Josep Segura Salado

Download Josep Segura Salado

Post on 04-Jan-2017

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>La filloxera a Manacor</p><p>Josep Segura Salado</p><p>Al nostre pas, la vinya s coneguda des de molt antic; aix, Plini i RavisiTextor diuen que el vi era larticle ms exportat de la Mallorca romana, concreta-ment el tipus bermell, lloat per Vitrubi.1</p><p>Diu Vicen Mut Armengol que, ja en temps dels sarrans, el puig del castellde Bellver estava plantat de ceps, i alguns autors francesos escriviren que RamonLlull descobr laiguardent.</p><p>Dos segles desprs, la vinya del Regne de Mallorca ja pat una plaga i lex-tensa zona del terme de Ciutat anomenada El Vinyet rest tan devastada que fins itot perd el nom, que encara tenia lany 1837, i es digu Sa Vileta; es conserv lan-tic topnim noms en un punt ben concret.2</p><p>A causa que la producci vitcola de Mallorca no era suficient per al consumintern, encara que els vins -grecs, montonecs i malvasies- eran molt preuats i dequalitat, el 27 de febrer del 1544 el nostre govern autnom diu que, a causa de laimportaci de vi de Valncia, les vinyes nostrades se son comensades a destruhiry desfer.</p><p>Per tal dassolir lautoabastiment, els reis concediren, diverses vegades, queels qui plantassin vinyes fossin francs de delmes durant una srie danys. Ens cons-ten concessions daquestes el 1566, el 1571 i el 1583.</p><p>El Gran i General Consell diu lany 1499 que la importaci de vi s molt noci-va, i, un segle desprs, es comenta que a causa de lexcessiu consum daiguardentshi ha abusos, i es mana que noms es prengui com a medicina.3</p><p>Al segle XVIII, a imitaci del progrs agrcola catal, que no es limita al cul-tiu extensiu de la vinya,4 a Mallorca fugint, a ms, dels delmes- es comencen asubstituir altres plantacions ms tradicionals o les terres ermes (rotes) per ametle-rars i vinyes, i arriben les primeres mquines fumigadores.</p><p>I Jornades destudis locals de Manacor </p><p>300 301</p><p>1. Joaqun Mara BOVER DE ROSSELL: Del origen, progreso y estado actual de la agricultura, artes y comercioen la isla de Mallorca. Palma, 1841, p. 12 i 14.</p><p>2. Biblioteca March. Miscelnea Manuscrita de Joaqun Mara Bover, tom XVII, p. 159-161.</p><p>Tamb a Felanitx el 1473 existia una comarca dita El Vinyet.</p><p>3. Ramon ROSSELL VAQUER: Cronic felanitxer. (Apndix). Felanitx, 1986, p. 26, 46, 51, 59, 63 i 70.</p><p>Arxiu de la Corona dArag, Cancilleria Majoricarum, nm. 4940, f. 221-221v.</p><p>4. Juan J. TRAS VEJARANO: Almirall y los orgenes del catalanismo. Madrid, 1975, primera part.</p></li><li><p>Malalties de la vinyaSabem que el 1818 hi havia plantades a Mallorca 27.858 fanegas de vinya i</p><p>que era atacada per cert insecte introdut primerament al terme de Ciutat des del1830, i ests desprs a diferents municipis. Es deia, el 1838, que malgrat les pre-vencions preses perillaven de ser totalment destrudes i replantar-les representariaun capital de 4.782.610 lliures mallorquines; o sigui, 63.768.120 reials de bill,moneda de Castella, puix era uno de los ramos ms principales de la agriculturaen esta isla.13</p><p>El 1839 aquest insecte s anomenat pulgn de las vides i continuava la sevaprogressi; ja havia fet estralls a Marratx i Santa Maria, i amenaava de passar desdaquests al terme ve de Binissalem.14</p><p>Sembla que per lany 1840 saconsegu controlar la plaga, per lestiusegent, com era tradicional, va fer la seva reaparici i, a ms, la llagosta, que haviadestrut els cultius dalgunes comarques de la pennsula, amenaava de passar alnostre pas.15</p><p>El 1842 Gabriel Roca es compromet amb la Diputaci a revelar un nou mto-de per exterminar en el termini de dos anys aquest animal si se li donaven cinc-mil duros; per result que el mtode era conegut a alguns pobles de lilla i renun-ci a tota gratificaci.16</p><p>Dos mesos desprs, la Diputaci va fer circular un qestionari als municipisen qu es demanava, entre daltres coses, si shavia observat que haguessin posatels ous a qualsevol altre lloc que no fos la part inferior de les fulles, i si a ms deconvertir-se la cuca en papallona en el sol shavia observat si ho havia fet a algunaaltra banda.17</p><p>Lany 1844 es diu que feia alguns anys que el "pulgn de la vid o altiza azul"causava greus mals en el terme de Binissalem, per es dna la bona notcia que, ams, havia fet la seva aparici un nou insecte de lordre dels hempters alats, gne-re de les "chinches" i de lespcie blava (cimex oleracea). Aquest altre animal sa-limentava del que destrua la vinya i, per tant, es recomanava oficialment la sevaprotecci i que no fos molestat ni destrut.18</p><p>Podem concloure, per tant, que linsecte que des del 1836 atacava les nostresvinyes no era, malgrat les aparences, la fil.loxera, que sembla que va ser descober-ta el 1854 als EUA i introduda a Europa uns deu anys desprs, sin el colepterbotador haltica ampelophaga, de la famlia dels crisomlids i tribu dels halticinis,que es combatia, simplement, sacsejant els ceps perqu caiguessin en una mena demniga o embut de tela o metall untada doli.19</p><p>Cap al 1780 es produen anualment al nostre Regne 421.395 quartins de vi,33.000 dels quals corresponien a Manacor (noms el superaven els termes deFelanitx amb 144.000, Porreres amb 50.000, i Binissalem amb 33.900).5</p><p>Un autor deia el 1787 que a la nostra illa es recollectava una mitjana anualdun mili de roves de vi, per quasi tot de baixa qualitat pel costum de vermar eldia segent al de sant Mateu (21 de setembre), tant si era granat com si no, i aquestdefecte es demostrava perqu a Binissalem i a Banyalbufar, pobles que no seguienel costum i esperaven el moment oport, els vins tenien ms anomenada.6</p><p>Confirmant aix, una memria de lany 1800 de la Comissi dAgriculturadeia que a cada poblaci del Regne de Mallorca hi havia molta diversitat a la plan-taci, exsecallada i varietat del ram, puix cada una tenia llur prpia rutina.7</p><p>Tal vegada per a evitar-ho, i a instncies dels viticultors, el ministre de lagobernacin de la pennsula dispos mig segle desprs que aquests poguessin ver-mar en ser convenient.8</p><p>Per per lInterrogatorio del 1885 sabem que encara llavors els nostres vinseren negres i dolents, fins i tot el de Binissalem, que passava per ser el millor.</p><p>Safegeix que els de Manacor, Felanitx, Porreres no arribaven ms que als8 o 10 graus; i daltres, com els de Llucmajor, eren de graduaci superior, puixpodien arribar als 23 com a mxim.</p><p>Per altra banda, la malvasia de Banyalbufar i Valldemossa i els vins de SantaMaria, Consell, Alar, sa Pobla per la seva cuidada elaboraci es conservavenb, per als altres la calor els feia malb.9</p><p>Respecte de llur qualitat i conservaci, sha de dir que el 1798 la Acadmiamedicoprctica de Mallorca realitz un estudi sobre si era o no perjudicial a la salutladdici de guix als vins.10</p><p>El 1815 es produren noms 233.160 quartins, que donaren un producte cal-culat en 2.389.890 reials de bill.11</p><p>Aix, no s estrany que lany 1826 la Junta de Comer digui que els principalsrecursos econmics del Regne de Mallorca sn els cereals, loli, laiguardent i lesametles.12</p><p>I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor</p><p>302 303</p><p>5. Memorias de la Real Sociedad Econmica Mallorquina de Amigos del Pas. Palma, 1784.</p><p>6. Juan LLABRS Y MOPORTR: Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca y adelanta-mientos de los que es suceptible en Agricultura, Industria y Comercio. (Madrid, viuda de Ibarra, 1787), p. 38. </p><p>A Manacor en el segle XVI sestilava vermar abans de Nostra Dona de setembre. (Ramon ROSSELL VAQUER iOnofre VAQUER BENNASAR: Histria de Manacor, segle XVI. Mallorca, 1991, p. 48).</p><p>7. ARM, Consulado de Mar y Tierra, caixa 49.</p><p>8. BOB del 19 de maig del 1842.</p><p>9. Bartomeu PASTOR SUREDA: "Situacin de la via en Baleares al finalizar el siglo XIX", a Fontes RerumBalearium, volum III. Palma, 1979-1980, p. 327 i 328.</p><p>10. ARM, SEMAP, caixa 30, nm. 14.</p><p>11. ARM, SEMAP, caixa 36, nm. 3.</p><p>12. Pierre MONBEIG: "La revolucin econmica de Mallorca y Menorca en el siglo XVIII", a Estudios geogrficos,ao XVIII, nm. 69. Madrid, 1957, p. 509.</p><p>Vegeu, tamb, de Archiduque Luis SALVADOR: Mallorca agrcola, primera mitad. Palma, 1959, p. 155-174.</p><p>13. BOB del 3 de juny del 1837 i 29 de setembre del 1838.14. BOB del 8 dagost del 1839.15. BOB del 19 i 31 dagost del 1841.16. BOB del 31 de maig del 1842.17. BOB del 26 de juliol del 1842.18. BOB del 25 de juny del 1841.19. Juan Jos AMENGUAL: Descripcin del pulgn de las vides, vulgo "animal", su gnero, historia, propagacin,vida y medios de perseguirle. Palma, 1842.</p></li><li><p>Lamillarament del 1863 ens diu que comptavem amb 15.558 hectries devinya i lInterrogatorio del 1885 ens atorga 15.661 hectries 38 centiries a totala provncia.</p><p>Es diu que lany 1883 produem 440.000 hectolitres; dos anys desprs, 24milions de litres; i el 1887, 528.070 hectolitres grcies a lincentiu que suposava elfet que daltres pasos europeus estiguessin atacats per la fil.loxera.22</p><p>Lexplosi vitcola del segle XIXLexportaci de vi va ser fonamental per al comer exterior de lEstat.Lany 1829 noms representava un octau del total i era el tercer producte en</p><p>valor, per cap al 1851 ja era, amb avantatge, el producte ms important i repre-sentava una quarta part del total. Lany 1857, sacostava a la tercera part.</p><p>A conseqncia duna circular del Ministerio de la Gobernacin de la Penn-sula que proposava la supressi de tots els impostos estatals, provincials i munici-pals sobre la fabricaci, circulaci i consum interior i exterior dels vins per tal da-favorir la plantaci de vinyes, es reun la Junta de la Reial Societat EconmicaMallorquina dAmics del Pas dia 18 dagost del 1837 i decid encarregar a lesseves comissions dAgricultura i Comer levaquaci de la consulta que havia fetsobre el tema el "jefe poltico".</p><p>Reunides aquestes comissions conjuntament dia 17 doctubre opinaren que elmejor modo de aumentar el cultivo de la vid en esta Isla es dejar enteramente libreel inters individual, nico regulador en estas materias, puix per haver-se declaratexempta de delme aquesta plantaci durant els 20 o 25 anys anteriors, shavia aug-mentat extraordinriament el seu cultiu. Tamb creien interessant difondre els nousmtodes del farmacutic barcelon Francesc Carbonell i Bravo i enviar alguna per-sona preparada a Ribes a fi destudiar cientficament com feien ells el vi, puix elssudamericans, recentment independitzats, lapreciaven ms que al mallorqu.23</p><p>Pocs dies desprs arrib a lilla un il.lustre visitant catal que, per tal de millo-rar la qualitat de nostres vins per exportar-los a les excolnies, don algunes llionsi, fins i tot, sarments de ceps als nostres conradors.24</p><p>Per encara shauria de desenvolupar ms la producci i el comer quan lafil.loxera parasit els ceps francesos fins a llur destrucci quasi total entre el 1868i el 1878, puix aquest estat era llavors el primer consumidor i el primer exportadormundial de vins.</p><p>Aix, lany 1878 es diu que, a Espanya, que era el tercer estat vitcoladEuropa, hi havia 1.500.000 ha de vinya, o sigui 2.330.700 fanegas del marc reial</p><p>Era conegut des de feia segles i, ja a ledat mitjana, a les esglsies de Mlaga,es demanava ajut a Du contra aquesta plaga, que es diu que va ser la culpable dela destrucci del Vinyet de Ciutat de Mallorca.</p><p>Lany 1844 se li va donar tal batuda a lilla que es va calcular que als poblesinfectats es mataren cada dia 1.152.000 insectes; o sigui, 13.824.000 durant elsdotze dies que dur la campanya.20</p><p>Encara un altre perill amena les vinyes abans de laparici de la fil.loxera:loidium tuckeri, planta parasitria criptgama o fong de la famlia de les mucedi-nees, anomenada popularment cendrada entre nosaltres per causar taques de colorcendrs damunt dels pmpols, les fulles i els sarments.</p><p>Sembla que va aparixer per primera vegada lany 1845 a Margate, port mar-tim del sudest dAnglaterra. El 1851 aparegu ja pel midi francs i per Itlia, iarrib lany segent a la pennsula ibrica.</p><p>Des del 1846 hom la combatia amb sofre en pols.21</p><p>I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor</p><p>304 305</p><p>20. BOB del 24 dabril del 1845.Vegeu BOMF, any I, nm. 50 (1852), p. 508 i ss.; any II, nm. 86 (1853), p. 334; nm. 103 (1853), p. 499; tom IX(1854), p. 83, 218, 358, 417, 446 i 565; tom X (1854), p. 31; tom XI (1854), p. 307; tom XII (1854), p. 350; tom XIV(1855), p. 426; tom XV (1855), p. 36 i 304; tom XX (1856), p. 477; tom XXVI (1858), p. 37; tom XXX (1859), p.301 i 553; i tom XXXI (1859), p. 510, 548 i 593.s interessant tamb la Revista Cientfica del Ministerio de Fomento, tom II. Madrid, 1863, p. 151, 473 i 543. Tom III,1863, p. 112. (Totes aquestes publicacions es troben a lArxiu Municipal de Manacor).</p><p>21. Enrique MARS: Mtodo curativo de la enfermedad de la vid. Empleo del azufre y de su efecto. (Traduit del fran-cs per Pau Bouvy). Palma, 1857, p. 5, 6 i 7.Pablo BOUVY: Observaciones sobre el uso del azufre para la cura de la enfermedad de la vid. Palma, 1856.</p><p>22. Bartomeu PASTOR SUREDA: op. cit., p. 323, 325 i 326.</p><p>23. ARM, Junta de Comercio, caixa 40, nm. 237.</p><p>24. Josep Antoni DE CABANYES I BALLESTER: Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia enMallorca. Introducci, notes i comentaris de Joan Rius i Vila. Barcelona, 1970, p. 92 i 116-117.</p><p>Per altra banda, la Junta Provincial dAgricultura, Indstria i Comer dia 2 dagost del 1872 decid enviar a demanarel distingit viticultor i enleg catal Bonaventura Castellet per allionar els productors balears. (DP del 6 dagost del1872).</p></li><li><p>Aix mateix, sabem que -almanco en algunes regions- va tornar la vella prc-tica de les rogatives i que sant Roc, advocat contra la pesta, va ser invocat.29</p><p>El cas manacorLa nostra vila tenia una llarga tradici vitcola; aix, sabem que ja el 5 de juliol</p><p>del 1750 lAjuntament parla dadquirir son Ameret i part dAlbocsser per desprsestablir-les "a los moradors de la present Vila per vias".30</p><p>El 1784 sn inventariats onze alambins; per altra banda, el 1797, quancomptvem amb 6.611 nimes, hi havia en el terme tretze fabricants daiguardent;el 1800 els alambins eran vint-i-dos; el 1823 hi havia noms quatre fbriques, perdaltres vint-i-tres "industrials" tenien un alamb per hom (dos anys abans tenem8.530 habitants); el 1829 trobam trenta "fabricas de aguardiente"; i el 1835, dataen qu comptvem amb 4.879 homes i 4.678 dones, tots majors de 20 anys, nhihavia trenta-dos, per noms tenien una mquina cada una.</p><p>En aquest any 1835, els obrers, que noms hi treballaven devers sis mesoscada any, cobraven sis sous diaris, quantitat que era igual a la percebuda pels fus-ters, superior a la dels sabaters i camperols (cinc sous) i inferior al salari dels pica-pedrers manacorins (nou sous cada dia).</p><p>Al llogaret de Sant Lloren hi havia el 1835 una altra fbrica de les mateixescaracterstiques.31</p><p>Malgrat tot, a causa que en altres temps no es controlaven les obres dels par-ticulars, els primers cellers de qu tenim constncia certa sn edificats els anys1813 i 1823.</p><p>Sabem tamb que el 1852, en el carrer de lHospital, avui dit del pare AndreuFernndez Truyols, hi existia una fbrica daiguardent.</p><p>Per quan es construirien moltssims cellers, magatzems de ram, destilleries,etc. seria entre el 1860 -data en qu tenem 12.590 habitants- i el 1893; les sollici-tuds de perms formen un gruixat lligall de papers cosits amb fil i agulla.32</p><p>Grcies a lInterrogatorio de...</p></li></ul>