REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA0 9

Sant Jordi 2006. "En català, trenquem murs i obrim fronteres"Empreses. L'etiquetatge en català en vins i cavesJoguines. "En català, jugues?"Universitats. "Festa means party"Entrevista a Josep-Anton Fernàndez, president de l'entitat Veu Pròpia

maig 2006

SumariEditorialMirant cap al futur

Sant JordiLa setmana de Sant Jordi a Sabadell, per la llengua i la cultura!

Acollida lingüísticaCol·laborem amb 19 entitats de la nova immigració

EmpresesEtiquetatge en vins i caves / A taula, en català / Topònims a Catalunya

TerritoriDarreres accions a Maresme, País Valencià i Pirineus

EntrevistaJosep-Anton Fernàndez, president de l’entitat Veu Pròpia

CinemaNomés un 2% en català

Corbella breuCol·laboració amb Abacus / Record de Francesc Ferrer i Gironès

Universitats“Festa means party”

Joguines“En català, jugues?”

A més a mésRecull de notícies

Porta oberta“El cas dels devedés desapareguts de Sherlock Holmes”, de J. Manent

Opinió“Homenatge a Josep Ruaix”, de Joan Triadú

04

05

06

08

14

18

23

24

27

28

30

32

34

La Corbella - Plataforma per la Llenguainfo@plataforma-llengua.cat / www.plataforma-llengua.catSeu nacional: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08008 BarcelonaComisió empreses: C/ Rocafort, 242 bis. 08029 BarcelonaPlataforma per la Llengua Vallès: C/ Sant Joan, 20. 08202 SabadellPlataforma per la Llengua País Valencià: C/ Baró del Càrcer, 37. Pis 3r, porta 9. 46001 València

• Per aportacions econòmiques: 3025-0002-49-1433250493

Director: Jordi Manent. Consell de redacció: Francesc Reverté i Daniel Mundet.Han col·laborat en aquest número: Pep Abad, Èric Bertran, Arnau Colominas, Josep-Anton Fernàndez, MiguelFernández, Gerard Fortaner, Bernat Gasull, Gemma Ponsa, Neus Pujol, Toni Royo, Joan Triadú i Marta Urpí.Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: IMGESA.

>en portada

F: M

AR

TÍ G

AS

ULL

Per Sant Jordi, volem trencarmurs i obrir fronteres

La Plataforma per la Llengua i una vintena d'associacions més van promoure el passat dia de Sant Jordia la plaça Catalunya de Barcelona una gran acció destinada a promoure la llengua catalana com a einaper potenciar la cohesió social i com a punt de trobada. La campanya, que porta per títol "En català,trenquem murs i obrim fronteres", l'organitzen conjuntament la Plataforma per la Llengua i divuitorganitzacions formades per persones immigrades: l'Associació d'Amics del Poble Marroquí (Itran),l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, l'Associació Cultural Marfilenya - Kavocheva, l’Associacióde Dones Amazigues de Catalunya, l'Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya,l'Associació de Treballadors Pakistanesos, l'Asociación de Mujeres Chinas de Catalunya, l'Asociación deMujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola, l'Asociación de Inmigrantes ecuatorianos en Catalunya parala Solidaridad y la Cooperación (Llactacarú), el Casal Argentí de Barcelona, el Centro Boliviano-Catalán,el Centre Cultural Camí de la Pau, Cornellà Sense Fronteres, membre de Agraw Amazic N’ Katalunya, laComunitat Palestina de Catalunya, la FASAMCAT (Federació d'Organitzacions Americanes de Catalunya),El Mirador dels Immigrants, l'Associació de Dones Amazigues Tamettut i Veu Pròpia.Durant tota la jornada, es van succeir actuacions de caire molt divers -l'actuació de les corals infantilsde l'Orquestra de Cámara Iberoamericana, Tessel·la i Xerinol·la; una exhibició d’una diablada bolivianaactuant conjuntament amb un grup de diables; una lectura dramatitzada de Martin Fierro; grups dedansa i de percussió; o la intervenció del cantant de flamenc Miguel Poveda, entre d'altres- ambl’objectiu de difondre la nostra visió del que ha de ser l’acollida lingüística, i que va en la línia del queapunta el lema: el català com a eina que uneix i no separa, que converteix a l’immigrant en català. Peraixò, el català va ser el fil conductor de l'acte, i tots els grups van utilitzar-lo en part del seu repertorihabitual. Durant el transcurs de l'acte es va construir un mur que simbolitza tots els murs del món i lesbarreres reals i simbòliques de les nostres societats, com les discriminacions, les injustícies i lesdesigualtats i que, en acabar l'acte, es va enderrocar.

03

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

Editorial

Mirant cap al futur

Els darrers mesos han estat molt intensos per al’activitat política catalana. El procés de reformade l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, primer alParlament de Catalunya i després a les CortsGenerals espanyoles, ha generat tot tipusd’expectatives i també, cal dir-ho, frustracions.Des de la Plataforma per la Llengua hem seguitmolt de prop tot el procés, incidint en aquellsaspectes que podien tenir un impacte directesobre la situació de la llengua catalana. Ambaquest objectiu vam fer diferents observacions ipropostes a la primera proposta d’estatut.Algunes d’aquestes es van tenir en consideració,i valorem molt positivament que s’estableixi eldret i el deure de conèixer el català. És un avançmolt significatiu. No obstant això, tant el redactatfinal del text que va sortir del Parlament deCatalunya com el que va ser aprovat pel Congrésdels Diputats deixa de banda alguns aspectesque perpetuen situacions de discriminació quefàcilment haurien pogut quedar resoltes i quehaurien contribuït a canviar el paisatge lingüística casa nostra. Aquest seria el cas, per posarnomés dos exemples, de l’etiquetatge en catalào el de la toponímia en les carreteres que sóntitularitat de l’Estat a Catalunya.Va ser precisament amb aquest esperit en quèens trobem en un moment on cal deixar clara lanostra voluntat de ser i de fer avançar la llengua

catalana, que la Plataforma per la Llengua vaparticipar en la “Plataforma pel dret de decidir”,que va organitzar la multitudinària manifestaciódel passat 18 de febrer a Barcelona. El procés dereforma estatutària arribarà a la seva fi amb lacelebració del referèndum, però la tasca decontinuar treballant per poder viure plenament encatalà i per fer avançar la nostra llengua s’hauràde seguir fent amb tanta o més vitalitat com finsara. Això no només s’ha de fer des de la societatcivil. Caldrà maldar també perquè des delParlament i des del Govern es desenvolupi almàxim el nou Estatut mitjançant mesureslegislatives i reglamentacions per tal que lallengua catalana pugui avançar de manerasubstancial en diferents àmbits fins a aconseguir-hi una presència normal no inferior a la delcastellà. Aquest seria el cas dels àmbits relatiusal cinema i a l’audiovisual, a l’etiquetatge,prospectes i publicitat, a les joguines, videojocs,telefonies, programes informàtics, justícia, cossosestatals, immigració, etc. Amb voluntat política,fer això ha de ser possible i plenament justificat.I finalment, entre tots, caldrà actuar per estendrel’ús social de la llengua catalana. Com va dir elMestre Pompeu Fabra, “cal no abandonar mai nila tasca ni l’esperança”, i des de la Plataformaper la Llengua així ho farem.

04

Sant Jordi

Des de l’ALC – Plataforma per la Llengua Vallèshem organitzat, per segon any consecutiu, la“Setmana de Sant Jordi. Per la llengua i lacultura!”. Enguany hem preparat una Setmanamés ambiciosa i amb més actes culturals ireivindicatius.Així, la reivindicació lingüística i nacional es vadonar a conèixer a partir de tres activitatsprincipals. La primera va tenir lloc durant el vesprei nit del dissabte 22 amb els Concerts i rapsòdiaper la llengua i la cultura, que tenien l’objectiu dedonar veu als grups musicals vallesans formatsper gent jove que canta en català. Entre els grupsdestacaren De Heidelberg, de Sant Celoni, el rockcontundent de l’Acadèmia dels desconfiats, deSabadell, el “folk del ganxet” dels Van de Vinatxo,de Castellar del Vallès, i el rock d’una de lesbandes més consolidades del panorama musicalcatalà: els Kabul Babà (hereus dels Sopa deCabra). Alhora, es va comptar amb una rapsòdiaemotiva, a càrrec del Grup Teatral del CentreParroquial de Sant Vicenç i de la Joventut de laFaràndula, en la qual es divulgà l’obra d’algunsdels nostres poetes clàssics, com Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés o Joan Oliver.El dilluns 24 va tenir lloc la presentació del llibreÈric i l’Exèrcit del Fènix, que comptà amb lapresència del seu autor, de setze anys, ÈricBertran, i del prologuista, el periodista VíctorAlexandre. A això cal afegir que durant tota ladiada hi hagué un estand informatiu de laPlataforma a la Plaça Major de Sabadell.

Tot aquest seguit d’actes es van cloure eldissabte 13 de maig amb la 1a gimcana per lallengua, una iniciativa en la qual participen elsesplais La Teranyina i La Branca.

La setmana de SantJordi a Sabadell, per lallengua i la cultura! Pep Abad i Gerard Fortaner

Plataforma per la Llengua Vallès

F: D

AV

ID D

AT

ZIR

A

Acollidalingüística

La Comissió d’acollida lingüísticaja porta més de dos anystreballant en l’àmbit de laimmigració. La intenciód’aquesta campanya és lad’oferir la llengua com la milloreina perquè tots els ciutadansd’aquest país, sense distinciód’on van néixer ells o els seusavantpassats, puguin sentir-sereconeguts com a naturals, coma propis del lloc on han arribat.D’aquesta manera, la Plataformaper la Llengua ja porta un anyteixint una xarxa que a diad’avui té més de dinou nodesamb entitat pròpia. Es tractad’agrupacions de catalansprocedents d’Argentina, Bolívia,Costa d’Ivori, d’Equador, deGuinea, del Marroc, dePalestina, del Paquistan, deVeneçuela o de la Xina. Part deltreball amb aquesta xarxa ha

quedat reflectit en lareimpressió que s’ha fet delnostre tríptic Català, llenguad’acollida, al qual s’hi hansumat un total de dinouentitats. Desbordats per l’èxitd’aquesta crida a la participacióhem observat com, durant elprocés de reimpressió deltríptic, han augmentat elnombre d’entitats que hanvolgut sumar-se a la iniciativa.Amb aquestes entitats hemorganitzat el Sant Jordid’enguany a partir d’un projecteparticipatiu, el resultat del qualserà la publicació d’un noutríptic sota el lema En català,trenquem murs i obrimfronteres. Aquest treball, queva començar el mes dedesembre passat mitjançantreunions quinzenals, quedaràenllestit en els propers mesos.

La Plataforma per la Llenguacol·labora amb 19 entitatsde la nova immigració

06

Miguel FernándezComissió d’acollida lingüística

Empreses

Després que en la darrera LaCorbella vam informar delsresultats prou positius del’augment de l’etiquetatge encatalà en el sector de vins icaves catalans, podem reafirmara hores d’ara que aquestcreixement encara s’ha anatconsolidant més. L’estudiL’acompliment de l’article 34.3de la Llei 1/1998 de políticalingüística en vins i caves (1998-2005), realitzat per la Plataformaper la Llengua i que valorava l’úsdel català entre els anys 1998 il’estiu del 2005, xifrava en un50% el percentatge de cavesetiquetats en català i en un 65%el de vins catalans dedenominació d’origen. Calrecordar que l’any 2003 nomésun 25% dels caves i un 25%dels vins estaven etiquetats encatalà i que, per tant, acomplienla legislació. Tanmateix, laPlataforma per la Llengua haanat observant d’ençà d’aquestadata que molts d’altres nousproductes, fins ara no etiquetatsen català, ja ho fan en la nostrallengua. Així, per exemple,Mont-ferrant s’ha afegit al ple

etiquetatge en català desprésde l’estancament que patiarespecte a la resta decompetidors. També en lamateixa línia, Freixenet hanormalitzat pràcticament tota laproducció, i els grans productescom Cordón Negro o CartaNevada ja són en català, demanera que ha sobrepassat elspercentatges d’acompliment dela Llei fins i tot per damunt deCodorníu. Pinord, que no teniacap producte de gran consumetiquetat en català, també s’hacompromès a normalitzar lasituació i a acomplir la Llei. M.Torres, més enllà del De Casta iel Coronas, es desmarca deCodorníu i Freixenet i noetiqueta cap altre producte degran consum en català, en unasituació excepcional si tenim encompte els altres dos gransproductors. L’increment en lesmarques blanques també haestat notable. Si a l’estudinomés Bonpreu, Condis i unapart dels vins i caves deCaprabo i del Grup Miquelacomplien la Llei i, per tant,etiquetaven en català, ara tant

Sorlidiscau com Alcampo i ElCorte Inglés s’han afegit al’etiquetatge en la nostrallengua. Carrefour, en respostaa les demanades fetes per laPlataforma per la Llengua,expressava en una carta la nul·lavoluntat d’acomplir la Llei.Malauradament, el govern catalàes nega a tramitar lesreclamacions oficials efectuadespels consumidors davant elsproductes comercialitzats deforma il·legal pel que fa al’etiquetatge en català, i no haposat cap sanció. I això encaraque ho prevegui la Llei 15/2002,de 29 de juny, d’ordenacióvitivinícola, i que fa referència ales normatives sobreetiquetatge obligatori queinclouen la Llei 1/1998 depolítica lingüística en l’article34.2.De l’estudi de l’estiu del 2005hem seleccionat el gràfic 1, quecompara el creixement del’etiquetatge en català d’entreels tres primers gransproductors. Molt seguramentaquestes dades ja deuen estardesfasades. En una observació

Bernat GasullComissió empreses

Continua creixentl’etiquetatge encatalà en els vins icaves de Catalunya

08

Podeu trobar l’estudi complet a:http://www.plataforma-llengua.org/documents/estudi_2005_de_vins_i_caves.pdf

09

Gràfic 1: Evolució de l’etiquetatge d’entre els tres primers grupsempresarials productors de vins de denominació d’origen segonspercentatge de vins acomplint la legislació.

2000

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

posterior al febrer del 2006, itenint en compte que noméss’han visualitzat alguns delsproductes més significatius,podem afirmar que l’etiquetatgeen català ja sobrepassa entermes generals com a mínimel 70% dels vins catalans dedenominació d’origen i el 70%dels caves de gran consum.Amb dades més exactes, partintdels 30 vins i caves méspresents en establiments delliure servei en l’estudi de l’estiudel 2005, hem actualitzat lasituació del català també afebrer del 2006. Són, sensdubte, uns resultats forçaesperançadors. Com es potveure al gràfic 2, dels 30 vins icaves més presents ensupermercats i hipermercats,només 5 no acompleixen la Llei.D’aquests 5, tres pertanyen auna sola empresa: M. Torres(Sangre de Toro, Viña Sol i ViñaEsmeralda), mentre que elsaltres es tracten d’un Codorníu(El Gran Cremant Semi-sec) id’un Juvé & Camps Brut NatureReserva de la Família.

Gràfic 2: L’ús del català en els 30 caves i vins de denominaciód’origen catalans amb més presència en superfícies de lliureservei per als anys 2001, 2003 i 2006.

2001 2003

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

prod

ucte

s D

O e

tique

tats

en

cata

là

M. Torres Freixenet Codorníu

2001 2003 2005

0% 0%

9%

0% 0%

9% 10%

0%

39%

22%

87%

63%

Etiquetatsen català

No etiquetatsen català

29

1

20

10

5

25

2006

Empreses

La Plataforma per la Llenguai l’Associació en Defensa del’Etiquetatge en Català vamconvocar els mitjans decomunicació, el 28 de marçpassat, per presentar lesentitats i organismes adherits ala campanya A taula, en català,i exposar també algunes dadesreferents a l’evolució del’etiquetatge en català, àmbit enel qual se centra la campanya.Hi van participar, també,representants d’institucionsadherides com els alcaldes deCornellà, Teià, Montagut i Oix,el rector de la UniversitatAutònoma de Barcelona, i elsregidors dels ajuntaments deTarragona i Vic, que van explicarles experiències pròpiesrelacionades amb el consum deproductes etiquetats en català ivan expressar el seu ple suporta un consum responsable ambla llengua. Així mateix, es vaexplicar que, en els darrersanys, el sector en el qual mésincideix aquesta campanya, lesbegudes (sobretot aigües, vins,caves, cerveses i begudesrefrescants), ha experimentat un

creixement molt significatiu del’oferta de productes etiquetatsen català; així doncs, el contextactual facilita l’acompliment delscompromisos assumits pelsgrans consumidors adherits aA taula. Entre les entitats que hidonen suport també hi ha elFutbol Club Barcelona, quedesprés d’aprovar una mocióproposada des d’A taula,en català el passat mes desetembre, s’ha compromès aestablir el criteri de l’etiquetatgeen català per a les compres quefaci l’entitat de productes,començant per les begudesrefrescants, cerveses, vins,caves i llets. Aquest criteri decompra s’aplicarà tant per alconsum intern, els actes

institucionals, com en lesconcessions noves que signi oen les renovacions delscontractes vigents amb lesempreses proveïdores deproductes.D’ara en endavant ambduesentitats promotorescontinuarem incidint en aquellsgrans consumidors no adheritsencara (especialmentajuntaments grans i altres ensamb una capacitat de consumimportant) i fent el seguimentdels compromisos assumits,amb l’objectiu d’influirpositivament en el dèficitd’atenció al consumidor en laseva llengua que mostrenalgunes grans empreses através de l’etiquetatge.

Presentació públicade la campanyaA taula, en català

10

Gemma PonsaCampanya A taula, en català

Podeu veure el calendari i més informació al webde la Plataforma: http://www.plataforma-llengua.org/exposicio

Nou servei d’elaboració d’estudis. La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa un nou serveid’elaboració d’estudis específics sobre l’ús de la llengua catalana en els diversos àmbits de lasocietat. De moment, l’organització ja ha rebut tres encàrrecs, que en aquests moments s’estanelaborant. Són els següents treballs: Els usos lingüístics públics en els establiments del sector dela restauració a Gràcia (Barcelona), Paràmetres de valoració en l’elaboració d’un estudi sobre elsefectes en els consumidors de la presència del català en l’etiquetatge dels productes distribuïts ivenuts a tot l’Estat espanyol i L’ús de les llengües en l’etiquetatge de les aigües envasadesdistribuïdes a Catalunya. Amb aquest nou servei, la Plataforma per la Llengua vol posar la sevaexperiència en temes lingüístics al servei de la societat gràcies a treballs exhaustius que permetinavançar cap a la plena normalització de la llengua catalana.

11

El 19 de maig del 2006 l’exposició La llengua enl’etiquetatge de les grans marques ja hauràcomplert 2 anys d’activitat continuada desprésde la seva primera inauguració al CentreComercial El Triangle de Barcelona. Desd’aleshores ha passat per més de trenta cincmunicipis de tot el territori de parla catalana ambuna mitjana d’estada de tres setmanes permunicipi. Durant tot aquest temps, l’exposició hafet una funció especialment pedagògica enversals consumidors, deixant ben clar una situaciód’excepcionalitat, ja que no hi ha cap llenguaoficial al món amb tants parlants com el català, ifins i tot amb menys parlants, en què lesempreses de l’exposició no etiquetin els seusproductes. Empreses com Nestlé, Danone,Kellogg’s, Schweppes, Heineken, Durex, Bayer iPepsico tracten els consumidors d’aquí demanera excepcional respecte als consumidorsd’altres contextos sociolingüístics comparables,

com els danesos, els eslovens, els belgues o elsquebequesos, per citar només alguns exemples.L’exposició ha estat sol·licitada per una grandiversitat d’agents locals (ajuntaments, entitats,consorcis per a la normalització lingüística, etc.)que han col·laborat en la seva difusió entre unpúblic ampli i divers, la qual cosa de ben segurestà afavorint un clima propici per a l’etiquetatgeen català. Així mateix, l’exposició continuaràviatjant pels territoris de parla catalana per incidiren dues vessants: en primer lloc, demanar a lesgrans empreses que actuïn de forma coherentamb la seva política lingüística internacional i queno facin un tracte excepcional amb el cas català;i en segon lloc, que els poders públics esmeninel buit legal existent i portin a terme una llei clarai ferma d’etiquetatge per a totes les empresesque distribueixen els seus productes a Catalunya.

Dos anys del’exposició sobrel’etiquetatge Gemma Ponsa

Comissió empreses

Empreses

La Plataforma per laLlengua denuncia lacastellanització ifrancesització delstopònims a Catalunya

Quines marques de telèfon mòbil puc trobar en català?

1. Actualment, en el mercat de fabricants de telefonia mòbil, hi ha cinc empreses que inclouenel català dins el menú d'opcions lingüístiques: Alcatel (tots els models), Grundig (model G402iper a Movistar), Sagem (models myX-2m i SG341i per a Movistar), RIM i Siemens (tots elsmodels). Siemens, a més, ha traduït el manual d'instruccions al català i incorpora l'aplicació detextos predictius que permet l'enviament de missatges curts en català.

2. Pel que fa als tres operadors de telefonia mòbil (Vodafone, Amena i Movistar), no tenimdades actualitzades però la situació probablement no ha variat gaire respecte a l’observadaen l’estudi realitzat per la Plataforma el 2003 El català als telèfons mòbils a partir delsusuaris, on existien forts dèficits en l’atenció al client català. Segons aquest estudi, elsentrevistats expressaven forts dèficits en l’ús de la nostra llengua en aspectes tan bàsicscom la bústia de veu, els missatges rebuts per lacompanyia, la publicitat, l’atenció al client, lesinformacions especialitzades, etc.

El passat dia 9 de març la Plataforma per la Llenguava presentar en roda de premsa el document Lacastellanització i la francesització dels topònims dela Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el PaísValencià en la retolació i senyalització de lescarreteres del Principat de Catalunya. En aquestinforme es vol denunciar l'ús incorrecte d'aqueststopònims en les carreteres catalanes, ambl’agreujant que existeix un incompliment de lanormativa vigent; concretament en l’article 2 delDecret 78/1991, de 8 d'abril (DOGC 1434, del 24),sobre l'ús de la toponímia, que especifica quequan la retolació de les vies urbanes i interurbanesindiqui cap a un lloc de fora de Catalunya el topònimcorresponent ha de figurar en català si té formatradicional en aquesta llengua. En aquest aspecte,

i gràcies a l’ajut d’un seguit de col·laboradors, s’hanrecollit vora una setantena de fotografies de rètolsincorrectes (escrits castellanitzats o francesitzats)que fan referència a Perpinyà (Perpignan), Arles(Arles sur Tech), La Guingueta d’Ix (Bourg Madame),Benasc (Benasque), Castilló de Sos (Castejón deSos), el Pont de Montanyana (Puente deMontañana), Benavarri (Benabarre), Tamarit deLlitera (Tamarite de Litera), El Torricó (Altorricón),Calaceit (Calaceite), València (Valencia) i Castelló(Castellón). La majoria de rètols il·legalscorresponen a carreteres de titularitat del Ministeride Foment de l’Estat espanyol.

12

Bernat GasullComissió empreses

Podeu trobar el document complet a:http://www.plataforma-llengua.cat/documents/documenttoponimia.pdf

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA

Podeu trobar l’estudi del 2003 complert a:http://www.plataforma-llengua.cat/documents/estudimobilscomplert.doc

Territori

Ara que la nostra llengua rep tants atacs, des dela Plataforma per la Llengua hem volgut crear unacoordinadora de la Plataforma al Maresme on totesaquelles persones que lluitem per la normalitzaciólingüística ens hi puguem sentir identificades. Ides de la tardor de l’any passat que ja ho hemaconseguit i ja la tenim en marxa, i serà cosa deltemps anar aconseguint els objectius marcats.Nosaltres volem tractar àmbits com el de ladiscriminació al cinema en català, l’etiquetatgedels productes en la nostra llengua i la integraciódels nouvinguts. Hem començat a avançar en undels nostres objectius amb molta il·lusió. La nostraprimera campanya és demanar la igualtat depel·lícules doblades i/o subtitulades al català encomparació al castellà a totes les salescinematogràfiques de Catalunya. Volem aconseguirque ningú se senti discriminat lingüísticament. Elscatalans tenim el dret de poder veure les pel·lículesen català i, per tant, volem demostrar la nostradisconformitat amb la situació actual amb accionscontundents. A més, cal recordar que el cinemaen català és un element fonamental de lanormalització lingüística. Actualment, les pel·lículesque s’han projectat a Catalunya en català rondenel 3% del total; la resta són en castellà. D’aixòse’n diu igualtat? Nosaltres creiem que no, i pertant creiem que hi ha discriminació. Per això hemcomençat aquesta campanya que consisteix ademanar suport als ajuntaments per compensaraquesta situació discriminatòria. Els fem arribaruna moció per fomentar el cinema en la nostra

llengua en la mesura que puguin. Consideremnecessària la implicació de tots els municipis quetenen cinemes o que promouen projeccionspúbliques: des de les sales de cinema als conegutscinemes a la fresca durant l’estiu. Aquest fet potprovocar una situació en què els ajuntaments sen’adonin que al mercat hi ha molt poquespel·lícules en català i que amb molt poc temps jas’hagin exhibit totes. En conseqüència, elsajuntaments poden reclamar a la Generalitat lanecessitat de tenir més films en català, cosa queajudarà a estimular-ne el doblatge i el subtitulat.

14

Presentació de laPlataforma per laLlengua Maresme Neus Pujol

Plataforma per la Llengua Maresme

15

La Plataforma per la LlenguaPirineus, activa! Arnau Colominas

Plataforma per la Llengua Pirineus

El Pirineu sempre ha estat unazona força complicada permobilitzar-ne la seva societatcivil. La Plataforma per laLlengua Pirineus és l’excepcióque confirma la regla. Ambmenys d’un any, la PlataformaPirineus ha pogut fer l’exposicióde La llengua en l’etiquetatgede les grans marques a Andorra(amb la col·laboració del Servei

de Política Lingüística delPrincipat d’Andorra) i a la Seud’Urgell (amb la participaciód’Òmnium Cultural i les JERCde l’Alt Pirineu); també hacol·laborat en les PrimeresJornades de Cuina Catalana delCentre de la Cultura Catalanadel Principat d’Andorra (CCC),en la campanya de Voluntarisper la Llengua i en la Mostra de

Cinema Català, també amb elCCC. Actualment, estemenllestint un estudi sobre l’estatde la llengua catalana a les granssuperfícies comercialsd’Andorra, on el català és l’únicallengua oficial. Projectes i ideesque tan sols són la punta del’iceberg de la feina feta dia adia pels militants de laPlataforma Pirineus.

Crònica d’una protesta. El passat 13 de desembre, una quinzena de membres de la Plataformaper la Llengua van fer un acte per demanar un mínim del 50% de les còpies de pel·lícules decinema en català. L’acte va coincidir amb el dia que presentàvem la nova coordinadora de laPlataforma al Maresme. L’acte, que va tenir lloc al cinema del centre comercial Mataró Parc, vaconsistir en treure pancartes, enlairar la llufa, el ninot inflable de la Plataforma per la Llengua, illegir un manifest. Va ser un acte completament pacífic i, per tant, no entenem perquè els guàrdiesde seguretat es van posar a donar puntades de peu a la llufa i a la màquina que la inflava (que vaamb gasolina). No entenem perquè el lloc es va omplir de guàrdies de seguretat, policies locals iMossos d’Esquadra. I encara entenem menys que fins i tot vingués la policia secreta. Tampoc noveiem quin era el motiu pel qual els Mossos d’Esquadra van identificar diferents membres de laPlataforma. Va caldre repetir l’acte a tres llocs diferents a conseqüència d’aquesta reacció. Se’nsva negar el dret de la protesta pacífica. Creiem que tot el que va passar és molt greu ja que, a partque la nostra llengua no es respecta, es persegueix als qui la defensem. Pensem que l’actitud delcentre comercial va ser vergonyosa, una actitud en contradels drets dels ciutadans. Volem cinema en la nostra llengua.Volem igualtat de drets. Volem viure plenament en català!

Èric BertranPlataforma per la Llengua Maresme

Territori

16

Prop d'un centenar de persones es van aplegar elpassat 24 de febrer davant la porta d’El CorteInglés de Castelló per exigir a l'empresa queempre el català en la seua publicitat i retolació.Durant l'acte, convocat per la Plataforma per laLlengua i Acció Cultural del País Valencià, es vadesplegar la Llufa, un ninot de 4 metres degrandària que té com objectiu denunciar lesempreses o entitats que discriminenlingüísticament els ciutadans ignorant la llenguacatalana.El passat mes de novembre del 2005, abans del'obertura a la nostra ciutat del nou establiment deEl Corte Inglés, cinc entitats castellonenques vanfer públic un manifest en el qual es demanava al'empresa que retolara també en valencià aquestnou centre. El manifest anava signat per entitatscom Acció Cultural del País Valencià, Plataformaper la Llengua, el Centre Cultural Valencià La Nau,el Centre Excursionista de Castelló i l'AssociacióCultural Quatre Vents. Aquest escrit no va trobarcap resposta en la direcció de l'empresa i, quanes va inaugurar el centre a Castelló, tots elsindicadors interiors i exteriors van aparéixerexclusivament en castellà. Davant d'aquest fet,aquestes entitats, fent-se ressó de les nombrosesqueixes que han rebut, van decidir convocar laconcentració de protesta.La convocatòria va rebre nombroses adhesions,entre les que podem destacar les del Bloc Jove,el col.lectiu local d'Esquerra Unida i el Sindicat de

Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical Valenciana, així com de JovesValencians per la Llengua i de Valencianisme.com.Els organitzadors van denunciar el boicotinformatiu dels mitjans de comunicació a l’acte.

Acció percatalanitzarEl Corte Inglésde Castelló Toni Royo

Plataforma per la Llengua del País Valencià

Entrevista

Quan i com li ve la idea de crear unaassociació com Veu Pròpia? ¿Com vaaconseguir trobar un nucli inicial de gent comvostè, que bàsicament usa el castellà en lesrelacions familiars, però que fa del català lallengua principal de comunicació?La idea se’m va acudir l’any 1999, tot pensantmaneres de contrarestar l’agressivitat contra elcatalà que era evident en els debats sobre lapolítica lingüística i les mentides que es van posaren circulació en aquell moment. A molts nousparlants com jo aquelles polèmiques ens partienpel mig, era una experiència molt traumàtica, ihavia arribat el moment de dir prou a l’apropiacióde la veu de tots els castellanoparlants per partd’organitzacions com el Foro Babel o ConvivenciaCívica Catalana. I era evident que introduir unanova veu que trenqués la falsa dicotomia entrecatalanoparlants i castellanoparlants tenia unaimportància estratègica indiscutible. El problema,però, era que els nous parlants a penes teníemvisibilitat pública. D’aquí que trobar persones perengegar el projecte fos més complicat del quepodria semblar a primera vista. Ho vamaconseguir mitjançant relacions personals i,sobretot, gràcies a l’ajuda de la Plataforma per laLlengua, mitjançant persones com Jordi Manenti Martí Gasull. Al cap de poc temps vamaconseguir consolidar un nucli de personescompromeses amb el projecte, i el setembre de2002 finalment ens vam constituir com a entitatde forma oficial.

Quina és la vostra dinàmica de funcionamenti quins objectius perseguiu?Veu Pròpia està organitzada en grups locals quefan campanya i van desenvolupant el discurs del’entitat. Ara tenim dos grups consolidats, aBarcelona i València, i n’acabem de constituir untercer a Terrassa. Al mateix temps, la direcció del’entitat manté contactes regulars i estables ambels actors principals de la política lingüística, pertal de fer propostes concretes, tant a nivell teòrico ideològic com pràctic. Hem fet sempre un úsintensiu d’internet, ja que ens permet arribar amolta gent i comunicar-nos entre nosaltres ambpocs recursos. L’entitat es declara neutral en eljoc polític partidari, i és independentd’administracions públiques i partits polítics. Ésimportant assenyalar que ni sol·licitem niacceptem subvencions de les administracionspúbliques, ja que aquesta és l’única forma demantenir la independència d’una entitat. Elsnostres objectius són tres: (1) ser una plataformad’expressió dels nous catalanoparlants, per evitarque persones o organitzacions amb interessoscontraris als nostres s’apropiïn de la nostra veupública; (2) ajudar les persones que estiguinadoptant el català com a llengua habitual, o s’hoestiguin plantejant; i (3) fer campanya a favor delcatalà des del punt de vista dels nous parlants,un punt de vista no basat en la idea derecuperació del català, sinó en el fet que nosaltreshem guanyat una llengua, i que no aspira a lasupervivència sinó al benestar del català.

Josep-Anton FernàndezPresident de l’entitatVeu Pròpia

18 >>

Entrevista feta perJordi Manent

Josep-Anton Fernàndez(Barcelona, 1963) és llicenciaten Filologia Catalana per laUniversitat Autònoma deBarcelona i doctor en LlengüesModernes per la Universitat deCambridge. Actualment ésprofessor de literatura i culturacatalanes i cap de la secciód’Estudis Hispànics a QueenMary, University of London, ontambé dirigeix el recentmentcreat Centre for CatalanStudies. És autor del llibreAnother Country: Sexuality andNational Identity in Catalan GayFiction així com de nombrososarticles sobre literatura, cultura,cinema i televisió catalans.Viu entre Barcelona i Londres.

"Afirmar que el castellà estàperseguit a Catalunya és comdir que les vaques volen"

PerfilF: VEU PRÒPIA

Entrevista

"Havia arribat el moment de dir prou a l'apropiació de laveu de tots els castellanoparlants per part d'organitzacionscom el Foro Babel o Convivencia Cívica Catalana".

Qui creu que té més problemes a Catalunyapsicolingüísticament parlant: els catalanopar-lants o els castellanoparlants? Quins complexescreu que pateix cada grup lingüístic?A Catalunya tothom té problemes pel que fa a lesllengües, perquè ben poques persones se sentencompletament segures quant a la seva identitat.Però no hi ha dubte que molts catalanoparlants“de tota la vida” arrosseguen els efectes d’unasubordinació que dura des de fa unes quantesgeneracions, i que els duu a sentir-se avergonyitsde la seva llengua, a no saber defensar-se ensituacions de tensió, i a cedir davant del castellàgairebé sense adonar-se’n. Hi ha, d’altra banda, uncol·lectiu invisible que actualment està patint força.Es tracta dels estrangers que han adoptat el català:d’una banda sovint són víctimes de la catalanofòbia,i d’altra banda, la seva actitud favorable al català noes veu corresposta pels catalanoparlants d’origen,que degut a la seva subordinació no es volen niplantejar la possibilitat que existeixin persones queno sàpiguen parlar castellà.

Quina seria la clau de volta per augmentar elbaix ús social del català en algunes zones deCatalunya i el País Valencià? Per què la majoriade catalanoparlants es passen tan fàcilment alcastellà? Què caldria fer per evitar-ho?Catalunya i el País Valencià són dues realitats moltdifierents. A Catalunya cal promoure l’ús del catalàen el món de l’oci, a la ràdio (especialment quanta la música), a la televisió, al cinema… Si el català

fos una part més important del “paisatge”,s’usaria molt més; hi ha una proporció moltimportant de joves que tenen el castellà com aprimera llengua que utilitzen el català sense capproblema, i el que necessiten són més àmbitsd’ús i més presència pública de la llengua. Al PaísValencià cal prestigiar la llengua i plantejar, des dela societat civil, uns discursos que se situïncompletament fora de les polèmiques sobre laidentitat, els símbols i el nom de la llengua. Pelque fa a la segona pregunta, els catalanoparlantses passen al castellà per l’hàbit creat durant elfranquisme, que va produir entre els parlants unsentiment d’inferioritat; però també es fa permantenir les fronteres entre “nosaltres” i “ells”,és a dir, és un instint de protecció, però que téefectes contraproduents, ja que aquest hàbit depassar-se al castellà és un dels obstacles mésimportants a la integració lingüística dels no-catalanoparlants. Com que no és una conductaracional, sinó que és el resultat d’anys i anys deviolència, no serveix de res apel·lar a argumentsracionals per canviar-la. Crec que cal estigmatitzaraquesta conducta, tot ridiculitzant-la: si hi penseu,és un comportament completament absurd.

El català no és una llengua vàlida per alregistre de l’oci, el plaer i la transgressió?No només és una llengua vàlida per a latransgressió, sinó que hi ha una llarga tradició enaquest sentit. A més, és absolutament prioritariinvertir en la presència del català en aquestes

20

"Nosaltres estem en contra dels diagnòsticscatastrofistes perquè són desmotivadors i dificultenuna visió objectiva de la realitat lingüística"

esferes de la vida quotidiana. Un problemaimportant del català és la seva percepció actualentre els joves com a llengua de l’autoritat: finsara era la llengua de l’escola, i ara és també lallengua de la policia. Això s’ha afegit a una certaimatge “mongil” del català, creada durant elsanys 80 i 90, una imatge “higiènica” i “benpentinada”. Clarament això no condueix a fer elcatalà atractiu. Per això iniciatives com la fira“Sexe en català”, tot i que trobo problemàtic ques’esmenti la llengua en el mateix títol, són moltpositives. L’emissora Flaix FM i programes com“Prohibit als pares” també han tingut un efectemolt favorable.

Què en penseu, de la campanya de “la Queta”?La campanya “Dóna corda al català” ens agradaforça, perquè està feta en primera persona (ja noés l’administració que ens dóna ordres), incorporanous accents, i descriminalitza l’error lingüístic.El que passa és que amb una campanya no n’hiha prou. D’una banda, cal que aquestescampanyes siguin la síntesi de tota una sèried’actuacions en àmbits molt diversos quefuncionen de manera concertada; han de ser comla cirereta del pastís, no el seu substitut. D’altrabanda, és essencial fer un esforç constant dedifusió de discurs, i jo seria partidari de fercampanyes sectorials al costat de campanyesgeneralistes; en la meva opinió, el problema de“Dóna corda al català” és que el seu públicdestinatari és massa ampli i no prou definit.

Què s’hi amaga darrere de l’afirmació d’algunsque “el castellà està perseguit a Catalunya”?Hipocresia i mentida. I una mica d’estupidesa,també, perquè la majoria del públic no s’ho creu.És com dir que les vaques volen. El que sí existeixés una percepció que s’ha imposat el català (tot ioblidant-se, és clar, que el castellà també estàimposat, aquí i a Valladolid), però d’aquí a parlarde persecució hi ha una gran distància.

Quin ha de ser el paper que ha de jugar lallengua catalana i la llengua castellana aCatalunya? I les altres llengües?El castellà és la llengua familiar de moltíssimespersones, i l’hem de considerar part del nostrepatrimoni cultural. Però el català és la llengua quedóna identitat als catalans, la llengua que ensproporciona una personalitat i una presència entreels pobles del món; és la llengua que durant seglesha fet que els immigrants es converteixin en gentd’aquí. Per això nosaltres parlem del català com allengua comuna. Totes les actuacions de lesadministracions haurien d’anar orientades cap afer efectiva aquesta definició, i això implicagestionar la diversitat lingüística amb un elementestructurador que hauria de ser el català.

Fa pocs mesos vau tirar endavant la vostraprimera campanya pública, que porta el lemad’“Adopta el català”. Què pretén i quinaresposta està tenint?La nostra campanya, que hem pogut preparar gràcies

21>>

"És important recordar que,malgrat tots els seus problemes,el català està guanyant parlants"

Entrevista

22

al suport d’altres entitats, entre elles la Plataformaper la Llengua, pretén posar en pràctica dos delsnostres objectius: fer campanya a favor de la llenguacomuna i ajudar les persones que l’estiguin adoptant.“Adopta el català” va dirigida tant als nouvingutsrecents com a les persones que coneixen el catalàperò no l’usen habitualment. Amb la campanyavolem encoratjar aquest públic a adoptar el catalàcom a llengua habitual, enfortir el vincle afectiu ambla llengua comuna (sense que això impliqui trencaramb la cultura d’origen), i proporcionar informacióclara i directa, sense tabús, sobre els problemes iavantatges d’adoptar el català, així com estratègiesque es poden usar per fer-ho. Pel que fa a la resposta,n’estem molt satisfets. De cara a aquest curs volíemfer 40 xerrades a Catalunya i 20 al País Valencià, i enaquest moment (març de 2006) ja n’hem fet lameitat. Aquestes xerrades les fem a centres denormalització lingüística, instituts, escoles d’adults,associacions de veïns i entitats d’immigrants. Engeneral, el discurs de la campanya entra molt bé icreiem que el nostre públic surt molt motivat.

Quin futur li augureu a la llengua catalana?Bé, tinc la bola de cristall al taller de reparacions, aixíque no puc fer previsions acurades. El que sí pucafirmar és que el futur del català depèn dels objectiusgenerals que ens marquem. Veu Pròpia planteja unfutur de benestar per al català, no de supervivència.Nosaltres estem en contra dels diagnòsticscatastrofistes perquè són desmotivadors i dificultenuna visió objectiva de la realitat lingüística. És

important recordar que, malgrat tots els seusproblemes, el català està guanyant parlants. Ara elrepte és gestionar bé l’acollida lingüística de laimmigració i arribar a una presència majoritària i notestimonial del català al món social mitjançantl’etiquetatge, el cinema, la ràdio i la televisió, etc.També és important treballar per la presència delcatalà com a llengua vehicular al món de l’empresa,i aquí els sindicats hi han de jugar un paperdeterminant. No cal insistir en la importància de lafeina que fan les entitats, la Plataforma per la Llenguala primera. Entre tots hem d’aconseguir unaimplicació més profunda de la societat civil pelbenestar de la llengua catalana. Per a això ens caldesenvolupar un activisme popular que sigui capaçde generar simpaties, complicitats i adhesions senseplantejar objectius ara per ara irrealitzables, ja que elque necessitem ara són resultats concrets. Emsembla imprescindible eixamplar la base social delnostre moviment i això només es pot fer buscantinterlocutors en sectors fins ara despreocupats perla llengua; a aquest efecte cal treballar les formes,els discursos i la imatge, i no exigir ni esperard’entrada adhesions que, de fet, encara s’han deconstruir. Jo sóc partidari d’un activisme “polifònic”en què totes les accions van destinades a difondreun discurs, a afavorir la mobilització, i a la captacióde fons, i en què els objectius de cada acciós’expressen alhora, de forma coherent, mitjançantel discurs, els símbols, les pràctiques i la imatge.

Si voleu més informació podeu visitarla plana web www.veupropia.org

Cinema

La Plataforma per la Llengua ha dut a terme unestudi que avalua la presència del català en 1818còpies de pel·lícules (que no títols diferents) de177 sales de tot Catalunya durant els mesos degener, febrer i març del 2006 i amb el qual volemincidir en tots aquells factors en què el cinema encatalà és discriminat. Són diversos els exemples:els locals on solen exhibir-se les versions en catalàno són els millors, ni els més cèntrics, ni els mésa l’abast del públic en general; així, les còpies enllengua catalana acostumen a ser projectades enfranges horàries de baixa audiència (de migdia-tarda), i sovint són retirades de la cartelleraprematurament.A més, des de la Plataforma per la Llengua volemposar en evidència l’ínfima presència que té elcinema en català en les actuals cartellerescinematogràfiques del nostre país. Algunes de lesdades de l’estudi confirmen l’evidència dels fets:durant l’any 2004 i 2005 la quota de cinema encatalà a les sales del país era només d’un 2 o 3 %.Enguany, la quota no puja més d’un 2%. Durant elperíode estudiat, només 21 còpies van serprojectades en versió catalana.Des de la Plataforma per la Llengua creiem queper millorar la situació ens cal, per una banda, unapolítica lingüística real, i, per l’altra, unasensibilització general des de la societat civil percanviar aquesta trista realitat. És en aquest sentitque la Plataforma per la Llengua ha elaborat un‘clip’ d’animació sobre aquesta problemàtica,juntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas,

en el qual denunciem la situació en què es trobenels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya quanvolen veure cinema en català. Pretenem estendreaquest clip a través d’internet, amb l’objectiu deconscienciar la població i fer patent el greuge quepatim quan volem anar a veure cinema en català.Indirectament, volem incidir per aquest ordretambé en els exhibidors, els distribuïdors i elsproductors.

Només un 2% delcinema que arribaa les nostres salesés en català Marta Urpí

Plataforma per la Llengua

Us podeu descarregar l’animació des de l’enllaçhttp://www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html

23

Corbella breu

La Plataforma per la Llengua vasignar a mitjans de l’any passatun acord amb AbacusCooperativa per tal d’exposar elsseus productes i material en undels aparadors de la botigaAbacus del carrer Còrsega,número 269, de Barcelona. Labotiga, en virtut d'un conveni decol·laboració que va més enllàd'aquest acord puntual i quesuposa també la col·laboració

econòmica i logística de lacooperativa en algunes de lesactivitats que promou laPlataforma per la Llengua, vacedir aquest espai a l'organització,que durant sis mesos (des deprincipis de setembre del 2005fins a la primera setmana defebrer d’enguany) va exposar-hiuna presentació visual en què esdonava a conèixer quins són elsseus objectius i activitats.

La Plataforma per la Llenguaexposa les seves activitats ala botiga Abacus del carrerCòrsega de Barcelona Francesc Reverté

Plataforma per la Llengua

Englobem tots els àmbits:Àrea Legal, Fiscal, Econòmica-Financera

i Outsourcing de serveis

Tenim com a objectiu donar respostes i aportar lesmillors solucions als assumptes, consultes inecessitats dels nostres clients, sempre amb untractament personalitzat a fi de garantir al màximla confidencialitat.

Assessorament Fiscal i MercantilAssessorament AdministratiuAssessorament LaboralPlans de Viabilitat Econòmica i FinanceraGestió i Tramitació d’expedients

ASSESSORAMENTMULTIDISCIPLINAR

Passeig de Gràcia, 60, 1er - 08007 BarcelonaTel. 93 467 73 20 – Fax 93 467 73 21

F:B

ER

NA

TG

AS

ULL

Obrim una nova seu al carrer Diputació, número 276, de Barcelona.La Plataforma per la Llengua creix. L'organització ha ampliat les sevesinstal·lacions i el passat mes de desembre va obrir una nova seu a laplanta baixa del número 276 del carrer Diputació de Barcelona. La novaseu, que va començar a funcionar oficialment a partir del dilluns dia 5de desembre del 2005, romandrà oberta cada dia laborable de 8 a 14h i de 16 a 19 h. Els nous despatxos de Diputació, però, no suposarandeixar la seu del carrer Rocafort, 242 bis, 3r pis, que s’ha reorganitzati que ara acull la Comissió d'empreses de la Plataforma per la Llengua.El telèfon de la Plataforma per la Llengua continuarà sent el mateixque fins ara, el 93 321 18 03, així com el fax: 93 321 12 71.

25

El passat 19 de febrer del2006 moria, a l’edat de 70anys i després d’una llargamalaltia, el polític i historiadorFrancesc Ferrer i Gironès.Era, sens dubte, un referent

tant en el món polític –català i gironí, concretament- com en el món intel·lectual, sobretot pel que fa ala història de la llengua catalana. La seva produccióbibliogràfica és força variada, però en general Ferrerva cultivar la història socioeconòmica de lescomarques gironines, en què trobem L’economiadel set-cents a les comarques gironines (1989) iEls moviments socials a les comarques gironines(1998), i també obres històriques de caràcter políticque incideixen sobretot en la persecució de lallengua i cultura catalanes per part dels estatsfrancès i espanyol. Així, destaquem La persecuciópolítica de la llengua catalana (1985) i Catalanofòbia.

El pensament anticatalà a través de la història(2000). Ferrer i Gironès havia estat, també,professor mercantil i activista cultural. Fou senadorper Girona a les Corts Generals durant cinclegislatures consecutives (1977-1993) i diputat alParlament de Catalunya des de 1995 com aindependent adscrit al grup d’ERC. També haviaformat part de la junta directiva d’Òmnium Culturali era membre del Consell Consultiu de la Plataformaper la Llengua des de la seva creació, l’any 2000.Va escriure una desena de llibres. Des de laPlataforma per la Llengua agraïm el suportentusiasta de Francesc Ferrer i Gironès a totes lesnostres accions i activitats, i volem deixarconstància del seu bon assessorament en temesde llengua, que enyorarem.

Record de FrancescFerrer i Gironès,membre delConsell Consultiude la Plataforma

Pels que vulgueu conèixer millor la vida i la trajectòria deFerrer i Gironès, podeu consultar la seva pàgina web oficial:www.francescferrer.net

Universitats

F: F

RA

NC

ES

C R

EV

ER

TÉ

Enguany la Festa means partyva ser un gran èxit. Es vacelebrar el 20 d’octubre passatdavant del Palau Reial deBarcelona, a l’AvingudaDiagonal. Aquesta festa formapart de la campanyad’acolliment als estudiantsErasmus o d’intercanvi quearriben cada any a lesuniversitats catalanes. D’unabanda, la campanya té com aobjectiu donar als estudiantsnouvinguts l’oportunitat decomençar a conèixer la culturacatalana, tot oferint-los

informació útil per integrar-se ala nostra societat. De l’altra,també es vol reclamar a lesinstitucions i a la societatcatalana en general mésimplicació en l’acollida delsnouvinguts.Durant tot el dia es varen fermultitud d’activitats que vantenir un gran èxit de públic,com les visites guiades alMuseu d’Història de Catalunyao la ruta gastronòmica i culturalper Barcelona, que va causarmolta curiositat entre elsestudiants. A més a més, hi va

haver actuacions musicals i unamostra del folklore català, comper exemple els grups Pirat’sSound Sistema i Safanòria, amés de les colles castelleresuniversitàries Arreplegats iGanàpies i els Diables deSants.Des de la Plataforma per laLlengua calculem que entre3000 i 4000 persones vanparticipar en alguna de lesactivitats que es van organitzara l’entorn de la campanya, queva tenir una gran repercussió anivell mediàtic.

Marta UrpíComissió universitats

Festa means party,una bona manerade conèixer lanostra llengua

Joguines

28

Pots descarregar-te la carta als Reis Mags des d'aquest enllaç:http://www.plataforma-llengua.org/documents/carta05.pdf

Per segon any consecutiu, laPlataforma per la Llengua vaorganitzar, el passat mes dedesembre, la festa “En català,jugues?” amb la finalitat de posarsobre la taula la necessitat i eldret que tenen els nens i nenesde Catalunya a jugar en la llenguadel seu país.L’objectiu de la festa, que secelebra per segon anyconsecutiu, és reivindicar que lesjoguines que es compren per lesdates de Nadal i Reis tinguin lesinstruccions i estiguinetiquetades almenys en català.El dia 17 de desembre, des deles 10 del matí fins a les 15 h. dela tarda, al Passeig de Sant Joande Barcelona, es van fer tot unseguit d’activitats adreçades alsmés menuts, com ara l’actuaciódel grup de pallassos Articulats odel Mag Struc. També es van dura terme tallers on la canalla feia

corones, es pintava la cara,jugava amb jocs d’ordinador oparticipava en la ludoteca que esva habilitar. Finalment, es vaninflar globus amb el lema de lacampanya i també hi va haver uncastell inflable. La festa va anaracompanyada de l’edició de propde 20000 cartes als Reis Magsen les quals els nens elsdemanaven simbòlicament“poder jugar en català”. L’acte vaser tot un èxit d’assistència–centenars de famílies- i va tenirun gran ressò mediàtic.Des de la Plataforma estemconvençuts que els nens i nenescatalans, independentment delseu origen, tenen el mateix dretque els altres nens a divertir-se iaprendre en la llengua del país onviuen. És per aquest motiu quehem decidit “demanar als ReisMags” que els nens i nenes deCatalunya puguin jugar en català.

“En català, jugues?”:perquè la canallapugui jugar en català Marta Urpí

Comissió joguines

F: F

RA

NC

ES

C R

EV

ER

TÉ

L’escandalosa i injusta persecució d’Èric BertranÈric Bertran (Barcelona, 1990), un estudiant d’ESO de setze anys i membre de la Plataforma per laLlengua, explica en el llibre Èric i l’Exèrcit del Fènix (Edicions Proa, 2006) com li va canviar la vida afinals del mes de setembre del 2004 quan es va trobar que casa seva quedava envaïda per un escamotespecial de vint guàrdies civils. El motiu de tot plegat no era cap altre que el d’enviar un mateix correuelectrònic a diverses empreses afincades a les terres de parla catalana en el qual demanava queetiquetessin els seus productes en català. Èric Bertran signava amb el pseudònim “Fènix”, que provédel famós llibre de J. K. Rowling Harry Potter i l’orde del Fènix.El lector descobrirà en el llibre l’escandalosa persecució a la qual van sotmetre a aquest estudiantd’institut la justícia, les empreses denunciants, la policia i alguns mitjans de comunicació. Es tractad’un recorregut per la història recent que ens confirma, una vegada més, que encara falta molt desentit comú i molt de sentit democràtic per tal de no criminalitzar de terrorista aquells consumidorsque demanen que se’ls respectin els seus drets lingüístics. Per cert!, l’única empresa que va mantenirla denúncia contra el noi és la cadena de supermercats DIA (de Carrefour), que incompleix la Llei depolítica lingüística perquè no etiqueta els seus productes de marca blanca (vins i caves) en català.

A més a més

Pompeu Fabra, els anys d’exiliPompeu Fabra a l’exili 1939-1948 és una obra de referència que ajudaa completar els darrers anys de la vida del Mestre Fabra. És un privilegiper a les lletres catalanes poder comptar amb una investigació seriosai detallada de les vivències de Pompeu Fabra durant els anys en quèes va haver d’exiliar a Occitània i a la Catalunya del Nord, la qual ajudaa completar la biografia d’un dels grans intel·lectuals catalans del segleXX. Les paraules pronunciades per Pompeu Fabra a Prada el 1947,“Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, són un exemple dela seva actitud durant els anys d’exili, que queda reflectida de formadetallada i exhaustiva en aquest llibre de gran interès. Amb l’obra deJordi Manent, membre de la Plataforma per la Llengua, es contribueixen justa mesura a completar una part cabdal de la nostra història.

30

“Els altres andalusos”també existeixenLluís Cabrera, MiguelFernández, Pedro Morón,Bienve Moya, Juan MiguelPortal i Marta Riera són elsautors del llibre Els altresandalusos. La qüestiónacional de Catalunya(L’Esfera dels Llibres, 2005),un assaig a sis mans a cavallentre la sociologia, la políticai l’antropologia. Els autors, que formen part d’unaentitat que té el mateix nom que el llibre, querespecta l’idioma original en què s’ha escrit cadapart, provoquen una reflexió encara més profundaque inicià Francesc Candel el 1964 amb el famósEls altres catalans. De fet, es debat a fons elconcepte d’“immigrant” i “immigrat” i fins quanun nouvingut ha de conservar aquesta etiqueta, totvolent trencar el seu estereotip, però també escritica l’apropiació del fet andalús arribat a Catalunyaara fa anys –una crítica directa a la FECAC- i l’intentde recuperar nostàlgicament a Catalunya unaAndalusia que actualment no existeix. Al llibre hicol·labora Miguel Fernández González, responsablede la Comissió d’acollida lingüística de la Plataformaper la Llengua, el qual escriu el capítol titulat“Immigrants per sempre?”, que analitza amb detallel fet andalús cultural i polític viscut a Catalunyades del primer moment fins a l’actualitat.

La Plataformatira endavant el primerCurs d’activisme lingüísticDurant els mesos d’octubre i novembre va tenirlloc, a la seu d’Òmnium Cultural, el primer cursd’activisme lingüístic titulat “I jo, què puc fer?”organitzat per la Plataforma per la Llengua i quetenia per objectiu oferir pautes d’actuacióquotidianes als ciutadans catalanoparlants a l’horade defensar els seus drets lingüístics. Un totalde set sessions amb onze ponents que vantractar els temes següents: “Què és l’activismelingüístic?” (Roger Buch); “Els drets lingüístics aCatalunya” (Rosina Sordé i Mireia Casals);“Història i actualitat de l’activisme lingüístic”(Jordi Rodri); “Mesures per defensar els teusdrets lingüístics I: queixes i denúncies” (PilarLlorens); “Mesures per defensar els teus dretslingüístics II: els mitjans de comunicació i lestecnologies de la informació” (Gemma Ponsa iBernat Gasull); “Mesures per defensar els teusdrets lingüístics III: bones pràctiques ensituacions de bilingüisme” (Sònia Llinàs i DanielMundet); i “Els nous catalans i el paper de lasocietat civil” (Miguel Fernández i OusseynouNiang”. El preu del curs sencer era de 20 euros,i 10 euros pels socis de la Plataforma i d’ÒmniumCultural.

31

Porta oberta

El cas dels devedésdesapareguts deSherlock Holmes

32

Molts dels nostres lectors recordaran que el 1987 esva estrenar a TV3 la sèrie Les aventures de SherlockHolmes, fins ara la millor adaptació portada a la tele-visió dels relats i les novel·les d’Arthur Conan Doyleque va fer la productora anglesa Granada Television.El cas és que a Catalunya només coneixem la versiócatalana de la sèrie, amb un doblatge impecable, tantde riquesa lèxica com de fonètica, que era excel·lent.Conan Doyle va escriure 56 relats i quatre novel·lesde les aventures de Sherlock Holmes, en diversesetapes. D’aquests 60 escrits, 41 van ser portats a latelevisió, ja que Jeremy Brett, l’actor memorable igenialoide que encarnava Sherlock Holmes, va morirals 57 anys. TV3 va doblar 33 dels 41 episodis dequè constava la sèrie (a veure si dobla la resta), quehan estat difosos i reposats per televisió algunesvegades –no gaires- entre 1987 i ara fa pocs anys.L’exemple ens serveix per il·lustrar, una vegada més,com en són de desfavorables les inèrciesempresarials que només tenen en ment la promociói venda d’aquelles pel·lícules i sèries en el quepodríem anomenar les llengües globals –anglès,francès, castellà, italià, etc. El 1997 l’editorial Planetade Agostini va distribuir via quiosc i en format vídeoVHS el col·leccionable de la sèrie de Sherlock, peròincomprensiblement només en la versió castellana.Entre el desembre del 2004 i el febrer del 2006, ladistribuïdora Llamentol SL, amb seu a Barcelona, vavendre també via quiosc tota la sèrie de SherlockHolmes en devedé (DVD) però només en la versióoriginal anglesa i la doblada. Finalment, cap al generd’enguany es va començar a vendre la versió catalana

(juntament amb l’anglesa i castellana) en devedéd’una primera remesa de 13 episodis. Però el fet ésque no es venia en els quioscos, sinó només a certesbotigues o grans magatzems especialitzats: FNAC,El Corte Inglés, llibreria Proa, etc. Els distribuïdorsafirmaven que continuarien oferint al mercat mésepisodis doblats al català de la sèrie si aquesta teniaun èxit de vendes acceptable. Novament, la llenguacatalana torna a ser la ventafocs. Totes les trampescol·locades a la perfecció per tal d’evitar que se’ndistribueixin nous episodis. ¿Per què s’entesten lesempreses a continuar distribuint productes en laversió castellana quan a Catalunya només coneixemla catalana? ¿I per què, si s’escau, els productes enversió catalana es continuen venent en inferioritat decondicions (distribució, publicitat...) respecte de laversió castellana? Es tracta, sens dubte, d’una políticaempresarial inconscientment premeditada –valgui laparadoxa- en contra de la llengua catalana. És allò delcostum, de les inèrcies negatives i, en definitiva, de

Jordi ManentPlataforma per la Llengua

la diglòssia. I d’un cant a la pela mal entès.La presència de pel·lícules i sèries doblades enllengua catalana i distribuïdes en format devedé, toti ser encara insuficient, ha crescut considerablementen els darrers tres o quatre anys. Entre les novetatshi ha sèries mítiques com Els joves (The young ones),Sí, ministre, L’Escurçó Negre (Tha Black Adder), HotelFawlty o la ja citada Les aventures de Sherlock Holmes(vegeu www.cameo.es o www.llamentol.com), o lafamosíssima Bola de drac (vegeu www.salvat.es iwww.mangafilms.es), aquesta darrera via quiosc i enles quatre llengües oficials de l’estat, entre altres.Dels films ja en parlarem en un altre article.Hi ha empreses com Planeta de Agostini que s’estanadonant d’aquesta situació errònia, i comproven que,per exemple, és més venuda la versió catalana delcòmic del Shin Chan que no pas la castellana. En

aquest sentit, la secció juvenil del 3XL.net ha fet unatasca immensa de divulgació en català del mangajuvenil a través del K3 (canal 33).Actualment s’està discutint una nova llei que regularàl’oferta audiovisual en llengua catalana. Tot indica quees potenciarà més la difusió dels devedés que nopas la presència de pel·lícules al cinema en versiódoblada i/o subtitulada en català. Als nostresgovernants els demanem que tinguin molt presentles trampes empresarials que denunciem en aquestarticle. Així, reclamem a les empreses productores idistribuïdores del ram que rectifiquin la políticaempresarial si no es volen trobar aviat amb unacampanya de la Plataforma per la Llengua. Tot això sino ens volem trobar immersos, dia rere dia, en El casdels devedés desapareguts de Sherlock Holmes, unfet inexplicable i gens elemental.

Opinió

No li faig jo l’homenatge, tot i que, gairebé no caldir-ho, m’hi adhereixo o, més ben dit, m’hiafegeixo, mitjançant aquest escrit. El motiu és lapublicació de la Miscel·lània en honor de JosepRuaix i Vinyet de la Revista d’Estudis del MoianèsModilianum, editada per l’Associació Cultural delmateix nom (Moià, volum VI, 2n sem., núm. 33,2005). És un llibre d’un bon gruix que contéaportacions interessants, tant des del punt devista científic com de divulgació de primera mà,i que dedica més de setanta pàgines, ambl’editorial que les precedeix i la foto de la portada,a Josep Ruaix i Vinyet.

Algú ha qualificat Ruaix de “singularíssim” i, engeneral, entre la gent del gremi o de les vores,és gairebé tòpic parlar del “cas” Ruaix. Laimportància d’aquest llibre d’homenatge raujustament en el fet que des d’ara hi hadocumentats prou elements de judici queobliguen a concretar el cas una mica més.

La vila de Moià, la seva, i la fins avui subcomarcadel Moianès, han obert l’expedient. Sense deixarde posar el dit a la nafra. Com quan llegim (p. 15):“Acabem advertint, entre parèntesis, que s’hannotat i encara es noten, en determinats cerclesprofessionals i acadèmics, certes reticènciessobre aquest reconeixement general de l’obraruaixana. Creiem que són degudes a pocaconeixença d’aquesta obra, a prejudicis sobrel’estatus professional de l’autor, a qüestions de

tarannà personal aplicat a la llengua i,probablement, a les característiques planeres idirectes del material de J. Ruaix, que defuig lafeixugor i l’aridesa de la teoria per la teoria o del’erudició per l’erudició”. Són mots de CarlesRiera i Fonts, el qual presenta el perfil biogràficde l’homenatjat (en tres vessants: l’eclesiàstic,l’escriptor i el gramàtic), un ben documentatrepertori de valoracions sobre els seus treballsgramaticals i una exhaustiva bibliografia depublicacions de Ruaix (fins a l’agost del 2005) itambé sobre la seva obra. Tot plegat fa prop decinquanta pàgines de text que, fins i tot més enllàde la seva missió, fan història sobre la passió perla llengua i pel seu ensenyament.

Ara no puc precisar, ni cal precisar-ho, quan vaigcomençar a tractar Josep Ruaix: és a dir, quanem vaig trobar amb la transversalitat penetrantdel seu mirar de noi aplicat. Potser apareguéperquè concorregué a les proves de professoratde la JAEC, un diumenge al matí, a porta tancada,a la sala Joan XXIII del CIC, amb els col·legues iestimats mestres Artells i Vallcorba, que lesatalaiaven. Això passava des del 1961, peròconsta que des del 1959, ben abans de serordenat, Ruaix ja ensenyava català al seminari deVic i allí degué aprendre a elaborar materialdidàctic. La benemèrita editorial SPES (un nom,tot un símbol, amb el qual cobrírem l’activitatclandestina d’Òmnium Cultural durant la clausura)es féu valedora del primer lliurament d’una

Homenatgea Josep Ruaix Joan Triadú

Membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua

34

formalització didàctica nova: El català en fitxes,l’any del centenari del naixement de PompeuFabra o Any Fabra. Coincidència feliç isimptomàtica! Tot el que ha vingut després,durant més de trenta anys i fins al canvi de segle,ha portat la determinació inequívoca d’aquellsegell inicial.

Josep Ruaix ha complert seixanta-cinc anys. Harebut els reconeixements que ressenya aquestamiscel·lània (i també el del Diccionari d’històriaeclesiàstica de Catalunya, volum III), entre elsquals voldria destacar, per la seva significacióacadèmica, el premi “Ramon Fuster” del Col·legide Doctors i Llicenciats de Catalunya (1989), “perla seva dedicació i actuació destacades en elsterrenys cultural i educatiu en pro de la culturacatalana”. En efecte. Però fins ara, sense lareferència detallada –i esbalaïdora- de les sevesmúltiples tasques en diversos terrenys queconsta en l’extens i memorable treball de CarlesRiera i Fonts, ningú, llevat del mateix Riera podiafer-se càrrec del que ha fet Josep Ruaix: ambqualitat, en quantitat i en diversitat. Sobre aquestadarrera característica, cal tenir ben present laseva col·laboració amb Mons. Valentí Miserachs,actual director del Pontifici Institut de MúsicaSacra, el qual dedica un article, titulat “Al cap decinquanta anys”, a l’homenatjat. Van entrar, enefecte, junts al Seminari de Vic i al cap d’anyscoincidiren a Roma (en temps del Concili) i jaordenats, i durant un any, exerciren el ministeri

en una mateixa parròquia romana. De la llargacol·laboració entre el poeta, Ruaix, i el músic,Miserachs, destaca el cicle Cants per a la litúrgia,estampats i publicats pel Secretariat de Músicadel bisbat de Vic l’any 1988. La catalanitat haestat un nexe fonamental d’unió entre tots dosil·lustres eclesiàstics. Així, la partitura d’un salmi tres poemes de Mn. Ruaix figuren entre lespàgines (64-68) dedicades al savi moianenc.

Si m’he entretingut una mica a fer esment de lacondició sacerdotal del divulgador màxim del’ensenyament i de l’estudi del català, ho he fetexpressament. Perquè més enllà (com si no fosres!) dels dos milions d’exemplars col·locats,Josep Ruaix ha estat i és un signe decontradicció: incòmode si escau i sovint cal; solno solitari, entre la multitud i ben acompanyat deramats de feligresos, ben servits de litúrgia id’atenció amatent i, en fi, servidor, també, senseequívocs (com demana el premi Jaume Id’Actuació Cívica que li fou atorgat per laFundació Lluís Carulla) “de la identitat pròpia delsPaïsos Catalans en els diversos àmbits de la vidai de la relació humana”. Per molt anys, doncs, aJosep Ruaix, plataforma vivent per a la llengua!

35

Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Diputació, 276, planta baixa - 08009 Barcelona - info@plataforma-llengua.cat

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?

Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a info@plataforma-llengua.cat

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual