oest, i en aquest cas no afectarà a les cases del po-ble; però si Ia ruptura de falla no segueix Ie l í n i a de fractura prevista hi haurà unmínim perill a Ia part occidental de Ia població No hi ha que passar pena els ser-veis d'evacuació estan a punt.

— Fa uns dies que haurem observat que s'han començat a fer els fonamentsdel que ha de ser Ia residència dels vells de Sant Joan. I no sembla possible, peròfins ara s'han utilitzat 354 tones de ferro i 865 de porland. Tant de pes ha provocatun petit moviment a l'argilosa terra de davall. Si vos hi acostau de prop ho veureu, noes que sigui gran cosa, un forc a Ia banda de Ia plaça i una cana a Ia part oposada.

— Aquests dies s'ha duit a terme una ampliació d'un fil telefònic de Mon-tuíri cap a Sant Joan. Han posat pals devers Son Juny.

— EIs de Ia vila son bons per a contar acudits i per pensar-ne algun. L'al-tre dia ens contaren aquest:

- Això era un missatge llogat a una possessió i l'amo Ii va encarregar fer desa-parèixer un caramull de macots que feien nosa, explicantli detalladament així com

procedir: fas un clot gros, hi poses les pedres dedins i llavors ho tapes altravegada amb Ia terra que has treta, i dins el bocí no es coneixerà res.El missatge feu fil per randa el que 1' amo Ii havia dit, però quan hagué acabatno hi havia manera que que quedàs pla, feia caramull a l'indret del clot tapat. Iexplicà Ia feta a l'amo. Aquest Ii respongué: un altre vegada si vol que llavorste quedi pla has de fer el clot més gros.

--- El brollador de Ia plaça Nova ens té fortament. Es que no hi ha per menys.Alguns dies esquitxa per tot arreu i banya els qui passen. Altres vegades de l'ha vistencès com si prengués. Se veu que aquesta plaça no acaba d'agradar a Ia gent. Tothom Iifa befa. Ja començaren fa temps amb Ia làpida del general, venga pintades i més pinta-des. Darrerament aquestes altres endemeses. Lo més net seria llevar-la d'enmig per asempre i fer-la a un barri més forà i menys polèmic, i allà fer-hi un hostal. Es que facom a Pep, venir a Sant Joan i tan sols no saber un-on ha d'anar a jeure.

— Durant aquest darrer cap de setmana han tornat entrar a l'escola i se'nhan duit Ia fotocopiadora, Ia col.lecció d'animals dissecats i un tros de fil del vídeo.Es ben hora de fer passes. Alguns mestres estan fortament preocupats i a casaseva s'es-tan construint una vietnamita. •« ~—' \ \

~. - > \— Per tal de solucionar d'una vega-

da per a sempre el problema del canvi de nomsdels carrers, l'Ajuntament de Sant Joan estàdecdit a arribar al fons de Ia qüestió. Peròaquesta vegada sense mangarrufes ni pressionspolítiques de cap tipus. Es ferà seriosament,pensant tots els aspectes favorables i els em-perons. Al manco així ningú es sentirà falló.El regidor de cultura ja ha anat a encarregarles làpides que segurament les primeres estaranescrites en llengua vernacle llatina, per aixíanar ambientant.

— Segons Ia nova normativa episco-pal dels darrers temps, totes aquelles personesque es confirmaren pels anys 60 tenen els pa-pers caducats. Es per aquest motiu que haureusentit a dir que es fan uns cursets per adultsa Ia casa Parroquial, sota Ia direcció del rec-tro de Ia vila. Unes joves catequistes són lesencarregades de fer els xerrades al personal. Aquestes acabaran d'aquí tres mesos, illavors vendrà el bisbe a fer l'operació que pertoca.

— No estarem molt de temps en saber si Ia sardina de l'any qui ve serà méso menys llarga que Ia de l'any passat. Però, per Ia subvenció demanada a l'ajuntament

,

( que segons hem sabut té més de quatre zeros ) sospitam que Ia sardina es transformaràen balena.

— Per celebrar Ia festa de Ia Nit Vella, Ia corporació municipal ens té pre_parada una grata sorpresa. Te comenat un pastís de pisos que hàbilment es col.locaràsobre el brollador de Ia Plaça ( vegeu Ia portada ) i tothom que en vulgui se'n podràdur una bona tallada. Visca l'Ajuntament !!!

— No estarà molt de temps a sortir al carrer un nou llibre sobre Ia collade xeremiers a Mallorca. Tractarà diferents aspectes: repertori musical; evolució i car^vi en Ia construcció i afinació del grall, flabiol i trompes durant els darrers anys;partitures de tonades pel repertori dels xeremiers,...

Alguns dels autors del treball són gent santjoanera. interessades per a-quests assumptes.

— La secció de fotografia de l'equip de redacció MeI i Sucre ha guanyat elprimer premi del concurs. El motiu de Ia distinció és haver pillat " in fraganti " allladre que darrerament feia visites a l'edifici del col.legi públic de Sant Joan.

EIs reporters gràfics tenen sospites de que Ia instantània està agafadaen el precís moment en que el lladre ( aprofitant Ia fosca ) burlant Ia vigilància acojnseguí dur-se'n Ia panera. Recordem que el menjador escolar tregué Ia panera que rifavaIa tenda de Can Bufelí.

Es veu que n'hi ha que no tenen por de res.

Mestre artesà al taller Lladre que se'n dur Ia panera

— En canvi els reporters del diariBaleares no ho tenen gens clar. Dia 24-12-88 apa^reixia un article titulat " Las Navidades en loscentros del CIM, otra manera de v i v i r las fies -tas " i per acompanyar hi posaren Ia foto queveis al costat. EIs dos personatges no són nimés ni manco que l'amo'n Biel Punto, mort fa qua-si onze anys i el ferrer Llull, mort fa deu anys.La nostra sorpresa es majúscula, ja que per pri-vera vegada sabem que el tal CIM té competènciesa l'altre món.

La fotografia fou publicada per primeravegada fa més d'onze anys al diari Ultima Hora enun article titulat més o manco " San Juan un pue-blo que se muere ". Posteriorment el diari Balea-res publicà altra vegada Ia foto i finalment l'hatornada posar: Es ben hora de canviar, senyors !!

Los anclano», nlr"ios y enfermos dependientes del CIMpasarán unas navidades entrañables.

— Ens han dit que actualment l'església fa soldats, i un veinat nostro re-cordà que hi ha una prohibició estricte de Ia formació de grups paramilitars a tot l'Es^tat Espanyol. Però està ben clar, davall davall el nostro govern i l'església s'entenenben bé.

— Enguany ha passat el que mai havia succeit. L'estrella d'Orient, ningús'explica com, ha anat a parar davall el balcó de l'edifici del Centre Catòlic del nos-tre poble, ben a l'indret del portal del Reservat. Es per això que aquests dies haureuobservat un moviment fora de Io corrent: cercaven l'estrella.

Aquesta és ben vera, perquè n'hi ha molts que l'han vista.

— L'O.C.B. de Sant Joan ha organitzat pel dia dels Reis un concurs comarcalde moure orelles. Recordem que els nostres avantpassats antropomorfes diposaven a Iazona parietal del cap uns músculs especials per variar a voluntat l'orientació dels pa-vellons auricualrs i així poder controlar millor els renous dels possibles enemics. Ambel pas dels segles a Ia major part dels exemplars se-l's anà atrofiant el múscul o mésbé s'atrofià Ia conexió múscul-cervell. Però a alguns exemplars de Melysuccharis i a a_^tres espècimens de variades espècies l'han conservat fins els nostres dies.

Es per aquest motiu que l'espectacle està servit. Dia sis horabaixa en-mig de Ia Plaça.

— La Conselleria d'Ordenació del Territori ha declarat dret d'expropiacióa Ia finca 234-b ( quadrant occidental ) del terme de Sant Joan ( cau devers els Caste-llots ). El motiu de Ia qual és que dins ella hi ha restes de tombes fenícies, i l'amono va de res i les destrueix sistemàticament.

— Segons els darrers informes, el corrent elèctric instal.lat fa poc tempsdins el Mitjà PIa, només pot esser per dues coses: o perquè les figueres hi vegin o pejr

què a les residències dels atletes no hi hagin de posar llums d'oli els vespres.

— Un grup de santjoaners té preparat per dins el proper any nou rodar unapel.lícula en cinemascope. Per tal esdeveniment una persona ja té escrit el guió al queactualment Ii passi l'ull per damunt el corrector. Un altre ha comprat una màquina fil-madora de super-8.

--- D'ençà que Ia C.E.E. està dispost a admetre productes derivats del porcmallorquí, Ia Cooperativa Agrícola de Sant JOan ha decidit comprar una màquina de capo-lar figues de les més grosses. L'objectiu està ben clar: s'han de fer engreixades tipusfa estona, i d'aquesta manera s'anirà recuperant uns del arbres més tradicionals de Ianostre ruralia.

Per enguany, i com que Ia notícia els vengué de sorpresa,la gent del po-ble mata tot Io que trobamatador: verros, truges,porcastes, porcs, porce -lles, muls,ases, someres,cans,... sí, sí, ho heusentit bé , l'altre vespreferen net a un que en te -una bona guarda a una cas£ta de Son REbassa, Ii fe -ren uan carniceria,.. en-demeses com aquestes sónpivadores. Però el mercatcomú és el mercat comú.Al costat podreu observarcom un estaol d'elementsomplen sobrassades fetes, Deu sap de què.

— Si això no s'atura, a l'instant a Ia nostra v i l a hi haurà un raig de re-vistes informatives que ferà por. Ens han informat que un grupet de jovenots té previst,per a principis d'any, treure al carrer una revista local d'espeleologia interna. Ani-ran informant puntualment dels darrers descobriments.

Uns altres ( mutants del Melysuccharis ) estan a punt de produir una es-cisió de Ia vella branca.

— De Ia C.E.E. arriben fortes subvencions al nostre municipi. Tot estar enqeu els ha pegat pel cap de convertir el terme de Sant Joan en una selva tropical, imuntar-hi el Safari del PIa de Mallorca. Vendran turistes en autocar, feran voltes i po-dran observar i fotografiar de prop els endemismes botànics, faunístics, humanoides,..de tan privilegiada zona.

Com sempre els ecologistes s'oposen rotundament, al.legant que tantagent perturbará Ia tranquil.litat de l'ecosistema. I proposen una manifestació d'adhe-sió pel dia de Sant Antoni dels ases.

— Com cada any, dia 24 vespre tingueren lloc a l'església parroquial delnostre oble Ia celebració de les tradicionals maitines. De Ia celebració d'enguany calassenyalar els següents aspectes:

- El cant apocalíptic de Ia sibil.la ( interpretada per Pilar Sansó Fuster ) quefeu escolatar en silenci les profecies a tota Ia concurrència. Encara és un missatgeque fa tremolar les parets.

-Lectura de comunicats escrits no massa clars ( ni en lectura ni amb el comunicaten sí ) per part de Ia majoria dels que hi intervengueren. Excepció feta de dues jovescatequistes, les quals exposaren clarament el missatge.

- Al coro Ii faltava, no sé , és mal de dir de defora. Però segurament bona co-ordinació i més seriosos assajos.

- Decoració amb motius nadalencs i un gros mural darrera Ia trona, al qual Ii fal-tava expressivitat.

— L'Ajuntament de Sant Joan ha enviat una felicitació a cada família santj(3anera. En ella Ia corporació municipal desitja a tothom un Bon Nadal i un venturós AnyNou 1.989.

— La Guàrdia C i v i l de Porreres ha descobert dins el terme de Sant Joan, perIa banda de Cugulutx, una extensa plantació de cannabis. EIs propietaris declararen alsnostres enviats especials que Ia seva intenció era comercialitzar el producte a Ia zonadel PIa de Mallorca. Ens hem salvat de bones !!.

--- Dia 23 vespre tingué lloc a Ia Casa de Cultura de Ia nostra població unfestival organitzat per una comissió del Consell Escolar i pels mateixos alumnes delC.P. de Sant Joan. Fou un èxit en quant a assistència de públic ja que molt quedarenamb les ganes de veure-ho.

— Aquest jove santjoaner s'entrena diàriament a Ia plaça Nova del Camp afer "mates". La seva intenció és desbancar a Michel Jordan de Ia supremacia mundial.No sabem encara si IaMBA admetrà Ia seva tec_nica innovadora que po-dem observar claramental l'instantània. Con-sisteix en dur sempredamunt una escala de fi-gueraler portàtil i quanun arriba al lloc ade -quat pujar-hi i fer el"mate" corresponent al'equip contrari.

— A darrera hora hem aclarit quines feines hi tenien els picapedrers dins IaCasa de Ia V i I a el dia 14 de Desembre. A Io vist el nostre Consistori vol esser commolts d'altres, que tenen Ia seva casa a Ia Plaça. Es per aquest motiu que ha arribat aun seriós acord amb l'obispat de Mallorca.

EIs picapedrers estan desmantelant, de per Ia part de dedins, sense queningú es temi Ia Casa Consistorial; llavors el dia menys pensat es promulgarà un bàndolen que es declari que l'edifici amença ruïna i hauran de fugir a l'atropellada. Mentrestant ja s'ahuran donades totes els passes necessàries per canviar els papers a Ia novaCasa de Ia V i I a , ni més ni manco que a l'edifici del Centre Catòlic, allà on abans erael cinema, però amb sortida a Ia Plaça ( prèviament i per aquest motiu, prèviament esta-ran acabades les obres de disponibilitat ). El possible problema serà amb el rector queviu allà i veurà reduït considerablement el seu espai vital. N'hi ha que afirmen que Iaseva idea és anar a viure a Ia casa Parroquial; altres defensen que no. Ja ho veurem,pel que ens afecta tant ens és si és d'una manera com de l'altra.

A continuació podeu observar el disseny fet per l'arquitecte d'així com

han de quedar els baixos.

— Es comunica a tots els socis de l'O.C.B. de Sant Joan que dins poc tempsestareu convocats a l'assemblea anual ordinària que ja és habitual. L'ordre del dia seràmés o manco com segueix:

- Renovació de Ia junta directiva

- Estat de comptes i prospecció de futur. ( Aquí vos hi podeu aferrar fort )

- Precs i preguntes

— Ja esteim cansats i per enguany ja basta. Fins l'any qui ve ¡!

NOTA.- L'equip de redacció comunica que amb tots els escrits anteriors no ha estat inten-ció ofendre a ningú en concret. Es pot criticar una ideologia, una organització,

un sistema, però mai a una persona. Al manco així ho pensam.

AUMASA :

Tots els diarisde Ciutat en varer:parlar. La prerasacomarcal i municipaltambé -entre ellesMeI i Sucre. Es, vaparlar de denúncies,que Ia Conselleriade Transports hi po-saria remei, que nopodia ser que ensfessin anar en unsvehicles construïtsva quinze o vintanys i que no hanpassat Ia revissiódes de fa anys.

La qüestió ésque ara, dins elsautocars d'AUMASA,no hi ha problemesd'espai: després del'accident d'Es Con-trol molts no hantornat a pujar dinsun autocar d'AUMASA.Tampoc no hi ha de-savinences entre elsusuaris: tothom coincideix que els au-tocars d' AUMASA són una vergonya i queez. inadmissible que l'administracio con-senti aquesta situació. La tempesta hapassat i els directius d'AUMASA creuenque les coses poden tornar ser comabans, i de fet ja ho són.

Si qualque dia arribau fins a Ciu-tat en un autocar d'aquesta empresa ten-dreu l'oportunitat de constatar l'estaten que es troba:

Podreu veure com Ia BRUTQR és cosahabitual, com només hí ha UNA CORTINA auna finestra, les altres deixen passarel sol de valent si duus Ia mala sort deseure al costat dolent. Podreu veurel'estat dels tancadors de les FINESTRE-TES superiors, l'estat en què es trobenles XARXES que serveixen per posar-hiles bosses. Podreu veure les CADIRES comtenen els braços, i com n'hi ha que nos'aguanten. Podreu veure Ia MATRÍCULAde l'autocar, per davant i per darrereper veure també un poc l'estat de IaCARROCERIA.

Per altra banda, hi ha coses que noes poden veure, com el RENOU insuporta-

LA VERGONYA QUE NO TTENEN

^ i n CD 3 ss t> Tc~ CD m . >

ble del motor que etfa saber què és co-var un maldecap du-rant tres quartsd'hora fque és elque dura el trajectedes de Sant Joan aCiutat). Com Ia ME-CÀNICA d'aquest ma-teix motor que ofe-reix una quantitatconsiderable de dub-tes sobre Ia sevaefectivitat. Coml'estat dels FRENSque ves a saber sihan pensat a arre-glar-los després del'accident de IaPunta de Son Gual.Com el vent i elfred que ja començaa entrar dins l'au-tocar per les in-nombrables RETXILLE-RES que hí ha a totarreu de Ia sevacarroceria. Com Ia

mala llet i l'aire de ressignació que esrespira entre els ocupants del vehicle.

EIs d'AUMASA cerquen una desgràcia,cerquen l'accident on hi hagi ur.s quantsmorts -a Es Control va ser una casua-litat que no n'hi hagués-, cerquen queIa gent, en sentir anomenar el nora del'empresa, arrufin el nas i diguin:"d'això pas completament". Cerquen Ianostra desconfiança i recel.

L'altre dia, dins l'autocar d'AUMA-SA, vaig sentir aquestes paraules de bo-ca d'una dona d'una cinquantena d'anys:"Encara no mos han matat". Seria hora defer un pensament, ara que encara somvius.

CONTRA LA DESVERGONYA: ACCIó DIRECTA!

I si els directius d'AUMASA no vc-len solucionar aquest estat de coses, isi a l'administració tampoc no Ii inte-ressa posar-hi remei, i si els ajunta-ments també se'n foten del que puguipassar als seus habitants que usen elstransports públics, en aquest cas noméshi ha una solució : ACCIó DIRECTA. Un

repàs apressat de les mesures a sdoptarpot ser aquest:

a) Comprar un "spray" mida de but-xaca i escriure damunt l'anagrama del'empresa coses cora "merda", "porcs","vergonya!", etc i etc. Allà on el ve-geu, preferentment a Ia carroceria delsautocars d'AUMASA.

b) Amb el mateix "spray" escriureles mateixes paraules -també algun di-buix aleccionador- damunt els vidres deles finestres. També podeu dur un paperamb un escrit més o menys llarg i afe-rrar-lo damunt el vidre.

c) Comprar un ganivetet d'aquestsretràctils -sempre és més bo de dur- idedicar-se a esqueixar Ia tapiseria deles cadires. Amb un poc de sort Ia can-viaran i podrem seure damunt cadiressense pols de l'antigor, xicles aferratso taques de substàncies indeterminades.

d) Comprar un desengrampcnador mul-tiusos i dedicar-se a desfer els gram-pons que aguantin qualsevol cosa. Posar-se els grampons a Ia butxaca i que,almenys, es gastin quatre duros percomprar grampons.

I si a pesar de tot no hi ha capmodificació profitosa per a nosaltres,sofrits usuaris d'AUMASA, serapre quedaIa intimidació. Però aixó ja són cosesque no es poden dir en públic perquè

BOLUQ t &oii,tsTR ttWc«* • •

DiQUt5 Lf\ ^0RT ^1UB^KfS TC5C&fcp, £^

¿FL vMPiTG>eO'fcvui

després t 'apl iquen l 'antiterrorista, en-cara que sigui en estricta autodefensa.I tampoc no és cap broma.

Mateu Satre

Conversa ambNADAL CAFDANY RE I S

Segurament ningú de vosaltres, amables lectors de KeI 1 Sucre, no hagi sentit aparlar raai d'En Nadal Capdany i Reis, il.lustre felanitxer que esdevení amb el tempsun il.lustre santjoaner. Nadal Capdany i Reis va néixer l'any 1801 a Felanitx, alsvint-i-cinc anys vingué a Sant Joan per establir-s'hi juntament amb Margarida Escachi Mates, Ia seva dona, una santjoanera vuit anys més jove que ell. Capdany i Reis vamorir a Sant Joan (es diu que a Ia taverna regentada per en Bartomeu Masferríol, non'hem pogut localitzar Ia situació) l'any 1898, a l'edat, doncs, de noranta-set anys.

Naturalment, no hem pogut entrevistar el senyor Nadal Capdany i Reis -així coml'any passat davallàrem als Llimbs, enguany no ha estat possible- però comptarà ambcoses millors que una entrevista, comptam amb les memòries de Nadal Capdany i Reis,farcides de comentaris sobre Ia vida en aquells temps -quasi tot el segle XIX- a SantJoan i a Mallorca, amb algun comentari d'esdeveniments de fora Mallorca.

I bé, basant-nos en les memòriesde Capdany i Reis,hem cregut conveni-ent intentar fer unesboç de conversaamb aquesta interes-sant personalitatque va viure al SantJoan del segle pas-sat i que va veure1'inici de moltsdels problemes queavui encara ens lle-ven Ia son i fins itot el jeure. Perexemple, el problemade Ia nostra identi-tat cultural, vegem-ne alguns apunts,extrets de les "Me-mcries den NadalCapdany 1 ReIs, perd gust i pler detothom qui les vol-drà llegir" (n'hemregularitzat l'orto-grafia, encara quen'hem mantingut al-gunes característi-ques) :

"Pregona cons-ternació ba causatentre nosaltres Iodecret del govern defora Mallorca (esrefereix al de Ma-drid) que prohibeixl'usatge de Ia nos-

Nadal Capdany i Reis fent deglosador enmig de dos sonadors.Conten que aquesta encantadora

glosa és seva:Una vida, dues vides.

Quantes vides teniu vós?Vós t en iu Ia raeva vidai Ia vida de tots dos.

tra ben amada llen-gua a les escoles deprimeres lletres. Imés nos ha dolgutper los càstigsque'1 decret manad'aplicar en Io casque' 1 mestre o losalumnes parlen en sallengua". Capdany iReis es refereix ales instruccions so-bre l'ensenyament deIa llengua catalanaque el Govern Supe-rior Polític de les

-^v Balears, a instàn-cies del ministre deIa Governació, Mos-coso de Altamira, faarribar a totes lesescoles públiques deBalears, en lesquals es prohibeixl'ús del català i escastiga els mestres1 els alumnes que nocompleixin Ia norma(Citat per Ferrer iGironès a "La perse-cució política de Iallengua catalana").

I és que llen-gua catalana feiatres quarts de segleque era perseguidaen tots els camps(després de Ia ReialCèdula de 1768),

pero r.o es resignava a morir entre elpoble, només el funcionariat i certssectors de l'aristocràcia i Ia burgesiapreferien parlar en castellà, per cbviesraons "llepaculístiques", tot s'ha dedir (Per cert que Capdany I Reis va sermolt possiblement el primer que va usarIa paraula "llepaculístic").

Nadal Capdany i Reis va escriureles seves memòries aproximadament alssetanta-cinc anys -i després ai anà afe-gint fulls fins a Ia seva mort. Pertant, més d'un segle després de Ia gue-rra de successió que va donar Ia victò-ria a les tropes íranco-espanyoles sobreles tropes aliades (Anglaterra, Àustria,Holanda i els estat de Ia Corona d'Ara-go: Aragó, Catalunya, València i Hallor-ca). De totes maneres, Capdany i Seisens parla sovint del seu besavi, BernatCapdany de Felar.itx (Ia mare del qual,curiosament, segons ens diu el nateixNadal Capdany, era santjoanera), •! qualparticipà en aquesta guerra i fins itot, en acabar, va ser deportat a l'illade Sardenya per uns quants anys. Vegem-ne algun tros:

"Lo net' besavi, Bernat Capdany fouen Ia guerra contra'l Borbó, i fou des-terrat après Ia victòria d'aquell a te-rres de Sardenya. Lo roeu besavi, ja enIa vellesa, nos reportava noves sobreaquells fets que canviaren Ia històriadel nostro país, sobre sa participacióen Ia guerra: del setge de Ia ciutat deHallorca -ara dita de Palma- i de Ia fu-gida del marquès de Rubi, honorable ge-neral de l'experador Carles -mal haja sascrt i Ia nostra- cap a terres de Sarde-nya, on romandria Io oeu besavi finsque, après set anys, tornaren a l'illade Kallorca, ja sota el jou del Borbó ison comandant general, Io oarquès deLede", (Pàgina 105 del manuscrit, com ésde suposar les pàgines del manuscrit novan numerades, sinó que les hem numera-des nosaltres per facilitar un posteriorestudi i edició crítica sobre aquestinteressant document. Per cert, cercameditor).

També ens ofereix un petit poemaque, segons el nostre cronista, és tran-scripció de "Io rooanç que Io meu besavinos glosava davant de Ia foganya en los

La tavernera de can Kasferriol.Capdany i Reis, segons diuen, Ii

dedicà Ia glosa anterior.

dies freds d'hivern, nos deia que'lcantaven en los temps de Ia guerra con-tra'l Borbó i que era molt més llargperò que sa memòria escasejava i no'lrecordava tot. Los versos que me va dirforen aquests" (Pàgina 107):

"Era l'any ail set-centsi quinze, segons els vells,quan vingué Io rei Borbóa batallar sense raócontra'l poble mallorquí.Com que oclt van resistirIo Borbó va dir "Ja ki sca.'Est poble no és com nós1 o volries 3 Madri d,i j j i estigui tot ben dit.Ves firem Ia nova llei,nos fzrem un nou decret.I est poble es rendirà,i sinó rodaran caps!".

Capdany i Reis també ens parla deIa visita que Ii va fer mossèn Alcover afinals de segle (XIX) per recaptar dadesper escriure les seves "For.dalles deMallorca'. Sembla que Nadal Capdany iReis Ii lliurà, a mossèn Alcover, unesquantes contarelles que ell mateix havia

recollit a pobles del pla de l'illa. Nosabem quines varen ser .-ni ell ni Alco-ver ens ho diuen. El que si esmenta Cap-dany i Reis és part de Ia conversa quemantingueren els dos estudiosos del fol-clor mallorquí. Vegem-ne un tros:

"Despús ahirving'je un eclesiàs-tic manacorí, de nomAntoni Maria Alco-ver, del qual homeja havia sentit aparlar, i tinguéremuna llarga i alecci-onadora conversa sc-bre los costums iles llegendes de Ianostra illa de Ma-llorca. Tot el cap-vespre i part delvespre nos passàremdavant Ia foganyarepassant relats del'antigor, i arribà-rem a Ia conclusióque aquesta nostraterra mallorquina e=una de les més far-cides de contes illegendes que hi haen tot Io món habi-tat, i això en tanpoca extensió de te-rra!" (Pàgina 435).

Dos carabiaers fent Ia rondaper Consolació, pujant pelcamí d'Horta. La bicicletatambé va ser un invent que

Capdany i Reis volgué provar.

En aquest mateix passatge de les"Memòries. . .", Capdany i Reis ens faavinent un poema de Josep Taronjí que,segons les seves mateixes paraules "féubadsr l'oïda a Io mossèn de Manacor queEe va dir que, ben aviat, faria de veureIo magnífic poeta ciutadà perquè Ii hoparles de viva veu" (Pàgina 436). DeIpoema en qüestió, Capdany i Reis nomésen transcriu un breu passatge, ésaquest:

"Qui cloure féu als catalans losllavis?

Qui ens omplí de tristors?Qui malmeté Ia llengua dels sants,

dels reis, dels savis?Qui malmer.à Ia pàtria dels nobles

trobadors?(. . . )

Muntanyes de Mallorca, planúriavalenciana

ciutats de Catalunya, no és tempsde ser esclau"(Citat p«r fessot i Muntaner a "EIsmallorquins i Ia llengua autòctona").

Per altra ban-da, Capdany i Reisesmenta el viatgeque Isabel II va fera Mallorca l'any1860. En aquestaocasió, els ajunta-ments de Mallorcaenviaren, cada und'ells, un present aIa reina. Sant JoanIi oferí un ramelld'espigues de blat("una toia d'àureesespigues de blat delos camps de SantJoan", com ens diuel nostre cronista).El present del poblede Sineu el va ofe-rir a Ia reina unajove nascuda alsCalderers de SantJoan, de nom Oliverde Son Baixfogó, Iaqual "per mor de sabellesa i galania.I a re i na d'EspanyaII demanà que s'avi-Egués a anar amb

ella a Ia Cort que Ia faria sa damad'honor més preada i estimada. L'al.lo-ta, feel filla de ss terra i de son po-ble, romangué pocs mescs a Ia Cort isentí l'enyorança d'aquesta beneida te-rra" (Pàgina 99). (Gayà Galmés a "Docu-menta", numera 296, esmenta l'anècdota).

A començaments de 1873 es proclama-va Ia ! República (que no arribà als dosanys de vida) i a l'Ajuntament de Iaciutat de Mallorca s'hissaren les bande-res republicana i mallorquina (en aquestcas Ia ciutadana del castellet i Iafranja blava) com a símbol del federa-lisme. Capdany i Reis esmenta amb simpa-tia aquests esdeveniments: "Lo mes defebrer fou proclamada Ia República a lesCorts de Madrid, i voldríem creure queara minvaran part de los nostros proble-

mes. Hem vist conlos ajuntaments his-sen les senyeres deIa Republica i deMallorca, com losnostros colors tor-nen sortir a Ia llumaprès tants anys demisèria, apres Iaguerra perduda con-tra'l Borb6. Estemps d'esser opti-mista, esperem queno vinguin anys pit-jors que'ls que hempassat en aquest, Ionostro, poble" (Pà-gina 098). Tant debo les paraules deCapdany i Reis hagu-essin resultat pro-fètiques, ens hau-rie2 estaiviat Pri-moderiveras, Fiancosi tots els que s'hanentossudit a fer-nosdesaparèixer del ma-pa com a poble.

Grup de donzelles santjoaneresesperant Ia diligència que les

havia de dur a Ciutat de compres.

La polèmica per Ia supressió decertes misses no és cosa de fa quatredies (recordem a supressió, fa escassa-ment un any i mig, de Ia missa del ma-tí). L'any 1843, el rector de Ia vila vadir des de Ia trona que es suprimiria Iamissa de les 12 que es feia els diesfestius després de l'Ofici Major; Ia me-sura no vaagradar gaire i l'ajuntamentdemanà al Bisbat de Mallorca que exígísal rector el restabliment de Ia missa deles 12 (Citat per Gayà Galmés a "Docu-menta', número 304). Capdany i Reis se'nfa ressó amb aquestes paraules: "Lo dlaprimer d'octubre, el batlle demanà alVicari Major que'l rector del poble fesIa missa de dotze, ja que los feligresosvolien esta missa perquè era bcna perl'oració aprés que s'és fet Io Ofici Ma-jor, en Io qual molts feligreses, segonsm'han dit perqué jo no vaig a missa, nofan ço que s'ha de fer, que és oir mis-sa, sinó que xerren de sos problemes imiren d'acostar-se a les al.lotes perconcertar cites après Ia missa; així, siaprés Io Ofici MaJor se fa Ia missa de12, les al.lotes no's podran trobar amblos al.lots perquè hauran d'anar a missa

amb ses mares a de-vora. A ml m' hasemblat desencertat,est dictat de l'a-juntament, per quantIa missa és per acell qui Ia vulgaoir, no per a quivulga reprimir losdesitjós del jovent"(Pàgina 650).

L'any 1864, Pe-re d'Alcàntara Penyadibuixava i aixecavael cadastre de SantJoan, i per fer aqu-esta feina, és clar,va haver de venir alpoble. Va ser aixíque coneixé el nos-tre cronista, i ensconsta que feren unabona amistat, de fetPere d'Alcàntara Pe-nya sovint era a so-par a Ia casa deCapdany i Reis, se-gons aquest darrer

ens comenta (Pàgina 577). Capdany iReis ens parla del poema que AlcàntaraPenya va dedicar als nou batlles que noel volien pagar per Ia feina que, Alcàn-tara Penya, havia fet, és a dir, l'aixe-cament del cadastre d'aquests nou pobles(Citat per Picornell, Ginard a "MeI iSucre", número 100). El poema és prouconegut i acaba amb aquests tres esplen-dorosos versos: "D'aquest perjudici tangran / qui'n té Ia culpa grossa / és elBatle de Sant Joan". Es veu que això deles culpes del Batle ve d'antic.

Tornant al tema inicial -Ia perse-cució del català en tots els àmbits,fenomen que Capdany i Reis va viure entota Ia seva intesitat- el cronista ensdiu, sense especificar l'any (però sabemque és al 1854) que "Io mestre de priae-res lletres ha estat recriminat per Iobatlle perqué ensenyi Ia doctrina cris-tiana 1 ho faci en Io Idioma del país,ço és en castellà. MoIt nos ha soprès, imolt nos dolen, aquestes paraules delbatlle, i més perquè aquí, llevat d'al-guns que ban après Io idioma castellàper mor de son treball, ningú no parla

ni entén Io castellà i els nins aprenena l'escola una idioma que no usen en sacasa ni en Io carrer i allavores vénenlos problemes de comprensió entre'ls pa-res i los fills. Esperem, pel bé d*lnostro poble i del nostro país, que l'a-juntament se desdigui d'aquestes mala-guanyades paraules, o si no haurem decanviar de batlle i de consellers" (Pa-gina 133). (Gayà Galmés a "Documenta",número 290, cita aquest acord de l'a-juntament) .

Devers l'any cinquanta del seglepassat Mallorca va patir una greu seque-ra que va ser motiu d'epidèmies entre Iagent i els animals. A causa d'aquestasequera prolongada durant anys, i davantIa necessitat de proveir d'aigua elscamps i els prats, l'ajuntament de SantJoan acordà demanar diners per aprofun-dir el pou Llarg. Les obres es varenfer, però no donaren els resultats espe-rats -el cabal d'aigua seguia sent insu-ficient- i l'ajuntament acordà obrir unaltre pou, que no s'arribà a obrir -oalmenys no n'hem tingut notícia. Unsmesos després, l'ajuntament demanaval'exempció de les contribucions a causade Ia sequera que no deixava néixer elsprats i els animals es morien (Citat perGayà Galmés a "Documenta", número 317).Capdany i Reis es fa ressó d'aquestaprolongada sequera que va patir Mallor-ca: "Lo batlle i sos consellers hanacordat afondar Ic Pou Llarch per ferengrandir Io dcll d'aigua de vena de Iodit pou, però l'aigua no ha brollat 1ban acordat fer un altre pou en un altreendret. Fer mi que ço s'haguera d'haverfet molt abans que Ia sequera que aranos colpeix nos arribarà, però ja's sap,ço que no sap esser un ajuntament ésprevisor" (Pàgina 177). Més envant ensparla de Ia petició d'exempció de con-tribucions: "Avui capvespre Io batllenos ha dit que no's poden pagar els im-postos d'enguany i que s'és demanat ales autoritats que no los vulguen co-brar, nosaltres H hem dit que bé hafet, però que no esperi miracles, que'lgovern de fora Xallorca només vol cobrari oblidar-se dels problemes d'esta te-rra. Lo batlle ha dit que no n'esperava,d'intervencions divines, però que Iaqüestió és tan greu i evident que potser

se n'adonin a Madrid. Jo no he volgutfer comentaris sobre los exemples que hiha hagut i hi ha cada dia d'aquesta rae-va, i d'altres, constatació" (Pàgina180).

L'any 1872 Ia fil.loxera acaba ambels darrers ceps francesos. La vinya, elvi mallorquí augmenta espectacularmentIa seva producció. Vint-i-cinc anys des-prés, Ia fil.loxera arriba a Mallorca is'extén ràpidament. A França, l'any 1891havien replantat les vinyes damunt peusamericans, més resistents a Ia fil.loxe-ra. La producció de vi mallorquí minva-ria, tan espectularment com havia aug-mentat vint-i-cinc anys enrera. Capdanyi Reis, per altra banda un excel.lentbevedor, ens parla d'aquesta desgràciaper al poble mallorquí: "Los raïms sóntots pansits, los ceps són tots asse-cats, ja no queda vi a les bótes, lospagesos arrebassen totes les vinyes, lostaverners es planyen de no tenir vi perservir a los clients que també es pla-nyen de no poder beure ço que voldrien.Tothom és malcontent i jo, a Ia mevaedat de noranta i quatre anys, em planyde no tenir un vasset de vl per encalen-tir-me Io cos i Io cor. Díuen que losfrancesos ja tornen a fer vi, voldriaque los mallorquins fessen Ia mateixavla" (Pàgina 813) .

Durant el segle XIX s'inventarenmolts aparells que revolucionaren, oferen canviar més o menys de cop, elmón. Un d'aquests invents va ser Ia fo-tografia. La primera màquina fotogràfica-una versió de Ia màquina inventada perDaguerre- arribà a Mallorca l'any 1840,un després de Ia presentació pública del'invent a París. Francesc Montaner vagaudir del privilegi de tenir-ne una, iresulta que el nostre cronista, NadalCapdany i Reis, coneixia -de passada,tot s'ha de dir- Francesc Montaner. Demanera que el va fer de veure i, junts,comprovaren el funcionament del miracu-lós artefacte -o diabòlic per segonsqui. Capdany i Reis en ens parla ambemoció, d'aquest invent que "immortalit-za los éssers humar.s en un mcoent con-cret de sa vida". S'ha de dir que Cap-dany 1 Reis va ser un apassionat de Iafotografia fins a Ia seva mort i que enparlà sovint amb admiració: "Lo miracle

de veure Ia realitat damunt un paper,tal com és però en blanc i uegre, és unaprova més de l'enginy humà que traspassales fronteres de l'obscurantisme 1 delprimitivisme propis de molts sectors del'espècie humana" (Pàgina 850).

L'any 1836 Frederic Chopin i GeorgeSand vingueren a passar un hivern aMallorca. L'experiència va decebre pro-fundament l'escriptora George Sand que,només tornar a París, posà els mallor-quins com a un pedaç brut en un llibrefamós titulat, precisament, "Un hivern aMallorca". Capdany i Reis va coincidiramb Ia parella d'artistes dins el vai-xell que cobria el trajecte entre Bar-celona i Palma. Aquest vaixell era "ElMallorquín" i, segons ens conta Capdanyi Reis "La oadaroe francesa es passà totIo viatge anant de babord a estribordvomitant tot quant havia menjat a Barce-lona i no feia oés que repetir: "MonDieu, aquest vaixell va una olor de porcinsuportable" (Pàgina 78). De fet, dins"FJ Mallorquín" solien transportar, diasí dia no, carregaments de porcs viuscap al mercat peninsular. Per altra ban-da, Capdany i Reis viatjava scvint enaquest vaixell, un pic a l'any soliaanar a Barcelona a veure les innovaci-ons, sobretot les tecnològiques, queeren notícia a Ia ciutat comtal. De fet,va ser en un d'aquests viatges quan Cap-dany i Reis coneixé Ia fotografia o, mésenvant el cinematògraf de Lumière: "Lesimatges roden soles damunt Ia paret

blanca, tot Io món s'és admirat d'aque-ix invent dels germans Lumière. Jo nomésme puc plànyer per haver ultrapassat jaIa vuitantena i no poder seguir gaudintdels invents que tots los dies en tot Iomón qualcú presenta" (Pàgina 889).

La visita que, a les darreries desegle, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Aus-tria va fer a Mallorca també ens és re-latada pel nostre cronista, sobretotl'excursió de l'Arxiduc als pobles del'interior, Sant Joan entre ells: "Logermà de l'emperador d'Austrla s'ha ena-morat de Mallorca, té bon gust aquestnoble de sang imperial, més que losBorbons d'aquesta terra. Vingué enaquest poble de Sant Joan i ma casa tin-gué l'honor d'acollir-lo una nit, il'Arxiduc tingué l'honor de menjar elsexcel.lents cuinats de Ia cuinera, msdòBrouet, dita també del Revellar" (Pàgina901).

I per Ia nostra banda res més, no-més recordar que les memòries de NadalCapdany i Reis estan venals i que si aqualcú Ii interessa que faci de veureels sotasignants i ben possiblementarribem a un acord, amb el ben entès, ésclar, que Ia petició vagi acompanyadad'un petit obsequi, com és ara una bote-lla de cava. A Ia salut de Nadal Capdanyi Reis, i per molts anys.

A.C. Innoccento i M.S. Innoccenti

:c3mni Reê± JVtéxS' löQO

Ansiosa Ia nit aquellabot del llit no em puc dormir,no arriba mai el matí,Ia lluna ens somriu alegre.Dóna voltes el meu cap,pensa que pensa ¿Qui sapque ens portaran els Reis Mags?Ai! No ho sé ¡Quins maldecaps!El meu cor bota i bategai món esperit s'ofega.¿Sora bon a l . lo t? ¿So em barall?No ens pot fa l t a r son detal l ,si els veia m'agonel lar iadesanar.t pels meus germans,pel petit i els dos grans.Amb q u i n goig demanaria,trec el cap perla finestra,camín d ' a l l à cap a q u í .Déu meu! ¡Si eren aquí!

Seria grossa ma festa,jo pens que els demanariapels meus pares Io pr imer ,ple de duros un paner,salut, pau i alegria;per n 'Antoni i en Joanun bon cotxo i una moto.A i ! Jo suu i no em cau cap gota.¿Que serà massa diran?Ja ho veurem, així ho diria.¿I per jo i en Miquelet?La bici de cross valdriai' per al petit un cusset.Ah! I també una altra cosa:que sigui dolcet per ells,pels padrinets caramellsdels bons, Ia bossa més grossa.

Bàrbara fetes Sastre

Is envii Ia missatgera

• que simbolitza Ia PAU

i si. tots Ia desitjau

.facem-ne nostra senyera.

En les festes de Nadal

'• que també ho son d'amor

preguem per un mon millor

i per Ia Paü Universal.

íe&Wt f-&ffat k#S*fafy/ / • é/*¿w d>ek'h,t, xAj>/ 0¿¿ e>vr-

¿tT^W^r uu*+t<L

!¿¿¿m J'**y S.???

ENCKEUAT

HORITZONTALS A.- Festivitat que

es cel.lebra el 28 de desembre.

B.- Diven si va ser primer que Ia

gallina. Banda de darrera del cos,a Ia raça humana solen ser molt

observats els de les famelles,

quasi sempre per part dels mascles

Intentareu acabar aquest en-

creuat?. C.- Grup relativament

nombrós de gent que es dedica ainterpretar cançons amb les seves

veus. Vocal. Entre cinc i set.

D.- tsug ues Ie raicerpa'd lat

rep, adugeb ed o rajnem ed tat-

itnauq atitep anu cnerP. E.- Ho

podeu deixar anar, tantaateix no

ho aclarireu. Córpora. F.- Qua-

litat que tenen alguns cossosd'escampar una llum viva i tremo-

losa pròpia o reflectida. VaixellsG.- Estan just començant

seixanta. Encara no vos n'heu te-mut? eh? eh? eh? eh?. Les vocals del plaer (no onomatopeies). H.- Ferir algú en

seva dignitat. Hormalner.t habita a Ia retxa de més avall del pentagrama.

Relatiu a organismes capaços de viure de qualsevol manera.

VERTICALS 1.- Manganès allargat. Tebeo. 2.- Entreteniment, passatemps. 3.- Con-

sonant. Clapa de terra fèrtil dins un desert d'arena. Ncrd-est. 4,- Nina, al.lota,

dona. Estau sempre alerta. Jua jua jua!!!. 6.- Pren part en exercicis que reque-

reixen gran habilitat o força, i sempre perd, almanco les passes. Reunió Revolucio-

nària Reformista Restringida. 7.- Anar fora vocals ni consonants. Mefistoíélica-

ment parlant, tenple consagrat a tots els llamps i trons. Flastomia venial. S.-Juntar-te oficiosament amb una persona de sexe contrari, passant per damunt tots

els valors morals i socials. 9.- Si heu arribat fins aquí és que teniu més moral

que l'Alcoià. Per raolts d'anys.

IaT -

f f f f f f H f f f f f f f f f f f f f f f f f f f f f f misíerhydeJoan Sastre Joan.

: f S i I f f ) f f f f f f f f f f f f f f f f f fAlfonsFigueras

. - - *m**.iC*,.*M h »II— F«»m

I • .

;.:'gg..ggV

PEQUEÑOS PRECIOSPARASUS GRANDES FIESTAS

CiViDELAPlESBfG1AC! 349CAVASEGURAVIUDAS 519

CAFÍ MARCIlL* SUPERIOR 7SOGf

BERBERfCH05SAMAKINCHAI20Gr 103CAV*CRlSTAUNOJAUMESESRA 262

NAVAjA$SAMAR!%C*A 210; « . « . A l X E « T E U 286

MEjiLiONtS ESCA8EC"E C*8C SE 'ENAS1J '6 107

199

A l M E J * S C O R f A N A S P A V P A Y ! C !i 199.N;j»NG»E3E'C«0 267

* lM f jASR lESAFRu ' ^ 'OC 143/ 'NCSAC*ROSA3G 279

ACE"JNASSEv!L.*NASJC:Si. .C'<g 247,.\C ;'NAfrp'b v* *<s*c 294

t$PAee*3^4 oaA. *v * f :X :- 254i5A%D' T E í S ' 582

E$PARRAGO$!3 l6FlESTA8A,AMAS 157r_lN, CHARCUTERÍAi2C

TU8RONCIlLOS DONA JIMENA l50Gr

TURRONESYMAZAPANES

172

.AMONCONPATA^SCAfiMArEB i K g 718

. A M C N S H O S C A R W A Y E B ' K g 1184,AMON COClDOfT!UUfT«NfG«A OSCAR 70rtMATER ' K 8 /*V

MA2APAN DONA ,IMENA JOO Gr 330 PAlfTAREWifRCASADEMONT IKq 457TUWONTOttA$300Gf Truto.ProCcnntfwu 335PQlVOSONESSURTiDOSEiRulSiNOR2iOOG. 601

• ABEMAS 3'SPONEMOS DE UN GRAN SURTIOO EN FiAM6RfSNAVlDENOS

CONGELADOS*OJALDR>OAS ARTÍSANITOS 300 Oi 231 QAMBAAl S"AC' L VÍS ' tg 2225>0^0$VINOART[SANITOS<OOGc 231

LAN' "CT¡NC,.V6CCL ;-£S '<q 2299"jSiONLAFAMAEXTRA300Gi Al,(onlt, 391 LANGOSTtN030 JCS 1 VEi Ug 1299

CAVACOOCRN,'Ji>TRA

BEBIDAS YLICORES

559

iANGCS''NOESPiC A1 P f íC«NCvAíOC C 2170PERFUMERÍADROGUERÍA

CAV*C0008NIU GAAN CSEMAT 454 5í»l.i! ;ASCílfST.iO :X. 97C A V A O f L A P l S R S E E X T R A 284 RGi.OCOC'NACÍ.;. 130

REGALAMOS300CESTASDE NAVIDAD* wanícïw» r - i *WMCDÍ! *9CAlA «UM••(* o<en m Su XiP x co« ì- aporKe a xdOfa MO ocaoox Kr:- M Ce$n x ^ov'90o,ie*

PAPf. - lG! fVC3MARPElPa.4^ 105DiTfSGtMTUUZIlH8 699LAVAVAJ!UASlDE%CR' L 55SUAVIZANTf'OENORIl 237SU»v.;»v: :isC*<. 138

4125995

;**E

X:

;,\*

: v

CiM

A f jV4/A3A:P;:s MC- 31M

AC"sscvEs;ooo :::.

<IDEGI20

.!OfC 1SC

Vi0f0240

t^JU

2969364392549

ORGANOCASlOP' :0 3716CAMARA FOTOGRAFiCA ElCO 1021

202

MCASMfNYSUSVUNECOS

JUGUETES

4595NÉNuCOMiSiTBOUS 1992NEV.C: S.-3cs 1308

997NANC*FA%TAS 'A 1718ís-x-fAi' iNC1.« 2466Ei'.reC:SANC'.A 2466

IPERMANACOR

D

F I A T AUTO VENTA MANACOR-

^_ ANom .,EL PRECK)DETU FWT UNO

AMRTRDE

9000PTAS.ALMES.

y.v.v.v^Av.'.VA;¡B vjp»i rv*u*i vjLo i.ouu p>ri., »quipaao. .h'M-AL

í

COCHES USADOS SEGUROSOpal Corsa GT 1300 nagro. PM-ASOpal Kadat GLS 1.600 parf., «quIpado. .PM-ALFlat arganta 2000-l con alr* acond.,dIraccIón atc PM-ZFl>t uno flra 5 puartas PM-AKSaat marballa GL 5 valoc. lmpacabla. PM-AMTalbot horlz6n matallzado PM-SFord flasta ghla 1loa PM-TPanda 40 marfil.-. PM-ABFord flasta L PM-VRanault 18 GTS aconómica PM-ORanault 5 GTL aconómIco PM-TFord flaata 1400 nagro parfacta PM-AKFord flasta 1100 aconómico con tacha PM-PCltroan BX 1600 PM-Z

OFERTASSaat 127 (125.000) PM-MSaat 127 4 puarta& PM-NSaat 132 dlasal (200.000X PM-JFord flasta (195.000X PM-MSanglas 500. PM-L131-1600 familiar aconómIca PM-MR-S TL PM-KSaat 127 aconómIco PM-O

i'.V.V.V.'.V.VA"X-Información y ventas: Fray Junípero Serra, 40 TeI. 550161Taller: C/Drach, 8 Manacor

^..-v,**vr: v*?J*•**. *?* Vl J-* h' A

í'-:'AÍ!OTPfte-*;-:.V;wìil