bones practiques a europa - estudi sobre finançament i desenvolupament de la microempresa

Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona

Regidora d’Ocupació i Innovació i Presidenta de Barcelona Activa:Maravillas Rojo Torrecilla

Directora General de Barcelona Activa:Elizabeth Monfort Barril

Director Executiu:Mateu Hernández Maluquer

Coordinació: Barcelona Activa

Montse BasoraMaría José Blanco

Equip redactor: Xarxa Europea de Microfinances

Philippe Guichandut Maria Franco Elizabeth ZamoranoAndrés Echeverri

Equip creatiu:2creativo.net

Primera Edició: maig 2007

Índex

5

Presentació 6Resum Executiu 8Introducció 121. Metodologia 14

1.1. Identificació de les bones pràctiques 151.2. Metodologia de l’estudi 17

2. Context econòmic i geogràfic 192.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa 202.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques 24

2.2.1. Alemanya 242.2.2. Bèlgica 252.2.3. Bulgària 262.2.4. Espanya 272.2.5. França 282.2.6. Regne Unit 292.2.7. Suècia 30

3. Bones Pràctiques 313.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament 32

3.1.1. Adie – França 323.1.2. France Active - França 373.1.3. Fundació Un Sol Món - Espanya 413.1.4. Weetu – Regne Unit 45

3.2. Seguiment i acompanyament 493.2.1. Barcelona Activa - Espanya 493.2.2. APCE - França 543.2.3. Firmenhilfe hotline - Alemanya 593.2.4. Trans-Formando - Espanya 623.2.5. JOBS Financial Leasing Project - Bulgaria 673.2.6. Ten Senses - Eslovaquia 723.2.7. Bolags Bolaget - Suècia 78

3.3. Mesures administratives 813.3.1. Finestretes Úniques Empresarials - Bèlgica 813.3.2. “Ich Ag” i Gründungszuschuss – Alemanya 85

4. Recomanacions per a la transferència de les bones pràctiques 895. Bibliografia 93Agrupacions de Desenvolupament del Partenariat Transnacional Equal 97

Presentació

En una ciutat activa i innovadora com Barcelona, apareixen cada cop més oportunitats per al des-envolupament personal i professional de les persones a través de la creació de noves iniciativesempresarials que satisfacin les necessitats de la nostra societat canviant.

L’experiència de Barcelona Activa al llarg dels seus 20 anys de trajectòria ens permet afirmar queemprendre és un ofici que es pot aprendre, amb la formació i el suport necessaris. Així, des deBarcelona Activa hem construït durant aquests 20 anys múltiples mecanismes i innovadores me-todologies per acompanyar les persones en el procés de creació de la seva empresa. Amb l’objectiud’emprendre en les millors condicions, hem parat una atenció molt especial i hem desenvolupatrespostes adequades a les necessitats específiques de col·lectius amb majors dificultats per posaren marxa les seves idees de negoci. Perquè la creació d’empreses és un motor fonamental per ala generació d’ocupació que contribueix decididament al creixement, al progrés i a la cohesió dela nostra societat.

En aquest sentit, la Iniciativa Comunitària Equal “Barcelona Emprèn en Igualtat”, liderada perBarcelona Activa, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Un Sol Mónde l’obra social de Caixa Catalunya i altres entitats representatives del teixit econòmic i socialde la ciutat de Barcelona, constitueix una via molt important per apropar la creació d’empresesa aquests col·lectius amb majors dificultats, incidint en la seva identificació com a sortida laboralde futur i implementant noves metodologies de suport a la iniciativa emprenedora.

El present estudi és fruit del projecte transnacional que incorpora la iniciativa i que s’ha centraten compartir i aprofundir en les eines de recolzament i d’assessorament per a aquests col·lectius.D’aquesta manera, l’estudi recull un ampli catàleg de bones pràctiques europees per promourela iniciativa emprenedora, amb la finalitat de difondre allò que s’està fent i que està funcionanten el nostre territori i arreu d’Europa.

Aquesta publicació vol servir d’instrument de reflexió i guia perquè les institucions i persones quetreballen en les entitats de suport a la creació d’empreses i d’inclusió social i laboral puguin dis-posar de referents amb èxit per al disseny i implantació de nous programes i mesures en les sevesentitats.

Maravillas Rojo TorrecillaPresidentaBarcelona Activa

7

9

Les micro, petites i mitjanes empreses tenen un paper fonamental en l’economia europea ja queconstitueixen la major font de capacitat empresarial, d’innovació i d’ocupació. En la majoria delspaïsos de la Europa dels vint-i-cinc, 23 milions de Pimes generen aproximadament 75 milions dellocs de treball i representen el 99% de les empreses existents. No obstant això, aquestes empresessovint tenen que fer front a les disfuncions del mercat, com la falta de capital o de crèdits o lalimitació de recursos, especialment en la fase inicial de l’activitat el que dificulta l’accés a lesnoves tecnologies i a la innovació.

D’acord amb l’estudi ”Medidas legislativas para promover el uso del microcrédito como herra-mienta para la inclusión social” realitzat per Facet, EVERS&JUNG i nef, la manca de finançamentno és l’únic element que dificulta la creació d’empreses. L’estudi explica que les persones em-prenedores tenen que fer front a una sèrie de barreres per aconseguir accedir als serveis financersi als seus serveis associats:

· Barreres relacionades amb la situació personal de les persones emprenedores.· Barreres prèvies a l’autoocupació.· Barreres entre els diferents sistemes encarregats de la correcta implementació dels programes

de foment de l’autoocupació.· Barreres que resulten d’estratègies inadequades d’acabament dels programes de suport

(manca de coordinació entre les principals institucions).

No obstant això, cada vegada es creen més microempreses a la Unió Europea. La nova definicióde microempresa, adoptada por la Unión Europea, té en compte els diversos obstacles citats abansper això es fixen llindars financers específics a l’hora de parlar de microempresa. Aquesta dife-renciació entre microempresa i empresa tradicional té com objetiu incentivar l’adopció de mesuresque responguin a la problemàtica específica de les microempreses, especialment durant la fasede creació.

A nivell europeu, l’activitat microfinancera es troba en la intersecció de dos temàtiques importants:per una banda, les polítiques econòmiques dissenyades per la Comissió Europea i els països membresper al desenvolupament de l’ocupació i l’impuls del creixement econòmic mitjançant la inversiói la innovació; i per altra, les polítiques de inclusió social que han de promoure un sistema deeducació igualitari, oportunitats d’ocupació i l’eliminació de la pobresa a la Unió. Encara queen un principi la dimensió econòmica de les microfinances era pràcticament l’única que es teniaen compte, actualment les Institucions Europees han pres consciència de la forta relació que exis-teix entre la falta d’accés al crèdit i la marginació social. Aquest doble enfocament és el ques’ha d’afegir a la política de cohesió regional que té com objectiu reduir les grans disparitats queexisteixen entre les regions.

Resum Executiu

Resum Executiu

A partir del 2007 les microfinances tindran un paper més important dins del marc de les polítiquesregionals, principalment mitjançant el nou programa JEREMIE. És per això, que l’objectiu definitper l’EQUAL i que consisteix en promoure noves metodologies per a la lluita contra les discrimi-nacions i les desigualtats de tot tipus en relació amb el mercat laboral encaixa perfectament enaquesta política de foment de la microempresa.

No obstant això, encara que els governs comencen a implementar les mesures reglamentàries ne-cessàries per a facilitar l’accés al capital i promoure la microempresa, els organismes microfinancerssegueixen sent els veritables actors del sector, ja que són els únics que poden proporcionarrespostes específiques i adequades als microemprenedors mitjançant un conjunt de serveis queno es limiten al finançament, que si bé és essencial, no n’hi ha prou per a garantir l’èxit d’unamicroempresa.

Per tot això, aquest estudi busca:

· En primer lloc, demostrar que existeixen programes, metodologies i serveis que han demostratser eficaços en la promoció de l’esperit emprenedor a Europa, i que poden ser transferitsa d’altres entorns i contribuir al sosteniment de la microempresa.

· I, en segon lloc, identificar els ponts i les barreres que existeixen actualment entre el sistemasocial, l’ocupació, l’empresa i el sistema financer i que es poden instaurar o suprimir.

Aquesta visió de conjunt és indispensable perquè l’autoocupació i les microfinances es converteixinen veritables instruments de lluita contra l’exclusió social.

Per a arribar a assolir aquests objectius, el partenariat transnacional Equal “Building Entrepre-neurship”, integrat per quatre programes nacionals:

· Regne Unit 'Supporting Inclusion in Enterprise Development', liderat per London Borough ofIslington.

· Dinamarca 'Integration & Development of Immigrant Businesses', liderat per EVU´s KnowledgeCentre for Ethnic Entrepreneurship.

· Hongria 'Bridge', liderat per Autonomia Foundation. · Espanya “Barcelona Emprende en Igualdad” liderat per Barcelona Activa.

Tots ells treballant en el camp de la iniciativa emprenedora i la inclusió social, van decidir contactaramb la “Red Europea de Microfinanzas” (REM) perquè els ajudés en la selecció d’una sèrie debones pràctiques entre els organismes de microfinances europeus, així com entre les organitzacionsque, malgrat no treballar específicament en el sector, participen en el desenvolupament de lamicroempresa, ja sigui oferint activitats de suport, serveis d’assessoria i/o informació.

10

En aquest procés es van definir tres àmbits "clau" d’actuació: el finançament, el seguiment iacompanyament i les mesures administratives. Seguint aquesta classificació s’han seleccionattretze iniciatives que destaquen pel seu enfocament innovador i pels resultats obtinguts. L’estudiinclou una descripció detallada del sector de les microfinances a nivell europeu, una especificacióde la metodologia utilitzada, una explicació tècnica de cada bona pràctica, així com una sèrie derecomanacions per a la seva transferència.

Les principals recomanacions que es deriven de l’anàlisi, tenen en compte els aspectes clau ob-servats en cadascuna de las bones practiques estudiades. Aquests aspectes són fonamentals enmatèria d’inclusió social i autoocupació. Per això, s’ha cregut necessari fer un anàlisis del contexten el qual les iniciatives es situen per a la seva futura transferència.

Recomanacions fetes:

1. Oferir un accés senzill. 2. Afavorir el desenvolupament d’un marc legal. 3. Incrementar el nombre d’estructures de garantia.4. Oferir eines financeres i d’acompanyament. 5. Promoure la formació en el procés de concessió i la gestió dels préstecs. 6. Facilitar eines d’informació senzilles i fàcils. 7. Oferir un suport qualitatiu previ i posterior al préstec. 8. Facilitar el lloguer de materials. 9. Oferir programes d’accés al mercat.

10. Impulsar la combinació entre programes de desenvolupament microempresarial i el ComerçJust.

11. Fomentar l’existència de plataformes que s’ocupin de tots els aspectes no relacionats di-rectament amb l’activitat de la microempresa.

11

Introducció

Barcelona Activa, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Un Sol Mónde l'obra social de Caixa Catalunya i altres entitats representatives del teixit econòmic i socialde la ciutat de Barcelona, lidera la Iniciativa Comunitària Equal, Barcelona Emprèn en Igualtat,que té per objectiu acostar els processos de creació d'empreses als col·lectius amb especials di-ficultats mitjançant l'impuls de nous mecanismes d'ajuda a la iniciativa emprenedora.

Així mateix en el marc d'aquesta Iniciativa s'ha creat un partenariat transnacional Equal, “BuildingEntrepreneurship”, integrat per quatre programes nacionals:

· Regne Unit 'Supporting Inclusion in Enterprise Development', liderat per London Borough ofIslington.

· Dinamarca 'Integration & Development of Immigrant Businesses', liderat per EVU´s. KnowledgeCentri for Ethnic Entrepreneurship.

· Hongria 'Bridge', liderat per Autonomia Foundation. · Espanya “Barcelona Emprèn en Igualtat” liderat per Barcelona Activa.

Tots ells treballen en el camp de la iniciativa emprenedora i la inclusió social. En el marc de latransnacionalitat, a l'elaborar el pla de treball es van definir quatre temàtiques que serien abor-dades en diferents grups de treball i que finalitzarien totes elles amb una publicació.

El grup de treball liderat des de Barcelona va escollir com a temàtica les noves formes de suporti finançament de les empreses promogudes per persones pertanyents a col·lectius que tenen mésdificultats per a accedir a l'autoocupació o a la creació d'una empresa com a sortida laboral.Aquesta recerca ens va dur a contactar amb la Xarxa Europea de microfinances (REM) perquèajudés en la selecció d'una sèrie de bones pràctiques entre els organismes de microfinances eu-ropeus, així com entre les organitzacions que, malgrat no treballar específicament en el sector,participen en el desenvolupament de la microempresa, ja sigui mitjançant activitats de suport oper mitjà dels serveis d'assessoria i informació que ofereixen.

La Xarxa Europea de Microfinances (REM) va ser creada a l'abril del 2003, amb el suport financerde la Unió Europea i de la Caisse donis Dépôts et Consignations (CDC). Els membres fundadors sónAdie (Association pour li droit à l’initiative économique) a França, nef (new economics foundation)en el Regne Unit i EVERS&JUNG a Alemanya. La REM és una associació regida per la Llei de 1901i ha estat oficialment registrada com a tal en la Prefectura de Policia el 23 de maig del 2003.

L'objectiu de la xarxa és promoure les microfinances a Europa Occidental, com una eina que jaha demostrat la seva eficàcia en la lluita contra l'atur i l'exclusió. A més dels seus membres fun-dadors, REM compta amb altres membres, tots ells organismes europeus interessats pel funcio-nament de les microfinances a Europa. Actualment, la REM compta amb 54 membres repartitsper 21 països europeus.

13

1 En la pàgina web www.buildingen-trepreneurship.com pot consultar-setota la informació vinculada amb eldesenvolupament del projecte trans-nacional.

1.1. Identificació de les bones pràctiques

La primera fase d'elaboració del present estudiva ser la definició de les bones pràctiques enl'àmbit de la promoció i finançament de la mi-croempresa, i dels criteris de selecció que s'u-tilitzarien. Aquests criteris han tingut en compteles metodologies de treball i els resultats ob-servats per la REM en el marc de les seves ac-tivitats de Xarxa en el sector de les microfinan-ces europees.

Definició

Una bona pràctica es pot definir com: una tèc-nica o metodologia, l'eficàcia de la qual en l'ob-tenció d'un resultat donat s'ha demostrat mit-jançant l'experiència i la investigació.

Per a major precisió es podria dir que: «Les bones pràctiques són tot tipus d'estratè-gies, plans, tàctiques, procediments, metodo-logies, activitats i enfocaments que s'han do-cumentat, són accessibles, eficaços, pertinents,àmpliament acceptats, obra d'organismes iden-tificables i executats per un personal adequa-dament format. Aquestes mesures, a més derespectar les legislacions vigents, mitjançantla investigació i la pràctica, han demostrat sereficaces per a respondre al que s'espera d'elles,i han donat mostres que poden modificar-se imillorar-se contínuament segons les circums-tàncies».

Criteris de selecció

Aquesta definició posa de manifest que unabona pràctica requereix un mínim de criterisessencials. Una bona pràctica ha d'ésser oestar:

1. Documentada.

2. Accessible.

3. Basada en procediments i una metodolo-gia.

4. Provada i posada en pràctica.

5. Capaç d'arribar a un objectiu definit.

6. Transferible.

7. Rendible doncs el benefici ha de superarel cost. La relació entre els ingressos iels costos ha de ser millor que el de pràc-tiques similars.

8. Eficaç, és a dir, que permet arribar alsresultats previstos.

9. Adaptable i capaç de fer front a situa-cions imprevistes.

10. Pot proporcionar punts i marcs de refe-rència.

11. Capaç de tractar els aspectes humans,administratius, tècnics i físics de l'acti-vitat, és a dir els elements que fan quela seva implementació sigui possible: comles persones, els procediments, les polí-tiques, els plans, els sistemes, les xarxes,la tecnologia o les instal·lacions.

15

2 D’acord amb Facet, en el marc delprojecte regional Meda-ETE.

2

Aquestes característiques són les que permetenidentificar les bones pràctiques.

D'altra banda, en el marc del present estudi,es va considerar interessant classificar lesbones pràctiques en tres camps d'acció quepermeten analitzar les principals característi-ques del suport a les microempreses a Europa.Aquests tres camps són els següents:

· El finançament per a la creació i el des-envolupament ja que és un dels principalsobstacles per a la creació d'empreses.

· El seguiment i el suport: que en el con-text europeu són indispensables.

· Les mesures administratives: només unentorn favorable permetrà que aquestespràctiques es desenvolupin.

Així mateix, l'estudi tindrà en compte els se-güents punts:

· Pertinència de les bones pràctiques pelque fa a l'activitat dels socis nacionals itransnacionals del projecte EQUAL.

· Varietat de les bones pràctiques en funciódels tres camps predefinits (finançament,seguiment i suport a les persones micro-empresàries i mesures administratives).

· Possibilitat de transferir cadascuna de lesbones pràctiques estudiades en un con-text regional o nacional que no sigui eld'origen.

Objectius de l’anàlisi

El principal objectiu del present estudi és de-mostrar que existeixen programes, metodolo-gies i/o serveis que han aconseguit ser eficaçosen la promoció de l'esperit emprenedor a Eu-ropa i que poden transferir-se a altres contex-tos i així contribuir al sosteniment de la micro-empresa qualsevol que sigui l'entorn.

Es podran identificar, a més, els ponts i les ba-rreres que existeixen actualment entre el sis-tema social, l'ocupació, l'empresa i el sistemafinancer i que es poden suprimir o instaurar.Aquesta visió de conjunt és indispensable per-què l'autoocupació i les microfinances es con-verteixin en veritables instruments en la lluitacontra l'exclusió social.

Els termes d'autoocupació (activitat per comptepròpia) i microempresa s'utilitzen ambdós enl'estudi. El primer es refereix a l'alternativaque existeix enfront del treball assalariat men-tre que, el segon, fa referència a la grandàriade l'empresa (menys de deu empleats) respectede les Pimes (veure definició detallada més en-davant). En ambdós casos, la persona empre-nedora pot necessitar finançament i assessoriaempresarial. El present estudi analitza les pràc-tiques que existeixen per arribar als objectiusesmentats, en les millors condicions possibles.

16

1.2. Metodologia de l’estudi

La REM va seleccionar una sèrie de bones pràc-tiques entre els organismes de microfinanceseuropeus així com entre les organitzacions que,malgrat no treballar específicament en el sec-tor, participen en el desenvolupament de lamicroempresa, ja sigui mitjançant activitatsde suport o per mitjà dels serveis d'assessoriai informació que ofereixen.

Seguint la classificació anteriorment esmentadavan preseleccionar vint iniciatives que desta-caven pel seu enfocament innovador i els re-sultats obtinguts. Entre aquestes, es van esco-llir tretze per a incorporar-les en l'estudil'objectiu del qual és oferir un panorama el méscomplert possible de les diverses eines queexisteixen a Europa per a la promoció de l'es-perit emprenedor.

Cadascuna de les bones pràctiques consta de8 seccions:

1. Organisme: presentació de l'organisme odel projecte que va originar la bona pràc-tica.

2. Bona pràctica: presentació de la bonapràctica.

3. Públic objectiu: presentació del públicobjectiu al que està dirigida la bona pràc-tica.

4. Contribució al desenvolupament de la mi-croempresa: manera que la bona pràcticaparticipa en el desenvolupament de lamicroempresa.

5. Principals resultats obtinguts: presentaciódels principals resultats obtinguts per labona pràctica.

6. Lliçons útils: el que convé retenir de labona pràctica i els ensenyaments que espoden treure d'això.

7. Recomanacions: el que convé retenir dela bona pràctica i en quina mesuraaquesta constitueix un exemple a seguiri a transferir en un context.

8. Paraules clau de la bona pràctica: algunesparaules que permeten resumir la bonapràctica.

A més, com que aquestes pràctiques tenen unabast europeu, vuit països estan representatsen el present estudi. Per aquesta raó, és oportúfer una petita presentació del context nacionalen el que cadascuna d'aquestes pràctiques s'haimplementat. Això permet també entendre iveure en quina mesura cadascuna de les bonespràctiques pot ser copiada i implementada talqual en un altre país o bé si el context nacionalrequereix una adaptació prèvia a causa de lalegislació existent en matèria empresarial omicrocreditícia, així com en l'àmbit de l'acti-vitat per compte pròpia (autoocupació).

17

18

Fonts d’informació

Per a la realització de l'estudi es van consultardiferents fonts detallades en la bibliografia an-nexa. Per a completar i actualitzar les infor-macions disponibles, l'equip encarregat de l'es-tudi va contractar amb diversos organismes amés d'aquells analitzats en aquest estudi.També es va recórrer a dos estudis en els qualsha col·laborat la REM: “From Exclusion to In-clusion through Microfinance: Learning fromEast to West and West to East” (estudi realitzatper MFC, membre polonès de la REM), i l'estudirealitzat per Facet, nef i EVERS&JUNG en 2003per a la Unió Europea.

2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa

Les micro, petites i mitjanes empreses tenenun paper fonamental en la economia europeaja que representen la major font de capacitatempresarial, d’innovació i d’ocupació: en l’Eu-ropa dels vint-i-cinc, 23 milions de PIMEs ge-neren aproximadament 75 milions de llocs detreball i representen el 99% de les empreses.No obstant això, aquestes empreses sovinttenen que fer front a les imperfeccions delmercat, com la falta de capital o de crèdits,especialment en la fase inicial de l’activitat.A més, aquesta limitació de recursos afectatambé a l’accés a les noves tecnologies i a lainnovació. És per això que, el suport a les PIMEsforma part de les prioritats de la Comissió Eu-ropea pel que fa al creixement econòmic, cre-ació de llocs de treball i cohesió econòmica isocial doncs « constitueixen una font d’ocupa-ció essencial, i fomenten l’esperit empresariali la innovació a la UE. En aquest sentit, són es-sencials per a estimular la competitivitat i l’o-cupació».3

Entre les PIMEs, les microempreses representenaproximadament el 94% i ocupen un paper fo-namental en el desenvolupament del sector.

Barreres d’accés

D’acord amb l’estudi “Medidas legislativas parapromover el uso del microcrédito como herra-mienta para la inclusión” realitzat per Facet,EVERS&JUNG i nef, existeixen barreres d’accésals serveis financers i altres serveis associatsen l’àmbit de l’autoocupació (o ocupació percompte pròpia) i la creació d’empreses. Lesbarreres són les següents:

· Barreres relacionades amb la situaciópersonal de la persona emprenedora.

· Barreres prèvies a l’autoocupació.

· Barreres entre els diferents sistemes en-carregats de la correcta implementaciódels programes de foment de l’autoocu-pació.

· Barreres que resulten d’estratègies in-adequades d’acabament dels programesde suport (manca de coordinació entreles principals institucions).

20

3 Günter Verheugen, Membre de laComissió Europea, Responsabled’Empresa i Indústria.

En el marc d’aquest estudi, les barreres méspertinents són les tres últimes ja que es refe-reixen principalment al marc legislatiu i admi-nistratiu.

1. Barreres prèvies a l’autoocupació:

Si una persona es capaç i desitja crear la sevapròpia microempresa, ha de fer front als obs-tacles següents:

a. El parany de la inactivitat: les personesque desitgen crear una empresa tenenpor de perdre les seves prestacions i/osubsidis (atur, ajudes socials, …), que re-presenten un ingrés molt modest peròconstant.

b. Les càrregues socials per a les personesque creen el seu propi lloc de treballpoden ser tan elevades que de vegadessón dissuasives.

c. Informacions contradictòries i absènciad’un punt d’informació o assistència únicper a les noves empreses.

d. Llista negra: la instrucció d’un expedienten cas de fallida i els antecedents penalso fiscals poden dificultar i fins i tot im-possibilitar l’accés a fons de finançamenttradicionals.

e. El pla d’empresa és indispensable per apoder obtenir un crèdit.

f. Els bancs, la productivitat dels quals ésimportant i tenen accés al mercat inter-nacional de capitals, imposen un importmínim pels préstecs que donen, que so-

vint excedeix de les necessitats finance-res de les persones que volen treballarpor compte pròpia o crear una microem-presa. Com que aquest tipus de limitacióredueix els costos i augmenta els bene-ficis, els bancs marginen cada vegadamés als que necessiten petites quantitatsde diners.

g. Les exigències legals per a la creació iregistre de les empreses també represen-ten obstacles significatius.

2. Barreres entre els diferents sistemes:

Obstacles que existeixen entre els sistemes quehaurien de contribuir al desenvolupament del’autoocupació i del microcrèdit. Els actors quedeterminen l’entorn en el que les eines de mi-crocrèdit i d’autoocupació es desenvolupen sónels següents:

a. Sistema de seguretat social: tradicional-ment, el principal objectiu del sistemade seguretat social consisteix en oferirun ingrés mínim a aquells que no són ca-paços d’obtenir-lo per ells mateixos. Noobstant això, com aquests sistemes sóncada vegada més costosos i creix la ne-cessitat d’aprofitar més eficaçment elcapital humà, molts països membres dela UE prioritzen les mesures que perme-ten que les persones surtin de l’assistèn-cia social per reinsertar-se al mercat la-boral. Els nous països membres que nohan desenvolupat encara estructures so-cials importants, han posat en marxa pro-grames que els hi permetin assolir el ma-teix nivell que els països membres mésantics.

21

2.1. Foment de l’ocupació i les microfinances a Europa

22

b. Oficines d’ocupació / Sistemes de pro-moció empresarial: la funció més impor-tant de les oficines d’ocupació és la d’a-conseguir un lloc de treball per a lespersones en situació d’atur, i en algunspaïsos també es fan càrrec del pagamentdels subsidis. Malgrat que la majoria deles polítiques públiques d’ocupació usual-ment es concentren en la recerca de llocsde treball assalariats, també busquenoferir a les persones en situació d’aturuna formació adequada per al tipus dellocs de treball disponibles.

c. Sistemes financers: el principal objectiudel sector financer és el de protegir l’es-talvi i invertir-lo en projectes amb pocrisc i fort potencial. Això exclou de factoel finançament de la microempresa i del’autoocupació ja que ambdues activitatssuposen un alt nivell de risc que no com-pensa els beneficis obtinguts.

3. Barreres que resulten d’estratègies in-adequades d’acabament dels programesde suport:

La majoria dels programes de suport es centrenen la fase inicial així com en el suport financerper a l’autoocupació. Dins d’aquests programesde suport, les barreres es defineixen com unafalta de estratègia d’acabament o transició.Per passar amb èxit d’una situació de treballper compte pròpia assistida, a una situaciód’empresa autosuficient i independent, es ne-cessiten dos tipus de transició:

a. Una transició entre una situació de sub-sidi i una situació en la que la personaguanya un sou suficient per a satisfer les

necessitats bàsiques de la llar gràcies ala seva activitat empresarial. En aquestcas, és possible que la persona emprene-dora necessiti una ajuda addicional quanels ingressos són baixos (aquesta ajudapot ser fiscal o d’un altre tipus).

b. Una transició entre els programes de su-port empresarial i l’accés a l’assessoriabancària i empresarial que respongui ales necessitats de desenvolupament fi-nancer i empresarial.

23

Promoure la creació demicroempreses a la UnióEuropea

Cada vegada es creen més microempreses a laUnió Europea. La nova definició té en compteaquesta situació raó per la qual es fixen llindarsfinancers específics. Aquesta diferenciació ad-dicional respecte a les altres empreses té comobjectiu incentivar l’adopció de mesures queresponguin a la problemàtica específica de lesmicroempreses, especialment durant la fasede creació.

A nivell europeu, l’activitat microfinancera essitua en la intersecció de dos temàtiques im-portants: per una banda, les polítiques econò-miques desenvolupades per la Comissió Europeai els països membres per al desenvolupamentde l’ocupació i l’impuls del creixement econò-mic mitjançant la inversió i la innovació; i perun altra banda, les polítiques d’inclusió socialque han de promoure un sistema de educacióigualitària, oportunitats d’ocupació i l’elimina-ció de la pobresa a la Unió. Encara que inicial-ment la dimensió econòmica de les microfinan-ces era pràcticament la única que es tenia encompte, actualment les Institucions Europeeshan pres consciència de la forta relació queexisteix entre la falta d’accés al crèdit i la mar-ginació social.

A aquest doble enfocament se li afegeix la po-lítica de cohesió regional que té com objectiuminimitzar les grans disparitats que existeixenentre les regions. A partir del 2007 les micro-finances estan cridades a representar un papermés important dins del marc de les polítiquesregionals, principalment mitjançant el nou pro-

grama JEREMIE. És per aquest motiu que l’ob-jectiu perseguit per l’ EQUAL, que consisteixen promoure noves pràctiques per a lluitar con-tra les discriminacions i les desigualtats de tottipus en relació al mercat laboral s’emmarcaperfectament en aquesta política de fomentde la microempresa.

No obstant això, i malgrat que els governs co-mencen a implementar les mesures reglamen-tàries necessàries per facilitar l’accés al capitali promoure la microempresa, els organismes mi-crofinancers segueixen sent els veritables actorsdel sector, ja que són els únics que poden pro-porcionar respostes específiques i adequades ales persones microemprenedores amb un conjuntde serveis que no es limiten al finançament, jaque tot i que és essencial no n’hi ha prou per agarantir l’ èxit d’una microempresa.

L’estudi sobre les bones pràctiques europeespel finançament, el suport a la microempresai a l’esperit emprenedor, així com la seva difu-sió hauria de contribuir a assolir els objectiusdefinits per la Unió Europea, i més concreta-ment els del programa EQUAL. Però per podersaber si les bones pràctiques analitzades podentransferir-se a d’altres entorns que el d’origen,és important tenir un millor coneixement delscontextos nacionals que ens interessen, parti-cularment pel que fa al suport empresarial i aldesenvolupament de la microempresa.

2.2. Dades geogràfiques i socioeconòmiques

24

2.2.1. Alemanya

Al 2003, el 11% de la població alemanya viviaper sota del llindar de la pobresa (la mitjanade la UE és del 15%). Els col·lectius més afec-tats eren els joves, les dones i les persones im-migrants, especialment en l’antiga Alemanyade l’Est.

L’existència d’una legislació bancària estricta(els bancs són els únics que poden atorgar crè-dits, per exemple) impossibilita qualsevol ini-ciativa microfinancera i dificulta la implemen-tació d’una resposta adequada a les necessitatsfinanceres de la població. Malgrat que el go-vern no ha implementat mesures per animarels bancs a facilitar l’accés a les persones so-cialment marginades als seus serveis, les acti-vitats dels bancs alemanys tenen moltes vega-des una dimensió social.

Tot i que el Govern alemany no ha aplicat elseu Pla d’Acció de lluita contra la pobresa il’exclusió social mitjançant les microfinances,l’opinió pública és cada vegada més conscientdels beneficis socials que aporten aquest tipusd’iniciatives en la lluita per a millorar la taxad’ocupació i fomentar les activitats per comptepròpia.

Existeixen alguns exemples d’iniciatives gover-namentals que intenten desenvolupar instru-ments de suport per la microempresa, però desd’un punt de vista més ampli, la política ale-manya no és el suficientment eficaç pel querespecte a la microempresa.

La legislació vigent no cobreix totes les carèn-cies del sector microfinancer, de vegades finsi tot dins del marc legislatiu, no s’aprofita el

potencial que ofereix el mateix. Per exemple,el sistema social alemany permet que els dife-rents actors institucionals inverteixin en lesactivitats d’aquelles persones que desitgen tre-ballar per compte pròpia, i fins i tot abans ques’iniciï l’activitat. La legislació és bastant fle-xible i permet donar préstecs i subsidis, encaraque només les autoritats de la ciutat de Kasselhan aprofitat aquesta possibilitat.

A Alemanya l’estatut bancari està definit perLlei i es necessita una llicència per poder exer-cir activitats bancàries. Per tant, la cooperacióamb bancs és la única possibilitat que tenenels organismes no bancaris per poder exerciractivitats financeres. Ja existeixen cinc coo-peracions d’aquest tipus entre bancs i organit-zacions microfinanceres però l’import delspréstecs atorgats dins d’aquest marc segueixessent insignificant. Un informe d’EVERS&JUNGva comptabilitzar 24 organismes de microcrèdita Alemanya l’2003, encara que la majoria nopoden considerar-se com a tal a causa de lapetita dimensió de l’organització, el seu abastlimitat i la baixa sostenibilitat de l’entitat.

El banc KfW és un important actor en el sectormicrofinancer com a conseqüència de la sevagran implicació amb les PIMEs i les microem-preses. El principal repte al que han de ferfront els organismes microfinancers és el deconvèncer als bancs perquè actuïn com canalsde distribució de productes microfinancers.

Alemanya

Superfície: 357.027 km²

Capital: Berlín

Població total: 82,7milions

Població urbana: 87%

Densitat: 232 hab./km2

Població activa: 42,61 milions

N° de persones autoocupades:4,41 milions

Taxa d’atur: 8,1% (Set. 2006)

% població autoocupada/població activa: 10,31%

PIB (2005): 2241 bilions de €

Taxa de creixement del PIB:1,53%

Risc de pobresa en % de la població activa: 11%

Risc de pobresa en % de persones en situació d’atur:34%

Risc de pobresa en % de persones aturades: 5%

Règim polític: República parlamentaria, Estat Federal

Font: Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de

Bèlgica

Superfície: 30 518 km²

Capital: Brussel·les

Població total:10,4 milions al 2006

Densitat: 342 hab/km²

Població activa:4, 2 milions al 2004

Taxa d’atur: 8,4% en 2005

Taxa de creixement del PIB:1,2 % al 2005

Risc de pobresa en % de la població activa: 8%


Risc de pobresa en % de persones autoocupades: 19%

Règim polític: Monarquia federal, parlamentaria i plural

Font: Banc Nacional de Bèlgicahttp://www.nbb.be/Sg/Fr/homef2.htmi Oficina Federal d’ Estadístiqueshttp://www.destatis.de

25

2.2.2. Bèlgica

Des de mitjans dels 70, les noves PIMEs hanpogut gaudir d’ajudes públiques en forma desubsidis o de garanties. Les últimes iniciativesmicrocreditícies que el sector públic i els or-ganismes federals han implementat tenien comobjectiu desenvolupar l’ocupació per comptepròpia dins del marc de la lluita contra l’atur.Per completar aquesta acció, els municipispoden concedir préstecs per a la creació d’em-preses. També existeix un fons de garantia go-vernamental per aquells organismes que deci-deixin invertir en el sector de l’economiasolidària.

La Llei bancària dona una gran llibertat al sec-tor de las microfinances que no necessita captipus de llicència per funcionar. Per aquestmotiu existeixen molts organismes que actuenen aquest sector. Cap d’aquests organismesestà sotmès a cap control.

· Els “montes de piedad”, que depenendels municipis, són els organismes mésantics del continent i concedeixen micro-préstecs. Utilitzen la figura del préstecprendari i poden ser sol·licitats per lespersones microemprenedores.

· L’organisme de crèdit belga més impor-tant per a les PIMEs és el Fonds de Par-ticipation (Fons de Participació). Aquestorganisme està finançat pels fons públicsi les seves accions es centren en les per-sones en situació d’atur i en les petitesempreses que estan al límit de l’accésbancari.

· Les persones microprestamistes tambépoden crear organitzacions, fet que elspermet beneficiar-se de diferents avan-tatges fiscals. La major part d’elles sónmolt petites ja que la Comissió Bancàrianomés autoritza l’existència d’aquesttipus d’organismes si tenen menys de 50persones. Quan es sobrepassa aquestlímit, es pot adquirir l’estatut de coope-rativa.

Gràcies als diferents estatuts que proposa laLlei (d'associació a cooperativa), Bèlgica compteamb diverses possibilitats que permeten als or-ganismes microfinancers actuar, encara que siguide forma reduïda, a menor cost alhora que elspermet aixecar fons gràcies al sistema de coo-peratives i als avantatges fiscals de les quepoden beneficiar-se.

A Bèlgica, és el Govern qui inicia la majoria delsprojectes microfinancers. Però també existei-xen iniciatives privades com el Préstec Solidarique és una col·laboració entre tres actors: unaONG, Triodos Bank i Credal Microcrèdit. Tambéexisteixen varis proclames menys importantsiniciats per ONGs o associacions sense estatutlegal.

26

2.2.3. Bulgària

El sector microfinancer búlgar té principalmenttres grans organismes: Mikrofund, NACHALA iUSTOI. Existeixen, a més, molts programes méspetits per a les persones més necessitades quebusquen crèdits. La cartera de préstecs actiusera de 54 milions d’euros al Setembre del 2005,xifra similar a la del 2004. A Bulgària, varisbancs com ProCredit Bank i RaiffeisenBank ofe-reixen al mateix temps petits crèdits i estanpenetrant en el mercat de forma bastant agres-siva. L’import mig dels préstecs atorgats pelsbancs és bastant alt (oscil·la entre els 13000 iels 14000 euros) i es destina casi exclusivamental crèdit al consumo. L’estabilitat dels préstecss’explica en part per la falta de fons en el sec-tor microfinancer així com pel fet que els bancsestan cada vegada més presents en aquest sec-tor. Es així com els bancs han creat una oficinade crèdit en el que no poden participar els or-ganismes microfinancers.

A Bulgària no existeix cap dispositiu formal perl’intercanvi d’informacions sobre clients actiusentre els organismes bancaris i no bancaris, toti que alguns d’aquests organismes, com en elcas de NACHAL, USTOI i Popular Kaasa, com-parteixen de manera informal dades sobre laseva clientela. Aquesta falta de comunicaciójuntament amb una competència cada vegadamés desenvolupada podria dur a una situaciód'endeutament excessiu del sector a mitjà ter-mini, i per tant, a un increment dels impaga-ments. NACHALA, així com altres organismesmicrofinancers, són membres de l'AssociacióBúlgara de Cooperatives de Crèdit i de l'Asso-ciació de PIMEs.

Com Bulgària no compte amb un marc legal es-pecífic per a les microfinances, els organismesmicrofinancers recorren a la llei de les coope-ratives. Només un article d'aquesta llei es re-fereix als organismes microfinancers. La lleiprohibeix a les cooperatives recuperar l'estalvi.En els últims quatre anys, els representants delsector microfinancer han intentat desenvoluparun marc legislatiu adaptat que ha donat lloc aun primer esborrany de la “Llei de les coope-ratives de crèdit”, però sense que per això lescooperatives tinguin dret de recollir l'estalvi.El Parlament Búlgar no ha arribat a cap acorddefinitiu sobre aquesta llei, i és molt probableque no s'arribi a cap acord en breu ja que totsels esforços se centren en l'accés de Bulgàriaa la Unió Europea. A més, no existeix cap con-trol per part del Banc Central Búlgar i en elpaís segueix mancant d'una reglamentació id'un control clar de les cooperatives i dels or-ganismes microcrediticis.

Bulgària


Capital: Sofia

Població total:7,7 milions el 2006

Població urbana: 70,2% el 2005


Població activa: 3,3 milions el 2005

Taxa d’ atur: 10,1% el 2005

PIB: 21,45 bilions de € el 2005

Taxa de creixement del PIB:5,5 % el 2005

Règim polític: República

Font: Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de i Oficina Estadística de la Repú-blica de Bulgària www.nsi.bg


Espanya


Capital: Madrid


Població urbana: 76% al 2006


Població activa:21,66 milions al 2006

Taxa d’atur: 8,15% al 2006

Representació del sector informal en % del PIB: 22,6%

% de persones autoocupades/població activa: 15,3%

PIB: 905,46 bilions de € al 2005

Taxa de creixement del PIB: 3,5 % al 2005

Risc de pobresa, % poblaciótotal: 19%



Règim polític:Monarquia Constitucional

Font: Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de i Institut Nacional d’Estadísticawww.ine.es

27

2.2.4. Espanya

Exceptuant els programes de microcrèdit queproposen les caixes d'estalvi i les cooperativesde crèdit, el sector bancari espanyol no disposad'una política concertada per a les PIMEs. Pertant, les caixes d'estalvi i les cooperatives decrèdit són els organismes financers més impor-tants dintre del sector microfinancer i repre-senten aproximadament el 50% dels fons delsector financer espanyol.

Les caixes d'estalvi són organismes de crèditsotmesos al mateix marc reglamentari que elsbancs, però organitzats sobre la base del modelde les fundacions privades. Aquesta caracte-rística els obliga a destinar almenys el 25% delsseus beneficis per a obra social, el que inclou,entre altres coses, activitats de microcrèdit, itot això mitjançant les seves fundacions.

L’ICO (Institut de Crèdit Oficial), que rep suportdel Fons Europeu d'Inversions, és el principalprograma de microcrèdit per a persones en riscd’exclusió social. Aquest organisme signa acordsamb bancs espanyols perquè aquests atorguinpréstecs a les entitats socials encarregades d'a-valuar la viabilitat dels projectes, presentar-los als bancs i prestar serveis d'assessoria i deseguiment a les persones microemprenedores.Les persones beneficiàries d'aquest programasón persones que volen crear una empresa peròque no disposen de garanties (persones en si-tuació de atur, persones majors de 45 anys, fa-mílies monoparentals, persones immigrants,dones i persones amb discapacitat).

La quantitat de la major part dels crèdits ator-gats a Espanya oscil·la entre 6 000€ i 18 000€(situant-se el límit en 25.000€ d'acord amb ladefinició del microcrèdit establerta per la UnióEuropea). El nombre de crèdits concedits din-tre del marc del programa ICO és insuficientper satisfer la demanda i per això els progra-mes desenvolupats per les caixes d'estalvi sóncada vegada més importants dintre del pano-rama espanyol de les microfinances.

28

2.2.5. França

França és un dels països on més s'han desen-volupat les microfinances. Adie (Associació peral Dret d'Iniciativa Econòmica) i la seva xarxasón qui efectuen pràcticament tota l'activitatmicrocreditícia amb més de 36.700 crèdits con-cedits entre 1989 i el 2006, el que representauna suma de poc menys de 100 milions d'euros.En el 2006, Adie va concedir aproximadament6.700 crèdits que representen més de 18 mi-lions d'euros.

Adie compte amb una xarxa de 300 personescontractades i 1000 persones voluntàries repar-tides en 22 oficines, 110 antenes i 380 despat-xos d'atenció al client, el que li permet oferirserveis microcrediticis professionals a nivell na-cional. Des de fa uns anys, s'han portat a termeesforços tant a nivell legislatiu com econòmica França perquè es fomenti l'esperit emprene-dor. El Banc Mundial situa França en la mitjanadels països de l'OCDE pel que es refereix a nom-bre d'empreses creades. Les mesures imple-mentades per simplificar la creació d'empreseshan tingut com a resultat que la creació i el re-gistre de les empreses ja no siguin consideratscom un fre, com passava fins aleshores. No obs-tant això, el pes de les càrregues socials i fiscalsa les quals estan sotmeses les microempresessegueix sent molt importants. A més, existeixuna forta cultura salarial que s'oposa a l'esperitemprenedor, amb un sistema educatiu que nocontribueix a estimular-lo.

El desenvolupament del microcrèdit és una deles prioritats del govern, sobretot a través del'apartat "Donar suport al desenvolupament deles microfinances" de la nova llei Borloo de co-hesió social de gener del 2005. Aquesta llei su-bratlla els avantatges de l'autoocupació, faci-

lita l'accés als serveis de suport per a la creaciód'empreses i sobretot, reconeix l'activitat percompte pròpia com una alternativa viable deretorn al món laboral. Aquesta llei també vaderivar en la creació d'un fons de cohesió social(FCS) la missió del qual és promoure el micro-crèdit. Per això garanteixen préstecs conceditsa persones en situació de atur que desitgincrear la seva pròpia empresa, així com micro-crèdits socials que en realitat són préstecs alconsum. Aquests microcrèdits socials, l'importdels quals oscil·la entre 500 i 2000 euros, estroben en fase de prova des de començamentsdel 2006 i estan destinats a les llars amb in-gressos més baixos.

A França, tradicionalment, la concessió de mi-crocrèdits forma part de l'activitat bancària od'altres organismes financers sotmesos a la ma-teixa legislació. Això no impedeix que existeixi,dintre de la llei bancària, una secció reservadaa les associacions que presten diners a col·lec-tius específics. Aquesta secció es va afegir acausa de les accions de lobbying portades aterme per Adie. Abans del 2003, les associa-cions només podien prestar els seus fonspropis. Aquest és el motiu pel qual Adie treba-llava en associació amb bancs que eren elsquals prestaven els fons atorgats per l'associa-ció. Gràcies al nou dispositiu, Adie pot prestarara directament els fons sol·licitats als bancs,el que permet que el funcionament de l'asso-ciació sigui molt més flexible i que augmentil'efectivitat en la gestió dels projectes analit-zats. A més d'això, Adie ha aconseguit que elstipus d'interès que s'apliquen a les empreses jano estiguin limitats, pel que pot proposar prés-tecs a un tipus d'interès superior al tipus delmercat.

França


Capital: París


Població urbana: 76% al 2006


Població activa: 27,64 milions al 2005

Taxa d’atur: 9,8% al 2005

Representació del sector informal en %/ PIB: 15,20%



Taxa de creixement del PIB: 1,2 % al 2005




Règim polític: República

Font: Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de i Instituto Nacional de Estadísticasi Estudios Económicoswww.insee.fr


Regne Unit


Capital: Londres


Població urbana: 89,5 % al 2006



Taxa d’ atur: 5,6% al 2006

Representació del sector infor-mal en % del PIB: 12,6%



Taxa de creixement del PIB: 1,9% al 2005




Règim polític:Monarquia parlamentaria

Font: Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de i Institut Nacional d’Estadístiqueswww.statistics.gov.uk

29

2.2.6. Regne Unit

Les microfinances britàniques funcionen dinsd'un context lleugerament diferent respecte alque succeeix en la resta d'Europa doncs encerta mesura es confon amb el sector financerde desenvolupament comunitari. No obstantaixò, malgrat que ambdós comparteixen l’ob-jectiu de proporcionar préstecs a individus iempreses en situació de marginació social oeconòmica, les Institucions Financeres de Des-envolupament Comunitari (CDFI en anglès)tenen més estructures, productes i poblacionsobjectiu que la majoria dels organismes de mi-crofinances.

Al Regne Unit, l'accés al finançament no inclounomés les microfinances i el suport a la creaciód'empreses. De fet pot arribar a nínxols demercat tan diferents com micropréstecs per adones empresàries en situació de atur, empre-ses culturals o creatives, noves empreses enzones marginades o organitzacions amb vocaciósocial (o "empreses socials"). Si bé algunes ins-titucions s'especialitzen en els préstecs micro-financers, el sector en conjunt proposa unaàmplia gamma de productes per lluitar contral’exclusió financera.

Pel que fa al microcrèdit, en el Regne Unitexisteix un entorn relativament favorable pelsorganismes que ofereixen aquests serveis jaque compten amb el suport de bancs que elsproporcionen subsidis i préstecs.

En aquest context, el govern ha sol·licitat alsbancs que ampliïn l'accés dels productes finan-cers a aquelles persones en situació d’exclusiófinancera mitjançant iniciatives com el CompteBancari Bàsic (Basic Bank Account), que permet

que qualsevol persona, independentment delseu historial i el seu perfil financer, pugui obrirun compte per a la gestió de les seves trans-accions. Per una altra banda, el programa Ga-rantia de Préstecs per a Petites Empreses(Small Firms Loan Guarantee Scheme) ofereixincentius perquè els bancs donin préstecs aempreses que d’una altra manera no tindrienaccés a ells.

D'acord amb les conclusions de fòrums de dis-cussió com el Grup de Treball per a la InversióComunitària (Social Investment Task Force,2000), el govern va implementar una mesurad'exempció fiscal per a la inversió comunitària(CITR) amb l’objectiu de promoure la partici-pació d’inversors individuals i corporatius per-què financin el sector de les CDFI. L'interès delgovern britànic per evitar l’exclusió financeraes manifesta ara mitjançant el Grup de Treballd'Inclusió Financera (Financial Inclusion TaskForce) que es va reunir per examinar les me-sures més eficaces que permetin ajudar a lespersones en situació d’exclusió financera.

Suècia


Capital: Estocolm

Població total:9,1 milions d’habitants

Densitat: 22 hab./km2


Taxa d’atur: 7,8 % al 2005

Representació del sector informal en % de la poblacióactiva: 19%



Taxa de creixement del PIB:1 % al 2006




Règim polític:Monarquia constitucional

Font: Statistiska Centralbyrån SCB(equivalent suec del Institut Nacional d’Estadística)www.scb.se/eng, Oficina Federal d’Estadístiqueshttp://www.destatis.de i OCDE http://www.ocde.org

2.2.7. Suècia

Aproximadament 800.000 persones viuen sotael llindar de pobresa a Suècia, el que repre-senta el 9% de la població total (percentatgerelativament baix comparat amb la mitjana eu-ropea). Les persones que potencialment tenenmés dificultats són les persones grans, les per-sones joves, les persones immigrants, les fa-mílies monoparentals, persones amb addiccióa les drogues i les persones sense domicili fix.La quarta part dels treballadors i treballadoresque tenen ingressos baixos treballen percompte pròpia (incloent agricultors indepen-dents). Els tràmits administratius per a les mi-croempreses són molt complicats el que difi-culta el seu desenvolupament i funcionament.

El govern suec ha creat institucions financeresper donar suport les Pimes locals, com ALMI Fö-retagspartner, institució pública creada al 1994i que administra un capital de 447 milions d'eu-ros; el Fons Suec de Desenvolupament Indus-trial, que es va crear en 1979 o el Sixth SwedishNational Pension Fund creat al 1996.Dues organitzacions estan presents en tot elpaís: NUTEK (Assessorament Nacional per alDesenvolupament Industrial i Tècnic) i ALMI.Ambdues ofereixen assessoria durant la fasede llançament i de traspàs de les microempre-ses. La seva clientela objectiu són les personesen situació d’atur, aquelles que corren el riscde quedar-se sense ocupació i les persones queviuen en regions econòmicament deprimides.

A Suècia no existeix un programa específic peral microcrèdit, cosa que no sembla preocupara l'opinió pública. Excepte els bancs, ALMI ésl'únic organisme públic que atorga préstecs pera projectes de microempresa (creació i desen-

volupament) com complement de préstecs co-mercials. No obstant això, JAK Bank (primersistema de préstec i estalvi sense interessosque funciona gràcies als seus més de 30.000membres) i EkoBanken, un banc cooperatiu,són estructures que participen en l'economiasocial. De moment, els altres bancs no mostrenmassa interès pel sector de les microempresesencara que aquesta situació varia entre les re-gions.


30

3.1. Finançament per a la creació i el desenvolupament

3.1.1. Adie – França

Finançament de microempreses i serveis d'a-companyament per a la creació d'empreses id'activitats per compte pròpia.

3.1.1.1. L'organisme

Adie (Associació per al dret a la iniciativa eco-nòmica – Association pour li droit à l’initiativeéconomique) va ser creada a França al desem-bre de 1988 per Maria Nowak qui va adaptar elsistema de microcrèdits al sistema francès.Com associació, Adie contribueix a la milloradel marc reglamentari i legal dels microcrèdits,així com del treball independent tant a nivellnacional com europeu. A més, l'associació ajudaa la creació de microempreses i per tant, par-ticipa en la creació d'ocupació.

3.1.1.2. La bona pràctica

La missió d’Adie és la de finançar i donar su-port a les persones en situació d'atur que volencrear la seva pròpia activitat econòmica i queno poden accedir als préstecs bancaris clàssics.L'associació ofereix finançament i assessora-ment a les persones microemprenedores queno tenen accés als crèdits bancaris i que en lamajoria dels casos estan en situació d'atur oviuen amb els subsidis de l'estat.

D'igual manera, Adie proporciona finançamentals treballadors i treballadores independents ia les microempreses, gràcies als productes4 queha desenvolupat d'acord amb les necessitatsde la seva clientela:

· Els préstecs solidaris per a la creaciód'empreses (import màxim de 5.000 €;termini màxim de 2 anys; tipus d'interèsdel 7,3% des de l’1 de gener del 2007)permeten finançar la posada en marxad'una activitat econòmica. Aquests prés-tecs representen el 70% dels crèdits con-cedits.

· Els préstecs de desenvolupament desti-nats a les microempreses ja existents ique han estat finançades per Adie, peròque no tenen encara accés al crèdit ban-cari (les quantitats proposades són les se-güents: 1.000 euros, 2.000 euros, 3.500euros i 5.000 euros. Els diferents préstecss'encadenen a mesura que el préstec an-terior ha estat reemborsat).

· Existeixen finançaments addicionals quecomplementen els préstecs d’Adie.Aquests finançaments són principalmentpréstecs estatals (préstecs d'honor5, pri-mes Eden6, primes o bestretes reembor-sables, préstecs per a la creació d'empre-ses) concedits per l'Estat amb l'ajudad'organismes com Adie.

· Els préstecs de prova als quals es recorreper mesurar la viabilitat d'un projecte.

· Els préstecs de material.

En general, les necessitats de finançament nosobrepassen els 10.000 euros. Adie, amb el su-port de la seva important xarxa de personesvoluntàries que constitueixen un dels puntsforts de l'organització, ofereix a les personesmicroemprenedores assessorament en els se-güents àmbits:

32

ADIE

4, bd Poissonnière75009 París - França

Tel: +33 (0)1 56 03 59 00Fax: +33 (0)1 56 03 59 77

Contacte: Amelie Benaise-mail: [email protected] internet: www.adie.org

4 Productes financers, de seguiment,de recolçament i de formació.

5 Un préstec d’honor és un crèdit amitjà termini entre 2 i 5 anys, que esconcedeix directament al empresario a la persona que opta per un tras-pàs (i no a la empresa creada doncsen aquest cas es parlaria de bestretaa retornar) i això sense que se li de-mani cap garantia, ja sigui personalo real (d'aquí l'expressió d'honor).

6 El dispositiu EDEN és una bestretareemborsable (préstec sense interes-sos) d'un termini màxim de 5 anys,que es concedeix després d'una ava-luació del projecte de creació del'empresa, a una persona física quees compromet a integrar-lo en el ca-pital de la societat creada o traspas-sada, o a fer-lo servir per alfuncionament de l'empresa. El reem-bors es pot diferir durant un màximde 12 mesos a partir del lliuramentde la bestreta. En cas de fracàs del'empresa, les quantitats que quedenper reemborsar no seran reclamadesper decisió del prefecte.

· Ajuda per a la preparació de plans dedesenvolupament, en cooperació amb al-tres organismes d'assessorament per a lesempreses.

· Ajuda administrativa, la gestió comerciali l'assessorament en màrqueting.

A més, Adie ha signat diversos acords amb di-ferents organismes amb l'objectiu d’oferir a lespersones microemprenedores serveis addicio-nals que complementin l'aspecte financer con-cedit per Adie. És així com des del 2004, Adiei Microsoft França es mobilitzen perquè les per-sones microemprenedores s'iniciïn en l'ús deles tecnologies de la informació. D'aquesta ma-nera, les persones microemprenedores podenaccedir a formació per aprendre a utilitzar omillorar els seus coneixements informàtics,eina que avui dia és indispensable, sobretot enl'àmbit empresarial. Al finalitzar aquesta for-mació, Adie ofereix a les persones microem-prenedores l'adquisició d'un ordinador renovatdintre del marc dels tallers d'inserció dels "Res-tes du Coeur" (Restaurants del Cor), associaciófrancesa que ajuda a les persones en situaciód'exclusió social i que els proporciona una ocu-pació.

L'acció de lobbying portada a terme per Adiedes de fa alguns anys, també ha repercutit enl'avanç de la legislació en l'àmbit dels micro-crèdits a França, sobretot en els últims tresanys. És així com des de Juliol del 2003, la lleibancària ha estat adaptada, el que permet queels organismes de microcrèdit puguin obtenirpréstecs per part dels organismes financers pera prestar-los a la vegada a les persones en si-tuació d'atur i a les persones que viuen ambsubsidis de l'Estat i que desitgen crear la sevapròpia empresa. A més, els tipus d'interès ja

no estan limitats a l'alça el que fa que Adiepugui prestar al 7,3% des del 1 de gener del2007 tenint en compte l'alça dels tipus d'interèsde les Obligacions a Termini i cobrir així el costdel diner i una part dels costos fixos.

3.1.1.3. Públic objectiu

1. Adie finança tot tipus de projectes. Elsprincipals criteris de decisió són la capa-citat i la motivació de les persones mi-croemprenedores, així com la viabilitatdel projecte.

2. Les persones beneficiàries dels subsidisestatals representen més de la meitat(56%) de les persones finançades l’any2005. Les persones en situació d’atur,rebin o no subsidi, representen el 35% dela clientela finançada per Adie. La pro-porció de persones assalariades és baixa(3%). Està composta principalment pertreballadors i treballadores pobres, sovintdones soles, que ocupen una petita acti-vitat econòmica addicional per a podercobrir les despeses de la llar.

3. La clientela d’Adie té orígens diversos:zones urbanes, barris marginals, zonesrurals, etc. L'associació està molt presenten els barris sensibles on es concentra el18% de les persones microemprenedoresfinançades l’any 2005. Més d'una quartapart de la seva clientela procedeix dezones rurals. De la mateixa manera, lapoblació gitana (que a França és majori-tàriament nòmada), objectiu específic ipreferent de l'organització des de fa unsdeu anys, representa el 7% de les micro-empreses finançades.

33


34

3.1.1.4. Contribució a la creació microempresarial

1. Adie proposa diverses possibilitats de fi-nançament per a les persones que tenenun projecte, però que per la seva condi-ció econòmica no tenen accés a les fontsde finançament clàssiques.

2. Adie destina la seva acció principalmenta les persones en situació d'atur o queviuen amb subsidis estatals. També s'in-teressa pels treballadors i treballadoresassalariats que desitgen completar elsseus ingressos per mitjà d'una activitatper compte pròpia i que, a causa de lamancança de recursos i a l'absència d'a-vals, no tenen accés als circuits financerstradicionals.

3. Gràcies a la seva acció, Adie participa enel desenvolupament de les activitats percompte pròpia i microempresarials. Lesmicroempreses poden escollir diferentsformes jurídiques: empreses individuals,Societats Anònimes de Responsabilitat Li-mitada, o Empreses Unipersonals de Res-ponsabilitat Limitada.

4. D'igual manera, les diferents accionsdutes a terme per Adie han repercutit enla millora del marc reglamentari i legaldel microcrèdit i del treball per comptepròpi, tant a nivell nacional com euro-peu.

3.1.1.5. Principals Resultats

1. Des de 1989, 36.177 microempreses hanestat finançades per Adie, el que repre-senta unes 6.000 noves microempresesfinançades cada any, per un import totalde 98,62 milions de préstecs atorgats.

2. La taxa de supervivència de les microem-preses és del 64% a dos anys i del 54% atres anys (taxa superior a la taxa nacionalper a les empreses individuals).

3. En el 2005 es van atorgar una mica mésde 6.740 préstecs solidaris el que repre-senta 5.891 empreses creades i prop de7.069 nous llocs de treball. El nombre declients actius és de 13.375, per a un im-port de préstecs actius de 31,57 milionsd'euros a 31 de desembre del 2005.

4. De la mateixa manera, la clientela deAdie té un perfil molt variat. Més del 18%de les persones finançades per Adie sónanalfabetes o tot just saben llegir, es-criure i comptar. Les persones que comp-ten amb diplomes tècnics representavenel 40% de la seva clientela al 2005. Noobstant això, tenir un diploma no garan-teix l'accés al crèdit bancari. De fet, el38% de les persones que Adie va recolzara l’any 2005 tenen el batxillerat i el 23%tenen un nivell universitari.

5. El percentatge d'inserció7 de les personesfinançades per Adie és del 75%.

7 Proporció de persones donades perAdie que ja no estan dintre del dis-positiu d'ajuda estatal.

35

6. El cost de l'acompanyament per empresacreada és d'aproximadament 2.000 euros,amb 1,2 llocs de treball creats per em-presa finançada.

7. La taxa de reembors dels préstecs al 2006va arribar al 93%.

8. A 31 de desembre del 2005, Adie comp-tava amb 22 oficines regionals, 110 des-patxos i 380 oficines d'atenció al clientque li permeten cobrir el conjunt del te-rritori nacional. A finals del 2005, l'asso-ciació tenia 308 persones contractades icomptava amb l’ajuda de 800 personesvoluntàries.

3.1.1.6. Lliçons útils

1. És necessari disposar de mecanismes quepuguin substituir als bancs tradicionalsper poder oferir a aquelles persones queno reuneixen els requisits financers clàs-sics els mitjans necessaris per a realitzarels seus projectes.

2. El desenvolupament de l'activitat micro-creditícia només s'ha pogut portar aterme per mitjà de la signatura de con-venis amb diversos bancs que s'encarre-guen d’aportar el capital.

3. El finançament ha de poder adaptar-se ala clientela amb la finalitat de respondrede la millor manera possible a les neces-sitats de cadascú. Per això, és necessaripoder proposar diversos productes enfunció de la clientela objectiu.

4. És important que es pugui simplificar elprocés de concessió dels préstecs més ba-sant-se en la personalitat del client i enla seva motivació que basant-se en lescaracterístiques del projecte.

5. Per a l'èxit d'un projecte no només es ne-cessiten serveis financers. També és ne-cessari comptar amb serveis d'acompan-yament i d'assessorament, els quals sónindispensables per garantir la viabilitatdel projecte.

6. Per a una cobertura òptima de la clien-tela objectiu és necessari oferir una àm-plia cobertura nacional així com un im-portant treball de camp.

7. La importància de la xarxa de voluntariatpermet completar l'acció portada a termeper l'associació a baix cost ja que ofereixun servei de seguiment i d'assessoramentprofessional adaptat a la demanda (as-sessorament en màrqueting, fiscalitat,dret, etc. per part de professionals decada sector).

8. Les accions de lobbying amb les autori-tats polítiques nacionals són necessàriesper a permetre una evolució del marc le-gislatiu i adaptar-lo a les persones micro-emprenedores i als organismes microfi-nancers.

3.1.1.7. Recomanacions

1. L'accés a les fonts de finançament és es-sencial per a la creació d'una activitatper compte pròpia o d'una microempresa.


36

És necessari que aquest accés sigui sen-zill, múltiple i variat.

2. És necessari el desenvolupament de fontsde finançament alternatives, que respec-tin un marc legal i que responguin a ne-cessitats reals i específiques, perquèaquestes persones puguin accedir a lesactivitats empresarials.

3. És important que les estructures exis-tents, que poden participar en el desen-volupament de l'activitat microempresa-rial, tinguin accés als fons necessaris peral desenvolupament de les seves activi-tats. Per això és necessari que els orga-nismes microfinancers disposin de fonsper als préstecs, així com pel finança-ment necessari que garanteixi la viabili-tat de les mateixes a llarg termini.

4. El correcte funcionament de les estruc-tures especialitzades en les microfinancesdepèn en gran part de l'existència d'unmarc legal favorable, sobretot pel que faa l'accés al capital i als tipus d'interès ique tenen per objectiu cobrir els costosfixos dels organismes en qüestió.

3.1.1.8. Paraules clau de la bona pràctica

Acompanyament, assessorament, públic objec-tiu, crèdit solidari, creació, desenvolupament.

3.1.2. France Active - França

Garantia de préstecs bancaris i avals per a lesactivitats empresarials.

3.1.2.1. L’organisme

L'associació France Active va ser creada l’any1988, per el patronat de la Fundació de França,de la Caisse donis Dépôts i Consignations, l'A-gència nacional per a la creació d'empreses,del Crédit Coopératif, de la Fundació MACIF,així com pel patronat de diversos organismescaritatius.

Les missions de France Active estan determi-nades per les associacions que la composen ique fan possible la intervenció de socis privi-legiats: institucionals, actors de la inserció através de l'economia, bancs i fundacions.

Les missions de France Active giren entorn a 7temes principals:

· Creació de nous Fons Territorials FranceActive i mobilització dels actors i dels fi-nançaments locals.

· Disseny de programes i projectes a nivellnacional, animació i assistència tècnicaper a la xarxa.

· Mobilització dels estalvis ètics i de par-ticipació.

· Desenvolupament d’eines financeresadaptades.

· Ampliació dels convenis nacionals.

· Intervenció financera mitjançant unaxarxa de corresponsals.

· Comunicació.

Després d'un període d'experimentació els anys1989/1990 amb la concessió de préstecs d'ho-nor, l'associació ha optat per desenvolupar unaeina de garantia l’any 1991. La societat finan-cera France Active Garantie (FAG) va ser creadaal 1995 i compte amb l'aval del Comitè d'Esta-bliments de Crèdit. Aquesta societat financeraavala les sumes prestades. Amb el temps,France Active s'ha convertit en mediador entreels bancs i les persones emprenedores. S'hansignat nombrosos convenis amb els principalsbancs. La Garantia France Active ha adquiritun ampli reconeixement la qual cosa li permetincidir en la concessió de préstecs a les perso-nes en situació de dificultat.

Els fons territorials France Active són platafor-mes integrades per socis, l'origen dels qualsestà en la implicació de les col·lectivitats te-rritorials, dels serveis de l'Estat, però tambédels actors econòmics privats. Són estructuresjurídiques autònomes lligades entre si a travésde l'adhesió a una mateixa carta i encapçaladesper l'associació France Active. Aquesta entitatdetermina l'orientació dels Fons. El comitè dedecisió agrupa els socis locals així com un re-presentant de France Active i compta amb lacompetència necessària alhora a nivell finan-cer, econòmic i social.

37

FRANCE ACTIVE

37 Rue Bergère75009 París – França

Tel: +33 (0)1 53 24 26 26Fax: +33 (0)1 53 24 26 63

e-mail:[email protected] internet:http://www.franceactive.org

8 Vigeo estudia les dades públiquesdisponibles sobre les empreses aixícom aquelles obtingudes per les prò-pies empreses A través de 298 indica-dors i 38 criteris de responsabilitat,s'analitzen 6 sectors: les relacionsclientela/empreses proveïdores, elsdrets del ser humà, el comportamentsocial, l'entorn, la direcció de l'em-presa i els recursos humans.


38


Des de la seva creació, France Active ha desen-volupat eines de finançament amb la finalitatd'ajudar als col·lectius exclosos del mercat la-boral a crear el seu propi lloc de treball, perquètinguin així la possibilitat d'accedir a les dife-rents fonts de finançament. D'igual manera,aquesta associació dóna suport a d’altres asso-ciacions i empreses implicades en la creació dellocs de treball estables i solidaris, o en el des-envolupament de nous serveis, ja que consideraque un projecte col·lectiu de vegades responmillor a les necessitats de certes persones ambdificultats.

L'objectiu de France Active no és el de crearmecanismes de finançament extra-bancaris re-servats a les persones més necessitades sinó lalluita contra l'exclusió bancària a través d'ins-truments de finançament adequats. Són 5 elsinstruments, adaptats a la diversitat de les ne-cessitats de finançament dels individus i de lesestructures donades per France Active: Garan-tia, Aval professional per a les empreses d'in-serció de treball temporal (EITT), Societat d'in-versió France Active (SIFA), Contracted'Aportació Associatiu (CAA), Fons Comú d'In-versió Inserció Ocupació (FCP IE).

Per a afavorir el desenvolupament France Ac-tive aporta capital permanent sota tres for-mes:

· La Societat d'Inversió France Active(SIFA): creada l’any 1991, és una societatd'inversió solidària que dóna suport a lesempreses comercials i les associacionsque es creen o que s'estan desenvolu-pant. Actua per mitjà de préstecs parti-

cipatius o de comptes corrents com a socio sòcia.

· El Contracte d'Aportació Associativa(CAA): implementat en 1999 amb l'ajudade la Caisse des Dépôts, el contracte d'a-portació associativa està adreçat a les as-sociacions regides per la Llei 1901, sem-pre que aquestes actuïn en l'àmbit de lainserció per mitjà d'activitats econòmi-ques, desenvolupin nous serveis o propo-sin la consolidació de llocs de treball pera les persones joves, mitjançant un pro-jecte que derivi cap a una activitat mer-cantil.

· El Fons Comú d'Inversió Inserció Ocupació(FCP IE): desenvolupat al 1994 amb l'a-juda de diversos organismes sindicals, elFCP Inversió Ocupació és una eina l'origi-nalitat de la qual radica en la seva dobledimensió: és alhora socialment respon-sable i solidaria. És així com el 90% delsfons recaptats s'inverteixen en empresesque tenen una política d'ocupació que escorrespon amb els criteris de desenvolu-pament viable i d'inversió socialment res-ponsable de l'agencia Vigéo8. El 10% s'in-verteix en títols que no estan cotitzats.France Active intervé sobre aquest 10% iorienta les inversions realitzades enaquest marc cap a societats o associa-cions que participen en la reinserció deles persones en situació difícil.

A totes aquestes prestacions s’afegeixen diver-sos productes financers desenvolupats pels Fonsterritorials afiliats a la xarxa France Active.Aquests productes estan controlats per l'Estato les col·lectivitats locals i s’integren en altres

9 Un préstec d’honor és un crèdit amitja termini d’entre 2 i 5 anys, quees concedeix directament a l’empre-sari o empresària o a la persona queopta per un traspàs (i no a l’empresacreada, en el cas de la qual esparlaria d’avenç reemborsable) i totsense que se’l demani cap garantia jasigui personal o real (d’allà l’expres-sió “honor”).

10 L’objectiu de les empreses socialsés la inserció en el mercat laboral depersones en situació precària, aixícom l’oferta de bens i serveis. Lesveritables empreses socials es recol-zen en el entorn local per millorar elseu rendiment, tan econòmic comsocial. La seva manera de funciona-ment varia d’un país a altre i els seusobjectius les situen fora de les em-preses solidàries si bé la seva filoso-fia es semblant.

11 Les consideren empreses solidà-ries les empreses que no estan cotit-zades en borsa, que poden tenir unestatut de cooperativa, mútua, asso-ciació, societat amb dirigents elegitsdirectament o indirectament per lespersones empleades, les adherents oles associades.

39

dispositius que complementen les eines pròpiesde France Active. Entre d’altres és possiblesol·licitar els Fons Territorials France Active enel marc d’ Eden9 o del Préstec per a la Creaciód'Empresa (PCE). Aquest préstec pot comptaramb la garantia del préstec bancari France Ac-tive.

Des de 2005, France Active també s'encarregade la gestió del Fons de Confiança, dispositiuexperimental de la Caisse des Dépôts l'objectiude la qual és permetre la creació de noves em-preses socials (empreses d'inserció, tallers pro-tegits, etc.) per part d'empreses socials ja exis-tents10.


1. Les empreses creades per persones en si-tuació d'atur o en situació de precarietateconòmica.

2. Estructures d'inserció a través d'activitatseconòmiques (SIAE).

3. Empreses solidàries11 (associacions o so-cietats) que creen o consoliden llocs detreball, en particular per a persones ensituació precària: empreses adaptades,empreses en dificultat recuperades pelsempleats i empleades, empreses d’utili-tat social, etc.


1. La garantia concedida per France Activeté com objectiu lluitar contra l'exclusió

bancària. Permet a les persones en situa-ció d'atur o en situació de precarietateconòmica que volen crear la seva pròpiaempresa, a les estructures d'inserció através de l'activitat econòmica (SIAE) i ales empreses solidàries accedir al crèditbancari.

2. Cada expedient presentat a France Activeo a algun dels seus fons territorials és sot-mès a una valoració exhaustiva. Totes lespersones emprenedores poden teniraccés a l'assessorament i a l'ajuda d'es-pecialistes financers o jurídics.

3. Les persones emprenedores poden dispo-sar de les eines necessàries per a la cre-ació de la seva empresa, tant a nivell fi-nancer com de suport o d'assessorament.

3.1.2.5. Principals resultats

1. Des de 1988, France Active i els seus FonsTerritorials han participat en la creació ola consolidació de 64.024 llocs de treball.Aquests es distribueixen de la següentmanera: 41 % en les microempreses i 59% en empreses solidàries i associacionsd’utilitat social .

2. Al 2005, la xarxa France Active va atendre17.719 persones emprenedores, va ana-litzar 6.846 projectes, va implementar3.868 concursos financers, va crear o vaconsolidar 9.951 llocs de treball dels qualsel 53% estaven coberts per persones ensituació precària. Aquestes xifres repre-senten un increment del 43% en la crea-ció-consolidació d'ocupació pel que fa al

2004. De forma general, entre el 77 i el80% de les empreses que han rebut suportde France Active sobrepassen el terminidels 5 anys d’existència.

3. L’any 2005, 4.064 llocs de treball van sercreats o consolidats per persones empre-nedores autònomes (microempreses) i5.887 llocs van ser creats o consolidatsen el marc d’empreses solidàries.

4. France Active és una xarxa associativacomposta avui dia per 40 Fons territorials.Aquests Fons intervenen a escala regional,departamental o intercomunal. Aquestacobertura és sinònim de proximitat per ales persones emprenedores. A 31 de des-embre del 2005, la xarxa France Activecontava amb 260 persones contractadesi 600 persones voluntàries.

5. Al servir de garantia als bancs, France Ac-tive ajuda a reintegrar en el circuit ban-cari a aquelles persones en situació pre-cària que, sense el seu suport, haurienquedat excloses del sistema financer tra-dicional.


1. La lluita contra l'exclusió social i finan-cera també depèn de la integració de lespersones emprenedores dins del circuitbancari clàssic. Comptar amb un avalquan un desitja emprendre és una bonaforma de poder accedir al circuit financertradicional.

2. Les necessitats de finançament no són lesmateixes per a totes les persones i varien

en funció de la fase de vida en la qual sesitua el projecte. És, per tant, importantdisposar d'eines adaptades a cada neces-sitat i a cada situació.


1. Algunes persones emprenedores no sem-pre poden disposar d'un microcrèdit per-què les seves necessitats de finançamentsobrepassen els límits dels organismes demicrofinançament. L'existència d'una es-tructura d'aval els permet per tant acce-dir al crèdit bancari sense el qual el seuprojecte no hagués pogut sortir endavant.

2. L'existència d'estructures de garantia quetambé s'encarreguen del seguiment i pro-posen serveis d'assessorament a les per-sones emprenedores permeten desenvo-lupar l'esperit empresarial així comreintegrar a les persones microemprene-dores en el circuit bancari, amb la possi-bilitat per a elles d'accedir més fàcilmentals fons necessaris per al seu desenvolu-pament futur.

3. Els/les persones emprenedores disposend'una àmplia gamma de productes finan-cers que els permetrà no només empren-dre sinó també accedir al circuit financertradicional.

4. Les estructures d'inserció encarregadesde donar suport a les persones exclosesdel sistema compten amb el suport deFrance Active, la qual cosa facilita la sevaacció i reforça la seva missió.


40

41


Garantia, avals, reinserció en el sistema ban-cari clàssic, mediació, desenvolupament d'einesfinanceres adaptades.

3.1.3. Fundació Un Sol Món - Espanya

Finançament i seguiment de les persones mi-croemprenedores mitjançant una xarxa d’en-titats.


La Fundació Un Sol Món és un organisme creatper Caixa Catalunya al febrer del 2000, dins delmarc del seu treball social amb l'objectiu de res-tablir la missió social original de les caixes d'es-talvi i poder així ajudar les comunitats menysprivilegiades i les més excloses socialment.

La Fundació Un Sol Món va ser la primera orga-nització espanyola a implementar un programade microcrèdit dins del marc de les activitatsdel grup financer al qual es troba lligada. Els ob-jectius de la Fundació són els següents:

· Promoure els projectes a favor delscol·lectius en risc d'exclusió social. Peraixò, la Fundació dóna suport a les em-preses de la nova economia social que as-socien integració de persones en situacióprecària i activitats rendibles.

· Proposar un suport tècnic i financer pera participar en el desenvolupament delspaïsos del tercer món.

· Sensibilitzar a les persones sobre les si-tuacions de pobresa, marginació, exclusiói injustícia social.

FUNDACIÓ UN SOL MÓN

Provença, 261-26508008 Barcelona - Espanya

Tel: +34 93 484 8112 Fax: +34 93 484 5394

Contacte: Magdalena Barceloe-mail: [email protected] internet: www.unsolmon.org


42


El programa de la Fundació Un Sol Món sobreel microcrèdit com a eina de promoció de l'o-cupació, desenvolupat principalment a Cata-lunya, dóna suport a les activitats que podengenerar ingressos i proporcionar un treball es-table a les persones emprenedores, ja siguinparticulars o una col·lectivitat que no té lesgaranties o avals necessaris per a accedir alcrèdit bancari tradicional. Les persones quesol·liciten un microcrèdit tenen un projected'empresa o posseeixen una petita empresa,però tenen també necessitats financeres. Lafinalitat dels microcrèdits que es concedeixenés que les persones que desitgen crear el seupropi negoci o ampliar un negoci existent pu-guin comprar mercaderies, renovar locals i/ocomprar maquinària adaptada. Els projecteshan de ser econòmicament viables i respectarel medi ambient. La persona emprenedora hade comprometre's personalment amb el seuprojecte.

Per a obtenir un microcrèdit, les persones em-prenedores han de satisfer les següents condi-cions:

· No tenir ni garantia, ni aval.

· L'empresa ha de poder aportar estabilitatprofessional a la persona microemprene-dora.

· És indispensable que la persona empre-nedora es comprometi personalment enel projecte.

· Tres persones han de recolzar el pro-jecte.

L’import concedit dependrà de la capacitat dereembors de la persona emprenedora.

La Fundació Un Sol Món treballa en col·labo-ració amb una xarxa d'entitats socials encarre-gades del seguiment de les persones emprene-dores. Aquesta xarxa és essencial per aldesenvolupament de les activitats de micro-crèdit de la Fundació ja que és l'encarregadade l'acompanyament de les persones emprene-dores no només en l’elaboració del Pla d'Em-presa del projecte i de l'elaboració de l'expe-dient que serà presentat al comitè de crèditencarregat d'atorgar el préstec, sinó també delseguiment i acompanyament de la persona em-prenedora al llarg de la implementació del seuprojecte.

D'altra banda, l'especificitat de la Fundació aEspanya radica en el fet que aquesta no aportaun suport econòmic exclusivament a les per-sones microemprenedores sinó que també ofe-reix una ajuda financera a la xarxa d'entitatssocials amb les quals treballa. Sense aquest su-port, molts dels organismes de suport no seriencapaços de portar a terme la missió de suporti d'acompanyament que se'ls ha encarregat.


La població objectiu de la Fundació són els in-dividus o col·lectivitats que no conten amb lesgaranties o les referències necessàries per apoder accedir als crèdits bancaris clàssics.

43


1. La Fundació ofereix serveis financers ales persones excloses del sistema financertradicional, ja que no conten amb garan-ties ni avals suficients.

2. A més del suport financer, la Fundació através de la seva xarxa d’entitats, ofereixa les persones microemprenedores unservei de suport i d'acompanyament l’ob-jectiu del qual és el d'ajudar-les al llargde les diferents etapes posteriors a la po-sada en marxa del seu projecte.

3. La Fundació ofereix suport financer alsmembres de la seva xarxa d'entitats so-cials perquè aquestes puguin oferir ser-veis d'assessorament i d'acompanyamentadequats als microempresaris i microem-presàries als quals atenen.


1. Des de la seva creació en el 2001 fins al31 de desembre del 2006, la Fundació haatorgat 1.008 microcrèdits dels quals lamajoria s'han concedit a persones empre-nedores.

2. S'han creat més de 2.500 llocs de treballper mitjà dels microcrèdits, individualso de grup, i s'ha ajudat a més de 150 con-tractades per mitjà d'organismes d'inser-ció professional (organismes l'objectiudels quals és el d'ajudar als individus ainserir-se en el món laboral). El volum de

préstecs atorgats ascendeix a 9.145.375€,amb un préstec mig de 7.400€.

3. En l'actualitat, la Fundació, per mitjà dela seva xarxa XESMIC (Xarxa d'Entitats deSuport al Microcrèdit ), ha signat més de100 convenis amb entitats socials a totaEspanya.


1. Les persones en situació de risc d'exclusiófinancera són aquelles que no contenamb cap aval ni garantia. És per tant pri-mordial contar amb serveis especialmentdesenvolupats per a aquests col·lectiusamb la finalitat de permetre'ls desenvo-lupar el seu projecte i reincorporar-se enel circuit bancari clàssic.

2. A l'entrar en el sector de les microfinan-ces, el sector bancari compleix amb unadoble missió: social, ja que permet a lespersones en situació d'exclusió financeraaccedir al finançament, i comercial, ja queles persones emprenedores representenuna clientela potencial que podrà fidelit-zar-se per mitjà dels serveis proposats din-tre del marc del seu microfinançament.Per tant, la posició de les Caixes d'Estalviés avantatjosa ja que el seu estatut par-ticular els permet compaginar vocació so-cial i interès econòmic.

3. Amb la finalitat d'obtenir resultats dintrede la seva activitat microcrediticia, ésimportant contar amb una xarxa profes-sional i eficient que pugui encarregar-se


44

de les etapes prèvies i posteriors al prés-tec. Però per a ser eficient, aquestaxarxa ha de disposar de mitjans suficientsi d'aquí la necessitat d'aportar una ajudafinancera també a les entitats socialsamb les quals es treballa i que estan en-carregades del seguiment i de l'acompan-yament de les persones microemprene-dores.


1. Les persones que no disposen de garan-ties suficients no tenen accés al sectorbancari tradicional, sobretot quan estracta de demanar préstecs o crèdits pera posar en marxa els seus projectes.Aquesta limitació representa un obstacleevident a l'esperit emprenedor de lespersones microemprenedores en situaciód'exclusió financera.

2. Proporcionar una ajuda financera no éssuficient si aquesta no va acompanyadade les eines de suport i d'acompanyamentnecessàries per a l'elaboració d'un pro-jecte viable. Per tant és necessari queles eines financeres es complementinamb eines d'acompanyament adaptades.

3. L'existència d'una xarxa d’entitats pro-pera a una clientela específica és un ele-ment essencial per al bon desenvolupa-ment d'una activitat microcrediticia. Noobstant això, si la xarxa no disposa delsmitjans suficients per a portar a termela seva missió, aquest treball comú nodonarà cap resultat. Per tant, és neces-sari que la xarxa disposi dels mitjans fi-

nancers necessaris per a portar a termela missió que se li ha encomanat.


Integració, dinamització de l’activitat econò-mica local, creació i desenvolupament, entitatssocials, xarxa.

WEETU

Sackville Place / 44-48 MagdalenStreetNorwich NR3 1JU – Regne Unit

Tel: +44 1603 767 367Fax: +44 1603 216 399

Contacte: Louise Humphriese-mail: [email protected] internet: www.weetu.org

3.1.4. Weetu – Regne Unit

Préstecs de grup i acompanyament de projec-tes de creació d'empresa a través d'un pro-grama de microcrèdit adreçat a dones.


WEETU va ser creada l’any 1987 a Norwich(Regne Unit), per iniciativa d'un grup de dones,com organització independent sense ànim delucre amb l’objectiu de lluitar contra l'exclusióde les dones dels circuits bancaris i financerstradicionals i de permetre'ls així concretar elsseus projectes de creació empresarial.

L'organització treballa amb els principals socislocals per a proporcionar una àmplia gammade serveis com informació, assessorament, for-mació i ajuda financera, a més de 2.000 donescada any.

Amb aquesta finalitat l'organització ha desen-volupat diversos programes:

· STEPS (Steps Towards Employment andPractical Skills – Passos cap a l'ocupaciói habilitats per a emprendre) – assesso-rament individual i de grup, cursos dedesenvolupament personal, assessora-ment per a la redacció del currículum,cursos de desenvolupament dels conei-xements que inclouen un programa espe-cífic centrat en la regió del nord de Nor-folk a través del programa “CromerLearning for Life” (CL4L).

· FULL CIRCLE és un programa de micro-crèdit desenvolupat basant-se en: elspréstecs de grup o grupals; assessora-ment per a accedir a la creació empre-sarial; formació; cercles de suport i prés-tecs empresarials. Aquest és un programaespecífic del «New Deal for Communi-ties» de la regió de Norwich l'objectiu delqual és motivar a persones que treballenamb la infància que s'agrupin sota laforma d'una associació. El programa esva iniciar l’any 1998, amb el suport del'Assessorament Municipal de Norwich iestà destinat a dones excloses del circuitfinancer tradicional. Cada "Cercle" estàformat per un nombre determinat dedones que s'avalen unes a les altres en lamesura que la concessió del préstec esfa per torns. Per tant, la concessió delpréstec a la persona següent depèn delreembors previ del préstec anterior.

· FULL CREDIT és una eina adreçada als or-ganismes especialitzats perquè donin su-port a la creació d’empreses en les sevescomunitats i disposa de material pedagò-gic, cursos de formació, serveis de suporti assessorament especialitzat. Aquestaeina s'ha desenvolupat a partir del pro-grama Full Circle que ha estat reconeguta escala nacional com un model de bonapràctica i des de fa poc ha obtingut la lli-cencia “Full Crèdit” Actualment s'hanvenut ja quatre llicències a socis situatsa Merseyside, Lewisham, Stevenage aixícom a l'Agència de Desenvolupament si-tuada en la regió d’ East Midlands. Aixòajuda a la promoció a gran escala d'a-questa iniciativa pionera i amplia l'im-pacte de les activitats de WEETU més

45


46

enllà de les localitats properes alhora queincrementa la notorietat de WEETU a ni-vell nacional.


L’objectiu principal d'aquesta organització ésajudar a les dones, en particular a aquelles quees troben en situació precària, a que millorinla seva situació econòmica i potenciïn el seuaccés al mercat laboral. Per a això, s'imple-menten serveis qualitatius l'objectiu dels qualsés ajudar-les a trobar un lloc de treball i acrear la seva pròpia empresa. És per això queels serveis proposats per WEETU estan pensatsper tal de que puguin respondre a les necessi-tats de les dones i ajudar-les a superar les di-ficultats a les quals han de fer front.

Així doncs, WEETU disposa de préstecs de grup,un crèdit adaptat que permet a un grup reduïtde sol·licitants avalar el seu propi crèdit, senserecórrer a avals externs. Aquest tipus d'accióajuda a desenvolupar la confiança, la recipro-citat, la informació així com la promoció deles xarxes locals. Els préstecs de grup evitenl'aïllament de les dones i incrementen les opor-tunitats d'èxit de les emprenedores. L'eina haestat provada i ha demostrat la seva eficàcia.

Per què un préstec de grup?

La manca de capital no és l'únic problema.L'aïllament, la manca de confiança, així comla manca de coneixement del món dels nego-cis redueixen les oportunitats de les dones demaximitzar les seves oportunitats. El préstecde grup és un marc ideal per a donar suport

a un nombre més ampli de les persones mi-croemprenedores durant els cinc primers anysd'activitat empresarial. D'altra banda, pel quefa als préstecs de grup, cada membre del grupavala als altres membres. El grup ocupa unpaper de pressió moral sobre la persona a quis'ha concedit el préstec. La persona següentnomés pot aconseguir un préstec si el préstecanterior ha estat completament reemborsat.D'aquesta manera, el grup actua com una en-titat solidària que s'autocontrola.

El grup té també un paper social ja que en leszones aïllades, el grup permet a cadascun delsmembres crear un vincle entre si. És així comla interacció pot anar més enllà de l'aspectepurament financer.


WEETU dóna suport a les dones de Norfolk i deWaveney, donant-li prioritat a aquelles que estroben en una situació especialment precària,bé sigui per raó física, mental, social o econò-mica.


1. WEETU permet millorar la situació eco-nòmica i afavoreix l'accés al mercat la-boral de les dones, en particular per aaquelles amb baixos ingressos i que pertant es troben en situació de precarietatsocial.

2. Amb la formació proposada, WEETU ajudaa desenvolupar les habilitats emprenedo-

47

res de la seva clientela que a més de lafalta de capacitat financera necessàriatambé manquen de coneixements en ma-tèria empresarial, principal obstacle pera la implementació dels seus projectes.

3. Les dones que pertanyen a un grup sesenten acompanyades, pel que s'incre-menta la capacitat per a concretar elsseus projectes. Al disposar de la garantiamoral de les altres membres del grup,poden accedir a un préstec que els bancsno acceptarien concedir-les.


Al final de les formacions fetes amb WEETU:

· El 88% de les participants consideren quetenen més confiança en el futur, davantd'un 68% a l'inici de la formació.

· El 100% indicava tenir més confiança al’hora de negociar amb els bancs, davantd'un 54% a l'inici.

· El 85% afirmaven tenir un major controlsobre les seves vides, davant d'un 62% alprincipi.

· El 78% de les dones afirmaven tenir mésconfiança en si mateixes, davant d’un52% quan van començar la formació.

· El 60% de les participants es senten méssegures i positives, davant d'un 17% al co-mençament.

Dades sobre el Programa Full Circle:

· Les empreses acompanyades per WEETUrepresenten un volum de negoci de 3,5milions de lliures esterlines (uns 5,1 mi-lions d'euros).

· El programa Full Circle es va iniciar fa 6anys i ha assessorat fins avui a més de500 dones.

· L'import inicial dels préstecs atorgats ésd'aproximadament 1.500 lliures esterlines(uns 2.200 euros), amb un segon préstecd'unes 2.500 lliures (uns 3.700 euros).

· El 76% de les microempreses creadesl’any 2001 continuen amb les seves acti-vitats.

· La taxa de reembors dels préstecs és del96%.

· El 90% de les empreses finançades tenenuna xifra de negocis que arriba a les25.000 lliures (uns 37.000 euros).

· El 9,3% dels nous clients de WEETU uti-litzen els serveis de formació per a per-sones adultes, com a resultat de la sevaparticipació en el programa Full Circle.

· Quan es va iniciar el programa, el 58% deles participants rebien subsidis de l'estat,el 27% tenien ocupacions precàries, el 15%no cobraven sou o estaven en situació d'a-tur i el 10% tenien una discapacitat o es-taven en situació de baixa per malaltia.

48

A més, les avaluacions de WEETU demostrenque les persones que participen en el pro-grama, guanyen confiança en si mateixes, pelque tenen més possibilitats de treure profit deles formacions per a persones adultes i sóntambé membres més actius en les seves comu-nitats. Es pot dir que tenen més cura de la sevasalut i que tenen més ambicions per als seusfills i filles.


1. En el marc d'un projecte de creació d'em-preses el finançament no és l'únic ele-ment important que s'ha de prendre enconsideració. La manca de confiança enun mateix, la manca de coneixements es-pecífics i l'aïllament són factors que hande ser tinguts en compte amb la finalitatd'assegurar l'èxit del projecte.

2. L'èxit del projecte radica en que el prés-tec de grup crea obligacions morals entreels diferents membres que participen enel mateix. Al condicionar la concessió delpréstec al reemborsament previ del ma-teix pels altres components del grup, elrisc d'impagament és molt baix.

3. Al constituir grups que segueixen existintmentre que el cercle de préstecs no s'hatancat, es creen relacions entre els mem-bres el que ajuda a reduir l'aïllament deles dones, sobretot en les zones mésallunyades. Això dona ajuda i suport alsmembres que va més enllà del finança-ment del projecte i fa que es mantinguila motivació de tots els participants del

cercle. El resultat és un alt grau d’èxitdels projectes.

4. Els programes adreçats a les dones bene-ficien al conjunt de la comunitat ja queles dones guanyen confiança en si matei-xes, desenvolupen els seus coneixementsi incrementen els ingressos de la llar.


1. La missió dels préstecs és doble: fan pos-sible tenir avals per a obtenir un présteci afavoreixen la reducció de l'aïllament,sobretot en les zones més allunyades.

2. Els préstecs estan subjectes a una forma-ció prèvia que permet avaluar el projectei adquirir els coneixements bàsics neces-saris per a la seva implementació.

3. La formació obligatòria permet, entre al-tres coses, que els membres dels cerclesguanyin confiança en si mateixos, el queté una incidència positiva i dinamitzadorade cara a posar en marxa el projecte.


Préstec de grup, suport a les dones en situacióprecària, informació, disminució de l'aïllament,confiança, formació, finançament, suport.


3.2. Seguiment i acompanyament

49

3.2.1. Barcelona Activa - Espanya

Creació del Centre per a la Iniciativa Empre-nedora Glòries, un espai per a les persones em-prenedores de la ciutat de Barcelona. Fona-mentat en un model mixt d'atenció a personesemprenedores, que combina la utilització derecursos on line i l'organització d'activitats pre-sencials i d'assessorament empresarial.


Barcelona Activa és l'agència de desenvolupa-ment local de l'Ajuntament de Barcelona quedes de 1986 es dedica al desenvolupament eco-nòmic, la creació d'ocupació, el suport a la in-novació i la promoció de la iniciativa empre-nedora.

La missió de Barcelona Activa és la de pro-moure ocupació i empreses de qualitat i ambsentit de futur. En línia amb aquesta missió,l'agència desenvolupa els seus programes a tra-vés de set línies d'activitat recollides en el seuPla d'Acció 2004-2007: promoció de la iniciativaemprenedora; accés, inclusió i millora de l'o-cupació; formació i millora competencial;noves oportunitats d'ocupació; capacitació i di-vulgació tecnològica; promoció de la innovació;i consolidació d’empreses de recent creació.

Amb una clara vocació de servei a la ciutadaniai d'anticipació als canvis, Barcelona Activa dis-senya amb innovació i qualitat un ampli i diversconjunt de programes que presenta a les dife-rents administracions competents (govern re-gional, Estat o Unió Europea) per a l'obtenció

de fons que, amb el corresponent cofinança-ment de l'Ajuntament de Barcelona, permetinportar a terme aquests programes en beneficide les persones i la societat en el seu conjunt.Per a això, Barcelona Activa basa la seva ac-tuació en la concertació, el pacte i la coope-ració.

Els objectius de les set línies d'activitat, en lesquals Barcelona activa esta organitzada, sónels següents:

1. Promoció de la iniciativa emprenedora:difondre la iniciativa emprenedora i fa-cilitar a les persones emprenedores elpas de la idea de negoci a la creació dela seva empresa.

2. Consolidació d'empreses de recent crea-ció: facilitar el futur d'empreses de re-cent creació generant xarxes de coope-ració i contribuint a la millora de la sevacompetitivitat.

3. Accés, inclusió i millora de l'ocupació:adequar els perfils professionals de lespersones que busquen treball o volen mi-llorar la seva ocupació, i afavorir la in-clusió laboral d'aquells col·lectius ambmajors dificultats, tot això responent ales necessitats de les empreses.

4. Formació i millora competencial: millorarels coneixements i competències profes-sionals i adequar-se als nous requeri-ments de la societat del coneixement.

5. Noves oportunitats d'ocupació: ampliarles oportunitats professionals que lesnoves cultures del treball, les noves ocu-

BARCELONA ACTIVA

C/Llacuna 162-16408018 Barcelona - Espanya

Tel: +33 (0)901 55 11 55Fax: +33 (0)93 300 90 15

Contacte: Montse Basorae-mail:[email protected] internet:http://www.barcelonactiva.cat/


50

pacions i els sectors econòmics emer-gents comporten.

6. Divulgació i capacitació tecnològica: con-vertir les noves tecnologies i les sevesaplicacions en un instrument de desen-volupament professional de les personesi les empreses.

7. Promoció de la innovació: fer de la inno-vació motor de generació d'iniciatives italent a Barcelona.

Barcelona Activa compte amb una xarxa de sisequipaments especialitzats en els quals desen-volupa amb qualitat el seu ampli ventall deprogrames.


Barcelona Activa ha creat el Centre per a laIniciativa Emprenedora Glòries un equipamentque té com objectiu dotar a les persones em-prenedores de la ciutat de Barcelona d'un espaien el qual puguin construir de forma totalmentautònoma el seu propi negoci accedint amb fa-cilitat a tota la informació necessària per a l'e-laboració del seu pla d'empresa així com iniciaren condicions òptimes la seva empresa.

En el Centre per a la Iniciativa Emprenedorade Barcelona Activa, l'atenció a les personesemprenedores es basa en un model mixt deserveis que s'organitzen conforme tres vèrtexd'un triangle: continguts on line per a la creaciód'empreses, activitats per a adquirir coneixe-ments o habilitats emprenedores i assessora-ment per part del personal tècnic expert encreació d'empreses. La combinació d'aquestes

tres tipologies de serveis permet a la personaemprenedora desenvolupar de forma autònomael seu propi itinerari per a crear l’empresa.

La persona emprenedora és qui està en el cen-tre i escull què és el que més li convé: consu-mir continguts, ser assessorada o participar enles diferents activitats.

Per accedir al Centre la persona emprenedoranomés ha de participar en una primera sessióinformativa “Emprendre amb Barcelona Activaés fàcil”, en la qual a més de conèixer tots elspassos necessaris per a engegar una empresaa Barcelona, deixa les seves dades per a serusuari/a acreditat/a. Cada dia de la setmanaen diferents horaris hi ha sessions d'acollida.Des que la persona emprenedora s'interessaper participar fins que assisteix a la sessió ini-cial, no passen més de 48 hores.

Tots els continguts digitals es troben en el por-tal per a persones emprenedores Barcelonane-tactiva.com i són accessibles a través d'Inter-net. El portal per a persones emprenedoresdisposa de tota la informació i el coneixementnecessaris per a treballar la idea i analitzar laseva viabilitat per a convertir-la en empresa,així com una sèrie de aplicatius que l’ajudarana avaluar la idea de negoci (Test-Idea), realit-zar el seu Pla d'Empresa On line i avaluar lesseves competències emprenedores (Les clausper a emprendre).

El programa d'activitats del Centre s'estructuraal voltant de cinc grans tipologies d'activitats:

· Càpsules de coneixement “El que cal saberper emprendre” i “Posa’t en marxa”.

51

· Setmanes del coneixement per a perso-nes emprenedores.

· Tallers de plans d’empresa.

· Cursos de formació.

· Programes a mida.

Hi ha col·lectius que per diferents raons no dis-posen de les mateixes oportunitats que la ma-joria i necessiten d'una atenció especial queels permeti aconseguir els mateixos resultats.El Centre dissenya i executa programes a midaque es dirigeixen a col·lectius amb especialsdificultats d'inserció social o laboral. Des depersones immigrants emprenedores que des-coneixen la realitat local per a emprendre, apersones majors de 45 anys que han estat ex-pulsades del mercat de treball i tenen en l'au-toocupació o la creació d'empreses una novaoportunitat, fins a dones amb responsabilitatsfamiliars que necessiten de major suport peraconseguir el seu objectiu professional.

El mateix succeeix amb sectors d'activitat eco-nòmica que mereixen per part de l'administra-ció una atenció especial, per tant BarcelonaActiva escull sectors econòmics amb ampli po-tencial de creixement i amb caràcter estratègicper a la ciutat per a dissenyar i executar pro-grames a mida perquè les persones emprene-dores que desitgin emprendre en aquests sec-tors tinguin a la seva disposició tots els recursosdisponibles per a convertir en una empresa d'è-xit la seva idea empresarial.

L'assessorament personalitzat és el tercer delsgrans pilars en que es fonamenta el Centre pera la Iniciativa Emprenedora. És un complement

d'alt valor afegit al programa d'activitats i alscontinguts digitals

L'assessor o assessora del Centre actua com fa-cilitador o facilitadora de recursos, contingutsi coneixement. L'assessor o assessora és una fi-gura bàsica del Centre ja que la seva funció noés només la d'assessorar personalment, sinóque també crea continguts digitals i dinamitzasessions.

Existeix també un servei d'avaluació per a laposada en marxa de l'empresa, mitjançant elqual les persones emprenedores amb el plad'empresa acabat, poden sol·licitar el serveion trobaran una opinió experta que els valoraràels punts forts i febles del projecte així comles recomanacions o derivacions a d’altres ser-veis d'interès per a la posada en marxa del’empresa.


Els serveis per a persones emprenedores dis-senyats i posats en marxa per Barcelona Activaestan adreçats a totes aquelles persones quedesitgen crear la seva pròpia empresa. Al seruna entitat de caràcter local els usuaris i usuà-ries han de ser persones que visquin en la ciu-tat de Barcelona o bé que l'empresa que vul-guin crear vagi a instal·lar-se en la ciutat deBarcelona i pagar els seus impostos locals enla ciutat. Els programes a mida van dirigitssempre a un públic determinat (dones, perso-nes immigrants, persones majors de 45 anys)a un sector d’activitat en concret (serveis a lespersones, a les empreses, media, biotecnolo-gia, etc.)



1. El model mixt d'atenció a persones em-prenedores (on line i presencial) permetaconseguir grans xifres de participantsatesos amb qualitat. L'organització d'ac-tivitats diàries i, sobretot tots els contin-guts de creació d'empreses que es trobenpenjats en la web, multipliquen la capa-citat d'atenció del centre.

2. Aquest model d'atenció fomenta des delprincipi l'autonomia i responsabilitat dela persona emprenedora, provocant quesigui el propi emprenedor qui decideixi iprioritzi els recursos i el temps que voldedicar a la validació de la seva idea,creant el seu propi itinerari.

3. Amb el disseny dels programes a midaper a col•lectius que tenen dificultatsper a accedir als circuits habituals de cre-ació d'empreses, es garanteix que ningúquedi exclòs dels serveis que ofereix elcentre.

4. Barcelona Activa actua des de la coope-ració amb totes les entitats, administra-cions i institucions que treballen a Bar-celona amb recursos i programes per apersones emprenedores, amb l'objectiude disposar de tota la informació i con-tactes per a facilitar la posada en marxade la nova empresa, especialment en larecerca de finançament.


1. En el 2006, Barcelona Activa va tenir untotal de 39.260 participants en els dife-rents programes que realitza aquest cen-tre i amb aquest model de prestació deserveis a persones emprenedores. Aques-tes xifres confirmen la bona pràctica quegenera aquest model innovador que ga-ranteix agilitat en la prestació del servei,més informació, menys burocràcia i eli-minació dels temps d'espera.

2. Durant l’any 2006, l'equip expert de tèc-nics i tècniques de Barcelona Activa vaassessorar 1.182 projectes empresarials,promoguts per un total de 1500 personesemprenedores. És un fet a destacar queel 47% d'aquests promotors eren dones.Per sectors d'activitat el 17% dels projec-tes eren del sector de serveis a les per-sones, un 16% comerç, projectes vinculatsa les noves tecnologies un 11% i el sectorde l'hostaleria i la restauració un 11%.

3. La comunitat virtual d'emprenedors/esde BarcelonaNetactiva va finalitzar l'any2006 amb 22.654 membres i més de 6 mi-lions de pàgines visitades. S'han incorpo-rat a la web dos nous aplicatius: el Plad'Empresa On line i el Test-Idea per ava-luar la idea de negoci.

4. Durant l'any 2006 es van realitzar 4 pro-grames a mida diferents de creació i ges-tió d'empreses: un programa per a per-sones en situació d'atur amb 3 edicions,el programa Crea per a dones emprene-dores, el programa Idees Madures per apersones emprenedores majors de 40

52

53

anys i el programa Equal “Barcelona Em-prèn en Igualtat”. En total van ser 137persones les que es van beneficiar d'a-quests programes.


1. Emprendre és un ofici que es pot apren-dre, per tant cal fomentar des dels orga-nismes públics l'esperit emprenedor enles diferents etapes d'aprenentatge deles persones, com a garantia per a dispo-sar de més oportunitats de millora pro-fessional i personal.

2. Són les persones emprenedores, amb laseva capacitat d'innovació, les quals fanprogressar les ciutats, creant ocupació ioportunitats per a un major benestar iuna major cohesió social.

3. L'impuls del model mixt (presencial i vir-tual) permet transformar l'organitzacióinterna a través d'un sistema de gestiódel coneixement i modificar radicalmentel model de prestació de serveis de Bar-celona Activa per a poder arribar a moltsmés usuaris i usuàries amb major garantiade qualitat en el servei.


1. És prioritari, estimular i donar suport a lainiciativa emprenedora perquè les perso-nes amb idees, amb independència de laseva edat, formació, experiència o situa-ció personal, puguin engegar-les amb ga-ranties d'èxit, i per a això és necessari fa-

cilitar-los els instruments que possibilitinaquest pas creant espais de referència.

2. Aquests espais han d'orientar-se semprea satisfer les necessitats de les personesemprenedores i facilitar-los les seves tas-ques, impulsar la seva autonomia perso-nal, estar a l'avantguarda en contingutsi coneixements i oferir un servei integral:de la idea a la creació de l'empresa.

3. L'organització d'activitats presencials pera persones emprenedores ha de basar-seen observar el que aquestes demanen ioferir-los resposta a les seves necessitatsamb sessions atractives, combinant ses-sions altament especialitzades amb ses-sions generalistes, buscar temes d'actua-litat i oferir el punt de vista de personesde reconegut prestigi professional.

4. L'assessorament per part del personaltècnic expert és un complement d'altvalor afegit al programa d'activitats i alscontinguts digitals. Aquest personal tèc-nic ha d'actuar com facilitador de recur-sos, continguts i coneixement.

5. A més de per a estar informat i al dia, unportal per a emprenedors ha de ser unelement imprescindible per a facilitar elcamí superant obstacles cap a la creacióde l’empresa.


Centre per a iniciativa emprenedora, model mixtd'atenció a persones emprenedores, programesa mida, continguts on line, activitats presencials.

APCE

14 rue Delambre75682 Paris Cedex 14 - França

Tel: +33 (0)1 42 18 58 58Fax: +33 (0)1 42 18 58 00

Contacte: Maud Richardine-mail: [email protected] internet: www.apce.com

54

3.2.2. APCE - França

Eina d'assessorament i d'informació al servei deles persones emprenedores.


L’APCE (Agence pour la Création d’Entreprises– Agència per a la creació d'empreses) és unaassociació regida per la Llei d'Associacions de1901.

Està encarregada de difondre a França el fo-ment de l'esperit emprenedor per mitjà de lapromoció, de la creació, traspàs i desenvolu-pament de noves empreses. És un observatorii una font de propostes per al Govern que téen compte el context internacional i europeu.Cerca i desenvolupa nous productes i serveis(mitjans de comunicació moderns per a millo-rar la informació de les persones emprenedoresi d'assessors i assessores que treballen amb ells,mòduls de formació per a operadors de laxarxa, manuals metodològics i guies pràctiques,fitxes tècniques, etc.) Estableix un cens delssuports nacionals, regionals i locals que exis-teixen per a la creació d'empreses i ho posa ala disposició de tots els actors econòmics. I fi-nalment, transmet la seva experiència i acom-panya l'acció dels seus associats que estan enles administracions, les col·lectivitats territo-rials, les oficines consulars i els organismes so-cioprofessionals.

L’APCE es va crear l’any 1996 per iniciativa del'administració i actua en el marc del procésd'ajuda per a la creació d'empreses:

1. Com una agència d'informació per mitjàdel seu portal Internet, de les seves pu-blicacions i de les seves fitxes pràctiques.L'associació realitza una triple missió:promou la capacitat emprenedora, in-forma sobre les mesures a favor de lacreació empresarial i dels dispositius queexisteixen a nivell nacional i local, iorienta a la persona emprenedora en re-lació amb els tràmits administratius.

2. Com un organisme de suport tècnic pera les xarxes d'acompanyament i per a lescol·lectivitats, amb l'objectiu d'oferir-losformació així com les eines necessàriesper a la seva activitat en l'àmbit empre-sarial.

3. Per a mantenir-se al dia sobre l'evoluciódel procés de creació empresarial, rea-litza estudis estadístics i elabora informesper sector d'activitat i tipus d'ocupació,també quantifica les expectatives i ne-cessitats en matèria d'acompanyamenten la creació d'empreses. Aquests infor-mes estan disponibles per a aquells quebusquen informació sobre un sector d'ac-tivitat concret, sobre les possibilitats d'a-companyament existents, etc.

L’APCE compta amb el suport d'un equip de 45persones i ha signat convenis amb més de 5.000professionals a tota França procedents de cam-bres de comerç i indústria, de cambres d'oficisi d'artesania, de grups d'iniciativa locals, dexarxes privades, d'associacions, clubs d'empre-saris, etc. Disposa d'un pressupost finançat enun 70% per l'Estat i en un 30% amb els seus re-cursos propis com la formació o la venda online de documents.


55

Recentment, ha ampliat el seu camp d'accióper a poder oferir serveis en matèria de traspàsd'empreses amb una secció del seu portal In-ternet dedicat exclusivament a aquest tema.

El propòsit tant de la APCE com dels seus socisés el de:

1. Informar a la població interessada entemps real i de forma exhaustiva d'acorda les seves necessitats.

2. Orientar a la població interessada enversles xarxes de suport i ajuda al finança-ment.

3. Fer possible la realització dels projectesempresarials.


L’APCE és sobretot una eina destinada a aquellsque desitgen crear el seu propi negoci i que nosaben com fer-lo. L'Agència contempla totesles etapes de la creació d'una empresa i pro-posa una llista d'ajudes i d'organismes en el seuportal a Internet. En primer lloc, orienta a lespersones de manera que analitzin el seu pro-jecte amb una metodologia per a no deixar-secap etapa important en la implementació dela seva idea. Per a cadascuna d'aquestes eta-pes, l’APCE proposa informacions exhaustivessobre les preguntes que un ha de fer-se i sobreels tràmits necessaris. Després ofereix estudissectorials amb la finalitat d'ajudar a la personaemprenedora amb el seu estudi de mercat.

La persona microemprenedora també pot ela-borar el seu projecte on line: avaluar els seus

coneixements, deixar-se guiar per a escollir laforma jurídica de la futura empresa, planificarles etapes de la creació, conservar els contac-tes útils, dipositar en el seu fitxer els docu-ments seleccionats en el portal de l’APCE, re-dactar el seu projecte (pla d'empresa) ipreparar els tràmits administratius relatius ala creació de l'empresa. Aquest servei és com-pletament gratuït. En definitiva, el portal del’APCE agrupa en un mateix espai totes les in-formacions necessàries per a la creació d'unaempresa.

A més, el portal proposa una llista de contactesi d'organismes que poden ajudar a la personaemprenedora al llarg de les diferents fases delprojecte. El portal està disponible en quatreidiomes (francès, anglès, castellà i alemany)pel que els usuaris i usuàries poden obtenir in-formació no només sobre la manera d'instal·lar-se a França sinó també informació sobre altrespaïsos, tant a Europa com a altres continents.No obstant això, les versions anglesa, caste-llana i alemanya només permeten, de moment,informacions de com crear una empresa aFrança (tràmits administratius, pla d'empresaon line, etc.)

A més d'aquests serveis, l’APCE disposa de con-tinguts formatius i un espai reservat als pro-fessionals. Aquest espai està destinat als con-sultors i professionals encarregats d'informar,orientar i formar a persones emprenedores oa persones que opten pel traspàs de negocis.Es poden trobar documents útils com segueix:

1. 240 “Memofitxes” fitxes jurídiques, fis-cals, socials, sobre els tràmits adminis-tratius, financers, sobre innovació, laprotecció d'invents, etc.

56

2. 140 “Fitxes professionals”: sobre comcrear una empresa en un ofici determi-nat, amb una definició de la professió,de l'ofici i del mercat corresponent, laposició de l'empresari dintre del sector,els mitjans de producció, la gestió i el fi-nançament, l'entorn jurídic i fiscal, itotes les adreces relatives a l'entorn pro-fessional.

3. Les activitats reglamentades.

4. Els principals textos d'actualitat jurídica,fiscal i social.

5. L'agenda de les diferents activitats, firesi concursos per a persones emprenedores.

6. 130 presentacions pedagògiques per autilitzar-se per a la difusió de la culturaemprenedora.

7. Un gran número de fitxes tècniques, es-tudis, estadístiques i referències biblio-gràfiques.

8. Mètodes i eines de desenvolupament eco-nòmic local: sobre com crear un viverd'empreses, una societat de capital risc,un fons de garantia, implementar unacampanya de difusió, models de contin-gut formatiu, les iniciatives de suport ala creació empresarial, etc.

L'accés a aquest espai reservat necessita unainscripció i una clau d'accés personal. La ins-cripció és valida un any una vegada obtingudala clau d'accés. La tarifa per a la inscripció ésde 350 euros per any.

Cal indicar que les informacions destinades alsemprenedors són gratuïtes, tret dels docu-ments en venda en la llibreria del portal.


Els serveis proposats per l’APCE estan dirigitsa les persones que desitgen crear la seva pròpiaempresa, tant a França com en l'estranger, jaque el portal a Internet també ofereix infor-mació sobre altres països. No obstant això, lesdades sobre altres països són encara genèri-ques. Aquests serveis també estan dirigits aprofessionals que han de treballar amb les per-sones emprenedores o a les persones que optenpel traspàs d’un negoci.


1. El portal a Internet de l’APCE és una einafàcil de fer servir i que reuneix totes lesinformacions necessàries per a la creacióempresarial i el traspàs de negocis. Peraixò fa que les etapes necessàries per al'elaboració del projecte siguin molt mésfàcils ja que en uns minuts l'internautaaccedeix a les dades que busca.

2. L’APCE ajuda a les persones microempre-nedores al llarg de les diferents fases delseu projecte, permetent-les, entre altrescoses, elaborar el seu pla d'empresa online, així com elaborar el seu pla d'acció,tot això mitjançant una única eina.


57

3. La persona emprenedora té accés on linea dades sectorials així com als contactesnecessaris per a aprofundir en la seva re-cerca.

4. Al adreçar-se tant a persones emprene-dores com a professionals encarregats detreballar amb elles, l’APCE té la capaci-tat de proposar a assessors i assessoresd'empresa les eines i formacions mésadaptades a les necessitats de les perso-nes emprenedores.


1. En el 2005, l’APCE va rebre més de 10milions de visites en el seu portal d’In-ternet. Va gestionar més de 25.000 pre-guntes d'internautes, va comptabilitzaruns 65.000 plans d'empresa on line, elque representa una quarta part de la cre-ació empresarial anual a França, va di-fondre més de 50.000 estudis sectorialsi fitxes pràctiques i va impartir més de9.000 hores de formació a professionalsencarregats de treballar amb personesemprenedores.

2. A principis del 2006, la situació financerade l’APCE estava assegurada, amb unnombre de visites que va arribar a nivellsrècord amb una progressió del 23,5% res-pecte al mateix període de l'any anterior(1.063 milions de visites al gener del2006). La difusió de les publicacions mos-tra una progressió del 250% i s'han des-envolupat noves cooperacions tècniquesamb els serveis de l'Estat i els organismes

financers implicats en el procés d'ajudaa la creació d'empreses.

3. La missió que el Ministeri de les Pimes vaencomanar a l’APCE estén el seu campd'acció i li marca objectius operatius atres anys. Aquesta missió està emmar-cada dins d'un conveni formal signat pelministeri i l'agència. Aquest conveniatorga a l'agència nous mitjans per a por-tar a terme la seva missió tradicional,desenvolupar el portal a Internet, aug-mentar el fons documental, les seves pu-blicacions i el seu catàleg de formacions.


1. L'existència d'una eina tan fàcil de ferservir, gratuïta i completa té un impactepositiu sobre les persones emprenedoresja que les anima a seguir amb el seu pro-jecte d'empresa. Quan es difon la infor-mació i els interlocutors són molts, lapersona emprenedora pot desanimar-sei acabar per abandonar el seu projecte.

2. Les persones emprenedores tenen accésa tota la informació que necessiten pera la creació d'una empresa de forma gra-tuïta. A més de temps, estalvien diners,la qual cosa és important per a les per-sones amb pocs recursos.

3. La persona emprenedora pot provar laviabilitat del seu projecte on line i rebreassessorament professional. D'aquestamanera, pot veure ràpidament si pot por-tar a terme el seu projecte o si necessita

58

modificar-lo. La creació empresarial noes presenta com una possibilitat nomésa l'abast de persones amb coneixementsempresarials.


1. És important que les persones emprene-dores tinguin un accés fàcil, gratuït iràpid a les informacions necessàries pera poder desenvolupar el seu projecte.

2. La creació empresarial és un procés com-plex en la majoria dels països. Per aixòl'existència d'una eina fàcil de fer servir,com en el cas d'un portal en Internet,ajuda a reduir la por relacionada amb lacreació o el traspàs d'una empresa.

3. No sempre és fàcil saber qui són tots elsinterlocutors amb els quals cal tractar enl'àmbit de la creació d'empreses. És peraixò necessari poder accedir fàcilment ala llista dels diferents interlocutors ambels quals cal estar en contacte.

4. De la mateixa manera, les persones em-prenedores se senten bloquejades pelque veuen com etapes fora del seu abast,com és l'elaboració del pla d'empresa.Poder elaborar el seu pla d'empresa online, amb una definició clara de les dife-rents etapes, permet desmitificar aquestmoment que és essencial en el procéscreatiu i, per tant, promoure la capacitatempresarial. El fet que els serveis siguingratuïts és un factor positiu addicional.


Eina on line, recerca d'informació, etapes decreació, formació, informació sectorial, serveison line, avaluació on line, assessorament pro-fessional.


EVERS & JUNG GbR

Deichstr. 29, 20459 Hamburg - Alemanya

Tel: +49 40 320 828 32Fax: +49 40 320 828 90

Contacte: Martin Junge-mail:[email protected] internet:www.eversjung.de

59

3.2.3. Firmenhilfe hotline - Alemanya

Assessorament telefònic per a les noves em-preses, amb l’objectiu d’ajudar a disminuir lestaxes de morositat.


EVERS & JUNG ofereix alhora serveis de recercai d'assessorament en l'àmbit dels serveis finan-cers. La seva activitat està basada en una fi-losofia que consisteix a utilitzar els serveis fi-nancers per a resoldre els problemes demanera intel·ligent. L'organització es focalitzaen els bancs comercials i més específicamenten els productes bancaris i d'assessorament, elfinançament de les petites empreses i els ser-veis financers d'utilitat social. El microcrèdités una de les principals temàtiques entorn deles quals treballa EVERS & JUNG.

Per a les qüestions relacionades amb el micro-crèdit i el suport a les Pimes, l'organització ale-manya treballa amb KfW Bankengruppe i amborganismes de microcrèdit alemanys. Prioritzenla millora dels resultats i del rendiment de lesiniciatives a Alemanya i Europa per mitjà de l'a-nàlisi de les millors pràctiques que existeixenen el sector microfinancer a nivell internacional.

Els projectes que porta a terme E&J en l'ac-tualitat són els següents:

1. Ajuda a les empreses: EVERS&JUNG ad-ministra una línia telefònica regional d'as-sistència per a les microempreses en si-tuació de crisi. Diversos centenars de

persones microemprenedores han gauditd'aquesta ajuda des del 2001.

2. Enginyeria financera pel desenvolupa-ment local: dintre del marc d'un projectede la Unió Europea, EVERS &JUNG, jun-tament amb 5 organismes socis, han bus-cat millors maneres d'implementar elFons Estructural Europeu en els projectesde desenvolupament local i regional.

3. Futur del finançament de les Pimes:EVERS&JUNG ha portat a terme un pro-jecte d'estratègia per compte d'un bancd'inversió regional alemany, en procés deprivatització. Aquest projecte ha posaten evidència el potencial d'acció d'un or-ganisme públic en l'àmbit del suport a lesPimes.

4. Opcions de desenvolupament per una co-operativa de microfinances regional:EVERS&JUNG ha elaborat una estratègiaper a un organisme de micropréstecs, ba-sant-se en les millors pràctiques interna-cionals.


La iniciativa de TeleCoaching (assessoramenttelefònic) ofereix un servei d'assessoramentpost creació empresarial i suport a les personesmicroemprenedores per telèfon. En l'actualitat,està disponible a Hamburg, finançat per l’a-juntament i s'ha proposat a totes les personesque han sol•licitat un préstec per mitjà delprograma de micropréstecs d'aquest ajunta-ment.

60

Dins d'aquesta iniciativa, professionals i perso-nes emprenedores parlen per telèfon cada tresmesos. Les característiques específiques delsuport proposat són les següents:

· Formació en vendes, màrqueting i previ-sió de fluxos de caixa.

· Una verificació trimestral de l'estat del'empresa, de la cobertura del negoci, dela previsió pressupostària i de la liquidi-tat.

· Acord sobre els objectius per als pròximstres mesos.

· Assessorament i suport sobre la formad'adquirir maquinària i mercaderies.

· Elaboració de fullets informatius.

· Accés a una base de dades sobre infor-mació d’ajuda a l’empresa.

· Accés a tallers de formació per mitjà delsuport informàtic “Minicontrol”.

L'objectiu del programa és oferir la possibilitatde reduir la taxa de morositat de les noves em-preses per mitjà d'un suport professional i, totaixò, a baix cost. La idea és que un control fre-qüent, cada tres mesos, permetrà identificar atemps els problemes que poguessin afectar ala supervivència dels negocis, abans que siguinimpossibles de controlar.


El programa dóna suport a les persones quesol·liciten un préstec dintre del programa demicrocrèdit de l'Ajuntament d'Hamburg. Aquestprograma està destinat a persones en situaciód'atur que desitgen crear la seva pròpia em-presa. Per tant, la clientela són persones quees troben en una situació financera precària igeneralment amb un baix nivell de formació.Entre elles, el percentatge de persones d'origenestranger és superior a les d’origen alemany.


1. El Telecoaching ha ajudat a millorar elsresultats de les persones microemprene-dores que participen en el programa, iper tant, a la capacitat d'aquestes de re-emborsar els seus préstecs. No obstantaixò, el programa no existeix des d'untemps suficient com perquè les estadís-tiques siguin representatives de l'impacteen les taxes de morositat.

2. El programa compta amb el suport de l’A-juntament d'Hamburg perquè ofereix unasèrie d'avantatges econòmics a la ciutata més de contribuir a l'augment de lestaxes de reemborsament dels préstecsatorgats amb els fons públics.


1. EVERS&JUNG ha fet de FIRMENHILFE uninstrument d'assessorament d’èxit per ales persones a les quals es dirigeix.


61

2. Ha aconseguit desenvolupar i gestionarde forma òptima una metodologia d'as-sessorament específica.

3. FIRMENHILFE ajuda amb èxit un 56% delscasos i de forma parcial en un 38% delscasos, en un 74% dels casos ha ajudat aconsolidar els fons de les empreses.

4. Ha aconseguit canvis significatius en elcomportament i els coneixements de lespersones emprenedores que han demanatorientació a aquest programa.

5. El programa ha arribat al seu públic ob-jectiu. Al gener del 2006, s'havia asses-sorat a més de 1.500 persones. Des dedesembre del 2001 s'han comptabilitzatmés de 6.000 contactes. Les dues terce-res parts van contactar quan encara te-nien suficients opcions per a poder evitarla fallida.

6. En l'actualitat, la taxa de satisfacció dela clientela és del 90%, d'acord amb elsresultats obtinguts per EVERS&JUNG queha portat a terme un estudi de satisfaccióentre les persones participants en el pro-grama.


1. TeleCoaching és un mètode eficaç per areduir cost i augmentar l'abast del suportdesprés de concedir el préstec a les per-sones microemprenedores.

2. El cost del programa de TeleCoaching nopot repercutir-se en els tipus d'interès.

Pot ser una bona inversió per als organis-mes de microcrèdit si ajuda a reduir lataxa de morositat. No obstant això,només un organisme interessat pels avan-tatges d'inclusió social o econòmica d'unprograma similar, pot estar disposat a ac-ceptar aquest cost.

3. El TeleCoaching proposa un mètode pera identificar els problemes que podensorgir abans que succeeixin. Quan cal, espot organitzar una entrevista amb la per-sona microemprenedora.

4. Degut al fet que hi ha poques trobadespresencials, el TeleCoaching ha de com-binar coneixements empresarials moltqualificats amb una bona capacitat pera comunicar i oferir suport per telèfon.És difícil i car trobar assessors ben qua-lificats.

5. El TeleCoaching és més eficaç quan escombina amb una sèrie d'eines informà-tiques i per tant, se li treu més profit enaquelles zones on hi ha un elevada uti-lització d'accés a internet entre la clien-tela objectiva.


1. A Europa, hi ha una creixent consciencia-ció, respecte a la idea de que cal un su-port previ i posterior al préstec perquèun programa de microfinances tingui èxit.El programa de Telecoaching ofereixaquesta possibilitat a un cost inferior ald'un programa de suport basat en la tro-bada entre persones assessores i clients.

TRANS-FORMANDO

C/ Valverde, 13 – 6°28014 Madrid - Espanya

Tel: +34 91 521 38 28Fax: +34 91 521 38 28

Contacte: Ana Gorosteguie-mail:[email protected] internet:www.Trans-Formando.org

62

2. Els organismes de microcrèdit es benefi-cien del programa de Telecoaching teninten compte que ajuda a reduir les taxesde morositat. No obstant això, el cost d'a-quest programa és relativament alt jaque suposa disposar de personal suficienti format per a assessorar a les personesque ho necessiten. No tots els organismesde microfinances tenen la capacitat fi-nancera d'assumir el cost relatiu a aquesttipus de servei. Els organismes de micro-crèdit i els responsables polítics hauriende discutir sobre la manera de finançaraquest tipus de programa perquè cadascúobtingui els resultats que vol assolir.


TeleCoaching, assessorament telefònic, segui-ment i assessorament suport empresarial.

3.2.4. Trans-Formando - Espanya

Cooperativa social especialitzada en la consul-toria per a la gestió i el desenvolupament demetodologies de formació relacionades ambl'autoocupació.


“Trans-Formando” S.Coop.Mad. és una coope-rativa social sense ànim de lucre, resultat deltreball d'un grup de professionals, procedentstant de la gran empresa com de l'entorn d'es-tructures més petites, que des de 1998 han de-cidit treballar conjuntament en temes socials.

La seva identitat es caracteritza per:

· La seva professionalitat: eficàcia i efi-ciència en el treball.

· El seu compromís: treballa per a trans-formar la societat.

La filosofia de “Trans-Formando” consisteix atreballar per a “transformar”, en el sentitampli de la paraula, i això per mitjà de la for-mació, de la valorització del treball efectuati de la implicació, mitjançant l'assessoria i lainformació.


63


En el marc de les seves activitats de formaciói d'assessorament, “Trans-Formando” proposadiferents serveis entre els quals podem desta-car els següents:

1. La cooperativa ha signat un acord amb laFundació Un Sol Món amb la finalitat d'o-ferir microcrèdits a les persones que notenen accés al circuit bancari tradicionali que volen crear la seva pròpia empresaen la regió de Madrid. Dins del marc d'a-questa activitat, “Trans-Formando” ocupaun paper d'enllaç entre la persona empre-nedora i la Fundació Un Sol Món i és res-ponsable del suport i del seguiment de lapersona emprenedora.

2. “Trans-Formando” ha llançat també unprojecte finançat per la Fundació Un SolMón adreçat a les persones que volen ini-ciar una activitat empresarial sense re-nunciar a un lloc de treball assalariat.Aquest projecte es diu “lanzadera” i ésmolt innovador. Fa possible que les per-sones emprenedores posin a prova el seuprojecte empresarial sense canviar detreball o realitzar tràmits administratiusrespecte a la creació d’empreses. Ambaquest propòsit “Trans-Formando” vacrear una empresa sense ànim de lucre iun espai de treball comú.

La “Lanzadera” ofereix cobertura legalper a poder treballar així com per a fac-turar productes i serveis, i també comptaamb un servei d'assessorament en màr-queting, fiscalitat, producció, aspectes

legals i tràmits administratius. A més,ofereix petits crèdits per a realitzar tre-balls o compres petites. Aquests serveises completen amb un espai d'ús ocasionalper a reunir-se amb clients i clientes oentre socis i sòcies, formació per a la ges-tió de la nova empresa, i orientació pera crear una empresa pròpia en el futur.Al fer-se càrrec dels aspectes adminis-tratius i legals de les activitats que esposen a prova, i permetre així que la per-sona emprenedora es concentri en el seunegoci, la “Lanzadera” fa un paper d’ "in-cubadora de microempreses". El negociha de ser una activitat secundària (és adir, portar-se a terme en paral·lel a unaactivitat professional clàssica) i no re-querir local. La persona emprenedorapodrà rebre aquests serveis mentre dis-posi de "xecs de recursos" o per una du-rada màxima d'un any, després del qualpodrà crear la seva empresa o continuarbeneficiant-se del suport però pagant elcost real d'aquest.

3. “Trans-Formando” ofereix igualment unprograma de que consisteix en la tutorit-zació d’un projecte però amb una impli-cació important. No es tracta únicamentd’un servei d’assessorament clàssic, quees limita als aspectes administratius o fis-cals, sinó que analitza el projecte en elseu conjunt i elabora propostes. A més amés, ofereix acompanyament fins i toten el terreny, mediació per a conflictesinterns i ajuda en l’estratègia i la orga-nització. Encara que la decisió final sem-pre la té la persona o equip responsablede l’empresa, el programa busca oferir

64

la visió objectiva de professionals, basadaen el seguiment d’aquesta. El programa,que intervé així mateix en l’elaboraciódel pla d’empresa i dels estudis de via-bilitat, s’adreça a les persones que des-itgen crear o consolidar la seva pròpiafeina, així com a empreses existents,però que tenen dificultats.


De manera general, els serveis de “Trans-For-mando” es dirigeixen a les persones que des-itgen crear la seva pròpia empresa i que contenamb recursos limitats. No obstant això, l'orga-nització treballa més específicament amb per-sones que no compten amb garanties ni avals(sobretot per a microcrèdits atorgats en asso-ciació amb la Fundació Un Sol Món), personesd'escassos recursos amb un potencial empre-sarial i que tenen la possibilitat de crear la sevapròpia empresa, i les que necessiten serveisd'assessorament però compten amb recursoslimitats.


En molts casos, sobretot quan és tracta de per-sones immigrants que no tenen el permís detreball necessari, les persones emprenedorespotencials dubten a iniciar una activitat doncsmanquen dels coneixements necessaris per afer-se càrrec de tots els aspectes d'una em-presa. El fet que existeixi una estructura queels permeti posar a prova el seu projecte sensehaver d'ocupar-se dels temes administratius, i

sense haver d'abandonar la seva ocupació, ésuna manera innovadora i simple de donar-lossuport i preparar-los perquè puguin ésser in-dependents una vegada que és reuneixin totesles condicions necessàries.

Les persones que desitgen crear una empresa,però que no tenen aval ni garanties suficients,no poden recórrer al sector bancari tradicional.Gràcies a un servei de microcrèdit especial-ment adaptat, aquestes poden obtenir els fonsnecessaris per a iniciar el seu projecte.

Així mateix, al poder contar amb serveis com-plets d'assessorament per a la gestió, ja siguien el moment de la creació de l'activitat oquan, d'existir aquesta, es trobi en dificultats,ajuda considerablement a mantenir l'esperitemprenedor, ja que es disposa de les eines ne-cessàries per a fer front als dubtes i els obsta-cles que es poden presentar.


1. Des de març del 2005 a desembre del2006, “Trans-Formando” ha acollit a 23persones participants dintre del seu pro-grama de microcrèdits. D'aquestes 14 hancreat el seu negoci.

2. Dels negocis finançats al llarg d’aquestperíode, només 1 ha tancat després de 6mesos d'activitat.

3. A més dels serveis financers que s'oferei-xen dintre del marc del programa de mi-crocrèdits, totes les persones emprenedo-res han rebut recolzament en l'elaboració


65

del pla d'empresa. També han rebut recol-zament en l'àmbit de la gerència i s’hanbeneficiat d'un pla de seguiment dels seusnegocis.

4. Entre setembre i desembre del 2006, elprojecte “Lanzadera” ha acollit a 64 per-sones participants.

5. D'aquestes 64, 19 persones emprenedoreshan portat a terme la seva activitat, ve-nent els seus productes o serveis en elmercat real per mitjà de la coberturalegal proposada per "Trans-Formando".

6. El període mig de participació de les per-sones emprenedores en aquest programaés d'aproximadament 9 mesos. Però elperíode varia entre 1 mes, per a aquellesque comencen la seva activitat ràpida-ment i, un any per a aquells/es que ne-cessiten madurar el seu projecte.

7. En el marc del seu programa de gerència,en el període 2005/2006 “Trans-For-mando” ha acollit a 49 participants delsquals 15 han creat el seu propi negoci.Això no inclou les persones participantsdel programa “Lanzadera” que tambéreben suport gerencial encara que deforma menys intensa.

8. El període mig de participació en el pro-grama de gerència sol ser d'un any encaraque les persones emprenedores podensol·licitar ajuda fins a un període de tresanys.


1. L'activitat empresarial es basa en granmesura en l'aspecte financer. No obstantaixò, aquest no és l'únic aspecte impor-tant que requereixen les persones em-prenedores.

2. Abans d'implementar el seu projecte,moltes persones emprenedores necessi-ten comprovar la viabilitat de la sevaidea. No obstant això, la posada enmarxa de la mateixa pot frenar a moltesd'elles, sobretot si implica haver d'aban-donar una activitat.

3. Poder posar a prova el seu projecte,sense renunciar al seu lloc de treball isense enfrontar-se a tots els tràmits le-gals que suposa una activitat empresarialper compte pròpia, és una opció que in-centiva fortament a les persones quetenen un projecte però que manquendels coneixements o no són capaços depreveure o d'anticipar l'evolució del seuprojecte a mitjà o llarg termini.

4. Un programa que permet posar a provala viabilitat d'un projecte empresarialpermet a la persona emprenedora veurefins a quin punt el seu projecte és facti-ble i li pot permetre viure d'ell. En casd’estar treballant per compte aliè tenenel temps suficient per a independitzar-se sense posar en risc la seva situació fi-nancera.

66

5. A més dels aspectes financers i adminis-tratius, és important que la persona em-prenedora compti amb un servei de su-port prou actiu com per a poderdesenvolupar la seva activitat comercialalhora que adquireix els coneixementsempresarials indispensables. En aquestacombinació d'elements radica sovint ladiferència entre un negoci amb èxit i unprojecte que fracassa.


1. Cada vegada és més evident que el seremprenedor es veu limitat per la falta derecursos financers i solucions satisfactò-ries. No obstant això, la necessitat desaber gestionar certes eines, com l'admi-nistració o la comptabilitat, i conèixerels inevitables tràmits administratius potrepresentar un obstacle encara més im-portant per a la creació d'empreses. Elfet que existeixi una estructura que esfaci càrrec d'aquests aspectes i permetiposar a prova els projectes en situacióreal pot motivar i ajudar als que no dis-posen dels coneixements necessaris o quetenen por de crear una empresa senseuna garantia d'èxit.

2. D'altra banda, la majoria de les personesemprenedores requereixen acompanya-ment durant les diferents etapes de llan-çament del seu projecte. Encara que al-gunes d'aquestes persones poden nonecessitar més que un simple assessora-ment, unes altres, al no tenir els conei-xements adequats o al no ser capaços d'a-

nalitzar el seu projecte amb un distan-ciament suficient com per a anticiparcada etapa de forma objectiva, necessi-ten una ajuda més concreta i presencial,amb algú capaç de guiar-les pas a pas alllarg del seu projecte. Una gerència as-sistida, ja sigui en el moment de la cre-ació de l'empresa, o quan aquesta co-mença a tenir problemes, permet salvara temps els obstacles i així garantir lapermanència del negoci.


Gerència assistida, “lanzadera”, assessora-ment, acompanyament, gestió administrativa.


JOBS PROJECT

ATM Center / Tsarigradsko Shose,7 km, 3°Sofia - Bulgària

Tel: +359 2 9767810Fax: +359 2 9767837

Contacte: Kostadin MUNEVe-mail: [email protected] internet: www.jobs-bg.org

67

3.2.5. JOBS Financial Leasing Project - Bulgària

Lloguer d'equips combinat amb suport empre-sarial.


Les oportunitats d'ocupació a través del pro-grama de suport empresarial – “JOBS” Projectsón una iniciativa comuna del Ministeri de Tre-ball i de la Política Social Búlgar i del Programade Desenvolupament de les Nacions Unides(UNDP). Des de la seva implementació a finalsdel 2000, el projecte ha permès la creaciód'una xarxa de 42 centres empresarials (ONGs)i de 10 incubadores de negocis a Bulgària. Elprojecte opera en zones rurals amb elevadestaxes d'atur, economies subdesenvolupades iun alt percentatge de col·lectius vulnerables(com les poblacions turques i les minories gi-tanes). Els centres empresarials i les incuba-dores disposen d'un paquet de serveis de suportempresarial que inclou el microfinançament.


L'esquema d'arrendament financer del pro-jecte JOBS ofereix productes microfinancersa les persones que no tenen accés als produc-tes bancaris perquè puguin comprar maquinà-ria i mercaderia. El microfinançament veacompanyat d'un servei de suport empresarial.Només cal que la persona tingui una idea denegoci viable que suposi la creació d'ocupacióper almenys una persona. La gestió local del

fons la fan ONGs. Els centres empresarials iles incubadores d'empreses creades són ges-tionats pel projecte JOBS. Els fons donats s'u-tilitzen per a comprar actius fixos de segonamà a llarg termini, com per exemple, materialper al sector manufacturer o de serveis, ve-hicles, maquinària agrícola, etc., que poste-riorment s'arrendaran a les persones empre-nedores locals.

El projecte ha estat implementat i és dirigiten estreta col·laboració amb actors clau de lacomunitat, el que facilita la transparència, lapropietat local i la responsabilitat de les per-sones implicades. El centre empresarial localés qui proveeix el suport empresarial, elementcentral del programa. Amb aquest suport, lespersones emprenedores escullen el material iles empreses proveïdores. També s’ofereix for-mació bàsica en màrqueting, finances i plani-ficació empresarial, amb l'objectiu de que tin-guin totes les possibilitats per assolir l’èxit enel seu projecte.

Les persones amb una idea de negoci viablehan de participar en totes les accions previstesal llarg del procés de desenvolupament empre-sarial. Els futurs empresaris i empresàries hande realitzar 20 hores de formació en màrque-ting, finances i planificació empresarial que elcentre empresarial organitza. Una vegada fi-nalitzada la formació, es sotmeten a una provaen la qual han d'obtenir almenys un 80% de res-postes correctes (les persones amb un negociactiu passen directament a la prova final).

El consultor o consultora financer del centreempresarial és responsable de la preparació,recollida i revisió dels documents lliurats perla persona sol•licitant de l'arrendament, així

68

com de sol·licitar la informació necessària pera comprovar la credibilitat. El professional fi-nancer ofereix assessorament i suport al llargde la preparació del pla d'empresa i s'encarregade l'anàlisi financera i de les previsions de fluxede caixa.

Un comitè local d'arrendament en cada centreempresarial revisa totes les sol•licituds de fi-nançament. En el comitè es veu la varietat del'accionariat local involucrat en el desenvolu-pament del sector privat. Els seus cinc membresrepresenten a la municipalitat, a la banca, al'oficina d'ocupació i a la comunitat empresarial(una associació d'empresaris i empresàries ouna empresa local). El president del comitè re-presenta a una ONG. El professional en arren-dament financer del Projecte JOBS és qui prenla decisió final. El procés de sol·licitud és ràpidi senzill i l'equip pot ser lliurat en un parell desetmanes després de la primera visita de la per-sona sol·licitant al centre empresarial.

Els centres empresarials locals també proposenserveis addicionals de desenvolupament queinclouen:

· Serveis de consultoria: desenvolupamentdel pla d'empresa; assistència en màr-queting; formes i tràmits legals; comp-tabilitat, etc.

· Formació: coneixements empresarials;màrqueting bàsic i gestió de petits nego-cis, etc.

· Informació i serveis d’ informació tecno-lògica.

· Programes d'incubació i de lloguer de lo-cals a preus inferiors als del mercat perals nous negocis.


L'arrendament financer està a l'abast de per-sones emprenedores, de Pimes, d'agricultors ide persones en situació d'atur, que d'una altramanera no haguessin tingut accés al crèdit.


El programa proporciona ajuda a les personesque d'una altra manera no haguessin tingutaccés al finançament per als negocis nous.També els ajuda a crear un bon historial cre-ditici, el programa millora el seu accés als prin-cipals serveis bancaris i a reduir l'exclusió fi-nancera. De fet, també contribueix a facilitarel desenvolupament de les activitats d'aquestespersones i per tant, del sector empresarial.

En el cas del Projecte JOBS permet assegurarla propietat comunitària a les ONGs per a oferirels seus productes; Això requereix un treballcontinu per a desenvolupar els coneixements ila capacitat microfinancera de les ONGs. El tre-ball inclou formació financera el que permetreduir l'exclusió financera d'aquests organismes.


1. El Projecte JOBS ha atès 21.750 personesen l'obtenció d'un lloc de treball estable(entre finals del 2000 i finals de juny del


69

2006). En el mateix període, 30.770 per-sones s’han beneficiat de formacions es-pecialitzades organitzades pels centresempresarials de JOBS en finances, comp-tabilitat, màrqueting, gestió, informàticai idiomes. Els centres empresarials hanofert 68.100 serveis empresarials a lescompanyies locals.

2. El programa d'arrendament del projecteJOBS resol els principals problemes alsquals s'enfronta el seu públic objectiu perfalta d'aval i de garanties. El materialarrendat és l'únic aval que es necessita.La propietat dels béns arrendats no s'obtéfins que l'arrendament no s'hagi acabatde pagar, el que proporciona certa pro-tecció a les ONG’s que els posseeixen. Amés, no se li proporciona diners enmetàl·lic a la persona emprenedora, elque redueix el risc d'un ús inadequat delsfons del projecte. La clientela també pot

disposar d'un període de carència de finsa 6 mesos, que es pot gaudir de formapartida durant el període d'arrendament,tenint en compte les fluctuacions periò-diques de les vendes.

3. El programa és cada vegada més popular,amb un increment de la cartera de nego-cis del 47% durant el primer semestre del2006. El repartiment de la cartera de ne-gocis per sector d'activitat és el següent:més del 36% són agricultors, un 9% de laclientela està en el sector tèxtil, més del10% són companyies del sector de la fustai del moble; un 25% estan en el sectordels serveis i un 20% treballa en altressectors empresarials.

4. El següent quadre mostra l'impacte delprojecte en el sector empresarial dins dela comunitat (xifres a 31 de juliol del2006):

70

5. A finals de Juny del 2006, el ProjecteJOBS ha atès 1.098 micro i petites em-preses i persones en situació d'atur. Amés, l'equip arrendat ha reduït els costosde producció en un 35%, el que porta aun increment dels beneficis i de la sos-tenibilitat.

6. Les poblacions gitanes búlgares estan ensituació de risc d'exclusió financera. Endos dels centres empresarials del Pro-jecte JOBS, l'esquema d'arrendament fi-nancer ha estat especialment adaptat pera ajudar a la persones emprenedores d'a-questes poblacions (amb un període depagament més llarg, un període de ca-rència més ampli i un menor pagamentper avançat).


1. El Projecte JOBS combina arrendamentde material i suport empresarial el queofereix més oportunitats de muntar unnegoci viable per a la persona microem-prenedora. L'arrendament disminueixl'import de la inversió necessària, redueixla necessitat de trobar avals, així com elscostos de producció. El suport empresa-rial serveix perquè la persona emprene-dora tingui més possibilitats de fer servirel bé arrendat per a generar un ingréssostenible. Per tant el projecte és útilcom manera de reduir l'exclusió finan-cera.

2. Una conseqüència de l'anterior és que ésprobable que hagi una taxa de morositatmés baixa en els arrendaments de mate-

rial quan s’ofereix suport empresarial, elque incrementa la possibilitat d'un retornrespecte la inversió realitzada. Això ésimportant quan el capital inicial provéde persones inversores i no de donants.És possible que sigui necessari finançarla inversió si el programa ha de ser sos-tenible i transferible.

3. El suport empresarial és necessari tantabans d’oferir l'arrendament com durantel període de pagament del mateix.

4. El lloguer de material pot representaruna part important del programa micro-financer, almenys en aquells països quecompten amb una intervenció limitadadel sector privat en el mercat de l'arren-dament financer.

5. El lloguer de material pot implicar un riscde frau, especialment pel que fa referèn-cia als vehicles. Una anàlisi detallada deles taxes de morositat a mitjà termini potajudar a identificar el nivell de pagamentnecessari per a cobrir aquest risc.

6. El lloguer és més sostenible quan es llogamaterial de segona mà de qualitat, acausa de la menor inversió de capital iperquè hi ha una menor pèrdua de valordel material arrendat durant el períodede reemborsament.

7. Un producte de lloguer pot ser adaptaten funció del context. El tipus i l'importdels pagaments poden ser adaptats a lesnecessitats de les persones arrendatàries,i es poden llogar diferents tipus de ma-terial, des de les eines bàsiques fins a


71

maquinària específica, si bé com més es-pecialitzat és el material, menor és lapossibilitat de revenda del mateix.

8. El desemborsament de capital per a lacompra de material per a lloguer es potfer si s'ofereix un assessorament adaptati si es proposa suport empresarial alhoraque s'implementen mecanismes de con-trol dels impagaments per a protegir laqualitat de la cartera de negocis. En elcas del Projecte JOBS, s'espera que lasostenibilitat financera passi del 104% el2001 al 125% el 2006.

9. L'arrendament de material no pot pagarels costos del suport empresarial.

10. Un arrendament amb èxit requereix unapromoció intensa, així com una identifi-cació de la clientela inicial que pot tirarendavant el seu negoci.


1. Els organismes microfinancers considerenel material arrendat com a part de la car-tera de negocis dels productes d'ofertamicrofinancera.

2. Els organismes microfinancers que vulguinproposar productes d'arrendament hand'assegurar-se que les persones arrenda-dores tenen accés als serveis de suportde desenvolupament empresarial i queels contractes d'arrendament se signenuna vegada que s'ha preparat un bon plad'empresa, el que demostra que el negocité totes les probabilitats de funcionar i

que els ingressos seran suficients per apermetre el pagament de les lletres d'a-rrendament. S'ha de demanar a les per-sones emprenedores que segueixin unaformació empresarial. El suport empre-sarial ha de seguir durant el període derepagament de l'arrendament.

3. Els organismes de microcrèdit que volenimplementar programes d'arrendamentcombinats amb serveis de suport empre-sarial poden sol·licitar assessorament perpart del programa JOBS.

4. L'arrendament pot participar en la inclu-sió financera i ajudar a arribar als objec-tius de les polítiques governamentals. Elsgoverns poden per tant considerar que,capitalitzar un fons per a la compra dematerial, és una inversió rendible creantprogrames que tindran nivells d'impaga-ment baixos. Aquests tipus de fons noméshaurien de crear-se quan es poden oferirserveis de suport.


Arrendament financer, seguiment, acompan-yament, formació, lloguer de material.

TEN SENSES LTD.

Dobsinskeho, 14811 05 Bratislava - Eslovàquia

Tel: +421 (0)902 906 040Fax: +421 2 6381 3114

Contacte: Mirka Vacvalova e-mail:[email protected] internet: www.tensenses.com

72

3.2.6. Ten Senses - Eslovàquia

A Eslovàquia, les dones que volen iniciar el seupropi negoci han de front a dos problemes: l'ac-cés al finançament i l'accés als mercats. Labona pràctica descrita a continuació se centraen una innovació en l'accés al mercat que per-met el desenvolupament dels negocis promo-guts per dones.


La Fundació Integra és una organització no go-vernamental, sense ànim de lucre, creada aEslovàquia al 1995. Integra està involucrada enel desenvolupament social i econòmic delscol·lectius exclosos a Eslovàquia i en altres paï-sos d'Europa Central i de l'Est. La seva missióconsisteix en ajudar a desenvolupar-se a lespersones amb més dificultats, mitjançant lacreació del seu propi negoci de manera que esconverteixin en "Illes d'Integritat" i participind'aquesta manera en la transformació de lesseves comunitats.

Integra intenta assolir els seus objectius permitjà de quatre programes estratègics:

· Programa de Desenvolupament de Micro-empreses (Programa MED): formació, mi-crocrèdits, accés al mercat i altres ser-veis de desenvolupament per a col·lectiusdesfavorits, principalment dones.

· Programa d'Empresa Social: assessoria,formació i finançament per al desenvo-lupament de petites empreses amb unamissió social i comercial.

· Programa de Responsabilitat Social Cor-porativa (CSR): investigació, suport i ser-veis d'assessoria en temes d'ètica empre-sarial, transparència i lluita contra lacorrupció.

· Assistència per al Desenvolupament Ofi-cial (ODA): assistència tècnica i inversiófinancera en altres països, sobretot enles Balcans i l’est de l’Àfrica.

A finals del 2003, la Fundació Integra, que ges-tiona el programa de desenvolupament de mi-croempreses (MED) per a dones en situació pre-cària a Eslovàquia, va crear Ten Senses Limitedl'objectiu de la qual és gestionar el programad'accés al mercat creat per Ten Senses. El pro-jecte MED es va iniciar al 1999 i al 2004 jahavia pogut ajudar a unes 600 dones de tot elpaís. Aquest programa ofereix suport per aldesenvolupament empresarial, assessoria i crè-dits per a les noves empreses.

Aproximadament el 35% de les clientes del pro-grama MED són productores. Els productes tí-pics són: especialitats culinàries, tèxtils, roba,catifes, productes de cuir, de fusta, espelmes,cistelleria i altres productes artesanals.

A finals del 2002 la plantilla d'Integra es vadonar compta que les seves clientes producto-res tenien cada vegada més problemes perquèels seus productes tinguessin accés als mercats.Això es devia principalment a un canvi en elcontext de la venda al detall (supermercats,hipermercats, centres comercials...) i el con-seqüent tancament de botigues i mercats.


73


L'activitat microcrediticia clàssica consisteixen proporcionar serveis financers, a les perso-nes emprenedores existents. No obstant això,està clar que en les economies modernes in-fluenciades per la globalització, l'accés al mer-cat s'està tornant tan difícil com l'accés al crè-dit per a les persones productores.

Al 2003, Integra, en col·laboració amb Accen-ture Development Partnership i la FundacióShell, va desenvolupar una estratègia complexaper a respondre a les dificultats a les qualss'enfrontaven les seves clientes productores acausa del accés restringit al mercat. El resultatd'aquesta estratègia va ser la creació d'unanova companyia, Ten Senses Limited, que desde llavors ha ampliat les seves activitats devenda al detall i a l'engròs a Eslovàquia aixícom a Romania, Bulgària, Sèrbia, Rússia iKenya.

Aquest organisme ofereix els següents serveisa la seva clientela:

· Assessoria professional assequible per aldisseny del producte, la qualitat i l'em-balatge.

· Accés a la marca de Comerç Just de TenSenses.

· Accés dels productes a les botigues TenSenses.

· Pagament per avançat i comandes garan-tides dels productes.

· Accés als canals de distribució a l'engròsde Ten Senses que ven productes a lesprincipals botigues regionals.

· Oportunitat de participar en formacionsque se centren en innovació, informaciósobre les tendències dels mercats, gestiódel cicle de vida del producte, etc.

L’esquema de la pàgina següent mostra comactuen les diferents accions.

A més, Ten Senses s'ha convertit en el primerorganisme d'Europa Central i de l'Est certificatcom a membre de IFAT, (associació internacio-nal de Comerç Just). Això permet que els pro-ductes de les persones emprenedores es ven-guin sota una marca certificada de Comerç Justi fa que els consumidors i consumidores tinguinconfiança en la naturalesa equitativa dels pro-ductes que compren.


El públic objectiu el componen les participantsdel programa MED d'Integra per a dones en si-tuació precària. Això inclou les mares solteres,les refugiades, les dones divorciades, les donesamb un baix nivell educatiu, les dones proce-dents de minories, les dones casades o en pa-rella amb homes en situació d'atur estructural,les víctimes de violència domèstica, etc. Mal-grat que altres dones també participen en elprograma MED, aquest està especialment dis-senyat per a aquests col•lectius. El programapot ajudar a dones a títol individual o empresesi associacions de dones.

74

Ten Senses ofereix productes típics del comerçjust (cafè, te, xocolata, productes de cotó,etc.) juntament amb les mercaderies produïdeslocalment. Aproximadament el 25% de les ven-des corresponen a aquests productes. Per tant,un segon grup objectiu és el representat perproductors de productes de Comerç Justs tra-dicionals procedents dels països en vies de des-envolupament.

Al 2006, Ten Senses també va crear la seva prò-pia companyia de productes de Comerç Just aKenya, amb l'objectiu d'estendre els serveisd'accés al mercat i la cadena d'aprovisionamenta les persones productores de l'Àfrica.


1. A mesura que els mercats es fan més so-fisticats i globals, l'accés a aquests es con-verteix en un problema crucial. Si això ésevident a nivell global, amb mercats po-bres en països en vies de desenvolupa-ment, exclosos de l'accés als mercats eu-ropeus i nord-americans, també ho és enel si dels països desenvolupats. Mentreque el microcrédit és cada vegada mésassequible a Eslovàquia, la falta d'accésal mercat pot significar que moltes per-sones que han obtingut un préstec podenfracassar.

2. A més, al ajudar a les persones microem-prenedores a tenir un ingrés estable permitjà de les seves vendes, es redueix la


75

necessitat de crèdit. De fet, en algunscasos, els terminis de pagament proposatsper certes empreses proveïdores pot serl'únic crèdit necessari.

3. Indirectament, el programa redueix l'ex-clusió financera perquè els antecedentsfinancers i les vendes importants d'un ne-goci obren l'accés al crèdit convencional.


Impacte: Existeixen ja mostres que un programacom Ten Senses pot tenir un impacte positiuconsiderable en el grup objectiu. El següentquadre mostra els indicadors clau empleats pera mesurar l'impacte del programa a Eslovàquia.

A més, Ten Senses a Eslovàquia ha estes aquestprograma a les zones més pobres de Romaniai de Bulgària, on es registren els següents re-sultats (a 31 de març del 2006):

· 139 persones van crear 232 llocs de tre-ball.

· 62% han tingut un increment dels seus in-gressos.

· 71% han tingut un increment en les des-peses de les seves llars.

· 60% formen part d'un col·lectiu objectiuen situació de risc.

76

Aquestes xifres mostren que com més pobra ésl'economia, majors són els beneficis del pro-grama.

· Adaptabilitat / escalabilidad: L'accés almercat segueix sent una preocupació pera les persones emprenedores de tota Eu-ropa. La combinació de serveis de desen-volupament empresarial i d'un creixentmoviment de Comerç Just ha demostratla seva eficàcia en moltes parts del con-tinent, en particular a l’Est. El fet que elprograma eslovac s'hagi implementat jaen cinc països més des del 2003 demostraque es pot transferir de forma àmplia.Aquesta situació ve recolzada en el fetque el personal de Ten Senses ha partici-pat en la definició d'estratègies de desen-volupament d’accés al mercat juntamentamb organismes microfinancers a Kosovo,Armenia i Kenia.

· Sostenibilitat financera: Ten Senses ésuna empresa amb ànim de lucre, la sevasupervivència depèn dels seus ingressos.Les previsions d'ingressos i beneficis ori-ginats per les seves activitats a Eslovà-quia se situen en un 120% per sobre deles previsions de sostenibilitat operativa.Integra ha invertit 300.000 dòlars (uns235.000 euros) en el desenvolupamentde Ten Senses i preveu recuperar la sevainversió a finals del 2007.

· Rendibilitat: El projecte és rendible entermes de nombre de persones ajudadesper dòlar invertit. Amb 350.000 dòlars(uns 274.000 euros) invertits en 323 per-sones i 453 llocs de treball creats, elscostos del projecte són els següents:

- 928 dòlars (uns 730 euros) per per-sona.

- 662 dòlars (uns 520 euros) per llocde treball creat.


1. Els serveis financers per a fomentar lacreació empresarial són insuficients sil'empresari no té la possibilitat d'accedira un mercat on vendre els seus serveis oproductes. És important poder contaramb l'existència d'una estructura que fa-ciliti l'accés al mercat, sobretot al co-mençament de l'activitat empresarial.

2. Poder beneficiar-se de la fama d'unamarca coneguda és font d'èxit per a unnegoci. La fase de llançament d'una em-presa pot ser més o menys llarga i la faltade notorietat pot perjudicar la sosteni-bilitat de la microempresa. Al tenir lapossibilitat de desenvolupar la seva ac-tivitat a l’ombra d'una marca coneguda,pot facilitar a la persona emprenedoraatreure els seus primers clients.

3. L'accés a botigues existents per a vendrela seva mercaderia representa un avan-tatge clar ja que permet desenvolupar laseva activitat, sobretot comercial, sensenecessitat d'invertir en un local. Aquestfet té una evident incidència sobre el ca-pital necessari per a iniciar la seva acti-vitat.

4. L'accés als serveis d'assessoria i de for-mació és essencial, sobretot quan estracta de col•lectius en situació de risc.


77

Aquests serveis addicionals ofereixen ales dones les eines necessàries per a queels seus negocis funcionin.


1. A mesura que continua la transició en elspaïsos d'Europa de l'Est i que els mercatses fan més competitius i globalitzats,l'exclusió en els mercats de les personesproductores locals representa una seriosaamenaça per al desenvolupament delsseus negocis. Aquesta situació hauria deser un tema de preocupació per als orga-nismes de microfinançament el rendi-ment financer dels quals, depèn sovint,de l'èxit dels negocis de la seva clientela.L'enfocament de Ten Senses és una pos-sibilitat d'ajudar a la clientela a accedirals mercats.

2. A mesura que disminueix la demanda deserveis financers en els països amb unsector financer emergent, l'accés al mer-cat es converteix, per a les agències dedesenvolupament micro empresarial, enla manera de mantenir la seva sostenibi-litat.

3. Els organismes microfinancers podenveure que els nivells de morositat dismi-nueixen si ofereixen programes d'accésal mercat que incorporin un assessora-ment personalitzat. És possible oferiraquest servei de forma rendible.

4. Els organismes de microfinançament quetreballen amb col·lectius en situació d'ex-clusió o vulnerables com les persones im-

migrants, poden considerar que la com-binació entre un programa de desenvo-lupament micro empresarial i el ComerçJust representa un nou servei de qualitatper al seu públic objectiu.

5. Existeix una demanda important d'asses-soria en accés al mercat per part dels or-ganismes microfinancers, el que, ambuna inversió adequada, podria convertir-se en un servei independent.

6. Les activitats de Ten Senses només sónútils per a les persones productores.Degut al fet que part de la clientela delsorganismes microfinancers, treballa enel sector de la venda i dels serveis, unprograma del tipus de Ten Senses pot serbeneficiós sobretot com part d'un pro-grama de desenvolupament empresarialmés ampli.


Accés al mercat, exclusió financera, personesproductores.

BOLAGS BOLAGET AB

Signalhornsgatan 12465634 Karlstad - Suècia

Tel: +46 (0)54 545 423Fax: + 46 (0)54 545 401

Contacte: Bengt Gustavssone-mail: [email protected] internet:www.bolagsbolaget.se

78

3.2.7. Bolags Bolaget - Suècia

Empresa social que contracte a persones em-prenedores i ofereix serveis administratius i desuport.


La Republiken Klarälvdal’n (“República de laVall del ric Klarälvdal’n”), associació Suecasense ànim de lucre, va llançar el projecte Bo-lags Bolaget AB al 1999.

La Republiken Klarälvdal’n es va crear al se-tembre de 1991, en una regió situada a l'oestde Suècia. Aquesta República, que és un lloctotalment virtual, és el resultat d'una visió ide-alista i apassionada l'objectiu de la qual éscrear un entorn i una qualitat de vida òptima,obtenint profit de l'existent, que comporta queles condicions (econòmiques, personals, socials,etc.) siguin diferents. En resum, la idea de lesments idealistes que van originar aquest pro-jecte, fa més de 15 anys, és que per a aconse-guir el seu propòsit en la vida, cada personaha de treure el millor profit possible del queté, sense permetre sentir-se condicionat pelque no té, i sense responsabilitzar als altresdels seus propis errors.

La creació d'aquesta República utòpica ha tin-gut un impacte important no només en la regióen la qual es va crear, sinó també en el conjuntdel sector socioeconòmic suec. El factor claude l'estratègia d'aquesta associació és la posadaen comú del potencial creatiu de les personesque la composen, que s'impliquen per a canviar

la forma en la qual les persones enfoquen lesseves vides.

El 1995, l'associació va rebre el premi al millorprojecte de desenvolupament regional a Suècia,el que va animar als seus creadors a ser méscreatius i ambiciosos.


Bolags Bolaget, que significa "Empresa d'em-preses", va ser creada en resposta a l'absènciad'un terme mig entre ocupació i activitat percompte pròpia a Suècia. Qualsevol persona quevulgui vendre un producte havia de registrar-se per a obtenir el permís d'emissió de facturesper part de les autoritats fiscals. A més, el fetde crear la seva pròpia empresa suposavatambé controlar tots els aspectes relatius al'activitat empresarial com, per exemple, lacomptabilitat, en un període en el qual el nouempresari o empresària es concentra princi-palment en desenvolupar el seu mercat, ambun fluxe de caixa molt reduït.

L'empresa social Bolags Bolaget ofereix una so-lució a aquest problema. Per mitjà de la sevaplataforma administrativa, qualsevol personapot iniciar un negoci sense haver de crear unaempresa de manera formal. En comptes d'això,els nous empresaris i empresàries es conver-teixen en persones contractades per Bolags Bo-laget qui els proporciona un espai i els mitjansper a desenvolupar la seva activitat empresa-rial. En realitat, aquestes noves persones con-tractades “lloguen” o contracten a qui els con-tracta, amb la possibilitat de posar fi a aquestacord en qualsevol moment.


79

Quan una persona emprenedora vol iniciar unnegoci, signa un acord amb Bolags Bolaget ons'indiquen els compromisos de cadascuna de lesparts. La persona emprenedora és plenamentresponsable del desenvolupament del producteo servei així com d'intentar obtenir un beneficimentre que Bolags Bolaget s'encarrega de l'ad-ministració. Establir la relació entre les duesparts és molt fàcil ja que només és necessari feruna trucada telefònica i signar l'acord.

Bolags Bolaget s'encarrega de la gestió finan-cera, el que inclou la facturació, els paga-ments, els sous, les relacions amb les empresesproveïdores i l'IVA. La seva obligació consisteixa fer això de forma precisa i de conformitatamb la legislació vigent. Per això crea un cen-tre de costos que s’encarrega de la comptabi-litat de les persones emprenedores, de maneraque pot haver en qualsevol moment un segui-ment precís de les transaccions.

Bolags Bolaget no ofereix cap crèdit, per tant,els pagaments només es poden efectuar si hiha fons suficients en el compte de l'usuari. Laplataforma cobra un percentatge que corres-pon al 15% de les vendes de la persona empre-nedora, així com un cost d'administració pelservei ofert. Això és suficient per a cobrir elscostos de funcionament de Bolags Bolaget.


Persones que desitgen iniciar una activitat em-presarial i que sovint no tenen experiència niconeixements en administració i gestió d'em-preses. Això inclou persones que treballen percompte aliena i que no volen renunciar a laseva ocupació.


Les persones en situació d'exclusió financeraque volen treballar per compte pròpia per asuperar aquesta situació, han de fer front anombrosos problemes a més de l'accés al finan-çament. Moltes vegades els resulta difícil ad-quirir coneixements empresarials com comp-tabilitat, facturació, control de crèdit, etc.mentre intenten perfeccionar les seves aptitudstècniques en l'àmbit de la producció i de lavenda de productes o serveis. Bolags Bolagetpermet reduir l'exclusió ja que els ajuda a su-perar aquest problema. Aquesta opció resultamés barata per a la persona emprenedora quela de recórrer a professionals independents pera portar la comptabilitat i ocupar-se dels sous.

Aquesta possibilitat també resulta ser unaforma més segura perquè les persones empre-nedores provin la viabilitat dels seus projectes.No necessiten invertir en ordinadors o en altretipus de material tècnic per a ocupar-se de lapart administrativa i fins i tot poden mantenirel seu lloc de treball en cas d'estar treballantper compte aliena. D'aquesta manera es re-dueix el risc financer al que han de fer front ies manté un nivell d'ingressos mentre estan ini-ciant i provant la viabilitat del seu projecte.


1. El paper d'intermediari d'una empresa so-cial com Bolags Bolaget permet reduir elrisc financer per a les persones empre-nedores, alhora que ajuda a incrementarl'oportunitat d'èxit d'aquests al fer-se cà-rrec de la gestió administrativa i finan-cera del negoci.

80

2. Aquest tipus d'estructura pot desenvolu-par-se ràpidament i ser sostenible. Avuidia, Bolags Bolaget compta amb més de300 persones contractades repartides pertota Suècia i ja té 7 anys d'existència.

3. El model de Bolags Bolaget sembla serfàcil d'implementar en altres països eu-ropeus. No obstant això, aquesta imple-mentació depèn de la legislació en ma-tèria d'activitat econòmica de cada país.A Suècia, és possible que una empresacontracti a persones que dirigeixen el seupropi negoci. Això no sempre és possiblepel que cal tenir en compte el contextlegal de cada país.


1. Les persones emprenedores no sempretenen la capacitat de crear el seu propinegoci, ja sigui perquè els espanten elstràmits administratius, o perquè neces-siten més temps abans d'implementarplenament la seva activitat. Per això, l'e-xistència de plataformes que s'ocupen detots els aspectes que no afecten a l'acti-vitat pròpia de la microempresa permetsuprimir l’obstacle que representa la partadministrativa de la creació empresarial.

2. Al recórrer a un proveïdor de serveis ad-ministratius que s'encarrega de la gestióquotidiana de la seva activitat, les per-sones emprenedores poden concentrar-se millor en la seva activitat principal iper tant tenen més possibilitats que elseu negoci prosperi.

3. Per a les persones que no tenen els co-neixements necessaris en gestió i admi-nistració, això ja no representa un obs-tacle. La persona emprenedora se sentcapaç d'emprendre i de tirar endavant elseu projecte.


1. Els organismes microfinancers podriencrear una empresa social basant-se en elmodel de Bolags Bolaget que funcionariacom una entitat autònoma capaç d'oferirsuport a aquelles persones a qui els hihan concedit un préstec. És molt proba-ble que això ajudi a reduir el grau de mo-rositat dels nous negocis. Podria ser su-ficient amb tenir una única empresasocial nacional a la qual els organismesmicrofinancers remetrien la seva clien-tela.

2. Els poders públics podrien encarregar unestudi de viabilitat per identificar les ba-rreres legislatives que dificulten la intro-ducció del model Bolags Bolaget i efec-tuar les esmenes necessàries per a laseva implementació.

3. Els governs podrien atorgar subsidis fi-nancers per a pilotar el model en els seusrespectius països i disseminar els resul-tats.


Plataforma de gestió i d'administració, contrac-tació de la persona que contracta, reducció decostos, reducció del risc financer.

3.3.1. Finestretes Úniques Empresarials - Bèlgica

Plataforma administrativa única que substitueixal Registre Mercantil i les Cambres d'Oficis i deComerç per a servir de vincle únic entre el sectorempresarial i l'Administració, que en aquest casestà representada per una base de dades ano-menada “Banque-carrefour” (Banc Intermediari).

3.3.1.1. Origen del projecte

Amb la finalitat de simplificar les obligacionsadministratives de les noves empreses ja esta-blertes, es va decidir crear una base de dadesadministrativa així com finestretes úniques.

La “Banque-carrefour des Entreprises” (BCE),o Banc Intermediari de les Empreses, és un re-gistre que agrupa totes les dades d'identificacióde les empreses i de les seves filials. Tambéagrupa les dades del registre nacional de lespersones físiques, del registre mercantil, del'IVA i de la ONSS (Oficina Nacional de la Segu-retat Social), que els organismes competentsactualitzen de forma regular.

El Servei Públic Federal d'Economia (SPF) ésqui ha agrupat totes aquestes dades en unabase de dades Banc Intermediari de les Empre-ses. Aquest banc (BCE en francès) és un pro-jecte entre departaments que comporta unaestreta col·laboració entre el FEDICT (ServeiPúblic Federal de Tecnologies de la Informaciói de la Comunicació), l'Agència de SimplificacióAdministrativa (ROSTEIX) i els SPF de Finances,Justícia i Seguretat Social.

Els serveis públics de Finances (IVA), AssumptesSocials (ONSS), Justícia (arxiu del tribunal mer-cantil) i les finestretes úniques estan connec-tades a aquest Banc Intermediari de les Em-preses. Així mateix, introdueixen dades i lescorregeixen quan és necessari.

Quant a les finestretes úniques, el seu paperconsisteix principalment en inscriure les per-sones físiques i les associacions que a Bèlgica:

· Actuen com empresa comercial.

· O bé que, com patró, han de pagar la se-guretat social.

· O bé que han de pagar l’IVA.

· o que són independents i exerceixen unaprofessió intel·lectual, liberal o de pres-tació de serveis.

Les finestretes úniques són associacions senseànim de lucre (ASBL – Association sans but lu-cratif) que han d'estar avalades per l'Estat.Aquest aval s'atorga per un període de cincanys i la seva renovació ha de sol·licitar-se sismesos abans de la data de caducitat. Per a evi-tar que proliferin les finestretes úniques i man-tenir així la qualitat del servei proposat, exis-teix l'obligació d'arribar en el termini de dosanys a un contingent anual de 2.000 registresde creació o de modificació d'empreses o defilials. El Ministeri publica cada any la llista definestretes úniques avalades. Els tràmits quees porten a terme per mitjà d'aquestes fines-tretes no són gratuïts i les tarifes, idèntiquesper a totes les finestretes, vénen fixades pelspoders públics.

81

3.3. Mesures administratives

SPF ECONOMIE, P.M.E.,CLASSES MOYENNESET ENERGIE

Direction générale de la Politique des P.M.E.WTC III, Boulevard Simon Bolivar, 301000 Bruselas - Bèlgica

Tel: +32 2 277 63 37Fax: +32 2 277 53 63

e-mail: [email protected] portal internet:www.mineco.fgov.be


82


Les finestretes úniques van iniciar la seva ac-tivitat el 1 de juliol del 2003 després de ladesaparició dels registres mercantils i de lesCambres d'Oficis i de Comerç. Es tracta d'unorganisme representatiu de la patronal, delstreballadors i treballadores independents od'un grup de representants del món empresa-rial creat sota la forma d'una associació senseànim de lucre (ASBL). La finestreta única per-met reemplaçar una sèrie de finestretes onels empresaris i les empresàries nous o exis-tents, havien de presentar-se en el momentd'iniciar la seva activitat, del cessament o dequalsevol canvi dintre de la seva empresa. Lesmissions de la finestreta única són les se-güents:

· Inscripció de les empreses comercials i ar-tesanals en la BCE on se'ls assigna un nú-mero d'empresa. Aquest número substi-tueix el del registre del comerç, el de l'IVAi el número d’ONSS.

· Modificar o confirmar el tancament d'unaempresa comercial.

· Comprovar les condicions d'accés a la pro-fessió i, si es precisa, els permisos que esrequereixen. Les finestretes úniques sónara les encarregades de les responsabili-tats que anteriorment corrien per comptede les Cambres d'oficis i Comerços. És aixícom la finestreta comprova si la nova em-presa compleix amb els requisits legalsnecessaris per a poder exercir una activi-tat o ofici.

· Garantir l'accés a les dades relatives a lesempreses.

· Cobrar per compte del Tresor els costosde matrícula i altres costos definits perla llei.

· Arxivar els documents dipositats per lesempreses.

Les finestretes úniques poden, amb el permísde la clientela, servir d'intermediàries en la re-lació d'aquest amb l'Administració. D'aquestamanera les finestretes poden efectuar percompte de la persona promotora o de l'empresaa la qual representa, tots els tràmits adminis-tratius que una empresa ha de portar a termerespecte a les diferents entitats administrati-ves. Aquest paper d'intermediari és possible sil'empresa ho sol·licita, i en el seu nom, mit-jançant un poder signat per ella (IVA, ONSS,etc.)

La finestreta única es converteix així en un in-terlocutor exclusiu per a les empreses, les per-sones treballadores independents, els nous em-presaris i empresàries, les persones que hande pagar l'IVA en les seves relacions amb lesinstàncies federals, i a més llarg termini, ambles instàncies regionals. Qualsevol persona em-presària ha de passar per una finestreta per apoder inscriure's en la BCE. Una vegada fetaixò, rebrà un nombre d'empresa únic, de 10dígits, que s'utilitzarà en totes les relacionsamb les autoritats. Aquestes haurien de posar-se en contacte amb la BCE per a obtenir dadesrelatives a qualsevol empresa com el nom, eldomicili, la forma jurídica, data de creació ode cessament d'activitats, dades d'identificaciódels mandataris, activitat, permisos i registres.

83

No obstant això, una empresa amb identitatjurídica té l'obligació de dipositar els estatutsen els arxius del Tribunal Mercantil i publicar-los en el "MB" (Butlletí Oficial). Això significaque una persona física (SA, SPRL, etc.) que des-itja iniciar una activitat ha de passar primerpels arxius del Tribunal Mercantil per a obtenirun número abans de dirigir-se a una finestretaúnica. Només llavors el futur empresari o em-presària podrà sol·licitar l'estatut de comer-ciant.

Qualsevol empresa pot escollir la finestretaamb la qual desitja treballar (no té perquè seren el lloc en el qual desitja implementar laseva activitat) i canviar quan li sembli oportú.Les finestretes tenen l'obligació de portar aterme les inscripcions, exclusions i canvis quese'ls sol·liciti immediatament, dintre del marcexclusiu de la legislació vigent.


Les finestretes úniques estan destinades a lesempreses, noves o existents, així com a totesles persones que inicien o tenen una activitatcomercial a Bèlgica per compte pròpia.


Al substituir alhora els Registres de Comerç i lesCambres d'Oficis i de Comerç, les finestretes hanajudat a simplificar de forma important els trà-mits administratius necessaris per a iniciar unaactivitat comercial a Bèlgica. D'aquesta manera,per a una persona treballadora per compte prò-pia, el fet de tenir només un interlocutor de cara

a l'administració, facilita la creació empresarialque sovint es veu frenada per la complexitat delstràmits administratius i per la dificultat de saberamb exactitud qui són tots els intermediaris ne-cessaris dintre del procés de creació.


Avui dia existeixen 10 finestretes empresarialscertificades.


1. Un intermediari únic en la relació ambl'administració redueix el termini neces-sari per a la creació d'una empresa ja quefacilita els tràmits obligatoris.

2. Les persones emprenedores ja no esveuen frenades per la complexitat delstràmits administratius i estan més dispo-sades a tirar endavant els seus projectes.

3. La llibertat amb la qual conten les per-sones emprenedores a l'hora d'escollir laseva finestreta ofereix una gran flexibi-litat que no existeix en un sistema admi-nistratiu clàssic.

4. Les finestretes han d'estar avalades perl'Administració central que a més és quidetermina les tarifes dels serveis oferts.Això és una garantia, sobretot per alsnous empresaris i empresàries que noestan acostumats als tràmits administra-tius.


84


1. En les economies de mercat que han defer front a problemes cada vegada mésfreqüents en relació amb el mercat labo-ral, l'autoocupació o ocupació per comptepròpia, així com les activitats microem-presarials ofereixen una perspectiva realde desenvolupament.

2. La complexitat dels tràmits administra-tius que es requereixen per a establir-secom a persona treballadora per comptepròpia representa un obstacle en la ma-joria de les economies occidentals.

3. La implementació d'un interlocutor ad-ministratiu únic pot representar una bonaoportunitat perquè els poders públicsdesenvolupin l'activitat empresarial i l'au-toocupació.


Interlocutor únic, simplificació dels tràmits ad-ministratius.

MINISTERI FEDERALD'ECONOMIA I INDÚSTRIA

Scharnhorststr. 34-3710115 Berlin - Alemanya

Tel: +49 (0) 30 2014 9Fax: +40 (0) 30 2014 7010

portal Internet: www.bmwi.de

85

3.3.2. “Ich Ag” i Gründungszuschuss - Alemanya

Iniciativa estatal per a promoure l'activitat em-presarial per compte pròpia.

3.3.2.1. Origen del programa

A principis de 2002, el govern alemany va crearla comissió "Moderne Dienstleistungen am Ar-beitsmarkt" (Serveis moderns del Mercat Labo-ral) la missió de la qual consistia en proposarmesures capaces de reestructurar el mercat la-boral i de lluitar contra l'atur. La comissió, di-rigida pel director de Recursos Humans de Volks-wagen, Peter Hartz, es va centrar no només areformar les agències per a l'ocupació sinótambé en el sistema de subsidis d'atur. Va pro-posar, a més, diferents mesures innovadoresperquè les persones en situació d'atur es po-guessin reintegrar al món laboral.

Lleis Hartz I i II: Aquestes lleis, que van entraren vigor l’1 de gener del 2003, representen unpas important en l'aplicació de les reformes pro-posades per l'informe de la Comissió Hartz quees va presentar a l'agost del 2002. Les mesuresprincipals tenien per objectiu millorar la rapi-desa i la qualitat de la recerca d'una nova ocu-pació, orientar els serveis de formació contínuaen funció del mercat, així com, lluitar contral’economia informal.

Aquesta nova legislació també incloïa una me-sura que animava a les persones en situació d'a-tur a inscriure's com treballadores per comptepròpia. Aquesta mesura, que duu el nom de "Ich

AG", preveia que una persona en situació d'aturque decidís treballar per compte pròpia rebéssubsidis d’atur durant un període de 3 anys sem-pre que els seus ingressos anuals no sobrepas-sessin els 25.000€.

Hartz III: La tercera llei Hartz va entrar en vigoral gener 2004 i el seu objectiu era modificarl'organització de l'Oficina d'Ocupació (Bundesa-gentur für Arbeit). Dins del marc d'aquesta le-gislació, l'Oficina no havia de ser una simpleeina burocràtica sinó que havia d'oferir un ve-ritable servei de recerca i de promoció de l'o-cupació.

Hartz IV: La quarta llei Hartz va entrar en vigoral gener del 2005 i va desembocar en la creaciódel "subsidi per atur II", del qual la font de fi-nançament ja no era la contribució de les per-sones treballadores sinó els impostos. La quantiadel subsidi de les persones en situació d'atur jano venia determinada pel nivell d'ingressos quetenien quan treballaven sinó per les seves ne-cessitats reals.

A finals de juliol del 2006, un altra mesura vasubstituir a la iniciativa Ich AG anteriorment im-plementada sota el nom de Gründungszuschuss(subvenció per a la creació empresarial). Elsmotius d'aquest canvi van ser els abusos produïtsamb la iniciativa Ich AG i el desig de reduir elscostos.


"Ich AG" és el nom que habitualment es fa ser-vir per a denominar el conjunt de mesures (ad-ministratives, socials i fiscals) que, d'acord ambles propostes de la comissió Hartz, tenien per


86

objectiu promoure l'activitat empresarial i ani-mar a les persones en situació d'atur a crear elseu propi lloc de treball. Per tant, la iniciativa"Ich AG" no era una nova entitat jurídica sinóuna sèrie de mesures que preveien atorgar,sota certes condicions, una ajuda decreixent ifiscalment neutra per part de l'Estat, durantun màxim de tres anys, a les persones en si-tuació d'atur que decidien crear la seva pròpiaempresa. En la seva vessant financera, aquestaajuda s'escalonava de la manera següent: 600euros per mes durant el primer any, 360 eurosper mes el segon any i 240 euros per mes l'úl-tim any. L'obtenció d'aquestes ajudes estavasotmesa a nombroses condicions i principal-ment al fet d'haver treballat a Alemanya i d'-haver, per tant, cotitzat per al subsidi d'atur.Una persona procedent d'altre país que no ha-gués treballat mai a Alemanya no podia gaudird'aquestes ajudes mentre que altra persona,independentment de la seva nacionalitat, quehagués treballat a Alemanya durant un períodesuficient com per a poder obtenir el subsidi peratur, en cas d'estar en atur, sí hagués pogutgaudir d'aquestes ajudes.

El 1 d'Agost 2006, Ich AG es va transformar enGründungszuschuss (subvenció per a la creacióempresarial). Les ajudes financeres ja no durentres anys sinó 15 mesos. Els 9 primers mesos,la persona beneficiària de l'ajuda rep 300 eurosa més del subsidi d'atur. Aquesta suma serveixper a pagar les diferents càrregues socials del'empresa. Al cap dels 9 mesos, l'empresari oempresària pot seguir cobrant els 300 eurosdurant 6 mesos addicionals si pot justificar queel seu projecte és viable. No obstant això, laquantia total de l'ajuda no pot superar els23.800 euros (sumant l'ajuda i el subsidi d'atur).

Passat un termini de 24 mesos, una persona pottornar a sol·licitar l'ajuda proposada dins delmarc del Gründungszuschuss.

En Alemanya, les ajudes són múltiples i es dis-tribueixen a diferents nivells: les comunes, elsLänder, l'Estat Federal i la Unió Europea. Lasol·licitud ha de fer-se mitjançant el banc ha-bitual de la persona emprenedora. En el casde Gründungszuschuss, cal dirigir-se a una ofi-cina d'ocupació i omplir un expedient de cre-ació empresarial.


Tant Ich AG com Gründungszuschuss, estanadreçades a les persones en situació d'atur quehan treballat a Alemanya i que tenen dret apercebre subsidis per atur.

Les persones beneficiàries han de tenir dret alsubsidi d'atur almenys durant 90 dies desprésque s'hagi sol·licitat la Gründungszuschuss. Amés, l'activitat que es crea ha de ser una ac-tivitat a temps complet. La persona emprene-dora ha de justificar que té coneixements enel sector d'activitat en el qual pretén crear laseva empresa i ha de presentar un pla d'em-presa a l'organisme competent. En cas dedubte, en quant als coneixements de la per-sona emprenedora, l'oficina d’ocupació potobligar a la persona beneficiària a seguir unaformació.

Les persones que es troben en situació d'aturper haver causat baixa voluntària en la sevaempresa no poden sol·licitar aquesta ajuda finspassats tres mesos des de la data de la seva di-missió.

87


Al presentar l'activitat empresarial com una al-ternativa a l'atur, el govern alemany fomentala creació d'empreses. A més, les ajudes (fi-nanceres, fiscals i administratives) que s'ofe-reixen representen un suport considerable pera les persones que tenen un projecte però queno tenen fons suficients per a realitzar-lo. Elfet de rebre aquestes ajudes mentre se segueixpercebent el subsidi d'atur és un al·licient ad-dicional.

El govern, dins del marc de la seva política delluita contra l'atur, fomenta l'activitat percompte pròpia i l'activitat empresarial mitjan-çant una sèrie d'ajudes que no es limiten ex-clusivament a l'aspecte financer sinó quetambé tenen en compte les dimensions admi-nistratives, fiscals i socials de la creació em-presarial. El suport de l'Estat fa que sigui mésfàcil per a una persona en situació d'atur crearel seu propi lloc de treball.


El següent gràfic mostra com la iniciativa “IchAG” ha influït sobre la creació empresarial desde la seva implementació en el 2003 fins a ju-liol del 2006. Aquesta iniciativa es va convertira l'agost del 2006 en “el Subsidi per a la Crea-ció d'empreses”.

Així veiem que durant el període que “Ich AG”va estar activa, el nombre d'empreses creadesper persones en situació d'atur va créixer deforma significativa. En el 2003, de les 253 em-preses creades, 95 ho van ser per mitjà de la

iniciativa “Ich AG 2”. Un any més tard, aquestnombre va passar a 158, el que representa gai-rebé la meitat de les empreses creades perpersones en situació d'atur durant aquest any.No obstant això, en el 2005 l'impacte va sermenys important amb una disminució del nom-bre d'empreses creades per mitjà d'aquesta ini-ciativa. Aquest descens pot explicar que en el2006 la iniciativa hagi estat substituïda pernoves mesures per al foment de l'activitat em-presarial.

Referent a la Gründungszuschuss, a primers deMarç del 2007 s'havien finançat 6.788 empre-ses. Aquest programa no té encara un any d'e-xistència pel que és prematur intentar avaluarl'impacte de la mesura.


1. L'activitat empresarial apareix com unaalternativa a l'atur.

2. El govern invita a les persones en situaciód'atur que compleixen els requisits acrear el seu propi negoci proposant-losuna sèrie d'ajudes durant un termini detres anys, temps suficient per a la imple-mentació d'una microempresa. D'aquestamanera, l'activitat empresarial apareixcom una eina més dins d'una política es-tatal de lluita contra l'atur.

3. El govern adopta mesures actives per areduir l'atur que inclouen la creació em-presarial i el foment de l'activitat percompte pròpia. El govern intenta implicaral futur empresari o empresària en laseva tornada a la vida activa.

87


88

4. Les ajudes estan lligades a la viabilitat delprojecte, el que tendeix a evitar que lespersones beneficiàries abusin del sistema.


1. Amb la finalitat de lluitar contra l'atur il'exclusió social i financera que sovintestan vinculades, els governs han deprendre mesures que tinguin en comptela realitat del mercat laboral. Per a això,i amb la finalitat de permetre que l'acti-vitat empresarial aparegui com una al-ternativa possible i satisfactòria, l'Estatha de promoure l'activitat empresarial iajudar els futurs empresaris i empresàriesa crear els seus negocis, ja sigui a travésd'ajudes financeres, d'ajudes administra-tives o d'ajudes fiscals.

2. Una mesura d'aquest tipus ha de ser com-pleta i ha de cobrir tots els nivells de lacreació empresarial. En la lluita contral'atur i l'exclusió social i financera, la per-sona emprenedora ha de disposar detotes les eines necessàries d'assessora-ment, finançament, acompanyament iseguiment, així com d'ajudes a nivell ad-ministratiu i fiscal. Sense un suport com-plet, l'activitat empresarial pot ser vistacom massa difícil per moltes personesque no disposen dels coneixements ieines necessàries.


Promoció de l’activitat empresarial, alternativaa l‘atur.

90

Les propostes implementades, per les organitzacions triades, busquen promoure l’esperit empre-nedor i l’autoocupació a Europa i en aquest capítol presentem els aspectes "clau" observats encadascuna de les bones practiques analitzades. Aquests aspectes "clau" (informació, formació, as-sessorament, seguiment, suport, garanties, eines financeres adaptades, etc.) poden ser transferitsi adaptats segons el context regional o nacional, ja que es tracta d’accions fonamentals per albon funcionament dels programes orientats cap a la inclusió social i laboral, l’autoocupació i lamillora dels serveis als col·lectius més desafavorits i especialment per aquells que estan exclososdel sistema financer tradicional.

Per tant, creiem que el desenvolupament d’accions innovadores que posin de manifest els aspectesaquí exposats permetran assolir els objectius definits per la Comunitat Europea en matèria d’in-clusió social i autoocupació així com oferir una perspectiva real de desenvolupament per a la so-cietat en general.

Per això, considerem que:

1. Oferir un accés senzill, múltiple i variat a fons de finançament i un marc legal que responguia les necessitats reals i específiques de les persones emprenedores, afavoreix que les personestinguin més opcions per a poder transformar les seves idees de negoci en empreses.

2. Afavorir el desenvolupament d’un marc legal que permeti cobrir els costos fixos dels orga-nismes de microfinances, potenciaria el desenvolupament de l’activitat empresarial com aeina de lluita contra l’atur i l’exclusió social i financera. La persona emprenedora ha de dis-posar de tots els instruments necessaris d’assessorament, finançament, acompanyament iseguiment, així com d’ajuts a nivell administratiu i fiscal. Sense un suport complert, l’activitatempresarial pot ser vista com una fita massa difícil per moltes persones que no disposendels coneixements i eines necessàries.

3. Incrementar el nombre d’estructures de garantia responsables del seguiment i de l’asses-sorament de les persones emprenedores (a curt i a llarg termini) ajudaria a desenvoluparl’esperit emprenedor, així com a incloure a persones microemprenedores dins del circuit fi-nancer tradicional, amb la possibilitat, per a ells, d’accedir als fons necessaris per al des-envolupament futur dels seus negocis.

4. Oferir eines financeres i d’acompanyament adaptades per l’elaboració d’un projecte viable.Un seguiment a llarg termini permetria garantir la viabilitat dels negocis i així reduir el nom-bre de tancaments d’empreses.

5. Promoure la formació en el procés de concessió i gestió dels préstecs que permeti avaluarel projecte i adquirir els coneixements bàsics per a la seva implementació i gestió. La for-

4. Recomanacions per a la transferència de les bones pràctiques

91

mació promou, entre d’altres coses, que les persones emprenedores guanyin confiança ensí mateixes. Aquesta acció té una incidència positiva i dinamitzadora en la concreció de lesseves idees i projectes.

6. Facilitar l’accés a eines d’informació senzilles i fàcils d’utilitzar redueix la por a la creacióo al traspàs d’una empresa. És important que les persones emprenedores tinguin un accésfàcil, gratuït i ràpid a les informacions necessàries per a engegar el seu projecte. La creaciód’una empresa és un procés complex en la majoria dels països. La falta de informació i queles eines siguin difícils de fer servir fan que la creació d’empreses es vegi com un procésmassa complicat i impossible de portar a terme en molts casos. El fet que els serveis siguingratuïts és un factor positiu afegit.

7. Oferir un suport qualitatiu previ i posterior al prèstec té una incidència positiva en l’èxitdels programes de microfinances.

8. Facilitar el lloguer de material pot millorar la inclusió financera i ajudar a assolir els objectiusde les persones emprenedores i de les polítiques governamentals. Els responsables de lespolítiques públiques podrien, per tant, considerar que capitalitzar un fons per a la comprade material és una inversió rendible amb un risc d’impagament baix. Aquest tipus de fonsnomés haurien de crear-se quan es puguin oferir serveis de suport i seguiment. A més, aquestaacció permet a les persones emprenedores llogar fàcilment i amb un cost baix el materialnecessari per al desenvolupament de la seva activitat empresarial.

9. Oferir programes d’accés al mercat que incorporin un assessorament personalitzat ajudariaa les persones participants en els programes, ha poder accedir als mercats i a oferir serveiscompetitius, evitant la seva exclusió dels mercats globalitzats.

10. Impulsar la combinació de programes de desenvolupament microempresarial i de ComerçJust representa un nou servei de qualitat per a les institucions que treballen amb col·lectiusen situació d’exclusió i vulnerables com les persones immigrades.

11. Fomentar l’existència de plataformes que s’ocupin de tots els aspectes no relacionats di-rectament amb l’activitat de la microempresa. Aquestes plataformes han de permetre su-primir el fre que representa la part administrativa de la creació d’empreses i reduir el tempsque cal per implementar plenament una activitat empresarial.

Els aspectes citats abans corroboren que els serveis que ofereixen les institucions de microfinanceshan d’estar adaptats a les característiques del seu públic objectiu, al context i al marc legal delpaís on operen. Això contribueix a maximitzar la eficàcia de les accions implementades.

Si bé totes les bones pràctiques descrites en aquesta publicació han demostrat ser eficaces, in-novadores i variades en relació amb les tres seccions definides, finançament, seguiment i suporta las microempreses i mesures administratives, serien necessaris futurs estudis d’impacte per aconstatar de forma més detallada la seva validesa i eficàcia.

Per últim, la possibilitat de transferir amb èxit aquestes pràctiques requereix que es tingui encompte el context en el qual s’hauran d’aplicar. Sense oblidar que és primordial realitzar unaàmplia difusió de les iniciatives que es portaran a terme a Europa, en temes d’autoocupació idesenvolupament empresarial, per a la transferència eficaç d’accions.

4. Recomanacions per a la transferència de les bones pràctiques

92

94

5. Bibliografia

En anglès

· Committee of Donor Agencies for Small Enterprise Development, Business Development Servicesfor Small Enterprises: Guiding Principles for Donor Intervention, 2001 (http://www.sedonors.org/resources/item.asp?resourceid=1).

· Direction du Développement et de la Coopération suisse, Developing Markets for Business De-velopment Services: Designing and Implementing More Effective Interventions, SED ISSUE PAPERn°5, June 2000.

· European Commission, Helping businesses start up: A 'good practice guide' for business supportorganisations, Luxembourg, 2000.

· European Commission, Creating Top Class Business Support Services, Commission Staff WorkingPaper, 2001.

· European Commission, Support Services for Micro, Small and Sole Proprietors’ Business (FinalReport), 2002.

· Harper, Malcom, Business Development Services for Micro-Enterprises, 2000 (http://www.enterprise-impact.org.uk/pdf/BusDevServices.pdf).

· ILO Guide for Value Chain Analysis and Upgrading, ILO, 2006.

· Miehlbradt A. and McVay M., Developing Commercial Markets for Business Development Services- BDS Primer, Annual BDS Seminar, Sept. 2003 (http://www.seepnetwork.org/content/library/de-tail/934)

· Miehlbradt A. and McVay M., Developing Markets for Business Development Services: PioneeringSystemic Approaches, Seminar Reader, BDS UPDATE, ILO, Sept. 2004(http://www.seepnetwork.org/content/library/detail/2264)

· Miehlbradt A. O. and McVay M., Évolution des SAE : faire fonctionner les marchés au bénéficedes pauvres, OIT, Seminar Reader 2005.

· Miehlbradt A. and McVay M., Implementing Sustainable Private Sector Development: Strivingfor Tangible Results for the Poor, The 2006 Reader, ILO Annual BDS Seminar, 2006.

· Ribbink, Gerrit, SNV Reference Guide on Business Development Services, 2003(http://www.snvworld.org/cds/rgBDS/preface.htm).

· What’s new in enterprise development? Small Enterprise Development, vol.17, n°4, PracticalAction Publishing, December 2006.

95

· Jan Evers, Martin Jung, Stefanie Lahn, EMN Issue Paper " Status of microfinance in WesternEurope an academic review".

· Jan Evers, Stefanie Jack, Promoting Microfinance: Policy Measures Needed.

En francès

· BDPA, Cabinet P. Paris, Jexco, Tech-dev, Des services d’information aux entreprises – Probléma-tique d’intervention, DGCID-DCT/EAP, 2003.

· Botzung M., Dispositifs d’appui aux petites entreprises en Afrique – Evolution historique et défisactuels, Transverses n°2, Ed. Initiatives et Gret, 1998.

· Botzung M., Le Bissonnais A., Appui et financement des micro et petites entreprises en Afrique :comparaison, analyse et perspectives, Etudes et Travaux, GRET/IRAM, 1995.

· Hagmann B., Imboden K., Comment la DDC encourage le secteur privé, DDC Section Emploi etRevenus, extrait de l’Annuaire Suisse – Tiers Monde 2201 de l’IUED.

· MAE/DGCID, Soutenir les entreprises du Sud pour le développement durable, Stratégie du mi-nistère français des Affaires étrangères, Repères.

En castellà

· Maricruz Lacalle Calderón, Silvia Rico Garrido, Javier Márquez Vigil, Jaime Durán Navarro, Mi-crocréditos e Inmigracion, Colección Cuadernos Monograficos n°7.

· Augusto Plat, Los microcréditos, una oportunidad de inclusión social, Labóral, Junio 2006.

· Carlos Ballesteros García, Las Entidades Sociales De Apoyo Al Microcrédito: Su Papel En La Con-cesión De Microcréditos En España, Colección Cuadernos Monograficos n°3.

· Foro Nantik Lum de Microfinanzas, Los Microcréditos en España: Principales Magnitudes 2004.

· Carlos Ballesteros García, El microcrédito como instrumento de la cooperación española parael desarrollo, Colección Cuadernos Monograficos n°4.

· Carlos Ballesteros García, Los microcréditos: alternativa financiera para Combatir la exclusiónsocial y financiera en España. Descripción de las principales iniciativas, Colección Cuadernos Mo-nograficos n°1.

Portals d’Internet

· European Commission - Enterprise Policy.http://ec.europa.eu/enterprise/entrepreneurship/index_en.htm

· European Commission - Business Support Measures-http://ec.europa.eu/enterprise/entrepreneurship/support_measures/top-class/index.htm

· European Commission, Enterprise and Industry - Facts and Figures.http://ec.europa.eu/enterprise/smes/facts_figures_en.htm

· ILO International Training Centre – BDS http://learning2.itcilo.org/bds/

· GRET – BDS - Le bulletin d'information sur l'actualité des services aux entreprises.http://www.gret.org/ressource/bds.asp

· WEETUhttp://www.weetu.org/

· APCEhttp://www.apce.com/index.php

· France Activehttp://www.franceactive.org/index1.php

· SPF Economie, PME, Classes moyennes et Energiehttp://mineco.fgov.be/Default.htm

· BMWI (Ministerio Federal Alemán de Economía y de Tecnología)http://www.bmwi.de/Francais/Navigation/root.html

Bases de dades

· Developing service markets and value chainswww.BDSKnowledge.org

· The Donor Committee for Enterprise Developmentwww.BusinessEnvironment.org

5. Bibliografia

96

98

Agrupacions de Desenvolupament del Partenariat Transnacional Equal

EVU

Knowledge Centre for Ethnic EntrepreneurshipContact: Shahriar Shams Ili - project manager Phone: +45 36148000 Email: [email protected]: +45 36148020Address: Trekronergade 126 F - DK 2500 Valby

Partners:EVU’s KNOWLEDGE CENTRE FOR ETHNIC ENTREPRENEURSHIP,CITY COUNCIL OF COPENHAGEN, CITY COUNCIL OF AARHUS,CITY COUNCIL OF ODENSE, PUBLIC EMPLOYMENT AGENCYOF GREATER COPENHAGEN.

www.evu.dk

BARCELONA ACTIVA

Contact: María José Blanco – project managerPhone: +3493.401.96.21Email: [email protected]: +34 93.300.90.15Address: Llacuna 162 – 164; 08018 Barcelona, España

Partners:AJUNTAMENT DE BARCELONA – BARCELONA ACTIVA, ASSO-CIACIÓ DONES EMPRENEDORES ODAME, CAMBRA DE COMERÇDE BARCELONA, FUNDACIÓ ACCIÓ SOLIDÀRIA CONTRA L’A-TUR, FUNDACIÓ MARIA AURÈLIA CAPMANY, FUNDACIÓ UN SOLMÓN DE LA OBRA SOCIAL DE CAIXA CATALUNYA, INSTITUTMUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT, GRUP DOSSIERECONÒMIC, UNIÓ GENERAL DE TRABALLADORS.

www.barcelonactiva.cat

99

SIED

Contact: Raechel Leigh Carter - project managerPhone: +44 (0) 20 7619 6262 Email: [email protected] Fax: +44 (0) 20 7609 4575Address: Prevista, United House, North Road, London, N7 9DP

Partners: LONDON BOROUGH OF ISLINGTON, LONDON BOROUGH OFCAMDEN, LONDON BOROUGH OF LEWISHAM, PREVISTA LTD.,ASSOSCIATION OF COMMUNITY BASED BUSINESS ADVISED(ACBBA), ISLINGTON TRAINING NETWORK, IEA, LASA, SMALLBUSINESS RESEARCH CENTRE.

www.sied.org.uk

AUTONÓMIA ALAPÍTVÁNY

Contact: Lukács György – project managerPhone: (+36 1) 237-6020Email: [email protected]: (+36 1) 237-6029 Address: H-1137 Budapest, Pozsonyi út 14. II/9. HUNGARY

Partners:AUTONOMIA FOUNDATION, ANDRÁSSY GYULA MŰSZAKI KÖ-ZÉPISKOLA, AUTONÓMIA DEVELOPMENT VÁLLAKOZÁSFEJLES-ZTÉSI KÖZHASZNÚ TÁRSASÁG, LUNGO DROM MÉRAI TAGS-ZERVEZET, LUNGO DROM SZALASZENDI TAGSZERVEZETE.

www.autonomia.hu