PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Març de 2015 NÚM. 82 www.prbb.org GRATUÏTwww.prbb.org GRATUÏTwww.prbb.org

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

A sustainable PRBB

Sustainable activity is that which can either be un-dertaken without causing

permanent harm to the envi-ronment, or compensate for any losses produced. For example, the same number of trees can be planted as those cut down for wood or paper. On the other hand, any activity involving the consumption of petroleum is non-sustainable because we ha-ve no way of generating this fuel.

It seems simple, but it is not. Currently, collectively and in our own daily lives, we consume many more resources than we are able to renew and it is a mis-take to live as if everything could continue like this forever. Putting a stop to this absurd situation is not easy and must, necessarily, be a task we are all involved in. The campaign launched by the PRBB centres is aimed at stimu-lating the residents to take part in this challenge so that together we achieve a more sustainable culture. It is an ethical commit-ment that we must take on and defend together. The thing is, when we really think about it, in environmental accountancy terms we are all in the red.

Elvira López

PRBB sostenible

L’activitat sostenible és aquella que, o bé es pot mantenir sense crear per-

judicis definitius per l’entorn, o bé permet compensar les pèrdues que ocasiona. Per exemple, es poden replantar tants arbres com els que es talen per consum de fusta o paper. Contràriament l’ac-tivitat que comporta el consum de petroli no pot ser sostenible perquè no s’ha trobat la manera de crear aquest combustible.

Pot semblar simple, però no ho és. De moment, en conjunt i en la nostra activitat quotidiana, consumim molts més recursos dels que som capaços de recupe-rar i és un error viure com si tot pogués continuar igual per sem-pre. Aturar aquest despropòsit no és fàcil i ha de ser, per força, una tasca comuna que ens cor-respon a tots. La campanya que ha endegat conjuntament els centres del PRBB vol estimular els residents a participar d’aquest repte per tal d’assolir una cultu-ra comuna més sostenible. Es tracta d’un compromís ètic que hem d’adquirir i defensar junts. I és que, ben mirat, en la comp-tabilitat ambiental estem tots en números vermells.

Elvira López

Hospital del Mar, 100 anys al servei de la ciutat

El mes de febrer l’Hospital del Mar va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona de mans de l’al-calde. Aquest reconeixement pre-mia la tasca dels milers de profes-sionals de la salut que durant 100 anys han treballat i ho continuen fent, vetllant pels valors d’una institució amb vocació comunità-ria, docent i investigadora que va néixer l’any 1914 de la necessitat de lluitar contra una epidèmia de febre tifoide que assolava la ciutat.

En aquests 100 anys l’Hospital ha aconseguit fites com el pri-mer pulmó d’acer d’Espanya per tractar nens i nenes afectats per la poliomielitis, la primera unitat de cures intensives de Catalunya o la primera unitat per al tracta-ment de les addiccions, així com l’atenció sanitària als atletes i el control antidòping durant els Jocs Olímpics. El futur de la institució es re-forçarà aquest any amb la represa de les obres a l’abril, que suposen 15.000 m2 nous distribuïts en qua-tre noves plantes.

Maruxa Martínez-Campos

Tots els nens són científics. Aquest pot ser un tòpic sobreutilitzat, però no per

això és menys real. Qui no ha vist un pare desesperat davant la seva filla de tres anys que li pre-gunta “per què? I per què? I per què..?”. És precisament aques-ta mateixa curiositat profunda, aquesta necessitat de saber-ho tot, la que mou l’esperit científic. El PRBB i els seus centres or-ganitzen moltes activitats per tal d’incentivar aquest esperit. El proper abril se celebrarà el 10è Premi PRBB al millor treball de recerca d’estudiants de secundà-ria, organitzat conjuntament pel PRBB i la UPF. Per commemo-rar-ho, s’ha llançat una crida als

científics del món —de qualse-vol edat, disciplina o institució— perquè busquin en el bagul dels records el moment en què es va encendre l’espurna de la seva passió per la ciència. Van ser uns dibuixos animats que van veure als sis anys? O un llibre que van llegir als 12? O un professor que els va inspirar als 17? Si ets científic o científica, t’ani-mem a compartir la teva expe-riència a través de les xarxes so-cials. Explica què vas sentir quan tenies set, 12 o 16 anys a la pàgina de Facebook del PRBB, a Twitter o a Google+. La teva experiència podria ajudar algun jove a ence-tar una vida plena d’emocionants nous descobriments. Perquè tots els nens són cien-tífics. I tots els científics han es-tat nens. Què va encendre la teva #passion4science?

Share your #passion4science

All kids are scientists. � is may be a cliché, but it doesn’t make it any less

true. Who hasn’t seen a 3 year old girl exasperate her father by asking him “Why? And why? And why..?”. It is precisely this profound curiosity, this need to know everything, that moves the scienti� c soul. � e PRBB and its centres are constantly trying to encourage this spirit. Next April will see the 10th anniversary of the PRBB Pri-ze for the most outstan ding rese-arch work by secondary school students, organised jointly by the PRBB and the UPF. To cele-brate this fact the PRBB asks the scientists of the world — of any

age, discipline or institution — to walk down memory lane and re-discover the exact moment when the spark of their passion for scien ce � rst caught alight. Was it a cartoon show when you were six? Or a book you read when you were 12? Or a teacher that inspi-red you at 17? If you are a scientist, we en-courage you to share your memories through the social networks. Tell the world how you felt when you were seven, 12 or 16. You can do it through the PRBB Facebook page, or via Twitter, or in Google+. Your ex-perience may help a youngster start a full life of thrilling new discoveries. Because all kids are scien-tists. And all scientists have been kids. What sparked your #passion4science? ■

Comparteix la teva #passion4science

Hospital del Mar, a hundred years serving the city

In February, the Mayor of Barce-lona presented Hospital del Mar with the Gold Medal of Civic Me-rit. � is award recognises the work of thousands of health professio-nals who for a hundred years have worked and continue to work, safeguarding the values of a com-munity-minded, research and tea-ching institution that began life in 1914 to combat a typhoid epide-mic that was plaguing the city.

� ese 100 years have seen the Hospital achieve milesto-nes such as the � rst steel lung in Spain to treat children a� ec-ted by polio, the � rst intensive care unit in Catalonia, and the � rst unit for treating addictions, as well as health care for athle-tes and anti-doping controls during the Olympic Games. � e institution’s future will be further strengthened this year when, in April, work will restart on the new 15,000 m2 of space distributed over four new � oors ■

Ciència www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Oferim la nostra experiència a d’altres laboratoris»

Escarabats que procreen sense mascles

PLATAFORMA CIENTÍFICO–TÈCNICA DEL CMRB

Maruxa Martínez-Campos

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) estudia els meca-nismes que controlen la reprograma-

ció cel·lular, la diferenciació de cèl·lules mare pluripotents i la regeneració d’òrgans i teixits. Per aconseguir dur a terme aquesta recerca, el centre compta amb el suport d’una plata-forma cientificotècnica (PCT) que ocupa més de 400 m2de 400 m2de 400 m a la setena planta del PRBB. La PCT 2 a la setena planta del PRBB. La PCT 2

està dividida en vuit unitats per a l’obtenció, el processament i l’anàlisi de les mostres; al-gunes d’aquestes unitats ofereixen els seus serveis als investigadors del PRBB i a tercers.

Pas a pas: obtenció, processament i anàlisi de mostres

Les unitats d’aquàtics i de ratolins són les encarregades de realitzar els procediments quirúrgics i l’obtenció de les mostres dels animals. Treballen en una àrea específica-ment dedicada a això a l’estabulari del PRBB i les tècniques que utilitzen són molt espe-cialitzades, com ara l’amputació parcial del cor en individus adults de peix zebra, que són capaços de regenerar-lo, o la injecció de cèl·lules hematopoètiques provinents de la diferenciació de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) al moll de l’os del ratolí per testar la seva capacitat de donar les diferents cèl·lules sanguínies. Pel que fa a humans, les mostres prove-nen generalment de pacients o individus sans que els envien des d’hospitals amb els quals col·laboren. Solen ser cèl·lules de la pell, que els encarregats de la unitat de cul-tius cel·lulars, en estreta relació amb el banc de línies cel·lulars, reprogramen en iPSC. Un cop obtingudes aquestes cèl·lules, les di-ferencien en el tipus cel·lular que interessi: cèl·lules beta del pàncrees per a l’estudi de la diabetis, neurones per a l’estudi de malalti-es neurodegeneratives, així com cèl·lules de la retina, de la sang o fins i tot cardiomiòcits que bateguen en una placa de Petri. «Alguns dels protocols de diferenciació estan ben es-tablerts, però d’altres cal posar-los a punt, i tenim investigadors que hi estan treballant», explica Mercè Martí, cap de la plataforma del CMRB. L’objectiu és poder estudiar aquestes cèl·lules malaltes i veure com responen a

fàrmacs, per exemple, o intentar corregir-les mitjançant edició genètica, per poder, en un futur, trasplantar-les de nou al pacient. La plataforma no tan sols entrega les pla-ques amb les cèl·lules diferenciades als seus col·laboradors, sinó que també els formen sobre com mantenir ells mateixos el cultiu d’iPSC i com diferenciar les cèl·lules cap al tipus cel·lular desitjat. «Això és essencial, perquè al cap d’unes setmanes les cèl·lules diferenciades moriran; han d’aprendre a ob-tenir-les ells mateixos a partir del cultiu de les iPSC, que són immortals», explica Martí. Un cop obtingudes les mostres dels ani-mals o les iPSC, cal processar-les i caracte-ritzar-les. És aquí on entren en joc les altres unitats de la plataforma: la d’histologia, les de microscòpia òptica i electrònica, la de biologia molecular i la de citometria. Cada unitat té un responsable i, segons el tipus de cèl·lula i d’anàlisi necessària, la mostra passa per una unitat o una altra, sempre sotmesa a un estricte control de seguiment. Des d’octubre del 2014 els serveis del CMRB no són només per al centre. Les uni-tats d’aquàtics, histologia, microscòpia òptica, microscòpia electrònica i citometria són ober-tes a la resta de centres del PRBB —pel mateix preu subvencionat que per a investigadors del CMRB—, així com a d’altres centres públics i empreses privades. «Tenim clar que no som una empresa de serveis, però estem contents d’oferir el nostre coneixement i experiència a altres laboratoris, especialment a la resta dels investigadors del PRBB», diu Martí.

Núria Pérez

Investigadors de l’IBE (UPF-CSIC) han posat de manifest que de les 40 espè-cies conegudes del gènere d’escarabat

de les fulles Calligrapha, a l’Amèrica del Nord, almenys set han arribat a prescindir dels mascles per a la procreació, que han desaparegut de les poblacions, de manera que la reproducció està a càrrec exclusiva-ment de les femelles. Jesús Gómez-Zurita, coordinador de l’estudi publicat a la revista American

Naturalist, explica que «aquest fenomen Naturalist, explica que «aquest fenomen Naturalists’anomena telitòcia, una forma de par-tenogènesi en què femelles produeixen una progènie de femelles genèticament idèntiques a la mare». Aquesta és una via evolutiva per als llinatges híbrids que podria lliurar-los dels inconvenients dels creuaments entre individus de diferents espècies que normalment produirien descendència no viable o estèril. Els au-tors han confirmat l’origen híbrid de les femelles d’espècies unisexuals de Calli-grapha a través de la seva anàlisi genè-tica.

Beetles that procreate without males

Researchers from the IBE (UPF-CSIC) have demonstrated that among the forty known North

American species of the leaf beetle ge-nus Calligrapha, at least seven have dis-pensed with males for procreation: this gender has disappeared entirely from the populations and reproduction is now exclusively the responsibility of females. Jesus Gómez-Zurita, coordinator of the study published in the journal Ameri-

can Naturalist, explains that “this phe-nomenon is known as thelytoky, and is a form of parthenogenesis in which the females produce daughters that are genetically identical to their mothers”. This is an evolutionary road for hybrid lineages that could rid them of non-ad-vantageous crosses between individu-als of different species that normally produce non-viable or sterile depen-dants. Indeed, the authors confirmed the hybrid origin of the females of these unisexual Calligrapha species by gene-tic analysis ■

“We are happy to offer our services and experience to other laboratories”

The Centre of Regenerative Medi-cine in Barcelona (CMRB) studies the mechanisms controlling cell

reprogramming, the di� erentiation of plu-ripotent stem cells, and the regeneration of organs and tissues. To be able to carry out this research, the centre has the support of a scienti� c and technical platform that oc-cupies more than 400 m2 on the 7th � oor of the PRBB building. � e platform is split into eight units for obtaining, processing and analysing all the samples. Some of the units o� er their services to all researchers at the PRBB and to third parties.

Step by step: obtaining, processing and analysis of the samples

� e aquatic and mouse units are responsi-ble for carrying out surgical procedures and gathering animal samples. � ey work in an area that is speci� cally devoted to this in the PRBB animal house, using highly speciali-sed techniques, including partial heart am-putations in adult zebra � sh, which are then able to regenerate; or injection of haemato-poietic cells derived from the di� erentiation of induced pluripotent stem cells (iPSC) into mouse bone marrow to test their capacity to produce the various di� erent blood cells. Human samples generally come from patients or healthy individuals and are sent

out from the hospitals with which CMRB researchers collaborate. � ese samples are usually skin cells that the technicians in the cell cultivation unit, working alongside the centre’s cell bank, reprogramme into iPSC. Once these cells have been obtained, they are di� erentiated into the cell type of inte-rest: pancreatic beta cells to study diabetes, neurones to study neurodegenerative disea-ses, retinal cells, blood cells and even cardi-omyocytes that beat away in Petri dishes. “Some of the di� erentiation protocols are well established, but others must be specia-lly prepared, and researchers from the cen-tre are working on just that”, explains Mercè Martí, head of the platform at the CMRB. � e aim is to be able to study these disease cells and see how they respond to drugs, for example, or try to correct them using gene-tic editing, so that in the future they could be transplanted back into the patient. � e platform not only delivers plates with di� erentiated cells to their collabora-tors, but also trains them in how to main-tain their iPSC cultures themselves, and how to di� erentiate the desired cell types. “� is is crucial, because after some weeks the di� erentiated cells will die; they have to learn how to get them from the crop of iPSC, which are immortal”, explains Martí. Once the animal or iPSC samples have been obtained, it is necessary to process and characterise them. � is is where other units in the platform come into play: histology, optical and electronic microscopy, molecu-lar biology and cytometry. Each unit has a manager, and according to the type of cell and analysis necessary, the sample will go through one or more units, always under a strict follow-up regime.

Since October 2014, the CMRB ser-vices have no longer been exclusi-vely for the centre. � e aquatic, his-tology, optical microscopy, electronic microscopy and cytometry units are now open to the other PRBB centres — for the same subsidised price as for CMRB researchers — as well as to other public centres and private companies. “We understand we are not a service company, but we are happy to o� er our knowledge and experience to other labo-ratories, particularly the other PRBB rese-archers”, says Martí ■

Ángel Raya , Bernd Kuebler, Cristina Gómez, Laia Miquel, Mercè Martí, Cristina Morera, Lola Mulero, Carme Fabregat, José Miguel A. Vaquero, Cristina Pardo i Toni Ventura

3 març de 2015 | www.prbb.org www.prbb.org www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Nova llum sobre la formació dels microtúbuls Lidia Montes / Laia Cendrós

Un estudi publicat a la revista Cur-rent Biology per investigadors del rent Biology per investigadors del rent BiologyCRG i liderat per Isabelle Vernos,

investigadora ICREA, revela els mecanis-mes específics pels quals els cromosomes promouen la formació del microtúbuls en la divisió cel·lular. Les cèl·lules es divideixen per un pro-cés anomenat mitosi, durant el qual el citoesquelet, que té una funció essencial per a l’organització i funció de la cèl·lula, es reorganitza per formar una nova es-tructura anomenada fus mitòtic. El fus mitòtic permet la segregació dels cromo-somes de manera que cada cèl·lula filla rep informació idèntica a la cèl·lula mare. Els microtúbuls que formen el fus mitò-tic neixen als centrosomes i a prop dels cromosomes, però fins ara no es coneixia el mecanisme pel qual els cromosomes

promovien la formació dels microtúbuls durant la mitosi. L’estudi suposa un pas més en el possi-ble desenvolupament de tractaments an-titumorals. «Una de les dianes en teràpies antitumorals són els microtúbuls, perquè si no hi ha microtúbuls en la cèl·lula, no es pot dividir. Si poguéssim impedir la formació dels microtúbuls específics de la mitosi sense afectar els microtúbuls de les cèl·lules que no es divideixen, tin dríem una eina més selectiva per atacar les cèl-lules tumorals», explica Sylvain Meunier, investigador del CRG i un dels autors de l’estudi.

Breakthroughs in cell division shed light on microtubule formation

A study published in the journal Current Biology, by CRG resear-chers led by Isabelle Vernos, an

ICREA researcher, reveals the speci� c

mechanisms by which chromosomes promote microtubule formation during cell division. Cells divide in a process known as mito-sis, during which the cytoskeleton, which is crucial for the organisation and function of the cell, reorganises to form a new struc-

ture called the mitotic spindle. � e mitotic spindle allows the chromosomes to se-parate in such a way that each daughter cell receives identical information to that of the original cell. � e microtubules that make up the mitotic spindle are born in the centrosomes and near the chromoso-mes, but until now it was not known how the chromosomes promote the formation of microtubules during mitosis. � e study represents another step towards the possible development of an-titumoral treatments. “� e microtubules are one of the targets of antitumoral the-rapies because if there were no microtu-bules in the cell, it could not divide. If we were able to prevent the formation of the speci� c mitosis microtubules, without a� ecting the microtubules in cells that do not divide, we would have a more selecti-ve tool for attacking cancer cells”, explains Sylvain Meunier, a CRG researcher and one of the authors of the study ■

Descoberta la promiscuïtat de les sondes químiques Marta Calsina

Una nova eina informàtica que prediu la interacció entre petites molècules i proteïnes candidates

a dianes terapèutiques ha demostrat que moltes d’aquestes petites molècules són més promiscues del que es pensava, fet que podria fer confondre els resultats ex-perimentals. Aquestes petites molècules o sondes químiques són essencials per explorar la funció de les proteïnes, a les quals poden activar o inhibir. Perquè siguin útils, però, cal que interaccionin selectivament amb la proteïna en estudi, com fins ara s’assumia que passava. Amb aquest treball, escollit per ser portada de la revista ACS Chemical Biology, on ha estat publicat, els investiga-Biology, on ha estat publicat, els investiga-Biology

dors del Grup de Recerca en Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF), coor-dinat per Jordi Mestres, han demostrat que moltes sondes químiques interaccionen amb múltiples proteïnes sovint involucra-des en les mateixes rutes biològiques. Això pot confondre els resultats experimentals i portar a conclusions errònies sobre la re-llevància terapèutica de moltes proteïnes, amb greus conseqüències: es poden inver-tir anys i diners a desenvolupar fàrmacs poc eficients i, sobretot, poc segurs. El treball ha consistit a predir compu-tacionalment i experimental les interac-cions biològicament rellevants d’unes 200 molècules amb proteïnes diana. Per dur a terme aquesta tasca, els investigadors han utilitzat un nou mètode computacional desenvolupat per l’empresa Chemotargets SL, una spin-off de l’IMIM creada el 2006. spin-off de l’IMIM creada el 2006. spin-off

Promiscuity of chemical probes uncovered

Anew computational tool that pre-dicts the interaction between small molecules and proteins that

are candidates for therapeutic targets has revealed that many of these small mole-cules are more promiscuous than previ-ously thought, a fact that could confuse experimental results. � ese small molecules, or chemical pro-bes, are crucial for exploring protein func-tions, which they can activate or inhibit. In order for them to be useful, however, they must interact selectively with the protein under study, which until now it was though that they did. In this work, which has made the cover of the journal ACS Chemical Biology, the researchers of the Systems

Pharmacology research group at the GRIB (IMIM-UPF), coordinated by Jordi Mestres, have demonstrated that many chemical probes interact with multiple proteins often involved in the same biological routes. � is can confuse the experimental results and lead to erroneous conclusions on the thera-peutic signi� cance of many proteins, with serious consequences: many years and a lot of money may be invested in developing ine� cient and even unsafe drugs. � e work consisted of computationally and experimentally predicting the biolo-gically signi� cant interactions of around 200 molecules with target proteins. To carry out this task, the researchers used a new computational method developed by the company Chemotargets SL, an IMIM spin-o� set up in 2006 ■

Cèl·lules en divisió amb els microtúbuls en vermell Cells in mitosis, with red microtubules

Les alteracions en l’splicing en la transformació tumoral / splicing en la transformació tumoral / splicing Splicing alterations in tumour transformation

Nou mètode per trobar canvis predictius de càncerNúria Pérez

La major part de les estratègies utilitza-des en projectes de genoma del càn-cer es basen en la cerca d’alteracions

genètiques o canvis en l’expressió de gens. Però hi ha cada vegada més evidència que les alteracions en l’splicing —un mecanisme splicing —un mecanisme splicingde regulació de l’expressió gènica— també tenen un paper important en la transfor-mació tumoral. Ara, el laboratori dirigit per Eduardo Eyras, investigador ICREA al CEXS-UPF, ha presentat la primera anàlisi a gran escala que descriu alteracions en l’splicing de splicing de splicingnous casos de càncer a partir de dades de se-qüenciació d’ARN de més de 4.000 mostres. El treball, publicat a la revista Nucleic Acids Research, és el resultat de l’aplica-ció d’un nou mètode computacional a les dades del projecte Atles del Genoma del Càncer (TCGA, per les sigles en anglès). En particular, els autors proporcionen re-gles simples basades en l’expressió d’algu-

nes molècules d’ARN que potencialment permetrien la determinació del tipus de càncer a partir d’una mostra d’ARN d’un nou pacient. A més, han trobat normes si-milars per al subtipus de càncer de mama triple negatiu, que és un dels subtipus més agressius de càncer de mama. Aquest nou mètode revela nous «patrons de càncer», és a dir, combinacions d’isoformes d’ARN expressades específicament en els tumors, propor cionant potencials noves dianes moleculars per al pronòstic i el tractament.

A new and efficient method discovers cancer-predicting switches

Most of the strategies used in can-cer genome projects are based on the search for genetic altera-

tions or changes in the expression of ge-nes. But there is more and more evidence that alterations in the splicing regulatory programme also play an important role in

tumour transformation. Now the lab led by Eduardo Eyras, an ICREA researcher at the CEXS-UPF, has presented the � rst large-scale analysis published that des-cribes alterations in the splicing of new cancers using RNA sequencing data from more than 4000 samples. � e work, published in the journal Nu-cleic Acids Research, explains the results of applying a new computational method to project data from the Cancer Genome At-las (TCGA). In particular, it provides simple rules based on the expression of a few RNA molecules that could potentially determi-ne cancer type using an RNA sample from a new patient. Additionally, the authors found similar rules for the triple-negative breast cancer subtype, which is one of the most aggressive subtypes of this kind of cancer. � e new computational method reveals novel signatures of cancer in terms of RNA transcript isoforms speci� cally ex-pressed in tumours, providing potential novel molecular targets for prognosis and therapy ■

Imat

ge r

ealit

zada

per

Edu

ardo

Eyr

as

CiènciaCiència www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org 4

ALBERT GOLDBETER, Monday March 9. Goldbeter, from the Université Libre de Bruxelles in Brussels, Belgium, is interested in modeling the molecular regu-

latory mechanisms of biological rhythms, such as the circadian rhythms and related disorders of the sleep-wake cycle, amongst others. He is also working on the threshold phenomena in enzyme regulation through phosphorylation-dephosphorylation and on the coexistence of multiple steady states. He has been invited by Jordi Garcia-Ojalvo (UPF).

GENE MYERS, Friday March 13.Myers, from the Max Planck In-stitute of Molecular Cell Biology and Genetics in Dresden, Ger-many, has recently been focusing

on analyzing and extracting information from images obtained by various forms of micros-copy. At present, his projects include imaging of C.elegans, mouse and fly models to auto-matically extract expression information or to track microtubules and centrosomes during the cell division, amongst others. He is also developing new customized microscopes, for example for imaging a mouse brain. He has been invited by Heinz Himmelbauer (CRG).

FRANÇOIS FAGOTTO, Monday March 16. Fagotto, from McGill University in Montreal, Canada, is inte rested in cell-cell signalling, cell adhesion and morphogenesis. In particular he is studying the molecular mechanism of transduction of the Wnt-ß-catenin pathway. He also tries to understand the cellular basis of morphogenetic movements, in particular the mechanisms that control cell migration and cell mixing, by analyzing the role of cell-cell adhesion molecules and the cytoskeleton du-ring gastrulation of the frog embryo. He has been invited by Cristina Pujades (UPF).

PERE GAMBÚS, Monday March 23. Gambús, from the Hospi-tal Clínic-IDIBAPS in Barcelona, uses a quantitative systems ap-proach to study the effects of

anesthetic drugs by means of high resolution data, advanced signal processing and com-plex data analysis. Recently he has started to apply the same approach — modeling, quantitation and prediction — to the study of neuroimmunologic response to surgical and anesthetic aggression. He is also analyzing the influence of me tabolic syndrome in the relation between acute and long term cogni-tive decline after surgery. He has been invited by Lluís Gallart (IMIM).

STEFAN HÜTTELMAIER, Friday March 27. Hüttelmaier, from the Institute of Molecular Medi-cine in Halle, Germany, works on post-transcriptional control

of gene expression and its de-regulation in cancer. He focuses on how RNA binding pro-teins and miRNAs direct the control of mRNA localization, translation and turnover. He is also the director of the imaging core facility of the Martin Luther University. He has been invited by Fátima Gebauer (CRG).

JOHN ATKINS, Friday April 10. At-kins, from the University of Utah School of Medicine in Salt Lake City, Utah, US, is interested in translational control, and in par-

ticular in studying genetic “recoding” phenom-ena, when codons are redefined for regulatory purposes or to yield an extra product, in order to determine where they occur, understand their functional significance, elucidate the mechanisms involved, and where desirable plot intervention strategies. He has been in-vited by Roderic Guigó (CRG).

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

PERFIL / PROFILEJoan Steitz (Minneapolis, 1941), professora de Biofísica Molecular i Bioquímica de la Universitat de Yale i de l’Institut Mèdic Howard Hughes, va venir al PRBB el gener del 2015 per participar en el «faculty retreat» del CRG. Considerada una de les fundadores del camp de la biologia de l’ARN i coneguda mundial-ment per les seves nombroses i excepcionals contribucions, és també una destacada activista en la promoció de les carreres científiques de les dones.

Joan Steitz (Minneapolis, 1941), professor of molecular biophysics and bio-chemistry at Yale University and the Howard Hughes Medical Institute, came to the PRBB in January 2015 to participate in the CRG faculty retreat. Consi-dered one of the founders of the field of RNA biology and world-renowned for her many seminal contributions, she is also a prominent activist, promoting scientific careers for women.

«Ser la minoria és part del problema»JOAN STEITZ – YALE UNIVERSITY AND THE HOWARD HUGHES MEDICAL INSTITUTE

Maruxa Martínez-Campos

És la ciència particularment masclista?

En realitat, no. Jo diria que és compara-ble als estudis jurídics, de finances...; qualsevol professió competitiva i amb

forta pressió sembla que pateix el mateix pro-blema! De fet, en una edició recent de Sciencees mostrava que els camps més sexistes sem-bla que són aquells en els quals es creu que cal ser un geni per treballar-hi, com la física, o fins i tot la filosofia! Dins de les ciències, la bio-logia sol ser considerada com una de les més equilibrades pel que fa a qüestions de gènere.

Quan vas començar, no hi havia pràcticament models femenins a seguir en recerca.. Com et va afectar?Com a estudiant o fins i tot com a postdoc, ni tan sols se’m va acudir que em pogués con-vertir en una cap de grup! Em vaig quedar molt sorpresa quan vaig rebre una ofer-ta de feina. La biologia molecular era un camp nou i gairebé no hi havia universitats als Estats Units que tinguessin biòlegs mo-leculars, i així que això va ajudar-hi, però no em sentia en absolut preparada! No obstant això, sempre m’agrada respondre als desafiaments i vaig pensar que si algú podia fer-ho, jo també. Això no vol dir que no estigués espantada. Només hi havia un parell de dones a Yale en aquell moment.

Alguna vegada has patit discriminació per ser una dona?He vist coses terribles que els han succeït a altres dones, però jo només he experimentat coses de poca importància. Probablement com moltes dones de la meva generació, sento que he tingut molta sort i que m’he escapat de la discriminació que han patit la majoria de les dones.

Com ha millorat la situació en els últims vint anys?Les coses no han canviat prou, tot i que han canviat increïblement! Abans es feien ober-tament comentaris molt discriminatoris. Ara tothom està més sensibilitzat i no es fan obertament —però no vol dir que no es di-guin en privat, en sopars... I a les dones en-cara se’ls paga menys que als homes per la mateixa feina. Encara no hem arribat on cal.

Què es pot fer i qui ho ha de fer?Tot el que hem de fer és augmentar el nom-bre de dones a la ciència, perquè ser part de la minoria definitivament no ajuda; és part del problema! No sé com s’ha de fer això, pe-rò. Ara bé, el que és clar és que els canvis han de venir de dalt. He vist com les coses millo-ren amb un nou director, tan sols per tornar cap enrere de nou amb un altre. A més, els organismes de finançament i els governs haurien de recopilar informació sobre els percentatges de dones que sol·liciten i reben subvencions i fer-la pública, donar aquesta informació a les persones que estan prenent les decisions, utilitzar-la per fer compara-cions en el temps i veure com la situació va canviant. Cal que ens anem fixant en això.

Hi ha experiències positivies...Un bon exemple és la «beca de suport 120%» a Suïssa. Una investigadora que té un nen petit pot optar per treballar a temps parcial i tenir una reducció del 20% en el seu salari per part

de la seva institució. A canvi, el Govern li dóna el 40% del seu salari per contractar algú que l’ajudi en la seva recerca, o amb la cura del fill.

Algun consell?Hi ha tests de «biaixos implícits» que han descobert coses realment impressionants. No t’adones de com d’esbiaixada n’estàs tu mateixa i com n’estàs de subjecta a este-reotips fins que ho poses a prova. Així és que suggeriria a tots els investigadors que fessin aquests tests ells mateixos i reflexionessin sobre les seves pròpies actituds! Potser part del canvi ha de venir de dins.

“Being in the minority is part of the problem”

Is science a particularly sexist fi eld?

Not really. I would say it’s compara-ble to law, finances… all high-pres-sure and competitive professions

seem to have the same problem! Actually, a recent issue of Science shows that the most sexist fields seem to be those which people think you need to be a genius to work in — like physics, and even philosophy! Within science, the biosciences are typically viewed as the most gender-balanced.

When you started, there were virtually no female role models in research… how did that affect you? Well, as student and even a postdoc, it didn’t even enter my mind that I would become a group leader! I was shocked when I had a job offer. Molecular biology was a new field and there were hardly any US univer-sities that had molecular biologists, so that helped. But I didn’t feel prepared for it at all! However, I always like to rise to challenges and I thought if someone can do it, why not me? But it was scary. There were only a cou-ple of other women at Yale at the time.

Have you ever experienced discrimina-tion due to your gender?I have seen terrible things happen to others but I have only experienced minor issues.

Probably like a lot of women in my genera-tion, I feel I’ve been very lucky and escaped major discrimination.

How has the situation improved over the last 20 years?Things haven’t changed enough, but they have changed incredibly! There used to be very overt discriminatory comments. Now everyone is more sensitised and these things are not said overtly— that doesn’t mean they are not said in private, at dinner tables, for example. And women still get paid less than men for the same job. So we’re still not there.

What can be done and who should do it?All we have to do is increase the number of women in science, because being in the minority is definitely not helpful; it’s part of the problem! I don’t know how to do that, though. But changes should come from the top. I’ve seen things improving with a new director, only to go backwards with another. Also, funding agencies and governments should collect information about the per-centages of women applying for and getting grants, make it public, give it to people who are taking the decisions, use it to compare over time and see how things are changing. We need to keep an eye on this.

Some countries are better than others…A good example is the “120% support grant” in Switzerland. A female researcher who has a small child can choose to work part-time and have a 20% reduction in her salary. She then receives 40% of her salary from the gov-ernment, which she can use for hiring some-one to help in her research, or for child care.

Any advice?There are implicit bias tests which have uncovered really impressive things. You don’t realise how biased you yourself are and how subject to stereotypes until you do the tests. So, I would suggest all re-searchers do them and reflect on their own attitudes! Maybe part of the change can come from within ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

5 març de 2015 | www.prbb.org www.prbb.org www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

La genètica darrere dels cognoms catalans Núria Pérez

Un estudi publicat al European Journal of Human Genetics ha determinat que els cognoms ca-

talans més freqüents (com ara Ferrer, So-ler, Vidal o Serra) es van fundar indepen-dentment moltes vegades, mentre que la majoria dels portadors de cognoms més rars (com ara Balasch, Llach o Melis) són descendents d’un fundador o de pocs. La recerca duta a terme per investiga-dors de l’IBE (UPF-CSIC) pretenia res-pondre a preguntes com ara per què hi ha cognoms més freqüents que altres o quina relació hi ha entre l’arrel lingüísti-ca d’un cognom i l’origen dels seus fun-dadors. Per això es va fer, a partir d’una mostra de saliva, un estudi del cromoso-ma Y de 2.500 homes procedents d’arreu dels territoris de parla catalana. Igual que el cromosoma Y, responsable dels trets

sexuals masculins, els cognoms a Europa Occidental es transmeten per via paterna, mentre que els cognoms de les dones gai-rebé sempre es perden. Segons l’estudi, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, tant si és per falsa pa-ternitat com per adopció o per transmis-sió del cognom de la mare. La participació ha estat voluntària i gratuïta per a qualsevol home portador d’un primer cognom inclòs en una llista de 50 cognoms. Els resultats es poden tro-bar a http://cognoms.upf.edu.

The genetics behind Catalan surnames deciphered

Astudy published in the European Journal of Human Genetics has de-termined that the most common

Catalan surnames (such as Ferrer, Soler, Vidal and Serra) arose independently

many times, whereas the majority of peo-ple with more unusual second names (such as Balasch, Llach and Melis) are des-cended from a single or very few founders. � e research carried out by scientists at the IBE (UPF-CSIC) tried to answer ques-tions like why some surnames are more fre-quent than others and what is the relation-ship between the linguistic root of a surname and the origin of its founders. � ey did this, using saliva samples, by looking at the Y chromosome of 2,500 men from all over the Catalan-speaking territories. Just like the Y chromosome, responsible for male sexual characteristics, surnames in Western Eu-rope are passed down through the paternal line; women’s surnames, on the other hand, are almost always lost. According to the stu-dy, in each generation an average of 2% of men receive their Y chromosome and sur-name from someone other than their father, be that through false paternity, adoption, or because the mother’s surname is used.

Participation in the study was voluntary and free for any man whose � rst surname was included on a list of 50 names. You can check out the results at http://cognoms.upf.edu ■

La forma de construir un organisme n’afecta l’evolucióAlba Jiménez

En un estudi publicat a PNAS, el la-boratori dirigit per James Sharpe al CRG ha utilitzat models computa-

cionals per estudiar els mecanismes em-prats per les xarxes de regulació de gens per aconseguir un fenotip específic. El patró estudiat era una banda d’expres-sió gènica en el centre d’un grup de cèl-lules. Per crear aquest patró d’expressió, els gens de la xarxa havien d’interpretar correctament les concentracions locals d’una molècula. El laboratori ja havia descobert prèvia-ment que hi havia sis maneres diferents en què els gens podien interactuar per produir aquesta banda. En aquest nou estudi, el grup ha demostrat que els dife-rents mecanismes dinàmics per crear els patrons també tenen diferents capacitats per crear nous fenotips: alguns eren més

capaços d’evolucionar en nous fenotips que altres. Fins i tot entre dos mecanis-mes amb una capacitat similar per in-novar, els nous fenotips podien ser molt diferents —per exemple, un faria patrons multiratlla, i un altre, gradients llisos. La conclusió del treball és que el mecanis-

me dinàmic utilitzat per construir un or-ganisme impacta sobre la seva evolució. Per entendre quins nous fenotips poden evolucionar a partir d’una espècie deter-minada, hem de considerar no només el fenotip existent, sinó també els principis dinàmics utilitzats per crear-lo.

The dynamical mechanisms used to build organisms impact on their evolution

In a study published in PNAS, the la-boratory led by James Sharpe at the CRG used computer modelling to

look at the mechanisms employed by small gene regulatory networks to achie-ve a speci� c phenotype. � eir model pat-tern was a single band of gene expression in the centre of a � eld of cells. To create this expression pattern the network of genes must correctly interpret the local concentrations of a molecule gradient.

� e lab had previously discovered that there were six di� erent ways the genes could interact to produce this “stripe” of expression. In this new study, the group showed that these di� erent mechanisms also vary in their capacity to achieve novel phenotypes. Some mechanisms are more capable of evolving into new phenotypes than others. And, even for two mecha-nisms with a similar ability to innovate, the new phenotypes could be quite di� e-rent — for example generating multi-stri-ped patterns in one case, or smooth gra-dients in another. � e conclusion is that the dynamical mechanism used to build an organism impacts on its evolution. So, to understand which new phenotypes can evolve from a given species we have to consider not only the existing phe-notype, but also the dynamical principles by which the gene networks created that phenotype in the � rst place ■

Treball nocturn i càncer de pròstataGisela Sanmartín

Els homes que treballen com a mí-nim durant un any de nit tenen un risc gairebé un 15% superior de patir

càncer de pròstata en comparació amb els que no han treballat mai de nit. Aquest risc augmenta com més gran és la durada de l’ex-posició, i arriba a augmentar fins a un 40% si s’ha treballat més de 28 anys en torns de nit. L’augment del risc de càncer de pròstata rela-cionat amb el treball de nit és més alt (fins a un 40%) per als tumors més agressius i amb pitjor pronòstic. Aquest estudi del CREAL, centre aliat ISGLobal, va incloure 1.095 casos de càncer de pròstata i 1.388 controls de la població se-leccionats a l’atzar. Es va recopilar informació detallada sobre el torn de nit (permanent vs. rotatiu, horaris, durada, freqüència) a través de la història laboral, així com informació

sobre els factors sociodemogràfics i l’estil de vida. Tots els casos i controls provenen de l’estudi MCC Spain, estudi multicàs control de base poblacional en tumors freqüents a Espanya, que inclou 23 hospitals a 12 regions i avalua cinc tipus de càncer. L’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC) ja ha classificat el treball de nit com a probable carcinògen (grup 2A) per a humans, basant-se en estu-dis científics sobre el risc de càncer de ma-ma. Aquest estudi afegeix aquest risc per al càncer de pròstata.

Working at night increases the risk of prostate cancer

Men who work the night shift for at least a year have a higher risk (about 15%) of prostate can-

cer compared with those who have never worked at night. � is risk rises the longer the

duration of exposure, leading to increased risk of about 40% if the person has worked night shifts for over 28 years. � e increased risk of prostate cancer associated with night work is also higher (up to 40%) for the most aggressive tumours with poor prognosis.

� e study, carried out by researchers at the CREAL, an ISGlobal allied centre, looked at 1,095 cases of prostate cancer and 1,388 controls from a randomised population. De-tailed information on the type of night shift (permanent vs rotational, schedules, dura-tion, and frequency) was collected through job histories, supplemented by information on sociodemographics and lifestyle. All ca-ses and controls came from the MCC-Spain (http://mccspain.org), a multicase control population-based study of frequent tu-mours in Spain, which involves 23 hospitals in 12 regions and evaluates 5 types of cancer. In 2007, the International Agency for Re-search on Cancer (IARC) classi� ed night work as a probable carcinogen for humans (group 2A) based on scienti� c studies con-ducted mainly on the risk of breast cancer. � is study has now added the risk of prostate cancer in men ■

SALA BOSCH SABATER LLACH

ARMENGOL FERRER GUASCH GRAU NADAL ESTRUCH RAGA MELIS

COMAS ALEMANY SERRA REIXACH SOLER VIVES ORIOL

CODINA VIDAL MAS ROS

COMAS PONS FORTUNY TIÓ

Diferents mecanismes regulatoris aconsegueixen el mateix fenotip,

però evolucionen diferent

CiènciaCiència www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Sobre les vacunesBernat Blasco

Era l’any 1800 i la verola representa-va un problema sanitari de primer ordre. Francesc Piguillem va in-

troduir la vacunació a Espanya utilitzant el mètode descrit per Edward Jenner. El metge anglès va observar que les perso-nes que havien estat inoculades amb ma-terial de verola bovina quedaven protegi-des contra la verola en humans. Jenner va donar el nom de vaccine a aquest proce-vaccine a aquest proce-vaccinediment, paraula que prové del llatí vacci-nus, «de la vaca» en català. L’ús d’aquesta vacuna a escala global va permetre que l’any 1980 es considerés que la verola ha-via estat eradicada. Tradicionalment, les vacunes estan fetes de parts de microbis o de microbis morts. Tot i que no són capaços de pro-vocar una infecció, estimulen el sistema immunitari fent que el nostre cos hi creï defenses en contra. Així, si més endavant entrem en contacte amb el microbi pato-gen, serem capaços de combatre’l de for-ma específica i ràpida. A més, quan una fracció important de la població està va-cunada, podem considerar que hi ha im-munitat de grup. El fet que hi hagi un per-centatge elevat de persones protegides a nivell individual fa que es redueixi molt la probabilitat que algú s’infecti encara que no estigui vacunat. Hi ha moviments que reclamen lliber-tat de vacunació, argumentant riscos com ara reaccions al·lèrgiques o la possible to-

xicitat d’alguns additius emprats. Malgrat els efectes adversos que poden tenir algu-nes vacunes, els beneficis que comporten a la salut pública són, de llarg, molt més importants. No vacunar-se posa en pe-rill un mateix i la població en conjunt, en especial els més vulnerables. Als Estats Units, on el moviment antivacunes és re-lativament important, han augmentat els casos de xarampió durant el 2014, la ma-joria en nens massa petits per ser vacu-nats o en persones immunodeprimides.

About vaccines

Back in 1800 smallpox was a major public health concern. Francesc Piguillem carried out the � rst

vaccination experiments in Spain using a method developed by Edward Jenner in 1796. � is English doctor observed that inoculation with matter from fresh cowpox lesions conferred protection against human smallpox. Jenner decided to name this method vaccine in English, derived from the Latin vaccinus, “from cows”. � e global use of this vaccine me-ant smallpox was eradicated in 1980, and it is the only human infectious disease we have been able to eliminate up until now. But how does a vaccine work? Tradi-tional vaccines are either made of com-ponents of microbes or dead microbes. Although these cannot cause an infection, they stimulate our immune system so that our body builds up defences against this microbe. If we are subsequently exposed

to the pathogenic form of the microbe, we will be able to � ght it with a quick and spe-ci� c response. Additionally, when the per-centage of vaccinated population is very high there is “herd immunity”. � is means that the individual protection of a signi� -cant percentage of the population makes it less likely that a non-vaccinated individual becomes infected. � ere are certain movements who want greater freedom concerning vacci-nation, citing risks such as allergic reac-tions and the toxicity of speci� c additi-

ves. In spite of the adverse e� ects that some vaccines might have, the bene� ts in terms of public health far outweigh the risk of immunisation. Failure to vaccina-te puts not only the individual concerned in danger, but also the population as a whole, particularly the most vulnerable. In the United States, for example, where the anti-vaccine movement has conside-rable weight, cases of measles increased substantially in 2014; mostly in children too young to be vaccinated and immuno-compromised individuals ■

Pura Muñoz-Cánoves doblement distingida

Nebula coli

Núria Pérez

Pura Muñoz-Cánoves, professora d’investigació ICREA i cap de la Unitat de Biologia Cel·lular del De-

partament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, va rebre el pas-sat febrer el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de Ciències de la Vida. El guardó, amb una dotació de 7.000 euros, li ha estat atorgat pel seu treball pu-blicat a la revista Nature en el qual identi� ca Nature en el qual identi� ca Natureper primera vegada un mecanisme � siolò-

gic que intervé en el procés d’envelliment irreversible de les cèl·lules mare musculars en organismes d’avançada edat. La cientí� ca, a més, ha estat guanyado-ra del premi Vanguàrdia de la Ciència que organitzen el Grup Godó i la Fundació Catalunya-La Pedrera amb l’objectiu de donar visibilitat a la recerca d’excel·lència.

Double prize for Pura Muñoz-Cánoves

Pura Muñoz-Cánoves, ICREA rese-arch professor and head of the Cell Biology Unit of the Department of

Experimental and Health Sciences (CEXS) at the UPF, received the City of Barcelona Award in the category of Life Sciences last February. � e prize, which comes with 7,000 euros, has been awarded for her work published in Nature in which she � rst identi� ed a phy-siological mechanism involved in the irre-versible aging process of muscle stem cells in aging organisms. � e scientist was also the winner of the “Vanguardia de la Ciencia” award, organi-zed by the Godó media group and the Fun-dació Catalunya-La Pedrera in order to give visibility to research of excellence ■

No és una nebulosa ni una imatge telescòpica de dues estrelles en col-lisió a l’espai infinit. Aquesta imatge

de colònies bacterianes va ser feta amb un microscopi de fluorescència per Daniel Ro-dríguez Amor i Carlos Rodríguez Caso, del Grup de Recerca en Sistemes Complexos, dirigit per Ricard Solé a l’IBE (CSIC-UPF). S’hi pot veure una colònia de bacteris que expressen la proteïna fluorescent ver-da (GFP) creixent al costat d’una colònia amb bacteris que expressen la proteïna flu-orescent vermella (RFP). Ambdues soques bacterianes han estat manipulades genèti-cament per tal de dependre l’una de l’altra: cadascuna necessita per créixer un meta-

bòlit generat per l’altra. Per això estan tan a tocar que sembla que es facin un petó. La imatge, però, correspon a un experi-ment fallit on el cultiu de bacteris RFP ha estat contaminat per un element que no ge-nera fluorescència; d’aquí els espais negres. La ciència és art, fins i tot quan no funciona!

Nebula coli

This is neither a nebula nor a telescopic image of two colliding stars in infinite space. It is a fluorescence microscopy

image of bacterial colonies taken by Daniel Rodriguez Amor and Carlos Rodriguez Caso, from the complex systems research group, led by Ricard Solé at the IBE (CSIC-UPF). You can see a colony of bacteria that express green fluorescent protein (GFP) growing beside a colony of bacteria that express red fluorescent protein (RFP). Both bacterial strains have been genetically ma-nipulated in order to be interdependent: in order to grow each needs a metabolite generated by the other. This is the reason they seem to be embracing in a kiss. The image, however, corresponds to a failed experiment where the crop of RFP bacteria has been contaminated by an element that does not fluoresce, hen-ce the black spaces. Science is art, even when it does not work! ■

Edward Jenner vacunant a un nen (1884), pintura a l’oli d’Eugène Ernest Hillemacher

7 març de 2015 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Sílvia DelgadoBarcelona, 1969

Cap de grup a l’IMIM

Què és el millor de la teva feina?Poder compaginar l’assistència amb la recerca per buscar solucions als problemes que els pacients et posen damunt la taula.

Què t’agradaria fer si no fessis això?Segurament la paraula «investigar» hi seria present, i potser en l’àmbit de la natura. Penso en la Dian Fossey, la Jane Goodall... Però també m’agradaria poder influir per millorar la societat en què vivim. Potser política?

Defineix-te en una paraula.Curiosa. També manaire, però bona.

Quin és el lloc més estrany on has estat mai?En un soterrani d’un supermercat de la ciutat de Rochester durant un tornado.

Què és el que més et molesta? La por i l’enveja convertides en maledicència.

Quin és el teu personatge favorit?M’agraden les persones que han seguit els seus somnis i s’han enfrontat a l’entorn si calia: Marie Curie, Mercè Rodoreda, Simone de Beauvoir... Totes dones, perquè pel fet de ser-ho els va ser més difícil.

Quin és el teu millor defecte? Que crec molt en la meva capacitat de tirar endavant les coses.

On és el teu lloc preferit?Sota una nit plena d’estels, en silenci, sentint només el rugir dels lleons... O enmig del bosc, o dins la mar Mediterrània blava a Menorca...

What do you like most about your job?The ability to combine seeing patients with research, to look for solutions to the problems that the people present to you.

What would do if you didn’t do this?I’m sure the word “research” would figure, and maybe the field of nature. I’m thinking about Diane Fossey, Jane Goodall... But I would also like to be able to influence improvements in the society we live in. Perhaps in politics?

Define yourself in a word.Curious. Also bossy, but in a good way.

The strangest place you’ve been.In a supermarket basement in Rochester during a tornado.

What annoys you the most? Fear and envy turned into slander.

Who is your favourite character?I like people that have followed their dreams and have stood up to their surroundings if it was necessary: Marie Curie, Mercè Rodoreda, Simone de Beauvoire... All women, because this very fact made it all the more difficult.

What’s your worst fault? That I trust in my ability to get things done.

Where is your favourite place?Under a night sky full of stars, in silence, with no sound but the roar of lions... Or in the middle of a forest, or on the blue Mediterranean in Menorca... ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

La informació és avui dia la moneda de canvi, i les nostres dades privades ho són cada vegada menys: fotos i vídeos de la nostra vida personal, i fins i tot la nostra localització geogràfica, són públics a les xarxes; tot està digitalitzat i les nostres dades mèdiques no són una excepció. En recerca biomèdica, el fet de poder optar a aquest mar de dades no té preu. Però, quin és el cost pel que fa a la nostra privacitat? El·lipse ho ha preguntat a El·lipse ho ha preguntat a El·lipseexperts dels centres del Parc.

Is data anonymity really possible?

Information is today’s bargaining chip and our confidential data is becoming ever less private: pictures and videos of our personal lives, even our geographic location, are made public on social networks, everything is digitised with our medical data being no exception. In biomedical research, having access to this sea of data is invaluable — but at what cost to our privacy? El·lipse has asked experts at the various centres in the park.

És possible l’anonimat de les dades?

Ferran Sanz (IMIM-UPF)

La pretensió de protegir la nostra intimitat és totalment lògica. Tanmateix, hem de ser conscients que, com en tants

altres aspectes de la vida, la seguretat absolu-ta no existeix i que, un cop protegits per una legislació i uns procediments que minimitzin els riscos, cal trobar l’equilibri adequat entre la privacitat de les dades relacionades amb la salut i el valor que aquestes dades tenen per al progrés de la recerca biomèdica. D’altra banda, ens podríem preguntar per què ens preocupem tant per la privacitat de les nostres dades sanitàries i no fem el mateix quan pa-guem amb una targeta de crèdit i anem dei-xant empremta de totes les nostres activitats.

Trying to protect our privacy is completely logical. However, we have to be conscious that, as with so many other things, absolute security does not exist, and that, once protec-ted by legislation and certain procedures that minimise the risks, it is necessary to find a sui-table balance between data privacy related to health and the value this data has for biome-dical advancement. On the other hand, we could ask ourselves why we worry so much about the privacy of information relating to our health, and yet we don’t when we pay by credit card, leaving a trail of everything we do.

Josep Maria Antó (CREAL)

L’accés a la informació sani-tària personal està fortament protegit per la llei i vigilat per

l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Fins i tot el metge que atén un pacient no pot accedir a la informació si no és per motius as-sistencials. Accedir-hi amb finalitat de recerca exigeix l’aprovació d’un comitè ètic i el consen-timent informat del pacient. Hi ha maneres compatibles amb la llei i amb el respecte a la intimitat de fer servir la informació clínica, com ara emprant el Clinical Practice Research Da-talink (CPRD) del Regne Unit, considerat com un model a seguir, o el Sistema d’Informació per al De senvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de Catalunya.

Access to personal health information is well-protected by law and watched over by the Ca-talan Data Protection Authority. Even a doc-tor attending a patient cannot get hold of the information unless it is necessary for the care. Accessing data for research requires the ap-proval of an ethics committee and the infor-med consent of the patient. There are parti-cular methods for using clinical information, consistent with both the law and respect for privacy, such as the Clinical Practice Rese-

arch Datalink (CPRD) in the UK, considered an exemplar, and the information system for primary care research, SIDIAP, in Catalonia.

Anna Veiga (CMRB)

S’està avançant molt en el control de les dades mèdi-ques, tot i que una seguretat del 100% és impossible. A

més, en recerca totes les dades són anoni-mitzades, però cal una traçabilitat. Si, per exemple, creo una línia cel·lular a partir d’un fibroblast, no m’interessa el nom del donant, però si més endavant trobo alguna cosa inte-ressant en aquesta línia, per entendre-la ne-cessito més dades del donant: el sexe, alguna condició mèdica, etc. Per això sempre hi ha algú que pot relacionar la mostra amb el do-nant inicial. En tot cas, tot depèn del tipus de dades i de qui les manipula; si s’utilitzen per a la recerca o l’aplicació clínica, o si poden anar a parar, per exemple, a una companyia d’as-segurances que en faci un ús per al seu propi benefici.

The control of medical data is taking great steps forward, but it will never be 100% secu-re. Besides, in research all data may be ano-nymous, but a certain level of traceability is necessary. If, for example, I create a cell line from a fibroblast, I am not interested in the name of the donor. But if at a later date I found something interesting in this line, to unders-tand it I would need more data on the donor like their gender, medical conditions and so on. For this reason there is always someone that can relate the sample with the initial do-nor. Anyway, the level of safety depends on the type of data and who is handling it; if it is for research or clinical application, or if could end up, for example, with an insurance com-pany that might use it for their own benefit.

Francesc Calafell (UPF)

Podem trencar l’anonimat d’un genoma públic si som capaços de predir-ne els fe-notips que associem més

sovint amb la identitat. Així, es pot predir el color de la pell o dels ulls a partir de seqüèn-cies genòmiques i, fins i tot, l’edat del donant a partir de trets epigenòmics. La predicció es-devé més precisa amb fenotips més extrems, com el pèl-roig o les malalties mendelianes. També, en alguns casos molt particulars, es pot predir el cognom del donant a partir de les bases de dades públiques que existeixen sobre cromosoma Y i cognoms.

We could breach the anonymity of a public genome by learning, with some difficulty, the phenotypes that person carried. Skin and eye

colour can be accurately inferred from ge-nomic sequences, and epigenomic features may even allow us to guess the donor’s age. Some extreme phenotypes, such as red hair, can be predicted with a high degree of pre-cision, as can Mendelian genetic diseases. Based on the huge amount of public data on the Y chromosome and surnames in genetic genealogy websites, it has been possible to predict the surname of men whose genome was sequenced and publicly available.

Xavier Estivill (CRG)

Si parlem del genoma, sem-pre serà possible el traça-ment de la identitat de l’in-dividu, espe cialment ara que

hi ha molts individus analitzats. La informa-ció mèdica i biològica de les persones no ha de ser moneda de canvi. El sistema de salut no és propietari de les dades de la meva bio-logia o de la meva salut; el propietari en sóc jo i no s’ha de permetre que el sistema utilitzi les nostres dades sense ni saber què vol fer-ne. Les dades no estan segures, ni les clíniques ni les genòmiques.

If we are talking about the genome, it is always possible to trace back the identity of the individual, especially nowadays, when so many people have been analyzed. But medi-cal and biological data should never be used as a bargaining chip. The health system is not the owner of my biological and health data. I am, and we must not allow the system to use our data without even knowing what they want to do with it. But in essence, neither ge-nomic nor clinical data are currently secure.

Karine Fauria (FPM)

Per garantir la protecció dels voluntaris de l’estudi ALFA per a la prevenció de l’Alzheimer, a la Fundació

Pasqual Maragall registrem les dades perso-nals i clíniques en dues bases de dades (BD) independents que estan controlades amb contrasenyes personals intransferibles que ens permeten traçar l’accés de cada usuari a la informació. Ambdues BD únicament es poden relacionar mitjançant un codi per a cada voluntari, amb el qual treballen sempre els investigadors, sense conèixer a quina persona pertanyen les dades. En el nostre cas, a més de la confidencialitat de les dades cap a l’exterior, també sospesem encaridament la informació que compar-tim amb els voluntaris sobre els seus resul-tats, sempre posant per davant la seva salut.

To guarantee the protection of volunte-ers for the ALFA study for the prevention of Alzheimer’s, at the FPM we register personal and clinical information in two independent databases controlled with non-transferable personal passwords that enable us to trace each user’s access to the data. Both databases can only be linked by means of a code specific to each volunteer, which is what the researchers always work with without knowing which person the data belongs to. In our case, as well as the external confidentiality of the data, we also carefully weigh up the information we sha-re with the volunteers about their results, always putting their health first ■

Edifici www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org | març de 2015www.prbb.org 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio.If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 BarcelonaE-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

Foto de Laura Xicota (IMIM) / Photo by Laura Xicota (IMIM)

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Mònica Rodríguez

El 4 de febrer passat alguns represen-tants de les entitats que formen part del Consell de Coordinació Pedagò-

gica (CCP) van visitar el PRBB. L’objectiu de la trobada era encetar un intercanvi de visites entre entitats per compartir coneixements sobre el disseny d’activitats per a estudiants de primària i batxillerat. El Museu Marítim, TMB, CosmoCaixa, el Consorci del Far, l’Aquàrium o el Museu de la Xocolata van ser algunes de les institu cions que van participar en aquesta trobada. Divi-dits en grups, van poder participar en el joc de rol «El món de la investigació en biotec-nologia», organitzat pel CRG; van conèixer la dinàmica del taller de debat «Els assaigs amb animals en la recerca biomèdica», organitzat per la UPF i l’estabulari del PRBB, o es van apropar al joc de rol sobre cèl·lules mare or-ganitzat conjuntament pel CMRB i la UPF. El CCP és una iniciativa de l’Institut Mu-nicipal d’Educació de Barcelona que agrupa entitats ciutadanes que organitzen activitats educatives per a estudiants.

Entitats educatives de Barcelona visiten el PRBB

Educational organisations visit the PRBB

On February 4, representatives from organisations making up part of the Consell de Coordinació Pedagògica

(CCP) visited the PRBB. The purpose of the meeting was to commence exchange visits between the organisations in order to share knowledge about how to design activities for primary and baccalaureate students. The Museu Marítim, TMB, CosmoCaixa, El Far Consortium, the Aquàrium de Barce-lona and the Chocolate Museum were just some of the institutions that took part in this meeting. Divided into groups, they we-re able to take part in the role-playing game “The world of the research in biotechno-logy” organised by the CRG, they discovered the dynamics of the debate workshop “Ani-mal testing in biomedical research” organi-sed by the UPF and the PRBB animal house, and the role play on stem cells organised jointly by the CMRB and the UPF. The CCP is an initiative of Barcelona’s Municipal Institute of Education. It brings together public organisations that organise educational activities for students ■

Un projecte público-privat per combatre el deteriorament cognitiu associat amb l’es-quizofrènia. El consorci Spark, liderat per l’empresa Iproteos amb seu al PCB i format per l’empresa Ascil-Biopharm, l’IRB Barce-lona, la Unitat de Proteòmica del CRG-UPF i la Universitat del País Basc, acaba de gua-nyar un ajut de 500.000 euros del Ministeri d’Economia i Hisenda a través del subpro-grama «Reptes-Col·laboració». El consorci pretén avançar en el desenvolupament d’un nou fàrmac per al tractament del deteriora-ment cognitiu associat amb l’esquizofrènia i altres trastorns mentals.

A public-private project to fight the cog-nitive impairment associated with schi-zophrenia. The Spark consortium led by the biotech company Iproteos at the PCB, and comprising the company Ascil-Biopharm, the IRB Barcelona, the Proteomics Unit of the CRG-UPF, and the University of the Basque Country, has just been granted a 500,000 euro endorsement from the Ministry of Economy and Finance through the “Retos-Colabora-ción” subprogramme. The consortium aims to advance the development of a drug for trea-ting the cognitive impairment associated with schizophrenia and other mental disorders.

Investigadors de CEXS-UPF reben una beca de la Fundació d’Investigació de la Migranya. José M. Fernández-Fernández, membre del laboratori de fisiologia molecu-lar i canalopaties, ha rebut 50.000 dòlars per identificar nous inhibidors selectius d’un canal de calci l’activitat del qual es troba aug-mentada en la migranya hemiplègica (HM), una forma rara de migranya severa. El seu projecte va ser un dels 10 seleccionats entre 60 candidats de tot el món i es durà a terme

durant el 2015 en col·laboració amb investi-gadors al Regne Unit.

Researchers at the CEXS-UPF receive a grant from the Migraine Research Founda-tion. José M. Fernández-Fernández, member of the Molecular Physiology and Channelo-pathies laboratory, has received $50,000 for his project to identify novel, selective inhibitors of a calcium channel whose activity is increased in Hemiplegic Migraine (HM), a rare form of severe migraine. His was one of 10 projects se-lected from among 60 candidates from around the world, and will be carried out in 2015 in co-llaboration with researchers in the UK.

S’inicia el Projecte iPIE per estudiar l’im-pacte ambiental dels fàrmacs. Al febrer va tenir lloc al PRBB la reunió inicial del Projec-te iPIE en el qual participen grups de recerca del GRIB. Amb un pressupost de 10,2 milions d’euros i amb una durada de quatre anys, el Projecte iPIE té com a objectiu estudiar l’im-pacte mediambiental dels fàrmacs després de ser administrats als pacients. Utilitzant infor-mació ja existent i models in silico, el projecte permetrà una completa avaluació de riscos i el biomonitoratge ambiental de fàrmacs.

iPIE project to study the environmental im-pact of drugs. In February the first meeting of the iPIE (Intelligence Led Assessment of Pharmaceuticals in the Environment) pro-ject, in which research groups at GRIB are participating, was held at the PRBB. With a budget of 10.2 million euros for 4 years, iPIE will study the environmental impact of drugs once administered to patients. Using existing information and in silico models, the project will enable a comprehensive risk assessment and environmental monitoring of drugs ■

AGENDA11 de març, 21 d’abril i 19 de maig.Peer mentoring scheme, with Louise Schubert. From 3 to 6pm at Room Ei-vissa. More information at: intervals.prbb.org.

17 i 19 de març. Cross-cultural wor-king: understanding diversity for en-hanced performance — an Intervals course by Alicia Marin. From 2 to 6pm at Room Charles Darwin. More information at: intervals.prbb.org.

15 i 16 de març. Popular science writing — an Intervals course with Russ Hodge. From 3 to 6pm at Ro-om Eivissa. More information at: in-tervals.prbb.org.

24 de març. Elevator pitch — ex-press your ideas quickly and effec-tively — an Intervals course by Rei-mund Fickert. From 2 to 6pm at Ro-om Ramon y Cajal. More information at: intervals.prbb.org.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org