PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Abril de 2015 NÚM. 83 www.prbb.org GRATUÏTwww.prbb.org GRATUÏTwww.prbb.org

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Top level tech transfer experts meet at the PRBB

As an incubator for rese-arch institutes, the park’s main outputs are scien-

tific publications. But research at the PRBB has always had strong links with companies, investors and biotech entrepreneurs. Seve-ral of these top experts will meet on April 28-29 at the PRBB.

The TTS Europe event is being combined with the final confe-rence of Entente Health, an EU programme for technology trans-fer and innovation in healthcare. Key speakers will include Sir Gre-gory Winter, who developed the-rapeutic monoclonal antibody treatments at the UK MRC. He al-so founded several start-ups, one of which, Cambridge Antibody Technology, was acquired by AstraZeneca in 2006 for £702m, a huge success story.

Attracting his top-level event, which will be partnered by the CRG, has been possible mainly thanks to Christian Suojanen, Co-Founder and Co-Chairman of TTS; a Cana dian “Barceloni-an” with a 12-year long connec-tion to the PRBB.

Reimund Fickert

Experts mundials en transferència de tecnologia es reuneixen al PRBB

Co m a « i n c u b a d o ra » d’instituts de recerca, els principals resultats de

l’activitat al Parc són les publi-cacions científiques. No obstant això, la recerca al PRBB sempre ha estat ben connectada amb empreses, inversors i empresa-ris de biotecnologia. Ara, diver-sos d’aquests experts es reunei-xen el 28 i 29 d’abril al PRBB.

L’acte TTS Europa es combi-na amb la conferència final de l’Entente Health, un programa de la UE per a la transferència de tecnologia i la innovació en l’assistència sanitària. Entre els ponents hi haurà Sir Gregory Winter, que va desenvolupar tractaments terapèutics amb anticossos monoclonals al MRC i va fundar diverses start-ups. Una d’elles, Cambridge Anti-body Technology, va ser adqui-rida per AstraZeneca el 2006 per 702 milions de lliures; una gran història d’èxit.

Atraure aquest acte, recolzat pel CRG, al parc ha estat pos-sible principalment gràcies a Christian Suojanen, cofundador i copresident de TTS. Un «barce-loní» canadenc amb un lligam amb el PRBB de més de 12 anys.

Reimund Fickert

Nova gerent del CRG

El Patronat del CRG ha aprovat el nomenament de Bruna Vives com a nova gerent del centre. «Ella reuneix capacitat de ges-tió, de lideratge i d’organització, i té un profund coneixement del centre, ja que va muntar el De-partament de Beques i Gestió Acadèmica del CRG i després el va dirigir durant vuit anys», diu Luis Serrano, director del CRG.

Vives substitueix Marian Mar-rodán, que ha gestionat amb èxit el CRG des de la seva creació, fa 14 anys, i l’ha convertit en un mo-del de gestió pioner i innovador.

New CEO at the CRG

� e CRG’s Board of Trustees has approved the appointment of Bruna Vives as their new CEO. “She brings together manage-ment, leadership and organisa-

Elvira López

El 17 d’abril tindrà lloc la pri-mera edició de BioJúnior, organitzada pels centres

del PRBB i dirigida a estudiants de quart d’ESO i primer de batxillerat. Uns 300 alumnes i professors tin-dran l’oportunitat de fer una ruta guiada pel Parc, visitar un labora-tori i un servei cientificotècnic, es-coltar una conferència científica i participar en les activitats organit-zades a la plaça interior del PRBB. La jornada coincideix amb el desè aniversari del Premi PRBB per a Treballs de Recerca d’Estu-diants de Batxillerat, convocat per la UPF i el PRBB, que enguany ha rebut 270 treballs. Alguns dels pri-mers guardonats es troben actual-

ment fent recerca en un grup del Parc. Però és en els cursos previs quan creix la demanda dels pro-fessors de ciències per orientar els estudiants. És just el moment de donar cabuda a les inquietuds científiques i de plantar la llavor d’on sorgiran els futurs científics i crear entorns favorables, que es-timulin vocacions. Per preguntar als científics en quin moment es va despertar la seva vocació cien-tífica s’ha posat també en marxa la iniciativa #passion4science. Conèixer el PRBB i els cen-tres que el formen, escoltar els científics que hi treballen i trepit-jar els laboratoris i serveis acom-panyats dels investigadors ma-teixos serà amb tota seguretat una experiència estimulant que pot iniciar futurs científics en aquest apassionant món.

BioJúnior, encouraging scientific vocations

April 17 will be the � rst edi-tion of BioJúnior, organi-sed by the PRBB centres

for students in the last year of se-condary school and doing the � rst year of baccalaureate. About 300 students and teachers will have the opportunity to do a guided tour to the park, visit a lab and a core facility, listen to a scienti� c conference and participate in se-veral activities organised at the inner square of the PRBB. � e event coincides with the tenth anniversary of the PRBB Prize for research by high school students organised by the UPF and PRBB, which this year has received 270 entries. Some of the

winners of the � rst edition are now doing research in one of the groups at the park. But it is the sta-ge before this when the demand grows from science teachers, to guide students. It is the perfect moment to address scienti� c con-cerns and plant the seeds that will grow into future scientists. Also, the initiative #passion4science has been put in place to ask scien-tists when the scienti� c spark was set alight for them. Getting to know the PRBB and the centres that make it up, listening to the scientists that work there and being led into the labs and services by those very researchers will surely be a stimulating experience for the young students and could be the starting point of a scienti� c career in this passionate world ■

BioJúnior, incentivant vocacions

tional skills, and has in-depth knowledge of the centre, since she built up and led the CRG’s Grants and Academic Mana-gement Department for eight years”, explains Luis Serrano, di-rector of the CRG. Vives takes over from Marian Marrodán, who successfully led the institute from its begin-nings, helping the centre deve-lop its pion e ering management model ■

Phot

o de

Jul

ien

Laga

rde.

Act

ivita

t fo

rmat

iva

per

a es

tudi

ants

al T

each

ing

Lab

(CR

G)

Ciència www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Cap a estratègies de cribratge personalitzades»

Els espais verds i els seus beneficis per a la salut

GRUP DE RECERCA EN EPIDEMIOLOGIA I AVALUACIÓ (IMIM) – MARIA SALA

Maruxa Martínez-Campos

El grup liderat actualment per Maria Sala a l’IMIM fa anys que es dedica a investigar els serveis sanitaris. Els dar-

rers vuit s’ha centrat en el procés assistencial del càncer de mama i de còlon, perquè des del seu servei coordinen programes poblacionals de detecció precoç d’aquests tipus de càncer. En el programa de detecció precoç de càncer mama, que funciona des de fa uns 20 anys, es convida les dones d’entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. Però cap a l’any 2000 alguns experts van comen-çar a posar en entredit l’eficàcia del cribrat-ge. «Vam decidir fer un estudi poblacional per estudiar quins eren els possibles efectes adversos del programa», diu la cap del grup. «Tenim clar que el cribratge és positiu, però el coneixement ha avançat, i cal adaptar-se i potser fer-lo diferent», emfatitza. Un dels efectes adversos que van estudi-ar són els falsos positius, perquè impliquen que la dona ha de tornar a fer més proves per descartar un càncer, amb tota la càrrega emo cional i el potencial risc que comporta. En van avaluar la freqüència en una cohort d’1,5 milions de dones de tot Espanya, que va ser del 30%. «Hi ha, però, una gran variabili-tat en la taxa de falsos positius entre els dife-rents programes; depèn de quants radiòlegs llegeixen la mamografia, si fan servir lectura analògica o digital, etc. Les característiques de la dona també hi influeixen: si té la mama densa —la radiografia no es veu tan bé— o si té antecedents familiars, és més probable que sigui reconvocada», afirma la metgessa.

Tècnica digital i risc de sobrediagnòstic

El grup també ha analitzat l’impacte de la tècnica digital en comparació amb l’analò-gica. «Amb la digital tenim menys falsos po-sitius. Però hi havia el temor que incremen-tés la detecció de tumors in situ, tumors no invasius que potser no progressarien mai, però que, un cop els detectem, tractem», declara Sala. Això pot suposar un sobrediag-nòstic —i un sobretractament— innecessari, segons alguns experts. «Els nostres resultats no suggereixen un sobrediagnòstic, sinó que detectem igual nombre de casos, però en es-tadis més precoços». El que és clar és que no totes les dones tenen el mateix risc de patir càncer. Amb els seus estudis, el grup de l’IMIM i d’altres in-

tenten tendir cap a una personalització del cribratge. «Hi ha factors de risc coneguts, com ara altres casos a la família, l’edat, no te-nir fills o no haver donat lactància materna, i d’altres que estem estudiant, com ara tenir determinades lesions benignes o la densitat de la mama. A més, aquests factors poden anar variant amb el temps», al·lega la doctora. Per això el grup, en col·laboració amb investigadors de Lleida, està fent simula-cions matemàtiques de diferents estratègies de cribratge. «Vam veure que efectivament hi havia dones que es beneficiarien de cri-bratges més freqüents, mentre que d’altres amb que ho fessin cada tres o quatre anys n’hi hauria prou», afirma Sala. «Però, com seria percebut per la població un canvi en aquest sentit?». Una línia futura de treball del grup consisteix, precisament, a explorar aquesta percepció i que les dones participin en la presa de decisió de participar o no en el cribratge.

Recursos necessaris per al cribratge del càncer de còlon

El programa de cribratge poblacional de càncer de còlon encara no està desplegat a tota la població. El grup de l’IMIM està esti-mant els recursos que es necessitaran per al seguiment dels casos que es trobin.«L’anàlisi de sang oculta en femta, que es fa en homes i dones de 50 a 69 anys cada dos anys, és fà-cil de fer. Però si hi ha sang, cal fer una co-lonoscòpia, i això és més complex. S’ha de preveure, per exemple, el nombre de colo-noscopistes necessaris per donar una res-posta ràpida, perquè estem parlant de molta població cribrada», prediu Sala.

Un grup multidisciplinar de metges, estadístics, infermeres i economistes, la majoria membres del Servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’Hospital del Mar / Doctors, nurses, economists

and statisticians, most also at the Epidemiological and Evaluation Service of the Hospital del Mar

Raül Torán

Un estudi liderat per investigadors del CREAL publicat a Environment In-ternational, i que s’emmarca dins del ternational, i que s’emmarca dins del ternational

projecte europeu Phenotype, mostra que els espais verds s’associen a una millor percepció de la pròpia salut i a una millor salut mental, independentment del grau d’urbanització, l’estat socioeconòmic i el gènere. «Els resul-

tats semblen indicar que aquestes associa-cions s’explicarien per la reducció de l’estrès que ens proporcionen els espais verds i no per l’activitat física o el suport social. També semblen indicar que els petits espais verds, com els arbres dels carrers, són especialment importants», explica Mark Nieuwenhuijsen, investigador principal del projecte. En l’es-tudi s’hi van analitzar les dades dels adults entrevistats entre 2010 i 2012 com a part de l’Enquesta de Salut de Catalunya.

New evidence for the health benefits of green spaces

Astudy led by researchers from the CREAL, published in Environment International, and which is part of

the European Phenotype project, shows that green spaces are associated with a better perception of one’s own health and better mental health, regardless of degree of urbanisation, a person’s socioeconomic

status or gender. “� e results seem to indi-cate that these associations are explained by the reduction in stress brought about by green spaces and not because of physical activity or social support. � ey also sug-gest that small green spaces, like trees in the street are particularly important”, says Mark Nieuwenhuijsen, principal investigator on the project. � e study analysed data from adults interviewed between 2010 and 2012 as part of Catalonia’s Health Survey ■

“We’re not far from offering more personalised screening strategies”

The group currently led by Maria Sala at the IMIM has been dedicated to re-searching the health service for many

years. For the past 8, they have been focused on the care process for breast and colon can-cer, because their service coordinates popu-lational early detection programmes. � e detection programme for breast can-cer, which has been running for 20 years, invites women between 50 and 69 years of age to have a mammogram every two years. But back in 2000, some experts be-gan to question the e� ectiveness of scre-ening. “We decided to carry out a popula-tional study to look at any adverse e� ects the programme might have”, says the head of the group. “We have no doubts that scre ening is positive, but knowledge has advanced, and we must adapt and maybe make changes”, she emphasises. One of the adverse e� ects they looked at were false positives, because these mean women should return for more tests to rule out cancer, with all the emotional baggage and potential risks that this involves. � ey as-sessed the frequency of false positives in a co-hort of 1.5 million women across Spain, and found it to be of 30%. “But there is great deal of variability in the false positive rate betwe-en di� erent programmes. It depends on how many radiographers see the mammogram, if they use analogue or digital reading, and so on. � e woman’s personal characteristics also in� uence this: if she has a dense breast the scan is not as clear, and if she has a family history of the disease she is more likely to be called back”, says the doctor.

Digital techniques and the risk of over diagnosing

� e group has also analysed the impact of digital versus analogue technology. “Using digital we have less false positives. But there were fears that this could increase the detection of in situ, non-invasive tumours that might never progress, but once they are detected, we treat them”, declares Sala. � is could be unnecessary over diagnosis and over treatment, according to some experts. “Our results do not suggest over diagnosis, instead we detect the same number of cases but at an earlier stage.” It is clear that not all women have the same risck of contracting cancer. � rough their studies, the IMIM group and others are trying to head towards personalised screening. “� ere are known risk factors, like other cases in the family, age, not ha-ving children or not having breastfed, as well as other things we are looking at, like certain benign lesions and breast density. � ese factors can also vary over time”, ex-plains the doctor. To study this, the group is collaborating with researchers in Lleida to run mathe-matical simulations of various screening strategies. “We saw that there were actually women who bene� ted from more frequent scans, while for others, screening every 3 or 4 years would be enough”, con� rms Sala. But, how would people view a change like this? “A future line of work consists precisely of exploring this perception and to make women take part in the decision-making process of whether to participate in scre-ening or not”. Necessary resources for colon cancer screening

� e populational colon cancer screening programme does not yet include every-one in the population. � e IMIM group is trying to estimate the resources needed for monitoring the new cases that will be de-tected. “� e faecal occult blood test, which is done for men and women aged 50 to 69 every two years, is easy. But if there is blood, it is necessary to do a colonoscopy, which is somewhat more complex. We should know, for example, the number of colonoscopists needed to give a quick response, because we’re talking about screening a lot of peo-ple”, predicts Sala ■

3 abril de 2015 | www.prbb.org www.prbb.org www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Un treball sobre teràpies dirigides a alteracions genòmiques del càncer Núria Pérez

Un estudi publicat a la revista Can-cer Cell, cosupervisat per Nuria López-Bigas i Abel Gonzalez-Pé-

rez, del GRIB (IMIM-UPF), ha avaluat qui-na és l’aplicabilitat teòrica de les teràpies dirigides —adaptades a les característi-ques de la malaltia de cada pacient— per al tractament de vint-i-vuit tipus dels càn-cers amb més prevalença. Per fer-ho, han analitzat amb diferents mètodes computacionals les alteracions genètiques observades en 6.792 tumors, utilitzant les dades de seqüenciació de tumors generades durant els darrers anys a través de consorcis internacionals. Així han predit quines d’aquestes alteracions

són les responsables de la transformació maligna de les cèl·lules, i han identificat in silico els agents terapèutics capaços d’inhi-bir-ne l’efecte. Com a resultat, tot i que només en un 6% dels pacients es pot prescriure una de les te-ràpies dirigides que actualment estan apro-vades, l’estudi identifica fins a un 40% dels tumors en què potencialment es podria fer servir un d’aquests fàrmacs. El percentatge augmenta fins al 73% si s’in clouen fàrmacs en fase d’investigació clínica. «L’estudi permet quantificar fins a quin punt fàrmacs que ja s’ha demostrat que són eficaços clínicament per a perfils concrets de pacients podrien ser útils per a nous casos», diu Carlota Rubio-Pérez, primera signant del treball, i afegeix: «Els fàrmacs ja aprovats tenen l’avantatge que

es coneix amb més detall el seu perfil d’ad-ministració i de seguretat en els malalts».

Targeted therapies for genomic alterations in cancer

Astudy published in the journal Cancer Cell, co-supervised by Nuria López-Bigas and Abel Gonzalez-Pérez from

the GRIB (IMIM-UPF), has evaluated the theoretical applicability of targeted therapies — i.e. adapted to the disease characteristics of each patient — for treating twenty-eight kinds of the most prevalent cancers. To do this, they used di� erent computatio-nal methods to analyse the genetic alterations observed in 6,792 tumours, using tumour-sequencing data generated in recent years by international consortia. In this way they pre-

dict which of the alterations are responsible for the malignant transformation of cells, and have identi � ed, in silico, those therapeutic agents capable of inhibiting the e� ect. Although only 6% of patients may be prescribed one of the currently approved targeted therapies, the study shows that up to 40% of the tumours could potentially be treated by one of these drugs. � e percen-tage rises to 73% if you take into account drugs still undergoing clinical trials. “� e study allows us to quantify how useful drugs that have already been pro-ved clinically e� ective for patients could be for new cases”, says Carlota Rubio-Pérez, � rst author of the work. “Already-ap-proved drugs are advantageous as we alre-ady know how to administer them, and how safe they are for patients.” ■

Nucleosoma / Nucleosome core particle

L’empaquetament de l’ADN a escala nanomètricaLaia Cendrós

Un grup de científics del CRG i de l’ICFO a Barcelona han aconse-guit per primera vegada visualit-

zar i, fins i tot, comptar els nucleosomes, les unitats més petites que, empaquetades, formen el nostre genoma. L’estudi ha estat possible gràcies a l’ús de microscopis de superresolució, una tècnica d’òptica d’últi-ma generació que va rebre el Premi Nobel de Química el 2014. Combinant aproxi-macions quantitatives i simulacions nu-mèriques, els investigadors han estat ca-paços de definir l’arquitectura del genoma a escala nanomètrica i han trobat que els nucleosomes estan organitzats en grups ir-regulars al llarg de la cromatina i que hi ha regions d’ADN que separen aquests grups. Biòlegs i físics han treballat plegats en aquest estudi, publicat a la revista Cell.

«Hem utilitzat la tècnica STORM, un nou mètode de microscòpia de superresolució que venç el límit de difracció que normal-ment restringeix la resolució espacial dels microscopis convencionals», afirma Melike Lakadamyali, cap de grup a l’ICFO.

Pia Cosma, cap de grup al CRG, afegeix: «Hem vist que l’estructura de la cromatina en les cèl·lules mare és diferent de la de les cèl·lules especialitzades. Com més capaci-tat de pluripotència té una cèl·lula, més lax és el seu empaquetament. Això ens ajuda a comprendre el funcionament de les cèl-lules mare i pot ser útil per a l’estudi de la reprogramació cel·lular».

Nanometric DNA packaging

Agroup of scientists from the CRG and the ICFO in Barcelona have, for the � rst time, managed to view, and

even count, the nucleosomes (the smallest packaged units) that make up our genome. � e work was made possible thanks to the use of super-resolution microscopy, a latest-generation optical technique that received the Nobel Prize in Chemistry in 2014. By combining quantitative approaches and

numerical simulations, the researchers have been able to de� ne the architecture of the genome at the nanometric scale. And they have found that the nucleosomes are arranged in irregular groups along the chro-matin, separated by regions of DNA. Biologists and physicists have been wor-king together on this study, published in the journal Cell. “We used the STORM tech-nique, a new super-resolution microscopy method that overcomes the di� raction li-mit which normally restricts the spatial re-solution of conventional microscopes,” says Melike Lakadamyali, ICFO group leader. Pia Cosma, head of the CRG research group adds: “We have been able to see that the structure of chromatin in stem cells is di� erent from that in specialised cells. � e more pluripotent a cell is, the less well it is packaged. � is helps us understand how stem cells work, and may be useful for stu-dying cellular reprogramming.” ■

Escoles, trànsit i desenvolupament cognitiuRaül Torán

El desenvolupament cognitiu dels nens que van a escoles exposades a la contaminació de l’aire per la

seva proximitat al trànsit es veu alentit,

segons l’estudi publicat a PLOS Medicine dut a terme per investigadors del CREAL, centre aliat ISGlobal. Entre el gener de 2012 i el març de 2013, els investigadors van analitzar 2.897 nens, d’entre set i deu anys, procedents de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat. Mitjan-çant proves computeritzades en sèries de 40 minuts de durada, van avaluar en qua-tre ocasions consecutives l’increment del desenvolupament cognitiu en les funcions de memòria de treball i d’atenció, el qual creix de manera constant durant la prea-dolescència. També van mesurar la con-taminació per trànsit dues vegades tant al pati com dins de l’aula. «Hem trobat que els nens de les escoles altament contaminades presentaven un creixement menor de les funcions cog-nitives essencials per a l’aprenentatge en relació amb les escoles menys contami-nades, concretament del 7% anual davant

de l’11%. Això pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament», explica Jordi Sunyer, investigador princi-pal de l’estudi. Els investigadors van tro-bar, per exemple, que la contaminació per partícules de carboni elemental reduïa en un 13% el creixement de la memòria de treball.

Schools in busy traffic areas and cognitive development

Children who go to school in areas with air pollution due to their proximity to heavy tra� c have

slowed cognitive development, accor-ding to a study published in PLOS Medi-cine by researchers from the CREAL, an ISGlobal research centre. Between January 2012 and March 2013, the researchers analysed 2897 children,

aged 7-10, from 39 schools in Barcelo-na and Sant Cugat. Using a series of 40 minute-long computerised tests, on four consecutive occasions they evaluated the increase in working memory and at-tention, cognitive functions which grow steadily during preadolescence. � ey also measured tra� c pollution twice, both in the classroom and the playground, du-ring campaigns at the school. “We found that kids from schools with a lot of pollution had a lower rate of growth in their cognitive functions essen-tial for learning: 7% per year compared to 11% in less-contaminated schools. � is may have implications for performance at school and behaviour”, explains Jordi Sunyer, principal investigator of the study. � e researchers found, for exam-ple, that contamination by elemental car-bon particles reduced growth in working memory by 13% ■

Imag

e by

Voj

tech

Dos

tál.

CC

BY-

SA

3.0

.ec

h D

ostá

l. C

C B

Y-S

A 3.0

.ˇ

CiènciaCiència www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org 4

EREZ RAZ, Monday, April 13. Raz, from the University of Müns ter, Germany, aims to un-derstand the control over cell differentiation, proliferation, fate

maintenance and migration, as well as the dynamics of the cytoskeleton in the context of morphogenesis. He uses new optical and chemical tools and classical genetic approaches in the primordial germ cells in zebrafish as a model system. He has been invited by Berta Alsina (UPF).

LEIF ANDERSSON, Friday April 17. Andersson, from the Department of Medical Bio-chemistry and Microbiology at Uppsala University, Sweden,

uses domestic animal models to unravel the genes underlying inherited disorders and multifactorial traits. His group has re-cently discovered the genetic basis of the evolution of Darwin’s finches and beaks. “Leif Anderson is the Carl Linnaeus of the genomics era” as recalls his host, Xavier Estivill (CRG).

MITINORI SAITOU, Wednesday April 22. Saitou, from the Insti-tute for Integrated Cell-Material Sciences at Kyoto University, Japan, is interested in signa-

ling, global transcription and epigenetic dynamics associated with germ cell specifi-cation and development. He has developed stems to generate germ cells in vitro, which can make fully functional sperm and eggs when transplanted back into mice. He has been invited by Bernhard Payer (CRG).

VERONIQUE DEROCHE, Mon-day April 27. Deroche, from the NeuroCentre Magendie and the University of Bordeaux in France, is using experimental

psychopathology in rodents to study drug addiction, as well as obesity, post-traumatic stress, and deficits associated with aging. The aim is to identify therapeutic targets and technological tools to explore the mecha-nisms of these psychopathologies. She has been invited by Rafael Maldonado (UPF).

KETAN J PATEL, Monday May 5. Patel, from the MRC Labo-ratory of Molecular Biology in Cambridge, UK, aims to under-stand the molecular basis of

chromosome stability in human cells. He is characterizing some genes that result in chromosome breakage in order to better understand the pathways that maintain ge-netic integrity. He has been invited by Jose Yélamos (IMIM).

KENNETH A. DAWSON, Friday May 8. Dawson, Director of the Centre for BioNano Interac-tions and at University College Dublin, Ireland, is interested

in the interaction of nanoparticles with li-ving systems. He coordinates several large research projects in nanosafety and nano-medicine, including the EU Research Infra-structure for nanosafety assessment Quali-tyNano. He has been invited by Cédric No-tredame (CRG) and Vivek Malhotra (CRG).

Pedro M. Fernández Salguero, Monday May 11. Fernández Salguero, from the Universidad de Extremadura in Badajoz, Spain, is working on the char-

acterization of the molecular mechanisms controlling metastasis and angiogenesis during tumor progression, and validating transgenic animal models. He has been in-vited by Antonio García de Herreros (IMIM).

CARRERA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC CAREER

PERFIL / PROFILENascut en un poble costaner prop de Roma fa 45 anys, el biòleg mo-lecular Luciano Di Croce va acabar establint el seu grup de recerca a Barcelona, que es troba a la mateixa latitud (41º) que el seu poble natal. Reparteix el seu temps investigant en cromatina i càncer al CRG, pas-sant temps amb la seva família, jugant a futbol amb companys del PRBB i fent models de fusta d’embarcacions.

Born in a coastal village near Rome 45 years ago, the molecular biologist Luciano Di Croce ended up establishing his research group in Barcelona, at the same latitude (41º) as his home-town. He divides his time between his research in chromatin and cancer at the CRG, playing football with colle agues at the PRBB, spending time with his family, and making wo-oden models of ships.

«Fer recerca és com guanyar la loteria tots els dies de la teva vida»

LUCIANO DI CROCE – CAP DE GRUP AL CRG

Maruxa Martínez-Campos

Quan vas decidir que volies estudiar ciències?

En realitat, durant l’escola secundà-ria em vaig centrar en les humani-tats: llatí, grec, filosofia... Gairebé

no vaig fer assignatures de caire científic! Però em vaig adonar que aquestes eren precisament les que més m’agradaven. I jo tenia molta curiositat per comprendre el funcionament dels éssers vius del meu voltant: com funcionava una planta o un insecte. Així que vaig decidir estudiar bio-logia a la Universitat La Sapienza, on tam-bé vaig fer el doctorat. Després vaig anar a fer el meu primer postdoc a Alemanya, en postdoc a Alemanya, en postdocregulació gènica i cromatina.

Quan vas començar en la investigació del càncer?Després del meu primer postdoc em van postdoc em van postdocoferir una feina a Milà, i la vaig acceptar amb la idea de tornar a Itàlia i establir-m’hi. Allà vaig aprendre sobre la relació entre l’epigenètica i el càncer, centrant-me en la leucèmia. Però després de tres o quatre anys la idea d’anar a l’estranger em va capti-var de nou. En aquell moment Miguel Bea-to estava començant un nou institut aquí a Barcelona. Jo el coneixia i estava segur que seria un bon institut, així que vaig sol·licitar un lloc de treball al CRG i una beca ICREA, i els vaig aconseguir. Quan vaig arribar aquí el 2003, vaig decidir combinar els coneixe-ments que havia adquirit en els meus dos postdocs: la cromatina, la regulació de gens i el càncer. I sóc aquí!

Quin ha estat el millor moment de la teva carrera?El moment àlgid encara ha d’arribar! Quant a publicacions, ens ha anat molt bé, i ara estem fent coses més innovadores, que es-perem que portaran algunes novetats inte-ressants... Potser un dels millors moments fins ara ha estat convertir-me en el coordi-nador de 4DCellFate, un gran projecte eu-ropeu amb catorze socis i amb un pressu-post de 14 milions d’euros per a cinc anys. A més de poder comptar amb molts diners, el millor és que tinc l’oportunitat d’interac-tuar amb gent excel·lent en un camp que m’agrada.

Què faries si no fossis investigador?Probablement desenvolupar programa-ri. Vaig aprendre a programar pel meu compte quan tenia 20 anys i escaig i fins i tot vaig desenvolupar alguns programes relacionats amb la biologia i en vaig ven-dre un parell!

Què és el millor i el pitjor de la recerca?El millor és la llibertat de poder treballar en el que vulguis. Un desavantatge, per a mi, és el fet que un projecte no s’acaba mai. Fins i tot quan penses que has arribat al final, no ho és, perquè cada resultat que s’obté obre més preguntes. De fet, això és excitant per a moltes persones, però per a algú a qui li agrada desenvolupar coses de principi a fi pot ser una mica frustrant!

Algun consell per als joves que vulguin dedicar-se a la recerca?Que és un treball dur i que es necessita molta dedicació. Només si hi poses tota la teva energia, tindràs èxit. Però, si ho fas, fer recerca és com guanyar la loteria tots els dies de la teva vida!

“Doing research is like winning the lottery every day of your life”

When did you decide you wanted to study science?

Actually, at secondary school I fo-cused mostly on Latin, Greek, and philosophy. I hardly did any science

at all! But I noticed that those were precisely the subjects I enjoyed the most. And I was very curious to find out about the way the living things around me worked: how a plant or an insect functioned. So I decided to study biology at La Sapienza University, where I also did my PhD. When I finished I went to do my first postdoc in Germany, on gene regulation and chromatin.

When did you move into cancer research?After my first postdoc I was offered a senior position in Milan, and I accepted it with the idea of going back to Italy and set-tling down. There I learned about the link between epigenetics and cancer, focusing on leukemia. But after three or four years I was caught up by the idea of going abroad again. At the time, Miguel Beato was just starting a new institute here in Barcelona. I knew him and I was sure it would be a successful initiative, so I applied to the CRG and for an ICREA position and got both. When I came here in 2003 I decided to combine the expertise I had gained in

both postdocs: chromatin, gene regula-tion and cancer. And here I am!

What has been the highlight of your career?The best is yet to come! Publication-wise we have done well, but at the moment we are doing more innovative things that we hope will bring some exciting develop-ments… Perhaps one of the best moments so far was when I became the coordinator of 4DCellFate. It is a big European project, with 14 partners and a budget of 14 million euros over 5 years. But apart from the mo-ney, the best thing is that I get to interact with excellent people in a field that I like.

What would you do if you were not a researcher?Probably software development. I taught myself coding and developed some pro-grams related to biology in my late 20s. I even sold a couple of them!

What’s the best and the worst about research?The best is the freedom you have to work on whatever you want. One downside for me, is the fact that a project never fini-shes. Even if you think it is the end, it is not, because each result leads to more questions. This is actually a good thing for many people, but if you are someone who likes to develop things from beginning to end it can be a bit frustrating!

Any advice for someone thinking about studying science?That it is a tough job and you need a lot of dedication. Only if you put all your energy into it, will you succeed. But once you do, it’s like winning a lottery every day of your life! ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

5 abril de 2015 | www.prbb.org www.prbb.org www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Un nou biomarcador per al melanoma maligneRosa Manaut

Fruit de la col·laboració entre inves-tigadors del servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar i de l’IMIM

s’ha demostrat que la distribució de la proteïna NCoR, un regulador general de la transcripció gènica, és un indicador predictiu de l’evolució del melanoma ma-ligne dins les cèl·lules tumorals. Fins ara no hi havia marcadors pronòstic a nivell molecular en aquest tipus de càncer. El melanoma maligne és el tipus més agressiu de tumor de pell i provoca anual-ment més de 20.000 morts a Europa. És al-tament curable quan està localitzat només a la pell, però no té cura quan s’ha estès als ganglis o ha fet metàstasi a distància. «La identificació d’NCoR obre la porta a dispo-sar d’una eina que ens permeti predir com evolucionarà cada pacient, així com iden-tificar quines persones es poden beneficiar de futures teràpies de tractament basades en la regulació d’NCoR», afirma Fernando

Gallardo, cap de secció del Servei de Der-matologia de l’Hospital del Mar. L’estudi, publicat a la revista Oncotar-get, s’ha portat a terme amb 63 pacients get, s’ha portat a terme amb 63 pacients getamb melanoma maligne que havien estat tractats a l’Hospital del Mar. Ara caldria fer aquest estudi amb una mostra inde-pendent i més àmplia per tal de validar la universalitat dels resultats obtinguts i determinar la possibilitat d’incloure la de-tecció d’NCoR dins la rutina diagnòstica per a aquest tipus de tumor.

New biomarker for malignant melanoma identified

Acollaboration between resear chers from the Dermatology Service at the Hospital del Mar and the IMIM has

revealed that the distribution of the NCoR protein, a general regulator of gene transcrip-tion, is a predictive indicator for the evolution of tumour cells in malignant melanoma. Up to now there have been no molecular level prognostic markers for this type of cancer.

Malignant melanoma is the most aggre ssive type of skin tumour and is res-ponsible for 20,000 deaths a year in Euro-pe. It is highly curable when it is only in the skin, but it is incurable when it reaches the lymph nodes or when distant metas-tasis occurs. “� e identi� cation of NCoR opens up the possibility of a further tool to help us predict the progression of each patient, as well as allowing us to identify who could bene� t from future therapies based on the regulation of NCoR” states Fernando Gallardo, head of the Dermato-logy service at the Hospital del Mar. � e study, published in the journal On-cotarget, involved 63 patients with mela-noma that had been treated at the Hospi-tal del Mar. It is now necessary to widen the study using a larger, independent sample group to demonstrate the global applicability of the results, and determi-ne the possibility of including NCoR de-tection as part of the routine diagnosis for this kind of tumour ■

No tots els gens muten igualLaia Cendrós

Ben Lehner i Fran Supek, científics del CRG, han publicat a Nature un Nature un Natureestudi que mostra que els errors ge-

nerats en diferents parts del nostre genoma no es revisen i corregeixen igual, sinó que alguns gens tenen més probabilitat que al-tres de mutar i de contribuir a la malaltia. En concret, els investigadors han trobat que les regions amb més gens «encesos» te-nen una menor taxa de mutació, perquè el mecanisme que els repara és més eficient. Utilitzant dades genòmiques públiques, els científics van analitzar 17 milions de «variants d’un sol nucleòtid», és a dir, mu-tacions en què només canvia un nucleòtid

(lletra) de la seqüència de l’ADN, en 650 tu-mors de diferents teixits en humans. Segons els seus resultats, hi hauria una capacitat limitada per reparar l’ADN a les nostres cèl-lules, de forma que la maquinària cel·lular de reparació es concentra allà on és més im-portant i treballa de manera més relaxada quan es copien regions menys importants. Els autors també van observar que una vegada que la maquinària de reparació deixa de funcionar en una cèl·lula, la in-formació comença a descompondre’s rà-pidament i de forma equitativa en totes les parts del genoma, independentment de si són parts importants o no. De fet, se sap que aquest sistema de «reparació de mala-parellament» es troba inactivat en alguns tipus de tumors i produeix un efecte multi-plicador en la taxa de mutacions.

Not all genes are equally mutated

Ben Lehner and Fran Supek, both scientists at the CRG, have publi-shed a study in Nature showing

that mistakes in di� erent parts of our genome are not equally well corrected. Instead, some of our genes are more likely to mutate, and so contribute to disease, than others. In particular, they found that regions with switched on genes had lower mutation rates because the mechanism to repair them was more e� cient in these areas. Using public genomic data, the scien-tists analysed 17 million “single nucle-otide variants” — mutations in just one

nucleotide (letter) of the DNA sequence — by examining 650 human tumours from di� erent tissues. According to their re-sults, there appears to be a limited capa-city for DNA repair in our cells, which is directed to where it matters most, while it becomes more relaxed when copying less important parts. � e authors also observed that once the repair mechanism was disabled in a cell, genetic information started decaying not only very rapidly, but also equally in all parts of the genome — neither the im-portant nor the less important parts were repaired well anymore. In fact, DNA mis-match repair is known to be switched o� in some tumours, producing “hypermu-tator” cancer ■

La metamorfosi dels insectes depèn d’un sol miRNANúria Pérez

Un treball liderat per Xavier Bellés, director de l’IBE (CSIC-UPF), re-vela que la metamorfosi correcta

dels insectes depèn d’un microARN, una cadena molt curta d’ARN, de tot just 20 nu-cleòtids. Concretament, es tracta de miR-2, que bloqueja la producció d’una proteïna repressora de la metamorfosi, la Krüppel-h1, que està activa mentre l’insecte és en-cara una larva. Quan miR-2 bloqueja l’ex-pressió de Krüppel-h1, es desencadena immediatament la metamorfosi. Els microARN són ARN curts que no co-difiquen cap proteïna i que poden unir-se de forma complementària a ARNm (o ARN missatger) específics encarregats de codifi-car les proteïnes, inhibint-los. El treball, publicat a la revista PNAS, és el resultat de sis anys d’investigació. L’any 2009 els científics van eliminar l’expressió

de tots els microARN en la panerola Blat-tella germanica mitjançant silenciament gènic. Aquesta eliminació va impedir que es realitzés una metamorfosi correcta, la qual cosa suggeria que algun miARN hi estava implicat. Els autors ara han estudiat l’ARNm que codifica la proteïna Krüppel-h1 i hi han observat llocs d’unió per al mi-ARN denominat miR-2. Han comprovat experimentalment aquests llocs d’unió, i dos experiments addicionals, un per blo-quejar la metamorfosi i l’altre per restau-rar-la, han confirmat el paper essencial de miR-2 per a aquest complex procés.

Insect metamorphosis depends on a single miRNA

Astudy led by Xavier Bellés, director of the IBE (CSIC-UPF), has revealed that correct insect metamorphosis

depends on only one microRNA, a very short RNA chain of just 20 nucelotides.

Speci� cally, this is miR-2, which blocks the production of a metamorphosis pro-tein repressor, the Krüppel-h1, which re-mains active while the insect is still a larva. When miR-2 suppresses the expression of Krüppel-h1, metamorphosis is imme-diately triggered. MicroRNA are short RNAs that do not code for proteins. � ey can bind to com-plementary mRNA (messenger RNA) spe-ci� cally responsible for encoding proteins, and so inhibit them. � e study, published in the journal PNAS, is the result of six years of research. In 2009, scientists managed to entirely supress the ex-pression of all microRNAs in the co ckroach Blattella germanica, using gene silencing. � is elimination prevented correct meta-morphosis, suggesting that a microRNA had to be involved in the process. � e authors have now looked at the mRNA that codes for the protein Krüppel-h1 and have obser-ved binding sites for the microRNA known

as miR-2. � ey have experimentally tested these binding sites, and, with a further two experiments, one blocking metamorphosis and another restoring it, they have con� r-med the essential role of miR-2 in this com-plex process ■

La panerola Blattella germanicaThe cockroach Blattella germanica

Melanoma maligne / Malignant melanoma

Live

r FN

A, C

lot Sec

tion,

H&

E, b

y Ed

Uth

man

(via

flic

kr)

CiènciaCiència www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

NOTICIA GENERAL / GENERAL NEWS FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

El petit gran citosqueletMaruxa Martínez-Campos

Com indica el seu nom («cito» deriva del mot grec kyto i vol dir cèl·lula), el citosquelet és l’esquelet cel·lular,

l’encarregat de donar forma a la cèl·lula. Pe-rò la seva funció va molt més enllà. És també el sistema de carreteres cel·lular: dirigeix el trànsit intern i guia molècules i orgànuls a cavall de microtúbuls, filaments d’actina, fi-laments intermedis i septines, elements del citosquelet que formen un entrellat de tubs de diferents gruixos. Així mateix, és essen-cial per a la comunicació entre les cèl·lules, per a la seva motilitat i per formar estructu-res especialitzades com els cilis o flagels. Però, a més, el citosquelet té l’habilitat de reestructurar-se completament quan és l’hora de dividir-se. Durant la divisió cel·lular és crucial que la informació ge-nètica, empaquetada en cromosomes, sigui repartida de forma igualitària entre les dues cèl·lules filles —qualsevol error en aquest repartiment pot tenir greus re-percussions, com per exemple que una de les cèl·lules filles, amb més o menys ADN del que li toca, es torni tumoral. Per això, els microtúbuls reorganitzen la xarxa tridimensional en forma de fus mitò-tic, una estructura allargada que s’estén d’un extrem a l’altre de la cèl·lula. Els parells de

cromosomes, al mig de la cèl·lula, s’engan-xen als microtúbuls de la part central del fus i són estirats des dels dos extrems del fus, se-parant-se. La feina del citosquelet durant la divisió cel·lular no acaba quan el material ge-nètic està repartit. Falta el toc final, la separa-ció física de la cèl·lula en dues, que s’anome-na citocinesi. Aquí també el citosquelet juga un paper clau, en aquest cas a través dels fila-ments d’actina que formen l’anell contràctil al mig de la cèl·lula. Un cop aquest s’ha contret fins a trencar la membrana cel·lular i dividir la cèl·lula en dues, els microtúbuls i la resta d’elements del citosquelet tornen a reorganit-zar-se en la xarxa tridimensional que donarà forma a cadascuna de les cèl·lules filles.

The little big cytoskeleton

As its name suggests (“cyto”, from the Greek kyto, meaning cell), the cy-toskeleton is the cell’s skeleton, res-

ponsible for giving it shape. But its function is much more than just that. It is also the cel-lular road network, directing internal tra� c and guiding molecules and orga nelles through microtubules, actin � laments, in-termediate � laments and septins, all of them cytoskeletal elements that form a fra-mework of tubes of di� erent thickness. And it is essential for communication between cells, their motility, and for forming specia-lized structures such as � agella or cilia.

But on top of this, the cytoskeleton has the ability to restructure itself completely when it is time to divide. During cell division it is crucial that the genetic information, packa-ged into chromosomes, is divided equally between the two daughter cells. Any error in this sharing out could have serious repercus-sions, for example, one of the daughter cells, with more or less DNA than it should, could become tumorous. For this reason, the microtubules reor-ganise this three-dimensional network into the mitotic spindle, an elongated structure that extends from one end of the cell to the other. � e pairs of chromosomes, in the middle of the cell, attach to the mi-crotubules in the central part of the spin-dle and are pulled apart from the ends of this structure. � e job of the cytoskeleton during cell division does not end when the genetic material has been divided up. � e � nishing touch, the physical separation of the cell into two, is known as cytokine-sis. Here, too, the cytoskeleton plays a key role, in this case via the actin � laments that form the contractile ring in the middle of the cell. Once this has contracted to break the cell membrane and divide the cell into two, the microtubules and other cytoske-letal elements are once again reorganised into the three dimensional network that will shape each of the daughter cells ■

Com quan ajudes un amic Maribel Pérez / Anna Vila

El proper 21 d’abril l’Associació AMICS de l’Hospital del Mar, crea-da el 2013, es constituirà com a Fun-

dació. Aquesta iniciativa va néixer de la voluntat tant de professionals com de pa-cients d’impulsar projectes socials i solida-ris dins els centres del Parc de Salut MAR. AMICS dóna suport a projectes existents com el de «Curar amb el somriure», en què el grup de pallassos d’hospitals Pallapupas ajuden a alleugerar l’angoixa dels nens in-gressats, o «Musicoteràpia per a malalts de cures pal·liatives oncològiques». Hi ha també altres projectes en marxa, com ara el programa de voluntariat assistencial, consistent a oferir acompanyament i aju-da en les gestions a pacients ingressats que tenen poc suport familiar, explica Jordi Carbonell, cap emèrit de reumatologia i president de l’associació. L’associació està formada per un cen-tenar de voluntaris, a més d’entitats col-laboradores i donants. «Enguany iniciarem diferents campanyes, coincidint amb el Centenari de l’Hospital del Mar. Us ani-mem a seguir-nos a facebook, a twitter @AmicsHMar i a fer-vos AMICs a la nostra web www.amicsdelhospitaldelmar.org», convida Maribel Pérez, directora de Comu-nicació Corporativa del PSMAR i d’AMICS. «La teva col·laboració és important. Ja saps com quan ajudes un amic!», conclou.

Like helping a friend

On April 21, the “Amics de l’Hospi-tal del Mar” (Friends of Hospital del Mar) association, founded in

2013, will be constituted as a Foundation. This initiative was born from the desire of both professionals and patients to promo-te solidarity and social projects in the cen-tres of the MAR Health Park. The association supports existing pro-jects such as “Healing with a smile” in which the Pallapupas group of clowns help alleviate the anxiety of hospitalized children, or “Music therapy for cancer pa tients in palliative care”. There are also other ongoing projects, such as the volunte-er program of care, which provides accom-paniment and help to patients who have little family support, explains Jordi Carbo-nell, emeritus head of rheumatology at the Hospital and president of the association. “Amics de l’Hospital del Mar” is made up of about a hundred volunteers, in addition to collaborating organizations and donors. “We are starting several campaigns to coin-cide with the centenary of the Hospital del Mar this year. We encourage everyone to follow us on Facebook, twitter and to join us through our website www.amicsdelhospi taldelmar.org”, says Maribel Pérez, Director of Corporate Communications at PSMAR and also director of the association. “Your collaboration is important. You know, like when you help a friend!” she concludes ■

Mito

tic s

pind

le –

fro

m H

ey P

aul S

tudi

os v

ia F

lickr

(C

C B

Y 2.0

)

L’art de les neurones Maruxa Martínez-Campos

Aquesta imatge, el títol de la qual és Degeneración traumática de la corteza cerebral, és un dibuix

de Santiago Ramón y Cajal, fet el 1911. L’obra està recollida al llibre Paisajes neuronales, un recull en homenatge al neurocientí� c espanyol. A principis del segle xx, la il·lustració era l’única manera de captar les imatges obser-vades pels microscopis, i Ramón y Cajal va fer innombrables dibuixos de talls de cer-vell amb un detall exquisit, amb centenars de neurones cadascuna amb el seu cos neu-ronal, el seu axó (la prolongació única llarga de cada neurona) i les seves dendrites (les prolongacions més curtes que surten del cos de la neurona). L’investigador mateix, primer espanyol guanyador d’un premi No-bel, va de� nir així el que sentia en observar aquestes imatges: «El jardí de la neurologia ofereix a l’investigador espectacles captiva-dors i emocions artístiques incomparables». El llibre Paisajes neuronales ha es-tat publicat pel CSIC i editat per Henry Markram i Javier de Felipe, el qual va ce-dir els drets de reproducció a la Funda-ció Pasqual Maragall.

Neurone art

This image, entitled “Degeneración traumática de la corteza cerebral” (Traumatic degeneration of the ce-

rebral cortex) is a sketch by Santiago Ra-

món y Cajal, drawn in 1911. � e work is included in the book Paisajes Neuronales (Neural Landscapes), a collection in ho-nour of the Spanish neuroscientist. In the early twentieth century, illustra-tions were the only way to capture the ima-ges observed under a microscope, and Ramón y Cajal made countless drawings of brain slices, in exquisite detail: hundreds of neurones each with its neuronal body, its axon (the single long extension of each neu-rone) and its dendrites (shorter projections leaving from the body of the neurone). � is same researcher, the � rst Spanish Nobel Prize winner, described what he felt when looking at these images: “� e garden of neu-rology o� ers the researcher captivating spec-tacles and incomparable artistic emotions.” Paisajes Neuronales is published by the CSIC and edited by Henry Markram and Javier de Felipe, who ceded the copyright to the Pasqual Maragall Foundation ■

7 abril de 2015 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Ione ÁvilaBarcelona, 1985

PhD student, CREAL

Què és el que t’agrada més de la teva feina?Ui, la meva feina m’encanta! Em permet estar en reciclatge constant, fer-me preguntes i estar en un procés de superació permanent, tant intel·lectual com emocional.

En quin projecte treballes actualment?En PASTA, un projecte europeu que estudia la relació entre la mobilitat i la salut de les persones. Us podeu fer voluntaris aquí survey.pastaproject.eu/barcelona_ca.

Quin és el teu personatge favorit?Charles Chaplin. Simplement és un dels grans.

El teu lema?No penedir-me mai de res. El que està fet, ja està fet; només queda reflexionar i aprendre dels errors.

Quin és el teu escriptor favorit?Hermann Hesse, amb diferència.

On és el teu lloc preferit?Al meu cap... Em perdo bastant sovint als meus mons fantàstics!

Què t’agradaria fer si no fessis això?Estar a sobre un escenari! Estic a l’Aula de Teatre de la UPF i ens estrenem el 29 de maig amb Edmond, de David Mamet. Us hi esperem!

What do you like most about your work?Oh, I love my work! Doing research lets me stay constantly updated, question myself, and keeps me in a perpetual process of improvement, both intellectual and emotional.

What project are you currently working on?PASTA, a European project to study the relationship between mobility and health. You can become a volunteer here! survey.pastaproject.eu/barcelona_en.

Who is your favourite person (real or fictional)?Charlie Chaplin. He’s simply one of the greats.

Your motto?Don’t regret anything. What’s done is done, you should just reflect on it and learn from your mistakes.

Who is your favourite writer?Hermann Hesse, by miles.

What’s your favourite place?My head... I often get lost in my own fantasy worlds!

What would you like to be doing if you weren’t doing this?Be on a stage! I’m currently at the UPF’s Aula de Teatre and we open on May 29, with Edmond by David Mamet. We’ll see you there! ■

ESPECIAL BIOJUNIOR

Mare, jo vull ser científica!

Iñaki Ruiz-Trillo (Cap de grup, IBE)

«M’agradava la natura. Als vuit o nou anys ja anava als parcs de Barcelona a mirar ocells i tenia un microscopi on em passava hores mirant què hi havia a les basses (bacteris, protistes). La meva tieta, biòloga, també em va fomentar molt la vocació per la ciència.»

Deborah Sweet (Publishing Director and Editor-in-Chief, Cell Stem Cell)

“Science always appealed to me, even at school, especially biology. But it was my undergraduate teachers — specially Ron Laskey — who really set me on path to a PhD.”

Andreea Munteanu(Postdoc, CRG)

“My father inspired me: he was and still is always experimenting and inventing. He is the most enthusiastic, insatiable, cu-rious person I know!”

Silvia Delgado(Group Leader, IMIM)

«A mi se’m va encendre el cuquet de la re-cerca un cop ja als Estats Units. Per què tenim dolor o nàusees quan aparentment no tenim lesions a l’estómac? El meu men-tor, Michael Camilleri, director del Centre de Ciència Neuroentèrica Traslacional de la Clínica Mayo, volia que jo qüestionés l’statu quo i acceptava els meus arguments d’igual a igual...encara guardo el primer article a l’American Journal of Physiologyamb el seu autògraf!»

Jordi Camí(Director, PRBB i FPM)

«Llegir les obres completes de Freud i no creure’m ni una paraula va ser el deto-nant per dedicar-me a les neurociències.»

Pau Rué (Postdoc, University of Cambridge, UK)

“I discovered my #passion4science with the captivating illustrations by David Ma-caulay in The way things work.”

Arcadi Navarro(Director, CEXS-UPF)

“Ens vam mudar a una casa amb jardí als vuit anys. Jo volia barrejar llavors dels meus fruits preferits per crear pomes grans com síndries — el meu pare em va dir que no funcionava així... vaig voler es-brinar per què!”

Quaid Morris (Group Leader, Terrence Donnelly Centre, Canada)

“I’m a late bloomer. My passion started at 16; Professor Gill Wu taught me about V(D)J recombination. He connected my love of math to biology, and told me how much fun it was to be a scientist. I was hooked!”

Ben Lehner(Senior Group Leader, CRG)

“At about 16 I realized doing scien ce was creative, not like learning scien ce at scho-ol, which was boring. I went to an Open Day at Babraham Institute in Cambridge and I saw a lab and understood how nor-mal scientists worked. I also read “The double helix” and learned about the sto-ries behind the scientific discoveries.”

Ángel Raya(Director, CMRB)

«Yo estudié medicina porque quería ser médico. La investigación me atrapó, pri-mero como hobby: me permitía satisfacer mi curiosidad y entender cosas que na-die había entendido antes. Luego me di cuenta de que podía ser una profesión.»

Colin Carlile(Professor, Lund University, Sweden)

“As a kid I wanted to know where we were. I still don’t know. But neither does anyone else!”

Manolis Kogevinas(Co-director, CREAL)

“What inspired me to study medicine? A combination of having medical doctors in my family, and an ideal to treat people in the third world”.

Alejandro Cáceres(Statistician, CREAL)

“My parents bought me a red telescope when I was 12 and somehow I ended up with a PhD in astrophysics. I also remem-ber I had to write a report at school on what DNA was. Now I work on genetics and I am still scratching my head about it. I honestly do not get it but that’s what I love about it.”

Jane Coombs(Australia)

“My #passion4science started with a childhood quandary over which was ‘awe-somer’: T-rex or Brachiosaurus!”

Marta Crespo (Researcher, Vall d’Hebron Institut de Recerca)

“From pure curiosity in primary school, to passion after a summer internship with Professor Garcia-Valero from the UB!”

Amb motiu de Biojunior, #passion4science demana a investigadors d’arreu del món que recordin aquell moment en què la guspira de la seva passió per la ciència es va encendre. Les respostes venen d’investigadors d’Espanya, Canadà, Austràlia, Índia, Anglaterra, Estats Units, Alemanya o Suècia. Des d’estudiants de doctorat i tècnics de laboratori, a directors de centres de recer-ca o de revistes científiques. Molts confessen que l’espurna es va encendre llegint llibres de divulgació (Gerald Durrell, Richard Dawkins, Carl Sagan, Robin Cook) o veient programes a la tele («Cosmos», «3, 2, 1... contacto», documentals de Félix Rodríguez de la Fuente, CSI o X-Files). D’altres ho agraeixen als seus professors d’institut o universitat i a alguns els hi ve de família. A quasi tots els apassionava la natura, i uns pocs miraven per microscopis o telescopis a la tendra edat de vuit anys. A d’altres però, la ciència no els va interessar fins que no van visitar en persona un centre de recerca, ben entrada l’adolescència. I és que la ciència ens envolta, i la passió pot arribar de molts llocs. El que és clar és que, quan arriba, és per quedar-s’hi. Aquí hi ha una selecció dels comentaris rebuts. Podeu llegir-los tots a storify.com/the_prbb/what-sparked-your-passion4science.

Mum, I want to be a scientist!

Within the framework of Biojunior, #passion4science asks researchers to remember what sparked their passion for science as kids. The answers come from researchers in Spain, but also in Canada, Australia, India, UK, USA, Germany or Sweden; from PhD students and laboratory technicians, to directors of research centres and scientific journals. Many confess that it all started reading popular books (Gerald Durrell, Richard Dawkins, Carl Sagan, Robin Cook) or watching TV programmes like “Cosmos”, nature documentaries or series like CSI and X-Files. Several thank specific school or university teachers and for some others the inspiration came from their family. Almost all of them loved nature, and a few were looking through microscopes or telescopes at the tender age of 8. Others, however, were not particularly interested in science until they visited a research centrin person, well into adolescence. Science is all around us, and passion can come from anwhere. But when it does come, it’s here to stay.Here’s a selection of the comments received. You can read them all at storify.com/the_prbb/what-sparked-your-passion4science.

Xavier Bellés (Director, CSIC-UPF)

«De petit, vaig començar a interessar-me pels insectes en criar cucs de seda en una caixa de sabates, i observant com les erugues es convertien en crisàlides i les crisàlides en papallones: un miracle sor-prenent.»

Passion4Science@the_prbb#

Edifici www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org | abril de 2015www.prbb.org 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio.If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 BarcelonaE-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

Dibuix del PRBB, per Martin Gigirey (CRG) / PRBB sketching by Martin Gigirey (CRG)

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Maria Escrivà

La Fundació Pasqual Maragall i la Gale-ria Dolors Junyent han organitzat l’ex-posició solidària «Art a Consciència»

amb l’objectiu de recaptar fons per a la recer-ca de la malaltia de l’Alzheimer. L’exposició, que recull peces donades per una trentena d’artistes, ha estat oberta al públic entre el 19 de març i l’11 d’abril a la Galeria d’Art Dolors Junyent i continuarà de manera permanent a la web de la Fundació Pasqual Maragall. La iniciativa permet adquirir obres úni-ques d’autors de prestigi a preus assequibles, que oscil·len entre els 100 euros de la peça més barata i els 4.000 euros de la més cara, així com una important col·lecció de litogra-fies, també a la venda a un preu de 50 euros. La recaptació que s’obtingui de la venda es destinarà de manera íntegra als projec-tes científics que impulsa la Fundació Pas-qual Maragall per a la detecció precoç i la prevenció de la malaltia de l’Alzheimer. «Art a Consciència» va celebrar-se per primer cop l’any 2010 i es van vendre obres per un valor de 24.328 euros. La mostra ac-tual incorpora peces noves i compta, entre d’altres, amb obres d’artistes com Antoni Clavé, Frederic Amat, Robert Llimós i Igor Mitoraj. Podeu veure-les a la web http://fpmaragall.org/tienda.

“Art a Consciència” returns

The Pasqual Maragall Foundation and Galeria Dolors Junyent are organising the exhibition “Art a

Torna «Art a Consciència»

Consciència” to raise funds for research on Alzheimer’s. The exhibition, which inclu-des pieces donated by 30 artists, was open to the public from March 19 to April 11 at the Dolors Junyent art gallery and will be a permanent feature on the FPM website. The initiative allows unique pieces by re-nowned authors to be acquired for afforda-ble prices ranging from €100 up to €4,000, as well as a large collection of lithographs, also on sale for €50. The proceeds obtained from the sale will go entirely to scientific projects promoted by the Pasqual Maragall Foundation for the early detection and prevention of Alzhei-mer’s disease. “Art a Consciència” was held for the first time in 2010 and the works were sold for €24,328. The current exhibition includes new works, like pieces by artists such as An-toni Clavé, Frederic Amat, Robert Llimós and Igor Mitoraj. You can see them on the website: http://fpmaragall.org/tienda■

Investigadors de la UPF reben dues be-ques per estudiar l’addicció a les drogues.Dos grups del CEXS-UPF han rebut dues de les 11 beques concedides en la convocatòria d’enguany del Pla Nacional sobre Drogues. Cadascun rebrà uns 90.000 euros per a un període de tres anys. Olga Valverde durà a terme un projecte sobre els efectes de la pri-vació materna (falta d’atenció materna), so-bre el consum d’alcohol i de cannabinoides, utilitzant ratolins com a model. Fernando Berrendero estudiarà els efectes de l’exposi-ció de cannabinoides durant l’adolescència en el cervell adult, així com el paper que hi juga el sistema hipocretinèrgic.

Researchers at the UPF receive two grants to study drug addiction. Researchers at the CEXS-UPF have received two of the 11 grants awarded in this years’ National Drug Plan call. Each grant involves about 90,000 euros for a period of three years. Olga Valverde will carry out a project on the effects of maternal deprivation (lack of maternal care) on alcohol and cannabinoid consumption, using mice as a model system. Fernando Berrendero is studying the effects of cannabinoid exposure during adolescence on the adult brain and the role of the hypocretinergic system.

RecerCaixa escull un projecte de l’IMIM. El projecte «Anàlisi de l’associació entre el ni-vell socioeconòmic i la malaltia cardiovascu-lar», liderat pel coordinador del Grup de Re-cerca en Genètica Cardiovascular de l’IMIM, Roberto Elosua, ha estat un dels 26 seleccio-nats dels 221 projectes presentats a RecerCai-xa, un programa de l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques per donar suport a la recerca científica d’excel·lència a Catalunya.

RecerCaixa to fund a project at the IMIM. The project “Analysis of the association between socioeconomic status and cardio-vascular disease”, led by the coordinator of the cardiovascular genetics research group at the IMIM, Roberto Elosua, was one of 26 selected from 221 projects submitted to Re-cerCaixa. This is a project of the ”la Caixa” Foundation in collaboration with the Ca-talan Association of Public Universities to support scientific research of excellence in Catalonia.

Luciano Di Croce, membre del Consell Editorial de Science Advances. El cap de grup del CRG i professor d’investigació ICREA ha sigut designat membre del Con-sell de Redacció d’aquesta nova revista d’ac-cés obert publicada per l’AAAS (editors de Science). La revista cobreix totes les disci-plines científiques i pretén que la ciència amb un potencial impacte global pugui ser ràpidament distribuïda. Com a membre del Consell de Redacció, Di Croce serà respon-sable de supervisar el procés de revisió dels articles enviats a aquesta revista.

Luciano Di Croce, member of the Edito-rial Board of Science Advances. The senior group leader at the CRG and ICREA Research Professor, has been appointed a member of the Editorial Board of this new open access journal launched by AAAS (publisher of Sci-ence). It covers all scientific disciplines and aims to allow new science with potential global impact to be rapidly distributed, dis-cussed and built upon. As a member of the Editorial Board, Di Croce will be responsible for overseeing the review process for submis-sions to this journal ■

AGENDA16 d’abril: Obra l’exposició «Cuando te quedes en el bosque» sobre l’oblit a la Galería Setba. En col·laboració amb la FPM.17 d’abril: Jornada Biojunior i entrega del Premi PRBB. De 10 a 14 h. 17 d’abril: Application deadline for the 3rd Summer Internship Program for Un-dergraduate Students at the CRG. 22 d’abril: Concert de la Coral del PRBB a les 12:30 h a la plaça interior.24 d’abril: «Aprendiendo a identificar los signos clínicos en ratones» de Tomás García Robles (DVM al PRBB). Conferència organitzada pel PRBB i Charles River. A l’Auditori, 13 h.26 d’abril: Registration deadline for the 5th Practical Summer Course: Mo-deling for Systems Biology. Organised by the CRG. www.crg.eu.28 i 29 d’abril: 9th TTS European Summit & ENTENTE Health. PRBB Au-ditorium. Info: www.ttsglobalinitiative.com/summits/tts-europe.29 d’abril: «De Fleming a la recer-ca translacional»: conferència dins el Centenari de l’Hospital del Mar. 12:30 h a la sala Josep Marull. Gratuïta. Confirmar assistència a: centenari@hospitaldelmar.catPer a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

«Alzhover», obra d’Evru (2010)