La filloxera a Manacor

Josep Segura Salado

Al nostre pas, la vinya s coneguda des de molt antic; aix, Plini i RavisiTextor diuen que el vi era larticle ms exportat de la Mallorca romana, concreta-ment el tipus bermell, lloat per Vitrubi.1

Diu Vicen Mut Armengol que, ja en temps dels sarrans, el puig del castellde Bellver estava plantat de ceps, i alguns autors francesos escriviren que RamonLlull descobr laiguardent.

Dos segles desprs, la vinya del Regne de Mallorca ja pat una plaga i lex-tensa zona del terme de Ciutat anomenada El Vinyet rest tan devastada que fins itot perd el nom, que encara tenia lany 1837, i es digu Sa Vileta; es conserv lan-tic topnim noms en un punt ben concret.2

A causa que la producci vitcola de Mallorca no era suficient per al consumintern, encara que els vins -grecs, montonecs i malvasies- eran molt preuats i dequalitat, el 27 de febrer del 1544 el nostre govern autnom diu que, a causa de laimportaci de vi de Valncia, les vinyes nostrades se son comensades a destruhiry desfer.

Per tal dassolir lautoabastiment, els reis concediren, diverses vegades, queels qui plantassin vinyes fossin francs de delmes durant una srie danys. Ens cons-ten concessions daquestes el 1566, el 1571 i el 1583.

El Gran i General Consell diu lany 1499 que la importaci de vi s molt noci-va, i, un segle desprs, es comenta que a causa de lexcessiu consum daiguardentshi ha abusos, i es mana que noms es prengui com a medicina.3

Al segle XVIII, a imitaci del progrs agrcola catal, que no es limita al cul-tiu extensiu de la vinya,4 a Mallorca fugint, a ms, dels delmes- es comencen asubstituir altres plantacions ms tradicionals o les terres ermes (rotes) per ametle-rars i vinyes, i arriben les primeres mquines fumigadores.

I Jornades destudis locals de Manacor

300 301

1. Joaqun Mara BOVER DE ROSSELL: Del origen, progreso y estado actual de la agricultura, artes y comercioen la isla de Mallorca. Palma, 1841, p. 12 i 14.

2. Biblioteca March. Miscelnea Manuscrita de Joaqun Mara Bover, tom XVII, p. 159-161.

Tamb a Felanitx el 1473 existia una comarca dita El Vinyet.

3. Ramon ROSSELL VAQUER: Cronic felanitxer. (Apndix). Felanitx, 1986, p. 26, 46, 51, 59, 63 i 70.

Arxiu de la Corona dArag, Cancilleria Majoricarum, nm. 4940, f. 221-221v.

4. Juan J. TRAS VEJARANO: Almirall y los orgenes del catalanismo. Madrid, 1975, primera part.

Malalties de la vinyaSabem que el 1818 hi havia plantades a Mallorca 27.858 fanegas de vinya i

que era atacada per cert insecte introdut primerament al terme de Ciutat des del1830, i ests desprs a diferents municipis. Es deia, el 1838, que malgrat les pre-vencions preses perillaven de ser totalment destrudes i replantar-les representariaun capital de 4.782.610 lliures mallorquines; o sigui, 63.768.120 reials de bill,moneda de Castella, puix era uno de los ramos ms principales de la agriculturaen esta isla.13

El 1839 aquest insecte s anomenat pulgn de las vides i continuava la sevaprogressi; ja havia fet estralls a Marratx i Santa Maria, i amenaava de passar desdaquests al terme ve de Binissalem.14

Sembla que per lany 1840 saconsegu controlar la plaga, per lestiusegent, com era tradicional, va fer la seva reaparici i, a ms, la llagosta, que haviadestrut els cultius dalgunes comarques de la pennsula, amenaava de passar alnostre pas.15

El 1842 Gabriel Roca es compromet amb la Diputaci a revelar un nou mto-de per exterminar en el termini de dos anys aquest animal si se li donaven cinc-mil duros; per result que el mtode era conegut a alguns pobles de lilla i renun-ci a tota gratificaci.16

Dos mesos desprs, la Diputaci va fer circular un qestionari als municipisen qu es demanava, entre daltres coses, si shavia observat que haguessin posatels ous a qualsevol altre lloc que no fos la part inferior de les fulles, i si a ms deconvertir-se la cuca en papallona en el sol shavia observat si ho havia fet a algunaaltra banda.17

Lany 1844 es diu que feia alguns anys que el "pulgn de la vid o altiza azul"causava greus mals en el terme de Binissalem, per es dna la bona notcia que, ams, havia fet la seva aparici un nou insecte de lordre dels hempters alats, gne-re de les "chinches" i de lespcie blava (cimex oleracea). Aquest altre animal sa-limentava del que destrua la vinya i, per tant, es recomanava oficialment la sevaprotecci i que no fos molestat ni destrut.18

Podem concloure, per tant, que linsecte que des del 1836 atacava les nostresvinyes no era, malgrat les aparences, la fil.loxera, que sembla que va ser descober-ta el 1854 als EUA i introduda a Europa uns deu anys desprs, sin el colepterbotador haltica ampelophaga, de la famlia dels crisomlids i tribu dels halticinis,que es combatia, simplement, sacsejant els ceps perqu caiguessin en una mena demniga o embut de tela o metall untada doli.19

Cap al 1780 es produen anualment al nostre Regne 421.395 quartins de vi,33.000 dels quals corresponien a Manacor (noms el superaven els termes deFelanitx amb 144.000, Porreres amb 50.000, i Binissalem amb 33.900).5

Un autor deia el 1787 que a la nostra illa es recollectava una mitjana anualdun mili de roves de vi, per quasi tot de baixa qualitat pel costum de vermar eldia segent al de sant Mateu (21 de setembre), tant si era granat com si no, i aquestdefecte es demostrava perqu a Binissalem i a Banyalbufar, pobles que no seguienel costum i esperaven el moment oport, els vins tenien ms anomenada.6

Confirmant aix, una memria de lany 1800 de la Comissi dAgriculturadeia que a cada poblaci del Regne de Mallorca hi havia molta diversitat a la plan-taci, exsecallada i varietat del ram, puix cada una tenia llur prpia rutina.7

Tal vegada per a evitar-ho, i a instncies dels viticultors, el ministre de lagobernacin de la pennsula dispos mig segle desprs que aquests poguessin ver-mar en ser convenient.8

Per per lInterrogatorio del 1885 sabem que encara llavors els nostres vinseren negres i dolents, fins i tot el de Binissalem, que passava per ser el millor.

Safegeix que els de Manacor, Felanitx, Porreres no arribaven ms que als8 o 10 graus; i daltres, com els de Llucmajor, eren de graduaci superior, puixpodien arribar als 23 com a mxim.

Per altra banda, la malvasia de Banyalbufar i Valldemossa i els vins de SantaMaria, Consell, Alar, sa Pobla per la seva cuidada elaboraci es conservavenb, per als altres la calor els feia malb.9

Respecte de llur qualitat i conservaci, sha de dir que el 1798 la Acadmiamedicoprctica de Mallorca realitz un estudi sobre si era o no perjudicial a la salutladdici de guix als vins.10

El 1815 es produren noms 233.160 quartins, que donaren un producte cal-culat en 2.389.890 reials de bill.11

Aix, no s estrany que lany 1826 la Junta de Comer digui que els principalsrecursos econmics del Regne de Mallorca sn els cereals, loli, laiguardent i lesametles.12

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

302 303

5. Memorias de la Real Sociedad Econmica Mallorquina de Amigos del Pas. Palma, 1784.

6. Juan LLABRS Y MOPORTR: Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca y adelanta-mientos de los que es suceptible en Agricultura, Industria y Comercio. (Madrid, viuda de Ibarra, 1787), p. 38.

A Manacor en el segle XVI sestilava vermar abans de Nostra Dona de setembre. (Ramon ROSSELL VAQUER iOnofre VAQUER BENNASAR: Histria de Manacor, segle XVI. Mallorca, 1991, p. 48).

7. ARM, Consulado de Mar y Tierra, caixa 49.

8. BOB del 19 de maig del 1842.

9. Bartomeu PASTOR SUREDA: "Situacin de la via en Baleares al finalizar el siglo XIX", a Fontes RerumBalearium, volum III. Palma, 1979-1980, p. 327 i 328.

10. ARM, SEMAP, caixa 30, nm. 14.

11. ARM, SEMAP, caixa 36, nm. 3.

12. Pierre MONBEIG: "La revolucin econmica de Mallorca y Menorca en el siglo XVIII", a Estudios geogrficos,ao XVIII, nm. 69. Madrid, 1957, p. 509.

Vegeu, tamb, de Archiduque Luis SALVADOR: Mallorca agrcola, primera mitad. Palma, 1959, p. 155-174.

13. BOB del 3 de juny del 1837 i 29 de setembre del 1838.14. BOB del 8 dagost del 1839.15. BOB del 19 i 31 dagost del 1841.16. BOB del 31 de maig del 1842.17. BOB del 26 de juliol del 1842.18. BOB del 25 de juny del 1841.19. Juan Jos AMENGUAL: Descripcin del pulgn de las vides, vulgo "animal", su gnero, historia, propagacin,vida y medios de perseguirle. Palma, 1842.

Lamillarament del 1863 ens diu que comptavem amb 15.558 hectries devinya i lInterrogatorio del 1885 ens atorga 15.661 hectries 38 centiries a totala provncia.

Es diu que lany 1883 produem 440.000 hectolitres; dos anys desprs, 24milions de litres; i el 1887, 528.070 hectolitres grcies a lincentiu que suposava elfet que daltres pasos europeus estiguessin atacats per la fil.loxera.22

Lexplosi vitcola del segle XIXLexportaci de vi va ser fonamental per al comer exterior de lEstat.Lany 1829 noms representava un octau del total i era el tercer producte en

valor, per cap al 1851 ja era, amb avantatge, el producte ms important i repre-sentava una quarta part del total. Lany 1857, sacostava a la tercera part.

A conseqncia duna circular del Ministerio de la Gobernacin de la Penn-sula que proposava la supressi de tots els impostos estatals, provincials i munici-pals sobre la fabricaci, circulaci i consum interior i exterior dels vins per tal da-favorir la plantaci de vinyes, es reun la Junta de la Reial Societat EconmicaMallorquina dAmics del Pas dia 18 dagost del 1837 i decid encarregar a lesseves comissions dAgricultura i Comer levaquaci de la consulta que havia fetsobre el tema el "jefe poltico".

Reunides aquestes comissions conjuntament dia 17 doctubre opinaren que elmejor modo de aumentar el cultivo de la vid en esta Isla es dejar enteramente libreel inters individual, nico regulador en estas materias, puix per haver-se declaratexempta de delme aquesta plantaci durant els 20 o 25 anys anteriors, shavia aug-mentat extraordinriament el seu cultiu. Tamb creien interessant difondre els nousmtodes del farmacutic barcelon Francesc Carbonell i Bravo i enviar alguna per-sona preparada a Ribes a fi destudiar cientficament com feien ells el vi, puix elssudamericans, recentment independitzats, lapreciaven ms que al mallorqu.23

Pocs dies desprs arrib a lilla un il.lustre visitant catal que, per tal de millo-rar la qualitat de nostres vins per exportar-los a les excolnies, don algunes llionsi, fins i tot, sarments de ceps als nostres conradors.24

Per encara shauria de desenvolupar ms la producci i el comer quan lafil.loxera parasit els ceps francesos fins a llur destrucci quasi total entre el 1868i el 1878, puix aquest estat era llavors el primer consumidor i el primer exportadormundial de vins.

Aix, lany 1878 es diu que, a Espanya, que era el tercer estat vitcoladEuropa, hi havia 1.500.000 ha de vinya, o sigui 2.330.700 fanegas del marc reial

Era conegut des de feia segles i, ja a ledat mitjana, a les esglsies de Mlaga,es demanava ajut a Du contra aquesta plaga, que es diu que va ser la culpable dela destrucci del Vinyet de Ciutat de Mallorca.

Lany 1844 se li va donar tal batuda a lilla que es va calcular que als poblesinfectats es mataren cada dia 1.152.000 insectes; o sigui, 13.824.000 durant elsdotze dies que dur la campanya.20

Encara un altre perill amena les vinyes abans de laparici de la fil.loxera:loidium tuckeri, planta parasitria criptgama o fong de la famlia de les mucedi-nees, anomenada popularment cendrada entre nosaltres per causar taques de colorcendrs damunt dels pmpols, les fulles i els sarments.

Sembla que va aparixer per primera vegada lany 1845 a Margate, port mar-tim del sudest dAnglaterra. El 1851 aparegu ja pel midi francs i per Itlia, iarrib lany segent a la pennsula ibrica.

Des del 1846 hom la combatia amb sofre en pols.21

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

304 305

20. BOB del 24 dabril del 1845.Vegeu BOMF, any I, nm. 50 (1852), p. 508 i ss.; any II, nm. 86 (1853), p. 334; nm. 103 (1853), p. 499; tom IX(1854), p. 83, 218, 358, 417, 446 i 565; tom X (1854), p. 31; tom XI (1854), p. 307; tom XII (1854), p. 350; tom XIV(1855), p. 426; tom XV (1855), p. 36 i 304; tom XX (1856), p. 477; tom XXVI (1858), p. 37; tom XXX (1859), p.301 i 553; i tom XXXI (1859), p. 510, 548 i 593.s interessant tamb la Revista Cientfica del Ministerio de Fomento, tom II. Madrid, 1863, p. 151, 473 i 543. Tom III,1863, p. 112. (Totes aquestes publicacions es troben a lArxiu Municipal de Manacor).

21. Enrique MARS: Mtodo curativo de la enfermedad de la vid. Empleo del azufre y de su efecto. (Traduit del fran-cs per Pau Bouvy). Palma, 1857, p. 5, 6 i 7.Pablo BOUVY: Observaciones sobre el uso del azufre para la cura de la enfermedad de la vid. Palma, 1856.

22. Bartomeu PASTOR SUREDA: op. cit., p. 323, 325 i 326.

23. ARM, Junta de Comercio, caixa 40, nm. 237.

24. Josep Antoni DE CABANYES I BALLESTER: Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia enMallorca. Introducci, notes i comentaris de Joan Rius i Vila. Barcelona, 1970, p. 92 i 116-117.

Per altra banda, la Junta Provincial dAgricultura, Indstria i Comer dia 2 dagost del 1872 decid enviar a demanarel distingit viticultor i enleg catal Bonaventura Castellet per allionar els productors balears. (DP del 6 dagost del1872).

Aix mateix, sabem que -almanco en algunes regions- va tornar la vella prc-tica de les rogatives i que sant Roc, advocat contra la pesta, va ser invocat.29

El cas manacorLa nostra vila tenia una llarga tradici vitcola; aix, sabem que ja el 5 de juliol

del 1750 lAjuntament parla dadquirir son Ameret i part dAlbocsser per desprsestablir-les "a los moradors de la present Vila per vias".30

El 1784 sn inventariats onze alambins; per altra banda, el 1797, quancomptvem amb 6.611 nimes, hi havia en el terme tretze fabricants daiguardent;el 1800 els alambins eran vint-i-dos; el 1823 hi havia noms quatre fbriques, perdaltres vint-i-tres "industrials" tenien un alamb per hom (dos anys abans tenem8.530 habitants); el 1829 trobam trenta "fabricas de aguardiente"; i el 1835, dataen qu comptvem amb 4.879 homes i 4.678 dones, tots majors de 20 anys, nhihavia trenta-dos, per noms tenien una mquina cada una.

En aquest any 1835, els obrers, que noms hi treballaven devers sis mesoscada any, cobraven sis sous diaris, quantitat que era igual a la percebuda pels fus-ters, superior a la dels sabaters i camperols (cinc sous) i inferior al salari dels pica-pedrers manacorins (nou sous cada dia).

Al llogaret de Sant Lloren hi havia el 1835 una altra fbrica de les mateixescaracterstiques.31

Malgrat tot, a causa que en altres temps no es controlaven les obres dels par-ticulars, els primers cellers de qu tenim constncia certa sn edificats els anys1813 i 1823.

Sabem tamb que el 1852, en el carrer de lHospital, avui dit del pare AndreuFernndez Truyols, hi existia una fbrica daiguardent.

Per quan es construirien moltssims cellers, magatzems de ram, destilleries,etc. seria entre el 1860 -data en qu tenem 12.590 habitants- i el 1893; les sollici-tuds de perms formen un gruixat lligall de papers cosits amb fil i agulla.32

Grcies a lInterrogatorio del 1885 sabem que a Manacor existia unamoderna i recentment construda fbrica de destillaci i rectificaci desperit permitj del vapor daigua, que podia produir de 2 a 3.000 litres de 40 Cartier cadadia i que ja havia comenat noves obres per poder fabricar lalcohol directamentdel ram en lloc demprar el vi o la pellofa, com feien totes les de Mallorca.

de Castella, valorades en 5.250 milions de pessetes repartides entre 216.674 viti-cultors coneguts, que donaven feina a una nombrosssima quantitat de camperols.

Safegeix que la producci era de 29.981.418 hectolitres de vi, o sigui,185.884.791 roves castellanes, les quals, redudes a vins comuns, generosos,aiguardents i vinagres, ascendien a mil milions de pessetes sense comptar el rami les panses que eren exportades o consumides com a tals.25

Els anys 80 varen ser duna excepcional prosperitat per als viticultors cata-lans, que ja en el segle XVIII fabricaven i exportaven aiguardents, i sarrib a par-lar duna febre de lor; lany 1882 es va signar un tractat comercial entre Espanyai Frana que noms duraria deu anys.

Per ja el 1876 havia aparegut la fil.loxera a Mlaga; tres anys desprs, pro-cedent dels Pirineus, a Girona, i el 1881, a Ourense. Des daquests tres punts anavanant cap al centre de la pennsula. A Catalunya es pass de 385.000 ha planta-des de vinya el 1888 a 41.325 el 1899; els vens del Priorat emigraren a Barcelonai Sudamrica, escenes similars es veien a les altres comarques vitcoles, com alEmpord el 1884, i els pagesos havien de fer contraban dels brocs de la vinyaamericana -prcticament immune- per regenerar les catalanes, puix el Govern,menyspreant els interessos de Catalunya, ho impedia.26

Al mateix temps, els ceps francesos sanaren recuperant i lexportaci penin-sular a aquell estat es redu en ms dun 75% entre lany 1891 i el 1900, arrunant,de pasada, als armadors de vaixells.27

Aquesta enorme activitat i la crisi ocasionada per la fil.loxera donaren origena moltssims estudis i tractats a totes les regions vitcoles de lEstat. Molts dells esconserven a lArxiu del Regne de Mallorca, fons de la Societat EconmicaMallorquina dAmics del Pas, secci Bibliografia.

LinsecteUn cartell de 80x56 cm dirigit als viticultors pel Ministeri de Foment dia pri-

mer de setembre del 1878, i del qual sols conec un exemplar, deia que s un hemp-tere hompter microscpic, de mig a un ter de milmetre, de la famlia dels afidis(pugons) i que viu a les rels dels ceps xuclant-ne la saba i matant-los en el terminide tres anys.

Parla desprs del seu cicle biolgic, molt complex, amb generacions parteno-gentiques i sexuals, cosa que permet a cada femella tenir vuit cries anuals, ambun total de 30 milions dous depositats en forma dagalles a la part inferior de lesfulles.

Recorda, a continuaci, la vella recomanaci de no destruir els ocells i elsinsectes que puguin alimentar-se dell.28

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

306 307

25. AMC, Agricultura, cartell del 1r de setembre del 1878.

26. Joan COROMINES: Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, tom II. Barcelona, 1983, p. 247.

27. Joseph HARRISON: Historia econmica de la Espaa contempornea. 1980, p. 45 i 48.

28. AMC, Agricultura.

29. L. REAU: Iconographie de lart cretien. Pars, 1955.

30. AMM, Libro de Juntas, 1736-1763, f. 91.

31. AMM, "Estadstica", Respuestas a las preguntas a que debern responder de cinco en cinco aos los pueblos(1797). Contribucin de patentes, 1823. Subsidio industrial y de comercio, 1829. "Estadstica", Estadstica dada alM.I.Sr. gobernador civil en 1835.

Carles MANERA: Comer i capital mercantil a Mallorca, 1720-1800. Palma, 1988, p. 214.

32. AMM Obras de particulares. Expedientes, 1876 i 1860-1893.

Respecte al segon lligall, podem afegir que la primera sollicitud s de nAndreu Cardell i Parets, cursada dia 22 defebrer, i la darrera la den Joan Dalmau i Bau, el 7 de juliol, quan ja Manacor havia estat atacat.

Vegeu tamb de Juan POU MUNTANER: Notcias y relaciones histricas de Mallorca. Tom VI. Palma, 1985, p. 121.

Encara ara les cases del nucli urb de lpoca tenen cellers subterranis, alguns ja del segle XX.

res, frutas, hortalizas y toda clase de vegetales, per alguns productes i les doguesdels barrells vells es podrien introduir si procedien de pasos no fil.loxerats i, ams, abans es rentaven acuradament a la mar o es passaven pel foc.

Dia 14 lAjuntament manacor escriv al govern civil pregant que no permeti"la introduccin de arboles, frutos, flores y otros" que poguessin estar contaminats,puix aix anava contra els articles 4 i 5 de la Llei, i al dia segent el governadorcontesta que les notcies publicades pels peridics sn inexactes i que la mateixapremsa ja les havia desmentit.38

El 16 doctubre la Diputaci reclam per tercera vegada a lAjuntament la tra-mesa de la relaci de les hectrees de vinya possedes per cada contribuent, per acausa de "lo vasto del mismo trmino", que aleshores comprenia 33.631 ha, 92 as,6 cs, per no haver-se independitzat el de Sant Lloren fins el 1892, no va ser pos-sible enviar-la fins dia 30.

Dia 6 de desembre el Govern civil envi el padr de contribuents amb la quan-titat total quotada i dia 2 de mar del 1880 Francesc Pic i Fortesa, en nom delAjuntament, ingress a la sucursal del Banc dEspanya a Ciutat de Mallorca les318,09 pessetes del repartiment.

Al dia segent, la Comissi Permanent de la Junta Central dIniciativaParticular contra la Fil.loxera, organisme voluntari i voluntaris cooperador de laComissi Provincial, constitut pels principals viticultors, comunica que encara nosha introdut a lilla.

Dia 8 de maig la Comissi Provincial, presidida ara per Ismael de Ojeda, diuen una altra circular que encara no ha arribat i, al mateix temps que recorda lesanteriors mesures, en recomana de noves, entre elles la creaci duna comissicientfica que visiti la pennsula o lestranger per a informar-se b dels mtodes pera combatir-la i lestabliment dun planter de llavors de vinya americana.39

El mateix mes la Provincial decid instituir subcomissions locals a cada poblevitcola, presidides pels batles, i dia 13 es contesta que en dia de la data havia que-dat constituda a la nostra vila.40

El gener de 1881 la Junta Central Particular insisteix que encara no sha pro-dut la invasi.

En el mateix escrit recorda que els ajuntaments de Manacor i Felanitx, queestaven entre els ms vitcoles de lilla, varen ser els primers en donar impuls a lacreaci de lesmentada Junta Particular, per afageix que el juny de 1880 nomsaquestes dues poblacions i les de Llucmajor, Alar-Consell i Lloseta havian pagatalgunes quantitats (400, 500, 230, 219 i 43 pessetes respectivament), cosa decep-

A ms, tenem quatre fbriques ms de destillaci a foc directe que podienproduir 1.000 litres de 35 cada una; daltres tres, tamb de foc directe, per a 500litres de 35; i daltres ms petites.

Tan interessant era aquest producte per a nosaltres, que el 1888 al port deManacor sestabl una duana per assegurar lexportaci dels vins a Seta i Marsella,per la fil.loxera fu que es clausurs el 1891 i que els camperols de les rodaliesdel port desemparassin les terres.

La primera notcia que he pogut trobar a Mallorca es public a la premsa el 7de gener del 1870; avisava dels estralls causats a Frana i advertia que hay que evi-tar que nos alcance por ser la via una de nuestras ms utiles producciones33

Tant era aix que el 1882 alguns terratinents de Felanitx satreviren a adquirirun vapor per transportar els seus vins fins a Seta.

Sembla que la primera mesura que es va prendre fou una circular del gover-nador datada el 25 de setembre del 1878 en qu comunica als batles que els enviaun exemplar de la llei antifil.loxrica de 30 de juliol i algunes notcies i dates per-qu les facin arribar als productors.34 A lany segent existia ja a Balears laComissi Provincial de Defensa i, havent demanat recursos econmics a laDiputaci, aquesta institu un recrrec de 0,25 pessetes per ha de vinya per atendreles despeses i indemnitzacions necessries, puix la llei ms amunt esmentada, deiaque "En el caso de presentarse algn foco phyloxerico en Espaa o en sus islasadyacentes, se proceder inmediatamente al arranque de todas las cepas muertaso atacadas, asi como al de todas las que se encuentren a 20 metros de distancia dela ltima de aquellas, destruyndose por medio del fuego y sobre el mismo terre-no, con sus sarmientos, hojas y tutores.35

Aquest any el ram es venia al mercat manacor a 8 pessetes la somada, osigui, els 122 quilos.36

Dia 7 de setembre del 1879 el batle de Campos escriv al de Manacor recol-zant les mesures preventives que la nostra vila va prendre.

Dia 12 el secretari de la Comissi de Defensa, Francesc Satorras, circul, perordre del president, Manuel Strico Ruiz, que las condiciones especiales de estaprovncia la ponen a cubierto de tan desastroso mal y mientras sepamos preca-vernos no llegar seguramente a nuestras playas.37

Amenaava, igualment, amb una multa de 50 a 500 pessetes i prdua de tot elgnere als contrabandistes i importadors de chufas, patatas, batatas, plantas, flo-

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

308 309

33. DP del 7 de gener del 1870, p. 3.

Uns dos anys desprs sadvertia de nou sobre el mateix. (BOB del 29 de novembre del 1871).

34. Juan POU MUNTANER: op. cit., p. 137.

Bartomeu PASTOR SUREDA: op. cit., p. 328, 330 i 332.

35. BOP del 10 dagost del 1878.

36. Josep SEGURA I SALADO: "Ms sobre les fires i festes", al programa de Fires i Festes de Manacor, 1981.

37. El senyor Satorras, enginyer, va ser lautor de la resposta donada dia 29 dagost del 1885 al Interrogatorio i, ams, realitz la Memoria sobre el estado de la agricultura y ganadera en la provincia de Baleares (1887).

Aquesta pintoresca opini, repetida posteriorment, estava avalada pel fet que a les illes ja tenem una llarga tradici iexperincia en la formaci de cordons sanitaris al litoral per la prevenci depidmies i malalties contagioses.

38. Com a mostra de les notes publicades per la premsa mallorquina daquells dies respecte a la plaga, vegeu una glosaa LIgnorncia, nm. 11. (Palma, 30 dagost del 1879).

39. Llus POU I BONET, catedrtic de lInstitut Balear, autor de notables treballs agrcoles, realitz una campanyaantifil.loxrica. (Miquel DELS SANTS OLIVER: Treinta aos de provncia. Palma, 1948, p. 144).

El mateix senyor s autor de diversos treballs cientfics sobre el problema. (Vegeu Gran Enciclopdia de Mallorca, tomXIII, p. 408).

40. AMM, Expediente de actas de la sub-comisin local de defensa contra la Filoxera, 1880.

Els seus avanos foren rpids i un ban del nostre batle, Pere Gelabert iMuntaner, de dia 18 doctubre, ens fa saber que ja shavia declarat "en pueblos nolejanos de esta villa y considerando que s por desgracia visitaba nuestros viedosintroducira prdidas materiales de mucha consideracin" imposa en els lmitsdel municipi les antigues prohibicions a la importaci que abans es dictaren pelsports de lilla.

El 31 de maig de lany segent el batle de Felanitx avisa que ja sha detectata la possessi de Son Vaquer den Ribera i al rafal Nou; per els manacorins, talvegada esgotats per 14 anys de resistncia i resignats a linevitable, es limitaren ademanar que es desplaassin els tcnics de Ciutat per corroborar les notcies.46

A la fi, el 1893 es declar oficialment al nostre terme i destru completamentles 2.600 hectrees de vinya que es calcul a ull el 1909 que hi havia plantades, iaquestes terres es destinaren a cereals de molt baixa qualitat i pastures.

Desprs del desastreUna vegada que hagu desaparegut la invasi i, tal vegada ms intensament

desprs del X Congrs de la Federaci Agrcola Catalano-Balear realitzat aMallorca lany 1907 enmig donades dentusiasme per part del sector il.lustrat dela burgesia illenca, que va rebre els expedicionaris amb aquestes paraules: Salutgermans de la noble Catalunya! Ja que tots nosaltres parlam una mateixa llen-go mare, just es qu anem a la par en los avensos de lagricultura47, sanarenreplantant alguns terrenys; el 1909 es calculen aproximadament unes 240 hectre-es de qualitat mitjana-inferior de peus americans, i sanuncia que unes altres 160hectrees tenen ja ceps.

Abans del desastre les varietats eren fogoneu (50%), cagat (20%) i sabater(15%). El 1909 eren fogoneu, callet (20%), cagat (20%), macabeu (10%) i mantonegro (10%). Els peus americans ms emprats eren el rupestris lot (70%), riparia-rupestris millardet (10%) i aramon-rupestris (10%), tots procedents de Frana idAlemanya.

Els empelts es feien en escudet des de les darreries de juliol al setembre.48

La fil.loxera va ser la runa per molts terratinents, fabricants i jornalers. Es diuque a Manacor hi hagu alguns sucidis i molta gent hagu demigrar. Els que que-daren restaren tan empobrits que no pogueren escapar del servei militar aprofitantels avantatges que oferia la llei i per aix, sembla ser, els majors contingents de sol-dats mallorquins a les guerres colonials provenien de Felanitx, Manacor i Porreres.

cionant perqu a 31 de desembre just shavia recaptat un total de 5.661,35 pesse-tes, que foren entregades ntegres a la Comissi Provincial, puix les despeses de laParticular eren pagades pels seus mateixos membres.

Acte seguit la Junta Central voluntria es va dissoldre.41

El 7 de setembre la Provincial insisteix en la idea que "gracias al brazo deagua no podr llegar por las vas naturales", per com que era imprescindiblevigilar els ports importadors sexigeix un nou repartiment, i corresponen aManacor 1.038,50 pessetes.

Dia 3 de novembre lAjuntament de Felanitx escriv al nostre que ells encarano havien fet res per distribuir la seva quota i li demanava el parer; cinc dies des-prs el de Manacor contesta que s imprescindible la recaptaci a fi de poder llui-tar amb esperances dxit contra tan terrible enemic.

Malgrat aquestes patritiques declaracions, dia 24 de desembre el governadorhagu dimposar al nostre batle una multa de 125 pessetes per no haver satisfetencara la quota corresponent i el 13 dabril sentregaren a compte 663,94 pessetes.

El 20 dagost del 1883 el Govern civil comunica a lAjuntament que la Lleide 27 de juliol del mateix any (Butllet Oficial nm. 2573) autoritza un recrrec de0,50 a 1 pesseta per hectrea de vinya i que, per tant, es far un nou padr, el qualens va ser enviat dia 6 doctubre i encara el 13 de novembre la Diputaci aprovque cada hectrea de vinya pags una pesseta.42

Posteriorment continuaren els treballs i exigncies econmiques fins al puntque alguns ajuntaments varen ser multats pels seus deutes.

A ms, dues noves malaties, el mildew i la sarna de la vid, atacaren els cepsde Manacor i Felanitx.43

Emparat per la llei del 28 de juliol del 1885 (Butllet Oficial nm. 2898) elgovernador nomen els vocals de la nova Comissi Municipal de Defensa, que sotala presidncia del batle qued constituda el 15 de gener.44

Arriba a MallorcaLa fil.loxera degu arribar al port de Ciutat amb el vapor Isleo a la primera

quinzena de maig del 1891, per el primer terme on fou detectada va ser el deLlucmajor a les darreries del mes i des dell pass a Algaida i Porreres.

Tamb es va dir que era possible que cap al 1887 ja exists a Llucmajor iAlgaida, concretament en el Plag, Miner i Son Mesquida.

Aix va fer que sordens vigilar ms estretament els ports de Menorca i dEivissa.45

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

310 311

41. Juan POU MUNTANER: op. cit., p. 15.42. AMM, Correspondencia de la sub-comisin local de defensa contra la Filoxera.Juan POU MUNTANER: op. cit., p. 203.43. Juan POU MUNTANER: op. cit., p. 220, 254, 260, 266 i 318.44. AMM, Acta de constitucin de la Comisin Municipal de Defensa contra la Filoxera, 1888.45. LA del 14 de maig, 1r, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 17 i 23 de juny del 1891. Vegeu tamb ledici de dia 18 dejuliol.BOP del 4 de juny del 1891.Sembla que Formentera es va lliurar de la invasi fil.loxrica. (J. VIL VALENT: Formentera. Estudi de geografiahumana. Eivissa, 1986, p. 35).

46. Son Vaquer den Ribera, en el terme de Manacor, s ve dels termes de Felanitx i Vilafranca.AMM, Expediente de actas de la Comisin de Defensa contra la Filoxera, 1891 i 1892.El vi elaborat el 1893 a Felanitx fou dolent i de baixa graduaci. (LA del 10 doctubre del 1893).47. Dami DURAN: El pensament de lhome comarcal. Manacor, 1983, p. 25-26.Malgrat tot, s possible que les primeres proves cientfiques fossin fetes al camp dexperimentaci del SindicatoAgrcola Manacorense entorn del 1905. (AMM, "Servicios Econmicos". Agricultura.48. AMM, Expediente de actas de la Junta Local sobre plagas del campo, 1909. ("Contestacin al cuestionario envia-do por el Servicio Agronmico de Baleares en 5 de octubre").

A ms, sha de fer notar que entre els propietaris de majors extensions predo-minaven, comparativament, els domiciliats a Ciutat, dades que recorden poquesms reculades en el temps.

Tamb podria ser una bona font de reflexi els moviments daugment i dis-minuci que hom pot notar a les columnes Extensi i Quota (ptes.)Any Propietaris Advertncies Extensi Quota (ptes.)

Total Manacorins

1879 532 450 A 1.115 ha 71 a 318,091880 532 B 1.029,781881 532 450 C 1.128 ha 10 a 55 ces 1.038,921883-84 447 389 D 1.619 quarterades 1.149,511884-85 447 E 1.136,001885-86 608 424 F 1.512 ha 64 a 99 ces 1.512,641886-87 588 405 G 1.541 ha 45 a 1.512,641887-88 555 402 H 756,321889-90 551 398 I 1.597 ha 25 a 1.037,911890-91 548 420 J 1.133,561908 K

A. De Sant Lloren, 18; de Ciutat de Mallorca, 14, tots amb tractament de Don, quellavors no era prodigat, i 13 dells estaven entre els 71 en total que tenien ms desis quarterades; de Felanitx, 43, 7 dells tenien ms de sis quarterades; i amb unnoms: Son Servera, Petra, Alar (aquest tenia ms de sis quarterades), Marratx,Art i Santa Margalida.

B. Els 18 llorencins havian de pagar entre tots 11,43 pessetes, per Pere Carri iGalms, el major contribuent, amb 2,30 pessetes de deute tributari, es neg apagar i el mateix va fer el situat al 4t lloc, amb 0,99 pessetes; els de Ciutat haviande satisfer 166,29 pessetes; els de Felanitx, 91,61; els de Manacor, 757,37; i elsaltres, 12,22 pessetes.

C. Devuit eren de Sant Lloren; 14, de Ciutat; 43, de Felanitx; i un de Son Servera,Capdepera, Petra, Alar, Marratx, Art i Santa Margalida.

Els viticultors es negaren a satisfer 24 rebuts, que es conserven a lArxiuMunicipal i pugen un total de 340,04 pessetes. Es recaptaren noms 698,88, perel 3% correspon a despeses de recaptaci; sentregaren a la Diputaci 663,94.

D. No hi figura cap llorenc; 18 eren de Ciutat; 20, de Felanitx; 12, de Son Servera;2, de Santa Margalida; i un de Marratx, Sant Joan, Alar, Capdepera, Petra iArt.

E. La llista que ens ha arribat s incompleta, puix acaba en el contribuent nm. 119i conservam 447 rebuts impagats.

F. De Sant Lloren nhi havia 17; de Ciutat,, 19; de Felanitx, 136; de Son Servera,8; de Petra, 2; i un de Capdepera i Alar.

Tal vegada lincrement del nombre de contribuents sigui degut a una majorvigilncia fiscal.

El desastre no pass totalment desapercebut per la burocrcia estatal i dia 19doctubre del 1904 lAdministraci dHisenda de Balears, negociat Territorial,comunica al batle de Manacor que la Direcci General de Contribucions, Impostosi Rendes ha concedit a cinc sol.licitants (encara que un dells, a ms de si mateix,en representava uns altres onze) una rebaixa per un total de 1.083,53 pessetes desde lany 1906.

El 22 de juliol del 1907 es comunica pels mateixos conductes una altra rebai-xa per un total de 6.217,21 pessetes aplicable a partir del 1908 als 39 contribuentsque ho havien sol.licitat.

I, com que no hi ha dos sense tres, el 26 de maig segent es comunica una altrarebaixa a deu contribuents per un total de 459,98 pessetes aplicables a partir delany 1909.

Aquestes tres condonacions suposaren una disminuci de 7.760,72 pessetessobre un total amillarat imposable per riquesa vitcola de 12.688,23 pessetes repar-tides de la segent forma:

ha a ces tipus evaluatori riquesa imposableTerres de 1a 13 77 68 112,60 ptes. 1.551,27 ptes.

2a 47 75 78 84,45 ptes. 4.033,15 ptes.3a 48 31 80 56,30 ptes. 2.719,39 ptes.4a 155 75 19 4.384,42 ptes.

265 60 45 12.688,23 ptes.49

Malgrat la desastrosa baixada demogrfica, aviat aparegueren alguns smpto-mes de recuperaci; aix, el 1897 tengurem una magna exposici agrcola, pequ-ria, industrial i comercial que possibilitaria la fundaci de la nostra primera fbri-ca de perles (1902) i la concessi del ttol de ciutat a Manacor (1912); per enaquest darrer any encara patem el trist fenomen de lemigraci.50

A la llum de les contribucionsLarticle 8 de la Reial Ordre de 8 de juny del 1888 establia una subvenci

anual de cinc mil pessetes als sindicats agrcoles que es creassin per lluitar contrala fil.loxera, per posava per condici que entre tots els associats havian de reuniralmanco dues mil hectrees de vinyes.

Per les xifres que vnen a continuaci veurem que, segons les declaracions dela riquesa territorial rstica per superfcie de vinyes, mai no hi va haver a Manacorles 2.600 hectrees de ceps que es calcularen a ull el 1909.

Qui saproximava ms a la veritat? els viticultors que havien de pagar segonslextensi posseda o els estimadors del 1909? Probablement mai no ho sabrem.

s destacable el fet que una bona part dels propietaris del nostre terme, quecomprenia lactual de Sant Lloren, siguin daltres municipis.

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia La filloxera a Manacor

312 313

49. AMM, "Contribuciones Estatales. Territorial". Bajas en la contribucin por disminucin de la riqueza rstica acausa de la invasin filoxerica.

50. Josep SEGURA I SALADO: "El primer semestre dun any bixest", al programa de Fires i Festes de Manacor,1987.

Lemigraci de manacorins a Amrica lany 1889

Joan Buades Cresp

Evoluci de la poblaci de Mallorca entre 1860 i 1900: creixementi crisi

A partir dels anys seixanta del segle XIX, la poblaci mallorquina va experi-mentar un considerable increment com a conseqncia del manteniment dunestaxes de natalitat elevades i la disminuci de la mortalitat epidmica. En el pero-de comprs entre 1860 i 1887, Mallorca va passar de 209.064 habitants a 249.008,amb un creixement absolut de 39.944 persones, de les quals 32.694 corresponien ala Part Forana on, a ms de donar-se una natalitat ms alta que a la capital, forenms minsos els efectes de la rosa i la diftria que afectaren en especial Palma a ladcada dels vuitanta1. Aquesta etapa a lala coincideix amb una fase dexpanside leconomia de Mallorca que permet al seu mercat laboral assumir laugment depoblaci. Malgrat aquesta relaci que sembla haver-hi en aquest perode entre llocsde feina i poblaci, comena a evidenciar-se una superpoblaci progressiva a laruralia mallorquina i linici dun tmid corrent emigratori cap a Palma i ultramar.

Levoluci de la dinmica demogrfica es capgira radicalment i pren una tra-jectria descendent a partir de finals dels anys vuitanta, arran de la crisi agrria de1889, a la qual succeiran la desfeta dels conreus de vinya originada per laparicide la filloxera el 1891 i la prdua del mercat colonial, que condueixen a una pro-funda recessi de leconomia mallorquina, incapa dabsorbir la creixent pressidemogrfica, i lexcedent hum es canalitzar mitjanant lemigraci cap a ultra-mar. La poblaci de Mallorca passar, entre 1887 i 1900, de 249.008 a 248.259habitants. El perode suposa una prdua de 749 efectius i un balan migratori nega-tiu de 21.625 persones, mentre que la Part Forana compta un saldo migratori enca-ra superior, xifrat en 23.094 habitants2, indicatiu que la ruralia mallorquina fou quipat amb ms intensitat els efectes de la crisi econmica de finals del XIX.

Podem considerar el 1889 com lany en qu sinicia lemigraci en massa denombrosos contingents de mallorquins cap a Frana, Algria i alguns pasos

G. Nhi havia 17 de llorencins; 19 de ciutadans; 136 de felanitxers; 7 de serverins;2 de petrers; un capdeper; i un alaroner.

H. Desset eren de Sant Lloren; 18, de Ciutat; 90, de Felanitx; 25, de Son Servera;2, de Petra; un de Capdepera; i un altre dAlar.

I. En relaci a lany anterior disminueix un llorenc i desapareix el de Capdepera.

La quota, en realitat, eren 907,58 pessetes, per amb el 8% daugment pel premide cobrana i quantitats incobrables, donava el que sindica al quadre.

J. Nou eran de Sant Lloren; 25, de Son Servera; 90, de Felanitx; 2, de Petra; i unde Capdepera i dAlar.

La quota indicada sentn amb el 8% daugment.

K. Larticle 34 de la llei de plagues del camp (21 de maig del 1908) establia un"impuesto provincial para atender a las necesidades del servicio antifiloxrico",per a lArxiu Municipal de Manacor no hi ha documentaci sobre ell.

Abreviatures emprades

AMC Arxiu Municipal de Campanet.AMM Arxiu Municipal de Manacor.ARM Arxiu del Regne de Mallorca.BOB Boletn Oficial Balear.BOMF Boletn Oficial del Ministerio de Fomento (Madrid).BOP Boletn Oficial de la Provncia.DP Diario de Palma.LA La Almudaina.SEMAP Societat Econmica Mallorquina dAmics del Pas.

I Jornades destudis locals de Manacor Histria Contempornia

314 315

1 BARCEL PONS, Bartomeu (1989): La poblaci de Mallorca, dins Gran Enciclopdia de Mallorca. Palma.

2 SALV TOMS, Pere (1992): Els efectes de la transici demogrfica illenca sobre el territori: el marc de lemi-graci de les Illes Balears entre 1878 i 1955, dins Congrs Internacional dEstudis Histrics Les Illes Balears iAmrica, Vol. III. Inst. dEstudis Balerics. Palma.