PATOLOGIA CARDIOVASCULAR

INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA

CONCEPTE

• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a. coronàries d’aportar la sang necessària al cor.

• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el cor el treball per bombejar més de pressa i amb una força de contracció més gran. Les coronàries es dilaten per proporcionar un volum més gran de sang oxigenada al múscul cardíac.

• Si la sang que arriba per les coronàries no és suficient, apareix la insuficiència coronària.

FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(1)

• Factors modificables: el treball del cor, o alteren les a. coronàries. – nivells elevats de colesterol– HTA– tabaquisme– obesitat

• Factors no modificables: – edat– sexe– herència– diabetis

FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(2)

• Els nivells de colesterol afavoreixen el seu dipòsit a les parets arterials. Les parets es tornen més gruixudes, disminueix el diàmetre intern i el fluix sanguini, podent arribar al tancament total de l’artèria.

• Aquest procés s’anomena

arteriosclerosi.

FACTORS DE RISC D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA(3)

• La HTA implica del treball del cor, que ha de vèncer una pressió més gran per impulsar la sang.

• Si l’arteriosclerosi la nutrició del cor, aquest no pot realitzar l’esforç i apareixen símptomes.

MALALTIA CORONÀRIA AGUDA

• Els símptomes corresponen a dues malalties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM).– a l’angina arribada poca sang al cor. – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.

• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi prehospitalari i per el personal no sanitari, és la durada del dolor. – si és > 30 min, sospitarem un IAM. – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.

CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR CORONARI • El dolor coronari típic es localitza en el

centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.

• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudoració , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.

• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.

ANGINA DE PIT(1)

• Es presenta quan les necessitats d’O2 del cor excedeixen al subministrament de les artèries coronàries.

• Les cèl·lules cardíaques no moren, a diferència del que passa en l’IAM.

• Els símptomes són: dolor coronari de durada inferior a mitja hora (generalment < de 10’) i la resta de símptomes que ja hem vist.

ANGINA DE PIT(2)

• Desencadenants: el treball del cor: exercici físic,

tensió emocional. l’arribada d’O2: espasme arterial,

arítmia cardíaca.

• En situació normal, les coronàries es dilaten i subministren O2. Si això falla el cor pateix la falta d’O2. El pacient es queda quiet (disminueix les necessitats d’O2).

• Així, al cap de pocs minuts, sol desaparèixer el dolor.

ANGINA DE PIT(3)

• El tractament consisteix a administrar nitroglicerina sublingual, AAS (mèdic). – la nitroglicerina produeix

dilatació d’artèries i venes.– la TA i es restableix

l’equilibri entre l’aportament i les necessitats d’O2 en el múscul cardíac.

• Altres mesures: O2 i col·locar el pacient incorporat.

INFART AGUT DE MIOCARDI

• En l’infart agut de miocardi (IAM) les cèl·lules cardíaques moren perquè no els hi arriba sang pel tancament, per formació d’un coàgul, a les a. coronàries.

• Al voltant d’un 30-50% de les persones amb IAM moren abans de rebre tractament mèdic.

INFART AGUT DE MIOCARDI • Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de

dolor en el centre del tòrax. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.

• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudació , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.

• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.

COMPLICACIONS DE L’IAM(1)

• Arítmies capaces de produir mort sobtada.

• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc cardiogènic).

• Insuficiència cardíaca congestiva

COMPLICACIONS DE L’IAM(2)

• Les arítmies són alteracions del ritme cardíac (es veuen més endavant).– taquicàrdia o bradicàrdia– asistòlia– fibril·lació ventricular. – l’asistòlia i la fibril·lació són

situacions d’aturada cardíaca. – les arítmies produeixen el 40%

de les morts prehospitalàries, en pacients amb un IAM, amb freqüència màxima en la primera hora.

COMPLICACIONS DE L’IAM(3)

• Xoc cardiogènic – s’afecta la capacitat de bombeig,

pel número elevat de cèl·lules cardíaques mortes, i per tant no arriba O2 a tot l’organisme.

– pot portar a la mort. – hi ha hipotensió arterial i signes

que els teixits no estan ben oxigenats: pell freda, suada i amb cianosi.

– El tractament és farmacològic: equip medicalitzat.

COMPLICACIONS DE L’IAM(4)

• Insuficiència cardíaca congestiva– es deu a la fallida del bombeig

del cor esquerre. – la sang “s’acumula” als pulmons

i passa dels capil·lars als alvèols. – el pacient té dispnea i un esput

rosat i escumós molt característic.

– el tractament consisteix en O2 i posterior trasllat medicalitzat.

TRACTAMENT DE L’IAM

• El tractament òptim de l’IAM pot ser de 2 tipus:– fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen

el coàgul. L’eficàcia si es retarda. Màxima a la primera hora. Es pot fer extrahospitalàriament, però no sempre. En aquests casos repòs, O2 i no demorar l’arribada a l’hospital per no retardar tractaments alternatius.

– angioplàstia de rescat: desobstrucció quirúrgica.

ACTITUD DAVANT LA SOSPITA D’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA • Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.

• Si està dispneic, asseure’l.

• Administrar-li O2.

• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta situació ajudar en l’administració.

• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I ARÍTMIES

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar un volum de sang adequat per satisfer les necessitats del cos, parlem d’Insuficiència Cardíaca (IC).

• Si el fracàs és predominantment del costat esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la bomba dreta es tracta d’IC dreta.

CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(1)

• Els dipòsits de colesterol i la pèrdua d’elasticitat de les artèries ð un de la TA .

• El ventricle esq. treballa a pressions > a l’habitual i finalment acaba fallant pel sobreesforç.

CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(2)

• Quan hi ha un embolisme pulmonar s’obstrueixen moltes artèries del pulmó augmentant la pressió de la circulació menor. El ventricle dret ha de treballar a alta pressió i es produeix una IC dreta.

CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(3)

• Sovint el cor amb l’edat i algunes malalties es dilata patint un deteriorament de la capacitat contràctil.

• Després d’un IAM, si s’obstrueixen les a. coronàries, les cèl·lules miocàrdiques no reben O2 ni aportació energètica i no treballen bé.

• En l’anèmia la sang té pocs glòbuls vermells per tant hi ha un dèficit general d’O2 a tots els teixits.

CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA(4)

• La reducció de la llum o la lesió valvular provoquen IC.

• En una bradicàrdia a cops no s’aconsegueix TA acceptable. Si hi ha taquicàrdia no dóna temps a que s’omplin els ventricles i no es pot propulsar el volum necessari. En els dos casos hi haurà IC.

• Un malalt pot tenir diverses causes d’IC.

SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA(1)

• Incapacitat per realitzar esforços.

• Inicialment dispnea amb activitat física . Si la IC augmenta hi ha dispnea a petits esforços i fins i tot en repòs. – causa: fallida del ventricle esq.

amb excés de sang en els pulmons. Apareix líquid en l’alvèol impedint l’intercanvi de gasos.

• Ortopnea.

SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA(2)

• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es pateix un Edema Agut de Pulmó: – dispnea molt severa, taquipnea.

Sol estar assegut i utilitza la musculatura toràcica i abdominal per respirar.

– ofec molt intens amb sensació de mort imminent.

– el líquid dins dels pulmons fa soroll com el d’una olla quan bull amb tos i un esput rosat.

– hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i cianosi.

SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC DRETA

• Hi ha retenció de líquid per darrere del ventricle dret acumulant-se a la resta de l’organisme. Apareixen dos signes claus:– ingurgitació jugular: les venes

del coll es fan més prominents a causa de l’augment de volum que reben.

– edemes perifèrics: l’acumulació de líquid en el sistema venós fa que aquest fugi cap als teixits de tot el cos. Les cames s’inflen.

ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB IC

• Intentar que no augmenti el consum d’O2

– tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui confortable.

• Millorar l'oxigenació. – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri:

assegut amb les cames en declivi. Si disposem d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.

• Traslladar-lo assegut a la llitera.

ARÍTMIES

• El cor batega amb un ritme regular determinat pel nòdul sinusal que hi ha en l’aurícula dreta.– l’estímul del nòdul es

transmet per un sistema de conducció per aconseguir la contracció.

– el nòdul rep la influència del SN i d’algunes hormones que poden o el ritme.

ARÍTMIES

• Quan es lesiona el nòdul o el sistema de conducció es produeixen les arítmies. – si la lesió és auricular reben el

nom de supraventriculars i si està en la part ventricular es diuen arítmies ventriculars.

• Causes– edat– deficient circulació cardíaca– certes malalties – desconegudes

ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA

• Tranquil·litzar-lo.• Repòs absolut.• Oxigenoteràpia.• Posició còmoda, si està

marejat o inconscient estirar-lo en decúbit lateral.

• Trasllat ni brusc ni accidentat.