Rosa Artigal i Valls

1

0. UNA MICA D’HISTÒRIA ............................ .......................................................................................................................... 3 1. DIAGNÒSI ACTUALITZADA DE L’ INSTITUT ESCOLA..... ................................................................................................. 4

1.1. Situació de l’escola i l'entorn 1.2 Trets d’identitat del centre 1.3. Organització de l’àmbit pedagògic

1.3.1. Organigrama del centre 1.3.2. Pla estratègic

1.4. Anàlisi dels resultats acadèmics de l’alumnat 1.5. Funcionament de l'espai del migdia : menjador i tallers 1.6. Comunicació digital amb la comunitat educativa 1.7. Activitats de l'AMPA

2. OBJECTIUS PEDAGÒGICS I ACTUACIONS A ASSOLIR VINC ULATS A LA MILLORA DELS

RESULTATS EDUCATIUS................................ ................................................................................................................... 21 2.1 En l’àmbit curricular

2.1.1 Mantenir el nivell d’excel·lència en els resultats educatius de l’alumnat 2.1.2. Consolidar les metodologies d’aula respecte el treball cooperatiu 2.1.3 Avançar en la millora de l’expressió escrita de l’alumnat 2.1.4 Consolidar a primària i secundària l’ús de la llengua anglesa en matèries curriculars i introduir-la a infantil 2.1.5 Potenciar agrupacions diverses per incidir en l’atenció a la diversitat i major vincle amb els alumnes 2.1.6 Consolidar el projecte d’escola inclusiva 2.1.7 Assolir els objectius de Pla Estratègic 2012-2015 respecte l’acció tutorial i les TICs 2.1.8 Implementar la nova proposta de Pla de Convivència 2.1.9 Dinamitzar i implicar més l’alumnat en l’àmbit d’Escola Verda

2.2 En l’àmbit de la gestió

2.2.1 Gestinar el centre des de la reestructuració del model de coordinació de l’IE i treballar per a la recuperació dels càrrecs directius que pertoquen a un IES 3-18

2.2.2 Estudiar i definir una estructura horària per a la secundària, tot valorant el canvi iniciat a infantil i primària 2.2.3 Redefinir i buscar recursos per mantenir el projecte de la Biblioteca

2

2.2.4 Implementar un model sistèmic de Pla i Memòria anual 2.2.5 Progressar en la Comunicació Digital amb la Comunitat Educativa 2.2.6 Avançar en la millora del nou model d’Escola de Pràctiques 2.2.7 Iniciar amb l’Escola Projecte el pas d’alumnes d’aquest centre al batxillerat del Costa i Llobera

2.3 En l’àmbit d’infraestructures

2.3.1 Remodelar l’espai de secretaria per poder ubicar tots els professionals que hi treballen 3. CONCRECIONS ORGANITZATIVES ORIENTADES A LA MAJOR IMPLICACIÓ DELS EQUIPS

DE COORDINACIÓ EN LA GESTIÓ DEL CENTRE............. ................................................................................................ 34 3.1. Consolidar el lideratge distribuït. El Consell de Direcció (Consell de coordinació de l’IE) 3. 2. Afermar el Consell de Delegats/des d’alumnes de secundària

4. INDICADORS D'AVALUACIÓ ......................... .................................................................................................................... 35

5. ANNEX.................................................................................................................................................................................. 36 5.1. Avaluació àrees de català, castellà, anglès i matemàtiques i Indicadors de Centre 2011-2012 (ann ex1). 5.2. Atenció a la diversitat (annex2).

5.3. Funcions i intervencions de l’EAD (annex3). 5.4. Pla Estratègic 2012-2016 (annex4). 5.5. Indicadors Pla de Convivència (annex5). 5.6. Funcions dels càrrecs de l’Equip Directiu i Co ordinacions (annex6). 5.7. Indicadors de préstec de biblioteca. Document biblioteca Artur Martorell (annex7). 5.8. Memòria Anual del centre 2011-2012 5.9. Projecte d’adscripció entre l’institut escola costa i Llobera i el centre educatiu Projecte (annex9). 5.10. Tipus d’estructura textual i les seves finali tats i característiques (annex10).

3

0. UNA MICA D’HISTÒRIA Mirades des de la perspectiva de la nova etapa com a centre públic de la Generalitat, la història, la personalitat i els projectes de la nostra escola semblen configurar un tot característic. Sota les esquerdes i els trencaments, forma i textura deixen clarament resseguir les directrius del dibuix. L’escola Costa i Llobera neix, el curs 1958-59, de la mà del Dr. Jaume Bofill i amb l’empenta d’un grup jove de mestres i universitaris de la generació de postguerra, amb la intenció clara i precisa d’entroncar amb la pedagogia renovadora de la Catalunya anterior a la Dictadura i amb l’esperança de fer reviure les seves arrels actives i personalistes. No hi ha romanticisme en la seva acció, sinó fe en el futur i una voluntat sòlida d’educar persones lliures, racionalment crítiques, compromeses políticament i amb un horitzó de valors ordenats de forma nítida: solidaritat social, llibertat democràtica i, com atmosfera que dóna sentit concret a aquests valors, el sentiment de catalanitat sempre obert als altres grups humans i mai tancat en el passat. En els anys 60 l’escola creix, malgrat tots els entrebancs burocràtics de l’Administració. Creix primerament a l’interior de la seva tasca pedagògica, no solament a través del diàleg, donat i ofert profusament en el si de la comunitat educativa, sinó també en els aspectes essencials de seguiment psicopedagògic dels nens i de la creació de recursos didàctics: col·lecció d’imatges murals, Biblioteca i recollida de documentació per a les sortides, excursions i campaments que ens permeten trepitjar i palpar el país de forma profitosa. Aquests són elements que, adaptats als nous temps i transformats, ja mai deixaran d’estar presents en la nostra línia pedagògica. També cap a l’exterior, participant activament en tot el moviment de renovació pedagògica. La creació de Rosa Sensat i, més endavant, de Coordinació Escolar, és una mostra d’aquesta feina compartida i compartida amb altres institucions escolars d’aquell moment. Els anys 70 veuen l’eclosió dels experimentals que acompanyen la nova llei: l’EGB en primer lloc, el BUP posteriorment. Aquesta tasca ha estat seguida durant els anys 80 i ha marcat fortament els equips de mestres que l’han viscuda. Recordem solament el “Desenvolupament del gust per la lectura”, “La influència de les tècniques en el procés d’aprenentatge dels alumnes de 12 a 16 anys” u, l’experimental del Cicle Superior. La recuperació de la Generalitat, significà per a la nostra, i per a moltes escoles de Catalunya, la possibilitat de portar a terme, de forma real, la idea d’escola com a servei públic obert a tothom, meta que no podia ésser aconseguida a l’escola estatal franquista, fortament ideologitzada i centralitzada, sense entrar en conflicte amb la resta de principis que guiaven la pràctica de les nostres comunitats educatives. El voler polític de tots aquests centres es materialitza en la constitució del CEPEPC com a organització representativa i amb poder de negociació i decisió. Per altra banda, la creació, conjuntament amb altres organitzacions, del “Secretariat de la Campanya en defensa de l’Ensenyament Públic i la seva qualitat” mostra, de forma patent, l’obertura de les escoles de CEPEPC a l’horitzó molt més ampli de tots els col·legis de la Generalitat.

(text recollit del projecte del 1998)

4

1. DIAGNÒSI ACTUALITZADA DE L’ESCOLA 1.1 Situació de l’escola i i l'entorn L’institut escola (IE) està situat a la part més alta del districte de Sarrià- Sant Gervasi, tocant amb el parc natural de Collserola i el parc de l’Oreneta, al barri de Can Caralleu. Aquesta zona de Barcelona es caracteritza per una forta concentració de centres privats i concertats, amb poca presència de centres públics. A nivell històric, Costa i Llobera ha estat un projecte educatiu força valorat i aquest fet no ha canviat des de que fa 24 anys forma part de la xarxa d’escoles públiques de Catalunya. Ara fa quatre anys el Consorci d’Educació va marcar una zona d’influència educativa més petita que el districte per a la matriculació de P3 i, des d’aquell moment, les famílies necessiten la màxima puntuació (30 punts) i tot i així, cada curs cal fer sorteig. Pel curs 2012-2013 Costa i Llobera tindrà 855, amb doble línia des de 3 fins a 18 anys. 1.2 Trets d’identitat del centre Partim del principi que l’Escola Costa i Llobera es vertebra al voltant d’un projecte definit explícitament i compartit implícitament. Què té una manera de fer que articula tarannàs diversos i aglutina tendències, proporcionant resultants formades per posicions consolidades des de fa temps, i elements innovadors que sovint ajuden a construir aquest projecte conjunt. El pòsit pedagògic de compartir un projecte proporciona a l’escola una sòlida columna vertebral que li permet fer front als nous reptes pedagògics, i integrar el professorat que es va incorporant al centre. Un element característic d’aquest projecte és el caràcter integrat de la seva gestió (3-18), la qual cosa ens ha permès seguir la tradició del centre, i aportar a la resta de la comunitat educativa una experiència singular de relació directa entre etapes d’educació infantil, primària i secundària, en el context de l’escola pública. Un altre tret essencial del nostre centre és la constància i voluntat de la programació estratègica. En aquest sentit aquests darrers anys l’escola ha estat compromesa en plans estratègics com, “Gestió integrada 3-18” (2000-2004), “Coherència educativa en un context global” (2004-2006), i el Pla Estratègic per a la Millora de l’Autonomia de Centre, anomenat “Pla de Plans” (2006-2011) perquè vol recollir tots els programes d’innovació i experimentació que el centre es proposa. També s’ha treballat en diferents formacions i projectes, llengües estrangeres,

5

mediambientals, PELEs, biblioteca, TICs, audiovisuals, orientació i treball cooperatiu, entre altres, amb l’objectiu d’avançar en innovació i reflexió pedagògica. Des de fa 3 anys i amb la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és un únic centre (fins llavors tenia dos codis de centre) anomenat Institut escola (IE) Costa i Llobera. Potser no és exactament com ho hauríem imaginat, però si que estem disposats a seguir la nostra feina amb ànims renovadors, sense demanar privilegis, però treballant per a la millora substancial de l’ensenyament públic i d’un projecte singular 3-18 anys. Els punts bàsics del projecte educatiu parteixen de: Entenem el nen i la nena, el noi i noia com a:

• una persona única • protagonista dels seus aprenentatges • ésser intel·ligent i curiós • amb capacitat creativa

L’escola educa en un context de socialització privilegiat on els alumnes poden reafirmar la seva identitat al costat d’altres amb qui formar grup, plantejar-se reptes i fer aprenentatges. L’escola és el lloc on construir l’aprenentatge en diàleg amb l’altre, en els contextos de grup-classe i en totes les altres situacions de socialització. Partim d’una visió integradora del currículum que té com objectiu fomentar un pensament complex i crític, que busca superar una visió segmentada dels continguts a treballar. Per tant, treballem perquè l’aprenentatge ajudi els alumnes a esdevenir persones competents i amb capacitat de desenvolupar criteri propi. Potenciem que els aprenentatges tinguin vinculacions amb l’entorn físic, social i cultural pròxim de l’alumnat, i abordem els continguts del currículum entenent l’aprenentatge com un procés en construcció. Aquest es nodreix, també, a partir dels esdeveniments de la vida dels nens i nenes, nois i noies i del món on vivim. Requereix:

• El diàleg, l'intercanvi i l’ús de totes les fonts d’informació al nostre abast. • Situar les informacions i les dades en el seu context perquè tinguin sentit i establir relacions entre la gran quantitat

d’informació que ens envolta. • Plantejar els interrogants i el propi coneixement amb una actitud crítica, avaluant la pròpia experiència i enfocant-la des

de perspectives diferents. • Interpretar la realitat a partir de comprovacions, valorant tots els indicis i tenint en compte el risc d’equivocar-nos.

6

• Potenciar l’ús i domini dels instruments que permeten assolir qualsevol aprenentatge: llenguatge verbal i escrit, matemàtic, plàstic, musical...

El/la mestre/a, professor/a, és el protagonista de la proposta pedagògica a les aules i a ell li correspon orientar, acompanyar, estimular, impulsar l’hàbit de descoberta i procurar evitar dogmatismes als seus alumnes. El mestre és el referent de la dinàmica dels alumnes a l’aula, fomentant actituds i hàbits positius i crítics envers l’entorn, la comunitat, i l’ensenyament-aprenentatge. També promou l’estabilitat i equilibri emocional dels alumnes buscant la necessària empatia en les relacions que estableix amb ells i en les que estableixen els alumnes en totes les seves relacions. La funció didàctica del professor és la del facilitador d’aprenentatges. Ajuda a problematitzar la relació de l’alumne amb el coneixement i el propi docent es situa també com a aprenent, ajuda als alumnes a provar i escollir diferents recorreguts i estratègies, fomentant una actitud investigadora, per ajudar a aprendre d’ells mateixos i de les situacions i reptes que els rodegen. L’acció tutorial és fonamental i per això potenciem totes les estratègies que ajudin a fer un bon acompanyament dels alumnes i a fomentar una relació estreta i sincera amb la família. Som conscients que estem fent escola en un moment de transició educativa, conscients que el model escolar actual parteix d’unes necessitats passades, però que encara s’ha de seguir treballant per plantejar una alternativa plenament renovada. És per això que Costa i Llobera opta, dins del model actual, per ser una escola que plantegi models d’innovació, cerqui un treball en xarxa i realitzi una anàlisi de la seva pròpia praxi. Des d’aquesta realitat, el nostre projecte busca assumir la necessitat d’adaptar-se i construir-se constantment, com una acció sempre viva per créixer i millorar en la seva pròpia realitat. L’escola com a espai de socialització ha de saber crear les condicions òptimes perquè els alumnes puguin educar i desenvolupar les seves habilitats emocionals i socials al mateix temps que les seves capacitats cognitives. Els mestres, conscients de la importància dels valors morals i dels continguts emocionals, tractem d’educar dia a dia els nostres alumnes per aconseguir que esdevinguin ciutadans més lliures, solidaris i feliços, ciutadans més intel·ligents emocionalment. En aquest sentit tenim en compte les diferents competències emocionals. Principis generals de l’acció educativa Voluntat de servei, pluralisme, catalanitat i interculturalitat. L’escola defensa la pluralitat en el pensament i les idees i, per tant, és respectuosa amb les opcions i condicions personals i familiars. Aquest respecte no l’entenem com la homogeneïtzació ni com la imposició de models majoritaris. El model de família, els valors culturals, el nivell socioeconòmic i la diversitat d’origen són punts de partida individuals que no entren en contradicció amb valors col·lectius com els drets humans i els drets de l’infant. En aquest context, l’escola es planteja no potenciar dins l’activitat lectiva les diverses opcions confessionals o aconfessionals de les famílies; si bé, no renuncia a utilitzar les tradicions d’origen religiós, que es presenten com a forma cultural, i de les quals destaquem el seu valor simbòlic. L’escola com a escola pública està al servei de la comunitat i per tant és una escola per a tothom.

7

Proposem una escola que aposti per una educació coeducadora i no sexista, que busca la no discriminació. Amb una voluntat socialitzadora, solidària i dialogant, on la convivència i la superació de dificultats són font d’una justícia real per a tota la comunitat. L’escola vol enfortir el sentiment d’identitat de pertànyer a una comunitat culturalment catalana que s’enriqueix i es transforma amb l’aportació de tots. El català és la llengua vehicular del centre. Treballem per incorporar els elements i els llenguatges emergents, en les intervencions d’ensenyament-aprenentatge. Volem educar ciutadans que siguin capaços de viure en l’actual món multilingüe. Educació per a una societat de la informació i del canvi

La societat en la qual hauran de viure com a persones adultes els nostres alumnes és incerta i canviant, i suscitarà reptes que encara no hem pogut plantejar, és per tant molt necessari preparar-nos treballant la capacitat d’aprendre a aprendre i potenciar unes actituds d’aprenentatge continuat i permanent. En la perspectiva de l’educació integral hi ha elements transversals que continuarem desenvolupant: la pedagogia activa, la presència del medi en els nostres continguts, les festes compartides amb les escoles del districte, la presència de l’alumnat de secundària en coordinacions de delegats de la zona i la seva participació en plataformes joves, les activitats compartides famílies-professorat-alumnat de secundària, les sortides i excursions, els campaments que són alhora activitat curricular i de convivència, l’impuls de la biblioteca-mediateca com a eina de formació permanent així com la necessitat d’obertura en horari extraescolar, la revista escolar “El Xiulet del Barri”, el treball fet al Web de l’escola, els intercanvis a nivell internacional. Seminaris amb les escoles del districte sobre EE, de direcció, de caps d’estudis entre altres. Derivada d’aquestes necessitats se’ns exigeix, i treballem per realitzar, una acció tutorial competent. L’ atenció propera als alumnes, des del punt de vista individual i grupal , atenta a la seva orientació acadèmica, personal i professional, i sensible a l’àmbit de relació social i familiar de l’alumne/a, constituirà un dels nostres objectius.

En la societat actual, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens han aproximat a un accés immediat, universal, de la comunicació presentada en multiplicitats de formats o llenguatges. Aquest fet ha ajudat a modificar el concepte del que és proper i propi culturalment.

Atenció a la diversitat Cal partir del bagatge de cada alumne. Creiem que aquesta és la base del respecte de la seva identitat i per tant de la diversitat existent a l’aula i a l’escola. El respecte pel desenvolupament individual en el procés d’aprenentatge, on es busca un seguiment actiu del ritme del nen/a i noi/a, no ha d’esdevenir un fre, sinó l’aspecte compartit que ens ofereix la base per assolir els objectius referencials de cada grup o nivell. L’alumne elabora una representació i construeix un model propi d’allò que es presenta com a objectiu d’aprenentatge, és a dir, que li atribueix

8

significats propis i personals. Perquè cadascú pugui construir aquest camí cal oferir-li una estructura de diferents espais de treball i agrupacions diverses on pugui desenvolupar:

• Un treball de grup classe, on el coneixement s’enriqueix en l’acció col·lectiva • Un treball de petit grup (racons, agrupacions flexibles, mitjos grups, optatives, diversificació curricular...) on el coneixement parteix de

potenciar l’autonomia • Un treball cooperatiu, on grans i petits es troben per enriquir-se mútuament a partir de les aportacions de cadascú. • Un treball d’esforç individual on el mestre pugui seguir amb atenció el ritme i nivell de cada alumne.

L’escola opta per un model d’escola inclusiva, on tots els infants, siguin quines siguin les seves característiques, tinguin cabuda, estiguin atesos partint de les seves necessitats, i tots i totes possibilitin un enriquiment per a tota la comunitat. Ja des dels seus orígens, l’escola ha assumit el compromís d’atendre la varietat d’alumnes que escollien el nostre projecte pedagògic. La trajectòria que hem recorregut conjuntament amb la manera d’entendre la diversitat, ens han portat a tenir una USEE (Unitat de suport a l’Educació Especial) adequada a la singularitat d’un centre 3-18, des del curs 2006/2007. Aquesta Unitat comporta tenir més recursos humans per aconseguir les fites proposades d’atenció als infants, adolescents i joves; els/les quals participen contribuint amb les seves capacitats per construir el que el grup al que pertanyen ha marcat com objectius. També l’entenem com la possibilitat de compartir experiències i situacions d’aprenentatge que esdevenen una oportunitat educativa de creixement personal i social per a tothom, creant nous marcs de convivència i generant noves relacions de cooperació que afavoreixen l’equitat i la cohesió social. Aquesta tasca requereix d’un equip que coordini l’acció educativa des del seu camp i doni suport al professorat. Ens referim a “l’Equip d’Atenció a la Diversitat” (EAD) format per professionals de diverses procedències i adscripcions.

Educació mediambiental i promoció de la salut Entenem l’educació com un diàleg formatiu amb la realitat que ens envolta i el moment que ens toca viure, i per tant, amb capacitat per adquirir criteri partint de l’observació, l’anàlisi i la investigació; és en aquest marc que apostem per ser una escola verda compromesa amb l’entorn, el medi ambient, el món i la promoció de la salut

9

En els darrers cursos l’Escola ha participat a l’Agenda 21, el Projecte d’Escoles Verdes conjuntament amb altres escoles de Barcelona, en el Seminari per a la Sostenibilitat de les Escoles del districte de Sarrià St Gervasi i ha gestionat la instal·lació de les plaques fotovoltaiques. L’objectiu prioritari és aconseguir incorporar al currículum el tractament de la problemàtica ambiental i de la promoció de la salut de forma interdisciplinària coherent i significativa. En aquest sentit, en la línia de l’educació ambiental hi ha la figura dels delegats d’escola verda, que es reuneixen periòdicament en el “comitè verd” que integra també professors. Hi ha els “5 minuts verds” en les sessions de tutoria de grup per dedicar aquest temps a la conscienciació mediambiental. En paral·lel, hem estat treballant des de sempre aspectes relacionats amb la promoció de la salut, entre els quals destacaríem una alimentació correcta i hàbits higiènics saludables. En els darrers anys, hem incidit de forma especial en altres continguts, com el Pla de Prevenció de drogodependències, el bon ús de les TIC i les activitats d’afectivitat i sexualitat, que es treballen des d’algunes àrees curriculars i directament a la tutoria i a l’orientació. Treball en equip, innovació educativa i desenvolupament curricular El mestre és protagonista d’un projecte pedagògic que requereix de la reflexió i participació col·lectiva des del treball d’equip. Per tant entenem la docència com una oportunitat d’autoformació i creixement de l’equip en la nostra opció educativa professional. Costa i Llobera ha estat escola experimental i innovadora des del seu inici. Els programes d’experimentació en què ha participat i els plans estratègics són exponent de la voluntat d’innovació que ha tingut i té el centre. El Pla d’Acord de coresponsabilitat que hem estat compromesos el curs 2011-201, té elements de recerca i innovació que repercutiran en el dia a dia del centre, des del treball conjunt dels mestres i professors en els diferents àmbits. Si una característica del centre es fa palesa, és la del seu treball en equip: comissions, coordinacions, àmbits, cicles, equips, departaments... No hi ha reflexió pedagògica ni innovació sense uns àmbits on compartir les experiències individuals i les propostes educatives generals. Una escola cohesionada és la que posa sobre la taula acords i discrepàncies, disposa de recursos per abordar-les i és capaç de produir línies d’actuació compartides. Actuar sobre els acords és fàcil. Fer-ho encaixant un cert grau de desacord és necessari. Instal·lar-se en el desacord és un perill. Cal tenir cura d’aquests aspectes i trobar l’equilibri necessari. L’equip docent de l’Escola participa en tasques de formació permanent com a formadors i com a alumnes. Les experiències del centre s’exporten i les experiències internes es fan arribar als equips docents. Caldrà mantenir la dinàmica de formació en el centre, tot aprofitant l’experiència acumulada i la diversitat de tarannàs que aporta un claustre en el qual conviuen professionals i maneres de fer iniciades als anys

10

70 amb incorporacions de persones nascudes a la darreria del segle passat que ens ajuden a tenir més en compte el moment actual. L’objectiu és constituir-nos en vertadera comunitat d’aprenentatge on les mirades des de l’educació infantil i des de l’educació postobligatòria es complementin per transmetre a l’alumnat aquesta experiència viva. La possibilitat de continuar innovant en aspectes metodològics, així com el treball per competències ha obert la porta a que un mateix professor imparteixi més d’una matèria a secundària o, fins i tot, que es puguin fusionar matèries per tal d’afavorir aquella síntesi i la reducció de matèries al primer cicle d’ESO. També s’ha obert la possibilitat agrupar alumnes per edats diferents i en aquest sentit el cicle d’infantil ha obert la porta a noves organitzacions d’aula. Avaluació Entenem l’avaluació com una eina de reflexió per al diagnòstic i millora de la nostra acció educativa, i imprescindible per a la presa de decisions que optimitzi la gestió dels recursos. Per tant, l’avaluació és contínua i està integrada en tots els processos d’ensenyament aprenentatge que tenen lloc a l’escola: és un element quotidià que es desenvolupa en el transcurs de les activitats habituals a l’aula i consolida els aprenentatges, ja que ajuda al nen/a i nois/es a adquirir consciència de si mateix i dels seus progressos. En aquest sentit, és individualitzada perquè s’ajusta a les característiques d’aprenentatge de cada alumne/a garantint el dret a la diversitat de ritmes i estratègies d’aprenentatge. Des de fa uns cursos comptem amb noves eines com l’AGDC (avaluació global diagnòstica del centre) que recull, per mitjà d'enquestes, valoracions de les famílies, l'alumnat, els mestres i el professorat sobre el funcionament de l'escola. També, i per mitjà del que s'anomena anàlisi DAFO, s’han definit amenaces, les oportunitats, les fortaleses i les debilitats del centre. Una altra eina d’anàlisi de resultats és el document anul d’indicadors del centre que cada curs treballem conjuntament amb la inspecció. Una gestió compartida i integrada L’estructura de gestió aglutina els càrrecs de coordinació d'etapa d’Infantil, Primària i Secundària, en un Equip de Coordinació General de l'Escola comú que es relaciona amb una xarxa de coordinacions de cicle, departaments i comissió pedagògica d’infantil-primària i Secundària i coordinació d’àmbits de pla estratègic, així com amb les diferents comissions d’escola (informàtica, jardineria, festes, econòmica, etc.). Cal mantenir aquesta estructura de gestió perquè s’ha demostrat la seva eficàcia i el grau d’implicació del professorat que genera. Els “vermuts pedagògics” anuals són una eina d’apropament inter-etapes per compartir temes que es realitzen al centre.

11

L’espai de migdia L’escola ofereix una proposta educativa global que va més enllà de l’activitat docent, per tant, cerca fórmules i dinàmiques que possibilitin que totes les activitats que es desenvolupen en el centre formin part d’un tot, comparteixin objectius, funcionament i formes d’actuació. L’alumne ha de sentir que realitza l’activitat en el centre com un continu i no com la suma independent de propostes inconnexes. La coordinació amb l’espai del migdia és una mostra d’aquest lligam. Pel valor educatiu d’aquest espai, així com per la necessitat de compartir línies d’actuació conjuntes i tenir complicitats amb l’equip de migdia, aquests professionals assisteixen als claustres, d’inici i final de curs. També està programada una trobada trimestral amb l’equip de tutors/es de cada cicle i reunió conjunta amb els equips de coordinació d’etapa. En aquesta franja horària els cursos d’infantil dinen amb grups de barreja d’edat, des de P3 fins a P5 amb grups fixes durant els tres cursos, afavorint la cooperació entre aquesta diversitat d’edats. Després els nens i nenes de P3 descansen i els de P4 i P5 fan jocs i tallers per enriquir i diversificar la d’utilitzar el temps lliure. Els grups de primària, tenen tres moments diferenciats de 50 minuts. El dinar, l’esbarjo i els tallers. Aquest taller complementa l'educació curricular dels alumnes afavorint un tractament experimental i personalitzat. En aquest moment hi ha els tallers de dansa, imatge, teatre, biblioteca, volum i laboratori. En el taller de biblioteca i “volum” (matemàtica) es treballa el suport educatiu personal (SEP). Aquests tallers s’organitzen fent grups estables barrejant alumnes d’un mateix cicle. Les tutories són les responsables de fer aquests grups. A la secundària, la distribució del temps (1 hora) és basa en dos moments, dinar i esbarjo. La coordinació amb l’equip de tutors és la mateixa que la resta d’etapes educatives. Gestió d’infraestructures El curs 2011-2012 s’ha donat per acabada l’obra d’ampliació de l’edifici. Després de 7 anys s’han pogut tancar patologies de l’edificació. Ell manteniment i la neteja, tot i haver sofert algunes millores, no és satisfactori i aquests darrers cursos hi ha hagut disminució del servei quan ja era molt escàs i caldrà continuar insistint a l’Ajuntament sobre una més decidida intervenció. La col·laboració amb les famílies i les relacions amb l’entorn L’escola vol ser un espai de trobada entre docents i famílies per propiciar el diàleg, i per això cal proximitat, escolta i reconeixement mutu. Cal revaloritzar el paper i el protagonisme dels mestres i professors en l’acció educativa, així com la funció de les famílies en una visió més global

12

de l’educació. Els mestres i professors són els protagonistes de la proposta educativa del centre i requereixen la col·laboració de les famílies per possibilitar uns resultats educatius integrals. Per això cal que l’equip docent cerqui en els àmbits educatius amb les famílies objectius comuns, fomentant accions i complicitats per recuperar el seu protagonisme individual en un compromís col·lectiu. Per fer-ho possible, cal reconèixer els rols diferenciats i des d’ells propiciar el diàleg. Confiar és respectar el rol de l’altre, i en aquesta confiança cal construir complicitats. L’escola ha d’esdevenir espai de formació i creixement comunitari. La coordinació amb les activitats extraescolars és bàsica per seguir la línia del centre. En cada vocalia i comissió hi ha una representació de l’equip docent. També hi ha una comissió mixta de pares i mares de l’equip de direcció de l’AMPA i de l’equip directiu de l’IE que es reuneixen periòdicament per fer-ne el seguiment. De la mateixa manera la presidència de l’AMPA i la coordinació general (direcció) es reuneixen un cop a la setmana. Ens sentim part activa de la proposta educativa pública, que busca compartir projectes i continuïtats; i en aquest context volem afavorir un treball en xarxa amb els centres educatius de primària i secundària de la zona i les escoles bressol abans d’arribar a l’escola i que s’orienta cap a la universitat o a la formació professional. Volem nodrir-nos, també, de propostes educatives d’altres institucions o agents paral·lels a l’escola (educadors socials, entitats...) com un complement que millora l’acció educativa que entre tots realitzem globalment. 1.3 Organització de l’àmbit pedagògic A l’iniciar el curs 2011-2012 el Departament d’Ensenyament va notificar al centre que pel fet de ser un Institut escola (IE) no era necessari tenir 7 càrrecs directius (la suma de 4 càrrecs d’un institut i 3 càrrecs d’escola d’un centre de doble línia) com s’havia tingut sempre i que a partir d’ara l’estructura d’un IE era de 6 càrrecs. Cal dir que Costa i Llobera és l’únic IE de 3 a 18 anys, ja que la resta de centres són o seran projectes 3-16. Per tant no tenen o tindran Batxillerats com té Costa i Llobera. Aquesta nova situació, que ha creat molta alerta al centre, no facilita el treball de gestió d’un centre que ha de coordinar tres etapes educatives i com a centre únic en la seva modalitat, caldria contemplar el tractament singular que ha tingut fins ara. Cal dir que com a conseqüència d’aquest canvi, en aquest moment el centre disposa de ½ plaça menys de professor de secundària que qualsevol altre institut que té els mateixos alumnes que Costa i Llobera. Des del Consell d’Escola s’han fet gestions durant aquest curs amb el Departament d’Ensenyament i el Consorci d’Educació per resoldre aquesta situació, sense que s’hagi avançat gens fins ara. Per tant l’equip directiu ha tingut que treballar amb una nova organització en l’àmbit de gestió pedagògica tenint en compte aquesta reducció.

13

L’organització pedagògica del centre és gestiona, a partir d’ara, d’aquesta manera: 1.3.1. Organigrama del centre

14

1.3.2. Pla estratègic Els plans estratègics han esdevingut, en les seves diferents versions, una columna vertebral de l’escola, en la mesura que seqüència a quatre anys vista, un conjunt d’activitats orientades a assolir uns determinats objectius, consensuats per l’equip docent. El Pla Estratègic per a l’Autonomia de centres (2006-2011) ens va proporcionar beneficis estructurals, va facilitar la consolidació de la plantilla amb places singulars i altres suports d’autonomia en la gestió organitzativa. Els objectius treballats van ser:

• Aconseguir incorporar al currículum el tractament de la problemàtica ambiental i de promoció de la salut de forma interdisciplinar, coherent i significativa.

• Millorar les estratègies d'ensenyament-aprenentatge en relació a les metodologies de treball cooperatiu, tècniques d'experimentació i

expressió oral establint línies de continuïtat i els desajustos metodològics (referits a deures, exàmens i organització del treball) entre etapes de Primària i Secundària

• Millorar els resultats educatius en un context d'escola 3-18 respecte de la lectoescriptura, tractament de la informació i ampliació de les

disponibilitats horàries de la biblioteca-mediateca. • Millorar els resultats educatius en un context d'escola 3-18, en l'àmbit dels mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i de la

comunicació, en relació als paràmetres de la societat de la informació pròpia del segle XXI • Millorar la cohesió social en un context d'escola 3-18 respecte als nivells d'autoconeixement de l'alumnat i la seva situació personal,

acadèmica i professional. Aquest darrer curs s’ha iniciat un nou Pla Estratègic anomenat Acord de Corresponsabilitat (ACDE), que ens ha permès noves propostes de millora, endinsar-nos en objectius del treball de tutoria i les TICs i s’han treballat propostes metodològiques a través de les pissarres digitals en totes les àrees des de 3 fins 18 anys i estratègies i activitats per millorar la participació dels alumnes a la tutoria de grup (l’assemblea). Aquest Pla ha tingut la concreció d’objectius d’un curs (estava lligat al projecte de direcció que finalitzava el juny 2012) Tot i no saber si el Departament d’Ensenyament proposarà nous ACDE, a partir del pròxim curs, com a centre es seguirà treballant amb programació estratègica que l’equip docent ja va marcar el curs passat per a quatre anys. Aquesta concreció està desplegada en els objectius a treballar a nivell pedagògic en aquest projecte de direcció.

15

1.4. Anàlisi dels resultats acadèmics de l’alumnat

Les dades que es presenten són el resultat de les avaluacions en les àrees de matemàtiques i llengües, extretes de les proves externes i de l’avaluació interna del centre del curs 2011-2012.

(annex 1)

A partir de: • comparar els resultats al llarg del curs 2011-2012 • des de final de Cicle Mitjà a 2n Batxillerat • de totes les proves externes (color blau) i de les avaluacions finals del centre (color taronja) • matèries: llengües (català, castellà i anglès) i matemàtiques • marcant:

− % d'aprovats (proves del centre) − % d'alumnat que supera la competència (proves externes)

Català • el % d'alumnat que aprova/supera sempre està per sobre del 80%. Aquest és un molt bon resultat. • Amb aquests resultats i per millorar el gràfic s’ha afegit la nota mitjana (s'aprova en un 90%) • Amb l’objectiu de trobar aspectes per millorar:

� partint de la base de que:

− les “proves externes” i “proves de centre” avaluen aspectes diferents − es fan en moments diferents del curs

� i que és desitjable que les “externes” estiguessin millor que les “internes” (final 2ESO i Diagnòstica 3ESO) Castellà • També passa a Final CM i Diagnòstica de 5è

Anglès • No hi ha dades de proves externes ni a 5èPRIM ni a 3rESO • On n'hi ha, les supera el 98% d'alumnat

16

Matemàtiques • el mateix “desajustament” a les dues primeres columnes

Per altra banda també s’han comparat els resultats de les proves al llarg dels anys en els cursos que ja s'han fet més d'una vegada aquests proves d'avaluació externa • les hem comparat a 6èPRIM que ja s'han fet 4 vegades i 3r ESO que s’han fet 2 vegades.

Avaluació 6è de Primària A l’iniciar aquesta prova (fa tres cursos) es va pensar que explicant els nens i nenes que es fixessin bé en el que feien n'hi hauria prou. El segon curs es van confirmar els mals resultats i per tant es va iniciar una reflexió sobre l’expressió escrita a l’àrea de llengua amb tot l’equip d’infantil i primària amb l’objectiu de fer una anàlisi de com es treballava la llengua escrita. També es va preparar de forma explícita la prova fent simulacres amb els alumnes. L’evolució ha estat molt positiva. Avaluació diagnòstica de 3r d'ESO També a partir de l’experiència del primer curs es va preparar la prova i es va treballar amb els alumnes l'aspecte de que era “important fer-ho bé” es va millorar en totes, però, pel que fa a les llengües tot i que la comprensió lectora millora, l’expressió escrita, en general, obté resultats més baixos. També es pot observar que baixa el % d’alumnat que assoleix la competència de llengua catalana.

Per acabar s’ha fet una anàlisi de les dades d’un curs i s’han anat seguint les avaluacions finals i les proves d'avaluació externa. S’ha triat 3r d'ESO d'aquest any (2011-2012) perquè és del grup del qual es tenen dades externes més antigues i s’ha triat Llengua catalana, • pel resultats que van obtenir a les primeres proves externes • quan hi ha proves externes hi ha el resultat de l'expressió escrita • a les proves de centre el resultat global:

• no hi ha els dos aspectes separats (expressió escrita i comprensió lectora) • per unificar els resultats s’ha fet:

• PRIMÀRIA: − Insuficient (I)+Suficient (S) = nivell baix − Bé (B)+1/2Notable (N) = nivell mig − 1/2N+Excel·lent € = nivell alt

17

• SECUNDÀRIA − ≤5 = baix − 6+7 = mig − 8+9+10 = alt

• a l'Avaluació externa de 3r ESO no hi ha la distinció mig/alt • el curs vinent es podran afegir i analitzar els resultats a 4t d'ESO

Finalment és pot dir que quan la nota de les competències bàsiques és més baixa que les del centre, fa pensar que potser es fa una valoració molt alta dels alumnes pel que fa als aprenentatges. Certament cal valorar el seu esforç i la seva actitud, tenim en compte els treballs, deures i l’avaluació continuada, però cal valorar justament l'adquisició de les competències. Aquest és l’objectiu a treballar. També presentem en l’annex 1 els Indicadors de Centre 2011-2012 que complementen les dades exposades anteriorment i fan una radiografia de la situació actual del centre. 1.5. Funcionament de l'espai del migdia : menjador i tallers

INFANTIL

de 12:30 a 13:30 dinar (grups barrejats)

de 13:30 a 15:00 P3 descans i pati / P4 i P5 tallers i pati

PRIMÀRIA c. inicial c. mitjà c. superior

de 12 a 12:50 menjador pati tallers

de 12:50 a 13:40 tallers menjador pati

de 13:40 a 14:30 pati tallers menjador

SECUNDÀRIA

de 14:30 a 15:30 dinar i pati

18

1.6. Comunicació digital amb els diferents estament s de la comunitat educativa. Una escola que vol educar en una societat de la informació cal que estigui al dia dels mitjans que aquesta fa servir per explicar i comunicar el coneixement i com a professionals de l’Educació som conscients que aquests canvis es donen de forma constant i cal anar avançant. Quan parlem de comunicació digital, ens referim a les vies de diàleg relacionades amb la informàtica com a suport i assumim que la tecnologia és una eina que ens permet avançar en la optimització dels recursos dels que disposem en la difusió i gestió de la informació que volem treballar. En la situació actual amb la comunicació entre l’IE i les famílies, cal diferenciar la informació susceptible de ser totalment “pública” i la privada, relacionada bàsicament amb la situació acadèmica i personal dels alumnes. Actualment, aquesta divisió es materialitza amb una web de caràcter públic on s’intenta que hi aparegui informació pràctica referent a dates, documentació genèrica, recordatoris d’actes, etc. La informació privada es fa arribar, des de fa dos cursos a totes les famílies de l’IE, de forma individual a través del correu electrònic. L’objectiu era minimitzar l’ús de paper i agilitzar la comunicació així com enriquir-la gràcies a l’ús de recursos com el “Google docs”, entre altres, que ens permet enviar sondejos de temes concrets i rebre els resultats ja organitzats. La web (http://www.costaillobera.org o http://www.costaillobera.cat), per altra banda dedica gran part de l’espai a explicar a través de notícies elaborades pels alumnes, alguns aspectes rellevants de la rutina diària lligada al fet acadèmic, ja sigui explicant què estan estudiant, o remarcant actes importants com visites a museus, excursions, etc. que ha fet cada classe. L’objectiu és que la web se la facin pròpia i hi participin de forma activa, convertint-la en una eina d’aprenentatge. En aquesta mateixa direcció, han nascut altres recursos que s’utilitzen actualment per apropar la feina diària a les famílies, com els blogs dels grups barrejats d’infantil (http://costainfantil.blogspot.com.es/) i el dels tallers de primària (http://tallerscostaillobera.blogspot.com.es/). En cap dels dos casos, però s’ha aconseguit que siguin els propis alumnes qui els gestionin. El tercer blog que s’ha posat en marxa és el de “la ràdio del costa” (http://radioblogcosta.blogspot.com.es/) lligat a l’assignatura optativa de 2n d’ESO. En aquest cas, la gestió del blog és compartida, entre els alumnes que elaboren i publiquen les noticies, i un responsable de l’equip docent. El que dificulta la total gestió d’aquests recursos per part dels alumnes és principalment l’accés per la complexitat de l’eina. Malgrat l’estructura dels blogs utilitzats (blogspot) és molt senzilla, ara mateix estan configurats com una xarxa de blogs, i canviar aspectes d’un blog concret, podria afectar a la resta del web, fet que dificulta una gestió que no sigui centralitzada. Per tant, ara és necessari que hi hagi una persona capaç d’administrar el conjunt de recursos que el centre disposa a la xarxa per tal de garantir-ne un bon funcionament.

19

Les eines que estem utilitzant avui són: • WEB • blog “mandarines” (8 blogs relacionats de blogspot) • blog dels tallers (blogspot) • blog de la radio (blogspot) • Galeria de fotos Coppermine • WebNotes • Newsletter de l’AMPA En relació a la comunicació interna a l’IE actualment, i reduïnt-ho a l’àmbit menys acadèmic que tenen els seus propis canals de comunicació i gestió de la informació a través de reunions, etapes, grups de treball, etc. fins ara s’ha utilitzat “el paper” com a suport. “L’informatiu setmanal” és el butlletí que publica cada setmana l’Equip Directiu resumint les reunions i decisions preses. 1.7. Activitats de l'AMPA

Com ja es contempla en el projecte educatiu les relacions de l'IE i les famílies són el seguit d'actuacions que permeten compartir el seguiment del procés d'aprenentatge de l'alumnat i que facilita el coneixement i el reconeixement de la comunitat educativa per tal de potenciar la

WEB

Blog Ràdio Blog Tallers Blog Biblioteca Blog Mandarines

- Blog1 - Blog2 - Blog3 - Blog4 - Blog5 - Blog6 - Blog7

Galeria de fotos Coppermine

AULA VIRTUAL

“webnotes” (informes)

20

confiança mútua i propiciar la conversa, el diàleg i la reflexió necessàries per afavorir el creixement personal dels alumnes i la seva competència acadèmica.

El pas del temps ha consolidat una manera de fer conjunta però que cal assegurar i dinamitzar en cada moment. Per això la nostra estructura contempla diferents vessants de participació per construir dinàmiques de pertinença i estimular el valor de compromís i cooperació. Cal vetllar per enfortir i estimular els canals de comunicació amb les famílies en les reunions de curs, entrevistes, reunions amb delegats de curs amb la tutoria, estant atents aquelles propostes que puguin afavorir el manteniment i millora de la convivència.

Per compartir il·lusions i projecte cal mantenir i reforçar les trobades de tota la comunitat educativa. Festes com la de Benvinguda a les famílies noves que es fa en iniciar el curs escolar on l'AMPA organitza tallers, una mostra artística i els alumnes d'infantil i primària ofereixen danses i mostres de cultura popular que s'ha treballat dins del currículum expliciten el projecte educatiu i creen sentiment de pertinença.

En altres moments del curs també hi ha espais de trobada com la Festa de Nadal, Sant Jordi, la Festa de l'Arbre...En aquesta última les famílies participen i tenen cura del manteniment del la pineda, fa pensar que en moments com els que estem vivint es probable que calguin altres situacions en que l'IE també necessitarà de l'ajut de les famílies (suport a la biblioteca, acompanyants a les sortides...).

El grau de compromís de les famílies es manifesta en molts moments però especialment des de les vocalies, que s'organitzen de manera conjunta amb el professorat del centre per impulsar projectes com fem salut, alimentació, el camí escolar, extraescolars, transports, temes de caire internacional... Aquestes últimes també creen xarxa de zona.

Per el bon funcionament de l'IE cal vetllar per una comunicació fluida entre l'equip directiu i l'equip de la Junta de l'Ampa, i per tant hi ha trobades periòdiques per fer el seguiment del projecte.

L'AMPA s'organitza: La Junta composta per un president/a, un vicepresident/a, un tresorer i vocals i un ventall ampli de vocalies (transport, acollida, alimentació, esports, música, internacional, fem salut...).La participació de les famílies en les diferents vocalies de l'AMPA comporta una millora de la qualitat en els serveis escolars i complementa l'oferta educativa i de lleure amb aportacions interessants .Periòdicament es fan reunions on es comparteix els diferents projectes de IE. A les reunions que la junta de l'AMPA fa amb els delegats de curs i en les juntes d'AMPA, l'I/E participa amb un representant de l'equip docent.

Aquest curs s’ha creat una comissió mixta per treballar els horaris de l’escola fent una proposta de canvi d’entrada (s’avança a 2/4 de 9h) per allargar la franja horària dels alumnes de la primària.

21

2. OBJECTIUS PEDAGÒGICS I ACTUACIONS A ASSOLIR VIN CULATS A LA MILLORA DELS RESULTATS EDUCATIUS

2.1 En l’àmbit curricular 2.1.1 Mantenir el nivell d’excel·lència en els resu ltats educatius de l’alumnat Com objectiu cal treballar per mantenir els resultats actuals, tot i les dificultats estructurals actuals ja que el centre disposa de menys recursos humans (en aquests darrers tres cursos la plantilla s’ha reduït en 8 professors/es i hi ha hagut augment de rati d’alumnes a totes les etapes. També cal seguir treballant en la línia iniciada aquest curs sobre la “cultura d’avaluació” en les reunions d’equips docents, cicles i departaments tenint en compte totes les dades de que es disposa, tant a nivell intern com extern, amb l’objectiu de fer una anàlisi més objectiu i de procés. Prioritzarem, avançar en l’anàlisi del treball de l’expressió escrita, que si bé, no hi ha resultats preocupants, si que cal millorar el nivell d’exigència en totes les àrees i tenir més presents diferents estratègies per millorar la intervenció. 2.1.2 Consolidar les metodologies d’aula respecte e l treball cooperatiu Entenem que el treball cooperatiu és, fonamentalment, una forma d’organitzar la interacció dins de l’aula que permet establir les bases de construcció grupal i d’aprenentage compartit. La introducció d’activitats cooperatives ha estat un element de treball aglutinador dins del centre i s’han pogut constatar els efectes educatius que el Treball Cooperatiu comporta, respecte :

• Al nivell de motivació i participació de l’alumnat. • Al rendiment acadèmic dels alumnes. • Al clima de l’aula i la cohesió del grup-classe. • A d’inclusió dels alumnes amb nee. • Al increment de l’autonomia en la gestió de les tasques assignades. • A la consciència individual i grupal del procés d’aprenentatge.

22

Per tal d’incrementar-ne encara més l’eficàcia, a les etapes d’Infantil i Primària, s’està fent (finalitza el curs vinent) un assessorament emmarcat en el Programa CA/AC (“Cooperar per aprendre/ Aprendre a Cooperar”). Aquest treball de l’equip docent permet dur a terme un procés de revisió i millora de les intervencions educatives amb tècniques pròpies del treball cooperatiu i, en conseqüència, del procés educatiu dels nostres alumnes. La proposta és donar continuïtat a aquest treball, que en aquest moment del procés es centra en:

• Aplicació de les dinàmiques de cohesió grupal acordades, a la pràctica educativa . • Ús d’estructures cooperatives variades, valorant la idoneïtat en funció del tipus de tasca encomanada. • Millora de les habilitats socials necessàries per tal que tots els membres del grup puguin treballar en col·laboració. • Ús generalitzat d’instruments didàctics que ajudin a un increment de l’autoorganització (quadern d’equip i plans d’equip). • Actualització continuada de la carpeta d’Aprenentatge Cooperatiu d’Aula. • Elaboració de Plans de Generalització que permeten determinar les decisions que es prenen respecte al manteniment i millora de les

actuacions dutes a terme durant el curs • Seguiment dels Plans de Generalització per part d’un equip de mestres (un/a per cicle) per tal de garantir la continuïtat del treball

cooperatiu a l’Etapa. • Realització de sessions per compartir recursos didàctics per ensenyar a aprendre en equips cooperatius.

També cal donar continuïtat a l’etapa de Secundària, adaptant aspectes metodològics i organitzatius a les característiques del alumnat i dels continguts que s’imparteixen. Cal dir que el pròxim s’ha prioritzat organitzar trobades de coordinació del cicle superior de primària amb els equips docents de 1r i 2n d’ESO per treballar el tema. 2.1.3 Avançar en la millora de l’expressió escrita de l’alumnat.

L’etapa d’Infantil ha definit els següents aspectes de millora:

• A P3 han de reconèixer el seu nom i el d'alguns companys/es. Han de provar d'escriure'l i reconèixer les lletres del seu nom. Dies de la

setmana relacionats amb rutines (cartells retolats amb fotografia). • A P4 han de reconèixer les vocals i les consonants relacionades amb el seu nom i el dels companys/es més propers. Es treballaran les

paraules del menú. A més de la discriminació de sons també es treballarà de manera global frases que siguin significatives. L'objectiu serà identificar paraules dins de la frase. Es treballaran les síl·labes.

• A P5 es treballen totes les lletres de l'abecedari. De manera sistemàtica es treballen les vocals i algunes consonants (p,t,m,s). Crear situacions significatives de vida diària per fer anàlisi de sons i per treballar de manera global la frase.

23

L’etapa de Primària ha definit els següents aspectes de millora:

• Fer conscients els alumnes del seu procés mitjançant processos d’autoavaluació, recull de dades dels seus resultats i reflexió sobre vies de solució.

• Donar eines als nens i nenes perquè vagin regulant el seu procés en el treball de llengua: guies per fer textos escrits (estructura, ortografia, alternatives per no repetir sempre els mateixos nexes o expressions,vocabulari), guies per fer debats i exposicions orals...A la vegada això va marcant quin és el nivell d’exigència i ajuda els alumnes a entendre què esperem d’ells. Explicitar els criteris d’avaluació.

• Escriure (no només conèixer) diferents tipus de textos amb diferents consignes, i parlar també en diferents contextos (exposicions, argumentacions...). Posar l’accent en el saber fer.

Des de totes les àrees s’han de treballar continguts de llengua de manera que segons quins tipus de textos es poden fer en una determinada àrea, i els mestres han de tenir el mateix estàndard d’exigència amb aquests textos. De la mateixa manera en la correcció de l’expressió oral en les intervencions a l’aula. El treball cooperatiu és una bona eina per construir models lingüístics comuns i unificar nivells d’exigència. L’aprenentatge entre iguals sol ser més estimulant. També cal avançar en:

• optimitzar la correcció de textos (individualment i col·lectivament) • traspàs de textos entre àrees (dictats de medi, textos explicatius...) • implementar la metodologia conversacional en els equips base del treball cooperatiu. • concretar aquest treball als tallers de llengua i al SEP. • seguir elaborant més pautes per a cada tipologia textual. Garantir el treball de les diverses tipologies textuals acordades. • mantenir i incorporar materials de control en el treball de la llegua tant pels alumnes com pels mestres: Graelles de llengua (continguts

que s’han proposat treballar més explícitament), Graelles de seguiment d'implementació (quins continguts ii amb quina freqüència. Graelles d'autocorrecció de textos dels alumnes, Graelles de seguiment de millores en ortografia per l'alumnat i els mestres.

24

L'etapa de Secundària ha definit els següents aspectes de millora:

• Establir uns objectius i estratègies de treball en els departaments i en els equips docents sobre aquest tema, tot compartint una estratègia de treball més convergent entre el professorat i l’alumnat

• Crear situacions i impulsar una pràctica més habitual de l’escriptura a cada àrea

• Proporcionar a l’alumnat pautes d’escriptura més consensuades i comunes des de les diferents àrees

Establir reunions de departaments de llengua conjuntament d'EI, EP, ESO per anar marcant criteris i metodologies comuns adaptades a les edats corresponents. Coma punt de partida teòric hi ha el document generat el curs 2011-2012 “Tipus d’estructura textual i les seves finalitats i característiques”. (annex 10) 2.1.4 Consolidar a primària i secundària l’ús de la llengua anglesa en mataries curriculars i introdui r-la a infantil Durant aquests darrers cinc cursos l’IE ha participat en el programa de llengües estrangeres (PELE) avançant en la introducció de la llengua anglesa en àrees i activitats d’ensenyament aprenentatge que no eren d’anglès i aprofitant la oportunitat d’un professional nadiu en llengua anglesa per fer grups de conversa. Tot i que el curs vinent no hi haurà el Pla i per tant moltes dificultats econòmiques per tenir un auxiliar de conversa , els canvis que s’han anat fent aquests darrers cursos estan prou assentats i com a objectius pels pròxims cursos ens plantegem: Infantil: Reflexionar sobre la necessitat d’incorporació de moments “de vida quotidiana” de la llengua anglesa de forma significativa. Introduir l’anglès a nivell oral a les activitats lúdiques dels tallers de divendres. Primària: Al llarg d’aquests darrers tres cursos el PELE s’ha aplicat al CM a l’àrea d’Educació Visual i Plàstica i ha estat important compartir les sessions d'educació artística el mestre d'anglès i les tutores. De cara al curs vinent s’introdueix l’anglès a nivell oral en tots els cursos de primària en l’àrea d’educació física, per mantenir una franja de temps en que la llegua funcional sigui l’anglès.

25

Secundària: En aquest moment es realitzen diferents matèries en anglès (física, economia i activitats de tecnologia). De cara el curs vinent també s’ampliarà a l’educació física. Un canvi important és el nou projecte que s’ha iniciat entre l’EOI de la zona i Costa i Llobera que esperem pugui anar avançant els pròxims cursos en recursos i coordinació de continguts i estratègies. De cara el pròxim curs s’introdueix en una franja d’extraescolar grups de nivell B1 i B2 d’anglès a partir dels 14 anys amb professorat de l’EOI al centre i també cursos d’iniciació de l’alemany i el xinès. 2.1.5 Potenciar agrupacions diverses per incidir en l’ate nció a la diversitat i major vincle amb els alumnes A partir dels recursos humans disponibles, prioritzem diferents agrupacions (mig grup, grups reduïts, dos professors a l’aula etc.) per tal de facilitar un major suport a l’alumnat en activitats d’ensenyament aprenentatge experimental o de continguts transversals. A l’annex es poden veure els models d’agrupacions proposats a les diferents etapes educatives. (annex 2) 2.1.6 Consolidar el projecte d’escola inclusiva Durant aquest curs l’equip d’atenció a la diversitat (EAD) ha fet una revisió del funcionament de l’equip conjuntament amb la inspectora del centre, per tal d’aprofundir en el tipus d’intervenció que feia cada especialista amb els alumnes, amb l’equip docent, així com les eines i recursos psicopedagògics que es fan servir i la intervenció amb les famílies tant a les entrevistes com a les reunions de curs. Després d’aquesta anàlisi, s’ha elaborat un document conjuntament amb les coordinacions d’etapa, el qual s’’exposa a l’annex i que durant els pròxims cursos caldrà anar valorant conjuntament amb l’equip de coordinació i l’EAD. Els objectius de millora són intervenir amb més intensitat en les activitats d’e/a que es realitzen a l’aula i tenir una millor coordinació entre la coordinació pedagògica del centre i les actuacions dels professionals de l’EAD.

26

Les funcions i intervencions dels diferents especialistes es poden veure en l’annex. (annex 3) 2.1.7 Assolir els objectius de Pla Estratègic ACDE 2011-2015) respecte l’acció tutorial i les TICs A l’esquema annex es fa una descripció dels 2 objectius a treballar, així com les estratègies i organització dels grups. Cal dir que un dels trets bàsics de l’organització del Pla estratègic és el treball de coordinació de tot l’equip docent entre etapes i grups d’àmbits amb mestres i professors conjuntament. (annex 4)

27

2.1.8 Implementar la nova proposta de Pla de Conviv ència El Pla de convivència del centre s’ha elaborat durant aquests darrers dos cursos. Aquest treball ha estat una oportunitat per fer una diagnosi sobre el “clima de convivència” i les actuacions que realitza cada etapa educativa per acollir i construir un clima de pertinença i identitat com a comunitat educativa. Aquest treball ha estat també una oportunitat per treballar amb grups cooperatius entre mestres i professors, així com amb famílies conjuntament. Com a objectiu ens proposem avaluar la pràctica a partir dels indicadors de cada apartat. (annex 5) 2.1.9 Dinamitzar i implicar més l’alumnat en l’àmb it d’Escola Verda

El nostre projecte parteix de la necessitat de treballar de forma transversal competències respecte el medi ambient i educació de la salut. Tenint en compte l’avaluació que s’ha fet del treball realitzat fins ara ens proposem les següents millores:

Respecte el clima social:

• Continuar reforçant el Comitè Verd i Saludable. Insistint en la periodicitat de les reunions i en les responsabilitats assumides pels membres del comitè. Entre les que destaca la de fer de promotors dels canvis en l'actitud de la resta de companys/es a l'aula.

• Continuar promovent la presència d'un espai físic (bústia ViS) on els alumnes dipositin notícies que creguin d'interès per a ser discutides a l'assemblea.

• Promoure la cartellera verda.

• Crear un espai propi en els canals de comunicació de l'escola.

• Millorar la sostenibilitat de les nostres festes.

Gestió de Recursos:

• Millorar i fer un seguiment de la gestió dels recursos energètics i de l'aigua. Així com del tractament de residus.

• Per a dur a terme aquest objectiu ens proposem implicar, també, als alumnes de 4rt d'ESO i 1r de Batxillerat de forma que els seus treballs de recerca facin possible el seguiment i la millora en la gestió dels recursos.

28

• Sol·licitar la deixalleria mòbil de forma que els alumnes més petits puguin comprendre la necessitat de separar els residus perquè en una fase posterior puguin ser tractats adequadament.

Millores en l'entorn:

• Fer un seguiment de la qualitat dels espais de l'escola i del seu entorn. Per tal d'aconseguir-ho iniciarem una campanya de fotos denúncia.

• Promoure el silenci i la tranquil·litat com a valors saludables i educatius.

• Adequar els espais escolars exteriors de forma que puguin ser utilitzats també com a espai docent.

La relació amb l'exterior:

• Augmentar i millorar el tipus d'intercanvi entre la comunitat local i exterior al centre.

• Fer ressò de les campanyes promogudes per l'A21E a nivell de ciutat. 2.2 En l’àmbit de la gestió

2.2.1.Gestinar el centre des de la reestructuració del model de coordinació de l’IE i treballar per a la recuperació dels càrrecs directius que pertoquen a un IE 3-18. A partir de la nova proposta d’organització pedagògica exposada a la diagnosi actual (’organigrama del centre), durant els pròxims cursos caldrà valorar aquesta estructura que es concreta en:

• Canvis en l'equip de coordinació de l’IE (equip directiu) amb un nou repartiment de funcions. La direcció (coordinació general) i la secretaria assumeixen tasques generals de l’IE que abans quedaven repartides entre tres persones.

• L’etapa de secundària és la que té una situació de canvi més important:

− la pèrdua del càrrec de co-coordinació general − les noves funcions del càrrec de secretari que abasten tot l’IE a reorganització de les tasques de les dues coordinacions

de secundària − l'assumpció de tasques de co-coordinació general per part del cap d'estudis.

29

Per tant caldrà:

• Reforçar les coordinacions de cicle:

− N'hi ha tres: 1r i 2n d'ESO, 3r i 4t d'ESO i Batxillerat − Que passaran d'un reducció d'una hora lectiva a tres − Els coordinadors i coordinadores assistiran a les dues reunions de tutoria dels nivells d'on són coordinadors/es − Assumiran més tasques per ajudar a potenciar aspectes més metodològics dels equips docents.

• Potenciar el treball col·laboratiu entre equips docents -professores i professors que imparteixen matèries en un mateix nivell:

− En aquest sentit caldrà prèviament evitar un excés de dispersió del professorat en diferents nivells, intentant que es

pugui concentrar en un cicle d’ESO -1r i 2n d'ESO o 3r i 4t d'ESO- a banda del Batxillerat. − L'objectiu és assegurar la coherència i continuïtat curricular i compartir metodologies.

• Potenciar la relació entre primària i secundària a nivell metodològic i curricular mitjançant els departaments:

− Aquests departaments 3-18 ja funcionaven en el cas d'algunes matèries -educació física, música, anglès i EAD − Es preveurà -ja en la confecció dels horaris- que almenys es puguin fer 3 reunions anuals en la resta de departaments:

ciències i tecnologia, matemàtiques, llengües, ciències socials, educació visual i plàstica. − En aquestes trobades es pretén:

- Planificar objectius, continguts i criteris d’avaluació seqüenciats. - Establir ponts que apropin cultures professionals diferents pel que fa a estructures organitzatives i maneres

d'intervenció docent. - Establir xarxes col·laboratives permanents entre mestres i professorat que imparteix les mateixes matèries.

S’ha fet un treball de redefinició de les funcions i tasques de cada membre de l’equip directiu que un cop dissenyats s’ha treballat amb els equips de coordinació de les etapes i aprovats finalment per tot l’equip docent (annex).

Durant aquest nou període caldrà fer un seguiment d’aquesta estructura i les funcions dels càrrecs, tot i seguir treballant per canviar aquesta situació.

(annex 6)

30

2.2.2 Estudiar i definir una estructura horària per a la secundària, tot valorant el canvi iniciat a i nfantil i primària. Partint del seguiment i avaluació que es farà del canvi d’horari de les etapes d’infantil i primària que s’inicia el curs vinent i de l’estudi de l’horari actual de l’etapa de secundària, caldrà fer una proposta d’horari d’IE que faciliti una millor intervenció educativa i organització com a centre integrat. Aquest objectiu es treballarà conjuntament amb una comissió mixta de l’AMPA, afavorint el treball conjunt, per tenir presents tant les necessitats familiars com escolars. 2.2.3 Redefinir i buscar recursos per mantenir el p rojecte de la Biblioteca i l’obertura al barri La biblioteca és un espai pedagògic cabdal del projecte del centre. Durant aquests darrers tres anys s’ha estat col·laborant amb la biblioteca Artur Martorell per fer un canvi de base de dades de tot el material de la biblioteca i per tant facilitar un treballar en xarxa amb tots els centres educatius de Barcelona. El canvi informàtic permet, a partir d’ara, fer una avaluació de l’ús dels usuaris. (annex 7) També s’ha fet un esforç per obrir les portes a l’activitat extraescolar (8 del matí a 2/4 de 7 de la tarda) per a la comunitat educativa i el barri en general. Cal dir que la biblioteca pública més a prop està a la plaça Lesseps. La persona bibliotecària també ha participat en els tallers de migdia de primària. El pròxim curs i per primera vegada, el Departament d’Ensenyament (DE), al retallar les plantilles, no donarà prou recursos per a cobrir la plaça de mestra/bibliotecària. Caldrà, doncs, treballar en la línia: • Seguir converses amb el DE per dissenyar línies de futur i garantir que la biblioteca del Costa i Llobera pugui seguir donant suport a la

comunitat educativa i no perdre el nivell de qualitat educativa i pedagògica que s’ha assolit al llarg dels anys. • Treballar amb l’AMPA la necessitat de trobar finançament per poder seguir el projecte. • Buscar nous recursos, administració local, Facultat de biblioteconomia i altres entitats amb objectius educatius i culturals que puguin ajudar

al projecte. • Implementar, de nou, l’antiga comissió de biblioteca, en la que cada etapa educativa, reserva unes hores (2 o 3h) d’un mestre i/o professor

amb l’objectiu de fer les tasques de coordinació i lideratge entre la biblioteca i l’etapa. A la vegada que es dóna continuïtat a la revista de l’Escola i la comissió web.

• Seguir tenint el suport de les mestres i mestres/bibliotecàries jubilades, que durant algunes hores a la setmana donen suport a les tasques de la biblioteca i sobretot ajuden a transmetre el projecte de la biblioteca a les persones que s’incorporen de nou. Sabem de la dificultat de

31

tenir un perfil de mestre/bibliotecari i per tant és fonamental el “mestratge” que aquestes professionals estan fent fa molts anys (Costa i Llobera ha fet formació en tots els contextos educatius relacionats amb la biblioteca, va ser centre pilot de l’EDU 365 i en aquest moment rep visites d’arreu del món).

• Iniciar activitats de suport a la biblioteca amb els alumnes grans (batxillerat) del centre. 2.2.4 Implementar un model sistèmic de Pla i Memòri a anual Durant aquest curs, l’equip directiu, ha estat fent una revisió del model de Pla i Memòria Anual que s’utilitza des de fa més de 15 anys, amb l’objectiu de construir una eina que permeti enfortir una visió més sistèmica d’objectius, estratègies i actuacions a treballar des dels objectius de l’IE a nivell general i que aquests es puguin desplegar cap a les etapes, cicles, equips docents i departaments. La graella que hi ha a l’annex, correspon a la memòria del curs 2011-2012 i és la que s’ha presentat al claustre de final de curs i s’ha acordat implementar a tots els àmbits del centre a partir del curs vinent. També s’ha valorat la necessitat de presentar els objectius de l’IE del curs següent en el moment de presentar la memòria i així poder d’iniciar el curs amb fites clares i concretes perquè les etapes puguin elaborar les concrecions a les jornades de treball d’inici de curs. (annex 8) 2.2.5 Progressar en la Comunicació Digital amb la c omunitat Educativa La tecnologia, a l’IE és un recurs del la qual cal fer-ne un ús pedagògic. En aquesta línea, s’han de canviar algunes de les actuals eines per d’altres que permetin un major grau de participació dels alumnes. Per fer-ho, cal una separació més clara dels fluxos de comunicació, classificant el tipus d’informació. S’ha d’aconseguir tenir dues línies de publicació d’informació, una lligada estrictament al funcionament i explicació de l’IE i el Projecte, i una altra relacionada amb la mostra d’activitats gestionades pels alumnes (amb la supervisió necessària). Aquesta separació no ha d’implicar dues línies d’edició, sinó que cal elaborar una plataforma capaç d’englobar-ho tot permetent diferents graus d’accés a les dades i gestió dels continguts. Per altra banda, és necessari fer ús de les xarxes socials per tal de mantenir un diàleg constant entre l’IE i l’exterior. Ha de ser la manera de fer conèixer el centre i relacionar-lo amb altres escoles, instituts, IEs i organitzacions i activitats relacionades amb la tasca educativa i social.

32

S’ha de definir i deixar clara la funció de cada eina. La web, ha de tenir la funció de consultar/descarregar continguts, permetre l’accés a la informació útil i pràctica del centre i servir “d’aparador” de l’IE de cara a l’exterior. Les xarxes socials, per altra banda, s’han de lligar al diàleg i al compartir informació. S’ha d’evitar la duplicitat d’informacions en les diferents eines de les que disposem, i per fer-ho cal, de nou, tenir clara la funció de cada una d’elles i fer-ne un ús coherent. Les eines que plantegem són: - WEB: Amb la funció de magatzem de continguts i punt de referència per obtenir informació útil i pràctica del centre (autoritzacions, projectes, agenda, etc). Aquesta web ha de ser la porta d’entrada a la resta d’eines en xarxa que ha de ser capaç de relacionar blogs, xarxes socials, etc. La web ha de ser de fàcil lectura i per tant ha de tenir un disseny coherent amb facilitar trobar la informació necessària de manera ràpida i eficaç. En el cas de l’AMPA, s’ha de fer un esforç de centralització de la informació. Les xarxes socials en aquest cas són un bon mecanisme per fer difusió d’activitats per vocalies com la de Fem Salut, que organitza xerrades-debats de temes d’interès. - Blogs : els blogs són una bona opció per activitats concretes, com els grups barrejats d’infantil o els tallers de primària. Aquests blogs permeten que les diferents persones que els actualitzen puguin fer-ho de manera ràpida i intuïtiva. Aquestes activitats narren fets de manera cronològica, i per tant el format de “blog” és idoni. Aquests blogs (com ja passa ara) han de ser accessibles des del web de l’IE de manera que l’evidencií la relació que tenen amb el conjunt d’activitats que es fan al centre. - Xarxes socials : La introducció de les xarxes socials i el seu ús de forma activa és el que ha de permetre la projecció de l’IE cap a l’exterior i a la vegada, poder tenir un major grau de relació amb altres centres i persones. La principal funció que haurien de tenir aquestes xarxes socials és la de difondre els continguts (enmagatzemats al web) i fomentar el diàleg. De manera puntual, i només si s’aconsegueix que tinguin un numero elevat de “seguidors”, poden servir de plataforma per anunciar activitats, etc. que es proposin des de l’IE facilitant la difusió de l’acte. En relació a la comunicació interna dins el centre, cal trobar la manera d’optimitzar el trànsit d’informació establint uns canals més clars que els actuals. Utilitzar la infraestructura informàtica de la qual es disposa, hauria de ser una prioritat per tal d’agilitzar el traspàs i ús d’informació dins el propi centre. En aquesta línea, s’ha d’estudiar la viabilitat de treballar amb sistemes en xarxa, ja sigui per l’elaboració de documents on hi col·labora més d’una persona, com en aquells que necessàriament s’han de revisar i modificar. Utilitzar aquestes eines no és fàcil ja que el volum de documents que es mouen són molts. Una opció és començar a provar-ho amb l’AMPA, ja que el grup d’usuaris és més reduït. Per desplegar totes aquestes propostes s’ha creat un grup de treball “comissió de comunicació digital”, en la que hi participen la coordinació general de l’IE (direcció), la coordinació informàtica, persona responsable del web i presidència de l’AMPA i que, a partir del curs vinent, és reunirà de forma periòdica.

33

2.2.6 Avançar en la millora del nou model d’Escola de Pràctiques Costa i Llobera sempre ha valorat la necessitat de treballar de forma conjunta amb les universitats la formació inicial de mestres i professors. Aquests darrers cursos ha format part de la comissió que ha definit el nou format de màster que ha presentat el DE i universitats conjuntament. Tot i així després d’aquest primer curs d’implantació, l’experiència ens diu que el model és complex i que cal temps per valorar la millora i els canvis a proposar. Com aspecte de millora, ens proposem seguir treballant amb les universitats el model i avançar tant en aspectes pedagògics i com amb la simplificació dels documents entre tutors d’universitat i centre educatiu. 2.2.7 Iniciar amb l’Escola Projecte el pas d’alumne s d’aquest centre al batxillerat del Costa i Llober a El Centre Educatiu Projecte és una escola del districte de Sarrià St Gervasi de titularitat privada concertada d’una sola línia, que comprèn els nivells de 2n cicle d’Educació Infantil, Primària i ESO i que pretén completar la proposta actual 3-16 amb la continuïtat al batxillerat fins als 18 anys. La proximitat dels projectes educatius de Costa i Llobera i Projecte i el fet de compartir unes línies de treball semblants ha facilitat que, al llarg de molts anys, que alumnes de Projecte hagin pogut continuar els seus estudis al batxillerat de Costa i Llobera. Això ha permès estrènyer més els lligams entre ambdós centres i, alhora, establir un millor coneixement mutu i coordinar les accions educatives per tal de contribuir al millor seguiment de l’alumnat dins d’un treball en xarxa. Entre aquestes accions cal destacar, dins de l’àmbit pedagògic, les reunions informatives de seguiment d’alumnes, les reunions entre els departaments de les diferents àrees per tal d’ajustar i coordinar el treball, a nivell metodològic i d’aprenentatges, i les reunions de tutors per treballar el traspàs d’alumnes. També, històricament, en l’època en què els Consells Escolars de cada centre podien acordar 1 punt dins del procés de preinscripció, Costa i Llobera havia atorgat aquest punt als alumnes que provenien de Projecte, per tal d’afavorir la seva incorporació. Durant el curs 2011-12, els dos centres s’ha sol·licitat a l’Administració Educativa l’adscripció de l’escola Projecte a Costa i Llobera, per tal de consolidar aquesta relació. El fet que la continuïtat d’alumnes de Projecte en el batxillerat de Costa i Llobera no ompli tota l’oferta, permet també facilitar l’accés, en el procés de preinscripció, a altres alumnes que demanen el batxillerat de Costa i Llobera i que per raons de barri i/o qualificació acadèmica poden accedir-hi. L’adscripció dels dos centres està subjecta a revisió anual per una comissió integrada pels equips directius dels dos centres, per tal de garantir que es compleixen els objectius previstos inicialment. (annex 9)

34

2.3 En l’àmbit d’infraestructures

2.3.1. Remodelar l’espai de secretaria per poder ub icar tots els professionals que hi treballen Un cop s’ha tancat el període d’obres cal millorar la secretaria actualitzant l’espai a les necessitats actuals, ja que en aquest moment hi treballen més persones que fa 34 anys enrere quan es va inaugurar el centre. Aquesta millora no es va poder contemplar amb l’obra d’ampliació de l’edifici actual. És una millora que caldrà treballar amb l’AMPA i que haurà de tenir el mínim cost econòmic possible. 3. CONCRECIONS ORGANITZATIVES ORIENTADES A LA MAJOR IMPLICACIÓ DELS EQUIPS DE COORDINACIÓ EN LA

GESTIÓ DEL CENTRE

En l’organigrama del centre s’ha explicitat una gestió en horitzontal marcada per treball de coordinacions de l’IE, les etapes, els cicles, equips docents i tutories. També es pot observar gestió de la coordinació en vertical definida pel treball de departaments 3-18 i el Pla Estratègic i comissions. Com a millora cal posar l’accent també en un àmbit de coordinació que faciliti les dues modalitats conjuntament. Aquest és el Consell de Direcció Consell de coordinació de l’IE). 3.1. Consolidar el lideratge distribuït. El Consell de Direcció (Consell de coordinació de l’IE) Si fins ara s’han plantejat aspectes de millora sobre una estructura ja consolidada cal, en aquest nou període, donar forma estable (fins ara s’ha fet en ocasions puntuals) a aquest espai de trobada on s’ajunten els òrgans de coordinació vertical i horitzontal de l’IE que és el Consell de Direcció (consell de coordinació del’IE), on hi ha presents l’equip directiu, les coordinacions de nivell, caps de departament, coordinacions de Pla Estratègic i a nivell optatiu aquells membres del claustre que si puguin interessar. Les seves funcions són:

• Anàlisi de temes d’interès educatiu que afecten el funcionament del centre (projecte d’autonomia, de direcció...) • Motor de noves propostes de millores a treballar (Plans estratègics...) • Fer seguiment del PCC a nivell de planificació, organització, execució i avaluació de la proposta pedagògica. • Preparar propostes pels claustres d’inici o final de curs. Pensar temàtiques pels “vermuts pedagògics”

La periodicitat de les reunions serà trimestral.

35

3.2 Afermar el Consell de Delegats/des d’alumnes de secundària El Consell de delegats reuneix als delegats i sotsdelegats de curs de tots els grups i nivells d’alumnes de la secundària. Es reuneix com a mínim un cop al trimestre. S’hi tracten temes a proposta de l’equip de professors, però sobretot aquells que sorgeixen de les inquietuds dels propis alumnes.

4. INDICADORS D'AVALUACIÓ

L’avaluació del projecte de direcció es farà a partir de la concreció de la nova proposta de Pla/memòria Anual i del sistema d’indicadors que es descriu en aquest nou model. Aquest recollirà cada curs els objectius a treballar descrits en aquest Projecte de Direcció, gradats i organitzats per temps de durada i etapa/cicle/equip docent implicat, així com la resta d’àmbits, departaments i grups de treball del Pla estratègic.

36

5. ANNEX

ANNEX 1

Llengua catalana Llengua castellana Matemàtiques0

102030405060708090

100

Percentatge d'alumnat que assoleix la competènciaGLOBAL

2010-2011 2011-2012

Llengua catalana Llengua castellana0

20

40

60

80

100

Percentatge d'alumnat que assoleix la competènciaCOMPRENSIÓ LECTORA

2010-2011 2011-2012

Llengua catalana Llengua castellana0

20

40

60

80

100

Percentatge d'alumnat que assoleix la competènciaEXPRESSIÓ ESCRITA

2010-2011 2011-2012

SEGUIMENT D'UN GRUP AL LLARG DELS CURSOS

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Annex I

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (Filtre: Sense filtre)

DATA D´INICI D´APLICACIÓ DEL PROGRAMA: 2011/11/15

DATA DE GENERACIÓ D´AQUEST DOCUMENT: 2012/01/24

ÀMBIT: Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona)

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

2 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

La informació relativa als indicadors rellevants de centre normalment es presenta en una taula i amb un gràfic associat. La taula presenta el valor de cada descriptor, la mitjana aritmètica i la desviació típica (vegeu el següent exemple). Tant la taula com la gràfica mostren dos tipus d'informació, una relativa a cada descriptor i l'altra referida als percentatges globals: a) En la barra relativa als descriptors, per tal de facilitar criteris de referència que permetin analitzar la situació del centre i comparar la seva situació en relació amb el conjunt de centres de la mostra, s'estableixen tres franges de valoració: baixa, mitjana i alta. Les franges s'estableixen a partir d'un estudi estadístic del conjunt de centres de la mostra. El criteri estadístic és el següent: Franja mitjana = [mitjana aritmètica +/- una desviació típica]. Les altres franges se situen a cada costat de la franja mitjana. La mitjana per al total de centres de la mostra està representada per la marca de color taronja. En aquest exemple, per al segon descriptor "2. Índex d´alumnes de 2n que promocionen de curs" el centre se situa per sota de la mitjana dels centres de la mostra. b) En la barra relativa als percentatges globals, quan tots els descriptors d'un indicador són quantitatius (ex: "ESO: Promoció") s'agreguen els valors per situar el centre en relació a la resta de centres de la mostra. Per això es calculen els tres quartils (Q1, Q2, Q3) que distribueixen la barra en quatre franges: baixa, mitjana-baixa, mitjana-alta, alta. El segon quartil (mediana) està representat per la marca vermella que sobrepassa els límits de la barra. En aquest exemple el centre se situa entre el quartil Q1 i el quartil Q2, per sobre del 25% i per sota del 50% dels centres.

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

3 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Context Centre: escolarització 1.- E. Infantil: grups del curs 2010-11 6 2.- E. Infantil: grups del curs 2009-10 6 3.- E. Infantil: grups del curs 2008-09 null 4.- E. Infantil: alumnes del curs 2010-11 153 5.- E. Infantil: alumnes del curs 2009-10 151 6.- E. Infantil: alumnes del curs 2008-09 null 7.- E. Primària: grups del curs 2010-11 12 8.- E. Primària: grups del curs 2009-10 12 9.- E. Primària: grups del curs 2008-09 null 10.- E. Primària: alumnes del curs 2010-11 310 11.- E. Primària: alumnes del curs 2009-10 305 12.- E. Primària: alumnes del curs 2008-09 null

Valoracions: Centre: participació de les famílies Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de famílies associades a l´AMPA 27.916 79.346 100 % 2.- Índex de famílies que fan aportacions econòmiques per activitats extraescolars 27.712 36.501 68 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: participació de les famílies Q1: 48.3% Q2: 59.25% Q3: 73.3%

84.0 %

Valoracions: Centre: diversitat significativa Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, físiques, psíquiques i sensorials )

2.412 2.156 4.56 % 2.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives específiques (amb situació socioeconòmica desfavorida)

10.162 7.224 0.43 % 3.- Índex d´alumnes de nova incorporació al sistema educatiu (menys de 2 anys) 5.119 3.128 0 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: diversitat significativa Q1: 1.217% Q2: 2.667% Q3: 5.537%

1.663 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

4 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Centre: ajuts Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que gaudeixen d´ajuts per a l´adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic

17.33 21.805 2.26 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: ajuts Q1: 9.44% Q2: 18.3% Q3: 30.0%

2.26 %

Valoracions: Centre: mobilitat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de mobilitat de l´alumnat ((baixes + altes d´al.) / al. del centre)*100 8.24 7.055 0 % 2.- Índex de mobilitat del professorat (prof. incorporat / prof. centre)*100 16.919 16.465 1.49 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: mobilitat Q1: 3.98% Q2: 9.435% Q3: 16.31%

0.745 %

Valoracions: Centre: absències alumnat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´absències de l´alumnat: 1r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

2.982 1.202 0 % 2.- Índex d´absències de l´alumnat: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

3.153 1.213 0 % 3.- Índex d´absències de l´alumnat: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

2.767 0.977 0 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: absències alumnat Q1: 0.0% Q2: 0.0% Q3: 0.963%

0.0 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

5 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Centre: absències professorat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´absències del professorat que no generen substitució (dies d´absència / (número de prof.*dies lectius) * 100)

2.69 1.654 0.45 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: absències professorat Q1: 0.4% Q2: 1.11% Q3: 1.94%

0.45 %

Valoracions: Centre: demanda Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de demanda d´escolarització a P3 (sol·licituds de preinscripció/ places ofertades)

3.988 1.218 1.02

Índex global de l'indicador Centre: demanda Q1: 0.72 Q2: 0.95 Q3: 1.11

1.02

Valoracions: Centre: tipologia 1.- Grau de complexitat A

Valoracions:

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

6 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Resultats Índex d´alumnes que superen el cicle Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que superen el cicle inicial 10.806 94.656 99 % 2.- Índex d´alumnes que superen el cicle mitjà 15.325 92.287 100 % 3.- Índex d´alumnes que superen el cicle superior 20.804 87.926 100 %

Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen el cicle Q1: 88.8% Q2: 96.8% Q3: 100.0%

99.6 %

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle inicial Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 11.189 91.512 96 % 2.- Llengua castellana i literatura 9.812 94.207 98 % 3.- Llengua estrangera 9.344 94.841 97 % 4.- Matemàtiques 10.515 93.021 96 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural 8.773 96.194 100 % 6.- Educació artística 7.399 98.233 100 % 7.- Educació física 6.896 98.525 100 % 8.- Religió 13.339 97.782 9.- Projecte interdisciplinari 10.571 96.902 100 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle inicial

Q1: 94.4% Q2: 97.5% Q3: 99.5%

98.3 %

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle mitjà Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 13.767 89.318 93.2 % 2.- Llengua castellana i literatura 13.225 90.812 100 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

7 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

3.- Llengua estrangera 13.591 89.888 95.1 % 4.- Matemàtiques 14.07 88.407 100 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural 13.517 91.225 100 % 8.- Educació artística 10.928 96.859 100 % 9.- Educació física 10.443 97.676 100 % 10.- Religió 12.643 97.808 11.- Projecte interdisciplinari 12.924 95.819 100 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle mitjà

Q1: 91.0% Q2: 95.3% Q3: 98.3%

98.5 %

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle superior

Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana 17.598 85.299 98 % 2.- Llengua castellana 17.446 86.158 98 % 3.- Llengua estrangera 17.594 84.46 95.1 % 4.- Matemàtiques 17.756 83.599 97 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural 17.673 86.39 99 % 8.- Educació visual i plàstica 15.181 94.771 100 % 9.- Educació física 14.639 96.445 100 % 10.- Religió 15.008 96.671 11.- Projecte interdisciplinari 16.636 93.785 100 % 12.- Educació Ciutadania i drets humans 17.618 94.209 100 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle superior

Q1: 88.0% Q2: 93.2% Q3: 96.9%

98.5 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

8 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les competències: prova de 6è de primària (dades globals)

Desviació Mitjana Valor

1.- Competència lingüística: llengua catalana 20.215 76.354 100 % 2.- Competència lingüística: aranès 36.574 16.55 3.- Competència lingüística: llengua castellana 19.624 75.405 97.6 % 4.- Competència lingüística: anglès 20.427 76.433 100 % 5.- Competència lingüística: francès 42.851 36.525 6.- Competència matemàtica 17.933 80.279 100 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les competències: prova de 6è de primària (dades globals)

Q1: 69.6% Q2: 80.3% Q3: 88.1%

99.4 %

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Desviació Mitjana Valor

1.- Competència lingüística: llengua catalana 20.055 67.971 89.58 % 2.- Competència lingüística: llengua castellana 20.092 66.03 93.75 % 3.- Competència matemàtica 16.983 76.331 91.67 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Q1: 61.1% Q2: 72.4% Q3: 81.48%

91.6 %

Valoracions:

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

9 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Recursos Recursos humans: ràtio alumnes/professor Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/professor 3.468 12.83 15.3

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio alumnes/professor Q1: 10.75 Q2: 13.25 Q3: 14.8

15.3

Valoracions: Recursos humans: ràtio professors/alumne Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio professors/alumne 0.117 0.093 0.065

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio professors/alumne Q1: 0.068 Q2: 0.075 Q3: 0.093

0.065

Valoracions: Recursos humans: ràtio alumnes/grup Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/grup 5.176 21.263 25.72

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio alumnes/grup Q1: 19.07 Q2: 23.44 Q3: 25.0

25.72

Valoracions: Recursos humans: personal de suport socioeducatiu Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: personal de suport socioeducatiu 25.478 22.296 56

Índex global de l'indicador Recursos humans: personal de suport socioeducatiu Q1: 0.0 Q2: 15.0 Q3: 36.0

56.0

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

10 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Altres recursos 1.- Programes: programa de millora i qualitat de centre (PMQCE) >>PAC06(2006-2010) 2.- Plans: pla de millora de centre null 3.- Plans: pla estratègic d´autonomia de centre (PAC) null 4.- Plans: plans estratègics anteriors a l´any 2004 null

5.- Projectes d´innovació >>Biblioteca escolar: puntedu(2006-2009) >>Projecte d´innovació: Educació en comunicació

audiovisual(2005-2008) 6.- Projecte EduCat 1x1 null 7.- Programes Comenius null 8.- Projectes comunitaris: pla educatiu d´entorn, projecte de convivència, ... null 9.- Recursos per Atenció a l´alumnat null 10.- Altres: Agrupacions de sords, Xarxa Competències Bàsiques. null 11.- Obertura del centre a l´entorn: biblioteca, pati, ... null 12.- Associacions d´alumnat al centre null 13.- Altres projectes i/o plans no subvencionats amb recursos públics null

Valoracions: Control Actualització i Validació de dades 1.- Les dades introduïdes i/o actualitzades són definitives. Un cop doneu per bones les dades introduïdes (actualització en el cas del centres i validació en el cas de la Inspecció) seleccioneu "Sí" i premeu el botó "Desar les respostes".

Sí

Valoracions:

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

11 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoració Global

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (Filtre: Sense filtre)

Percentatges globals de l´indicador Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle superior

98.5%

Alt

Índex global de l´indicador Recursos humans: ràtio professors/alumne

0.065 Baix

Línia horitzontal (negra): valor del centre

Línia vertical (vermella): mediana

Observacions i valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Annex I

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (Filtre: Sense filtre)

DATA D´INICI D´APLICACIÓ DEL PROGRAMA: 2011/11/15

DATA DE GENERACIÓ D´AQUEST DOCUMENT: 2012/01/24

ÀMBIT: Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona)

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

2 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

La informació relativa als indicadors rellevants de centre normalment es presenta en una taula i amb un gràfic associat. La taula presenta el valor de cada descriptor, la mitjana aritmètica i la desviació típica (vegeu el següent exemple). Tant la taula com la gràfica mostren dos tipus d'informació, una relativa a cada descriptor i l'altra referida als percentatges globals: a) En la barra relativa als descriptors, per tal de facilitar criteris de referència que permetin analitzar la situació del centre i comparar la seva situació en relació amb el conjunt de centres de la mostra, s'estableixen tres franges de valoració: baixa, mitjana i alta. Les franges s'estableixen a partir d'un estudi estadístic del conjunt de centres de la mostra. El criteri estadístic és el següent: Franja mitjana = [mitjana aritmètica +/- una desviació típica]. Les altres franges se situen a cada costat de la franja mitjana. La mitjana per al total de centres de la mostra està representada per la marca de color taronja. En aquest exemple, per al segon descriptor "2. Índex d´alumnes de 2n que promocionen de curs" el centre se situa per sota de la mitjana dels centres de la mostra. b) En la barra relativa als percentatges globals, quan tots els descriptors d'un indicador són quantitatius (ex: "ESO: Promoció") s'agreguen els valors per situar el centre en relació a la resta de centres de la mostra. Per això es calculen els tres quartils (Q1, Q2, Q3) que distribueixen la barra en quatre franges: baixa, mitjana-baixa, mitjana-alta, alta. El segon quartil (mediana) està representat per la marca vermella que sobrepassa els límits de la barra. En aquest exemple el centre se situa entre el quartil Q1 i el quartil Q2, per sobre del 25% i per sota del 50% dels centres.

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

3 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Context Alumnes d´FP: accés Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que accedeixen per la prova d´accés (CFGM) 12.661 18.289 2.- Índex d´alumnes que accedeixen per la prova d´accés (CFGS) 19.65 38.362

Percentatges globals de l'indicador Alumnes d´FP: accés Q1: 16.1% Q2: 26.0% Q3: 34.92%

Valoracions: Alumnes d´FP: activitat laboral Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que compaginen els estudis amb l´activitat laboral (CFGM) 13.202 14.09 2.- Índex d´alumnes que compaginen els estudis amb l´activitat laboral (CFGS) 19.792 32.352

Percentatges globals de l'indicador Alumnes d´FP: activitat laboral Q1: 10.5% Q2: 20.2% Q3: 30.0%

Valoracions: Centre: escolarització 1.- ESO: grups del curs 2010-11 8 2.- ESO: grups del curs 2009-10 8 3.- ESO: grups del curs 2008-09 null 4.- ESO: alumnes del curs 2010-11 241 5.- ESO: alumnes del curs 2009-10 245 6.- ESO: alumnes del curs 2008-09 null 7.- Batxillerat: grups del curs 2010-11 4 8.- Batxillerat: grups del curs 2009-10 4 9.- Batxillerat: grups del curs 2008-09 null 10.- Batxillerat: alumnes del curs 2010-11 131 11.- Batxillerat: alumnes del curs 2009-10 137 12.- Batxillerat: alumnes del curs 2008-09 null 13.- CFGM: grups del curs 2010-11 null

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

4 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

14.- CFGM: grups del curs 2009-10 null 15.- CFGM: grups del curs 2008-09 null 16.- CFGM: alumnes del curs 2010-11 null 17.- CFGM: alumnes del curs 2009-10 null 18.- CFGM: alumnes del curs 2008-09 null 19.- CFGS: grups del curs 2010-11 null 20.- CFGS: grups del curs 2009-10 null 21.- CFGS: grups del curs 2008-09 null 22.- CFGS: alumnes del curs 2010-11 null 23.- CFGS: alumnes del curs 2009-10 null 24.- CFGS: alumnes del curs 2008-09 null 25.- Altres estudis: grups del curs 2010-11 null 26.- Altres estudis: grups del curs 2009-10 null 27.- Altres estudis: grups del curs 2008-09 null 28.- Altres estudis: alumnes del curs 2010-11 null 29.- Altres estudis: alumnes del curs 2009-10 null 30.- Altres estudis: alumnes del curs 2008-09 null

Valoracions: Centre: participació de les famílies Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de famílies associades a l´AMPA 34.04 67.431 100 % 2.- Índex de famílies que fan aportacions econòmiques per activitats extraescolars 31.076 23.385 12.1 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: participació de les famílies Q1: 29.4% Q2: 49.25% Q3: 60.0%

56.05 %

Valoracions: Centre: diversitat significativa Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, físiques, psíquiques i sensorials )

3.081 2.633 1.6 % 2.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives específiques (amb situació socioeconòmica desfavorida)

8.012 5.844 0.8 % 3.- Índex d´alumnes de nova incorporació al sistema educatiu (menys de 2 anys) 4.084 2.74 0 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: diversitat significativa Q1: 1.1% Q2: 2.667% Q3: 5.167%

0.8 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

5 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: ESO: diversitat significativa Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, físiques, psíquiques i sensorials )

3.7 3.504 2.5 % 2.- Índex d´alumnes amb necessitats educatives específiques (amb situació socioeconòmica desfavorida)

8.632 7.387 1.24 % 3.- Índex d´alumnes de nova incorporació al sistema educatiu (menys de 2 anys) 4.805 3.58 0 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: diversitat significativa Q1: 1.753% Q2: 3.733% Q3: 6.477%

1.247 %

Valoracions: Centre: ajuts Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que gaudeixen d´ajuts per a l´adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic

11.552 15.288 5 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: ajuts Q1: 6.84% Q2: 13.82% Q3: 21.32%

5.0 %

Valoracions: ESO: programes de diversificació curricular Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes de 3r que cursen programes de diversificació curricular 7.786 4.68 0 % 2.- Índex d´alumnes de 4t que cursen programes de diversificació curricular 9.148 5.447 0 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: programes de diversificació curricular Q1: 0.0% Q2: 1.8% Q3: 8.3%

0.0 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

6 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: ESO: plans individualitzats Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes de 1r amb pla individualitzat 6.392 5.457 1.2 % 2.- Índex d´alumnes de 2n amb pla individualitzat 6.15 5.307 1.2 % 3.- Índex d´alumnes de 3r amb pla individualitzat 7.255 5.555 1.2 % 4.- Índex d´alumnes de 4t amb pla individualitzat 7.444 5.236 0.4 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: plans individualitzats Q1: 1.088% Q2: 3.7% Q3: 7.765%

1.0 %

Valoracions: Centre: mobilitat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de mobilitat de l´alumnat ((baixes + altes d´al.) / al. del centre) 6.457 6.755 2.07 % 2.- Índex de mobilitat del professorat (prof. incorporat / prof. centre) 12.597 8.476 5.8 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: mobilitat Q1: 2.68% Q2: 6.0% Q3: 10.0%

3.935 %

Valoracions: Centre: absències alumnat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´absències de l´alumnat d´ ESO: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.541 1.655 0 % 2.- Índex d´ absències de l´ alumnat d´ ESO: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.652 1.908 0.41 % 3.- Índex d´ absències de l´ alumnat d´ ESO: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.632 1.972 0.41 % 4.- Índex d´absències de l´alumnat de Batxillerat: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre * 100)

3.401 1.374 1.5 % 5.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Batxillerat: 2n trimestre (al. amb més del 4.332 1.956 1.5 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

7 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre * 100) 6.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Batxillerat: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre * 100)

4.123 2.051 3.05 % 7.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

5.071 3.759 8.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

7.321 4.53 9.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

5.74 4.282

Percentatges globals de l'indicador Centre: absències alumnat Q1: 0.0% Q2: 0.77% Q3: 2.4%

1.145 %

Valoracions: Centre: absències professorat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´ absències del professorat que no generen substitució (Dies d´absència / (nombre de prof. * dies lectius)*100)

3.625 1.977 1.36 %

Percentatges globals de l'indicador Centre: absències professorat Q1: 0.4% Q2: 1.3% Q3: 2.26%

1.36 %

Valoracions: Centre: demanda Desviació Mitjana Valor

1.- Índex de demanda d´escolarització (sol·licituds de preinscripció a 1r ESO / places ofertades)

4.28 1.21 1.83

Índex global de l'indicador Centre: demanda Q1: 0.7 Q2: 0.95 Q3: 1.14

1.83

Valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

8 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Centre: tipologia 1.- Grau de complexitat A

Valoracions: Resultats ESO: promoció Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes de 1r que promocionen de curs 7.759 91.05 96.67 % 2.- Índex d´alumnes de 2n que promocionen de curs 8.356 90.314 98.36 % 3.- Índex d´alumnes de 3r que promocionen de curs 9.695 88.017 93.44 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: promoció Q1: 85.8% Q2: 90.9% Q3: 95.3%

96.1 %

Valoracions: ESO: graduació Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que es graduen 12.818 83.259 87.93 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: graduació Q1: 76.67% Q2: 85.0% Q3: 93.1%

87.93 %

Valoracions: ESO: superació de les àrees a 1r Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 11.769 83.784 91.7 % 2.- Llengua castellana i literatura 11.903 83.27 95 % 3.- Llengua estrangera 12.259 81.637 93.3 % 4.- Matemàtiques 12.8 79.302 88.3 % 5.- Ciències de la naturalesa 12.23 83.626 96.7 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

9 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

6.- Ciències socials, geografia i història 12.062 83.939 98.3 % 7.- Educació física 8.929 92.976 96.7 % 8.- Música 12.044 87.939 98.3 % 9.- Educació visual i plàstica 22.097 84.758 98.3 % 10.- Tecnologies 12.115 85.861 76.7 % 11.- Educació per la ciutadania i drets humans 43.876 67.725 100 % 12.- Religió 10.149 94.409 100 % 15.- Treball de síntesi 12.413 89.146 100 % 16.- Optativa: Llengua estrangera 19.475 88.924 100 % 17.- Optativa: Cultura clàssica 37.223 73.928

Percentatges globals de l'indicador ESO: superació de les àrees a 1r Q1: 80.5% Q2: 86.7% Q3: 92.75%

95.2 %

Valoracions: ESO: superació de les àrees a 2n Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 11.992 82.705 96.7 % 2.- Llengua castellana i literatura 11.691 82.329 90.2 % 3.- Llengua estrangera 12.354 80.872 91.8 % 4.- Matemàtiques 13.432 76.438 86.9 % 5.- Ciències de la naturalesa 12.964 81.371 95.1 % 6.- Ciències socials, geografia i història 12.503 82.093 93.4 % 7.- Educació física 9.233 91.816 93.4 % 8.- Música 20.177 83.885 96.7 % 9.- Educació visual i plàstica 12.008 87.393 98.4 % 10.- Tecnologies 12.428 83.864 95.1 % 11.- Educació per la ciutadania i drets humans 35.939 78.296 100 % 12.- Religió 12.306 92.414 100 % 13.- Treball de sintesi 11.753 88.161 100 % 14.- Optativa: Llengua estrangera 17.25 89.672 100 % 15.- Optativa: Cultura clàssica 30.71 78.344

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

10 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Percentatges globals de l'indicador ESO: superació de les àrees a 2n Q1: 78.4% Q2: 85.5% Q3: 91.4%

95.55 %

Valoracions: ESO: superació de les àrees a 3r Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 12.727 80.918 100 % 2.- Llengua castellana i literatura 12.647 80.737 90.2 % 3.- Llengua estrangera 13.032 80.633 98.1 % 4.- Matemàtiques 14.521 73.753 85.2 % 5.- Ciències de la naturalesa 13.119 79.418 100 % 6.- Ciències socials, geografia i història 12.4 83.67 98.4 % 7.- Educació física 9.387 91.376 98.4 % 8.- Música 12.731 87.165 100 % 9.- Educació visual i plàstica 11.519 87.251 100 % 10.- Tecnologies 12.682 84.318 100 % 11.- Educació per a la ciutadania i drets humans 9.869 91.455 100 % 12.- Religió 11.181 93.497 100 % 13.- Treball de sintesi 11.576 88.073 100 % 14.- Optativa: Llengua estrangera 15.439 90.896 15.- Optativa: Cultura clàssica 18.201 85.409 100 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: superació de les àrees a 3r Q1: 79.1% Q2: 85.7% Q3: 91.5%

97.8 %

Valoracions: ESO: superació de les àrees a 4t Desviació Mitjana Valor

1.- Llengua catalana i literatura 11.665 85.008 88.9 % 2.- Llengua castellana i literatura 11.692 85.355 82.7 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

11 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

3.- Llengua estrangera 11.793 85.204 93.1 % 4.- Matemàtiques 14.185 78.879 84.5 % 5.- Ciències socials, geografia i història 12.057 85.473 91.4 % 6.- Educació ètica cívica 8.54 93.441 96.6 % 7.- Educació física 8.198 93.722 93.1 % 8.- Projecte de recerca 10.754 90.777 94.8 % 9.- Religió 10.685 95.139 100 % 10.- Optativa específica: Biologia i geologia 11.814 89.643 98.3 % 11.- Optativa específica: Educació visual i plàstica 12.712 90.036 96.6 % 12.- Optativa específica: Física i química 14.266 85.952 98.3 % 13.- Optativa específica: Informàtica 10.875 91.822 93.1 % 14.- Optativa específica: Llatí 14.537 88.485 15.- Optativa específica: Música 14.53 89.969 98.3 % 16.- Optativa específica: Segona llengua estrangera 14.719 92.484 100 % 17.- Optativa específica: Tecnologia 15.547 87.28 89.7 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: superació de les àrees a 4t Q1: 84.9% Q2: 89.8% Q3: 94.4%

93.7 %

Valoracions: Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Desviació Mitjana Valor

1.- Competència lingüística: Llengua catalana 17.604 75.528 88.24 % 2.- Competència lingüística: Llengua castellana 16.87 73.545 92.31 % 3.- Competència matemàtica 16.817 75.41 92.31 % Percentatges globals de l'indicador Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Q1: 66.05% Q2: 77.41% Q3: 87.1%

90.9 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

12 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Ensenyaments postobligatoris: superació Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que es graduen en Batxillerat 15.695 80.598 96.7 % 2.- Índex d´alumnes que superen CFGM 19.793 62.463 3.- Índex d´alumnes que superen CFGS 17.955 72.706 4.- Índex d´alumnes que superen altres estudis 26.945 68.583

Percentatges globals de l'indicador Ensenyaments postobligatoris: superació Q1: 66.6% Q2: 78.65% Q3: 89.47%

96.7 %

Valoracions: Ensenyaments postobligatoris: accés a la Universitat Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´alumnes que superen les proves d´accés a la Universitat 14.657 92.463 100 % Percentatges globals de l'indicador Ensenyaments postobligatoris: accés a la Universitat

Q1: 92.0% Q2: 96.7% Q3: 100.0%

100.0 %

Valoracions: Ensenyaments postobligatoris: inserció Desviació Mitjana Valor

1.- Índex d´inserció laboral dels alumnes de CFGM 21.086 38.194 2.- Índex d´inserció laboral dels alumnes de CFGS 21.069 51.225

Percentatges globals de l'indicador Ensenyaments postobligatoris: inserció Q1: 31.5% Q2: 44.5% Q3: 55.5%

Valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

13 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

ESO: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis Desviació Mitjana Valor

1.- ESO: índex d´abandonament 2.449 1.71 0.83 % Percentatges globals de l'indicador ESO: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

Q1: 0.0% Q2: 0.94% Q3: 2.28%

0.83 %

Valoracions: Ensenyaments postobligatoris: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

Desviació Mitjana Valor

2.- Batxillerat: índex d´abandonament 4.836 4.329 2.3 % 3.- CFGM: índex d´abandonament 8.806 10.338 4.- CFGS: índex d´abandonament 7.72 8.477 5.- Altres estudis: índex d´abandonament 10.134 10.122 Percentatges globals de l'indicador Ensenyaments postobligatoris: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

Q1: 1.41% Q2: 4.73% Q3: 8.567%

2.3 %

Valoracions: ESO: índex d´abandonament dels estudis Desviació Mitjana Valor

1.- Primer curs: índex d´abandonament 1.088 0.291 0 % 2.- Segon curs: índex d´abandonament 2.004 0.868 0 % 3.- Tercer curs: índex d´abandonament 3.505 2.099 0 % 4.- Quart curs: índex d´abandonament 4.364 2.617 3.4 %

Percentatges globals de l'indicador ESO: índex d´abandonament dels estudis Q1: 0.0% Q2: 0.8% Q3: 2.075%

0.85 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

14 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoracions: Batxillerat: índex d´abandonament dels estudis Desviació Mitjana Valor

1.- Primer curs: índex d´abandonament 6.08 5.262 4.2 % 2.- Segon curs: índex d´abandonament 3.664 2.51 1.7 %

Percentatges globals de l'indicador Batxillerat: índex d´abandonament dels estudis Q1: 0.65% Q2: 2.8% Q3: 5.5%

2.95 %

Valoracions: Recursos Recursos humans: ràtio alumnes/professor Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/professor 3.57 11.915 10.78

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio alumnes/professor Q1: 9.83 Q2: 11.15 Q3: 13.93

10.78

Valoracions: Recursos humans: ràtio professors/alumne Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio professors/alumne 0.086 0.1 0.09

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio professors/alumne Q1: 0.07 Q2: 0.09 Q3: 0.101

0.09

Valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

15 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Recursos humans: ràtio alumnes/grup Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/grup 4.182 26.73 31

Índex global de l'indicador Recursos humans: ràtio alumnes/grup Q1: 25.09 Q2: 27.5 Q3: 29.15

31.0

Valoracions: Recursos humans: personal de suport socioeducatiu Desviació Mitjana Valor

1.- Recursos humans: personal de suport socioeducatiu 16.479 9.547 28

Índex global de l'indicador Recursos humans: personal de suport socioeducatiu Q1: 0.0 Q2: 0.0 Q3: 16.0

28.0

Valoracions: Altres recursos 1.- Programes: programa de millora i qualitat de centre (PMQCE) null 2.- Plans: pla de millora de centre null 3.- Plans: pla estratègic d´autonomia de centre (PAC) null 4.- Plans: plans estratègics anteriors a l´any 2004 null 5.- Projectes d´innovació null 6.- Projecte de qualitat i millora contínua (PQiMC) null 7.- Centres amb certificació ISO null 8.- Projecte EduCat 1x1 null 9.- Programes Comenius null 10.- Projectes comunitaris: pla educatiu d´entorn, projecte de convivència, ... null 11.- Recursos per Atenció a l´alumnat null 12.- Altres: Agrupacions sords, Xarxa Competències Bàsiques null 13.- Obertura del centre a l´entorn: biblioteca, pati, ... null 14.- Associacions d´alumnat al centre null 15.- Altres projectes i/o plans no subvencionats amb recursos públics null

Valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

16 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Control Actualització i Validació de dades 1.- Les dades introduïdes i/o actualitzades són definitives. Un cop doneu per bones les dades introduïdes (actualització en el cas del centres i validació en el cas de la Inspecció) seleccioneu "Sí" i premeu el botó "Desar les respostes".

Sí

Valoracions:

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

17 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex I.

Valoració Global

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (Filtre: Sense filtre)

Percentatges globals de l´indicador ESO: graduació 87.93

% Mig - Alt

Percentatges globals de l´indicador Ensenyaments postobligatoris: superació

96.7%

Alt

Percentatges globals de l´indicador ESO: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

0.83%

Mig - Baix

Percentatges globals de l´indicador Ensenyaments postobligatoris: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

2.3% Mig - Baix

Percentatges globals de l´indicador ESO: índex d´abandonament dels estudis

0.85%

Mig - Alt

Percentatges globals de l´indicador Batxillerat: índex d´abandonament dels estudis

2.95%

Mig - Alt

Índex global de l´indicador Recursos humans: ràtio professors/alumne

0.09 Mig - Alt

Línia horitzontal (negra): valor del centre

Línia vertical (vermella): mediana

Observacions i valoracions:

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Annex III: Diagnòstic de centre

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (Filtre: Sense filtre)

DATA D´INICI D´APLICACIÓ DEL PROGRAMA: 2011/11/15

DATA DE GENERACIÓ D´AQUEST DOCUMENT: 2012/01/24

ÀMBIT: Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona)

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

2 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Context Dades Indicadors Factors Qualitat

Centre: mobilitat

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex de mobilitat de l´alumnat ((baixes + altes d´al.) / al. del centre)*100

8.24 7.055 0 %

2.- Índex de mobilitat del professorat (prof. incorporat / prof. centre)*100

16.919 16.465 1.49 %

Centre: absències alumnat Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´absències de l´alumnat: 1r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

2.982 1.202 0 %

2.- Índex d´absències de l´alumnat: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

3.153 1.213 0 %

3.- Índex d´absències de l´alumnat: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. del centre * 100)

2.767 0.977 0 %

Centre: absències professorat Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´absències del professorat que no generen substitució (dies d´absència / (número de prof.*dies lectius) * 100)

2.69 1.654 0.45 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

3 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Resultats Dades Indicadors Factors Qualitat

Índex d´alumnes que superen el cicle Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´alumnes que superen el cicle inicial

10.806 94.656 99 %

2.- Índex d´alumnes que superen el cicle mitjà

15.325 92.287 100 %

3.- Índex d´alumnes que superen el cicle superior

20.804 87.926 100 %

Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle inicial

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

11.189 91.512 96 %

2.- Llengua castellana i literatura

9.812 94.207 98 %

3.- Llengua estrangera 9.344 94.841 97 % 4.- Matemàtiques 10.515 93.021 96 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural

8.773 96.194 100 %

6.- Educació artística 7.399 98.233 100 % 7.- Educació física 6.896 98.525 100 % 8.- Religió 13.339 97.782 9.- Projecte interdisciplinari

10.571 96.902 100 %

Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle mitjà

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

13.767 89.318 93.2 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

4 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

2.- Llengua castellana i literatura

13.225 90.812 100 %

3.- Llengua estrangera 13.591 89.888 95.1 % 4.- Matemàtiques 14.07 88.407 100 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural

13.517 91.225 100 %

8.- Educació artística 10.928 96.859 100 % 9.- Educació física 10.443 97.676 100 % 10.- Religió 12.643 97.808 11.- Projecte interdisciplinari

12.924 95.819 100 %

Índex d´alumnes que superen les àrees en acabar el cicle superior

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana 17.598 85.299 98 % 2.- Llengua castellana 17.446 86.158 98 % 3.- Llengua estrangera 17.594 84.46 95.1 % 4.- Matemàtiques 17.756 83.599 97 % 5.- Coneixement del medi natural, social i cultural

17.673 86.39 99 %

8.- Educació visual i plàstica

15.181 94.771 100 %

9.- Educació física 14.639 96.445 100 % 10.- Religió 15.008 96.671 11.- Projecte interdisciplinari

16.636 93.785 100 %

12.- Educació Ciutadania i drets humans

17.618 94.209 100 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

5 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Índex d´alumnes que superen les competències: prova de 6è de primària (dades globals)

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Competència lingüística: llengua catalana

20.215 76.354 100 %

2.- Competència lingüística: aranès

36.574 16.55

3.- Competència lingüística: llengua castellana

19.624 75.405 97.6 %

4.- Competència lingüística: anglès

20.427 76.433 100 %

5.- Competència lingüística: francès

42.851 36.525

6.- Competència matemàtica

17.933 80.279 100 %

Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Competència lingüística: llengua catalana

20.055 67.971 89.58 %

2.- Competència lingüística: llengua castellana

20.092 66.03 93.75 %

3.- Competència matemàtica

16.983 76.331 91.67 %

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

6 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Recursos Dades Indicadors Factors Qualitat

Recursos humans: ràtio alumnes/professor

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/professor

3.468 12.83 15.3

Recursos humans: ràtio alumnes/grup Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/grup

5.176 21.263 25.72

Recursos humans: personal de suport socioeducatiu

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: personal de suport socioeducatiu

25.478 22.296 56

Altres recursos

Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Programes: programa de millora i qualitat de centre (PMQCE)

>>PAC06(2006-2010)

5.- Projectes d´innovació >>Biblioteca escolar: puntedu(2006-2009) >>Projecte d´innovació: Educació en

comunicació audiovisual(2005-2008)

13.- Altres projectes i/o plans no subvencionats amb recursos públics

null

Indicadors de centre. Primària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Primària) (2011/11/15). Institut Escola

Costa i Llobera

7 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Específics Dades Indicadors Factors Qualitat

Indicadors específics de centre Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

Indicador 1 Indicador 2 Indicador 3

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

Annex III: Diagnòstic de centre

PROGRAMA: [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (Filtre: Sense filtre)

DATA D´INICI D´APLICACIÓ DEL PROGRAMA: 2011/11/15

DATA DE GENERACIÓ D´AQUEST DOCUMENT: 2012/01/24

ÀMBIT: Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona)

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

2 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Context Dades Indicadors Factors Qualitat

Centre: mobilitat

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex de mobilitat de l´alumnat ((baixes + altes d´al.) / al. del centre)

6.457 6.755 2.07 %

2.- Índex de mobilitat del professorat (prof. incorporat / prof. centre)

12.597 8.476 5.8 %

Centre: absències alumnat Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´absències de l´alumnat d´ ESO: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.541 1.655 0 %

2.- Índex d´ absències de l´ alumnat d´ ESO: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.652 1.908 0.41 %

3.- Índex d´ absències de l´ alumnat d´ ESO: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. d´ESO del centre * 100)

4.632 1.972 0.41 %

4.- Índex d´absències de l´alumnat de Batxillerat: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre * 100)

3.401 1.374 1.5 %

5.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Batxillerat: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre

4.332 1.956 1.5 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

3 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

* 100)

6.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Batxillerat: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Batxillerat del centre * 100)

4.123 2.051 3.05 %

7.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 1er trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

5.071 3.759

8.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 2n trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

7.321 4.53

9.- Índex d´ absències de l´ alumnat de Cicles Formatius: 3r trimestre (al. amb més del 25% de dies d´absències / al. de Cicles Formatius del centre * 100)

5.74 4.282

Centre: absències professorat Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´ absències del professorat que no generen substitució (Dies d´absència / (nombre de prof. * dies lectius)*100)

3.625 1.977 1.36 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

4 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Resultats Dades Indicadors Factors Qualitat

ESO: promoció

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´alumnes de 1r que promocionen de curs

7.759 91.05 96.67 %

2.- Índex d´alumnes de 2n que promocionen de curs

8.356 90.314 98.36 %

3.- Índex d´alumnes de 3r que promocionen de curs

9.695 88.017 93.44 %

ESO: graduació

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´alumnes que es graduen

12.818 83.259 87.93 %

ESO: superació de les àrees a 1r Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

11.769 83.784 91.7 %

2.- Llengua castellana i literatura

11.903 83.27 95 %

3.- Llengua estrangera 12.259 81.637 93.3 % 4.- Matemàtiques 12.8 79.302 88.3 % 5.- Ciències de la naturalesa

12.23 83.626 96.7 %

6.- Ciències socials, geografia i història

12.062 83.939 98.3 %

7.- Educació física 8.929 92.976 96.7 % 8.- Música 12.044 87.939 98.3 % 9.- Educació visual i plàstica

22.097 84.758 98.3 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

5 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

10.- Tecnologies 12.115 85.861 76.7 % 11.- Educació per la ciutadania i drets humans

43.876 67.725 100 %

12.- Religió 10.149 94.409 100 % 15.- Treball de síntesi 12.413 89.146 100 % 16.- Optativa: Llengua estrangera

19.475 88.924 100 %

17.- Optativa: Cultura clàssica

37.223 73.928

ESO: superació de les àrees a 2n Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

11.992 82.705 96.7 %

2.- Llengua castellana i literatura

11.691 82.329 90.2 %

3.- Llengua estrangera 12.354 80.872 91.8 % 4.- Matemàtiques 13.432 76.438 86.9 % 5.- Ciències de la naturalesa

12.964 81.371 95.1 %

6.- Ciències socials, geografia i història

12.503 82.093 93.4 %

7.- Educació física 9.233 91.816 93.4 % 8.- Música 20.177 83.885 96.7 % 9.- Educació visual i plàstica

12.008 87.393 98.4 %

10.- Tecnologies 12.428 83.864 95.1 % 11.- Educació per la ciutadania i drets humans

35.939 78.296 100 %

12.- Religió 12.306 92.414 100 % 13.- Treball de sintesi 11.753 88.161 100 % 14.- Optativa: Llengua estrangera

17.25 89.672 100 %

15.- Optativa: Cultura clàssica

30.71 78.344

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

6 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

ESO: superació de les àrees a 3r Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

12.727 80.918 100 %

2.- Llengua castellana i literatura

12.647 80.737 90.2 %

3.- Llengua estrangera 13.032 80.633 98.1 % 4.- Matemàtiques 14.521 73.753 85.2 % 5.- Ciències de la naturalesa

13.119 79.418 100 %

6.- Ciències socials, geografia i història

12.4 83.67 98.4 %

7.- Educació física 9.387 91.376 98.4 % 8.- Música 12.731 87.165 100 % 9.- Educació visual i plàstica

11.519 87.251 100 %

10.- Tecnologies 12.682 84.318 100 % 11.- Educació per a la ciutadania i drets humans

9.869 91.455 100 %

12.- Religió 11.181 93.497 100 % 13.- Treball de sintesi 11.576 88.073 100 % 14.- Optativa: Llengua estrangera

15.439 90.896

15.- Optativa: Cultura clàssica

18.201 85.409 100 %

ESO: superació de les àrees a 4t Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Llengua catalana i literatura

11.665 85.008 88.9 %

2.- Llengua castellana i literatura

11.692 85.355 82.7 %

3.- Llengua estrangera 11.793 85.204 93.1 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

7 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

4.- Matemàtiques 14.185 78.879 84.5 % 5.- Ciències socials, geografia i història

12.057 85.473 91.4 %

6.- Educació ètica cívica 8.54 93.441 96.6 % 7.- Educació física 8.198 93.722 93.1 % 8.- Projecte de recerca 10.754 90.777 94.8 % 9.- Religió 10.685 95.139 100 % 10.- Optativa específica: Biologia i geologia

11.814 89.643 98.3 %

11.- Optativa específica: Educació visual i plàstica

12.712 90.036 96.6 %

12.- Optativa específica: Física i química

14.266 85.952 98.3 %

13.- Optativa específica: Informàtica

10.875 91.822 93.1 %

14.- Optativa específica: Llatí

14.537 88.485

15.- Optativa específica: Música

14.53 89.969 98.3 %

16.- Optativa específica: Segona llengua estrangera

14.719 92.484 100 %

17.- Optativa específica: Tecnologia

15.547 87.28 89.7 %

Índex d´alumnes que superen les competències: Avaluació diagnòstica (dades globals)

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Competència lingüística: Llengua catalana

17.604 75.528 88.24 %

2.- Competència lingüística: Llengua castellana

16.87 73.545 92.31 %

3.- Competència matemàtica

16.817 75.41 92.31 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

8 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Ensenyaments postobligatoris: superació

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´alumnes que es graduen en Batxillerat

15.695 80.598 96.7 %

2.- Índex d´alumnes que superen CFGM

19.793 62.463

3.- Índex d´alumnes que superen CFGS

17.955 72.706

4.- Índex d´alumnes que superen altres estudis

26.945 68.583

Ensenyaments postobligatoris: accés a la Universitat

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´alumnes que superen les proves d´accés a la Universitat

14.657 92.463 100 %

Ensenyaments postobligatoris: inserció

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Índex d´inserció laboral dels alumnes de CFGM

21.086 38.194

2.- Índex d´inserció laboral dels alumnes de CFGS

21.069 51.225

ESO: Cohesió social, a partir de l´abandonament dels estudis

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- ESO: índex d´abandonament

2.449 1.71 0.83 %

Ensenyaments postobligatoris: Cohesió social, a partir de

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

9 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

l´abandonament dels estudis 2.- Batxillerat: índex d´abandonament

4.836 4.329 2.3 %

3.- CFGM: índex d´abandonament

8.806 10.338

4.- CFGS: índex d´abandonament

7.72 8.477

5.- Altres estudis: índex d´abandonament

10.134 10.122

ESO: índex d´abandonament dels estudis

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Primer curs: índex d´abandonament

1.088 0.291 0 %

2.- Segon curs: índex d´abandonament

2.004 0.868 0 %

3.- Tercer curs: índex d´abandonament

3.505 2.099 0 %

4.- Quart curs: índex d´abandonament

4.364 2.617 3.4 %

Batxillerat: índex d´abandonament dels estudis

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Primer curs: índex d´abandonament

6.08 5.262 4.2 %

2.- Segon curs: índex d´abandonament

3.664 2.51 1.7 %

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

10 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Recursos Dades Indicadors Factors Qualitat

Recursos humans: ràtio alumnes/professor

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/professor

3.57 11.915 10.78

Recursos humans: ràtio alumnes/grup Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: ràtio alumnes/grup

4.182 26.73 31

Recursos humans: personal de suport socioeducatiu

Desviació Mitjana Valor Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Recursos humans: personal de suport socioeducatiu

16.479 9.547 28

Altres recursos

Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

1.- Programes: programa de millora i qualitat de centre (PMQCE)

null

5.- Projectes d´innovació null 15.- Altres projectes i/o plans no subvencionats amb recursos públics

null

Indicadors de centre. Secundària. V9 - I1. [Catalunya] I1 Genèric (Secundària) (2011/11/15). Institut

Escola Costa i Llobera

11 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Annex III: Diagnòstic de centre.

Específics Dades Indicadors Factors Qualitat

Indicadors específics de centre Val.

1. Lideratge de la construcció, potent i distribuït.

2. Projecte educatiu campartit.

3. Creixement professional del personal.

4. Treball a l´aula.

5. Seguiment continuat del progrés de l´alumne.

6. Clima favorable a la convivència i la participació.

7. L´equitat.

Indicador 1 Indicador 2 Indicador 3

ANNEX 2

(infantil)

Grups d’edat barrejada : 7 grups fixes d’edats barrejades

SEP

Grups d’edat

barrejada

Desdoblaments

8:30 9:30 10:30 11:00 12:30 14:00 15:00 16:00

16:30

Dilluns P5 B P5 A P5 A

(substituta)

P4 A P4B (Rosalia) Dimarts

P5 A

(substituta)

P5 B

(substituta)

P4 A

Dimecres P4B

Dijous P4B P4A (Bibi)

Divendres P5 B

(substituta)

Curs: hores SEP Mestres que fan el suport i àrea que es dóna a la seva classe. Encara no està decidit a quin grup faran el suport. 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns 5,5 SEP 1 SEP Inf

EF 4t Imma SEP Bibi

Anglès 3r Marta Parv EF Jordina

EF 1r DolorsHuete Anglès 6è Rosalia

Dimarts 6,5 SEP

Anglès 4t Dolors Bas

Anglès 4t Imma Anglès 6è Rosalia

Musica1rCristina Mu2n AUrpina Anglès5è Míriam EF 2n AUrpina

Dimecres 6,75 SEP

SEP Bibi EF 5è Míriam Musica 6èRosalia

Anglès2nAUrpina Ang2nLaura SEPBibi

Anglès 1r DHuete EF 6è Rosalia

Dijous 5 SEP

EF 3r Marta SEP Bibi

Anglès 4t Dolors Bas Anglès 5è Míriam

Anglès 4t Imma

Divendres 4,75 SEP

Anglès 1r Cristina EF 1r Cristina Musíca 1r DHuete SEP Bibi Música 2n Laura

X X X X X X X X

Total SEP setmanal a Primària: 28,5 h en horari lectiu més les hores dels tallers de migdia (4i ¼ de biblioteca-llengua i 4i ¼ de volum-matemàtica)

Patis: CI de 10 a 2/4 d’11, CM i CS de 2/4 d’11 a 12

Color blau: SEP a CI

Color vermell: SEP a CM (1h a parvulari)

Color verd: SEP a CS, SEP Bibi a 6è

Pel que fa als mitjos grups per cada grup classe:

Cicle Inicial: 6 hores setmanals de mig grup (4 anglès i 2 música) Cicle Mitjà: 4 hores setmanals de mig grup (2 anglès i 2 de música)

Cicle Superior: Total a tota la primària:

4 hores setmanals de mig grup (2 anglès i 2 de música) 56 hores setmanals de mig grup

Curs: Música Acolorits els ½ grups Mestre: Jesús 2/3 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns ½ 4 D

½ 4 ½ 4 ½ 4 ½ 4 D

½ 4 ½ 4 ½ 4

Dimarts ½ Mi

½ ½ ½ ½ Im

½ ½ ½ ½ Mi

½ ½ ½ ½ Im

½ ½ ½

Dimecres ½ Jo

½ ½ ½

Dijous ½ Jo

½ ½ ½ Dp Mú 2/4 d’1 -2/4 2

½ Ma

½ ½ ½ ½ Ma

½ ½ ½

Divendres ½ Ro

½ ½ ½ ½ Ro

½ ½ ½ X X X X X X X X

Curs: Música Acolorits els ½ grups Mestra: X 2/3 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns ½ Lau

½ ½ ½ ½6 R

½6 ½6 ½6 ½6 R

½6 ½6 ½6 ½ Lau

½ ½ ½

Dimarts ½ AU

½ ½ ½ ½6 An

½6 ½6 ½6

Dimecres ½ Cri

½ ½ ½ ½ Cri

½ ½ ½

Dijous ½1 DH

½1 ½1 ½1 ½6 An

½6 ½6 ½6 ½1 DH

½1 ½1 ½1 Dpt Música 2/4 d’1 -2/4 2

Divendres ½ AU

½ ½ ½ X X X X X X X X

Curs: EF i anglès a 5è Acolorits ½ grups Mestre: Peter Estela 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns

Dimarts

Dimecres ½ Mí

½ ri

½ am

½ ½ Mi

½ ½ ½

Dijous Dpt Anglès 2/4 d’1 -2/4 2

Divendres ½ Jor

½ di

½ na

½ ½ Jo

½ ½ ½ Dpt EF 2/4 d’12 -2/4 1

Dpt Informàtica 2/4 d’1 -2/4 2

X X X X X X X X

Curs: anglès Acolorits ½ grups Mestra: X substituta de l’Íngrid 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns ½3 Mar

½3 ta

½3 ½3 1/2 AU

1/2 1/2 1/2 ½ AU

1/2 1/2 1/2

Dimarts 1/2 Lau

½ ra

1/2 1/2 1/2 La

½ u

½ ra

1/2 ½3 Ma

½3 ½3 ½3

Dimecres ½4 Im

½4 ma

½4 ½4 ½4 Im

½4 ½4 ½4

Dijous ½3 Ro

½3 mi

½3 na

½3 ½3 Ro

½3

½3 ½3 ½2 Lau

½2 ½2 ½2 Lau

½2 ½2 Dpt Anglès 2/4 1 -2/4 2

Divendres ½4 Do

½4 lo

½4 rs

½4 ½4 Bas

½4 ti

½4 da

½4 ½2 An

½ Ur

½ pi

1/2 na

1/2 1/2 X X X X X X X X

Curs: 6è i 1r anglès Acolorits ½ grups Mestra: Bibi 2/4 9 9 10 11 12 2/4 3 3 4

Dilluns ½ 6 Ant

½ 6 Ant

½ 6 Ant

½ 6 Ant

½1 DH

½1 ½1 ½1 ½1 Cris

½1 ti

½1 na

½1

Dimarts ½1 DH

½1 ½1 ½1 ½1 DH

½1 ½1 ½1 ½ 6 Ant

½ 6 Ant

½ 6 Ant

½ 6 Ant

½1 Cris

½1 ½1 ½1

Dimecres ½1 DH

½1 ½1 ½1

Dijous ½1 Cris

½1 ti

½1 na

½1 ½1 Cris

½1 ½1 ½1 Dp An 2/4 d’1 -2/4 2

½ 6 Ro

½ 6 sa

½ 6 li

½ 6 a

½6

½6

½6 ½

Divendres X X X X X X X X

3r ESO A (Model d'horari de l'ESO/desdoblaments)Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

8-9 Anglès Optativa

9-10 Física i QuímicaP Català Q MatemàtiquesR Castellà

R CatalàP MatemàtiquesQ Castellà

Biologia i Geologia AAEReligió

10-11 OptativaQ CatalàR MatemàtiquesP Castellà

Q CatalàR MatemàtiquesP Castellà

Ciències socialsR CatalàP MatemàtiquesQ Castellà

11-11.30 E S B A R J O

11.30-12.30 Ciències socials Ciències socialsP Català Q MatemàtiquesR Castellà

Q CatalàR MatemàtiquesP Castellà

Ciències socials

12.30 - 13.30 I TecnologiaII Música Optativa Educació Física

P Català Q MatemàtiquesR Castellà

I Biologia i Geologia II Física i Quím

13.30 - 14. 30 I Música II Anglès Educació Física Tecnologia Tutoria I Física i Química

II Biologia i Geologia14.30 - 15.30 D I N A R

15.30 - 16.30R CatalàP MatemàtiquesQ Castellà

Anglès I AnglèsII Tecnologia

Desdoblaments:

Grups PQR Dels dos grups d'un mateix nivell se'n fan tres grups de ràtio reduïda.Matèries: Català, Castellà, Matemàtiques

Desdoblaments El grup classe es separa en dues meitatsMatèries: Tecnologia, Música, Anglès, Biologia i geologia, Física i Química

ANNEX 3

ANNEX 4

(1coordonador/a d’escola + 1 coordinador/a d’institut)

COORDINACIÓ GENERAL DE L’ACORD DE CORESPONSABILITZACIÓ

L’OBJECTIU DE LES METODOLOGIES TIC

L’OBJECTIU GESTIÓ DE LES EMOCIONS A L’AULA

Millorar la

cohesió social

Millorar la

gestió de les emocions a

l’aula

Com fomentar la implicació dels alumnes

en la dinàmica de classe?

Resolució de conflictes

Compartir/ redefinir

estratègies per millorar la

dinàmica del grup. La relació

entre iguals

- Treball de cicles i/o departaments/equips docents/tutoria per aprofundir en estratègies per millorar la relació entre iguals. L’activitat a revisar pot ser l’assemblea/tutoria. -Posar en comú en petits grups de treball de 7-8 persones (3-18) les estratègies utilitzades -4 trobades al l’any de posada en comú

Objectius

Departament d’Ensenyament

Costa i Llobera

Acord de coresponsabilitat 2011-2016

Objectius del

Treball del curs

2011-2012

Activitats

Organització

Millorar

rendiment acadèmic

Millorar la

metodologia del treball amb

les TICs

Què es pot fer amb la PDI?

Compartir

activitats d’EA de les

diferents àrees

- Treball de cicles i/o departaments -Posar en comú en petits grups de treball de 7-8 persones (3-18) una activitat en la PDI d’àrees similars -4 trobades a l’any de posada en comú

(1 coordinador/a “tècnic” + 1 coordinador/a “pedagò gic”)

(1coordinador/a d’escola + 1 coordinador/a d’institut)

ACORD DE CORESPONSABILITZACIÓ 2012-2016 / IE COSTA I LLOBERA

ANNEX 5

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA

IndicadorsCategories i definició dels indicadors

a) Indicadors quantitatius

Aquests indicadors mesuren variacions de grau en la millora de procesos, activitats, espais, reunions..., a partir d'elements observables.

• Grau de participació: permet quantificar el nivell d'implicació en un procés o activitat, a partir del qual segons els casos es pot deduir l'interès i la motivació.

• Grau d'ordre: quantifica l'odre d'un procés, sistema o estat de coses a partir de l'observació dels elements que l'integren.

• Grau d'interès: mesura la motivació d'un grup o individu respecte d'una temàtica o activitat tractada.

• Grau de dificultat d´us: mesura el conflicte que representa l'ús d'un espai o un servei a partir d'elements objectius com és el cas de no poder disposar d'un espai per solapament de demandes (s'ha pensat específicament per a l'ús de la Sala polivalent)

• Cohesió de grup/equip: mesura la unitat d'objectius i la coherència d'un grup o d'un equip en una línia d'acció definida, amb eficiència en el treball compartit o d'equip.

• Dinàmica de grup: mesura el funcionament del grup com a grup, la interacció o relació entre els seus individus, una iniciativa compartida i global.

• Nivell organitzatiu: permet quantificar el grau d'estructura o organització d'un sistema, projecte, entitat, grup...

• Nombre de reunions: mesura quantes reunions s'han realitzat per part d'un equip de treball amb independència de la seva qualitat o eficiència.

b) Indicadors qualitatius

Aquests indicadors intenten mesurar el valor o qualitat d'un servei, d'una activitat, d'un producte... que no sempre es pot quantificar a partir d'elements observables.

• Qualitat d'execució: valora com s'ha fet un procés, el recorregut fins al producte final i el mateix producte final.

• Qualitat de les reunions: mesura com s'ha fet una reunió, l'eficiència en el tractament de l'ordre del dia i si s'han complert els objectius inicials fixats.

• Qualitat del servei: valora l'eficiència d'un servei.

• Qualitat de la interacció: mesura la millor o pitjor relació entre individus o entre un individu i un grup.

• Qualitat de la convivència: valora la relació entre els membres d'un grup en una experiència conjunta.

• Qualitat de les activitats: mesura com s'ha fet una activitat, si respon a les expectatives.

• Grau de satisfacció: recull d'una forma subjectiva l'opinió d'un col·lectiu o individu sobre un servei, procés o estat de cosas a partir d'impressions generals normalment no especificades.

Aula Indicadors

Gen

s

Poc

Bast

ant

Mol

t

Obs

erva

cion

s

Infa

nti

l

Racons Qualitat de la interacció

Treball individual

Treball cooperatiu Cohesió de grup

Projectes Cohesió de grup

Música Dinàmica de grup

Psicomotricitat

Activitats amb grups d'edats barrejades Qualitat de la interacció

Colònies /Sortides Qualitat de la convivència

Berenar

Entrades i sortides Nivell organitzatiu

Càrrecs (assemblea)

Suport

Mestra de suport

Tècnica d'educació infantil (TEI)

Mestra d'educació especial

Educadores d'educació especial

Acollida de P3 Grau de satisfacció

Organització d'aula Nivell organitzatiu

Conversa

TIC

Aula Indicadors

Gen

s

Poc

Bas

tant

Mol

t

Obs

erva

cion

s

Pr

imà

ria

Grup-Classe

Treball individual

Treball cooperatiu Cohesió de grup

Projectes Cohesió de grup

Assemblea Grau de participació

Tutoria individual

Organització d'aula Grau d'ordre

Música Dinàmica de grup

Anglès Dinàmica de grup

Educació física Dinàmica de grup

Grups intercicle

Sortides/colònies/campaments Qualitat de la convivència

Entrades i sortides Grau d'ordre

Suport

Mestra de suport

Mestra d'educació especial

Educadores d'educació especial

Conferències Grau d'interès

TIC

Aula Indicadors

Gen

s

Poc

Bast

ant

Mol

t

Obs

erva

cion

s

Se

cu

nd

àr

ia

Assemblea / Tutoria Grau de participació

Grup-classe

Organització d'aula Grau d'ordre

PQR Dinàmica de grup

Laboratoris Qualitat activitats

Tallers tecnologies Qualitat activitats

Aula d'idiomes Dinàmica de grup

Aula de música Dinàmica de grup

Taller de plàstica / Aula de dibuix Qualitat activitats

Gimnàs Dinàmica de grup

Aules d'informàtica Dinàmica de grup

TIC Grau de satisfacció

Sortides / Campaments Qualitat de la convivència

Treball de síntesi Qualitat d'execució

Treball de recerca / Projecte de recerca Qualitat d'execució

Tutoria individual Qualitat de la interacció

Centre Indicadors

Gen

s

Poc

Bas

tant

Mol

t

Obs

erva

cion

s

Eq

ui

p

d'

es

co

la

Tutoria

Entrevistes famílies Grau de satisfacció

Delegats Grau de satisfacció

Reunions de nivell (IP) Reunions de tutors (S) Cohesió de l'equip

Reunions de curs Grau de satisfacció

Revista setmanal (Xiulet) i web Qualitat execució

Equips docents (S) Cohesió de l'equip

Cicles Cohesió de l'equip

Etapes Cohesió de l'equip

Departaments Cohesió de l'equip

Coordinacions

Cicle Grau de satisfacció

Etapa Grau de satisfacció

Migdia Grau de satisfacció

Institut Escola Grau de satisfacció

Consell de coordinació de l'Institut Escola Nombre de reunions

Qualitat de les reunions

EAD Cohesió d'equip

Biblioteca Qualitat del servei

Secretaria Qualitat del servei

Migdia

Cuina Qualitat del servei

Tallers Dinàmica de grup

Dinar Grau de satisfacció

Migdiada P3 Grau d'ordre

Monitors Grau de satisfacció

Patis Grau d'ordre

Espais de trobada

Sales de mestres i professorat Grau de satisfacció

Sales d'entrevistes Grau de satisfacció

Sala polivalent Grau de dificultat d'ús

Comissions

Economia Qualitat de les reunions

Verda Qualitat de les reunions

Festes Qualitat de les reunions

Informàtica Qualitat de les reunions

Relacions laborals Qualitat de les reunions

Projectes (PELE, LIC...) Grau d'implicació

Neteja Qualitat del servei

Fa

mí

li

es

Comunicació Grau de satisfacció

Trobades

Festes Grau de satisfacció

Coordinació AMPA / IE Cohesió de l'equip

Reunions monogràfiques Grau de participació

Organització AMPA Grau de satisfacció

Extraescolars Nivell organitzatiu

EntornIndicadors G

ens

Poc

Bast

ant

Mol

t

Obs

erva

cion

s

Biblioteca Nivell orgaitzatiu

Activitats extraescolars Grau de satisfacció

Coordinació Nivell organitzatiu

Col·laboracions i projectes Grau de satisfacció

ANNEX 6

Funcions del diferents càrrecs:

Direcció. Coordinació general

1. Funcions de representació: 1. Representar el centre.

● Reunions informatives a famílies interessades en el projecte ● Reunions Zona i territorials (escoles i instituts). En les reunions de zona que són de l’etapa educativa en la que la persona de la

coordinació general no intervé és important que hi pugui assistir la persona que té les funcions de cocoordinació general ● Reunions Inspecció ● Reunions amb el Districte ● Reunions amb les Administracions educatives (Consorci, Departament d’Ensenyament) ● Relacions amb escoles i instituts per a la incorporació de nous alumnes al Batxillerat ● Reunions AMPA’S i direccions per treballar temes monogràfics ● Reunions per explicar el projecte del centre a entitats, centres, grups de professionals... que ho demanin.

1. Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre. ● Tramitació de documentació

1. Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre. 2. Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats

de l’Administració. 2. Funcions de coordinació i lideratge pedagògics:

1. Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents conjuntament amb l'equip de coordinació de l'IE.

● Presidir les reunions de l'equip de coordinació de l'IE (equip directiu.) Elaboració de l'ordre del dia. ● Coordinar la reunió de coordinació d’Infantil i Primària i/o secundària, segons estigui ubicada la persona que fa la coordinació general

d’IE i participar de forma sistemàtica en les reunions de coordinació de l'altre etapa i puntualment a les reunions d'etapa. ● Presidir els Consells de coordinació de l'IE. ● Seguiment grans temes del projecte d’IE (Pla / Memòria anual, Pla estratègic...)

1. Vetllar pel desplegament i la concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. Informar sobre cursos i difondre materials d'interès pel professorat.

2. Assegurar l’aplicació del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió. Revisar 1/6 part dels informes de cada classe de les etapes d’infantil i primària i vetllar pel seguiment de les notes de tutoria de l'etapa de secundària a càrrec de la coordinació de l'etapa.

3. Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre.

4. Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu. ● Coordinació amb l'Equip d'Atenció a la Diversitat (EAD) ● Coordinació amb el Departament d’informàtica i responsable del web del centre ● Coordinació amb la Biblioteca. ● Coordinació amb la persona coordinadora de l'espai del migdia.

1. Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

● Elaboració, conjuntament amb els equips de coordinació, de les plantilles i quadres d'horaris. 1. Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs. 2. Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual. 3. Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de

coresponsabilitat. 4. Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació,

si escau, de la pràctica docent a l’aula. 2. Funcions amb relació a la comunitat escolar:

1. Vetllar pel compliment del Pla de convivència del centre i afavorir un bon clima de treball perquè l’autonomia dels mestres sigui compatible amb un sentiment col·lectiu, d’equip i de projecte del conjunt de la comunitat escolar. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.

● Acollir professorat nou al centre 1. Assegurar la participació del consell escolar. 2. Establir canals de relació amb l'associació de mares i pares d’alumnes. Coordinació amb la presidència de l’AMPA

2. Funcions relatives a l’organització i la gestió del centre: 1. Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i coordinar-ne l’aplicació.

● Coordinar la circular d'inici i final de curs conjuntament amb l'equip de coordinació de l'IE 1. Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu. 2. Vetllar pels processos de prescripció i matriculació 3. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent. 4. Visar les certificacions. 5. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

● Vetllar per l'arxiu de documentació de l’Institut Escola ● Lectura, selecció i distribució de la correspondència.

1. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments, conjuntament amb el secretària/a del centre, d’acord amb el pressupost aprovat.

2. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació. 3. Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau,

l’observació de la pràctica que es realitza.

Secretaria

1. Funcions en l'àmbit de la gestió econòmica ● Assistir a la vocalia i comissió econòmica ● Seguiment tancament econòmic amb la responsable de secretaria 1. Funcions en l'àmbit de la gestió documental ● Vetllar per l’arxiu ● Impulsar i desenvolupar les diferents tasques relacionades amb el programa de gestió SAGA ● Matriculació d’alumnat. Seguiment de les diligències pròpies en referència als alumnes de començament i final de curs. Confirmació de

matricula dels alumnes antics de l’escola ● Seguiment de les beques de menjador, llibres de text i n.e.e ● Lectura i difusió, si cal, entre el professorat d’informacions oficials ● Compulsar documents ● Coordinar, amb els tutors i tutores, la convalidació de matèries 1. Funcions en l'àmbit de la gestió dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions ● Seguiment temes de Manteniment ● Seguiment temes de Neteja 1. Funcions de secretaria del claustre i del consell escolar del centre ● Fer les Actes i les convocatòries ● Organitzar eleccions al Consell Escolar 1. Altres ● Comunicar al Departament d’Ensenyament el calendari escolar acordat pel Consell d’IE, així com la sol·licitud de jornades singulars

Coordinació Etapa Infantil

● Control d’absències del professorat ● Coordinar-se amb els coordinadors dels altres cicles i etapes en la priorització d’objectius pedagògics i en el seguiment del Pla anual, en la

reunió de coordinació d’escola. ● Elaborar el Pla anual i la Memòria anual. Seguiment dels plans estratègics i assessoraments. ● Tenir cura dels procés de transició a la següent etapa educativa.

● Coordinació de les programacions de l’etapa. ● Vetllar per les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat d’alumnes. ● Vetllar per la coherència i concreció dels processos d’avaluació dels alumnes i de la pràctica pedagògica de l’etapa. ● Elaborar l’ordre del dia i vetllar perquè hi hagi registre d’actes de les reunions. Dinamitzar i gestionar les reunions de l’etapa i cicle. ● Avaluar el funcionament intern de l’etapa. ● Coordinar els actes acadèmics i les activitats escolars relatives a l’etapa. ● Coordinar i fer públics els documents que arriben d’altres institucions i que són d’interès per l’etapa. ● Elaborar, amb la col·laboració de la coordinació general de l’IE, els quadres horaris i la distribució de grups, aules, activitats de migdia

(tallers) i altres espais docents, d’acord amb la programació escolar anual. ● Garantir la revisió dels informes elaborats pels mestres, conjuntament amb la coord. General. ● Revisar 1/6 dels informes de cada classe. ● Reunions informatives famílies noves (en col·laboració amb la coordinació general). ● Participació reunions de famílies de cada curs i altres trobades monogràfiques. ● Seguiment “Activitats d’Estiu” ● Vocalia de transports / acollida.

Coordinació etapa de primària

● Coordinar-se amb els coordinadors de cicle. ● Coordinar els cicles en la priorització d’objectius pedagògics i en el seguiment del Pla anual. També el Pla Estratègic i Assessoraments. ● Tenir cura dels processos de transició entre etapes educatives en coordinació amb els coordinadors de cicle. ● Coordinar l’elaboració de les programacions de l’etapa. ● Impulsar l’elaboració del Pla anual i recollir la valoració en la Memòria anual. ● Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg dels diferents cicles que composen l’etapa. ● Vetllar per les programacions individuals (PI) per atendre la diversitat dels alumnes. ● Vetllar per la coherència i concreció dels processos d’avaluació dels alumnes i de la pràctica pedagògica de l’etapa. ● Portar les reunions d’etapa. ● Elaborar l’ordre del dia de les reunions d’etapa i vetllar per l’arxiu d’actes de les trobades.. ● Avaluar el funcionament intern de l’etapa. ● Coordinar els actes acadèmics i les activitats escolars relatives a l’etapa. ● Coordinar i fer públics els documents que arriben d’altres institucions i que són d’interès per l’etapa. ● Elaborar, amb la col·laboració del coordinador d’educació infantil i coordinació general IE, els quadres horaris i la distribució de grups,

aules, tallers i altres espais docents, d’acord amb la programació escolar anual.

● Garantir la revisió dels informes elaborats pels mestres, conjuntament amb els coordinadors de cicle i el coordinador general IE (etapa 3-12 anys).

● Revisar 1/6 part dels informes de cada classe. ● Vetllar per la coherència i adequació en la selecció dels llibres de text i material. ● Tenir cura del funcionament dels serveis educatius de l’escola i dels espais complementaris en allò relacionat amb activitats docents o

formatives, biblioteca, menjador, tallers... ● Seguiment llibres de text que s’utilitzen (renovació i reutilització: vocalia llibres de text) Cal parlar amb l’AMPA ● Pla de formació de zona. ● Vetllar per a la recollida d’actes d’avaluació en l’arxiu d’avaluació. (SAGA)

Relacions amb Nou Can Caralleu. (piscines de primària)

Coordinació cicle inicial, mitjà i superior de prim ària

● Elaborar el Pla anual. Redactar els objectius previstos, fer-ne el seguiment i recollir per escrit el treball que s’ha fet i la valoració en la Memòria anual.

● Vetllar pel compliment de les programacions per competències de les diferents àrees. ● Resoldre les diferents substitucions que puguin sorgir durant el curs. ● Coordinar les diferents iniciatives que proposen mestres o famílies del cicle. ● Participació en les reunions de pares de cada curs. ● Fer o participar en entrevistes amb famílies a requeriment del mestre o de la família. ● Facilitar la bona integració de les persones noves al cicle. ● Garantir la revisió dels informes elaborats pels mestres conjuntament amb la coordinació d’etapa i general. Revisar 1/3 dels informes del

cicle. ● Portar la reunió de cicle i recollir els acords. ● Vetllar pel compliment de l’horari. ● Vetllar pel compliment del programa. ● Impulsar els acords presos. ● Elaborar els documents de treball del cicle. ● Coordinar les relacions dels mestres amb l’EAD. ● Garantir la convivència interna i l’aplicació de les normes de funcionament. ● Dur a terme el control, avaluació i correcció del compliment de les obligacions de l’alumnat i professorat, en allò que té incidència en el

funcionament del cicle. ● Coordinar campaments i sortides.

● Portar l’arxiu pedagògic del cicle.

Coordinació etapa de secundària

1. Funcions de representació: ● Participar en les reunions de famílies de cada curs i altres trobades monogràfiques 1. Funcions en l'àmbit d’organització

○ Coordinar i fer l’ordre del dia de l’equip de coordinació. ○ Elaborar els horaris ○ Elaborar el Pla Anual, fer-ne el seguiment i elaborar la

Memòria anual -seguint les pautes del Pla Anual de l'IE ○ Fer el seguiment de l'Acord de Coresponsabilitat ○ Fer el seguiment dels Assessoraments de l’Etapa

Cap d'estudis Coordinació pedagògica

○ Gestionar l'assistència del professorat (organitzar les guàrdies, fer el resum mensual de faltes...)

○ Fer la previsió de places vacants de Batxillerat i el seguiment del procés de matriculació conjuntament amb la coordinació general.

○ Acollir, conjuntament amb la coordinació general IE, les persones que s’incorporen al centre

○ Fer el seguiment i el control del compliment de les normes de convivència (assistència, puntualitat, mesures disciplinàries, …)

○ Vetllar perquè la documentació d’etapa (fulls de permisos, expulsió, entrevistes, sortides, ...) estigui a disposició del professorat.

○ Coordinar la informació de sortides, xerrades, campaments... ■ gestionar el calendari de google ■ informar la coordinació de migdia i secretaria

2. Funcions el l'àmbit pedagògic i curricular

● Coordinar l’etapa en la priorització d’objectius pedagògics i concreció dels processos d’avaluació dels alumnes.

● Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg dels diferents cursos que composen

l’etapa. ● Tenir cura dels processos de transició entre etapes

educatives. ● Organitzar la formació de centre: Pla de formació de zona.

Cap d'estudis Coordinació pedagògica

● Coordinar les tasques de tutoria: Consell de delegats. ● Garantir el procés d'avaluació dels alumnes: coherència

dels comentaris de tutoria...

● Col·laborar amb els coordinadors d’equips docents en preparar les reunions del professorat, a partir de la planificació realitzada per la coordinació de secundària.

● Vetllar per les programacions individuals (PI) per atendre la diversitat dels alumnes.

● Fer públiques les informacions (emails, cartellera,...) d’interès per al professorat: formació...

● Vetllar per la coherència i adequació en la selecció dels llibres i material didàctic. Centralitzar i fer seguiment d’utilització i renovació d’aquests.

● Coordinar i fer el seguiment de les tasques dels departaments, sobretot en aquelles que fan referència a les programacions i el desenvolupament del currículum

● Coordinar el Pla d'Acció Tutorial

Coordinació de cicle secundària

● Assistir a les reunions amb famílies d'inici de curs ● Elaborar el Pla Anual, fer-ne el seguiment i elaborar la Memòria anual -seguint les pautes del Pla Anual de l'Etapa de Secundària ● Mantenir actualitzada la carpeta de coordinació de cicle ● Assistir a les dos reunions de tutoria del seu cicle

○ Col·laborar amb els tutors en el seguiment de l’alumnat (control d’assistència, incidències i conflictes...) ○ Coordinar el Pla d'Acció Tutorial ○ Vetllar per l’existència i compliment d’un horari d’endreça d’aules al final del dia i vetllar per què les aules quedin endreçades a

final de curs.

○ Vetllar per la bona ubicació i documentació de les carpetes dels alumnes ○ Preparar les reunions de famílies conjuntament amb els tutors.

● Coordinar les reunions de cicle i equip docent ○ seguiment de l'alumnat ○ dinàmiques de grup ○ àmbit curricular i pedagògic ○ demandes de l'equip docent cap a la coordinació de secundaria ○ avaluacions

■ preparació ■ seguiment dels resultats

○ Vetllar pel traspàs d’informació del “pas de curs” ● Davant de possibles desacords amb famílies, acompanyar el tutor/a a l’entrevista o preparar-la conjuntament. ● Impulsar i coordinar l’organització dels treballs de síntesis

Cordinació de Batxillerat

● Assistir a les reunions amb famílies d'inici de curs ● Elaborar el Pla Anual -seguint les pautes del Pla Anual de l'Etapa de Secundària- i fer-ne el seguiment. ● Elaborar la Memòria anual. ● Mantenir actualitzada la carpeta de coordinació de Batxillerat al “compartit” (actes de les reunions, PAU... ● Assistir a les dues reunions de tutoria (1BAT i 2BAT)

○ Col·laborar amb els tutors i tutores en el seguiment de l’alumnat (control d’assistència, incidències i conflictes...) ○ Coordinar el Pla d'Acció Tutorial ○ Vetllar per l’existència i compliment d’un horari d’endreça d’aules al final del dia (horari neteja alumnes anual) ○ Vetllar per què les aules quedin endreçades a final de curs i amb els armariets revisats ○ Vetllar per la bona ubicació i documentació de les carpetes de tutoria dels alumnes ○ Preparar les reunions de famílies conjuntament amb els tutors i tutores.

● Coordinar les reunions de Batxillerat i equip docent (1BAT o 2BAT): ○ Seguiment de l'alumnat ○ Dinàmiques de grup ○ Àmbit curricular i pedagògic ○ Demandes de l'equip docent cap a la coordinació de secundaria ○ Avaluacions

■preparació

■seguiment dels resultats ○ Vetllar pel traspàs d’informació del “pas de curs” ○ Coordinar o revisar els fulls de presentació de la matèria i criteris d'avaluació

● Acompanyar el tutor/a a l’entrevista o preparar-la conjuntament, davant de possibles desacords amb famílies ● Impulsar i coordinar l’organització dels treballs de síntesis (ESO) i viatges del BAT ● Coordinar els possibles intercanvis amb altres centres ● Coordinar els possibles canvis de modalitat i comunicar la informació a Secretaria ● Organitzar fer el seguiment de les PAU ● Ser la vocal del centre a les PAU ● Fer el seguiment de la preinscripció de Batxillerat conjuntament amb la coordinació general de l’IE i coordinació de secundària ● Impulsar la relació amb escoles i instituts per a la incorporació de nous alumnes (WEB...) ● Coordinar l'espai del Batxillerat a la web ● Coordinar els tràmits amb l’IOC ● Coordinar l’estada a l'empresa ● Coordinar l’'organització de la setmana d'exàmens (impulsar, si cal, la de primer) ● Coordinar les baixes d’alumnes amb secretaria ● Coordinar les sessions de portes obertes a les universitats, cicles formatius, tallers...

Tutoria (infantil, primària, secundària)

● Desenvolupar les diferents tasques proòpies de la tutoria. ● Desenvolupar el seguiment acadèmic i personal de l’alumnat, coordinadament amb la resta de l’equip docent ● A la l’etapa de primària fer entrevistes individuals amb els alumnes per fer-ne el seguiment acadèmic i personal. A 6è mínim 1 cop al

trimestre. ● Fer entrevista/es per parlar amb les famílies de la marxa acadèmica i personal dels alumnes. ● Recollir els aspectes més rellevants de les entrevistes amb les famílies en les carpetes de tutoria. ● Preparar i assistir a les reunions de famílies. ● Mantenir actualitzada la carpeta de tutoria. ● Mantenir un registre del diferents documents relacionats amb la tutoria ● Contactar i atendre psicòlegs, terapeutes i professors de reforç externs al centre i/o l’EAD. ● Coordinar l’avaluació dels alumnes tutoritzats. ● Realitzar els informes d’avaluació. ● Revisar informes i notes.

● Coordinar els PI dels alumnes d’EE amb l’EAD ● Aportar o fer propostes de treball per a les reunions de cicle al coordinador. ● Comunicar desperfectes de les aules a consergeria ● Orientar en les tasques de tutoria als tutors paral·lels que no hagin estat mai en el curs o que siguin nous a l’Escola, ajudar a la realització

dels comentaris d’avaluació i explicar les normes de funcionament del centre i del cicle, conjuntament amb el coordinador de cicle (Pla d’Acollida del centre).

Equip d’Atenció a la Diversitat (EAD)

● Vetllar perquè a les reunions és pugui fer una anàlisi e les diferents proves que es passen: sociogrames, proves de maduresa, diagnòstiques, entre altres perquè els resultats d’aquestes reverteixin en els diferents grups.

● Vetllar i responsabilitzar-se del seguiment al llarg de l’escolaritat dels programes i tractament dels alumnes amb nee. ● Seguiment dels “plans individualitzats” (PI) ● Lligam amb els centres d’EE de la zona en cassos d’escolaritat compartida. ● Vetllar i fer el lligam amb l’EAP, en els cassos que es requereixi una exploració externa o un diagnòstic d’un alumne amb nee. ● Fer el lligam amb l’EAP pel tractament de les qüestions que sorgeixen en les reunions EAD i que requereixin cde la seva intervenció. ● Tenir coneixement i vetllar, amb la coordinació general IE, del pla d’actuació de l’EAP a l’escola, en a cada curs escolar i en funció de les

necessitats detectades. ● Coordinació amb els Serveis Socials del Districte ● Assumir la coordinació del cicle EAD, amb les funcions que tenen els altres coordinadors de cicle de l’Escola. ● Garantir la revisió dels informes elaborats pels mestres d’AEE, conjuntament amb el coord. General. ● Coordinar les relacions de l’EAD amb les Etapes. ● Realització de l Pla i la memòria Anual. ● Elaboració de l’ordre del dia i actes de l’equip. ● Davant de situacions conflictives, treballar amb l’equip de tutoria i coordinació les actuacions a seguir i facilitar eines psicopedagògiques a

l’equip.

ANNEX 7

Indicadors de

l’Institut-Escola

Costa i Llobera

Curs 2011-2012

3r trimestre

Indicadors de l’Institut-Escola Costa i Llobera 2n trimestre curs 2011-2012

Indicadors de l’Institut-Escola Costa i Llobera 2n trimestre curs 2011-2012

Llibres més prestats coneixements

Núm. Préstecs

El DinosaureEl DinosaureEl DinosaureEl Dinosaure 5

El CocodrilEl CocodrilEl CocodrilEl Cocodril 5

Els VolcansEls VolcansEls VolcansEls Volcans 5

A tocar de l'espaiA tocar de l'espaiA tocar de l'espaiA tocar de l'espai 5

MenjacontesMenjacontesMenjacontesMenjacontes 5

El VaixellEl VaixellEl VaixellEl Vaixell 4

EndevinallesEndevinallesEndevinallesEndevinalles 4

Observo els peixosObservo els peixosObservo els peixosObservo els peixos 4

DofinsDofinsDofinsDofins 4

EnganyifesEnganyifesEnganyifesEnganyifes 6

Lectors (alumnes)

Préstecs Mitjana

816 10254 12,5

Llibres més prestats imaginacióLlibres més prestats imaginacióLlibres més prestats imaginacióLlibres més prestats imaginació Núm. Préstecs

Els somnis de l'UriEls somnis de l'UriEls somnis de l'UriEls somnis de l'Uri 12

Los Bebedores de tintaLos Bebedores de tintaLos Bebedores de tintaLos Bebedores de tinta 10

CrominyóCrominyóCrominyóCrominyó 7

Què li diu?Què li diu?Què li diu?Què li diu? 7

El Tatuatge del dracEl Tatuatge del dracEl Tatuatge del dracEl Tatuatge del drac 6

La Casa del misteriLa Casa del misteriLa Casa del misteriLa Casa del misteri 6

CigronetCigronetCigronetCigronet 6

Les Tres bessones i en BarbablavaLes Tres bessones i en BarbablavaLes Tres bessones i en BarbablavaLes Tres bessones i en Barbablava 5

Les Tres bessones i La princesa i el pèsolLes Tres bessones i La princesa i el pèsolLes Tres bessones i La princesa i el pèsolLes Tres bessones i La princesa i el pèsol 5

Per un plat de macarronsPer un plat de macarronsPer un plat de macarronsPer un plat de macarrons 5

ANNEX 8

���

��

��

�

���

�

��

��

��

�����

���

���

�����������

���

����

����

����

�����

����

��

���

��

����

��

��

� ��

�� �

����

� �

����

����� �

����

���

����

����

��

����

����

���

���

��

��

����

��

��

��

����

��

���

�

���

��

���

� �

��

���

�� �

���

�!�"

��

����

#����

!!$���

���

��

��

����

���

�

��

���

����

����

��

���

����

��

���

���

���

���

��

$��"

%���

����

�����

����

�� �

��

���� �

��

���

�� �

����

����

���

��

��

����

���

���

� �

��

����

��

�����

���

� � �

���

��

���

��

��

��

��

��

����

���

��

��

��

����

���

�

����

#����

!!$���

���

!�

��

��

�� �

���

���

��

���

�����

��

���

��

���

��

��

����

���

��

���

����

� �

��

��

�"�

����

���

��

����

� �

��

#

�� �

�� �

�����

���

��

�� �

���

����

��

���

��

$��

�!�$

!��

��&

'��������

'�"

��'��

�����'%��

��(

���!

���

�)!��

����*���&

��

!"

����

���&

��

��

� %�

��

�� �

��

��

����

��

���

!��

����

������

')�

���&

���!

���� �

����

���

���

��

����

���

����

���

���

���

�����

"+�'

���$

���

$�'��,���

�

"�

&�

��

��

��

��

���

'�

� �

���

����

��

���

����

����� �

�!"

����

����

�-��$

�'

!�����

./

0�

����

�1

��

��

���

��

����

���

��

.��

������

���

./

0�

����

��

.�

���

1�

��

!��"

����

������

��2�

#��

���&

3

��!�'

����������

4��!

����&

.#���5

���!

��

���

�����������

���

1���

�!�

/����

��

(!��

�6

����5!��

$��

��

��!�'

'�

�!��

��$!���#������

!�

��

��

� �

�

�����

��(

)!

�

���

��

� �

�

�)

��

��

����

�����

���

*)

��

����

���

��

��

���+��

��� �

(

)!

�,

)�

�� � �

���

��

��

���

�

!-

�"�

��

��

��

!�

���

���

��

�� �

�� �

���

�

��

��

�� )

���

��

���

��

�

��

��

��

.�

��

���

��

��

�� %�

��

�

�!

-�

�� �

�27

�3

/0

���

��

����

�

����

�

��

���

��

���

��

��

�(

)�

�

���

��

�1 �

.�

��

���

��

���

�

��

� ��

� ��

��

��27

�3

/

(� �

���

����

��21

�3

/

��

��

���

�

���

��

��

� �

�

�6

����������!

8����

'��

!�5�5

9����

'��

�����

�

2�

��

��

��

� ��

*)��

��

���+�

��

)�

����

&�

���

, !

���

��

� �

���

*)

��

��

���+�

��

���

��

����

���

�

��

��

���

�� ��

��

������

�� �

����

�

�� ��� �

�

3��

��

���

��

���

�

��

���

�� ��

�

4� ��

���

� ��� � �

27

�3

/5

���

����

��

���

� ��

�

�6���

� ���

����

���

�

���

��

� �

��

��

��

���

��

�

���

���

����

���

��

��

���

78

97

$78

9�

(

��

���

��

��

��

����

� �

�

���

� �

���

��

)�

��

��

��

���

���

�

6��$

����

27

�3

/

���

��

��

�

���

�

��

��

��

�����

���

)�

����

&�

���

,

6�

���

��

���

�

����

���

��

*)��

��

���+�

��

)�

����

&�

���

,

��

���

�� �

�6���

� ���

����

����

3

����

����

��

��

��

��

�� �

�

0�

���

��

���

3

���

���

���

���

�

�

����

��

�

��

���

���

���

��

���

��

� �

��

��

���

���

��

��

���

���

��

��

)�

��

��

��

���

���

�

0�

��

��

����

27

�3

)�

��

��

��

���

���

�

���

��

����

���

27

�3

/3

���

���

��

��

���

����*

���

�

��

��

�

� �

��

,

:��

��

��

� ����

���

�

���

����

��

����

�21

�3

�6

���

#!��

����

!�

'��

���:'

)����

����

��

'�������

�

;��

��

����

��

��

��6�

;��

��

����

��

� ;

���

���

���

�6

)��

��

��

��

��

�

����

���

���

���

��

�

���

��

���

���

��� �����

��

��

����

��

*)��

��

���+

�� �

�� �

��6�

,

(��

������

���

���

��

���

�

��

���

���

���

���

� �

��

�

���

���

���

��

���

��

��

���

�)

��

��

���

�����

��

<��

���

���

��

���

��

���

��21

�3/

3�

�"�

��

����

��

��

�� �

�

����

���

��

���

&��

��

���

�

��

���

��

���

���

��

� �

��

�

����

���

��

���� �

�� �

��

��

���� ��

��

(��

���

��

���

���

789

7$

789

��

���

��

��

��

;6

��

�����!5���&

$�!

���

���5

�'

���

"

�"

#��

�'

��)�

3��

�� �

��

��

� �

"�

��

�!

��

�

��

����

� �

��

���

��

����

� ��

=��

� ���

1 �

��

��

��

� �

��

���

���

�

��

��

��

��

���

���

���

��

��

�� �

�� �

��

<��

���

���

��

���

���

���

��

� �

21

�3/

(��

���

����

���

� �

��

��

���

�����

���

��

���

��

<6

�5���

��

���

��

�������

'����

%��

��'

�

(���

"%��-����

���

��=��

6�

���

��

���

��

���

��

*)

��

��

���+ ���

���

��

��,

���

��

�

���

��>

� �"��

��

��

&

��

��

0;

���

��

���

���

�

���

��

��

����

���

��

��

��

� ��

��

��

$9?

���

��

� �

��

��

��

� �

�

���

�&

���

��

�

:��

��

�����

�����

��

���

��

���

*�

$9?

,21

�3

/3

���

���

���

��

���

��

���

����

��

����

�

��"��

� �

��

���

�

�� �

����

��

��

��

��

��

�

�$9

?

3��

��

����

���

����

���

��

��

�

���

�

��

��

��

�����

���

*)��

��

���+�

����

�

���

��>

� �"��

�

���

��

�@

&�A

�

0;

*)

��

��

���+ �

����

�

���

��>

� �"��

�,

.�

��

� �

�

���

�&�

����

�

���

��

��

���

���

���

�

��

B�

*)��

��

���+ �

����

�

���

��>

� �"��

�,

)��

�� �

��

���

��

�

��

��

��

���

��

� �

���

��

�

����

���

���

��

��

��

��

���

����

���

��

���

���

��

��

��

�>

���

��

�

��

��

��

����

����� �

>6

��!

$!���

'��

��5�

')?

!��

��$

��

����

�����

$��

"%��

�$

������

������

���

!�

���

��

�

���

�� �

��

���

����

*)��

��

���+��

�����,

3��

��

����

��

���

��

� �

��

���

� �

���

��

�

���"�

���

���

� ��

��

��(

2�

(

<��

���

���

��

���

���

���

��

� �

21

�3/

�� �

��

���

����

���

����

���

����

��

��

��

����

��

�

�� �

��

���

���

�

��

��

����

���

�

���� ��

C

��3

6)0

��

�

��

��&

��

��

�

��

����

���

�

��

�� �

���

���

���

��

0��

�!

��

���

��

�����

��

���

���

���

���

���

��

���

����

���

� �

����

��7

897

$7

89

�

@6

���

#!��

�'!��"

���

'A�

'����

$��&

'�

�A�

��!��

��!

8����

!

���

��

�

�� �

���

�

���

��

��

�

D�

���

��

=���

����

���

��

��

���

���

���

���

��

���

��

��

)��

��

���

/4

�� �

��

��

��

� �

��

��

����

!

B6

(���!

��'

���

��$���

'��A�

��!��

/�

��

��

� �

���

���

%�

���

�

���

�� �

���

��

��

�

���

�

��

��

��

�����

���

�����

�!

#8�

������

�������

������

'������

C6

�����

����

����&

�����

����

�'

�

�)�

(��

;��

��

����

��

*��

���

���

��

��

��

���,

3��

��

���

��

���

"�

��

��

����

���

��

��(

2�

(�

��

��

�

��

��

�� �

�� �

���

�

���

����

����

��

��(

2�

(

:��

��

��

� ����

���

�

���

����

��

����

�21

�3

/0

�����

���

���

��

��

���

��

����

"�

���

�

��

���

����

����(

2�

(

<�

��

�� �

�� �

��"

��

�

����

����

���

��

���

��

�

��

� �

��

���(

2�

(

<�

��

��

��

��

��

��

�

��6

���

D(�"

,����

����

��"��

��

��

��

��

�� *)

���

��

��

���+��

���

��

��+�

��

>���

(��

��,

���

��

��

��

���

��

���

��

��

��

���

��

��+2

��

>���

(��

��

�

����

�$�

��

���

!

��

��

��

��

����

�$��

���

��

��

��

:��

��

��

� ����

���

�

���

����

��

����

�21

�3

/�

���

��

���

���

��

���

��

��

��(

��

�����

2��

>���

"�

��

���

���

� � �

���

���

���

�

�� &

���

��

���

����

��

��

��"�

���

��

���

��

��

����

�

���

���

�

������

�&�

���

�!��

��'

)��'��

�'!��

7�

="��

�� � ���

������

*����

�

����

���

�����

��� %���

�����

����

����

���

�� �

��� ���

���

����

���

��

���

����

�� �

,1

�=

���

��

������ �

*����

�

����

���

��

�����

�����

��

� ��� � �

���

��

��

&�� ����

�� �

����

����������

�� ���

�����

���

����� � �

,1

� =�

��

���

���

�����

���

���

� ��� � �

�����

���

�����

��E

ANNEX 9

PROJECTE D’ADSCRIPCIÓ ENTRE L’INSTITUT ESCOLA

COSTA I LLOBERA I EL CENTRE EDUCATIU PROJECTE

Desembre 2011

1. Presentació

L’ Institut Escola Costa i Llobera i el Centre Educatiu Projecte són dos centres del districte de Sarrià St. Gervas i, el primer de

titularitat pública i el segon de titularitat priva da i centre concertat, que fa anys que mantenen rel ació de continuïtat entre

els nivells educatius de Batxillerat de Costa i Llo bera i de 4t d’ESO de Projecte.

El Centre Educatiu Projecte és una escola d’una sol a línia que comprèn els nivells de segon cicle d’Ed ucació Infantil,

Primària i ESO i que pretén completar la proposta a ctual de 3 a 16 anys amb la continuïtat, al Batxill erat, fins els 18 anys.

Per altra banda, l’Institut Escola Costa i Llobera oferta places de Batxillerat que queden disponibles a aquelles famílies que

es plantegen uns estudis d’aquests nivells en les m odalitats que el centre ofereix.

Al llarg de molts anys, alumnes de Projecte han con tinuat els seus estudis a Costa i Llobera, això ha permès estrènyer més

els lligams entre ambdós centres i, alhora, establi r un millor coneixement mutu i coordinar les accion s educatives per tal de

contribuir al màxim al millor seguiment de l’alumna t.

Entre aquestes accions cal destacar, dins l’àmbit p edagògic, les reunions informatives de seguiment de ls alumnes de

Projecte que han accedit a Costa i Llobera, les reu nions entre els Departaments de les diferents àrees dels dos centres per

tal d’ajustar i coordinar el treball, a nivell meto dològic i d’aprenentatges, i les reunions de tutors per treballar el traspàs

d’aquells alumnes que està previst que continuïn el s seus estudis al Batxillerat de Costa i Llobera.

També, històricament, en l’època en què els Consell s Escolars de cada centre podien acordar atorgar 1 punt dins el procés

de preinscripció, l’Institut escola Costa i Llobera havia atorgat aquest punt als alumnes que provenie n del Centre Educatiu

Projecte, per tal d’afavorir la seva incorporació a l centre.

Estem parlant, doncs, d’una relació que fa anys que s’està mantenint i que ha permès un millor coneixe ment mutu,

contribuint en una millora del seguiment acadèmic i personal de l’alumnat i en un reforçament dels res pectius Projectes

Educatius de Centre a través del treball en xarxa.

És per tots aquests motius que volem formalitzar aq uesta relació a través de l’adscripció entre els do s centres.

2. Punts de trobada entre l’Institut escola Costa i Llobera i el Centre Educatiu Projecte

La relació entre els dos centres es justifica per u na sèrie d’aspectes que es poden concretar, bàsicam ent, en els següents:

• Singularitat dels dos projectes educatius.

La trajectòria de cada una de les dues institucions educatives ve marcada per la singularitat dels seu s propis projectes

educatius així com la trajectòria que ha seguit cad a un d’ells.

L’Institut Escola Costa i Llobera és un centre públic d’ensenyaments d’infantil, primària i secundària integrats. De

titularitat pública des del 1989; amb la llei del CEPEPC ha estat el primer Institut escola de Catalunya, fet que ha

vingut a reconèixer el model educatiu integrat que sempre l’ha caracteritzat.

El Centre Educatiu Projecte és un centre concertat d’una línia d’ensenyaments d’infantil, primària i ESO, del qual n’és

titular la Fundació Projecte. Aquesta fundació comp ta, en el seu patronat, amb membres fundadors de l’ escola, mestres

i professors i famílies que han contribuït durant m olts anys en el desenvolupament i creixement del ce ntre.

Projecte va néixer amb la voluntat de ser una escol a integradora atenta a un bon acompanyament educati u de la

diversitat. Va iniciar la seva activitat integrant nens/es i nois/es afectats d’hemofília dins una esc olaritat ordinària

atenent les necessitats específiques d’aquest alumn at però alhora compartint la dinàmica escolar amb a ltres alumnes

no hemofílics. Aquest fet va originar que s’iniciés l’activitat dins del model d’escola d’EGB d’educac ió especial amb un

Projecte Educatiu singular i que, més tard, amb l’a mpliació de l’escolaritat obligatòria fins els 16 a nys, passéssim a ser

un centre integrat d’educació infantil, primària i ESO.

Aquesta breu ressenya dels orígens i evolució de ca da un dels centres permet reconèixer la singularita t específica de

cadascun d’ells dins del seu àmbit i la voluntat, m antinguda fins l’actualitat, de desenvolupar un Pro jecte Educatiu

propi, més enllà d’esquemes prefixats i models esta blerts. És justament aquest fet el que uneix les du es escoles en la

voluntat d’avançar-se al futur i establir propostes estables que enforteixen cada un dels models propi s alhora que

complementen la pròpia oferta educativa.

• Trajectòria de les dues institucions educatives.

L’Institut escola Costa i Llobera té una trajectòri a de més de 50 anys, mentre que el Centre Educatiu Projecte fa més de

30 anys que va entrar en funcionament.

Ambdós centres han aprofitat aquests anys, des de l a seva creació, per desenvolupar una trajectòria co nsolidada amb

un model educatiu propi que, alhora, respon a les n ecessitats del conjunt de famílies que hi accedeixe n.

La demanda de preinscripció als dos centres i el no mbre d’alumnes escolaritzats posen de manifest que els dos

projectes educatius representen, al llarg dels anys i també en l’actualitat, una proposta viva que un bon nombre de

famílies comparteixen i volen fer seva. Això consol ida i avala dos models que pretenen enfortir-se mút uament a través

d’aquest projecte d’adscripció.

• Model d’educació personalitzada amb un alt nivell d’implicació de la família.

El model educatiu compartit per les dues escoles pe rsegueix un treball personalitzat amb cada un dels alumnes. Aquest

fet ve condicionat per diferents factors, primer pe r la voluntat dels propis Projectes Educatius que e s defineixen, per

una altra banda per un model pedagògic basat tant e n el seguiment de l’alumnat que pot presentar dific ultats

d’aprenentatge com també d’aquell que pot assolir n ivells d’aprenentatge superior. Aquest concepte qu alitatiu que

persegueix assolir el millor rendiment de tots i ca da un dels alumnes uneix les dues escoles en un mod el compartit

d’educació personalitzada per tal de desenvolupar a l màxim les capacitats de cada alumne/a.

Dins d’aquest procés es fa imprescindible, com no p ot ser d’altra manera, la col·laboració de la famíl ia. És en aquest

sentit que els models educatius de cada un dels cen tres, juntament amb les propostes informatives que es fan a les

famílies que s’interessen per accedir-hi, subratlli n aquest aspecte cabdal, aconseguint un efecte crid a vers aquelles

famílies que comparteixen aquest plantejament educa tiu.

• Model de proximitat entre escola pública i concertada dins el marc del Servei d’Educació de Catalunya.

El treball continuat entre els dos centres ha posat sobre la taula la necessitat d’una major col·labor ació entre centres

públics i concertats ja que la complementarietat de ls plantejaments de cada centre contribueix a una m illora del

funcionament i rendiment.

És dins d’aquest model de Servei d’Educació de Cata lunya que fem nostres els criteris que el defineixe n: equitat,

suficiència, excel·lència i coresponsabilitat. Tamb é és dins d’aquest marc, i atenent a criteris d’aut onomia de centres,

que pretenem consolidar un model que, a la pràctica , ha demostrat la seva validesa i que, en el marc l egal actual, troba

el seu recolzament en l’article 76 de la Llei d’Edu cació de Catalunya al considerar la possibilitat d’ adscripció entre

centres públics i concertats prèvia conformitat del s titulars dels centres.

El patronat de la Fundació Projecte, com a titular del Centre Educatiu Projecte, ha manifestat el seu acord pel que fa a la

sol·licitud d’aquest procés d’adscripció.

També dins d’aquet marc de proximitat entre escola pública i concertada es produeix un altre fenomen q ue confirma

aquest fet. El Centre Educatiu Projecte oferta cada any places a 1r d’ESO que provenen del decalatge e ntre les places

assignades als nivells de Secundària Obligatòria (3 0) i les places assignades als nivells de Primària (25).

En aquest sentit, si analitzem els alumnes que s’ha n incorporat a Projecte a 1r d’ESO en els darrers a nys, trobarem que

més d’un 75% de mitjana tenen el seu origen en cent res públics del districte o centres públics que mal grat no pertànyer

a Sarrià-St. Gervasi mostren un PEC i unes dimensio ns similars a Projecte. Sense entrar en nombre d’al umnes concrets

que varien cada any i que també depenen de les plac es disponibles, hi estarien situats centres com Orl andai, Dolors

Monserdà, Nabí, Farigola, entre d’altres. Fent-ne u na síntesi generalitzada podríem dir que responen a famílies que

satisfetes amb una escola pública de primària més p ersonalitzada i d’una o dues línies, busquen una co ntinuïtat similar

a l’ESO, en aquest cas en un centre concertat.

• Percentatge de traspàs d’alumnat d’un centre a un altre.

Tots aquests arguments, malgrat la seva consistènci a dins l’àmbit pedagògic i educatiu, perdrien senti t si la dimensió

numèrica de les places que cada any cobreixen, o po drien cobrir, alumnes de Projecte en l’Institut Esc ola Costa i

Llobera superessin les que habitualment s’oferten.

En aquest aspecte hi ha tres arguments bàsics sobre els que es sosté la proposta d’adscripció:

a) Demanda passada del centre.

Durant els darrers anys l’accés d’alumnes de Projec te a l’Institut escola Costa i Llobera al nivell de Batxillerat s’ha vist

condicionat pels punts derivats dels barems de prei nscripció que estableix el Departament d’Ensenyamen t. Aquest fet

ha originat que el nombre d’alumnes de Projecte que hi accedeixin hagi minvat, bé perquè no han tingu t punts

suficients per accedir-hi, bé perquè la família ha desistit de fer la preinscripció en aquest centre v alorant les poques

possibilitats que hi havia de poder accedir-hi.

En qualsevol cas, durant els darrers cinc cursos, e l nombre d’alumnes que ha pogut accedir ha estat en tre 2 i 7 alumnes

per curs.

b) Orientació futura d’alumnes de Projecte vers el Batxillerat de l’Institut Escola Costa i Llobera.

Dins del procés d’orientació acadèmica i profession al que es porta a terme al Centre Educatiu Projecte , amb l’alumnat

de 4t d’ESO s’estableixen diferents itineraris pers onalitzats en funció de les característiques acadèm iques i personals

de cada alumne/a. És en aquest procés orientador qu e, conjuntament amb l’alumne/a i la família, s’acab en definint no

només els possibles estudis posteriors sinó també l a tipologia de centre més adequada en funció de les

característiques pròpies de l’alumne/a que esmentàv em abans.

Atenent a les dades dels darrers cursos, a Projecte obtenen, de mitjana, el Graduat en Secundària entr e el 80% i el 90%

de l’alumnat. D’aquest percentatge una part majorit ària segueix estudis de Batxillerat mentre que la r esta cursa Cicles

Formatius de Grau Mitjà.

Després de revisar, durant els darrers cursos, les característiques de cada alumne/a, s’estima que l’i tinerari de

continuïtat en l’Institut escola Costa i Llobera qu edaria cobert per una forquilla que aniria entre el s 8 i 12 alumnes

segons les promocions. Dins d’aquestes previsions, fetes pel Centre Educatiu Projecte, també cal tenir en compte que

no totes les famílies a les que es pot recomanar la continuïtat a l’Institut Escola Costa i Llobera de cideixin fer la

preinscripció en aquest centre atenent a criteris p ersonals, situacions de proximitat, etc.

El percentatge es manté estable al llarg del cursos i considerem que és un criteri a tenir en compte, per ambdós centres

i també pel Consorci d’Educació, a l’hora de valora r aquest procés d’adscripció.

Aquest és un aspecte estudiat pels dos centres en e l sentit que tal i com estableix la LEC en l’aparta t 3r de l’article 76

sobre adscripció de centres “s’ha de prendre en con sideració la disponibilitat de places escolars del centre o centres

receptors, de manera que no se superi l’oferta que tenen autoritzada per al primer curs de cada enseny ament, i la

programació de l’oferta educativa”.

En aquest sentit, la realitat dels darrers anys es manté llunyana de l’ocupació plena de places de 1r de Batxillerat per

part d’alumnes de Projecte.

Per altra banda, també s’ha valorat el possible efe cte “crida” del procés d’adscripció entre els dos c entres que pogués

originar un col·lapse de les places disponibles. En aquest sentit i, dins dels procés d’orientació que es porta a terme a

Projecte, es produeix un nivell molt alt de coincid ència entre els criteris d’orientació del centre i el que acaba decidint la

família. Per concretar aquest aspecte cal esmentar que el nombre màxim d’alumnes en què s’ha produït u na

discrepància entre l’escola i la família sobre els estudis i la tipologia del centre de continuïtat ha estat, com a màxim,

d’un/a alumne/a sobre un grup de 30 i que habitualm ent no n’hi ha cap. Es tracta doncs, d’un índex mol t baix que

s’explica pel seguiment i la coordinació amb la fam ília i per l’alt nivell de decisions compartides i consensuades al llarg

de l’escolaritat.

c) Grau d’ocupació de les places disponibles de l’Institut Escola Costa i Llobera.

En qualsevol cas, l’adscripció entre el Centre Educ atiu Projecte i l’Institut escola Costa i Llobera n o pretén, en cap cas,

la disponibilitat total de les places ofertades sin ó un major grau de preferència per part de l’alumna t de Projecte que es

concreta en els punts que es deriven, del procés de preinscripció, pel fet de ser un centre adscrit.

És per aquest motiu que a partir de les dades que d isposem i establint els possibles escenaris que es poden generar

pel mateix procés d’adscripció no ens plantegem que , en cap cas, es produeixin de forma reiterada sit uacions que

generin més places demandades que ofertades i pogue ssin provocar la necessitat de l’augment de la ràti o de l’alumnat.

Creiem que, llevat de situacions molt excepcionals, aquest fet dificultaria el manteniment del nivell educatiu i de la

qualitat de Batxillerat que actualment es desenvolu pa a l’Institut escola Costa i Llobera i que està fora dels desitjos

dels dos centres.

Pel mateix fet que considerem l’adscripció com un p rocés viu, serem les mateixes direccions dels centr es les primeres

interessades en evitar aquesta situació.

3. Comissió de seguiment.

Per tal de garantir els aspectes exposats anteriorm ent i poder resoldre els que es puguin presentar en un futur, s’establirà

una comissió de seguiment formada per les direccion s dels dos centres, amb la participació dels respon sables de les

tutories de 4t d’ESO del Centre Educatiu Projecte i de 1r de Batxillerat de l’Institut escola Costa i Llobera amb

l’assessorament del Consorci d’Educació de Barcelon a en aquells casos en què pugui ser necessari.

Aquesta comissió elaborarà anualment un informe del procés d’adscripció valorant les reunions de coord inació entre els

centres, els resultats del procés de preinscripció i matriculació i el grau de coincidència entre el p rocés d’orientació

adreçat als alumnes de 4t d’ESO i els resultats del procés de preinscripció i matrícula esmentats ante riorment.

Aquest treball té com a finalitat desenvolupar una coresponsabilitat entre els dos centres de cara al procés d’adscripció i al

seu seguiment.

ANNEX 10

1

IE Costa i Llobera Departament de llengua TIPUS DE TEXT

Textos Intenció Estructura Característiques Exemple s

Descriptiu ex. text científic text cientificotècnic text divulgatiu text d’investigació text didàctic

-Presentar informació d’un objecte, persona, situació, sentiment o procés per parlar de les seves característiques o propietats -Propòsit divulgatiu / transmetre coneixements/ Oferir informació objectiva

- Introducció - Desenvolupament: desplegament de característiques (caract1+ caract2+ caract3+caract X) - Conclusió

- Verbs en present - Noms, verbs: específics i abstractes - Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees (en primer lloc, tanmateix.. finalment), - Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial

Model de text descriptiu

Instructiu ex. recepta de cuina ús de manuals, eines, aparells regles de joc

- Donar instruccions - Donar consells

Ordenació lògica de la informació. Informació objectiva i precisa. Marques tipogràfiques (punts, guionets, negreta, colors) que ajuden a destacar la informació rellevant.

L’imperatiu és el més utilitzat: Doneu els diners de l’excursió al tutor. Connectors d’ordre: (Primer, segon... ). Frases curtes i directes. Registre estàndard. Abundància d’ordinals i cardinals

Model de text instructiu

Expositiu A més de presentar informació d’un tema, objecte, persona, situació... aclareix, exemplifica i mostra les idees amb exemples, raonaments i perquès -Propòsit divulgatiu/ transmetre coneixements o oferiment d’informació

A part de l’estructura comuna d’introducció, desenvolupament i conclusió, han de ser visibles al costat de les idees els raonaments, exemples i perquès

Verbs en present Importància d’us de connectors explicatius ( és a dir, en altres paraules, per exemple..)

Model text expositiu

2

Argumentatiu Periodisme: articles d’opinió, editorials, cartes al director, etc. Discurs institucional Publicitat Política Debats

Tractar de persuadir / convèncer de quelcom (tesi) amb arguments, contraarguments o raons

La tesi pot aparèixer al començament de l’escrit i a continuació els arguments en la seva defensa, o al revés. S’ha de fer una conclusió que reculli la tesi i els arguments més importants de forma resumida

Importància de l’ús d’altres connectors, per exemple, els de causa / conseqüència. Oracions senzilles i enunciatives en la tesi i les conclusions. Oracions més complexes en l’argumentació.

Model de text argumentatiu

Predictiu Prospeccions econòmiques pronòstic meteorològic Horòscop

Anticipar fets que poden tenir lloc a curt, mig o llarg termini

Barreja de l’estructura del text argumentatiu i el descriptiu Es pot trobar inserit a l’interior d’un text expositiu o explicatiu.

Verbs en futur simple (demà nevarà) Futur compost (quan haurà acabat...) Condicional simples (nevaria si...) Subjuntiu (que plogui dependrà de...) Perífrasis de probabilitat: (deure, pot, etc.) + infinitiu Adverbis temporals i de dubte

Servei català de meteorologia Horòscop a El Punt

La definició Entrades de diccionaris, enciclopèdies...

- fixar amb precisió el significat d’una paraula o la natura d’una cosa - posar límits o fronteres clares a un concepte per saber què és i que no es pugui confondre amb un altre

- gènere (classe a la pertany la cosa definida) - diferència específica (característiques que la fan ser diferent dins d’aquesta classe)

- no ha de contenir la paraula que es defineix - ha de ser el més senzilla possible - si hi ha diferents interpretacions, han de ser les mínimes possibles

llapis: eina d’escriptura (això és el gènere) formada per una barra de grafit envoltada de fusta (aquesta és la diferència específica)

Per a aprofundir en el tema de la tipologia textual i la redacció de textos en general la UB ha creat la pàgina web Argumenta Barcelona, febrer de 2012