projecte de direcció 2016-2020

7/24/2019 Projecte de Direcci 2016-2020

1/30

PROJECTE DE DIRECCI

2016-2020

IES JOAN FUSTER

MIQUEL-NGEL FURI I DIEGO


2/30

Pgina 2

Hi ha dues tragdies per a una organitzaci: no assolir all que desitja o assolir all que no

desitja. Per nhi ha una altra de pitjor: no saber el que es vol assolir. George BernardShaw

Cal aprendre a estimar les diferncies. (Joan Fuster)

Lesperana no s la convicci que alguna cosa eixir b,sin la certesa que alguna cosa t

sentit, isca com isca. (Vacklav Havel)


3/30

Pgina 3

NDEX

1. INTRODUCCI ................................................................................................................ 4

1.1. Marc Legal ................................................................................................................... 4

1.2. Motivaci i principis que regeixen el projecte ............................................................ 4

2. DESCRIPCI I ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES MS RELLEVANTS DELCENTRE .................................................................................................................................... 5

2.1. Anlisi de lespai fsic i de lentorn social del centre.................................................. 5

2.2. Persones ....................................................................................................................... 6

2.2.1. Alumnat ................................................................................................................ 6

2.2.2. Professorat .......................................................................................................... 10

2.2.3. PAS (Personal no docent) .................................................................................. 10

2.2.4. AMPA ................................................................................................................ 102.3. Altres organismes i institucions ................................................................................. 10

2.4. Installacions .............................................................................................................. 10

2.5. Serveis complementaris ............................................................................................. 11

3. DETECCI DELS ASPECTES NEGATIUS I POSITIUS (DIFICULTATS,AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS) .............................................................. 11

3.1. Anlisi DAFO ............................................................................................................ 11

3.2. Estratgies derivades de l'anlisi DAFO ................................................................... 12

3.3. mbits d'intervenci .................................................................................................. 13

4. OBJECTIUS BSICS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB LEXERCICI DELA FUNCI DIRECTIVA ...................................................................................................... 13

4.1. Relacionats amb el procs d'ensenyament aprenentatge ........................................... 16

4.2. Relacionats amb l'entorn ............................................................................................ 16

4.3. Relacionats amb el funcionament del centre ............................................................. 17

4.4. Lnies dactuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels objectius......... 17

5. COMPOSICI DE LEQUIP DIRECTIU ....................................................................... 21

6. PROCEDIMENTS DAVALUACI DE LA GESTI DIRECTIVA I DEL MATEIXPROJECTE ............................................................................................................................... 22

6.1. Relacionats amb el projecte ....................................................................................... 22

6.2. Relacionats amb la gesti directiva ........................................................................... 25

7. BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................. 29


4/30

Pgina 4

1. INTRODUCCI

1.1.Marc Legal

En compliment de la RESOLUCI de 5 de febrer de 2016, del director general deCentres i Personal Docent, per la qual es convoca concurs de mrits per a la selecci i

nomenament de directors i directores de centres docents pblics de la Generalitat, es presentaaquest projecte de direcci per a l'IES Joan Fuster de Sueca per al quadrienni 2016-2020, comun projecte nou, un projecte en equip, un projecte realista i illusionant.

1.2.Motivaci i principis que regeixen el projecte

El proper curs 2016-2017 sacompliran 20 anys de la creaci de lactual Institut desecundria IES Joan Fuster,per integraci de lInstitut de Formaci Professional RiberaBaixa i de lInstitut de Batxillerat Joan Fuster.

Des que en 1872 es cre el primer institut densenyament secundari a Sueca (noms va

durar dos anys i continu com a collegi de carcter privat), passaren molts anys fins quelAjuntament aprov la construcci dun institut laboral, en lany 1956, que fou dirigit perlorde salesi, i anys ms tard, al final dels seixanta, es feu crrec el Ministeri dEducaci iCincia, primer amb el nom de Matemtic Marzal i, desprs, com a institut de batxilleratJoan Fuster. I a finals dels anys 70 es constru el centre de Formaci Professional RiberaBaixa.

Avui en dia podem considerar que la unificaci dels dos centres i la gran ofertaeducativa i serveis que proposa el nostre institut ha estat un exemple de consens no exemptde dificultats i entrebancs, tant de la comunitat educativa com tamb de tots els mbits de la

nostra societat,per laposta de leducaci pblica i de qualitat.

Cada projecte s singular i diferenciat segons les seues caracterstiques, els seusprofessionals, la realitat que lenvolta i el collectiu al qual es dirigeix. Aix vol dir queexisteixen infinitat de maneres dorganitzar i gestionar els seus elements.

Volem que el nostre Centre siga un referent tant pel que fa a la qualitat delensenyament com a la formaci en valors. Pensem tamb que un centre educatiu ha de tindrecura del seu patrimoni cultural i preservar el seu entorn, a la vegada que ha destar obert anoves cultures i tecnologies. Optem doncs a una formaci integral de l alumne, que tinga en

compte tant els aspectes acadmics (aprendre a aprendre, competncies bsiques, el treball enprojectes), com els valors humans que contribuiran al seu creixement personal.

Amb la voluntat de donar un impuls a la gesti del centre hem decidit presentar un nouprojecte de direcci. Per tal de garantir una bona feina en equip, creiem que s imprescindibletrobar el temps i lespai necessaris per poder reflexionar sobre el funcionament del nostreinstitut. La nostra intenci s millorar-lo en molts aspectes al llarg daquest perode.

Pensem que s el moment dengegar un projecte nou basat en la collaboraci de totsels membres de la comunitat educativa. Sabem que no s una tasca fcil per acceptem elcomproms personal de tirar-la endavant. En aquest document volem fer-vos arribar el tipusde direcci que volem exercir i la idea de centre que pretenem aconseguir. Els principis en


5/30

Pgina 5

qu se sostindr contemplen un lideratge distribut i la necessitat de recollir uns indicadors pera cadascuna de les nostres actuacions que ens permeten retre comptes al final de cada curs.

Per altra banda, creiem que el centre no pot donar lesquena a la realitat social on estimmers. Hem de saber crear espais de trobada, de discussi serena entre la comunitateducativa. Cal que arrelem en els nostres alumnes valors, normes i actituds com sn la

tolerncia, el dileg, el respecte, la solidaritat, la justcia, la pau i la llibertat.

El nosaltres ha destar per davant del jo, que est incls en el nosaltres. Larelaci entre les persones que formem el collectiu del professorat i tota la comunitateducativa ha destar fonamentada en la reciprocitat, el reconeixement i la intersubjectivitat,encara que lacci directiva es constitueix i es construeix en funci dels processos, delsmecanismes i les actuacions que es determinen dins de lmbit del centre educatiu.

La nostra voluntat s articular un projecte engrescador, amb el qual tothomsidentifique. Pensem que en el decurs daquests anys el centre ha assolit un notable nivell

tant de funcionament intern com de projecci externa. La nova etapa ens permetr laconsolidaci de la qualitat del nostre ensenyament, aix com la millora del clima i laugmentdel sentiment de pertinena al centre.

Les estratgies dacci sn la participaci, la comunicaci, el dileg i lescolta. Calimplicar els membres de la comunitat educativa i fer-los partcips directes en els processos dedeliberaci.

2. DESCRIPCI I ANLISI DE LES CARACTERSTIQUES MS RELLEVANTSDEL CENTRE

2.1.Anlisi de lespai fsic i de lentorn social del centre

Sueca fou un antiga alqueria musulmana, el nom de la qual en rab, Suayqa derivadel diminutiu de Suq, que vol dir mercat. Desprs de la conquesta, els primers pobladorscristians shi van establir el 1245, com consta en la carta pobla datada aquest any. Des delmateix segle XIII, Sueca compt amb un consell municipal propi, que el 1707 va sersubstitut, dacord amb el decret de Nova Planta, pel model castell.

La fortuna de Sueca ha anat lligada al llarg de la histria al cultiu de larrs, sobretot apartir del segle XVI, amb la construcci de la Squia Major, i al segle XVIII, amb

laterrament duna gran part de lAlbufera. Lextensi de larrossar es va traduir en unincrement de la poblaci, que pass duns dos mil habitants el 1715 a catorze mil dos seglesdesprs, a principis del segle XX. Sueca tamb obtindria el 1899 el ttol de ciutat, comprat a lareina regent, que rubricava la prosperitat econmica i lesplendor cultural que havia assolit la

poblaci.

Tot i que larrs hi s encara ben present, omplint la major part de les terres del terme,Sueca ja no s avui una ciutat noms agrcola. A larrs i tamb la taronja i lhorta, cal afegirel comer de proximitat, la reconeguda abundncia de professionals liberals i eldesenvolupament turstic de la zona costanera, especialment al Perell i els Marenys. El ritmede creixement demogrfic sha estabilitzat i la poblaci es mant avui al voltant dels 28.000habitants.


6/30

Pgina 6

El grfic de lestructura productiva de Sueca mostra que lagricultura ha baixata pocms del 6%, mentre que la indstria ocupa un 26% de la poblaci activa (de la qual, el 9%dedicat a la construcci) i el sectors serveis, absolutament majoritari, concentra ms de les dosterceres parts del total (68%).

Sueca exerceix una clara capitalitat sobre el conjunt de la Ribera Baixa. En efecte, elsseus 28.000 habitants representen el 35% de la comarca. Per altra part, mentre noms un 2%de suecans treballa en lestranger, Sueca acull una poblaci estrangera que suposa quasi el 8%

de la seua poblaci total.La taxa datur a Sueca no s excessivament elevada. Segons la base de dades

argos.gva.es, a 31 de desembre de 2015, era de menys del 15%, molt per baix de la mitjana delEstat, tot i queen el cas de les dones aquest percentatge puja al 55%.

Un fenomen nou que cal esmentar i que shaprodut desprs de la bombollaimmobiliria, s laugment del cooperativisme. Un recent estudi (dades facilitades per laFederaci Valenciana dEmpreses Cooperatives de Treball Associat FEVECTA) sobre el

percentatge daquesta incidncia laboral en la nostra comarca i la nostra ciutat ens indica quea Sueca es concentra quasi el 30% de les cooperatives en les dues comarques de la Ribera).

Per sectors:

2.2.Persones

2.2.1. Alumnat

LIES Joan Fuster imparteix ensenyament secundari tant en nivell obligatori (ESO)com post-obligatori (FPB, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitj i Grau Superior).Lalumnat de 1r dESO arriba a linstitut procedent dels collegis deducaci infantil i

primria Miguel Hernndez de Riola, Carrasquer i Cervantes de Sueca, ElPerell,Mareny de Barraquetes i el Collegi Agrupat Ribera Baixa de Llaur (alumnes de

Fortaleny). Quant al batxillerat i els Cicles Formatius, els alumnes provenen dels collegisconcertats de Sueca i daltres poblacions venes.Per ltim, a efectes de la prova dAccs a laUniversitat, estem adscrits a la UV Estudi General.

Agricultura

Indstria

Construcci

Serveis

Construcci

Indstria

Comeros/tallers

Alimentaci

Assessories

Altres


7/30


8/30

Pgina 8

El nostre alumnat s valencianoparlant i gaireb tots han estat escolaritzats en aquestallengua, que a ms a ms es la llengua vehicular del centre, i aix s'estableix en el seu projectelingstic i en la resta de projectes del centre. Seguim amb els programes PEV per a lESO iBatxillerat, i el PIP per a la formaci professional.

Una valoraci dels resultats acadmics i les promocions en ESO i FPB ens indica

(veure grfic alumnat 3) la millora en 1r, 2n i 3r dESO i la FPB, empitjoren en 4t dESO,per amb resultats encara molt millorables, sobretot per laugment dalumnat amb NEE i lafalta de recursos per atendre com voldrem la diversitat. Fra necessari laugment de lofertade grups que puguen compaginar el treball al grup de referncia i una atenci msespecialitzada en grups ms reduts. Els nous projectes PEMAR, el necessari manteniment dela diversitat en 4t dESO i la incorporaci dun segon PT podrien ajudar a millorar la qualitat iels resultats del nostre alumant amb lobjectiu daconseguir el graduat. Per tampoc ens hemdoblidar dels alumnes que tenen altres capacitats i que els cal una atenci personalitzada,com ja fan alguns departaments. Tots aquestos problemes es vorien minvats amb la reducci

de la rtio.Els resultats, pel que fa a les promocions en batxillerat i cicles formatius, sn

millorables (abandonaments, mercat de treball redut, falta de motivaci) ja que en algunscasos no se supera el 50% en el cicles de grau mitj; en els cicles de grau superior i batxilleratels percentatges se situen entre el 70% i el 80% de promoci.

En la seqncia histrica dels darrers cursos, el percentatge daprovats al Selectiu haestat al voltant del 100% i el nombre de presentats, ms o menys, duns 100 (2012-2013: 102,2013-2014: 96, 2014-2015: 99)

Si prenem com a referncia els centres pblics, privats o concertats, que presententants o ms alumnes que el nostre, a partir de 80, no saprecien diferncies sig nificatives. I ladesviaci mnima respecte a la mitjana dels centres valencians tampoc, per exemple si lamitjana de batxillerat est al voltant del 7 (73 el darrer any)en els resultats de les PAU no

baixen ms dun punt (63 el darrer any). Resultats imitjanes que sn acceptables tenint encompte el volum dalumnes presentats, tant de batxillerat com de cicles formatius (provaespecfica) que s superior a 100.

Grfic Alumnat 1. Evoluci de la matrcula

ESO 2013-14 2014-2015 2015-161r ESO 121 114 1222n ESO 133 117 1153r ESO 93 107 1064t ESO 68 85 97

BATXILLERAT 2013-14 2014-2015 2015-161r BAA 25 30 192n BAA 23 20 231r BAC 69 66 662n BAC 52 58 591r BAH 87 65 78

2n BAH 58 61 58


9/30

Pgina 9

PQPI/PFCB/CFB 2013-14 2014-2015 2015-161 32 33 262 22 17 11

CFM 2013-14 2014-2015 2015-161 CFM 161 167 1522 CFM 124 124 116

CFS 2013-14 2014-2015 2015-161 CFS 93 75 792 CFS 60 65 56

2013-14 2014-2015 2015-16TOTAL 1221 1204 1183*

Grfic Alumnat 2. Procedncia poblaci de lalumnat

Altres: El seu percentatge es reparteix entre les comarques de les dues Riberes i de la Safor.

Alumnat dorigen estranger.

Grfic alumnat 3. Percentatge dalumnes que promocionen en els darrers cursos:

Curs Any 2014-2015 2013-2014 2012-20131ESO 61,4% 59,7% 46,1%2ESO 61,9% 49,6% 42,6%3ESO 62,1% 46,7% 41,6%4ESO 63,1% 84,3% 75,6%

1r BATX 66,4% 65,9% 61,9%2n BATX 71,5% 82,2% 79,4%

ELECTROMECNICA 55,4% 62,1% 60%MANTENIMENT 48,3% 34,4% 48,3%

GESTI 37% 34% 39,7%MECATRNICA 46,7% 66,6% 42,9%

ADMINISTRACI I 79,4% 62,5% 63%SECRETARIAT 70% 62,5% 60%

1CFBA 62,5%

Sueca, Perell i Marenys

Cullera

Riola

Altres

Romania

Marroc

Litunia

Colmbia

Armnia


10/30

Pgina 10

2.2.2. Professorat

Al curs actual 2015-16 comptem amb 106 professors dels quals 3 sn a temps parcial,82 sn definitius al centre (80%), la resta sn comissions de serveis, expectatives de dest, en

prctiques o interins. Aquestes dades ens indiquen lestabilitat de la plantilla. Una majoria delprofessorat prov de les comarques de les Riberes, de la Safor i de lHorta. Un perfil

relativament semblant al de lalumnat del centre.

Aquesta estabilitat de la plantilla garanteix la continutat en el temps dels diferentsprojectes i plans educatius del centre.

2.2.3. PAS (Personal no docent)

El personal no docent del centre est compost per 4 persones de secretaria(Funcionries de Carrera definitives) 5 de consergeria (amb plaa definitiva i una resident), i

personal de neteja, tant de ladministraci pblica(3) com de lempresa privada(4).

Una reivindicaci compartida s la de millorar les condicions i aprofitament delsrecursos que tenim a labast en un centre tan gran com el nostre, a ms de la conscienciacique linstituts de totes i de tots, i que tamb es pot treballar amb criteris pedaggics.

2.2.4. AMPA

El canvi que suposa el pas de lensenyament primari al secundari fa que lacollaboraci de les famlies amb el centre estiga focalitzat en lassociaci de mares i paresque realitzen una tasca fonamental en la millora de la qualitat de lensenyament, totorganitzant tallers, participant en les trobades descoles en valenci, material pedaggic del

centre, activitats extraescolars, etc. La relaci amb la direcci i la comunitat educativa delcentre haur daprofundir-se perqu la seua intervenci siga de molta ms implicaci.

2.3.Altres organismes i institucions

Podem qualificar de satisfactries les relacions amb les diferents entitats cviques iorganismes pblics com lAjuntament (regidories de deducaci, cultura i esport, mediambient, formaci i ocupaci, etc.), Clubs esportius de la ciutat, universitats, empreses,CEFIRE, Escola Oficial dIdiomes, Junta Qualificadora de coneixements de valenci, etc. Eltipus de collaboraci que tenim amb aquestes institucions i entitats s vol variada, des de

cessi dinstallacions mitjanant convenis, realitzaci de cursos de formaci, mantenimentinstallacions i millora de lequipament del centre, etc. Pensem que el nostre institut ha de serun espai vital per a la comunitat educativa i de la nostra societat, per aix hem dampliar elseu s i signar ms convenis de collaboraci

2.4.Installacions

LIES JOAN FUSTER es troba situat a la zona de Sueca coneguda com a laltra partde la via. Durant molts anys aquesta zona formava part duna partida del terme municipal,

per avui en dia es pot considerar com a zona urbana, amb habitatges unifamiliars, pocsserveis pblics, casal multiusos, etc., a ms de compartir espais amb altres collegis com sn

Miquel Burguera i el Taller Ocupacional.


11/30

Pgina 11

Un element molt valorat per la comunitat educativa i organitzacions externes sn lesinstallacions del centre, els espais i la seua accessibilitat: sales de reunions, usos mltiples,laboratoris, tallers, pistes esportives, etc.

Amb el pas dels anys, per ls i altres factors, cal un manteniment i millora daquestesinstallacions i el seu aprofitament, per un tema de qualitat en lensenyament del nostre

alumnat (tallers cicles formatius, aules, espais compartits, etc.). Caldr fer un esfor per tal depersonalitzar les aules del centre. A ms, com volem ser un centre obert a la nostra societat,els convenis amb altres entitats han de ser fonamentals.

2.5.Serveis complementaris

El transport escolar consta de 2 rutes Riola Fortaleny i Perell Mareny i autocars ambun monitor/a a cada un dells encarregat del control i de lordre a linterior. Pel que fa a la

primera s de 43 en el primer cicle de secundria obligatria i 34 en el segon cicle. (19 msautoritzats daltres nivells). La segona ruta, molt semblant, transporta 38 alumnes i 32,respectivament (10 alumnes autoritzats).

Una altra reflexi al voltant de lalumnat que es desplaa amb altres mitjans, cal feresment al projecte de les rutes escolars per tal de millorar la seguretat del nostre alumnat. Laresta destudiants (comarques venes) disposen dun bon servei de transport (el tren) que estroba molt a prop de linstitut.

3. DETECCI DELS ASPECTES NEGATIUS I POSITIUS (DIFICULTATS,AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS)

3.1.Anlisi DAFO

POSITIU NEGATIUORIGENINTERN

Fortaleses Equip docent estable,

professorat implicat. Acci tutorial i de suport. Tipologia dalumnes. Bones dotacions TIC. Implicaci AMPA.

Centre solidari. Interculturalitat. Mediaci de conflictes.

Debilitats o febleses Dificultat per trencar les

dinmiques ms tradicionals iinnovar.

Coordinaci millorable entre elprofessorat.

Insuficient cura en el manteniment

de les installacions. Nombre elevat de repetidors i

abandonament escolar a lESO.

ORIGENEXTERN

Oportunitats Associacionisme. Relaci amb lAjuntament i

altres entitats pbliqueslocals i privades, iaprofitament irendibilitzaci de recursos.

Bon entorn socioeconmic.

Amenaces Retallades pressupostries i reducci de plantilles. Empitjorament de la situaci

econmica de les famlies. Empobriment ensenyament pblic. Xarxa wifi millorable.

Mal s de les xarxes socials. Canvis legislatius constants.


12/30

Pgina 12

3.2.Estratgies derivades de l'anlisi DAFO

Estratgies de millora

Estar atents en el compliment de les normatives.

Facilitar la formaci del professorat per propiciar activitats dinnovaci. Propiciar ls de les TIC com a eines de classe. Ajudar a la implicaci del docent en el funcionament del centre. Collaborar amb el PAEC i afavorir el sentiment de pertinena al centre. Iniciar la revisi dels documents del centre. Propiciar el clima i linters per augmentar el percentatge dalumnes que arriben a

Batx. i CFGM.

Estratgies de creixement

Millorar les dotacions TIC, tot i tenint en compte que el material informtic ha destar

en relaci, fonamentalment en la formaci professional, en consonncia al mn deltreball i les eines que les empreses vinculades als diferents cicles formatius del centrehi tenen relaci.

Augmentar els projectes d'innovaci educativa aprofitant millor els recursosdisponibles.

Difondre resultats i implicar famlies i alumnes a l'anlisi dels mateixos Difondre les activitats del centre. Consolidar la collaboraci amb lAMPA. Treure profit de les relacions institucionals en benefici de lalumnat del centre. Incentivar la motivaci, la curiositat i l'inters com a base del coneixement.

Estratgies de prevenci Optimitzar aspectes organitzatius. Facilitar la tasca al professorat amb recursos. Millorar l'atenci als alumnes i els resultats Afavorir la participaci de les famlies. Dissenyar estratgies preventives per mantenir el bon clima relacional, de disciplina i

acadmic. Millorar el trasps dinformaci de Primria a Secundria aix com el procs

dacollida de lalumnat i a les famlies. Realitzar activitats solidries.

Estratgies d'atenci continuada

Millorar la coordinaci entre el professorat i l'acci tutorial conjunta. Dissenyar millores en l'atenci a la diversitat. Actualitzar i completar el RRI amb la normativa sobrevinguda. Recolzar la tasca del professorat i les seves intervencions. Tutorialitzaci de lalumnat nou. Millorar la coordinaci dactivitats tutorials per a la prevenci dactituds que poden

ser perjudicials per a la convivncia, aix com treballar els valors. Propiciar i coordinar activitats extraescolars relacionades amb el currculum. Recolzar l'alumnat motivat per aprendre.


13/30


14/30

Pgina 14

l'Agncia de Desenvolupament Local. Creguem que s molt interessant, i rendibleprofessionalment, que els nostres estudiants tinguen una relaci amb el mn laboral abansd'eixir de l'institut. A ms aquesta interacci ens resulta imprescindible per als nostres Ciclesde Formaci Professional, perqu treballen per una inserci laboral acompanyada.

Volem una relaci molt ms estreta amb les escoles, de manera que l'alumnat, que ensarribe, se senta ja membre de l'institut abans d'accedir-hi. Propiciant trobades d'alumnat i

professorat de manera contnua i intensa al llarg del curs.Aix no obsta que implementem intercanvis amb altres instituts comarcals, de pas i(per qu no?) d'altres pasos, com ja hem fet en el passat.

MESURES CONCRETES

Algunes de les mesures concretes que volem implementar (poc a poc) per tal dedesenvolupar el nostre ideari de centre sn les segents:

ESPAISVolem fer tot el possible per organitzar el centre en aules matria. En l'actualitat

l'edifici es divideix en aules matria (aquelles que estan dotades de recursos i materials per aldesenvolupament de les activitats); i aules grup (aquelles que noms tenen el can per sn

buides de contingut per desenvolupar les activitats de la matria). Creguem que cal fer unesfor important en aquest sentit per:

Dotar d'eines i material l'alumnat.

Personalitzar les aules.

Crear sentiment de pertinena al professorat i a l'alumnat.

Millorar la neteja.

Caldr buscar espais alternatius. Actualment l'aula d'usos mltiples s'utilitza moltesvegades com a sal d'actes, tot i que no ho s, pensem que cal anar dotant-la per tal que hosemble. Tenim el Batxillerat d'Arts Escniques i per tant cal tindre-li molta cura i dotar-lod'un espai adequat. Tamb tenim un Batxillerat Artstic, i volem buscar espais on poder ferexposicions de manera regular, tot convidant famlies i altres escoles que les puguen visitar.

Caldr millorar i adequar tant les aules com els tallers de Cicles Formatius, dotant-losdels mecanismes escaients perqu siguen eficients. Aix mateix creguem important

personalitzar les aules i els corredors de cicles, per crear un ambient propici que permeta

sentir-se orgulls de pertnyer al nostre centre i no a un altre. Seguirem reivindicant davantles diferents institucions pbliques i acadmiques la implantaci del Cicle SuperiordAutomoci, i aix com de les installacions que siguen necessries.

Cal revitalitzar i dinamitzar la biblioteca i la sala de professorat gran. Perqu labiblioteca escolar siga efectiva cal un projecte decidit lligat al projecte curricular i al projecteeducatiu de centre. En aquest projecte caldr contemplar tant l'organitzaci de la bibliotecacom la formaci dels usuaris d'aquesta biblioteca. Creguem que la finalitat ha de ser establiruns objectius pedaggics per a educar lalumnat dESO en ls de la biblioteca i donar-li

pautes de coneixement vlides per a la seva educaci integral.

La sala gran cal fer-la molt ms polivalent i utilitzar-la a manera d'aula d'usos mltiples.Encara que caldr un debat del claustre per aprovar la remodelaci de totes dues zones.


15/30

Pgina 15

Volem reutilitzar l'hort perqu siga una zona d'esplai bonic i natural, amb algun banc ialgun arbre que faa ombra. Sabem que podem comptar amb algunes subvencions (programesd'innovaci de la conselleria) per tal de dur-ho endavant. Demanarem la collaboraci, pelmanteniment del jardins, de l'Ajuntament, per la nostra visi s que siguem nosaltres(professorat i alumnat) qui tinga cura i ho millore.

Per al manteniment dels espais comuns de l'institut, tenim l'ambici d'introduir unprojecte d'innovaci educativa per al reciclatge, tot treballant amb el suport econmic de laConselleria i de l'Ajuntament (amb la regidoria de mediambient). Comenant per fer unaxicoteta inversi en contenidors (petits) per al reciclatge, gestionats pels alumnes, cosa quecaldr treballar molt des de les tutories, el Departament d'Orientaci, el personal destinat aneteja i la direcci del centre.

PARTICIPACI

De lalumnat

Creguem fermament que cal dinamitzar l'intercanvi d'informaci i la relaci ambl'alumnat, destinatari ltim del nostre treball. s per aix que posarem tot el nostre esfor enobrir vies de comunicaci constant. En aquest sentit pensem que cal dotar de contingut la figuradel/de la delegat/delegada. Volem que siga una corretja de transmissi d'anada i de tornadad'informaci i de peticions regulars. Aix caldr tamb impulsar la junta de delegats/delegades,creant espais temporals i d'ubicaci perqu puguen desenvolupar la seua tasca de reflexi.

Perqu la participaci siga ms important volem tamb impulsar una associacid'alumnat i obrir el centre als / a les ex-alumnes perqu compartesquen experincies amb elsque encara sn al centre.

Del professorat

s imprescindible abordar ja, d'una manera decidida, la creaci d'espais horaris per ala reuni dels equips educatius, d'una manera ms regular i flexible. Aix com trobemimprescindible unes hores fixes de trobada per als tutors, entre ells i amb els diferents actorsde la seua tasca (orientadores, caps d'estudi, famlies o direcci). Estem convenuts que moltsdels problemes de convivncia vnen derivats de la manca de cooperaci.

De la Comissi de Coordinaci Pedaggica

La CCP s l'rgan mxim de representaci acadmica. Aix significa que l'hem de ferexercir com a tal. Ha de ser el motor vital que done contingut a totes les actuacionsacadmiques del centre, tot reflexionant-ne, per tamb amb propostes meditades que puguendotar el professorat d'eines de treball i d'avaluaci del seu treball.

De la Comissi de Convivncia

Dins de la comissi de convivncia cal crear un sistema de mediaci efica, noburocrtic, que ens permeta resoldre els conflictes tant acadmics com personals i professionalsde les persones que treballem al centre, siguem del sector que siguem. Ser una eina magnficasi la fem efica, perqu si no pot quedar simplement en un desig de bones intencions.

Un dels mecanismes de mediaci que voldrem posar en marxa el proper curs s latutoritzaci, per part de l'alumnat ms gran del centre, dels nouvinguts, ja siga els que vnen


16/30

Pgina 16

en 1r d'ESO, com els nous alumnes de batxillerat, cicles o els qui s'incorporen ms tard.Sabem que s un repte, per creguem que paga la pena intentar-ho.

De les famlies

Cal canalitzar un mitj eficient de trobada amb les famlies que no siga purament

acadmic. Per tant no es tracta de la relaci habitual amb el/la tutor/tutora, sin tamb amb laresta del professorat i de la instituci.

La relaci a travs de l'AMPA ens ha de proporcionar a tots plegats la seuaparticipaci tamb a la vida acadmica del centre. Cal convidar les famlies perqu puguenparlar de les seues inquietuds i de les seues pors. Proposarem al claustre, per tant, larealitzaci de jornades on els pares aporten tamb idees i propostes per a millorar el rendimentacadmic i, tamb, la convivncia en l'institut. Haurem d'acostumar-nos que participar i

proposar mesures s la millor manera de formar part de la formaci dels seus fills i filles.

Del personal no docent

Caldr aprofundir en la relaci amb les persones que tant ens ajuden a portar el dia adia del centre: administratives, conserges, manteniment i netejadores. Volem portar endavanttamb una tasca d'interrelaci constant, de reunions, de treball com, que ens porte a millorarel funcionament i la neteja del centre.

Finalment volem un centre viu i acollidor, participatiu. Per aix hem de potenciar moltms l'esfor que posem en la cooperaci interpersonal i interprofessional. I aix tambs'aconsegueix en moments de trobada fora de l'horari lectiu, tot potenciant els departamentsque ja fan activitats que impliquen l'alumnat i el professorat i aprofundint en ampliar aquest

tipus d'activitats per crear sinrgies de relaci personal imprescindibles per millorar dia a dia.

4.1.Relacionats amb el procs d'ensenyament aprenentatge

1.- Millorar els resultats acadmics i reduir l'abandonament escolar.2.- Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en l'atenci a la diversitat (en tots elsnivells educatius), lacci tutorial i en l'orientaci acadmica i professional.3.- Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinries per garantir elnecessari clima de treball i ordre dins de les aules.4.- Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activament en les activitats

que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de les installacions.5.- Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultats derivades de lesmancances socioeconmiques de les famlies, tot i assegurant l'accs de tots els alumnes a lesactivitats bsiques del centre.6.- Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i de les reunions,reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboraci entre tot l'equip educatiu.

4.2.Relacionats amb l'entorn

7.- Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i les escoles de

primria de la comarca. Tamb una relaci fluda i benefici mutu amb el mn empresarial,ajuntament, cambres de comer, associacions culturals i esportives, escola oficial didiomes,junta qualificadora, CEFIRE, etc.


17/30

Pgina 17

8.- Treballar per mantenir un centre arrelat i comproms amb la nostra llengua, la nostracultura i les nostres tradicions.

4.3.Relacionats amb el funcionament del centre

9.- Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos.

10.- Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) de manera que formepart del Projecte Educatiu del Centre, perqu pensem que les activitats extraescolars icomplementries permeten treballar temes transversals del currculum, sn motivadores,faciliten la convivncia i leducaci en valors.

11.- Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de la comunitateducativa.

4.4.Lnies dactuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels objectius

ACTUACIONS PREVISTES PER TAL DACONSEGUIR ELS OBJECTIUS

OBJECTIU 1: Millorar els resultats acadmics i reduir l'abandonament escolarACTUACIONS TEMPORITZACI RESPONSABLES RECURSOS

1.1- Treballar la planificaci, a leshores de tutoria i implicar a lesfamlies (reunions tamb amblinicide letapa)

Tot el perode Equip directiu,Coord. dESO,Orientadors,Tutors

Pla daccitutorial (PAT)Pla de transici

1.2- Revisar setmanalment amb elstutors el procs d'aprenentatge delsalumnes i acordar intervencions anivell individuals o grupals

Tot el perode Equip directiu itutors

Actes

1.3- Promoure activitats perqu elsalumnes, des de 1r d'ESO fins abatxillerat i formaci professional,redacten millor i facen millor elsseus treballs

Tot el perode Equip directiu,Tutors,Orientadors,Professorat

Resultats

1.4- Afavoriment de la participacien premis, concursos i programeseducatius

Tot el perode Tutors,Orientadors

PAEC

OBJECTIU 2: Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en l'atenci a ladiversitat, lacci tutoriali en l'orientaci acadmica i professional

2.1- Optimitzar lorganitzaci dels

reforos, adaptacions curriculars,agrupaments flexibles

Tot el perode Caps destudis,

Orientadors,Tutors

Horari del

centre,ACIs

2.2- Revisar i impulsar el PAT:orientaci acadmica i professional,habilitats cognitives i socials

Tot el perode Caps destudis, Pla daccitutorial

2.3- Millorar i sistematitzar lacoordinaci amb elscentres de primria adscrits Tot el perode

Caps destudis,Orientadors ,Coord. Primria

Preparar activ.conjuntes,Informes aval.

2.4- Posar a disposici a la xarxa iaprofitar materials de suport id'ampliaci formatiu/professionalms adequat

Tot el perode Departamentsdidctics

Internet


18/30

Pgina 18

2.5- Orientaci individualitzada del'itinerari formatiu/professionalms adequat

Tot el perode Caps d'estudis,Orientadors,Tutors

Pla daccitutorial,Antics alumnesi professorat

OBJECTIU 3: Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinriesper garantir el necessari clima de treball i ordre dins les aules3.1- Actualitzar el pla deconvivncia i impulsar el programade mediaci escolar

Primer any Equip directiu,Professorat,Orientadors

Pla global deconvivncia,Programa demediaci

3.2- Desenvolupar un programa detutories individualitzades

Tot el perode Equip directiu,Professorat,Orientadors ,Tutors

Pla deconvivncia idacci

3.3- Elaboraci dun decleg debones prctiques per part del

alumnes a cada tutoria

A partit del primerany

Cap destudis,Orientadors,

Tutors

RRI

3.4- Crear de forma permanent unaaula de convivncia

A partir del primerany

Equip Directiu,Professorat,Alumnat

RRI

OBJECTIU 4: Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activament en lesactivitats que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de les installacions4.1- Potenciar i donar rellevncia ala figura dels delegats. Fer reunions

peridiques dels delegats ambprefectura destudis

Tot el perode Director,Caps destudis,Delegats

Registredacords presosi posteriorsrevisions

4.2- Valorar pblicament la

participaci dels alumnes a lesactivitats del centre

Tot el perode Equip directiu Pgina web del

centre i taulerdanuncis

4.3- Elaborar un pla demanteniment

Curs 2017-2018 Secretari,Coord. RiscosLaborals

Pla demanteniment

4.4- Elaborar un pla de neteja Curs 2017-2018 E. directiu,Tutors,Orientadors

Pla de neteja

4.5- Fomentar la participaci del'alumnat en l'organitzaci de lesactivitats extraescolars

Tot el perode Equip directiu,CoordinadorsExtraescolars,Tutors

PAEC

OBJECTIU 5: Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultatsderivades de les mancances socioeconmiques de les famlies, mantenint l'actual sistema deprstec i reutilitzaci de llibres de text i assegurant l'accs de tots els alumnes a lesactivitats bsiques del centre5.1- Destinar recursos per afacilitar l'accs dels alumnes ambnecessitats a activitats del centre

A partit de 2017-2018

Direcci,Orientadors,Tutors,Serveis Socials

RRI

5.2- Lsde llibres i material

reciclat

Tot el perode Secretari,

Tutors,AMPA

Registre


19/30

Pgina 19

OBJECTIU 6: Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i deles reunions, reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboraci entretot l'equip educatiu6.1- Potenciar la coordinaci

equips docents dESOper aobjectius educatius concrets:comportament, hbits,

Tot el perode Caps destudis,

Coord. dESO.

Horari del

centre,PGA

6.2- Millorar la coordinacidactivitats escolars i extraescolarsi entre tots els departaments

Tot el perode Equip directiu,Coord. Act. Ext,CCP

PAEC

6.3- Augmentar la participaci enprojectes dinnovaci educativa

Tot el perode Equip directiu,Coord. PAF

PGA,PAF

6.4- Tenir un ordre del dia clar irealista de les reunions i complir-loevitant intervencions massallargues i que se nixen del gui.

Tot el perode Caps destudis,Direcci

Actes de lesreunions

6.5- Elaborar un documentcentralitzat de la vida acadmica

per cada alumne, des de 1r. d'ESO

Tot el perode Caps destudis Document

OBJECTIU 7: Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i lesescoles de primria adscrits al centre7.1- Reunions de coordinacitrimestrals amb lAMPA

Tot el perode Equip directiu,AMPA


7.2- Reunions de coordinaciperidiques amb Serveis Socials.

Tot el perode Cap destudisOrientadors


7.3- Continuaci del pla d'acollidade 1r d'ESO 3r trimestre Caps destudis,Coord. Primria Activitats,Orientadors7.4- Millora de la comunicaciamb les famlies a travs de les TIC

Tot el perode Equip directiu,Coord. TIC,AMPA

Web,Programes degesti

7.5- Activitats amb projecci socialorganitzades pel centre (xerrades,diades, )

Tot el perode Equip directiu,Orientadors

PAEC

7.6- Collaboraci amb entitatsciutadanes i serveis externs(consell de la joventut, )

Tot el perode Equip directiu,Orientadors,Entitats

PGA

7.7- Potenciar les relacions entreempreses i IES

Tot el curs Equip directiu,Empreses

Registre,Tutors decicles i de

prctiques7.8- Publicaci de notcies:informar a les revistes locals,

premsa, web, tauler danuncis alentrada del centre,

3r trimestre Caps destudisCoordinadors,Delegats

Hemeroteca

7.9- Realitzar jornades de portesobertes

3r trimestre Equip directiu Centre


20/30

Pgina 20

OBJECTIU 8: Treballar per mantenir un centre arrelat al pas, comproms amb la nostrallengua, la nostra cultura i les nostres tradicions8.1- Contemplar en les

programacions dels departamentsactivitats que potencien la llengua,la cultura i les tradicions prpies de

lentorn daquest centre

Tot el perode Departaments PGA

8.2- Potenciar les activitatsrelacionades amb les tradicions

prpies de lentorn,potenciar elsentiment de poble

Tot el perode Professorat PGA

8.3- Mantenir el projecte lingsticvigent i la Comissi denormalitzaci lingstica

Tot el perode Professorat PLC

8.4-. Potenciar ls del valenci entotes les activitats i la vida del

centre

Tot el perode Comunitateducativa

PLC

8.5- Donar a conixer alsestudiants la nostra cultura itreballar aquells elements quevinculen el centre al seu entorncultural.

Tot el perode Equip directiu,Departaments

PGA

8.6- Programar activitats per a lesdiades culturals o tradicionals

Tot el perode Equip directiu,Departaments

PGA

OBJECTIU 9: Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos9.1- Distribuir els espais valorantles necessitats del centre

Tot el perode Equip directiu,Claustre

PGA

9.2- Vetllar per a la millora delmanteniment de les infraestructuresdel centre

Primer curs Secretari,Coord. de RiscosLaborals, Tutors,Professors

Pla demanteniment ineteja: PMN

9.3- Revisar el pla demergncia idevacuaci del centre

Curs 2017-2018 Equip directiu,Coord.,Consell escolar

Plademergncia ievacuaci

9.4- Millorar la connectivitat atotes les aules

Tot el perode Equip directiu,Coord. TIC,Professorat

Pla TIC centre

OBJECTIU 10: Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) demanera que forme part del Projecte Educatiu del Centre10.1- Revisar i actualitzar el PAEC 1r trimestre E. directiu,

Coord. Act. Ext.,Consell Escolar

PAEC

10.2- Planificar anualment itrimestralment les activitats extr. icomplementries

Cada curs i cadatrimestre

E. Directiu,Departaments,Coord. Act. Ext.

PAEC

OBJECTIU 11: Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de lacomunitat educativa11.1- Fer un reconeixement pblic

als alumnes que participen enactivitats, tot i representant alcentre

Tot el perode Claustre,

Consell Escolar

Web del centre

i mitjans decomunicaci


21/30

Pgina 21

5. COMPOSICI DE LEQUIP DIRECTIU

La proposta que presente per al perode 2016-2020 est formada per persones amb moltaexperincia en el mn educatiu, que han exercit crrecs directius o com a coordinadors deformaci, de secundria, membres del consell escolar, etc.

MIQUEL FURI DIEGO, director. Professor de llengua i literatura valenciana. Llicenciat enFilologia Valenciana. Amb 30 anys dexperincia docent i 28 com a funcionari de carrera. He

exercit com a cap destudis i director en linstitut Ribera Baixa (de formaci professional) de Sueca(unificat des de 1996 amb lantic institut de batxillerat Joan Fuster), i tamb com a vicedirector alinstitut IES Joan Fuster de Sueca. A ms a ms forme part, des de fa molts anys, del consellescolar municipal de Sueca, i actualment sc el seu secretari. I per ltim, sc el president de la seude Sueca de la Junta Qualificadora de Coneixement del Valenci des de fa 2 anys.

JOSEPA ANAYA i GALLART, vicedirectora, Professora de llengua i literatura valenciana.Llicenciada en Filologia Catalana per la universitat de Valncia. Amb 28 anys de docent i 27com a funcionria de carrera. Ha treballat en tots els nivells educatius propis delensenyament secundari: ESO, Batxillerat, Garantia Social, PQPIs, i Diversificaci

curricular. Ha estat cap destudis, vicedirectora itutora (prcticament tots els anys de la seuadocncia). I ha format part, de manera intermitent, del Consell Escolar.

JOAN CARLES FONT CERVER, secretari, amb estudis de Diplomat i Llicenciat enInformtica de gesti per la Universitat Politcnica de Valncia. T 18 anys d'experincia coma docent en el cos de Secundaria (Tamb ha impartit cursos per a lINEM, empreses privades i

per al CEFIRE). Ha exercit com a cap d'estudis durant tres anys, en el IES Bernat Guinovartd'Algemes, i actualment en el IES Joan Fuster de Sueca i com a cap de departament 8 anys.

LLOREN CLAR i BALAGUER, cap destudis cicles, Enginyer Tcnic Industrial Elctric iEnginyer dOrganitzaci Industrial. Ha ocupat diversos crrecs de responsabili tat enlempresa privada. Ha sigut Professor Tcnic dFP i des del curs 95/96 pertany al cos de

11.2- Fer un protocol noud'acollida per al professoratnouvingut, tant per al ques'incorpora a l'inici de curs, com

per al que ho fa durant el curs

2n trimestre Equip directiu,Orientadors

Dossier

11.3- Passar enquesta de valoraci

al professorat

Inici del 2n curs. Equip directiu Enquesta

11.4- Mantenir i potenciar lacelebraci d'un acte de comiat delalumnatque finalitza els seusestudis

Tot el perode Professorat,Tutors,Equip directiu

Installacionsdel centre.

11.5- Potenciar la creaci de grupsculturals i esportius formats peralumnes i exalumnes del centre

Tot el perode Professorat,AMPA,Alumnat,

Installacionsdel centre


22/30

Pgina 22

Professors dEnsenyament Secundari en lespecialitat Sistemes Electrotcnics Automtics.Actualment s cap dEstudis de Formaci Professional a lIES Joan Fuster.

JOSEP ANTONI BORRS i ORENGO, cap destudis, nascut a Gandia en 1964. s Llicenciaten Cincies Matemtiques des de 1987. Funcionari de Carrera des de 1989, amb 28 anysdexperincia com a docent i 24 anys amb destinaci definitivaa lIES Joan Fuster. Els ltims 11

anys com a cap destudisde lIES Joan Fuster en tres legislatures, des de l1 de juliol de 2005.

DOMINICA CARPIO MEZ, cap destudis, nascuda a Sueca en 1970. s Llicenciada enCincies Biolgiques des de 1993 i Doctora des de 1996. Funcionria de Carrera des de lany2004, amb 16 anys dexperincia com a docent i 6 anys amb destinaci definitiva a lIES JoanFuster. Els ltims tres anys com a coordinadora de lESO.

JOAQUN PEIR ESCRIV, vicesecretari, nascut a Gandia. Llicenciat en CC EE iEmpresarials per la Universitat de Valncia (1984- 89). Professor de la Especialitat deProcessos de Gesti Administrativa des de 1995. Amb destinaci definitiva a l'IES Joan fuster

de Sueca des del curs 2000- 01. He exercit com a Cap del Departament de Formaci enCentres de Treball des del curs 2007-08.

6. PROCEDIMENTS DAVALUACI DE LA GESTI DIRECTIVA I DEL MATEIXPROJECTE

6.1.Relacionats amb el projecte

Per a cadascun dels tems establerts en lapartat OBJECTIUS es valoraran dacordamb els segents indicadors i els resultats es reflectiran als documents que sindicaran a

continuaci:

Objectiu 1: Millorar els resultats acadmics i reduir labandonament escolar

Indicadors Sistema de recollidainformaci

Documentaci

Millora dels resultatsacadmics

Estadstiques resultatstrimestrals, comparatives,resultats selectivitat i

proves externes

Memria final de curs, actesJuntes, CCP i informe Capsdestudis

Reducci de les baixes del

sistema

Estadstiques baixes i la

seua motivaci,estadstiques absentisme

Memria final de curs

Objectiu 2: Millorar l'atenci a l'alumnat, fent especial incidncia en latenci a ladiversitat, lacci tutorial i en l'orientaci acadmica iprofessional

Indicadors Sistema de recollidainformaci

Documentaci

Adequaci delorganitzaci dels reforosa les necessitats

Reunions Tutors,Delegats

Memria final,Dep. Orientaci

Nombre dalumnes que

reben suport, matries,professorat,

Itaca,

Dep. Orientaci

Memria final,

Dep. Orientaci


23/30

Pgina 23

Millora dels resultatsacadmics, dabsentisme iconflictivitat

Actes avaluacions, gestifaltes, amonestacions isancions

Estadstiques comparativesdabsncies i conflictivitat.

Grau de satisfaccialumnat i pares i maresamb lorientaci rebuda

Reunions de Tutors, opinidels Delegats, Famlies

Memria Dep. Orientaci,revisi Pla dacci tutorial

Satisfacci dels tutors ambels informes de trasps delsalumnes

Coordinadors de Cicle,reunions de Tutors Informes davaluaci final ide transici centres deprimria

Objectiu 3: Millorar la convivncia en el centre i l'aplicaci de mesures disciplinriesper garantir el necessari clima de treball i ordre dins les aules

Indicadors Sistema de recollidadinformaci

Documentaci

Grau de reducci delsconflictes i sancions

Estadstiques de disciplina Memria final

RRI, actualitzat i revisat

pel claustre

Professors, Alumnes,

Mares i Pares

Memria final

Objectiu 4: Potenciar la implicaci de l'alumnat amb el centre, collaborant activamenten les activitats que s'hi duen a terme i valorant el manteniment i la neteja de lesinstallacions


Documentaci

Grau de participaci delalumnat en les activitatsdel centre

Registre de participaci deles distintes activitats

Memria final dactivitatsextraescolars icomplementries.

Grau de satisfacci delalumnat de les activitatsrealitzades

Valoraci en les tutories ireunions de delegats

Actes de les reunions dtutors i de les reunions dedelegats

Reducci de desperfectes itemps dintervenci,nombre dactuacions demanteniment preventiu

Llistat dinformacions alsalumnes i professors

Pla de manteniment i neteja

Millora i neteja de lesdependncies

Revisi peridica iinformacions de delegats,del professorat i PMN

Memria final de curs i Plade manteniment i neteja.

Indicadors reciclatge i

consum energtic

Informacions a la Junta de

delegats professorat, PMN,i programa de gestieconmica


(comissi mediambiental)

Objectiu 5: Atendre, en la mesura de les disponibilitats, l'alumnat amb dificultatsderivades de les mancances socioeconmiques de les famlies, tot i assegurant l'accs detots els alumnes a les activitats bsiques del centre


Documentaci

Nombre dalumnes

impossibilitats de dur elmaterial, participar enactivitats, etc.

Tutors,

Dep. Orientaci

Actes de les reunions de

Tutors


24/30

Pgina 24

Informacions dels serveissocials

Entrevistes famlies,situacions personals

Informe de la coordinadorade Serveis Socials

Objectiu 6: Millorar la coordinaci del professorat, incidint en l'eficcia de la feina i deles reunions, reduint al mxim la burocrcia i fomentant la cohesi i la collaboracientre tot l'equip educatiu


Documentaci

Grau de coordinaciactivitats escolars iextraescolars a la CCP

Reunions de departament Actes CCP i PAEC

Acords de coordinacidequips docents sobrehbits de treball, neteja,comportament,

Reunions dequips docents Actes de les reunions idocumentaci elaborada

Grau de participaci en

projectes dinnovacieducativa i resultats

Projectes dinnovaci

educativa

Memries dels projectes

Dades de les reunions decoordinaci centres

primria i acords presos

Reunions de coordinaciamb els centres de primriai de CCP

Actes de les reunions i delsacords,Memria final de curs

Objectiu 7: Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famlies, la societat i lesescoles de primria adscrits


Documentaci

Reunions mensuals amb

lAMPA i acords decollaboraci

Acords reunions Memria final de curs

Disponibilitat delsempresaris a acceptaralumnes en prctiques

Registre d'empresaris.Tutors de prctiques


Objectiu 8: Treballar per mantenir un centre arrelat i comproms amb la llengua, lacultura i les nostres tradicions.


Documentaci

Grau de realitzacidactivitats lligades a lallengua, cultura i a lesnostres tradicions

Registre dactivitats,Valoraci delsdepartaments i de lesfamlies


Objectiu 9: Millorar i optimitzar l's i aprofitament del nostre espai i recursos


Documentaci

Optimitzaci processosadministratius i de gesti

Entrevistes personal nodocent, professorat, pares imares i alumnat


100% daules ambordinador, can i projecci

Inventari mitjansinformtics i audiovisuals



25/30

Pgina 25

Millora de la seguretat deles dependncies del centre

Pla demergncia, fitxa deseguiment trimestral iinformes simulacresdevacuaci

Informes simulacres, fitxesde seguiment trimestral i

pla demergncia

s de les TIC com a recursdidctic (assignatures,

alumnat, professorat, )

Enquestes professorat ialumnat


Objectiu 10: Revisar el PAEC ( Pla d'activitats extraescolars i complementries) amb lafinalitat que es realitzen activitats relacionades amb el procs d'aprenentatge i amb elsobjectius del PEC, de forma coordinada, tant dins com fora del centre


Documentaci

Grau de realitzacidactivitats extraescolars icomplementries

Registre dactivitats Memria final de curs

Grau de relaci de les

activitats amb el procsdaprenentatge i amb elsobjectius del PEC

Registre dactivitats i PEC Memria final de curs

Objectiu 11: Augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de lacomunitat educativa


Documentaci

Actualitzaci del protocold'acollida per al professoratnouvingut, tant per al que

s'incorpora a l'inici de curs, comper al que ho fa durant el curs

Opini dels propis docents El document actualitzat imillorat

Grau de satisfacci delprofessorat nouvingut

Passar enquesta Enquesta,Memria final de curs

Grau de coneixement delPEC i documentaciassociada

Entrevistes Delegats,reunions Tutors, claustres

Memria final de curs iactes de claustres

Grau de participaci enactivitats extraescolars

Coordinaci activitatsextraescolars icomplementries

Memria de les activitatsextraescolars

Participacions logotipcentre, portades, noms,

Propostes alumnes,professorat,


Grau ds de lagendaescolar

Opini alumnes, tutories Memria final de curs

Grau de participaci enactivitats culturals iesportives

Inters despertat Memria del PAEC, finalde curs

6.2.Relacionats amb la gesti directiva

Lequip directiu ha de conixer lopini dels diferents sectors de la comunitat educativa pertal de fer una valoraci i atendre les suggerncies de millora. A ms, es passaran unesenquestes o qestionaris als membres dels diferents sectors sobre les tasques de lequipdirectiu al final de curs. Com a exemples de models de qestionaris exposem aquestos:


26/30

Pgina 26

Per al professoratINDICADOR VALORACI

1 2 3 4 5

Consideres adequada la planificaci dels assumptes del centre?

Consideres adequada l'organitzaci del centre?s adequada i til la coordinaci pedaggica del centre?

Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les suespossibilitats, a les necessitats acadmiques plantejades?

Ha ats el director les qestions plantejades en aquest curs?

Ha millorat la convivncia del centre?

Consideres adequada la participaci de la Comunitat Educativa escolar en

aquest projecte i en la vida del centre?Consideres que l'alumnat rep suficient recolzament per part de l'equipdirectiu i del professorat?

S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats al llarg del curs?

Es considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.

Propostes de millora:

Per a lalumnatINDICADOR VALORACI

1 2 3 4 5Et sembla correcta la planificaci dels assumptes del centre?

Et sembla correcta l'organitzaci del centre?

Consideres que tens suficient informaci de com vas a ser avaluat?

Consideres que el centre dna resposta als interessos formatius de l'alumnat?

Consideres adequada la participaci de la comunitat educativa al centre?

Consideres que l'alumnat rep suficient ajuda i recolzament per part delprofessorat del centre?Ha ats i donat resposta el director i la resta de l'equip directiu als problemesi qestions plantejades pels alumnesEs considera acomplertes amb satisfacci les lnies bsiques del projecte.



27/30

Pgina 27

Per a les famliesINDICADOR VALORACI

1 2 3 4 5Consideres adequada l'organitzaci del centre?

Consideres adequada l'atenci donada per part del professorat?

Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les seuespossibilitats, a les necessitats i problemtiques del centre?

Ha millorat la convivncia al centre?

Consideres adequada la participaci de la comunitat escolar al centre?

Creus que ha millorat la participaci de les famlies al centre?

Consideres que l'alumnat rep suficient ajuda i recolzament per part delprofessorat del centre?

S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats?



Per al PASINDICADOR VALORACI

1 2 3 4 5Dna resposta el director i la resta de l'equip directiu, dins de les seues

possibilitats, a les necessitats i problemtiques del centre?

Consideres adequada l'organitzaci del centre?

Ha millorat la convivncia al centre?

Consideres adequada la participaci de la comunitat escolar al centre?

S'han resolt amb eficcia els conflictes plantejats?




28/30

Pgina 28

Per a la inspecci educativaINDICADOR VALORACI

1 2 3 4 5Inters per facilitar la participaci en les activitats del centre, tant escolarscom extraescolars i complementries.

Inters per fomentar la interlocuci amb lalumnat i les famlies.

Capacitat de relaci i comunicaci amb els diferents sectors de la comunitatescolar.Gesti democrtica.

Estratgies de resoluci de conflictes.

Inters per la negociaci en la recerca de consens.

Capacitat dorganitzaci.

Voluntat de superaci de problemes.

Capacitat de planificaci.

Capacitat dinterlocuci amb les institucions.

Proposta de plans de millora.

Voluntat dinformaci constant.

Acceptaci de programes innovadors.

La informaci es divulga peridicament a la comunitat educativa.

Es propicia la integraci de la diversitat.

Es demana collaboraci en la resoluci de conflictes



29/30

Pgina 29

7. BIBLIOGRAFIA

AELION, Franois (1996): El arte de dirigir. De Baltasar Gracin a Peter Drucker.Ediciones Gestin 2000, S.A. Barcelona.

Borrell, E. i Chavarria, X. Lavaluaci interna del centre. Col. Rosa Sensat Barcelona 1998.

Cela, Jaume: Amb veu de mestre. Un epistolari sobre lexperincia docent. Ed. 62. 1992.

Cuesta Escudero, Pedro: Por una escuela pblica de calidad, Bases para una educacinntegra. Pedro Cuesta Escudero (Edit). 2015

FUENTE AGUILAR, Purificacin (1995): Anlisis del puesto directivo en el centrodocente. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Educacin.

IMBERNON F. y otros (1999): Formacin y actualizacin para la formacin pedaggica.Sntesis Educacin. Madrid.

Informe a la UNESCO de la Comisin Internacional sobre la educacin para el siglo XXI(1996): La educacin encierra un tesoro. Santillana, Ediciones UNESCO. Madrid.

LAZARO MARTINEZ, ngel; FUENTE AGUILAR, Purificacin (1996): "El rol deldir ector. Perf i les y perspectivas". En Direccin participativa y evaluacin de centros. II

Congreso Internacional sobre Direccin de Centros Docentes. Deusto. Bilbao.LOPEZ YAEZ, Julin; SANCHEZ MORENO, Marita; MURILLO ESTEPA, Paulino;LAVIE MARTINEZ, J. Manuel; ALTOPIEDI, Mariana (2003): Direccin de centroseducativos. Un enfoque basado en el anlisis del sistema organizativo. Editorial Sntesis,S.A. Madrid.

SANTOS, Miguel Angel: Estrategias para la evaluacin interna de los centros educativosMEC Madrid 1993.

TROUT, Jack (2004): El poder de lo simple. Una gua para eliminar lo absurdo y sermenos complicado.McGRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAA. Madrid.

Les fonts dinformaci, entre daltres, per tal delaborar aquest projecte han estat elProjecte educatiu de centre, el Reglament de Rgim Intern, el Pla dactivitats extraescolars icurriculars, el Pla dactuaci tutorial, el Pla de Formaci del Professorat, les actes de claustre ide la comissi pedaggica, actes de les reunions mensuals de lassociaci de mares i pares,informes econmics, etc., de lIES Joan Fuster de Sueca.


30/30

Acabat dimprimira SuecaFebrer 2016.

projecte de direcció 2016-2020

Documents